No n'hi ha prou | CE L'Hospitalet 1-1 CE Sabadell

Insuficient. I és que la situació que viu el Centre d'Esports l'Hospitalet en aquesta lliga (cada cop es fa més difícil parlar de 'començament') és d'allò més delicada; suficientment delicada com perquè un empat a casa (el quart en cinc partits) no ens tregui de pobres. Aquest migdia, el Sabadell s'ha convertit en el cinquè equip en sucar a l'Estadi; si bé els vallesans han estat el millor equip que ha passat per l'Estadi en el que portem de lliga això no treu que, un cop més, el patró del partit hagi estat el mateix de les jornades precedents: més intenció i ambició a l'Hospi, ofici rival, ansietat a l'Hospi, efectivitat del rival (gol a pilota parada inclòs)... En definitiva, paràmetres que poc serveixen per a guanyar quan, del que es tracta, és de ficar la pilota al fons de la xarxa. Per sort, l'Hospi cada cop falla menys ocasions. La desgràcia és que a cada partit que passa, se'n tenen menys, també. L'1-1 davant el Sabadell deixa els d'Ángel Pedraza a la 18a plaça de la classificació, a l'espera del que faci el Santboià a Badalona. Una victòria dels del Baix Llobregat faria caure l'Hospitalet a la penúltima posició, a les portes d'una autèntica final a Can Peixauet diumenge vinent. La primera conseqüència no s'ha fet esperar, ja que després del partit s'ha fet oficial la destitució de Pedraza, pel que el tècnic sevillà, que ja no s'asseurà a la banqueta visitant del camp de la Gramenet.

Si considerem el Sabadell el millor equip que ha passat per l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet aquesta temporada és, en part, pels primers 20 minuts que han ofert, plens de bones intencions, ben situats sobre el terreny de joc, exercint bona pressió i posant la por al cos de l'Hospi des del primer minut. L'altra part d'aquesta 'etiqueta' és que, siguem sincers, ni Badalona, ni Benidorm, ni Alacant, ni Gandia havien fet res d'extraordinari com perquè els arlequinats, amb ben poquet, s'emportessin aquest títol honorífic. Arrencava el partit amb Manel ocupant la posició de central dret i amb Cristian Gómez a la banqueta, que deixava el seu lloc a l'onze inicial a Toni Velamazán. Al rival, sorprenia veure Hiroshi d'inici a la banqueta, tot i que només treure de mig del camp el Sabadell ha estat a punt de fer oblidar el japonès en una ràpida acció de Raúl Rodríguez per banda dreta, que marxava d'Andrés Barón, feia una passada de la mort al punt de penal on Fito, totalment sol, enviava la pilota fora de manera incomprensible. Només havien passat 30 segons i l'afició de l'Hospi ja havia viscut el primer ensurt seriós d'un partit que tampoc no destacaria pel festival atacant de cap dels dos conjunts.

Tot sigui dit, l'Hospitalet ha respòs bé a l'avís dels vallesans amb dues accions de Pitu primer i d'Eloi després que De Navas ha solucionat eficientment. Al minut 4, el porter madrileny del Sabadell desviava amb els punys un llançament de falta ben picat (però un xic fluix) del migcampista gironí de l'Hospi. Dues accions més tard, era Eloi Fontanella qui tractava de sorprendre De Navas, però el seu xut marxava a l'esquerra de la porteria visitant (5'). Sense que cap dels dos equips es mostrés clarament superior, quedava clar que el Sabadell no havia vingut de turisme a l'Hospitalet i va deixar clares les seves cartes de bon començament. Fruit d'aquesta persistència va arribar el primer gol del partit; de fet, un autèntic golàs. De nou a pilota parada i després d'una falta més que rigorosa, Albert Puigdollers clavava un magnífic llançament de falta a l'escaire dret de la porteria de l'Hospi, sense que Craviotto pogués fer res més que lamentar l'encert del '8' del Sabadell, que obria el marcador i posava les coses coll amunt a l'Hospi.

Lluny d'esfonsar-se, l'Hospi va reaccionar bé al gol arlequinat, va avançar les línies, va prendre les regnes del partit i va tancar el Sabadell al seu terreny de joc. Van ser els millors minuts d'un Hospi que, amb Lobato i Corominas ben oberts, buscava fer gran el camp per gaudir de més espais a l'hora de crear jugades ofensives. Va ser en una d'aquestes internades que la pilota va anar a parar als peus d'Eloi Fontanella que, envoltat per una munió de jugadors arlequinats era capaç de fer una passada mig defectuosa a la frontal de l'àrea, just on arribava Toni Velamazán, que sense pensar-s'ho dos cops etzibava un xut ras, fort i ajustat a la base de pal esquerra de la porteria de De Navas per, després d'uns instants d'intriga, acabar entrant dins la meta visitant (30'). El primer gol del capità a la lliga va donar pas a uns minuts de rauxa i d'ocasions de l'Hospi, que només un minut després va tenir una doble opció claríssima, però Cirio estavellava el seu xut a les cames d'un defensa del Sabadell primer i Coro enviava a la dreta de De Navas el rebuig posterior (31').

D'aquí fins al descans, domini riberenc i por al quadre vallesà, que demanava gairebé a crits que arribés la fi de la primera meitat, no tant per les ocasions que generava l'Hospi com pels símptomes d'estrès que manifestava la rereguarda sabadellenca cada vegada que l'Hospi buscava trenar una jugada d'atac. De totes maneres, només Pitu va avisar amb un xut amb molta intenció, des d'uns trenta metres, que el porter De Navas, molt segur al llarg de tot el matí, blocava sense més dificultats (35'). Amb bones sensacions arribàvem al descans, amb un Hospi que havia aconseguit el més difícil: igualar el gol del Sabadell i evitar major ansietat de la que ja provoca la situació actual a la lliga.

La segona meitat l'hauríem pogut considerar un monòleg de l'Hospi si no fos perquè els de Pedraza, a banda de generar joc i de posar més ganes i intenció ofensives que no pas el Sabadell, se'ls va oblidar de crear ocasions de gol clares per fer que el 2-1 es convertís en una realitat tangible més que en un desig sense massa opcions de complir-se. L'entrada d'Hiroshi a les files del Sabadell als set minuts del segon acte no va canviar massa el partit, tot i l'esperança que els gairebé 200 aficionats desplaçats des de Sabadell havien dipositat en el gegant nipó. D'ell va ser la millor ocasió que hi va haver a la segona meitat, tot i que abans Pitu i Barón també van buscar el gol de l'Hospi. Ho intentava primer Pitu, amb una bona jugada que resolia amb xut fluix i col·locat des de dins de l'àrea gran que aturava De Navas (57'). Tres minuts més tard, Andrés Barón realitzava una bona acció individual en rebre una passada de Lobato, retallava davant l'entrada de Chapi i xutava de forma intencionada però massa desviada a l'esquerra de la meta sabadellenca.

Va ser el preludi, com dèiem, de la gran ocasió d'aquest segon temps, en una passada llarga en què Hiroshi li guanya l'esquena a la defensa de l'Hospi, posa el cap davant de la sortida desesperada de Craviotto i quan tothom cantava l'1-2 del Sabadell, apareixia Lucas Viale, l'heroi d'Almería, per treure la pilota sobre la mateixa línia de gol (64'). Una acció polèmica ja que, després de rematar, Hiroshi i Craviotto xocaven dins l'àrea en una jugada en què el Sabadell va reclamar penal. Fruit de les protestes, Pinto Herrera va expulsar Sergio Dorado, que segons l'acta arbitral va sortir de l'àrea tècnica protestant per la no senyalització del penal (65'). Si bé el partit va seguir caient en picat pel que fa a la qualitat, la polèmica va servir per encendre els ànims de tots dos equips i per donar un plus d'emoció a un partit més aviat fluix. I és que en la gairebé mitja hora de joc restant i amb el Sabadell conformant-se amb l'empat, l'Hospi va buscar el gol del triomf amb més cor que cap.

L'entrada de Cristian Alfonso va revolucionar l'atac riberenc, mentre que el debut de Marc Pedraza no va aportar massa a l'equip. Els canvis, avui sí, no van ser del tot encertats, ja que Cirio i Corominas van deixar el terreny de joc a homes més 'centrats' que van impedir que l'Hospitalet fos més incisiu per bandes; a més, Lobato va acabar jugant de lateral esquerra ja que Andrés Barón també va ser substituït en aquest ball de peces que, realment, tampoc va variar massa el panorama. Intenció, tota, però 'punch', poquet. Només dues accions en sengles xuts llunyans de Pitu (84') i de Lucas Viale (88') van ser dignes de ser destacats en un final de partit en què els uns (el Sabadell) es trobava còmode amb el punt aconseguit i l'altre, l'Hospi, veia com una jornada més tornava a escapar-se l'opció de sumar tres punts en un partit.

Al final, empat just pels mèrits i ocasions dels uns i dels altres, que deixa el Sabadell a la zona mitjana-alta de la lliga a l'espera dels resultats de la tarda i a l'Hospi davant del nou panorama que s'obre després de la destitució d'Ángel Pedraza. De ben segur, el tòpic que resa que és més fàcil fer fora a l'entrenador que a tota la plantilla torni a servir per aquest cas, però la situació que travessa l'equip, encara reversible, també convidava a fer un canvi a la banqueta. La imatge del temps de descompte era prou evident, amb Pedraza assegut a la banqueta sense donar ordres, sense capacitat de reacció i amb pocs arguments com per, des del cos tècnic, oferir alternatives per poder capgirar la situació.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón (Cristian Alfonso, 61'), Manel Gómez, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas (Marc Pedraza, 61'), Pitu, Eloi Fontanella, Cirio (Cristian Gómez, 72') i Lobato.

CE SABADELL: De Navas, Chapi, Toni Lao, Mikel, Bermudo, Juanjo (Robles, 46'), Puigdollers, Fito (Juvenal, 72'), Raúl Rodríguez (Hiroshi, 52'), Isaac Cuenca i Marc Fernández.

Gols: 0-1 Puigdollers (18'); 1-1 Toni Velamazán (30').

Àrbitre: David Jesús Pinto Herrera (Col·legi tinerfeny). Regular. No ha mantingut el criteri a l'hora d'amonestar els jugadors i a l'hora d'assenyalar certes faltes. Ha mostrat targeta groga
als locals Manel Gómez (16'), Hammouch (43'), Pitu (62') i Lucas Viale (89') i als visitants Bermudo (3'), Juanjo (6'), Fito (7') i Raúl Rodríguez (33'). També ha expulsat el preparador físic del Sabadell, Sergio Dorado (65').

Incidències: Millor entrada de la temporada a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet, gràcies a la presència de nombrosos aficionats vallesans. Unes 800 persones a les grades, on entre d'altres cares conegudes hi havia la de l'entrenador del Santboià, Quim Ayats. En alguns moments del partit, part de l'afició del Sabadell (concretament el sector on hi havia els Hooligans Vallès) ha fet crits de "Puta Hospitalet" que estaven totalment fora de lloc. Si bé no ha passat res, la manca de previsió del club i dels Mossos d'Esquadra a l'hora de situar correctament els aficionats contraris quan visiten l'Estadi podria costar massa cara qualsevol dia; per fer-ho mirar... A l'Hospi, ha debutat a la lliga Marc Pedraza, signat aquesta mateixa setmana. Per la seva banda, Sergi Pagès i David Ceballos han completat la convocatòria riberenca. Abans del partit, Franjas Korps premiava Carlos Craviotto com a millor jugador de la temporada 2009-2010, segons aquesta penya de l'Hospi.

Prohibit ensopegar | CE L'Hospitalet - CE Sabadell (diumenge, 12:00 hores)

Perdre per la mínima al camp del líder és, a priori, un resultat comprensible. Tot i això, la sensació és que l'Hospi va deixar escapar diumenge passat una bona oportunitat per puntuar per cinquena jornada consecutiva i agafar encara més aire després del primer triomf a la lliga aconseguit al camp del Mallorca B fa tot just dues setmanes. El resultat és que els d'Ángel Pedraza segueixen en posicions de descens, ara en el 18è lloc, i tornen a precisar d'una victòria per sortir d'una vegada per totes d'aquesta zona perillosa en la qual els riberencs semblen instal·lats de forma perenne. Arriba el Centre d'Esports Sabadell, un conjunt que ha arrencat el campionat en bona forma i que després de nou jornades ocupa la quarta posició del campionat. L'empresa, doncs, no serà gens fàcil donat l'estat de gràcia en què es troba l'equip que entrena Lluís Carreras, però no és menys cert que quan la necessitat apreta les ganes, la il·lusió, el compromís i la rauxa estan per sobre de tot. A això, i a les bones sensacions que ha transmès l'equip en els darrers partits, s'hi ha d'aferrar un Hospi que buscarà la primera victòria com a local en aquesta lliga, després de sumar tres empats i una derrota en els quatre partits jugats a l'Estadi. Una nova pedra de toc, difícil, però ni molt menys impossible de superar. Una nova oportunitat per començar a respirar.

Al davant, dèiem, hi haurà un Sabadell (imatge: cesabadell.cat) que ha apostat descaradament per la joventut aquesta temporada, una aposta que s'entén, en part, degut a l'economia de guerra que ha obligat l'entitat arlequinada a estrènyer el seu cinturó, a reduir el seu pressupost i, en definitiva, a reduir el marge d'error en les contractacions realitzades. De moment, la jugada li está sortint bé al club presidit per Joan Soteras, que aquesta temporada ha fitxat un tècnic sense gairebé experiència com és l'exbarcelonista Lluís Carreras, que amb el seu estil propi s'ha guanyat ja bona part de l'exigent afició arlequinada. Juntament amb Carreras, han arribat a la Nova Creu Alta 11 nous jugadors amb l'objectiu de millorar la discreta temporada que van realizar amb Ramon Moya i David Pirri a la banqueta l'any passat. La novetat més destacable és al davant, amb una línia defensiva nova de trinca amb Joaquín (màxim golejador del grup IV l'any passat amb el San Roque), Isaac Cuenca (cedit pel Barcelona B) i el japonès Ibusuki Hiroshi (cedit pel Girona), que s'ha convertit en l'estrella indiscutible en aquest inici de temporada. D'altres jugadors experimentats com Toni Lao i Raúl Rodríguez (Gramenet), Alberto Manga o Juanjo Ciércoles també han aterrat al club del Vallès Occidental, conformant un planter força interessant.

Com dèiem, l'arrencada a la lliga fa justícia a les expectatives que s'havien creat durant la pretemporada: 4 victòries, 3 empats i 2 derrotes és el balanç dels arlequinats, que sumen ja 15 punts a la classificació i ocupen posició de play-off d'ascens. Tot i això, si analitzem més xifres veurem que els números dels vallesans no són exageradament superiors als de l'Hospi: sense anar més lluny, parlar del Sabadell és parlar del setè equip menys golejador del grup amb només 8 gols (tan sols 3 més que l'Hospi); són les bones prestacions defensives les que fan que els pocs gols marcats es converteixin sempre en punts a favor, ja que els de Carreras són el quart equip menys golejat amb només 6 gols encaixats (només 2 menys que l'Hospi, però). Una altra comparativa destacable és el fet que, tot i haver marcat més gols que no pas l'Hospi, al Sabadell només han marcat quatre dels seus jugadors (per cinc homes de l'Hospitalet): Hiroshi (3 gols), Isaac Cuenca i Marc Fernández (2 gols) i Eneko (1 gol), es reparteixen les vuit dianes dels arlequinats. Una mostra més de la igualtat que implica la Segona Divisió B i de com les coses poden capgirar-se amb un petit detall. Demà, els arlequinats buscaran el seu segon triomf a domicli, on només compten amb una victòria (0-1 al camp de l'Alacant); la resta de partits han acabat amb empat (1-1 a Badalona i a Benidorm) i amb derrota (1-0 a Gandia).

Pel Sabadell, el matx de demà arriba en una setmana atípica després que dimecres els arlequinats eliminessin el Lleida de la fase autonòmica de la Copa Federació i progressessin a la fase estatal. Després del 0-0 de l'anada jugada al Camp d'Esports, un Sabadell ple de suplents va superar per la mínima la UE Lleida gràcies a un gol d'Hiroshi (68'). Diumenge, pocs d'aquests jugadors repetiran en l'onze inicial, pel que el cansament no servirà d'excusa pels homes de Lluís Carreras. El que és segur és que el tècnic de Sant Pol compta amb tres baixes i dos dubtes pel partit de demà: dos fitxatges com Joaquín i Alberto Manga, lesionats, no seran demà a l'Hospitalet, com tampoc hi serà el migcampista basc Eneko Fernández; per la seva banda, els defenses Agustín i David Bermudo han entrat a la convocatòria tot i les molèsties que arrossegaven aquesta setmana. La llista de convocats del CE Sabadell és la següent: De Navas i Oriol Torres (porters); Chapi, Bermudo, Agustín, Toni Lao i Mikel Azparren (defenses); Robles, Raúl Rodríguez, Puigdollers, Juvenal i Fito (migcampistes) i Hiroshi, Isaac Cuenca i Marc Fernández (davanters). Per decisió tècnica n'han quedat fora Juanjo Ciércoles i els dos exriberencs del Sabadell: Pep Pagès i Àlex Ruiz.

A l'Hospitalet, a banda de la situació de l'equip a la classificació, dues notícies han copsat l'atenció aquesta setmana. La primera, i segurament més important, el fitxatge de Marc Pedraza (imatge: pericosonline.com) pel CE L'Hospitalet; és a dir, l'arribada d'un altre davanter per tractar de posar remei a aquesta sequera golejadora que travessa l'entitat riberenca, capaç d'anotar únicament 5 gols en els 9 partits de lliga disputats fins ara. El fitxatge de Pedraza, que podria entrar a la convocatòria pel partit de demà, arriba en un bon moment si ens atenem a la situació física dels homes de dalt de l'Hospi, amb Jordi Martínez lesionat, amb Eloi Fontanella i Sergio Cirio sortint de les seves respectives lesions i amb Cristian Alfonso tocat i dubte d'última hora per rebre el Sabadell. L'altre maldecap el tindrà Ángel Pedraza per formar la línia defensiva de l'equip, mermada per les lesions i sancions: amb Óscar Álvarez KO, l'expulsió de Moussa a Oriola i la cinquena groga que va veure Manel Viale a Los Arcos deixen en quadre la rereguarda riberenca, obligant el tècnic sevillà a fer algun invent per solventar aquesta situació, una situació preocupant si tenim en compte que perdre Moussa i Manel Viale implica perdre alçada en un partit on hi haurà un dels sostres de la lliga com és el japonès Hiroshi (193 cm).

Moussa i Viale no són, però, les úniques baixes amb què compta Ángel Pedraza per l'encontre de demà ja que, com anunciàvem, Óscar Álvarez segueix lesionat (tot just avui fa un mes que està de baixa). Tampoc serà de la partida Jordi Martínez, que segons la seva evolució podria estar en condicions per jugar diumenge vinent al camp de la Gramenet o, per precaució, se'l reservaria pel proper encontre a casa davant l'Atlètic Balears. En l'apartat de dubtes, a banda de Cristian Alfonso també hi trobe, Rubèn García, inèdit des del partit de Copa de Rei al Carranza i que aquesta setmana ha tornat a exercitar-se amb els seus companys. Amb aquest panorama, Pedraza no haurà de trencar-se massa el cap per confeccionar una convocatòria. Altra cosa és l'alineació inicial, que podria ser la formada per Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Gómez, Lucas Viale, Toni Velamazán, Cristian Gómez, Pitu, Corominas, Lobato i Eloi Fontanella.

El partit entre el Centre d'Esports l'Hospitalet i el Centre d'Esports Sabadell començarà a les 12 del migdia, franja que fins ara ha estat talismà pels arlequinats, que aquesta temporada han guanyat els tres partits que han jugat pel matí (0-1 a Alacant, i sengles victòries com a locals davant l'Sporting Mahonés i el Mallorca B). L'encarregat de dirigir aquest Hospi-Sabadell serà el tinerfeny David Jesús Pìnto Herrera (imatge: futbolbalear.com), que viu la seva segona temporada com a col·legiat de Segona Divisió B, motiu pel qual serà la primera vegada que xiuli un partit al primer equip de l'entitat riberenca. Pinto Herrera, que aquesta temporada ja ha dirigit l'Sporting Mahonés-Gramenet (2-1 pels menorquins, amb 10 targetes grogues i 1 expulsió), estarà assistit a les bandes pels també tinerfenys Miguel Ángel Alcalá Mesa i Jorge Ariel González Sicília. Viurem la tretzena edició a la lliga d'un duel menys històrics del que pugui semblar, i és que fins l'any 1995, Hospi i Sabadell només s'havien vist les cares en una ocasió (la temporada 1964-1965 i a Segona A). En total, 12 emparellaments i 6 empats. Un empat que serviria de ben poc per l'Hospi...

CE L'Hospitalet - CE Sabadell | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 4
Empats: 6
Victòries del Sabadell 2
Gols marcats per l'Hospi: 18
Gols marcats pel Sabadell: 12
Victòria més àmplia: CE L'H 3-1 CE Sabadell (2000-01 i 2001-02, Segona Divisió B).
Darrer precedent: CE L'H 0-0 CE Sabadell (2007-08, Segona Divisió B).

La dada curiosa
Pels apostants, els 12 partits que Hospi i Sabadell han disputat a la nostra ciutat deixen tres dades a tenir en compte:

1) La meitat d'aquests partits han acabat amb empat (1-1 en 4 ocasions, i 0-0 i 2-2 en 1 ocasió).

2) La segona és que les dues victòries del Sabadell a l'Hospitalet han estat per 1-2, al mes d'abril (el 12 i 13 d'abril, concretament) i que, en tots dos casos, l'Hospi s'havia avançat al marcador a la primera meitat i els arlequinats havien capgirat el marcador a la segona part.

3) La tercera és que les quatre victòries que ha aconseguit l'Hospi mai han estat per la mínima. Dues victòries per 3 gols a 1 i dues per 2 gols a 0; és a dir, totes les victòries per dos gols de diferència.

L'Hospi fitxa Marc Pedraza a la recerca de més pòlvora

Avui s'ha confirmat una notícia que, més o menys, tothom esperava: el fitxatge del davanter Marc Pedraza pel Centre d'Esports l'Hospitalet. Fill de l'actual tècnic de l'Hospi, Ángel Pedraza, aquest atacant de 23 anys estava sense equip des del darrer dia del mes d'agost, quan el seu darrer club, l'Espanyol, li va donar la carta de llibertat després que no es comptés amb ell per formar part de la plantilla del filial blanc-i-blau, que després del descens a Tercera Divisió dirigeix l'exentrenador de la Grama, Toni Rovira. Des d'aleshores, i per no perdre la forma, Marc Pedraza s'ha estat entrenant amb el Centre d'Esports l'Hospitalet, amb la possibilitat a l'horitzó de poder fitxar pel primer equip en cas de necessitat. Finalment, la possibilitat s'ha convertit en realitat, ja que l'existència d'una plaça disponible a la plantilla i les circumstàncies esportives han contribuït a fer de Marc Pedraza una opció per buscar més competivitat a l'equip i, qui sap, si més pòlvora i gol en l'aspecte ofensiu. Curiosament, Pedraza ja ha defensat els colors de l'Hospi aquesta temporada; va ser va unes setmanes quan els riberencs van disputar el torneig Sergi Barjuan de Les Franqueses i Pedraza va jugar 45 minuts contra el CE Sabadell, precisament el rival de l'Hospi aquest diumenge a l'Estadi. (Imatge: pericosonline.com)

Nascut a Barcelona el 6 de febrer de 1987, Marc Pedraza ha viscut la seva trajectòria formativa a cavall dels dos grans clubs del futbol català: el Barcelona i l'Espanyol. Va arribar a l'entitat blanc-i-blava amb quinze anys, després d'haver compartit vestidor al Barcelona amb Dani Planchería, sense anar mes lluny. Com a jugador de l'Espanyol, Pedraza va viure un dels seus grans èxits amb la consecució del Campionat d'Europa sots-19 després de ser convocat amb la selecció espanyola (2006). Aquest títol li va obrir les portes del filial blanc-i-blau, amb el qual es va lluir la temporada 2007-2008 de la mà d'un altre vell conegut de l'Hospi: Joan Francesc Ferrer "Rubi". Amb ell i amb Òscar Perarnau, Pedraza es va convertir en un dels homes més destacats del filial, aconseguint un total de 10 gols en els 33 partits que va disputar. Tot i això, la desena de dianes no van evitar el descens de l'Espanyol B a Tercera Divisió, el mateix any que ho feia l'Hospi de Roura/Tébar/José Luís García.

La bona temporada a nivell individual no va passar desapercebuda per alguns equips; un d'ells, l'Alavés, va fixar-se en el davanter català i el va fitxar a inicis de la temporada 2008/09. Tanmateix, l'aventura alabesa va ser fugaç i poc productiva per Pedraza, que al mercat d'hivern tornaria al filial blanc-i-blau com a reforç per assolir el retorn a Segona B; fins i tot, va anotar un dels gols amb què l'Espanyol B va vèncer l'Hospitalet el 15 de febrer de 2009 (2-0). Mesos després, els blanc-i-blaus aconseguirien l'ascens a l'Heliodoro Rodríguez López davant del Tenerife B i Marc Pedraza tornava a 'ser de bronze'. Va ser la temporada passada quan va tenir l'oportunitat de debutar amb el primer equip: primer a la Copa del Rei, al partit d'anada dels 1/16 de final al camp del Getafe (28 d'octubre de 2009) i, posteriorment, a la lliga i a Mestalla, substituïnt José Callejón al temps de descompte (2 de gener de 2010). Tot i això, els dirigents del futbol base de l'Espanyol no van renovar la confiança en Marc Pedraza, amb qui no es va comptar pel projecte 2010-11 després d'un nou descens a Tercera Divisió. Des d'aleshores, Marc Pedraza es trobava sense equip.

MARC PEDRAZA

Nom complet: Marc Pedraza Sarto
Data de naixement: 06-02-1987
Lloc de naixement: Barcelona
Posició: Davanter
Procedència: RCD Espanyol B

Trajectòria
Temporada; equip; [partits jugats; gols marcats]; categoria
1997-1998 | RCD Mallorca - Aleví [-/-]
1998-1999 | FC Barcelona - Aleví A [-/-] Divisió d'Honor Aleví
1999-2000 | FC Barcelona - Infantil B [-/-] Preferent Infantil
2000-2001 | FC Barcelona - Infantil A [-/-] Divisió d'Honor Infantil
2001-2002 | FC Barcelona - Cadet B [-/-] Preferent Cadet
2002-2003 | RCD Espanyol - Juvenil B [-/-] Lliga Nacional Juvenil
*2002-2003 | RCD Espanyol - Juvenil A [18/11] Divisió d'Honor Juvenil
2003-2004 | RCD Espanyol - Juvenil A [35/23] Divisió d'Honor Juvenil
2004-2005 | RCD Espanyol - Juvenil A [17/7] Divisió d'Honor Juvenil
*2004-2005 | RCD Espanyol B [12/0] Segona Divisió B
2005-2006 | RCD Espanyol B [37/19] Tercera Divisió
2006-2007 | RCD Espanyol B [35/2] Segona Divisió B
2007-2008 | RCD Espanyol B [33/10] Segona Divisió B
2008-2009 | Deportivo Alavés [13/1] Segona Divisió A
2008-2009 | RCD Espanyol B [-/-] Tercera Divisió
2009-2010 | RCD Espanyol B [23/3] Segona Divisió B
*2009-2010 | RCD Espanyol [1/0] Lliga BBVA
2010-xxxx | CE L'HOSPITALET

Pas enrere | Orihuela CF 1-0 CE l'Hospitalet

Imatge: Valencians.com

El Centre d'Esports l'Hospitalet ha fet un pas enrere i ha sortit derrotat del camp de Los Arcos en caure davant l'Orihuela per 1-0, per culpa d'un gol del davanter francès Florian al minut 72. Tot i fer una bona primera meitat en què l'Hospi s'ha mostrat fins i tot superior a un Orihuela que ha tingut mil i un problemes per arribar a l'àrea riberenca, la segona part ha viscut un canvi sensible, ja que el quadre alacantí ha saltat al camp amb aires renovats i ha resultat clar dominador dels segons quaranta-cinc minuts. Carlos Craviotto ha tornat a salvar l'Hospi en sengles rematades de Micro i de Florian, però no ha pogut fer re per evitar el gol del francès a la sortida d'un córner. A partir d'aquí, i tot i els canvis, l'Hospi ho ha intentat amb més cor que cap i amb prou feines ha tingut ocasions clares com per somiar amb el gol de l'empat. Una llàstima, ja que haver sumat a Los Arcos hauria permès afrontar amb un xic més de tranquil·litat el derbi de diumenge vinent davant el Sabadell a l'Estadi, un partit que tornarà a ser una final. Una final en un inici de lliga que està resultant més complicat del que podíem esperar.

Amb un lleuger domini territorial de l'Orihuela (per allò de ser l'equip local) ha començat el matx a Los Arcos, sense que ni oriolans ni riberencs gaudissin d'ocasions de gol clares en els primers deu minuts de partit. Ha estat aleshores, coincidint amb el primer servei de cantonada a favor dels homes de Pedraza, que l'Hospi ha tingut la primera ocasió de partit després del córner executat per Cristian Alfonso i que la defensa alacantina ha tret sota pals després d'una rematada d'Eloi Fontanella (10'). Un inici en el qual ha sorprès la poca presència del quadre local en zona atacant, ja que Craviotto no ha hagut d'intervenir llevat d'alguna jugada a pilota aturada. Per contra, els riberencs han anat creixent amb el pas dels minuts; primer ho ha intentat Moussa que ha recuperat una pilota dividida al mig del camp, ha avançat metres i no ha dubtat a provar sort des de la línia de tres quarts amb un xut que s'ha perdut per sobre del travesser (20'). Més perillós era el xut de Cristian Gómez quatre minuts més tard, moment en què ha hagut d'intervenir el porter local Ricardo (24'). Dos minuts abans, Sergio Molina desaprofitava una falta a la frontal de l'àrea després que Manel Viale veiés la primera groga del partit per estirar la samarreta a Florian.

El tram final d'aquest primer acte proseguia amb la mateixa dinàmica: l'Orihuela no trobava el seu lloc davant d'un Hospi ordenat, ben plantat, que amb prou feines permetia els locals avançar amb perill, amb un Craviotto pràcticament inèdit. L'Hospi, per la seva banda, aprofitava per sortir ràpidament a la contra tot i que li mancava punch en els metres finals, com en una acció de Ceballos que marxava desviada (32'); la mateixa sort corria una falta molt llunyana comesa sobre Manel que picava Lucas Viale (35'). Tot i això, l'equip dirigit per Pato (que s'ha vist forçat a realitzar la primera substitució abans del descans per la lesió de Cases) s'ha espolsat el control del partit i ha recuperat metres, fruit d'això ha arribat l'única acció mínimament destacable del quadre 'escorpión', amb un xut llunyà de Manrique (39') que no ha causat cap problema a Craviotto. Mentrestant, un llançament de Pitu (42') i un cop de cap d'Eloi (44') han estat els últims apropaments dels catalans abans que Ortiz Arias xiulés la fi de la primera meitat.

La segona part ha començat amb una acció ràpida dels locals als pocs segons de començar amb un xut escorat de Florian que ha acabat... marxant per la línia de banda (46'). Ha estat poc abans que Sant Carlos Craviotto aparegués per primera vegada al partit enviant a córner una rematada de cap a boca de canó de Micro dins l'àrea petita; els reflexos i la rapidesa del porter lleidatà havien salvat l'Hospi d'encaixar l'1-0. Si més no quedava clar que l'Orihuela havia sortit amb aires renovats i disposar a buscar amb més intenció la porteria rival després d'una primera meitat més aviat fluixa. La resposta de l'Hospi la oferia Pitu, minuts més tard, en un llançament de falta que obligava a treballar el porter local Ricardo, que blocava sense problemes l'esfèrica (55'). Tot, però, es quedava més aviat en un miratge després que els minuts a seguir passessin sense pena ni glòria; de fet, era Iván Hammouch qui aportava intriga al matx amb una cessió compromesa cap a Craviotto que es feia amb la pilota abans que hi arribés l'ex de l'Ethnikos Achnas, Villanueva (61'). Dos minuts més tard, el francès amb el do de la ubiqüitat Florian tornava a jugar a la loteria amb un xut que aturava sense més problemes Craviotto (63').

Si que s'ha hagut de lluir de nou Craviotto després d'una espectacular xilena de Florian des de la frontal de l'àrea que el porter de l'Hospi ha enviat a córner amb una mà providencial quan la pilota ja es colava per tot l'escaire (69'). Fruit d'aquest córner arribava una nova oportunitat dels locals, després que Villanueva aprofités un rebuig de punys de Craviotto, tot i que el xut del jugador oriolà es perdia per sobre de la porteria de l'Hospi. El domini dels de Pato era cada cop més intens i, de fet, el gol no ha trigat en arribat. Ha estat ha pilota parada, fruit d'un servei de cantonada a la dreta de l'atac alacantí que Florian ha rematat de cap i a plaer, sense que Craviotto pogués fer res per evitar-ho (72').

Quedaven poc més de 20 minuts per davant i l'Hospi havia d'avançar línies si volia sumar quelcom de positiu en la seva visita a Los Arcos. Pedraza decidia treure tota l'artilleria al camp i donava entrada a Lobato i a Corominas, que substituïen Pitu i David Ceballos. Tot i els canvis, si bé l'Orihuela va recular i va cedir metres a l'Hospitalet, el quadre riberenc no aconseguia arribar amb claredat a l'àrea de Ricardo. De fet, les ocasions van brillar per la seva absència i només les ràpides contres de l'Orihuela van portar cert perill a la porteria contrària, com ara una acció combinada entre Fleki i Florian que elf rancès culminava amb un xut desviat (85'). Per part de l'Hospi, molta voluntat i poques idees, ja que l'equip va abusar en excés del recurs de les pilotes penjades buscant qualsevol rematada o segona jugada. Abans d'arribar al 90', Eloi Fontanella veia la targeta groga per deixar-se caure dins l'àrea de l'Orihuela (segons Ortiz Arias) i Corominas posava a prova Ricardo en una bona acció individual que el porter local atrapava en dos temps (89').

Després, Ortiz Arias expulsava Moussa amb vermella directa per una falta sobre Florian, que ha forçat les cinc targetes (quatre grogues i una vermella) que ha vist el quadre riberenc. Amb l'expulsió del jove lateral riberenc acabava el partit amb el resultat d'1-0. Una derrota per la mínima que deixa l'Hospi divuitè a la lliga, a dos punts de la salvació i permet els oriolans seguir com a líders per segona jornada consecutiva, ara amb tres punts d'avantatge sobre el Sant Andreu. La conseqüència més immediata per l'Hospi és que, a banda de comptar amb la baixa de Moussa per diumenge vinent, el partit contra el Sabadell és converteix de nou en poc menys que una final, ja que l'equip necessita tornar a sumar al més aviat possible i més encara a l'Estadi, on els de Pedraza encara no coneixen el triomf. La cita: el proper diumenge 24 d'octubre a partir de les 12 del migdia.

FITXA TÈCNICA

ORIHUELA CF: Ricardo, Manu Micó, Benja, Juanma, Carmelo, Micro (Fleki, 67'), Samu, Manrique, Molina (Rodri, 65'), Florian i Cases (Villanueva, 41').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Ceballos (Corominas, 74'), Pitu (Lobato, 72'), Eloi Fontanella, Cristian Gómez i Cristian Alfonso (Sergio Cirio, 66').

Gols: 1-0 Florian (72').

Àrbitre: Miguel Ángel Ortiz Arias (col·legi madrileny). Grogues pels locals Ricardo (44'), Manrique (55') i Florian (73') i pels visitants Manel Viale (22'), Iván Hammouch (49'), Lucas Viale (79'), Eloi Fontanella (88') i Cirio (93'). Expulsa el lateral esquerra de l'Hospi, Moussa, amb vermella directa (93'). També ha expulsat un membre de la banqueta de l'Orihuela CF (38').

Incidències: partit disputat a l'estadi de Los Arcos. Bon ambient a les grades del feu oriolà. Uns 800 espectadors. Preu de les entrades: 12 euros a general i 20 euros a tribuna. Sergi Pagès (per primera vegada a la temporada) i Andrés Barón han completat la convocatòria del Centre d'Esports l'Hospitalet.

Planejant l'assalt a Los Arcos | Orihuela CF - CE L'Hospitalet (diumenge, 18:00 hores)

Argumentava Raül Agné fa un parell de temporades, l'any que el Girona tornava a Segona Divisió, que estadístiques en mà, guanyar dos partits seguits a casa quan aquests coincidien de forma consecutiva en el calendari era poc comú. Ho deia després que el Girona guanyés el primer d'aquests dos partits i abans que empatés el segon. Casualitat, por escènica, camps magnètics? No ho sabem, però les dades donen la raó a Agné. I parlem de jugar a casa... Demà, l'Hospi afronta el segon partit seguit a domicili, després d'aconseguir a Mallorca la primera victòria de la temporada. Sent objectius, si partim de la idea que guanyar fora acostuma a ser més complicat que fer-ho a casa, cal elevar al quadrat aquesta 'llei Agné' i veure com a mínim complicat el triomf a Los Arcos, davant d'un conjunt, l'Orihuela, que encara no ha perdut aquesta temporada i que, contra tot pronòstic, encapçala la classificació després de la derrota del Sant Andreu a Terol diumenge passat. Tornant a les estadístiques, dels 30 casos (entre la temporada passada i aquesta, al grup III de Segona B) en què els equips van jugar a fora dues vegades seguides, només dos equips van ser capaços d'encadenar dues victòries seguides: Benidorm i UD Logroñés. Curiosament, el Benidorm va guanyar primer al camp del Mallorca B per, set dies després, fer-ho a la Bòbila de Gavà. Pel que fa a l'Hospi, guanyar demà a Oriola significaria sumar sis punts de sis possibles a domicili per primera vegada des de la temporada 1997-1998 (derrotant consecutivament Benidorm (0-1) i Yeclano (1-2).

"Qui ens vulgui guanyar, abans haurà de matar-nos". Aquesta frase és de José Francisco Grao "Pato", entrenador de l'Orihuela CF, el rival amb qui l'Hospi es veurà les cares demà a l'estadi de Los Arcos a partir de les 6 de la tarda. I és que els oriolans han fet de la lluita i del caràcter la bandera d'aquest conjunt, que amb 400.000 euros compta amb un dels pressupostos més baixos del grup. Per això, i per la incerta pretemporada que han viscut (com cada any, de fet) pocs esperaven que els del Baix Segura estiguessin a la zona alta de la classificació a aquestes alçades i, encara menys, que fossin els líders, invictes i gairebé imbatuts; amb només dos gols en contra, l'Orihuela és l'equip menys golejat de les tres primeres categories del futbol espanyol, juntament amb el Real Madrid, tot i que els de Mourinho han disputat un partit menys que els alacantins. És aquesta fortalesa defensiva la base de l'èxit momentani dels de Pato? En part sí; però el rendiment ofensiu de l'equip -segon màxim golejador del grup- també és satisfactori, tot i que en partits com el diumenge passat a Sant Boi (0-2), els davanters van afartar-se d'errar ocasions claríssimes, especialment Florian, ex del Terrassa que hauria pogut golejar tot solet els de Quim Ayats. (Imatge: laverdad.es)

Va ser tot just la segona victòria a domicili dels alacantins, que a la segona jornada havien donat la campanada a Castàlia (també guanyant-hi per 0-2) davant un Castelló menys feroç del que semblava en un primer moment. Les prestacions dels oriolans a Los Arcos encara han estat més positives, ja que hi han sumat 10 dels 12 punts en joc; només l'Alzira va ser capaç d'esgarrapar un punt del feu oriolà, com van ser incapaços de fer l'Alacant (2-0), el Gandia (2-0) i el Mallorca B (2-1), que va veure com l'Orihuela capgirava el marcador en el darrer instant del partit gràcies a un gol de Sergio Molina, en un partit on els locals van lluitar fins l'extenuació per aixecar el gol en contra i que posteriorment donaria peu a la frase del seu entrenador.

Un equip, l'Orihuela, que ha perdut peces importants aquest estiu després d'una gran temporada en què els de Pato van acabar setens i van classificar-se per la Copa del Rei, competició de la qual els va eliminar la Real Unión a la Tercera eliminatòria. Homes com Rayo i Álex Colorado (Lleida), Navarro (Ontinyent) i Marcos (Anorthosis) han fet la maleta per diversos motius i s'han vist substituïts per jugadors com Sergio Molina (Caravaca). Villanueva (Ethnikos Achnas) o per vells coneguts del futbol català com el davanter francès Florian Taulemesse (ex del Terrassa) o el porter Yelco Ramos, provinent de La Pobla de Mafumet. Més enllà dels canvis, la continuïtat de Pato ha estat cabdal per dotar aquest projecte d'una continuïtat que ha acabat constituïnt el pilar principal sobre el qual se sustenta l'Orihuela i degut al qual entenem el bon moment esportiu que travessa el conjunt blau-i-groc. Pel partit de demà, Pato compta amb tot el seu planter en perfectes condicions després que Rodri es recuperés al llarg de la setmana de les seves molèsties a l'esquena. Tot i això, la principal preocupació del tècnic oriolà és aïllar els jugadors de la situació extraesportiva de l'entitat del Baix Segura, que aquesta setmana ha viscut la dimissió del seu president, Ignacio Cobaleda per "motius personals" i que també suposarà la marxa del director esportiu del club, Tomás Iborra.

Més tranquil·les baixen les aigües del Llobregat, després que l'Hospitalet sumés a Palma de Mallorca l'ansiada primera victòria de la temporada i, més important encara, després de fer un molt bon partit, solvent, seriós, i de mostrar-se clarament superior al Mallorca B. De moment, el triomf a terres mallorquines ha servit per alleujar l'ansietat de l'equip, que ja vist que és capaç de guanyar a Segona Divisió B, d'abandonar el fanalet vermell cinc jornades després i de recuperar les sensacions que es van perdre després de la miraculosa remuntada davant el Dénia en aquella nit copera del mes d'agost. El 0-2 a Son Bibiloni també ha servit per guanyar confiança i per no donar a les baixes de l'equip més importància de la que tenen; Pedraza compta amb 21 jugadors absolutament vàlids per a la categoria, independentment de qui estigui disponible o no: va ser el dia en què l'equip comptava amb més baixes que l'Hospi va començar a guanyar i és que al cap i a la fi, el 'qui' no importa tant com el 'com'.

Tot i ser conscients de la dificultat de l'empresa, l'Hospitalet partirà aquest migdia en carretera cap a Oriola amb el clar objectiu de sumar algun punt que doni encara més importància al triomf de diumenge passat. Allà ens espera l'Orihuela, actual líder del grup tercer de Segona Divisió B, que no coneix la derrota al campionat, equip menys golejat del futbol espanyol i segon equip més realitzador del grup. Uns números que espanten però que els oriolans també hauran de saber justificar sobre el terreny de joc, un aspecte que l'Hospi ha de saber explotar si tenim en compte la vitola de favorit amb la que parteix l'Orihuela en el duel de demà. Un duel pel qual Pedraza té tres baixes: les d'Óscar Álvarez, Rubén García i Jordi Martínez. Per contra, el tècnic sevillà ha rebut dues bones notícies aquesta setmana en forma de recuperacions, ja que tant Andrés Barón com Sergio Cirio han evolucionat bé de les seves lesions i podrien entrar a la llista de convocats pel partit de demà diumenge. Amb el dubte, per exemple, de si Barón desplaçarà Moussa de l'onze inicial, la possible alineació que Pedraza podria disposar d'inici sobre la gespa natural (malmesa) de Los Arcos seria la formada per Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Cristian Gómez, Cristian Alfonso, Ceballos, Corominas i Eloi Fontanella.

Amb l'inici previst per les sis de la tarda, l'Orihuela-L'Hospitalet serà l'últim partit en començar d'una jornada que ja haurà viscut sis partits pel matí. El duel entre alacantins i catalans el dirigirà el col·legiat madrileny Miguel Ángel Ortiz Arias, que estarà assistit a les bandes pels també madrilenys Daniel Carrasquilla López i Antero Romero de Ávila Vera. Serà la primera vegada que qualsevol d'aquests tres col·legiats xiuli un partit del Centre d'Esports l'Hospitalet, ja que és tot just la segona temporada que Ortiz Arias dirigeix partits a la Segona Divisió B. Sí que hi ha precedents de partits entre l'Orihuela i L'Hospitalet, partits que, curiosament, mai han acabat en empat (ni a Los Arcos ni a l'Hospitalet). A terres alacantines, oriolans i riberencs es reparteixen les victòries: tres per cada equip en els sis precedents existents, precedents que habitualment han deixat força gols i espectacle. (Imatge: poliejido.es)

Orihuela CF - CE L'Hospitalet | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 3
Empats: 0
Victòries del Mallorca B: 3
Gols marcats per l'Hospi: 10
Gols marcats per l'Alzira: 10
Darrer precedent: Orihuela CF 0-1 CE L'H (2007-08, Segona Divisió B).
Victòria més àmplia: Orihuela CF 5-1 CE L'H (2006-07, Segona Divisió B).

La dada curiosa: Sempre que l'Hospi ha guanyat a Oriola ho ha fet sense encaixar cap gol (0-1 la temporada 2007-08 i 0-3 les temporada 1984-85 i 1992-93). Per contra, marcar no és sinònim de victòria: sempre que l'Orihuela ha derrotat l'Hospi, els riberencs han marcat (5-1 la temporada 2006-07, 3-1 la temporada 2002-03 i 2-1 la temporada 1989-90).

Que sí, que hem guanyat! | RCD Mallorca B 0-2 CE l'Hospitalet

Miniresum del partit (també el teniu al marge dret del Blog)
Vuit jornades, un mes i mig aproximadament, 43 dies. És el temps que el Centre d'Esports l'Hospitalet ha hagut d'esperar per aconseguir la primera victòria la temporada del seu retorn a Segona Divisió B. El 0-2 d'aquest matí al camp del Mallorca B, l'Hospi ha sumat per primer cop tres punts d'una tacada. Ha estat el dia que, a priori, pintaven bastos: pels precedents amb el Mallorca B i els partits disputats a les Illes Balears, per la dinàmica de resultats, per l'ansietat, per les baixes i, perquè no dir-ho també, pel rival. Doncs res, cap d'aquests factors ha estat suficient per tombar l'Hospi més sòlid, seriós i solvent de la temporada. Un Hospi que ha controlat el partit en tot moment i que llevat d'algun ensurt inevitable, mai ha vist perillar la victòria d'ençà que David Ceballos avancés els riberencs quan erem a punt d'arribar a la mitja hora de partit. Més enllà del resultats, però, el millor han estat les boníssimes sensacions que ha transmès l'Hospi, que ha aparcat l'ansietat i ha sabut jugar amb el marcador a favor; de fet, Craviotto ha tingut el dia més plàcid en el que portem de lliga i tampoc diríem cap disbarat si valoréssim el 0-2 final com a resultat curt.

De la mateixa manera que en d'altres partits ens hem fet un fart de veure constants imprecisions en totes les línies, hem de dir que l'Hospi avui ha fregat la percepció davant d'un rival que tampoc no ha tingut el seu dia. I és que el Mallorca B amb prou feines ha inquietat Carlos Craviotto, que mai ha hagut de fer tan poc per guanyar-se el sou. Cal, però, otorgar part de 'culpa' a la bona feina d'un Hospi que ha fet un treball defensiu brutal, començant per la pressió d'Eloi Fontanella i acabant per la seguretat i la contundència de la rereguarda riberenca, on a banda de la bona feina dels germans Viale ha destacat un Moussa gairebé infranquejable, un Moussa que està aprofitant la baixa d'Andrés Barón per consolidar-se en l'onze inicial.

Si una cosa ha tornat a quedar clara és que la Segona B no és la Tercera Divisió i que crear ocasions es fa més difícil. No ha estat un partit de gran voltatge en l'aspecte ofensiu, però l'Hospi s'ha mostrat superior al Mallorca B en aquesta parcel·la fins al punt d'haver de ser més que generosos per qualificar d'ocasió de gol un xut creuat d'Ariday (21') que s'ha perdut a la dreta de la porteria de Craviotto. Aquest ha estat el balanç ofensiu d'un Mallorca B que s'ha ofegat en el treball defensiu dels homes de Pedraza, fins al punt de fer-se difícil destacar algun jugador en particular. Abans d'aquest xut, Pitu havia tingut la primera oportunitat de l'encontre amb un llançament de falta col·locat però fluix que Yeray atrapava amb dos temps sense majors complicacions (17'). Eren els moments on el partit, que fins aleshores havia estat ben igualat, començava a decantar-se de la banda de l'Hospitalet, que amb el pas dels minuts es feia amb les regnes del partit. Cinc minuts després, Ceballos avisava amb un xut que marxava per sobre del travesser en una acció de contraatac que havia iniciat Eloi Fontanella, que assistia l'avui extrem dret de l'Hospi.

Tres minuts després i amb els mateixos dos protagonistes, l'Hospi no perdonava i anotava el 0-1, no sense una certa dosi d'intriga i de patiment. Corria el minut 29 i Eloi Fontanella, especialment actiu i bulliciós aquest matí s'emportava la pilota amb un gran control, retallava davant l'entrada d'un defensa i creuava la pilota davant la sortida de Yeray, amb la mala sort de veure com l'esfèrica s'estavellava a la base esquerra del pal; per sort, el rebuig acabava als peus de Ceballos, que amb tota la sang freda del món resolia des de la frontal de l'àrea i enviava la pilota al fons de les malles. Vuit jornades després, l'Hospi tornava a situar-se per davant en un partit (no ho feia des del dia del debut a l'Estadi davant el Badalona). Avui, però, no es podia fallar.

I no han fallat: el gol li ha sentat d'allò més bé a l'Hospitalet, que ha passat ha dominar el partit amb certa comoditat i que n'ha tingut prou amb un cert ordre defensiu per anul·lar les escomeses d'un inofensiu Mallorca B, que abans del descans ja havia realitzat dos canvis (un de tàctic i l'altre per lesió). Tot i el domini, les ocasions van brillar per la seva absència i només Cristian Gómez (31') va intentar-ho amb un xut des de la frontal que es perdia per sobre del travesser de la porteria de Yeray, flamant internacional de la selecció espanyola sots-19. La resta d'accions acabaven en no res, en part per la precipitació i les ganes de resoldre dels davanters de l'Hospi, confiats i còmodes amb el marcador a favor.

Com era d'esperar, l'equip de Jaume Bauzá ha començat la segona meitat amb la intenció de buscar el gol que equilibrés el partit, tot i que aquesta reacció s'ha diluït en menys de cinc minuts, el temps que ha trigat l'Hospi en tornat a imposar el seu ritme i jugar el partit que li convenia. Sorprenentment, i tot i el minim avantatge, els de Pedraza han jugat amb solvència i no ha vist perillar la victòria. Tot i això, els de Pedraza han gaudit d'alguna ocasió de gol ben clara que han acabat desaprofitant i que feien pensar que es podrien acabar pagant ben cares. Al 49', Lucas Viale es convertia en Lobato per segons, marxava de tots els rivals que li sortien pel pas i mig assistia Pitu, que amb tota la intenció del món xutava ajustat al pal de la porteria balear. Tres minuts més tard, de nou el migcampista gironí demostrava ser murri i estava a punt de sorprendre Yeray amb un llançament de córner directe que el porter local desviava no sense problemes. Més tard, al 63', era l'altre Viale, Manel, qui gaudia d'una ocasió franca per anotar el 0-2; era en una acció a pilota parada, en un servei de cantonada executat per Pitu que Manel Viale rematava de cap tot sol, directe a les mans de Yeray.

A partit d'aquí es va obrir un període de joc intens al mig del camp i sense ocasions destacables, minuts en els quals Bauzá aprofitava per fer el tercer i darrer canvi al seu equip mentre que Pedraza optava per refrescar la línia del davant i donava entrada a Coro i a Cristian Alfonso; més tard, Toni Velamazán substituïria Lobato en el que seria el tercer canvi a les files de l'Hospitalet (79'). I tot això, sense que el Mallorca B transmetés en cap moment la sensació de poder empatar el partit, ja que el més destacable va ser una jugada embolicada dins l'àrea gran en què l'ex de la Damm, Joan Grasa es va veure superat per la defensa riberenca, que allunyava sense més problemes.

Va ser en els instants finals de l'encontre, amb el partit totalment trencat que l'Hospi va desaprofitar una gran ocasió per matar el partit primer i, després, va sentenciar el triomf. Al minut 86, Cristian Alfonso aprofitava una errada de Yeray per endur-se la pilota, encarar porteria i, gairebé sense angle, estavellar la pilota al pal dret de la porteria mallorquinista. Allò tan tòpic de 'del possible 0-2 es va passar a l'1-1' va sobrevolar Son Bibiloni durant uns minuts, els que va trigar el mateix Cristian Alfonso a recollir una passada defectuosa d'Alberto, marxar per velocitat de Ramon, encarar sol la sortida de Yeray i batre'l còmodament a mitja alçada per, ara sí, anotar el 0-2 que desfermava l'eufòria a l'expedició del CE L'Hospitalet i feia definitiu el sentiment d'alleugiment després de veure la primera victòria al sac.

Sense oportunitats per massa més i quan gran part del públic ja havia desfilat, Pulido Santana xiulava la fi del partit i per fi l'Hospi agafava aire, sumava tres punts i trencava tot un seguit de maleficis amb una sola victòria. Així de 'fàcil'. Tres punts d'allò més importants per poder afrontar amb menys urgències la visita a Oriola de diumenge vinent. A Los Arcos ens espera l'Orihuela, actual líder del grup tercer i únic equip imbatut; els de 'Pato' s'han col·locat com a líders aquesta jornada després de derrotar el Santboià per 0-2 i d'aprofitar-se de la derrota del Sant Andreu a Terol per 1-0. Serà, doncs, una nova oportunitat per sumar punts de prestigi i allargar la ratxa d'imbatibilitat, que després de tres empats i una victòria és de quatre partits.

FITXA TÈCNICA

RCD MALLORCA B: Yeray, Ximo, Cerdá (Polaco, 38'), Jaume, Ramon, Alberto, Aleix, Hervé (Joan Grasa, 68'), Bardolet, Dídac i Dani Castellano (Ariday, 17').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Ceballos, Cristian Gómez, Eloi Fontanella (Cristian Alfonso, 61'), Pitu (Corominas 61') i Lobato (Toni Velamazán, 79').

Gols: 0-1 Ceballos (29'); 0-2 Cristian Alfonso (92').

Àrbitre: Juan Luís Pulido Santana (Las Palmas), assistit per Naranjo Pérez i Duque Ferrer. Sense complicacions, bona i desapercebuda actuació. Ha ensenyat targeta groga als locals Ramon (24') i Polaco (84') i als riberencs Pitu (59') i Iván Hammouch (75').

Incidències: partit disputat a la Ciutat Esportiva Antonio Asensio, també coneguda com Son Bibiloni. Matí variable: amb pluja abans del partit i sol, núvols i vent durant el matx. Gespa natural en prou bon estat tot i les pluges caigudes la passada nit a Palma. Uns 140 espectadors a les grades del feu mallorquinista, amb la presència del vicepresident del club palmesà, Llorenç Serra Ferrer. L'Hospi no va estar representat en la improvisada llotja de Son Bibiloni. Dani Planchería i Peque han completat la convocatòria de setze homes feta per Ángel Pedraza.

Retorn a l'illa maleïda | RCD Mallorca B - CE L'Hospitalet (diumenge, 12:00 hores)

Que les Illes Balears no se li han donat bé al Centre d'Esports l'Hospitalet en els darrers anys és un secret a veus. La derrota a Maó el mes passat (3-1) va suposar una nova toca al negre historial que la relació de l'Hospi amb l'arxipèlag, que contempla d'altres episodis encara més enrojoladors, com la desfeta al camp del Santanyí (3-0) o la dura derrota a Can Misses davant l'Eivissa, també per 3-0 l'any de l'últim descens a Tercera Divisió, amb García Tébar sancionat a la graderia del feu eivissenc. Demà, l'Hospi afronta una nova cita, en aquest cas a Mallorca, una illa que encara se li dóna pitjor: de les 26 visites que hi ha realitzat l'Hospi, els riberencs només hi han sumat tres victòries; només Inca, Sa Pobla i Manacor han vist vèncer els hospitalencs en terres mallorquines, on ha fa gairebé 20 anys que no hi guanyen, des que el 25 de novembre de 1990 derrotessin el Manacor a Na Capellera (0-2). A això hi podem sumar la situació actual de l'equip, que continua sense conèixer la victòria a la lliga, que arrossega una manca de gol preocupant, que es troba instal·lat a la darrera posició de la taula des de fa cinc jornades i que, per si fos poc, viatjarà en quadre a Mallorca, amb cinc baixes que deixen mermat l'equip tant pel que fa a la rereguarda com a la zona atacant. Demà, a partir de les 12 del migdia, l'Hospi haurà d'obviar tots aquests entrebancs per sumar d'una vegada per totes el primer triomf del campionat.

Al davant hi tindrà l'únic equip filial d'aquest grup tercer de la Segona Divisió B: el Reial Club Deportiu Mallorca B. Jaume Bauzà és l'entrenador d'un conjunt que tot just disputa la seva segona temporada consecutiva a Segona Divisió B, després de pujar la temporada 2007-08 davant el Castillo en un partit disputat a Son Moix. És la cinquena campanya al club d'aquest rodamón del futbol, que ha aconseguit que el filial mallorquinista torni a ser de bronze, categoria de la qual va ser habitual la dècada dels 90. Com tot filial, el Mallorca B és un conjunt peculiar, amb una plantilla joveníssima, on l'oferta i la demanda influeix en el nombre de jugadors amb què Bauzá pot comptar cada setmana. Fruit d'això, el juvenil del Mallorca s'ha convertit en una important font de subministrament del filial en aquest inici de temporada, ja que Michael Laudrup ha tirat del Mallorca B per completar algunes convocatòries del primer equip i, fins i tot, ha fet debutar algun dels joves del filial, com és el cas del davanter Sergi Enrich.

Per desgràcia per l'Hospi, el partit arriba just en el moment en què la lliga de Primera Divisió s'atura, el que provocarà que aquests jugadors que es troben a cavall del primer i el segon equip puguin participar demà a Son Bibiloni en el partit que enfrontarà Mallorca B i Hospi, si Bauzá ho creu convenient. Homes com Pina, Sergi Enrich, Tejera, Kevin o Tomeu Nadal estaran disponibles pel tècnic mallorquí, juntament amb jugadors com el porter Yeray, que ha estat convocat per la selecció espanyola sots-19, l'ex del Santboià Polaco, els canaris Dani Castellano i Ariday o Aleix Vidal, que amb tres gols és el màxim golejador del Mallorca B, que després de set jornades només ha guanyat un partit. (Imatge: futbolbalear.com)

Va ser precisament el passat 4 de setembre, coincidint amb l'anterior aturada de la lliga a Primera Divisió que el filial mallorquinista va golejar el Benidorm per 0-5 en la que, fins ara, és l'única victòria dels homes de Bauzá aquesta temporada. La resta de marcadors es comptaven per empats fins que en la darrera jornada i en el darrer minut de partit, un gol de Sergio Molina donava el triomf a l'Orihuela i endosava al Mallorca B la primera derrota de la temporada. Són ja cinc les jornades que el filial no guanya un partit (per set de l'Hospi), d'un filial que ha marcat en sis dels set partits que ha jugat, que ha encaixat gols en cinc partits i que ha empatat els tres partits que ha disputat a Son Bibiloni (1-1 davant l'Sporting Mahonés i el Teruel i 0-0 contra l'Alzira).

A les files de l'Hospi, tot i que l'esperança és l'últim que cal perdre, les males notícies segueixen arribant en forma de lesions. I és que Pedraza té ni més ni menys que cinc homes amb molèsties o amb lesions que fan que compti amb tot just 16 jugadors disponibles per viatjar a Palma de Mallorca aquesta mateixa tarda. A les ja conegudes baixes de Rubén García i d'Óscar Álvarez s'hi afegeixen les d'Andrés Barón, que segueix amb alguna molèstia al turmell i no se'l vol forçar; la de Sergio Cirio, que ha recaigut de la seva lesió i tampoc viatjarà per precaució; i la de Jordi Martínez, que va rebre un cop a les acaballes del partit de diumenge passat amb el Gandia i que s'estarà fora dels terrenys de joc unes tres setmanes com a mínim, amb el que es podria perdre també els partits davant l'Orihuela i el Sabadell per tractar d'arribar a punt per l'encontre que l'Hospi jugarà a Can Peixauet el 31 d'octubre.

Els comptes són ben clars: plantilla de 21 homes i 5 baixes = 16 jugadors disponibles. Pitu serà l'únic fitxatge disponible pel partit de demà i, perquè no, una de les novetats a l'onze inicial de l'Hospi, després de no jugar cap minut diumenge passat. Caldrà veure, també, si Pedraza mantindrà el mateix dibuix tàctic amb què va començar el partit amb el Gandia o si bé les lesions o la mateixa situació de l'equip el conviden a reformular de nou aquest plantejament. El més important, més enllà de tàctiques i de baixes, serà controlar l'ansietat que cada cop juga més en contra dels jugadors de l'Hospitalet, un fet que vam poder comprovar especialment diumenge passat, on l'Hospi es va marcar l'enèssima primera meitat per oblidar i va acusar els nervis de veure's instal·lat en una dinàmica tan negativa com aquesta. Allò bo és que una victòria demà permetria a l'Hospi situar-se a només un punt del Mallorca B, que actualment està en una 'còmoda' 12a posició. Per tant, encara hi som a temps (només faltaria) de recuperar el terreny perdut. El possible onze inicial de l'Hospi demà a Son Bibiloni podria ser el format per Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Manel Gómez, Cristian Gómez, Lobato, Corominas i Eloi Fontanella o Cristian Alfonso en punta. A la banqueta, hi quedarien Dani Planchería, Ceballos, Peque, Pitu i bé Eloi o bé Alfonso.

L'Hospi farà nit a Palma i poc després de les 10 del matí partirà amb destinació a la Ciutat Esportiva del RCD Mallorca, per jugar a partir de les 12 el partit que l'enfrontarà al Mallorca B, un matx que dirigirà el col·legiat de Las Palmas Juan Luís Pulido Santana, que estarà assistit a les bandes pels també canaris José Enrique Naranjo Pérez i Juan Pedro Duque Ferrer. Serà la tercera vegada a la història que Pulido Santana xiuli un partit del CE L'Hospitalet, amb un balanç no massa positiu fins el moment: un empat (1-1 amb el Benidorm a l'Estadi la temporada 2007-08) i una derrota (2-0 al camp de l'Espanyol B el mes de gener de 2007). Més dades negatives que s'afegeixen a les que ja coneixem de l'Hospi quan visita l'illa de Mallorca i que se suma igualment a les dels emparellaments històrics entre el filial mallorquinista i el quadre riberenc, que s'han saldat amb tres victòries del Mallorca B i amb quatre empats, sense que l'Hospi conegui encara el sabor de la victòria; serà, però, la primera vegada que l'Hospi visiti Son Bibiloni, ja que els darrers partits s'havien jugat al Lluís Sitjar o bé al Miquel Nadal de Palma de Mallorca.

RCD Mallorca B - CE L'Hospitalet | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 0
Empats: 4
Victòries del Mallorca B: 3
Gols marcats per l'Hospi: 5
Gols marcats per l'Alzira: 8
Darrer precedent: RCD Mallorca B 0-0 CE L'H (2002-03, Segona Divisió B).
Victòria més àmplia: RCD Mallorca B 3-2 CE L'H (2000-01, Segona Divisió B).

La dada curiosa: La 8a jornada se li dóna bé a l'Hospi; de les darreres 12 temporades, l'Hospi ha guanyat 9 dels partits que ha disputat a la vuitena jornada del campionat, ha aconseguit dos empats i només ha sumat una derrota (a Palamós i a Tercera Divisió la temporada 2004-05).

Quan serà? | CE l'Hospitalet 1-1 CF Gandia

Després de set jornades, l'Hospi continua sense conèixer la victòria. Ni el retorn a l'horari habitual, ni jugar a casa, ni tornar a la samarreta tradicional de la franja diagonal ni tan sols marcar després de 416 minuts han estat motius suficients per derrotar aquest matí el Gandia. De fet, riberencs i valencians han disputat un encontre igualat que s'hauria pogut decantar per qualsevol dels dos conjunts. Tot i avançar-se a l'electrònic gràcies a un gol de Sergio Floro (35'), l'Hospi va aconseguit salvar un punt gràcies a un golàs de Cristian Gómez a la represa (47'). Tot i això, la remuntada no s'ha pogut completar i l'Hospi seguirà, una setmana més, a la zona més baixa de la classificació. El pitjor, però, està per venir: amb l'equip tocat i immers en aquesta dinàmica negativa toca afrontar dos desplaçaments consecutius als camps de Mallorca B i Orihuela. Difícils o no, però, guanyar es convertirà més que mai en una autèntica obligació.

Futur negre que observem un dels dies en què l'Hospi, tot i gaudir d'alguna bona ocasió de gol, ha estat més espès i menys superior. De fet, el partit ha acabat en empat com podria haver acabat amb victòria de l'Hospi o dels homes de Vicente Medina. I és que el Gandia n'ha fet prou amb una primera meitat de bona col·locació i concentració per anul·lar la capacitat creativa d'un Hospi que, de nou, ha llançat els primers quaranta-cinc minuts. Perquè ha sorprès l'aposta inicial de Pedraza, amb tres homes al mig del camp (Toni, Manel i Gómez), amb Lobato i Coro a les bandes i amb Jordi Martínez com a únic referent ofensiu; un plantejament que sorprenia tenint en compte la importància del partit, l'entitat del rival i la necessitat de risc que calia que l'Hospi prengués. En part, aquest plantejament ha contribuït a augmentar la confusió en què s'ha convertit el partit en els primers 20 minuts, on el migcampisme ha estat a l'ordre del dia i ni Craviotto ni Reguero han hagut de treballar en cap ocasió.

Hem hagut d'esperar al minut 21 per considerar perillosa qualsevol acció atacant d'Hospi o Gandia: Jordi Martínez rebia una passada de Cristian Gómez al vèrtex esquerre de l'àrea valenciana, controlava l'esfèrica i feia un xut escarransit que es perdia a l'esquerra de Reguero. Una gota d'aigua en el desert; mai millor dit si tenim en compta la xafogor que es registrava aquest matí a l'Estadi, coses de l'anomenat "estiuet de Sant Miquel". Tampoc és que el Gandia hagi estat un tsunami ofensiu, però tampoc no li ha perdut la cara al partit en cap moment. No obstant, no ha estat fins al minut 27 que els blanc-i-blaus han inquietat la porteria de Craviotto, després d'un servei de cantonada botat per Álvaro que la defensa riberenca no ha aconseguit allunyar i que ha caigut als peus de Sergio Floro dins l'àrea petita, que ha disparat fluix a les mans de Craviotto després que la pilota toqués en un defensa local.

S'entén doncs que el gol del Gandia hagi arribat en una jugada aïllada, en una pilota que l'Hospi ha perdut al mig del camp i que ha permès una passada bombada cap a Sergio Floro, que s'ha plantat sol davant Craviotto, li ha clavat una vaselina perfecta i ha allotjat la pilota al fons de les malles de la meta riberenca, sense que Lucas Viale arribés a temps de treure-la. (35') Una història molt i molt familiar pels riberencs, que tornaven a veure per enèssima vegada com el rival s'avançava al marcador sense haver fet més mèrits que l'Hospi, tot i que els de Pedraza avui no s'hagin mostrat precisament inspirats. Fins al descans, el Gandia sí que ha reculat i ha cedit espais a un Hospi, que amb més cor que no pas cap ha buscat la porteria de Reguero, sense cap tipus d'èxit.

Si la primera meitat havia acabat amb molt males sensacions per part de l'Hospitalet, el segon temps s'ha iniciat de forma immillorable amb el gol de l'empat. O millor dit, golàs. I és que quan la societat dels Cristians s'activa, tot rutlla. Combinació a 4 tocs entre Cristian Lobato i Cristian Gómez, que inicia l'extrem riberenc en banda esquerra, fa una paret amb l'avui '9' de l'Hospi, s'apropa a l'àrea, assisteix a Cristian Gómez que defineix amb la dreta col·locant la pilota lluny de l'abast de Reguero. Un gol de 24 quirats, un gol que valia almenys un puntet per l'Hospi que tenia tota la segona part per capgirar el gol de Floro. I durant uns quants minuts, concretament fins al tercer canvi que ha realitzat Ángel Pedraza, l'Hospitalet ha tingut el Gandia contra les cordes i ha tingut bones ocasions per fer pujar el 2-1 a l'electrònic de l'Estadi (que com és habitual, no funcionava a ple rendiment).

Al minut 50, Manel Viale enviava fora per ben poc un cop de cap després d'una centrada des de la dreta de Jordi Martínez, mentre que dos minuts després era el 'cueta' qui gaudia d'una opció de gol claríssima després d'una magnífica passada a l'espai de Cristian Lobato (ben actiu en aquest inici del segon temps); el seu xut, però, el blocava Reguero en dos temps quan Jordi tenia tota la porteria per afusellar el porter gandià (52'). Minuts més tard, era Cirio qui incomprensiblement desaprofitava una acció claríssima en un mà a mà amb Reguero, però el davanter de l'Hospi va acabar fent una mixtura de xut i centrada que acabava en no res (68'); abans, al 63' el mateix Cirio ho intentava amb un xut des de la frontal que es perdia per sobre del travesser visitant.

El Gandia tenia prou feina a allunyar el perill que creaven els locals, especialment per la banda esquerra on Lobato, incisiu com ningú, duia de corcoll la rereguarda del quadre del Serpis. Tanmateix, la sort va tornar a donar l'esquena a l'Hospitalet quan unes inoportunes molèsties de Moussa van forçar Pedraza a fer el tercer canvi donant a entrada a Eloi Fontanella i obligant Lobato a baixar al lateral dret, moment en què la màgia i la fantasia de l'Hospi van començar a brillar per la seva absència fins al punt que es va fer molt complicat trobar una acció de perill amb cara i ulls d'aquí al final del partit.

La precipitació i l'ansietat va ser la tònica d'uns minuts finals que van veure com el partit es trencava per moments; de fet, el Gandia va posar l'ai al cor dels aficionats locals en un parell d'ocasions en què l'1-2 va rondar els caps de tots els assistents a l'Estadi. Primer va ser Floro, que rematava de cap una centrada des de la banda dreta d'Eztieder que marxava per sobre del travesser de la meta defensada per Craviotto (68'). Un quart d'hora més tard, amb els tres canvis per banda realitzats, Nacho Verdés marxava per habilitat i velocitat de Lobato, però després d'encarar Craviotto de forma clara era incapaç de concloure la jugada de forma contundent i el seu xut fluix l'aturava sense més complicacions el porter lleidatà. Era el més destacat d'un final de partit trist, amb un Hospi trencat i sense més idees que pilotes penjades a l'àrea de forma desesperada, mentre els homes de Vicente Medina es limitaven a no passar angúnies i a perdre el major temps possible en accions continues que demostraven que l'empat a l'Hospitalet ja els venia bé.

Després de tres minuts de descompte i d'algun afegitó per culpa de la lesió de Jordi Martínez, el balear Lara Ortega assenyalava la fi del partit i consumava una nova decepció per l'Hospi, que tanca una nova jornada de lliga sense conèixer la victòria la temporada del seu retorn a Segona Divisió B. El pitjor, segurament, és que la justificació del bon joc i de la superioritat respecte al rival comencen a ser inservibles, ja que avui l'Hospitalet tampoc ha demostrat ser massa superior a un Gandia que n'ha tingut prou amb jugar amb cert ordre i serenitat per treure de polleguera l'Hospi, que pressionat per l'ansietat que provoca la manca de bons resultats s'allunya cada cop més de l'Hospi brillant que sí que ens dóna esperances de victòria. 1-1, nova jornada sense guanyar i l'únic que ens queda és esperar. Esperar al proper diumenge, esperar a que la dita es reformuli i que a la vuitena sigui la vençuda. Serà en terra 'hostil', a les Illes Balears, una regió de mal record per l'Hospi, d'on ha sortit escaldat en les darreres tres visites (Eivissa 3-0 Santanyí 3-0 i Maó 3-1). Amb tot en contra, potser és l'hora de treure el cap.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa (Eloi, 72'), Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez (Cristian Alfonso, 66'), Corominas, Toni Velamazán (Cirio, 53'), Cristian Gómez, Jordi Martínez i Lobato.

CF GANDIA: Reguero, Romera, Jonathan, Carrillo (Garrido, 77'), Sergio Floro (Nacho Verdés, 76'), San Julián, Hernández, Rubén Sánchez (Eztieder. 53'), Álvaro, Verdú i Cristian.

Gols: 0-1 Sergio Floro (35'); 1-1 Cristian Gómez (47').

Àrbitre: Carlos Alberto Lara Ortega (Illes Balears). Sense complicacions. Ha mostrat la targeta groga als locals Manel Gómez (21') i Manel Viale (71') i als visitants Rubén Sánchez (30'), Álvaro (55') i Eztieder (65').

Incidències: matí calorós a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Entrada un pèl per sobre de l'habitual: uns 400 espectadors. Miguel Álvarez, Xavi Roca o Eusebio Corpas han estat presenciant un partit que no han disputat ni Dani Planchería ni Pitu, que han completat la convocatòria d'Ángel Pedraza. S'ha guardat un minut de silenci per la mort de l'ex jugador de l'Hospi, Eduardo Manchón i per la mare del directiu de l'Hospitalet, Santiago Ballester.

Ja ens toca | CE L'Hospitalet - CF Gandia (diumenge, 12:00 hores)

Per fi una setmana 'a l'ús'. Una setmana sense partits intersetmanals per disputar (siguin de Lliga o de Copa) ni cap matx d'aquestes característiques en el futur. Per tant, tota una setmana per preparar únicament el partit de diumenge, per preparar el terreny per derrotar el Gandia i, per fi, sumar el primer triomf a la lliga. Perquè ja som al mes d'octubre i l'Hospitalet, el nostre Hospi, es troba instal·lat des de fa quatre jornades al darrer lloc de la classificació i, el que és pitjor, sense conèixer encara la victòria. Situació incòmode, sens dubte, que d'altra banda provoca que qualsevol rival pugui ser vist com a propici per aconseguir aquest ansiat triomf. Demà a l'Estadi arriba el CF Gandia; setena oportunitat per aconseguir-ho, setent intent per tractar de redreçar un retorn a Segona B que està sent més complicat i estressant del que podíem imaginar en un principi. Un triomf per, a més, viatjar amb una mica més d'aire a Palma de Mallorca i a Oriola, ja que l'Hospi afrontarà de forma consecutiva dos partits a domicili.

El rival de demà, com l'Hospi, va aconseguir l'ascens a Segona B la passada temporada. Després de quedar campió del grup sisè de Tercera Divisió, el Gandia va enfrontar-se a La Roda en una eliminatòria igualadíssima i que no es va resoldre fins al minut 90 del partit de tornada, quan Marcos Estruch va aconseguir un gol que ensorrava les esperances dels albacetenys i donava l'ansiat ascens al Gandia, que 10 temporades després tornava a la categoria de bronze del futbol espanyol, 11 anys després que l'entitat de la Safor aconseguís el major èxit de la seva història amb la consecució del campionat de lliga de Segona Divisió B, amb César Ferrando a la banqueta. Després, no van poder culminar la fita amb l'ascens a Segona A, en un grup de play-off en què van tenir el Ceuta, el Racing de Ferrol i el Barakaldo com a rivals i on, fins la darrera jornada, van tenir opcions de pujar. Des d'aleshores, el Gandia ha deambulat, en ocasions sense rumb fixat, per la Tercera i la Regional valenciana -a l'estil del darrer rival de l'Hospi, l'Alzira-.

I bé sigui per inèrcia o per qualsevol altre motiu, el retorn del Gandia no ha estat precisament fàcil, almenys si tenim en compte l'estiu convuls que ha viscut l'entitat del Serpis, amb la marxa de Pedro Herráiz (entrenador) i Nelson Agresta, un uruguaià sense títol d'entrenador, que exercia com a tal, i que s'havia convertit en l'assessor d'Herráiz. A mitjans d'agost, el club va signar Vicente Medina (Burjassot) com a tècnic i va haver de completar a corre-cuita un planter que competís amb garanties a la Segona Divisió B. Han arribat 13 jugadors nous, que se sumen als pocs que continuaven de l'any passat i als joves del filial que, tot i no tenir fitxa del primer equip també compten per a Medina. De les 13 incorporacions, la més coneguda per l'afició de l'Hospi és la de José Ignacio Hernández, el migcampista defensiu que va suar la samarreta de l'Hospi la temporada 2006-2007, "la d'Oliva i el play-off d'Eibar". Destacades també són les arribades del porter Reguero (Racing Ferrol), el defensa Pereira (ex de Benidorm i Guijuelo) o les dels davanters Fanari (La Roda), Nacho Verdés (La Nucía) i Rubén Sánchez (Ontinyent); juntament amb homes que continuen com Burguera, Garrido, Romera, San Julián o Sergio Floro, formen una plantilla que pinta prou bé després de l'estressant estiu viscut a l'entitat valenciana. (Imatge: cfgandia.es)

De fet, la dotzena posició que ocupa el Gandia a la classificació (dues victòries, dos empats i dues derrotes) és una mostra del positiu inici dels blanc-i-blaus pel que es podia esperar. Cal tenir molt en compte, a més, que les dues victòries que han sumat els de Vicente Medina fins ara han estat a domicili, derrotant el Teruel a Pinilla (0-1) i l'Alzira al Luís Suñer (1-2), dos camps on l'Hospi només va sumar un empat i on va ser incapaç de marcar un sol gol. En el seu darrer desplaçament, però, el Gandia va caure a Oriola per 2-0 i va trencar la seva ratxa com a visitant. Per contra, sembla que les obres que s'estan realitzant al Guillermo Olagüe està llastant el rendiment del Gandia com a local; dos empats i una derrota -com l'Hospi- és el fluix balanç dels gandians, que després de perdre per 0-1 davant el Benidorm en el seu retorn a Segona B, han empatat amb l'Alacant i el Mallorca B (1-1). En total, cinc gols a favor i sis en contre i uns números força homogenis. Demà a l'Hospitalet, el Gandia buscarà sumar algun punt més que el segueixi apropant a l'únic objectiu de la temporada: la permanència. Medina, però, no podrà comptar amb dos dels fitxatges d'aquesta temporada, com són el migcampista Omar (expulsat diumenge passat davant el Mallorca B) i Pereira, que arrossega molèsties del partit de diumenge passat davant el Mallorca B. Així, una possible alineació del Gandia podria ser la formada per: Reguero, Romera, San Julián, Jonathan, Garrido, Mauro Fanari, Eztieder, Hernández, Rubén Sánchez, Alvaro i Cristian

A l'Hospi, sumar la primera victòria s'està convertint en una obsessió a mesura que passen els dies i les jornades. Aquest, precisament, és un dels inconvenients amb què es pot trobar l'equip d'Ángel Pedraza si, sobre el camp, les coses no surten com s'ha treballat al camp al llarg de la setmana. Per començar, caldrà capgirar la dinàmica de les primeres meitats dels riberencs, força fluixes en les sis jornades disputades; l'Hospitalet necessita d'una vegada per totes jugar amb el marcador a favor des d'un principi per poder guanyar en tranquil·litat i explotar el joc de toc que sempre ha defensat, ja que l'ansietat que provoca veure's per darrera en el marcador. Tal i com va passar davant l'Sporting Mahonés, el Benidorm o el Teruel. El fet que el Gandia, com l'Hospi i quatre equips més de la categoria siguin acabat d'ascendir pot fer pensar que els valencians siguin presa fàcil; res més lluny de la realitat, els cinc punts d'avantatge dels gandians fan que els riberencs no puguin confiar-se, ni molt menys.

Demà, però, Pedraza tindrà dues bones notícies ja que recuperarà dos efectius en atac per intentar millor l'efectivitat cara al gol de la davantera de l'Hospi. Cirio i Eloi Fontanella han fet net de les seves lesions respectivament, i ja podran comptar pel tècnic de Rinconada. Per contra, l'infermeria de l'Estadi seguirà comptant amb Andrés Barón, Rubén García i Óscar Álvarez, que una jornada més no podran ser de la partida. Especialment 'preocupant' és el cas de Rubén García, que únicament ha disputat 90 minuts a la lliga i dues estones a la Copa davant del Dénia i el Cádiz. Amb aquestes dues reincorporacions, Pedraza comptarà amb 18 jugadors per formar la convocatòria i l'onze inicial, tot i que no es descarta que tant Eloi com Cirio comencin el partit a la banqueta per precaució. Per tant, i amb algun petit canvi, l'alineació inicial de l'Hospi serà semblant a la que va arrencar el partit a Alzira diumenge passat: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Cristian Gómez, Corominas, Lobato, Cristian Alfonso i Jordi Martínez.

L'Hospi torna, tres partits de lliga després, al seu horari habitual de les 12 del migdia. Caldrà veure, també, si es continua jugant amb la samarreta de l'Acollidora, que fins ara no sembla haver portat massa sort al quadre riberenc (i en el que suposa un canvi tan inexplicable com sorprenent). Un horari per pensar que les coses poden començar a tornar al seu lloc. Demà, tindrem un àrbitre balear a l'Estadi que vindrà acompanyat d'un 'vell' consegut. L'encarregat de dirigir l'encontre serà el col·legiat mallorquí Carlos Alberto Lara Ortega. Nascut a Còrdova el 20 d'agost de 1984, aquest àrbitre de només 26 anys acompleix tot just la seva primera temporada a Segona Divisió B, després de l'ascens aconseguit aquest estiu. Lara Ortega, que òbviament dirigirà l'Hospi per primer vegada a la Història, estarà acompanyat a les bandes pels també mallorquins Xavier Morch Morlà i Santiago Varón Aceitón; Varón Aceitón, l'àrbitre del partit de l'ascens, d'aquell inacabable i agònic CE L'Hospitalet 0-0 UD Almería B que va donar l'ascens a l'Hospi; demà, però, el seu rol serà 'secundari' tot i que esperem passi igual de desapercebut com ho va fer aquell 20 de juny de 2010.

Serà la vuitena ocasió que el CF Gandia visiti la ciutat de l'Hospitalet en partit oficial, tres de les quals han estat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet (una victòria i dos empats) i cinc al vell Municipal (on el Gandia va sumar el seu únic triomf). El darrer precedent, la temporada 2000-2001, tancava una tríada de partits en què l'Hospi de Lluís Pujol s'havia enfrontat de forma consecutiva a l'Alzira, el Mallorca B i el Gandia: els tres rivals que té aquest Hospi actualment.

CE L'Hospitalet - CF Gandia | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 3
Empats: 3
Victòries del Gandia 1
Gols marcats per l'Hospi: 10
Gols marcats pel Gandia: 6
Darrer precedent: CE L'H 4-1 CF Gandia (2000-01, Segona Divisió B).

Extret del Mundo Deportivo (edició 16-10-2000)