Si l'Hospi es proposés muntar un circ segur que li creixerien els nans. Ahir, a Azuqueca de Henares, una nova mostra de l'atzar capriciós que persegueix el quadre riberenc. Va tenir la pilota, va dominar gran part del partit, va ser superior a l'Azuqueca i va tenir més ocasions. Però resulta que amb això no n'hi ha prou: els roig-i-negres en van fer prou amb un terç de les ocasions de l'Hospi per ser més efectius. I per acabar d'arrodonir-ho, el gol local va tenir rúbrica exriberenca: Christian Seubert, que en el mig any que va ser a l'Hospi només va fer un gol (a Copa Catalunya) va tenir-ne prou ahir amb 21 minuts per perforar la porteria de Carlos Craviotto. L'Hospi va opositar per marcar i marxar del San Miguel amb un bon resultat, però no és menys cert que al temps de descompte les coses van estar a punt de complicar-se moltíssim, però Craviotto i la manca d'encert dels davanters locals van evitar-ho. Al final, mal resultat -que podria haver estat pitjor- i l'Hospi que està obligat a remuntat dissabte vinent a l'Estadi. O això, o tornar als Canyars, Via Fèrria, Sagnier i visitar el Municipal de Nou Barris. Un altre any...Azuqueca i Hospi van oferir una primera part disputada, atractiva per a l'espectador. I és que cap dels dos conjunts va renunciar d'entrada a buscar la porteria contrària, tot i que van ser els homes de Jordi Vinyals els qui van voler la pilota i van obligar l'Azuqueca a aprofitar les jugades de contraatac; però el cert és que fins que no va arribar el gol de Seubert, l'Azuqueca no va rondar la porteria de Craviotto. Per contra, l'Hospitalet va començar el partit ben endollat i disposat a demostrar que ni el fatal desenllaç de fa una setmana, ni l'ambient hostil (en el bon sentit del terme) que va trobar-se ahir a San Miguel, eren suficients com per tombar aquest equip. Dit i fet, Lobato va tenir la primera ocasió al minut 7, després que una centrada seva des de l'esquerra de l'atac riberenc la desviés un defensa a servei de cantonada. Sis minuts mes tard, era Cristian Gómez qui aprofitava una badada de Diego per provar una mitja vaselina que marxava un xic desviada (13'). Dos minuts després, Lobato feia mistos després d'un rebuig dins l'àrea azudense: el seu xut marxava de nou fora. I al 17', Jordi Martínez rebia una assistència d'un Cristian Gómez que tornava a actuar com a mitjapunta, però el seu xut fugia per sobre del travesser de Jesús. 0-4, en ocasions. Però...
Però va passar que tantes ocasions malaurades no les va desaprofitar l'Azuqueca, que en va tenir prou amb una primera arribada seriosa per inaugurar el marcador i dur el deliri a les grades del San Miguel. Corria el minut 21, Javi Hernández marxava per velocitat de Barón en banda dreta, feia un centre mil·limètric al punt de penal veient l'arribada de Christian Seubert que, absolutament lliure de marca, rematava amb el cap a plaer; Craviotto no hi va poder fer res. Justament o injustament, el que era irrefutable era l'1-0 que marcava l'electrònic; afortunadament, l'Hospi no estava fent un mal partit, i la idea era mantenir la línia per aprofitar les ocasions que havien d'arribar. No ho va fer Corominas, que va rebre una passada de Gómez i va xutar a les mans de Jesús (29'). La resposta de l'Azuqueca, a la següent jugada, en una magnífica acció de Javi Hernández, que va marxar de tres defenses de l'Hospi, es va plantar sol davant Craviotto i va enviar la pilota llepant el pal dret de la porteria riberenca. Van ser les armes de l'Azuqueca al llarg de tot el partit: dinamisme, joc directe i rapidesa per sorprendre un Hospi que controlava el partit sense que l'Azuqueca es preocupés massa per no tenir l'esfèrica.
Tot i això, abans d'arribar al descans l'Hospi en va tenir dues més. La primera, especialment clara, va sortir del cap de Jordi Martínez, que rematava una centrada de Cristian Gómez (bon partit de l'11 de l'Hospi) i es trobava amb la magnífica intervenció de Jesús, que enviava la pilota a córner (33'). Al 42', Raúl Alcocer no encertava a rebutjar una pilota que era totalment seva, Jordi Martínez es feia amb l'esfèric però el seu xut marxava excessivament creuat a la dreta de la meta de Jesús. Amb aquest 1-0 marxaven els 22 jugadors als vestidors; els uns, contents amb un marcador somiat; els altres, preguntant-se com podien no haver marcat encara.
En línies generals, la segona meitat va ser més fluixa. I és que la forta calor que feia a Azuqueca va minvar les forces d'uns jugadors que aprofitaven qualsevol aturada en el joc per apropar-se a la zona de banquetes i refrescar-se com podien. No obstant això, l'Hospitalet va continuar controlant el partit i gaudint de les millors ocasions de gol. La primera dels segons 45 minuts va tenir-la Manel, que a la sortida d'un córner va enviar un xut llunyà per sobre del travesser (49'). Al 51', una falta picada per David Corominas la rematada de cap massa alta Jordi Martínez, barallat de cara al gol en el dia d'ahir. De fet, a l'Hospitalet li va costar trenar jugades d'atac i va confiar les seves ocasions a jugades a pilota aturada.
Així les coses, al 58', Cristian Gómez tenia una ocasió claríssima a la sortida d'un córner, en aprofitar un mal refús del porter de l'Azuqueca Jesús (els jugadors i aficionats locals van reclamar falta). El seu xut, però, es perdia en el bosc de cames de la defensa 'azudense'. Va ser la darrera ocasió, abans que s'obrís el període de canvis, targetes, interrupcions del joc, protestes i d'altres ítems d'aquell "altre futbol" de què parlava José Antonio Camacho. Tot això, és clar, en prejudici de l'espectador i de la brillantor del partit. No va ser fins al minut 80, doncs, que l'Hospi va tornar a apropar-se amb cara i ulls a la porteria de Jesús, que va haver de tornar a intervenir en un xut sec i dur de Jordi Martínez des de la frontal de l'àrea, a passada de Coro, que el porter local enviaria a córner.
Va ser la darrera ocasió d'un Hospi que va tenir 11 ocasions de gol més o menys clares i encara va haver de patir per no encaixar el 2-0. I és que l'Azuqueca, que amb prou feines havia confeccionat cap jugada d'atac (llevat d'algun córner o falta penjada a l'àrea), va despertar i va estar ben a punt de cobrar-li una factura ben alta a l'Hospitalet. Primer, Christian Seubert va marxar per velocitat de Manu Viale, va encara Craviotto i va xutar fregant el pal esquerre del porter lleidatà (85'), en una acció molt similar a la de Javi Hernández al primer temps. Precisament Seubert, que diumenge passat ja va erigir-se en el salvador de l'Azuqueca amb el seu gol a Oviedo va marxar minuts després ovacionat per l'afició local. Però encara hi va haver temps per més: els cinc minuts d'afegit que va decretar Carralero Calvo (brillant i valent actuació del madrileny, demostrant que té aptituds per arribar lluny en això de l'arbitratge) van donar peu a una doble ocasió clamorosa de l'Azuqueca que hauria pogut costar ben cara a l'Hospi. Corria el miut 94 i una jugada embolicada dins l'àrea la rematava Javi Hernández i la salvava Craviotto amb una intervenció magnífica. El rebuig, queia als peus de Tito, acabat d'entrar al terreny de joc, però el seu xut picava en un defensa de l'Hospi i marxava a córner, fregant el pal dret de Craviotto. El 2-0, que segurament hagués estat excessiu per les ocasions dels uns i dels altres, hagués estat un llast molt important de cara a la tornada per l'Hospi.
Amb la lògica alegria de l'afició local i la resignació dels jugadors de l'Hospitalet s'arribava a la fi del partit. Un encontre que suposava una passa més en la temporada de somni de l'Azuqueca, que segueix creient en l'ascens. Per començar, viatjarà a l'Hospitalet defensant un marcador força favorable que, sense convertir-lo en favorit, sí que li dóna moltes opcions de ser al sorteig del dilluns 7 de juny. Per la seva banda, l'Hospi haurà de treballar i suar de valent per capgirar aquest resultat advers. Al seu favor: l'estil de joc de l'Azuqueca, un equip que deixa jugar el rival i que concedeix prou espais com per tenir ocasions. En contra, precisament, aquesta manca d'encert que ha portat l'equip a encadenar tres partits sense conèixer la victòria i a marcar només un gol en tres partits de play-off.
A falta de confirmació, el partit de tornada entre el CE L'Hospitalet i el CD Azuqueca es jugarà el proper dissabte, 5 de maig, a partir de dos quarts de nou del vespre a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Caldrà veure, a més, les iniciatives que emprendrà la Junta Directiva de l'Hospi per aconseguir que el camp presenti el millor aspecte possible per tal d'ajudar l'equip a tirar endavant aquesta situació complicada.
FITXA TÈCNICA
CD AZUQUECA: Jesús, Raúl Alcocer, Carlos Sierra, Diego, Pancorbo, Kike Vázquez (Pascu, 88'), Álvaro Mata, Alberto Ongil, Javi Hernández, Javi Robledo (Carlos González, 72') i Christian Seubert (Tito, 87').
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán (Dani Morales, 87'), Corominas, Manel, Lobato (Ceballos, 74'), Jordi Martínez i Cristian Gómez (Quique Cárcel, 86').
Gols: 1-0 Christian Seubert (21').
Àrbitre: Roberto Carralero Calvo (Madrileny). Molt bé. Va ser molt protestat per la parròquia local però estar conseqüent i molt segur en les seves decisions. Va mostrat targeta groga als locals Carlos Sierra (35'), Raúl Alcocer (50'), Kike Vázquez (67') i Álvaro Mata (73') i als visitants Toni Velamazán (52') i Ceballos (77').
Incidències: Tarda calorosa a Azuqueca de Henares (uns 28ºC) i ambient de gala al Complejo Deportivo San Miguel d'Azuqueca de Henares, amb més de 2.000 espectadors presenciant el partit, collant l'àrbitre en qualsevol acció, animant l'equip i demostrant ser una afició ben esportiva. Dani Planchería i Marcos Guill van completar la convocatòria de l'Hospi, d'on va caure finalment Eloi Fontanella, que va viure el partit des de la zona on se situaven les càmeres de televisió. Curiosos els crits de "España, España" en alguns moments del partit. Va instal·lar-se una grada supletòria al darrere de la porteria contrària al túnel de vestidors. Miguel García i Matías Carrascosa, presidents de l'Hospi i l'Azuqueca, respectivament, van presidir la llotja del San Miguel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada