Tot per decidir | Rayo Vallecano B 0-0 L'Hospitalet

Quan dos equips que han estat campions del seu respectiu grup s'enfronten sobre un terreny de joc poden passar, bàsicament, dues coses: la primera, que com més s'espera dels equips més decepcionen o la segona (que és la que ha tingut lloc avui), que tots dos conjunts demostrin el perquè de la seva gran temporada. Perquè el 0-0 amb què s'ha arribat al final del partit aquesta tarda al Teresa Rivero ha estat d'allò més injust, ja que tant madrilenys com catalans han gaudit de prou ocasions com per considerar un 1-1 o un 2-2 més adequat al que s'ha vist sobre la gespa de Vallecas. Però com que el resultat és inamovible, cal ja pensar en el partit de tornada, i en guanyar el partit -l'únic 'signe' que dóna l'ascens a l'Hospi-. El millor de tot, les bones sensacions que ha ofert l'Hospi aquesta tarda; tot i les baixes, els riberencs han fet un partit d'allò més seriós en totes les línies i han tingut prou ocasions com per haver marxat de Madrid amb un botí més valuós.

Tarda de San Isidro ben assoleiada al Teresa de Rivero de Vallecas, on el Rayo B i l'Hospi han sortit disposats a fer-se amb el control de la pilota i del partit. Aquesta lluita ha repercutit de forma positiva en el partit, ja que s'han vist sobre el terreny de joc dos equips ambiciosos, que sense arriscar en excés, han buscat les seves opcions per crear perill sobre la porteria rival. La primera meitat ha estat sensiblement millor que no pas la segona en l'aspecte futbolístic, ja que la calor ha fet minvar el físic dels jugadors de tots dos equips als segons 45 minuts. Tot i el domini altern de la pilota, els locals han estat els únics que han creat perill en la primera mitja hora de partit. Tot i que l'Hospi ha estat ben plantat sobre el camp, el Rayo B ha aprofitar l'embranzida inicial i alguna errada defensiva dels riberencs per crear les primeres ocasions del matx: al minut 7, el rayista Lucas aprofitava una errada de la defensa de l'Hospi per recuperar la pilota i deixar anar un xut que Craviotto enviaria a córner; al minut 15, de nou Lucas era l'encarregat de portar perill a la porteria catalana, però el seu xut de falta marxava desviat. Però les dues millors ocasions del Rayo B van arribar a continuació: primer amb un altre xut llunyà de Provencio que Craviotto tornava a enviar a córner (16') i després amb una altra errada de la defensa visitant que Gazapo, massa precipitat, no ha sabut resoldre, creuant massa el seu xut (24').

Quatre ocasions pels vallecans, cap per l'Hospi. Era el balanç de la primera mitja hora i era clar que alguna cosa havia de canviat. Dit i fet, al minut 30 Lobato tenia la primera ocasió per l'Hospi en un xut, després d'una falta picada per Coro, que un defensa local enviava a córner. Només un minut més tard, l'Hospitalet malaurava una claríssima ocasió, després que primer Lobato i després Manel no encertessin a culminar una jugada que havia inicia Cristian Gómez, avui jugant com a mitjapunta. El xut del 'gladiador' de l'Hospi el desviava amb una gran intervenció el porter local Juan Carlos. Els homes de Jordi Vinyals havien capgirat la dinàmica de perill i van seguir portant més perill a la meta madrilenya; al 37', Corominas provava una semi-vaselina que marxava un xic alta; al 39', Juan Carlos tornava a treure una mà miraculosa per treure un xut fantàstic de David Ceballos (avui a l'esquerra de l'atac de l'Hospi) i al 42' Toni Velamazán rematava massa fluixa i a les mans de Juan Carlos una passada de la mort de David Corominas. Abans, però, el local Borja havia provat sort amb una volea provinent d'un rebuig de la defensa riberenca, però el seu xut marxava força desviat.

Moltes ocasions i poc encert a totes dues bandes. És una de les frases que podrien resumir uns primers quaranta-cinc minuts molt més brillants que els segons. El cansament i la por a complicar-se l'eliminatòria s'han fet notar a tots dos equips i les ocasions han brillat per la seva absència. De fet, han estat les lesions les que han guanyat protagonisme ja que fins a quatre jugadors (Lucas Viale a l'Hospi i Hugo, Loren i Gazapo, al Rayo B) han acabat el partit amb diverses 'molèsties'. Sigui com sigui, cal ser generós per trobar ocasions de perill amb cara i ulls en aquesta segona part. El primera a provar-ho ha estat l'Hospitalet, però l'intent de cop de cap de Cristian Lobato a centrada de Hammouch s'ha quedat en no res (50'). Tres minuts després, de nou Lucas, bulliciós però desencertat per sort de l'Hospi, ha creuat en excés una centrada d'Hugo, en una jugada en la que el públic local ha demanat penal sobre Gazapo.

El partit s'ha anat endurint per moments i els jugadors del Rayo han buscat provocar alguna targeta als jugadors de l'Hospi, que no han caigut en el parany dels joves jugadors vallecans. Fins al minut 69 no ha arribat la següent ocasió de gol, la més clara per l'Hospi a la segona meitat: Manel aprofitava una pilota morta a la frontal de l'àrea per disparar un xut que blocaria de nou Juan Carlos, molt segur en aquest partit. Però el seu col·lega de posició Carlos Craviotto encara ha estat més decisiu quan el partit era a punt d'acabar (87'), ja que ha salvat in extremis un mà a mà amb el rayista Loren, que havia ingressat al terreny de joc uns minuts abans. Amb aquesta claríssima ocasió de gol del Rayo Vallecano B s'arribava a la fi del partit, o dels primers 90 minuts d'aquest particular partit de 180 minuts.

L'Hospi marxa de Vallecas amb un 0-0 que ofereix diverses lectures, però que no admet discussió si considerem que el partit de tornada es presenta més obert que mai i que tot, encara, està per decidir. Això sí, l'Hospi sap que només li val la victòria si vol ser equip de Segona B el proper diumenge. Massa important com perquè l'Estadi no presenti un aspecte de gala. Un partit de tornada que tot apunta es jugarà diumenge, en un horari encara per confirmar.

FITXA TÈCNICA

RAYO VALLECANO B: Juan Carlos, David Martín, Jorge Casado, Alcañiz, Arribas, Diego, Borja García (Loren, 60'), Provencio, Gazapo (Migue, 72'), Lucas, Hugo (Jano, 52').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale (Dani Morales, 81'), Toni Velamazán, Corominas, Manel, Lobato, Cristian Gómez (Marcos Guill, 86'), Ceballos (Eloi Fontanella, 65').

Àrbitre: Jesús Rodríguez Cayetano (Castella i Lleó). Actuació discutida, especialment en alguna jugada polèmica dins les dues àrees. Ha mostrat targeta groga a Toni Velamazán (36') i a Manu Viale (75'), tots dos del CE L'Hospitalet.

Incidències: Partit disputat al Teresa Rivero de Vallecas, davant d'uns 4.000 espectadors. Tarda calorosa, festiu a la Villa de Madrid i bon ambient a les grades. Presència d'una quarantena d'aficionats de l'Hospi que han animat de valent al llarg de tot el partit, guanyant-se l'admiració de l'afició rayista. Quique Cárcel i Dani Planchería han completat la convocatòria de l'Hospi. Partit amb força damnificats pel que fa a les lesions: Lucas Viale s'ha retirat a les files de l'Hospi, mentre que els locals Hugo, Gazapo i Loren també han acabat el partit amb diverses molèsties.

Ara és hora, riberencs! | Rayo Vallecano B - L'Hospitalet (dissabte, 18:00 hores)

"Ara és hora, riberencs; ara és hora d'estar alerta". Podríem reversionar "Els Segadors" per il·lustrar la prèvia del partidàs que demà jugaran el Rayo Vallecano B i l'Hospitalet al Teresa Rivero de Vallecas. Però com que el mateix himne parla d'esmolar les eines per quan vingui el mes de juny, un fet que per l'Hospi suposaria no haver superat aquesta eliminatòria, serà millor deixar la creació literària/musical per un altre dia. On sí convidrem tots és en la importància del duel de demà, un partit que ha de marcar, si és possible, l'encontre de tornada del cap de setmana vinent a l'Estadi. Perquè no ho oblidem, com resa el tòpic, estem davant un partit de 180 minuts. No cal tornar-se bojos -només faltaria- i l'Hospi ha de sortir demà a la gespa natural del Teresa Rivero convençut de les seves possibilitats, conscient de la qualitat del rival que tindrà al davant i, sobretot, coneixedor que ha de fer de la (màxima) concentració el pilar del seu joc demà. A partir d'aquí, el destí, la qualitat o l'encert a les decisions del senyor Rodríguez Cayetano dictaran part de la sentència que acabarem de conèixer la setmana vinent.

No enganyarem ningú, ni descobrirem res de nou si parlem del Rayo Vallecano B com un equip dur. Així ho demostren els informes i DVD que han arribat a les mans del cos tècnic de l'Hospi, i així ho demostren els números d'un conjunt que, com la resta d'equips que formaven part del primer bombo, havien quedat campions dels seus respectius grups. Per alguna cosa serà. El filial del Rayo Vallecano el dirigeix José Ramón Sandoval, que la passada temporada ja va deixar el Rayo B a les portes de la fase d'ascens (cinquè) i el va dur a la final de la Copa RFEF, que va perdre davant el Real Jaén. Amb aquests precedents, els vallecans han anat a per totes aquesta temporada i han superat amb escreix els pronòstics que els donaven com a favorits per aconseguir una plaça al play-off, ja que han aconseguit guanyar el grup madrileny de Tercera Divisió amb certa solvència, a 3 jornades del final, i deixant el Parla -segon classificat- a 11 punts. Tot i això, i les rotacions normals per tal de dosificar els jugadors, els homes de Sandoval no han abaixat el ritme, i ja acumulen 10 partits sense perdre (6 victòries i 4 empats).

Han acabat la lliga regular amb uns números molt similars als de l'Hospi: 25 victòries, 10 empats i 3 derrotes (un empat menys i una derrota més que els riberencs). Han marcat set gols menys que els de Vinyals (68) i n'han encaixat set més (23). Una de les xifres que a priori podria imposar més respecte seria el rendiment del Rayo B com a loca, amb 15 victòries, 3 empats i només 1 derrota (el passat mes de setembre davant el Getafe B per 0-1). Tot i això, 18 d'aquests 19 partits els ha jugat a Nuestra Señora de la Torre, escenari habitual dels seus partits. Al Teresa Rivero, però, fins ara només hi ha jugat el partit davant l'Atlético de Madrid C (2-1) que va donar matemàticament el títol de lliga als vallecans. Això sí, la mala notícia per Sandoval i per tota l'afició del Rayo és la baixa del migcampista senegalès Diamanka, un dels pilars aquesta temporada. D'altra banda, caldrà estar atents a Lucas, que amb 20 gols és el màxim golejador de l'equip, seguit de Loren i de Borja, amb 10 i 9 gols respectivament. Un dels noms més familiars, però, és el de Carlos Gazapo, que va estar a les ordres de Jordi Vinyals al Miapuesta Castelldefels ara fa dues temporades i ha marcat 4 gols aquesta temporada.

I de l'Hospi, més o menys, tots en sabem bastant, però no podem amagar que l'equi podria arribar a aquesta cita en millors condicions, bàsicament pel que fa als jugadores tocats i lesionats. I és que la desgràcia s'ha acarnissat amb l'Hospi, especialment a la davantera. Amb Cristian Alfonso fora de combat per aquesta eliminatòria, el dubte resideix a hores d'ara en conèixer l'estat en què Jordi Martínez, Eloi Fontanella i Jordi Tarrés arriben a la cita de demà. Difícilment cap dels tres pugui jugar els 90 minuts del partit, pel que caldrà estar atents a la decisió de Jordi Vinyals. Sigui com sigui, el míster de Cardedeu ha anat treballant aquesta setmana diverses alternatives per tal que aquestes absències tinguin el menor efecte possible demà a la tarda. Uns dubtes que, de ben segur, no s'esvairan fins a darrera hora. La resta de l'equip, amb Marcos Guill i Quique Cárcel recuperats (ja van gaudir d'alguns minuts diumenge passat a Castelldefels), es troba en perfectes condicions i podrà ser present a l'onze inicial si Vinyals ho creu convenient. Per cert; l'equip, que ha tot just ha sortit en autocar aquest migdia cap a terres madrilenyes, s'allotjarà aquest mateix vespre per descansar i afrontar amb la màxima tranquil·litat possible el duel de demà.

El partit començarà demà dissabte a partir de les 6 de la tarda i se celebrarà al Campo de Fútbol de Vallecas "Teresa Rivero", escenari que l'Hospitalet va trepitjar el 30 de desembre de 1984, per enfrontar-se al primer equip del Rayo Vallecano en partit de Segona B. Tot i els dos gols de Longhi, l'equip entrenat per Martín Esperanza va perdre per 3-2. Demà, la cita serà davant l'equi filial de l'entitat; una cita que dirigirà un vell conegut de l'afició del Centre d'Esports l'Hospitalet: Jesús Rodríguez Cayetano. Aquest col·legiat de Salamanca va arbitrar el partit de play-off d'ascens a Segona A que l'Hospi aleshores dirigit per Juan Carlos Oliva va jugar a Eibar, un 9 de juny de 2006. Un clar penal a Felipe Sanchón no xiulat i un gol de Lluís Codina, que no va entrar, concedit injustament van apartar l'Hospitalet de la final per l'ascens que, justament, hauria disputat contra el Rayo Vallecano. Rodríguez Cayetano està acompanyat a les bandes per Pescador Hernández i Blázquez Sereno, també del col·legi de Castella i Lleó. Us recordem, a més, que el preu de les entrades pel partit de demà és de 10 euros, i que els abonats del Rayo Vallecano, a banda de tenir l'entrada gratuïta, també poden retirar tres invitacions sense cap tipus de cost.

Tots cap a Vallecas!

Llevat del vaixell, per qüestions òbvies, qualsevol mitjà de transport val per acompanyar l'Hospi a Madrid en el seu primer assalt a la caça de l'ansiat retorn a Segona Divisió B. A continuació, teniu algunes de les opcions per arribar al Teresa Rivero i fer costat als jugadors. Abans, però, quatre dades d'interès sobre el partit, l'escenari, preus de les entrades... En color blau podreu veure les novetats a mesura que actualitzi les informacions.

RAYO VALLECANO B - CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET
Dia: Dissabte, 15 de maig de 2010.
Horari: 6 de la tarda
Lloc: Campo de Fútbol de Vallecas "Teresa Rivero"
Àrbitre: Jesús RODRÍGUEZ CAYETANO (Castella i Lleó). Va xiular el SD Eibar 2-0 CE L'Hospitalet el 9 de juny de 2007, d'infaust record per l'Hospi.
Preus de les entrades: 10 € Públic general; els abonats del Rayo Vallecano entren de forma gratuïta i, a més, compten amb tres invitacions per abonament.
Com comprar-les: a les taquilles del Teresa Rivero, fins divendres de dos quarts de sis a dos quarts de nou del vespre. Dissabte, dia del partit, d'11 a 2 de la tarda i des de dos quarts de cinc de la tarda en endavant.
El rival: Rayo Vallecano B
Transport a Madrid: l'estació de metro més propera al camp és la de Portazgo (L1). Des d'Atocha Renfe (també L1), hi ha unes cinc parades i uns 12 minuts de trajecte.

COM ARRIBAR-HI

Distància entre l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet i el Teresa Rivero: 618 km.

Opció A: Autocar. Ha quedat finalment anul·lat ja que a dia d'avui només hi havia al voltant de 25 persones apuntades i el preu resultava força elevat.
Opció B: Cotxe particular. Tal i com passa amb l'autocar, les bones comunicacions entre l'Hospitalet i Madrid faciliten aquest desplaçament. El trajecte discorre gairebé en la seva totalitat per l'A-2. Un cop a la Comunidad de Madrid, cal deixar l'A-2 i agafar durant uns metres la M-22, posteriorment incorporar-se a la M-40 fins arribar a la sortida 15 (A-3 direcció centre). Un cop a l'A-3/Avenida del Mediterráneo, cal circular-hi fins arribar al carrer Arroyo Fantarrón / plaza del Encuentro, seguir per l'Avenida Pío Felipe i girar cap a l'Avenida Albufera, on se situa la grada lateral de l'Estadi.

Opció C: AVE. Surt força cara ja que no hi ha hagut prou antel·lació com per poder gaudir dels descomptes tipus tarifa web. L'altre inconvenient és que el darrer tren direcció Barcelona surt de l'estació d'Atocha a dos quarts de nou del vespre. El preu d'anada i de tornada és 182,30 euros pels adults i de 171 euros amb el Carnet Jove o amb la Targeta Daurada. Entre les 7 del matí i les 12 del migdia hi ha un tren cada hora. Durada del trajecte: 3 hores i 15 minuts, aproximadament.

Opció D: Autocar de línia. ALSA. Des de l'Estació del Nord, l'empresa ALSA disposa de línia regular ente Barcelona i Madrid. El mateix dissabte, hi ha un autobús que surt a les 7 del matí , un altre que ho fa a les 8 i un tercer que surt a dos quarts de deu. Tots tres ho fan des de l'Estació del Nord. Arriben a l'intercanviador d'Avenida América poc menys de vuit hores després. Per tornar el mateix dia, teniu autobusos en direcció Barcelona a les 22:30, 23:00, 0:00 i 1:00, també des d'Avenida América. El preu total, anada i tornada, és d'uns 50 euros.

Opció E: Avió. Tenint en compte que el volcà Eyjafjalla està més 'nerviós' del que voldríem, és una opció arriscada. A tall d'exemple, Vueling ofereix la possibilitat de volar, anada i tornada, per 110 euros, sortint del Prat dissabte al matí i tornant a Catalunya diumenge al matí.

Opció F: No anar-hi. Ni de conya.

El Rayo Vallecano B, rival de l'Hospi a la primera eliminatòria.

El sorteig celebrat aquesta tarda a la seu de la RFEF a Las Rozas (Madrid) ha deparat aquest enfrontament entre l'AD Rayo Vallecano B i el Centre d'Esports l'Hospitalet, que viurà el seu primer capitol aquest mateix cap de setmana. Dissabte, 15 de maig a les 6 de la tarda i amb l'estadi Teresa Rivero com a escenari. El partit de tornada es jugarà a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet el cap de setmana del 22 i el 23 de maig i tampoc té horari confirmat, tot i que la final de la Champions League que es jugarà aquell dissabte podria incidir en la decisió final. Sí que sembla que l'hora del partit, sigui dissabte o diumenge, serà més aviat tardana per tal d'evitar el màxim possible les hores de més calor.

Grup 7 | RAYO VALLECANO B
Agrupación Deportiva Rayo Vallecano 'B'
Rayo Vallecano B - 85 punts - 25 10 3 - 68 23 - 38 PJ
Madrid
Estadi: Nuestra Señora de la Torre (2.500 espectadors). Gespa artificial. El play-off podria jugar-se al Teresa Rivero.

La segona temporada de José Ramón Sandoval al 'Mini Rayito' ha classificat el filial vallecà pels play-off per primera vegada en tota la seva història. Després de fer una gran temporada, el Rayo B ha guanyat amb algunes jornades de marge la lliga del grup madrileny de Tercera, per sobre del Parla, únic equip que ha acabat fent-li ombra després que el Trival Valderas es desinflés tot i acabar en zona de promoció. La mala notícia per Sandoval i per tota l'afició del Rayo és la baixa del migcampista senegalès Diamanka, un dels pilars de la temporada. Lucas, amb 20 gols és el màxim golejador de l'equip, seguit de Loren i de Borja, amb 10 i 9 gols respectivament. Un dels noms més familiars és el de Carlos Gazapo, que va estar a les ordres de Jordi Vinyals al Miapuesta Castelldefels ara fa dues temporades i ha marcat 4 gols aquesta temporada.

Òbviament, aquest Rayo B-Hospi no és, ni de bon tros, l'única eliminatòria d'un sorteig del qual han sortit 36 emparellaments que repassarem a continuació:

Fase de campions
Gandia - La Roda
Real Sociedad B - Oyonesa
RAYO VALLECANO B - CE L'HOSPITALET
Atlètic Balears - Tudelano
Noja - Teruel
Atlético Mancha Real - CD Badajoz
Burgos - Deportivo B
Corralejo - CD Alcalá
Caudal Deportivo - Jumilla

Fase de segons contra quarts
Costa Cálida - Cerceda
Vila-real C - Jerez CF
Bezana - Motril
Almería B - Santa Eulàlia
Real Ávila - Escobedo
Marinaleda - Las Palmas Atlético
Coruxo - Parla
Anguiano - Portugalete
Ferrioler - Mairena
Talavera - Reus Deportiu
Iruña - Illescas
Arroyo - Alfaro
Elgoibar - Marino de Luanco
Trival Valderas - Yeclano
Prat - Peña Sport
Llanes Urbania - Valladolid B
Marino - La Muela
Ejea - Alzira

Fase de tercers classificats
Extremadura UD - Novelda
Ourense - Constància
Tropezón - Pájara Playas de Jandía
Lorca - Haro
Amorebieta - El Palo
Santboià - Arandina
Ayamonte - Atlético Cirbonero
Getafe B - Zaragoza B
Azuqueca - Universidad de Oviedo

CAMPIONS!!! | UE Castelldefels 0-2 CE l'Hospitalet

L'anàlisi dels possibles rivals AQUÍ.

Indiscutible. Amb solvència. I practicitat. Sense patir. Sota la pluja. Amb l'alè de l'afició. Demostrant perquè hem estat primers al llarg de gairebé tota la lliga. Amb efectivitat. Sense pressa. Sense pausa. Per això i per molt més, el Centre d'Esports l'Hospitalet s'ha proclamat campió de lliga del grup cinquè de Tercera Divisió després de vèncer la UE Castelldefels per 0-2, gràcies als gols de Jordi Tarrés i de Manel Gómez. L'Hospi ha plantejat un partit excel·lent i no ha vist perillar el triomf en el partit ni, per tant, el campionat. Una rematada de cap d'autèntic 'killer' de Jordi Tarrés abans d'arribar a la mitja hora de la primera meitat i un golàs de Manel Gómez a poc més de deu minuts pel final han certificat la primera posició d'un Hospi que, almenys, s'assegura una segona oportunitat en cas de no superar l'eliminatòria de campions: dos partits que, si tot va com volem que vagi, poden deixar l'Hospi de nou a Segona Divisió B. I de 'retruc', l'Hospi s'ha assegurat la seva presència a la Copa del Rei de l'any vinent.

Si no fos pel component emocional d'aquest partit, estarem d'acord en dir que no ha estat un bon partit de futbol. Clar que, a aquestes alçades de la temporada i amb les coses que hi ha en joc, demanar 'jogo bonito' seria, pràcticament, de bojos. I és que llevat dels gols, veure alguna altra ocasió de gol ha estat gairebé impossible, amb un equip local més preocupat d'aturar la creació ofensiva riberenca que no pas d'estirar les seves linies. Així les coses, l'Hospi ha sortit disposat a jugar dos partits en un: el darrer del campionat regular i el 'partit zero' del play-off d'ascens. Conscients que tenien la paella pel mànec i que calia sortir a guanyar, els homes de Jordi Vinyals s'han fet amb el control del partit des del primer minut, davant un Castelldefels que s'ha limitat a veure-les venir i que amb prou feines ha inquietat la porteria defensada per Craviotto, que tornava als Canyars després del seu pas per la UE Castelldefels i pel Miapuesta.

Tot i aquesta sortida, la primera ocasió del partit no ha arribat fins al minut 16, quan una falta executada per David Corominas ha estat a punt d'enviar-la al fons de la seva pròpia xarxa el defensa local Marc Lavilla. Encara ens preguntem com és que l'àrbitre va assenyalar servei de porta... El joc ofensiu de l'Hospi es veia aturat a la línia de tres quarts, tot i que Lobato i Corominas, des de les seves respectives bandes han provat jugades individuals que no han trobat rematador. Enmig d'aquesta dinàmica ha arribat el primer gol de partit (29'). Ha estat després que Andres Barón s'emportés una pilota dividida, realitzés una centrada gairebé mil·limètrica aprofitant l'entrada des del darrere de Jordi Tarrés que, amb el cap, enviava l'esfèrica al fons de la porteria d'Álex. Gol d'oportunisme per un jugador que, com el seu equip, necessitava marcar per afrontar la resta de partit amb molta més tranquil·litat.

El gol semblava despertar una mica els locals, adormits fins aleshores. Tot i això, la reacció groga s'ha quedat en poc més que un miratge: només Boris ha posat l'ai al cor a l'afició riberenca després d'aprofitar una errada de la defensa de l'Hospi, però el seu xut, ras i fluix, l'atrapava Carlos Craviotto sense més problemes. Abans del descans, però, va haver-hi temps encara per una (nova) mala notícia: Jordi Tarrés es lesionava la seva espatlla esquerra i abandonava el terreny de joc; el barceloní seria substituït al descans com a precaució a causa d'una subluxació de l'espatlla que en un principi no faria perillar la seva presència a les eliminatòries per l'ascens.

Amb aquest panorama s'ha iniciat una segona meitat que encara ha ofert menys espectacle en atac. Sí que és cert que els locals han intentat reactivar el partit i s'han deixat veure més per la zona defensiva de l'Hospi, però sense prodigar-s'hi massa. Amb aquest panorama i amb l'afició riberenca protegint-se com podia de la pluja, han anat passant els minuts i alguns canvis a les files locals. Sense més història que aquesta.

Corria el minut 74 i arribaven les notícies del gol del Reus, obra de Javi Ortega. Els roig-i-negres s'avançaven al marcador (1-0) però l'Hospi, lluny de posar-se nerviós ha tingut una reacció de campió (mai millor dit). Nova jugada combinativa de l'Hospi en atac en què Cristian Gómez despenjava una pilota amb el cap, la cedia per Manel Gómez que, de primeres, empalmava un xut potent des d'uns 30 metres que s'allotjava al fons de la porteria marinera davant la resignació d'Álex, espectador de luxe d'aquest 0-2. Minut 77.

Els 13 minuts de partit restants més els tres d'afegit han estat purament de tràmit, perquè ni el Castelldefels va creure en cap remuntada de cap tipus ni l'Hospi va voler arriscar el més mínim veient que tenia la lliga al sac. Han estat minuts per creure-s'ho, per disfrutar. Minuts per deixar que la plantilla d'aquest CE L'Hospitalet gaudís de la feina feta fins ara, i perquè l'afició de l'Hospi desplaçada a Castelldefels disfrutés d'un moment gairebé únic: no oblidem que el d'avui és tan sols el quart títol de lliga de Tercera Divisió per l'Hospi. I ja van uns quants anys que aquest club passeja el seu nom per Catalunya i per Espanya.
En definitiva, un títol que tots, jugadors i afició, ens mereixem. Un títol que cal celebrar, però sense perdre l'oremus. Perquè l'objectiu de debò comença, precisament avui, amb la preparació d'aquesta primera eliminatòria per l'ascens. El primer (o únic) escull que caldrà superar sortirà d'aquest llistat: Deportivo B, Caudal de Mieres, Noja, Real Sociedad B, Gandia, Rayo Vallecano B, Burgos, Mancha Real, CD Alcalá, Atlètic Balears, Corralejo, Jumilla, CD Badajoz, Tudelano, Oyonesa, Teruel i La Roda.

FITXA TÈCNICA

UE CASTELLDEFELS: Álex, Lavilla, Sergio Navarro, Amantini, Javi González, Jorge Sánchez, Alberto González (Sergio Prieto, 81'), Alberto, Uri (Fermo, 54'), Boris, Roberto Camacho (Achille, 75').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas (Quique Cárcel, 86'), Manel, Jordi Tarrés (Eloi Fontanella, 46'), Cristian Gómez, Lobato (Marcos Guill, 78').

Gols: 0-1 Jordi Tarrés (29'); 0-2 Manel (77').

Àrbitre: Abraham Martínez Sáez (Barcelona). Bé. Ha ensenyat targeta groga al local Uri (53') i al visitant Manel (77').

Incidències: Partit disputat al Municipal dels Canyars de Castelldefels amb poc més de 200 espectadors, la majoria dels quals eren aficionats del CE L'Hospitalet, desplaçats en massa en aquesta ocasió tan especial. Pluja constant al llarg de la segona part que ha afegit un punt heroïc a tot plegat. Dani Morales i Dani Planchería han completat la convocatòria d'un Hospi que entrarà 'net' de targetes a la Fase d'Ascens.

CAMPIONS!!! | Castelldefels 0-2 L'Hospitalet

CAMPIONS!!!

Sí... o sí | Castelldefels - L'Hospitalet (diumenge, 17:00 hores)

Ja queda poc. L'Hospi demà té el que, fins ara, és el partit de la temporada. Després d'una setmana en què els dies s'han anat fent més i més llargs a mesura que anaven passant, demà ens despertarem en ple dia D, en el dia que el CE L'Hospitalet ha de certificar, sí o sí, la primera posició i aconseguir el seu quart campionat de lliga de Tercera Divisió. Sí o sí, perquè res no pot superar la il·lusió i la motivació d'un equip per aconseguir el títol, perquè un hipotètic maletí roig-i-negre amb destinació Castelldefels mai pot fer ombra a l'ambició d'un equip que, a banda de poder assegurar la primera posició, es juga entrar amb bon peu al play-off d'ascens a Segona Divisió B... i assegurar-se, per si de cas, una segona oportunitat en cas que l'eliminatòria de campions no vagi com tots voldríem. I perquè l'afició que demà es donarà cita al Municipal dels Canyars està convençuda de les possibilitats de l'equip, totalment convençuda que ningú, ni l'equip ni l'afició fallarà.

Aprofitem per recordar que l'Hospi té un rival al terreny de joc en el partit de demà, la UE Castelldefels. Els grocs han anat de menys a més aquesta temporada i, finalment, no han hagut de patir massa per certificar la permanència a Tercera Divisió. Tot i això, l'amenaça dels descensos no compensats ha mantingut en alerta els homes d'Antonio Escudero fins la 36a jornada, en què els mariners van empatar als Canyars davant la Pobla de Mafumet (0-0) i van segellar la salvació definitiva. Després d'un començament de lliga molt fluix (2 punts de 15), els mariners van començar a prendre el pols de la lliga i van començar a escalar posicions; de fet, per trobar la darrera presència en zona de descens directe cal remuntar-se fins la 6a jornada, en què el primer triomf a la lliga (4-2 al Vilanova) treia el Castelldefels del fanalet vermell. Des d'aleshores, l'equip ha aconseguit fer-se fort al seu camp, on només tres equips han estat capaços de guanyar des d'aleshores. 8 victòries, 5 empats i 5 derrotes, 30 gols marcats per 28 d'encaixats és el balanç del 12è millor local de la lliga. No són números espectaculars, però si han estat suficients com per deixar l'equip en una situació més 'relaxada'; hi ha ajudat també la bona ratxa dels darrers partits: a casa, on el Castelldefels no perd des del 21 de febrer, han encadenat tres victòries i dos empats de forma consecutiva, i en els darrers 10 partits de lliga han estat capaços de guanyar-ne cinc, empatar-ne dos i perdre'n tan sols tres.

Diumenge passat, els grocs van plantar cara a Sant Boi, on van perdre per 2-1 'gràcies' a un gol de Sergio Montero al 87', que va culminar la remuntada local. És una mostra que el Castelldefels no sortirà demà a veure-les venir i que voldrà acomiadar-se de la temporada del retorn a Tercera amb un bon gust de boca, i vèncer el líder seria un colofó sensacional. Per aquest partit, Antonio Escudero comptarà amb només tres baixes, poques si tenim en compte que la infermeria marinera ha estat de gom a gom al llarg de gairebé tota la temporada. A la porteria, cap dels dos porters 'principals' estarà disponible, ja que tant Gallego com Albert Planagumà continuen lesionats; per la seva banda Xavi León, expulsat diumenge passat, ha rebut un partit de sanció i tampoc no serà de la partida demà a la tarda. Per contra, Escudero recupera Sergio Prieto, que va trencar-se els lligaments el passat mes de setembre i podria comptar amb alguns minuts davant l'Hospi.

Mentrestant, a ca n'Hospi, l'equip és plenament conscient del que hi ha en joc en el partit de demà. Tot i que amb un punt en fan prou, saben que sortir a empatar és, gairebé, donar un gol d'avantatge al rival, motiu pel qual l'ambició serà la de sempre: sortir a competir i a sumar els tres punts. És més, tot i que el títol de lliga sempre és un extra de motivació, la plantilla sap perfectament que la guerra ni molt menys acaba demà, i que guanyar demà als Canyars seria una manera de col·locar-se en pole position abans de disputar la Fase d'Ascens. La setmana va començar amb la mala notícia de la lesió al peu de Cristian Alfonso, que no podrà jugar demà ni tampoc podrà participar, almenys, de la primera eliminatòria del play-off. D'altra banda, Jordi Martínez tampoc no acaba de fer net de la seva lesió i tampoc no jugarà demà a Castelldefels, mentre que Eloi Fontanella, amb molèsties, serà dubte fins a ultimíssima hora. Per tant, amb els tres màxims golejadors de l'equip gairebé fora de combat, sembla clar que el pes atacant de l'Hospi recaurà demà en tres homes: David Corominas, Cristian Lobato i Jordi Tarrés. Queda clar que no són les millors condicions per afrontar un partit com el de demà ni un play-off com el que s'iniciarà la setmana vinent, però cal assumir la situació i tirar milles amb el que hi ha. Tanmateix, aquesta setmana també hi ha hagut temps per les bones notícies, ja que Marcos Guill ha entrenat amb el grup amb total normalitat i demà podria tornar a disposar de minuts si Jordi Vinyals ho creu convenient.

Jornada d'horaris unificats (5 de la tarda) la de demà diumenge, en la qual només un Cornellà-Balaguer totalment intrascendent s'avançarà a les 12 del migdia. Al final de la prèvia teniu també els horaris de les jornades de la resta de grups de Tercera Divisió. Abraham Martínez Sáez, de la delegació de Barcelona, serà l'encarregat d'impartir justícia en aquest UE Castelldefels-CE L'Hospitalet; Martínez Sáez, que estarà assistit als laterals per Vicente Leoz i Navarro Sáez, dirigirà tot just el segon partit de l'Hospi aquesta temporada: el 15 de novembre va xiular l'empat a zero al camp del Santboià, en què Toni Velamazán i Andrés Barón van ser expulsats. Creuarem els dits...

PRECEDENTS DEL UE CASTELLDEFELS - CE L'HOSPITALET

2004-2005 | UE Castelldefels 1-2 CE L'HOSPITALET | Tercera Divisió (Grup V)
Alberto (44') / Ángel Álvarez (20', penal), Paco Valera (65')

2003-2004 | UE Castelldefels 1-2 CE L'HOSPITALET | Tercera Divisió (Grup V)
Bisbal (75') / Roger (56'), Cebri (64', penal)

1971-1972 | UE Castelldefels 1-3 CE L'HOSPITALET | Primera Regional (Grup III)
Gabarró 10' / Diego (20' i 25'), Torregüelles (55')

1970-1971 | UE Castelldefels 3-0 CE L'HOSPITALET | Primera Regional (Grup III)

Horaris de la darrera de la jornada a Tercera Divisió
Dissabte 17:30: grup 15 (Navarra).
Dissabte 18:00: grup 4 (Euskadi).
Diumenge 12:00: grup 7 (Madrid).
Diumenge 13:00: grup 12 (Illes Canàries).
Diumenge 17:00: grup 2 (Astúries), grup 3 (Cantàbria), grup 5 (Catalunya), grup 11 (Illes Balears), grup 17 (Aragó).
Diumenge 18:00: grup 1 (Galícia), grup 6 (Comunitat Valenciana), grup 8 (Castella i Lleó), grup 13 (Múrcia), grup 14 (Extremadura), grup 16 (La Rioja), grup 18 (Castella-la Manxa).
Diumenge 18:30: grup 9 (Andalusia Oriental), grup 10 (Andalusia Occidental).

Una nova última jornada d'infart

La de diumenge no serà, òbviament, la primera vegada que el Centre d'Esports l'Hospitalet arriba a la darrera jornada jugant-se alguna cosa (vaja, només cal recordar com estàvem fa gairebé tres anys al Pepico Amat d'Elda). Tampoc serà la primera vegada que l'Hospi arribi a l'últim partit del campionat de lliga regular amb opcions de ser primer i endur-se el campionat. Fem memòria:

Temporada 2003/2004

És l'últim precedent i, segurament, el de gust més amarg. L'equip que aleshores dirigia Joan Francesc Ferrer "Rubi" arribava a l'últim partit depenent de sí mateix per guanyar la lliga i assegurar-se un grup teòricament més assequible de cara a la fase d'ascens. A un partit pel final, la classificació l'encapçalava el Badalona de Ramon Maria Calderé, amb 70 punts; un més que l'Hospi, segon amb 69, i dos més que el Reus, tercer amb 68. El Granollers, amb 67 punts, ja no tenia opcions de ser campió, però si podia incidir en la resolució de triples empats. El destí semblava afavorir els de Rubi en un principi, ja que l'Hospi rebia el Badalona a l'Estadi i una victòria donava el títol als riberencs. Però res més lluny de la realitat, el quadre de Calderé va mostrar-se força superior a l'Hospi i primer Joel (39') i després Càmara (de penal al 83'), van posar el 0-2 definitiu que, a banda de privar l'Hospi de la primera posició, i combinat amb el triomf del Reus a Manresa (0-3), deixava els de Rubi en tercera posició.

Temporada 1981/1982
Més de vint temporades abans, tot i que la situació era diferent i la resolució, per sort de l'Hospi, també va ser-ho, riberencs i badalonins també van arribar a la darrera jornada amb el campionat en joc. Arribaven els del Barcelonès Nord amb avantatge, ja que tot i trobar-se empatats a 53 punts amb l'Hospitalet, s'havien imposat tant en el partit jugat a l'Hospitalet com en el de la primera volta a Badalona. Però la tarda va ser d'allò més rocambolesca, perquè tant Badalona com Hospi van patir molt més del que creien en les seves sortides a Mataró i Lloret, respectivament. Especialment 'dur' va ser el pal pels badalonins, que van arribar al Carles Padrós creient-se campions i al minut 22 ja perdien per 3-0, un marcador que combinat amb l'empat a zero de l'Hospi a Lloret donava el títol als riberencs. Només una actuació arbitral que les cròniques definien com "anticasolana" van permetre els mariners tornar a entrar en el partit, gràcies als gols de Silva i Rebollo, de penal. Va ser un miratge, però, ja que el Mataró (que no s'hi jugava res) va marcar el 4-2 al minut 84... Just quan a Lloret el senyor Pérez Sánchez assenyalava la fi del partit amb l'empat a zero inicial i els jugadors de l'Hospi estaven pendents del que succeïa a Mataró. I clar, per acabar-ho d'adobar, nou favor del col·legiat Piñerúa als visitants: tres minuts més del compte i nou penal a favor dels badalonins que tornava a transformar Rebollo. Però no hi va haver temps per més, i després de 10 minuts d'espera, el Centre d'Esports l'Hospitalet celebrava el seu segon campionat de lliga de Tercera Divisió.

Temporada 1959/1960
Aquell 10 d'abril de 1960 es va convertir, amb el pas dels anys, en una de les jornades més emocionants que es recorden a la Tercera Divisió. I és que fins a cinc equips van arribar a la darrera jornada amb opcions de ser campions. La 30a jornada d'aquella lliga va començar amb el Mataró, l'Hospi i l'Amposta al capdavant de la classificació amb 36 punts, un més que el Manresa i el Sants (35). El Mataró viatjava al camp d'un Nàstic que ja estava salvat, el Manresa rebia un Badalona situat a mitja taula, el Sants tenia derbi al camp de l'Ibèria i, en el partit de la jornada, l'Hospi rebia l'Amposta. En resum, l'Hospi havia de derrotar els blanc-i-negres i esperar una ensopegada del Mataró a Tarragona. Dit i fet, a l'Hospitalet, Jufré, Escarrà i Balasch feient inútil el gol de penal de l'ampostí Forner (3-1); a Tarragona, el Nàstic repassava el Mataró i el golejava per 3-0, donant als riberencs el primer títol de lliga de la seva història.

Però a les darreres temporades, l'Hospi gairebé sempre ha tingut algun objectiu pel qual lluitar en el darrer partit de lliga:

Temporada 2008/09: l'equip de Julià Garcia viatja a Balaguer amb aspiracions de prendre la segona plaça al Reus. Els gols de Coro (34') i Ollés (60') donen la victòria als riberencs però el Reus, que havia de perdre a casa davant la Pobla de Mafumet, remunta el gol inicial dels grana i també suma els tres punts (2-1).

Temporada 2007/08: l'Hospi de José Luís García viatja a Dénia sent equip de Tercera Divisió. L'ara míster del Mollet aprofita per donar l'alternativa a juvenils com ara Lobato, Gómez, Moha, Peralta o Víctor Rodríguez. L'equip empata (1-1) gràcies a un gol de Lobato a les acaballes del partit.

Temporada 2006/07: mítica última jornada. El conjunt de Juan Carlos Oliva juga a Elda depenent del seu propi marcador per jugar el play-off d'ascens a Segona A.; els alacantins necessiten vèncer per mantenir opcions de salvació. El gol no arriba i, per la seva banda, el Badalona fa els deures i goleja l'Espanyol B per 0-3. Quan tot semblava perdut, ja sabeu la història... gol de David Giménez al 92' i èxtasi al Pepico Amat...

Temporada 2005/06: amb l'equip salvat a dues jornades del final, l'equip de Ramon Moya va deixar sense Copa del Rei a la UE Sant Andreu, que va avançar-se al marcador amb el gol d'un tal Jordi Martínez i va veure com Sergio Morán aturava un penal, però que al final, gràcies als gols de Pradas i d'Àxel, ja al temps de descompte, va acabar perdent per 2-1.

Temporada 2004/05: l'equip de Ramon Moya s'adjudicava el títol de lliga davant el Granollers (4-1) i es desplaçava al camp del cuer, Tarrega, sense res en joc. Tot i això, en un partit còmode, l'Hospi s'imposava als balugrana.

Els possibles rivals

Grup 1 | DEPORTIVO B
Real Club Deportivo de la Coruña 'B'
Deportivo B - 82 punts - 26 4 6 - 65 33 - 36 PJA Coruña
Estadi: El Mundo del Fútbol (3.000 espectadors). Gespa natural. Tot i això, podria jugar el play-off a Riazor.

El filial blanc-i-blau ha guanyat amb solvència el grup gallec de Tercera Divisió, amb 12 punts d'avantatge respecte el Cerceda, segon classificat. Solvent a casa i a domicili, el Depor B ha guanyat 9 dels últims 10 partits i arriba en plena forma al play-off tot i que fa tres jornades que era matemàticament primer. Seria la primera vegada a la història que Deportivo B i l'Hospitalet s'enfrontessin. Tito Ramallo té a les seves ordres un planter de jugadors de qualitat, cinc dels quals (Valín, Rochela, Raúl, Seo i David Añón) ja han debutat amb el primer equip aquesta temporada.

Grup 2 | CAUDAL
Caudal Deportivo de Mieres
Caudal - 83 punts - 25 8 5 - 73 27 - 38 PJ
Mieres del Camino (Astúries)
Estadi: Hermanos Antuña (7.500 espectadors). Gespa natural.

A Mieres del Camino veuen ja massa lluny la darrera presència del seu equip a la Segona B (2003/04). Des d'aleshores, només un intent (fa tres temporades) quan el Centre d'Esports Sabadell va privar-los de l'ascens (4-0 a la Nova Creu Alta i 0-1 a l'Hermanos Antuña). Aquest any tenen una oportunitat amb aquesta eliminatòria de campions, tot i que els de Paco Fernández no semblen partir com a favorits, potser pel ja clàssic cartell d'equip "del nord". L'ex míster del Langreo i l'Avilés entrena un equip que compta amb jugadors coneguts com Pablo Díaz (ex Lleida i Marino de Luanco), Bruno o Héctor Peláez. Amb una aposta pels jugadors 'de casa', el Caudal s'ha fet amb el títol de lliga després de mostrar més pólvora en el rush final que el Marino o la Universidad de Oviedo. Duel inèdit.

Grup 3 | NOJA
Sociedad Deportiva Noja
Noja - 80 punts - 23 11 4 - 85 31 - 38 PJ
Noja (Cantàbria)
Estadi: La Caseta (3.000 espectadors). Gespa natural.

Tres derrotes en els darrers set partits no són cap indicatiu per un Noja que tot i haver perdut la tensió competitiva un cop tenia el títol a la mà ha acabat 8 punts per sobre de l'Escobedo, segon del grup càntabre. Els verd-i-blancs que fins el passat 1 d'abril només havien perdut un partit de lliga en tota la temporada, han fet bons els pronòstics i jugaran la seva setena (!) fase d'ascens consecutiva, després que l'any 2003 baixessin a aquesta Tercera Divisió. No cal dir que, en aquests anys, la sort no ha acompanyat els càntabres: l'any passat l'Izarra va deixar-los a les portes de l'ascens. Agote, Chupe i Pitu, tres jugadors que no són precisament novells, són els homes més destacats a l'atac càntabre. Iker Garai (tot un rodamón) i Pablo Ríos (pedrera de Mareo) també destaquen en el conjunt que entrena l'ex míster del Santoña, Manu Calleja. Seria un duel inèdit a la història de l'Hospi.

Grup 4 | REAL SOCIEDAD B
Real Sociedad de Fútbol 'B'
Real Sociedad B - 75 punts - 21 12 5 - 68 23 - 38 PJ
Sant Sebastià (Guipúscoa)
Estadi: Zubieta (2.500 espectadors). Gespa natural. Podria jugar la Fase d'Ascens a Anoeta.

Imanol Idiakez ha rebut l'encàrrec de tornar el filial Txuri Urdin a Segona B aquesta mateixa temporada. Amb un bon sprint final i amb l'ajuda dels 23 gols d'Orbegozo a la lliga (màxim golejador juntament amb Iker Bilbao, de l'Amorebieta) la Real B ha deixat enrere Portugalete i Amorebieta i ha aconseguit el cinquè títol de lliga de Tercera Divisió de la història. Exemple clàssic d'escola de formació, aquest any no ha estat una excepció i diversos jugadors del filial ja han interactuat de forma més o menys activa amb el primer equip; és el cas d'Illarramendi, Albistegi, Arkaitz, Alain o Morgado. Encara no se sap si jugarà els seus partits a Zubieta o a Anoeta, un estadi que no li seria nou a l'Hospi, ja que hi va jugar precisament en l'últim enfrontament amb el filial de la Real: corria el 6 de febrer de 2002 quan l'Hospi que entrenava José Antonio García Escribano va perdre per 2-0.

Grup 6 | GANDIA
Club de Futbol Gandia
Gandia - 69 punts - 20 9 9 - 51 28 - 38 PJ
Gandia (València)
Estadi: Guillermo Olagüe (6.000 espectadors). Gespa artificial.

Aquell Gandia campió de la Segona B l'any 2000 torna a treure el cap per categories nacionals. Després de la travessia pel desert de la Preferent valenciana i de quedar-se a les portes del play-off l'any passat, l'equip de Toni Seligrat (segon de Juan Carlos Oliva a l'Aris) ha fet els de la Safor campions d'un grup d'allò més competit; com l'Hospi, han hagut de lluitar fins la darrera jornada per aconseguir el campionat, gràcies a l'empat a Puçol (2-2). Amb la porteria ben coberta amb homes de la talla de Roberto Páramos i Burguera, la defensa i la davantera destaquen especialment amb la presència de jugadors experimentats a Segona B com Garrido (ex Alcoyano), Jonathan (ex Osasuna B) o San Julián (ex Terrassa) al darrere i jugadors de la talla de Marcos Estruch i Sergio Floro al davant. Tot i la baixa puntuació comparada amb la resta de rivals i tenint en compte les dimensions del Guillermo Olagüe, els valencians poden ser un dels rivals més complicats del bombo. Un duel que, per cert, es reeditaria per vuitena vegada.

Grup 7 | RAYO VALLECANO B
Agrupación Deportiva Rayo Vallecano 'B'
Rayo Vallecano B - 85 punts - 25 10 3 - 68 23 - 38 PJ
Madrid
Estadi: Nuestra Señora de la Torre (2.500 espectadors). Gespa artificial. El play-off podria jugar-se al Teresa Rivero.

La segona temporada de José Ramón Sandoval al 'Mini Rayito' ha classificat el filial vallecà pels play-off per primera vegada en tota la seva història. Després de fer una gran temporada, el Rayo B ha guanyat amb algunes jornades de marge la lliga del grup madrileny de Tercera, per sobre del Parla, únic equip que ha acabat fent-li ombra després que el Trival Valderas es desinflés tot i acabar en zona de promoció. La mala notícia per Sandoval i per tota l'afició del Rayo és la baixa del migcampista senegalès Diamanka, un dels pilars de la temporada. Lucas, amb 20 gols és el màxim golejador de l'equip, seguit de Loren i de Borja, amb 10 i 9 gols respectivament. Un dels noms més familiars és el de Carlos Gazapo, que va estar a les ordres de Jordi Vinyals al Miapuesta Castelldefels ara fa dues temporades i ha marcat 4 gols aquesta temporada. Per cert, el club madrileny ja ha confirmat que jugarà els seus partits del play-off d'ascens al Teresa Rivero.

Grup 8 | BURGOS
Burgos Club de Fútbol
Burgos - 90 punts - 27 9 2 - 62 18 - 38 PJ
Burgos
Estadi: El Plantío (12.200 espectadors). Gespa natural.

Aurreko, Colina, Nené, Maureta, Pablo Sierra, Txitxo, Lezaun, Manel Sala o Nel són noms més o menys familiars que tenen un denominador comú: formen part de la plantilla del Burgos 2009/2010. Els blanc-i-negres han anat de menys a més, tot i que no van fer una mala primera volta. Han sabut aprofitar les ensopegades del Valladolid B coincidint amb la marxa d'Onésimo i han dosificat l'avantatge al llarg de les darreres jornades, en què algunes ensopegades inesperades no li han passat la factura que li podria haver passat. L'objectiu és únic: retornar a Segona B després del descens de fa dos anys i ser eliminats per l'Sporting Maonès al play-off de la temporada passada. Us sona?

Grup 9 | MANCHA REALAtlético Mancha Real
Mancha Real - 68 punts - 20 8 8 - 53 26 - 38 PJ
Mancha Real (Jaén)
Estadi: La Juventud (1.500 espectadors). Gespa artificial.

El retorn dels verds a la Tercera Divisió no podia ser més reeixit. Després de cinc temporades a Regional, els de Mancha Real, que fins ara només havien assolit un 10è lloc a la classificació han aconseguit un campionat de mèrit sortint imbatuts dels darrers dos partits davant Motril i El Palo, a les postres segon i tercer de grup respectivament. Juan José Aybar, míster del Jaén la temporada 04/05 dirigeix un planter format pràcticament per jugadors de la mateixa província de Jaén; una fórmula austera i una profunda confiança en el planter que l'any passat va assolir l'ascens. Òbviament, seria el primer enfrontament entre l'Hospi i el Mancha Real.

Grup 10 | CD ALCALÁ
Club Deportivo Alcalá
CD Alcalá - 80 punts - 23 11 4 - 68 21 - 38 PJ
Alcalá de Guadaira (Sevilla)
Estadi: Francisco Bono (3.500 espectadors). Gespa natural.

Un dels campions més 'matiners' va ser el CD Alcalá. Els blanc-i-grocs han 'campionat' amb certa comoditat el grup occidental d'Andalusia, i estaran acompanyats a la fase d'ascens per l'Ayamonte, el Mairena i el Marinaleda. Els sevillans van enfrontar-se l'any passat al Moratalla i al Caravaca murcians al play-off, però van caure eliminats a la segona ronda pels del Morao. Aquest any van a per totes en què destaquen els davanters Pedro Carrión i Platero (ex Ceuta i Córdoba) o l'ex jugador de l'Hospi, Nandi (2005/06). Només 21 gols en contra en 38 partits i una bona prestació a domicili (només una derrota) són els números d'un Alcalá que pot tenir en el seu estadi un dels grans aliats de cara a l'ascens. Seria la primera vegada que s'enfrontés amb l'Hospitalet; de fet, els riberencs mai han disputat cap partit oficial a la província de Sevilla.

Grup 11 | ATLÈTIC BALEARS
Club Deportivo Atlético Baleares
Atlètic Balears - 81 punts - 24 9 5 - 78 33 - 38 PJ
Palma de Mallorca
Estadi: Estadi Balear (23.000 espectadors). Gespa artificial.

El campió del grup balear, l'Atlètic Balears, vol estar-se el menor temps possible en aquesta Tercera Divisió. Després de 19 temporades sense tocar 'bronze', l'experiència baleàrica a la Segona B va ser massa curta. Aquesta temporada, de la mà d'Ángel Pedraza, s'han assegurat la primera plaça per davant de la Peña Deportiva i el Constància. Entre d'altres jugadors, els blanc-i-blaus compten amb dos jugadors d'infaust record per l'Hospi: el porter Javi Linares i el davanter Nacho Azcona, que ara fa tot just un any defensaven la samarreta del Santanyí. Arnau (ex Barça Atlètic) i Ernesto (ex Mallorca B) són d'altres jugadors coneguts d'un planter que també compta amb la presència del canari Gio, que aquesta mateixa temporada va ser l'autor del segon gol del Manlleu a l'Estadi (2-2 final). 14 victòries, 4 empats i 1 derrota és el balanç dels palmesans com a locals, tot i que la única derrota és la de l'intrascedent partit davant el Binissalem aquest cap de setmana (2-3). Seria la cinquena vegada que palmesans i riberenc s'enfrontin en competició oficial (fins ara, Segona B i Copa del Rei).

Grup 12 | CORRALEJO
Club Deportivo Corralejo
Corralejo - 79 punts - 21 16 4 - 56 25 - 41 PJ
Corralejo (Fuerteventura, Las Palmas)
Estadi: Vicente Carreño. Gespa artificial.

La primera experiència dels majoreros a Tercera Divisió és inmillorable. Bé, la primera experiència si tenim en compte que l'actual CD Corralejo va refundar-se l'any 2005, després que l'anterior Corralejo i el CD Fuerteventura formessin la UD Fuerteventura, que tants mal de caps ha portat aquest any al grup 12è de Tercera Divisió. Els del nord de Fuerteventura han sabut aprofitar la irregularitat del filial de Las Palmas per aconseguir un títol, tot i haver empatat un total de 16 partits, de fet, 'només' han guanyat 21 partits, el que suposa poc més d'un 50% del total. Miguel Santana és l'entrenador d'un Corralejo format íntegrament per jugadors canaris (molts d'ells de la illa) amb experiència a Tercera Divisió. Yeray Fernández (ex Lanzarote) és dels pocs jugadors amb experiència a Segona B. Duel inèdit també per un Hospi que, en canvi, ja va jugar a Fuerteventura fa tot just 12 anys, en un partit de lliga davant el Pájara Playas (0-0).

Grup 13 | JUMILLA
Jumilla Club de Fútbol
Jumilla - 86 punts - 27 5 6 - 84 26 - 38 PJ
Jumilla (Múrcia)
Estadi: La Hoya (3.000 espectadors). Gespa natural. 101 x 65 metres.

Paco Sánchez va classificar La Unión pel play-off la passada temporada i aquest ha repetit "experiència" amb el Jumilla, que 13 temporades després torna a aspirar a l'ascens a Segona B, categoria on mai no ha militat (28 temporades a Tercera). Aquest any han guanyat el campionat d'un grup murcià en què set equips han destacat molt per sobre de la resta, fent evident la diferència existent entre els clubs participants. A més, aquesta temporada el Jumilla ha fet una aposta arriscada amb el fitxatge de jugadors com els ex del Sangonera, Emilio, Sergio Bustos, Ramos i Elías o el migcampista francès David Darmon. El resultat, un equip que arriba al play-off embalat després d'encadenar 18 partits sense perdre (15 victòries i 3 empats). Mai fins ara s'han enfrontat Jumilla i CE L'Hospitalet.

Grup 14 | CD BADAJOZ
Club Deportivo Badajoz
CD Badajoz - 101 punts - 32 5 1 - 109 19 - 38 PJ
Badajoz
Estadi: Nuevo Vivero (15.505 espectadors). Gespa natural.

És el 'coco' del sorteig. Per història, per ambició i per aspiració i, sobretot, pels números. 109 gols marcats, només 19 d'encaixats, una derrota en tota la lliga i, en total, 101 punts de 114 possibles. Una bestiesa. Adolfo Muñoz és l'encarregat de dirigir una plantilla en la qual sobresurt Toni, autor d'una trentena de gols amb els pacenses. El CD Badajoz no està disposat a deixar que el Cerro Reyes sigui una temporada més l'estandart del futbol de la ciutat i ha pescat d'on ha pogut per conformar una plantilla guanyadora que, sense grans noms, ha guanyat el campionat extremeny amb una superioritat aplastant. Com a local, 17 victòries i 2 empats. També és cert, que un play-off, en ocasions, té poc a veure amb la lliga regular. Badajoz i Hospi ja van enfrontar-se tres vegades de manera consecutiva als anys 80, amb ambdós conjunts a Segona Divisió B.

Grup 15 | TUDELANO
Club Deportivo Tudelano
CD Tudelano - 89 punts - 27 8 3 - 87 29 - 38 PJ
Tudela (Navarra)
Estadi: José Antonio Elola (11.000 espectadors). Gespa natural.

José Mari Lumbreras és l'entrenador del CD Tudelano. Els navarresos aspiren a tornar a Segona B 15 temporades després; l'any passat el CD Ourense va ser l'encarregat de barrar-los el pas de l'ascens. Aquest any han guanyat amb certa solvència el grup navarrès, en part gràcies al brutal rendiment que han tret de jugar al José Antonio Elola, on llevat d'un empat amb el Mutilvera el passat novembre (2-2) han comptat els seus partits per victòries. Compten amb Jorge Sola, Pacheta i Iván Moreno com a màxims golejadors (tots tres ronden la quinzena de dianes). Iván Moreno, precisament, va començar la pretemporada amb Juan Carlos Oliva aquell estiu de 2006, però l'entrenador lleidatà no va quedar massa satisfet amb el rendiment del logronyès. Serà, si el sorteig ho dicta així, la primera vegada que l'Hospitalet jugui a Tudela.

Grup 16 | OYONESA
Sociedad Deportiva Oyonesa
Oyonesa - 90 punts - 27 9 2 - 76 15 - 38 PJ
Oyón (Àlaba)
Estadi: El Espinar (1.000 espectadors). Gespa natural.

Després de sis temporades a Tercera Divisió, els alabesos gaudiran de la seva primera experiència en una fase d'ascens i ho faran després d'haver estat campions del grup de La Rioja. Jorge Ochoa dirigeix un bloc sòlid, ben treballat tàcticament i que ofereix poques fissures en l'aspecte defensiu. Berni, el porter dels blanc-i-blaus, només ha encaixat 15 gols en 38 partits jugats, un menys dels encaixats per l'Hospi. Tenint en compte el nivell mitjà del grup, l'Oyonesa no s'ha mostrar com un equip excessivament golejador, però compta amb homes efectius de cara a porteria com Gus Bezares, Dani Martín, Cuadrado o Toño. La majoria de jugadors provenen d'equips de la Tercera Divisió de La Rioja, en part gràcies a la proximitat d'Oyón amb Logronyo. Duel inèdit a la història de l'Hospi.

Grup 17 | TERUEL
Club Deportivo Teruel
Teruel - 94 punts - 30 4 4 - 88 29 - 38 PJ
Terol
Estadi: Pinilla (5.000 espectadors). Gespa natural.

Ramon Maria Calderé dirigeix un dels planters més ambiciosos de tota la Tercera Divisió. El formen jugadors coneguts i contrastats a totes les línies de l'equip: Marrama (ex Hèrcules i Mestalla), Zou (ex Terrassa i Vilajuïga), Guillem Creus (ex Espanyol B) i tres homes perillosíssims en punta com Ador (ex Málaga) o els ex roig-i-negres Joselu i Enric Pi. Amb 94 punts, han estat els millors d'un grup aragonès trencat en dos blocs. La magnífica segona volta dels de Terol (16 victòries, 2 empats i 1 derrota) deixen els de Calderé en una posició òptima pel cinquè assalt a la Segona B des de la seva darrere presència a la categoria fa gairebé 20 temporades. Seria la segona vegada que Teruel i Hospi s'enfrontessin (la primera, a Segona B la temporada 88/89).

Grup 18 | LA RODA
La Roda Club de Fútbol
La Roda - 77 punts - 23 8 7 - 71 32 - 38 PJ
La Roda (Albacete)
Estadi: Municipal de Deportes. (3.000 espectadors). Gespa natural.

La millor temporada a la història d'aquest club de la província d'Albacete podria veure's ensombrida per algunes informacions que apunten a problemes econòmics. Pel que sembla, la junta directiva dels 'rojillos' deu un o dos mesos a alguns jugadors, uns jugadors que demanen una prima en casa d'assolir l'ascens a Segona B. Pel que fa a l'aspecte esportiu, Antonio Cabezuelo 'Rojo' és l'encarregat de dirigir un equip en què emergeix la figura de José Mari i de Pierrick, màxims golejadors de l'equip amb 17 i 10 gols respectivament. Moreno (ex Premià i Europa) i Javi Zurbano són els homes menys desconeguts del planter manxec, que no renuncia a res en aquesta fase d'ascens. Seria el primer enfrontament entre La Roda i l'Hospitalet.

Copa Catalunya... 2010/2011

Ciutadanes i ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí! És la Copa Catalunya 2010/2011, de la qual la FCF n'ha fet un estudi per crear una competició més "oberta i participativa". Aquest extrem s'acomplirà amb escreix, i és que fins i tot els campions de Tercera Territorial prendran part en aquesta aventura de final... incert. I és que la publicació d'aquest "estudi" (?) a la pàgina web de la Federació Catalana de Futbol arriba amb la final, pressumpta final, triangular per decidir campió, bunyol,... de la Copa Catalunya 2009-2010 (de fet, sobre el paper, hauria d'haver estat Copa Catalunya 2009).

Bé perquè el FC Barcelona ocupat fins ara en assumptes europeus i disputant amb el Madrid una lliga (de dos o de vint equips, ho deixem al gust del consumidor) d'allò més emocionant, perquè el RCD Espanyol de convidat de pedra, callat, sense opinar i qui sap sense interès a fer-ho; o perquè el CE L'Hospitalet que ha anat veient com passaven les setmanes sense que ningú es dignés ni tan sols a donar una explicació del que podria passar amb aquesta final (ja no parlem ni de dades, simplement de donar una explicació oficial, exposar el punt de vista de qui organitza la competició) i, amb el pas de temps, ha deixat de plantejar-se la disputa d'aquesta final vist que el gran objectiu de la temporada ja és a tocar; la qüestió és que aquesta Copa Catalunya s'ha convertit en una rondalla sense final (i mai millor dit). No deixa de ser curiós, doncs, que els 'escriptors' d'aquestes històries hagin decidir engegar-ne una de nova sense haver conclòs l'anterior...

Per cert, aquest "estudi" (que podeu veure a continuació) compta ja amb dates confirmades. Podem deduir, doncs, que el sistema de competició no passarà el sedàs de cap votació, almenys de forma pública i que, ara sí, la FCF decideix imposar aquest model de competició. Una competició que, això sí, serà "voluntària". Com ha succeït gairebé sempre, les eliminatòries es disputaran a partit únic i al camp de l'equip de categoria inferior -en cas d'igualtat de categoria, se sortejarà el camp-.

PRIMERA FASE

Els campions de Tercera Territorial que finalitzen la competició abans del 16 de maig (Tots els grups de la província de Barcelona, grup 21 -Lleida- i grups 23, 24 i 25 -Tarragona-). S'enfrontaran en dues eliminatòries que es jugaran el 23 i el 30 de maig. Els equips que passin aquesta eliminatòria entraran en el sorteig de la segona fase. A hores d'ara, els equips classificats, d'una banda, i els que poden classificar-se, de l'altra, i tenint en compte que hi pot haver renúncies, el llistat de participants en aquesta 1a fase seria el següent:

Equips ja classificats: Font dels Capellans (grup 2), Pla d'en Boet (grup 6), L'Ametlla del Vallès (grup 9); San Pancracio (grup 13); PD Pajaril (grup 15); Sant Just Desvern (grup 16); PB Udaf Sant Martí (grup 17); Les Borges del Camp (grup 23); Sant Salvador (grup 24); Banyeres (grup 225) i Cerro PB Trinitat Vella (grup 33).

NOTA: El grups 18 i 21 no tindrien representant, ja que els seus campions (Càstic i Lleida B, respectivament) són filials de Martinenc i UE Lleida, motiu pel qual no participarien en aquesta Copa Catalunya.

Equips per decidir: Balsareny, Navàs o Llorençà (grup 1); Roda de Ter o Santperenca (grup 3); Seva, Riudeperes o sense representant [*] (grup 4); La Salut Pere Gol o Sistrells (grup 5); Penya Madridista Tossa de Montbui, Vilanoveta o Ateneu Igualadí (grup 7); Lourdes o sense representant [*] (grup 8); Torrelles, Olivella o sense representant [*] (grup 10); Mediona, Les Roquetes o Torrellenc (grup 11); Corbera, PB Sant Vicenç dels Horts, Pallejà o sense representant [*] (grup 12); Maurina Egara, Matadepera o Roureda (grup 14).

[*] Els grups 4, 8, 10 i 12 podrien tenir un campió 'filial', fet que provocaria que no disputessin la competició.

SEGONA FASE

Hi participen els equips classificats de la Primera Fase, els campions de Segona Territorial, Primera Territorial i Preferent Territorial, i el campió de Primera Catalana (a partir de la segona eliminatòria d'aquesta fase). La FCF no parla mai dels campions de Tercera Territorial que no entren a la primera fase i que, suposem, també prendran part a la competició. Aquesta Segona Fase consta de tres eliminatòries que es jugaran el 6, 13 i 20 de juny. Com que encara falten algunes jornades per disputar en aquestes categories, només veureu els equips que ja estarien classificats per aquesta segona fase:

Tercera Territorial: Vilatargues (grup 31). Segona Territorial: Jesús i Maria (grup 1) i Sallent (grup 7). Primera Catalana, els dos grups de Preferent Territorial i els sis de Primera Territorial encara no tenen campió, tot i que l'Aiguafreda i l'Olímpic Can Fatjó (a Preferent) i el Figueres (Primera Territorial, grup 1), podrien proclamar-se campions aquest mateix cap de setmana.

TERCERA FASE

Es jugarà a partir del 8 d'agost de 2010 i hi participaran els equips que hagin superat la segona fase i tots els equips de Segona Divisió B i Tercera Divisió (inscrits, s'entén). Consta de tres eliminatòries que s'haurien de celebrar els dies 8, 15 i 22 d'agost.

Tercera Divisió: Amposta, Balaguer, Benavent, Blanes, Cassà, Castelldefels, Cornellà, Europa, L'Hospitalet, Manlleu, Olesa, Palamós, Prat, Premià, Rapitenca, Reus, Santboià i Vilanova. La Pobla de Mafumet i el Llagostera (si es confirma l'acord de filiació amb el Girona FC), no participarien per ser equips dependents.

Segona Divisió B: Badalona, Gavà, Gramenet, Lleida, Sabadell, Sant Andreu i Terrassa.

PROPERES FASES

"Encara estan per concretar". "La participació dels equips de Segona Divisió A i Primera Divisió es concretarà properament". FCF díxit.