Oh! Sorpresa majúscula... el comitè de competició de la FCF ha decidit acceptar la reclamació/impugnació del CE Europa per l'alineació indeguda d'Iván Peralta en el partit entre l'Hospi i l'Europa. Sorpresa, des de la ironia, perquè la sort semblava decidida des del primer moment en què es va saber que l'Europa havia impugnat el partit; sorpresa, des de l'argumentació que el CE L'Hospitalet ha fet aquesta setmana, una argumentació en la qual eludia qualsevol tipus de responsabilitat i culpava la FCF de ser qui no havia actuat correctament pel que feia al temps i a la forma pel que respecta a la fitxa d'Iván Peralta; sorpresa, perquè aquesta argumentació, de ser completament certa i precisa, eximia l'Hospi de culpa i feia que qualsevol sanció es convertís en injusta.
Tot plegat, si a més hi sumem les intervencions a la premsa tant de Miguel Garcia, per part de l'Hospitalet, com de Xavi Torres, directiu de la FCF, transmet una sensació molt estranya. Bàsicament, perquè els arguments dels uns i dels altres estan tan allunyats l'un de l'altra que es fa difícil de pensar que estiguem davant de dues veritats. Un exemple: l'Hospitalet diu que qualsevol problema amb les fitxes, la FCF no pot notificar-la només via Intranet, mentre que la Federació sosté que aquest sistema és totalment vàlid i que, d'acord amb aquest punt, a l'Hospitalet se li va notificar que la fitxa d'Iván Peralta no era vàlida.
Per intentar esclarir una mica tota la història, heus aquí una cronologia dels fets:
Tot plegat, si a més hi sumem les intervencions a la premsa tant de Miguel Garcia, per part de l'Hospitalet, com de Xavi Torres, directiu de la FCF, transmet una sensació molt estranya. Bàsicament, perquè els arguments dels uns i dels altres estan tan allunyats l'un de l'altra que es fa difícil de pensar que estiguem davant de dues veritats. Un exemple: l'Hospitalet diu que qualsevol problema amb les fitxes, la FCF no pot notificar-la només via Intranet, mentre que la Federació sosté que aquest sistema és totalment vàlid i que, d'acord amb aquest punt, a l'Hospitalet se li va notificar que la fitxa d'Iván Peralta no era vàlida.
Per intentar esclarir una mica tota la història, heus aquí una cronologia dels fets:
9 de juliol de 2008: Iván Peralta Jiménez signa la llicència federativa com a jugador juvenil de l'Hospitalet per una temporada, tal i com s'especifica a la llicència. En declaracions a Ràdio l'Hospitalet, ahir dijous, Xavi Torres diu que el jugador decideix renovar el seu contracte per una temporada més, sense especificar si una renovació o una simple signatura de la llicència és el mateix.
14 de juliol de 2008: el CE L'Hospitalet presenta la llicència a la FCF.
30 de juny de 2009: Finalitza el contracte d'Iván Peralta amb l'Hospi.
9 de setembre de 2009; 12.53 hores: la FCF fa saber al CE L'Hospitalet que el seu jugador, des del 30 de juny del 2009, no té llicència amb el seu equip. S'entén que si la FCF fa saber aquesta informació a l'Hospi és perquè hi ha hagut una consulta prèvia o un intent o voluntat de renovar aquesta llicència a Iván Peralta; en cas contrari, no tindria massa lògica que la Federació contactés, sense que se li demanés, amb l'Hospitalet per fer saber la situació d'un jugador que no pertany a la disciplina del club.
9 de setembre de 2009; 18:04 hores: la FCF confirma que l'Hospi ha obert la comunicació feta abans per la federació (12:53 hores).
9 de setembre de 2009; 18:04 hores: la FCF confirma que l'Hospi ha obert la comunicació feta abans per la federació (12:53 hores).
27 de setembre de 2009: Es disputa el partit l'Hospitalet-Europa. Quan queden dotze minuts per acabar el partit, Iván Peralta entra al terreny de joc, tot substituïnt Eloi Fontanella.
29 de setembre de 2009: L'Europa impugna el partit per alineació indeguda d'Iván Peralta.
30 de setembre de 2009: Un empleat de l'Hospi tramita a la seu de la Federació Catalana de Futbol la llicència federativa del jugador Iván Peralta. Perquè ho fa, l'Hospi, si creu que ha obrat correctament?
2 d'octubre de 2009: L'Hospitalet presenta un recurs contra la impugnació feta per l'Europa.
8 d'octubre de 2009: El comitè de competició de la FCF decideix, d'acord amb la normativa, retirar els tres punts al CE L'Hospitalet per l'alineació indeguda d'Iván Peralta i fa pagar una multa de 650 euros en aplicació dels articles 76 i 52.5 del codi disciplinari de la RFEF. Els acords del Comitè de Competició de la Federació Catalana de Futbol són d'aplicació immediata i, com a tal, l'Hospi cau al cinquè lloc d'una classificació que ara encapçala en solitari la UE Llagostera.
En resum, la FCF diu que la culpa és de l'Hospi, i l'Hospi diu que no en té cap, de culpa, i que en tot cas qui no ha actuat bé és la FCF. Dos plantejament antagònics que fan pensar que algú no està dient, almenys, tota la veritat. I el pitjor de tot és que, qui acaba rebent, és el Centre d'Esports l'Hospitalet, com a club, però sobretot com a equip, com a planter de jugadors i tècnic que estan portant a terme un treball molt seriós, eficaç i eficient des que van començar a treballar el passat mes de juliol. En aquest aspecte, però, l'equip no transmet cap mala sensació ni provoca cap dubte -la prova, el 0-3 a Benavent de Segrià, diumenge passat-.
Més lectures, té raó Miguel García quan diu que ha de defensar el club davant les injustícies que es cometen, i que ell té la seva manera -força vehement- de defensar aquestes injustícies. I és en aquí on s'equivoca el president de l'Hospitalet: plantejava el maquiavel·lisme allò que "la fi no justifica els mitjans" i jo afegiria que tampoc justifica les formes. Miguel García té tot el dret de ser la persona que vulgui ser, de mostrar-se tant vehement com vulgui a l'hora de defensar els seus drets. Però no pot oblidar que els drets que en aquest cas defensa no són els seus, sinó els de l'Hospi, que no actua en el seu nom, sino en el d'un club format per un munt de persones entre directius, jugadors, cossos tècnics, jugadors, socis, abonats, simpatitzants i que, allà on va, passeja el nom de la ciutat de l'Hospitalet. I ha d'acceptar que aquesta vehemència en defensar allò que ell creu injust pot no sortir-li 'gratuïta'.
A més, hi ha la sensació que des de fa uns anys, qualsevol problema extraesportiu relacionat amb l'Hospitalet adquireix una notorietat més enllà de l'habitual que, amb el pas del temps, es fa cada cop més feixuga (Deportivo, les dues suspensions davant de l'Alicante, Athletic de Bilbao, Copa Catalunya,... són només alguns exemples que se sumen a aquesta impugnació); i caldria plantejar-se el perquè (o els perquès) d'aquestes situacions, que acaben per carregar l'aficionat de tota la vida que l'únic que vol es disfrutar o patir veient jugar el seu equip. És un tema del qual caldrà parlar-ne quan l'objectiu d'aquest equip s'hagi acomplert i tornem a la categoria que, com a mínim, ens pertoca, la Segona B.
En resum, la FCF diu que la culpa és de l'Hospi, i l'Hospi diu que no en té cap, de culpa, i que en tot cas qui no ha actuat bé és la FCF. Dos plantejament antagònics que fan pensar que algú no està dient, almenys, tota la veritat. I el pitjor de tot és que, qui acaba rebent, és el Centre d'Esports l'Hospitalet, com a club, però sobretot com a equip, com a planter de jugadors i tècnic que estan portant a terme un treball molt seriós, eficaç i eficient des que van començar a treballar el passat mes de juliol. En aquest aspecte, però, l'equip no transmet cap mala sensació ni provoca cap dubte -la prova, el 0-3 a Benavent de Segrià, diumenge passat-.
Més lectures, té raó Miguel García quan diu que ha de defensar el club davant les injustícies que es cometen, i que ell té la seva manera -força vehement- de defensar aquestes injustícies. I és en aquí on s'equivoca el president de l'Hospitalet: plantejava el maquiavel·lisme allò que "la fi no justifica els mitjans" i jo afegiria que tampoc justifica les formes. Miguel García té tot el dret de ser la persona que vulgui ser, de mostrar-se tant vehement com vulgui a l'hora de defensar els seus drets. Però no pot oblidar que els drets que en aquest cas defensa no són els seus, sinó els de l'Hospi, que no actua en el seu nom, sino en el d'un club format per un munt de persones entre directius, jugadors, cossos tècnics, jugadors, socis, abonats, simpatitzants i que, allà on va, passeja el nom de la ciutat de l'Hospitalet. I ha d'acceptar que aquesta vehemència en defensar allò que ell creu injust pot no sortir-li 'gratuïta'.
A més, hi ha la sensació que des de fa uns anys, qualsevol problema extraesportiu relacionat amb l'Hospitalet adquireix una notorietat més enllà de l'habitual que, amb el pas del temps, es fa cada cop més feixuga (Deportivo, les dues suspensions davant de l'Alicante, Athletic de Bilbao, Copa Catalunya,... són només alguns exemples que se sumen a aquesta impugnació); i caldria plantejar-se el perquè (o els perquès) d'aquestes situacions, que acaben per carregar l'aficionat de tota la vida que l'únic que vol es disfrutar o patir veient jugar el seu equip. És un tema del qual caldrà parlar-ne quan l'objectiu d'aquest equip s'hagi acomplert i tornem a la categoria que, com a mínim, ens pertoca, la Segona B.
Com hi ha un dit castellà: "Quien siembra tormentas, recoge tespestades", això és el món del fútbol, quan estava a la federació anava de llest i ara se l'has estant tornant una a una, la pena és que qui surt perdent és l'Hospi com a club.
ResponElimina