-> Cinquena jornada seguida sense guanyar a casa d'un Hospi que passarà el Nadal fora de la zona de perill.
-> Tot i avançar-se per mitjà de Puerto abans del descans, el pitjor visitant del grup empata i complica la vida als riberencs.
-> ESCOLTA la roda de premsa de Martí Cifuentes, tècnic de l’Hospi.
-> RODA DE PREMSA de Miguel Ángel Villafaina, tècnic de l'Atlético Levante.
CE L'HOSPITALET: Aulestia, Sierra (Carreras, 73'), Castell, Aleix, Savall, Miki Muñoz, Raúl Torres (Boris, 60'), David López (Javi Pérez, 84'), Guzmán, Puerto i Ruibal.
ATLÉTICO LEVANTE: Koke, Cote, Jilmar, Dani Calvo, Jair, Ribelles, Valiente, Pepelu (Yosu, 84'), Colau (Riera, 60'), Traver i Matías Aquino (Fran Núñez, 20').
Gols: 1-0 Puerto (39'); 1-1 Castell (51', pp).
Àrbitre: Víctor Pérez Peraza (Tenerife). Ha amonestat els locals Sierra i Puerto i els visitants Dani Calvo, Valiente i Cote.
.
Incidències: partit corresponent a la jornada 18 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 350 espectadors. Matí ennuvolat i temperatura molt suau. Bigas i Andrés han completat la convocatòria de l'Hospi; Álex Gil i Rivas han completat la de l'Atlético Levante.
Ambient enrarit amb el que abaixarem la persiana del 2015 a Can Hospi. L'equip, a una jornada de cloure la primera volta és dotzè a la classificació, una posició que, potser, sigui més alta de la que d'inici podríem atribuir a l'equip segons les sensacions que transmeten els riberencs gairebé des del primer partit de temporada a Palafrugell. La cosa no acaba d'arrencar i la millora que es pot experimentar en un partit puntual no té continuïtat sis, set o vuit dies després. I sí, segurament aquesta és la dinàmica d'una categoria malparida, competitiva i plena d'irregularitat (també en plural) com la Segona Divisió B, però tampoc no passa res per fer una lectura més crítica, si s'escau, de l'estat d'un equip que continua generant dubtes i que farà bé d'aprofitar la setmana de descans per fer net, per reiniciar el sistema i per eliminar virus nocius que puguin, més endavant, afectar la marxa d'un equip que si no canvien massa les coses anirà caminant per la corda del funambulista durant el que queda de curs amb el perill dels lleons sempre amenaçant. Un perill que durant dues setmanes es mantindrà a dos punts en una de les xifres més positives d'un seguit d'estadístiques que converteixen aquesta quasi primera volta en una de les menys satisfactòries de les últimes dues dècades al Centre d'Esports l'Hospitalet.
Per acabar-ho d'adobar, Martí Cifuentes avui no ha pogut comptar amb Ton Alcover ni amb Dani Fernández, lesionats, així que ha calgut reestructurar la defensa amb el retorn d'Óscar Sierra al lateral dret i amb Guillem Castell ocupant el carril esquerre. Al mig del camp, Miki i Torres han fet parella al mig del camp i Puerto ha recuperat la titularitat. D'entre tots plegats, la nota destacable ha estat la d'un Guillem Castell que amb un marge de millora terrible (coses de l'edat) ha quallat un partit més que òptim que desgraciadament ha tingut el borrall de l'autogol per deslluir l'actuació del jove defensa mallorquí. Seva ha estat l'assistència del primer i únic gol riberenc, al pas pel minut 39 del primer temps: centrada des de la banda esquerra i rematada de primeres amb cama dreta de Xavi Puerto, que envia la bola directament al fons de la porteria defensada per Koke (39'). Era el més destacat (l'únic, de fet), d'una primera meitat fluixíssima, amb poc més que intenció per part de l'Hospi i amb massa indecisions en un Atlético Levante que s'ha beneficiat de la poca presència atacant dels riberencs, que han desaprofitat l'opció de treure suc d'una línia defensiva, diguem-ne, força permeable.
A la represa no hem tingut massa minuts per mantenir el somriure que ens havia regalat l'avantatge mínim. En un desajustament defensiu de l'Hospi, Álvaro Traver és l'únic que lluita la bola, genera una acció de perill dins l'àrea local i, després d'un seguit de rebutjos, la pilota acaba dins després de tocar en Castell (51'). Final d'acció desgraciat després d'una gènesi evitable. A partir d'aquí, nervis a la gespa, ves a saber si a la banqueta i descaradament a la graderia. Lluny de reaccionar, l'Hospi ha vist com l'Atlético Levante li acabava per guanyar terreny i moral. Sort, encara, que no es va acabar emportant un partit que va tenir a prop en dues accions gairebé consecutives: primer amb una rematada de Pepelu que acabava picant el travesser (66') i, posteriorment, en una rematada d'un davanter granota que Aulestia enviava a córner (67'). En aquell moment Cifuentes ja havia fet entrar Boris en detriment de Raúl Torres; el tècnic santcugatenc, de fet, va acabar posant la carn a la graella fent entrar Carreras en lloc de Sierra, tot endarrerint Iván Guzmán. L'invent va convertir el partit en un constant intercanvi de cops que, llibreta en mà, va apropar l'Hospi a la victòria en dues ocasions. Primer, quan Koke va fer l'aturada del partit per enviar a córner una rosca amb mala llet de David López (73'). Després, quan Boris va desaprofitar una posició ideal i va enviar fora, amb el cap, una bona centrada de Carreras (82'). Després, nervis i inexactituds mentre de fons ressonaven alguns crits contra la figura del tècnic riberenc que, després en roda de premsa, van ser objecte d'anàlisi i comentari. Tot plegat dibuixava la cinquena jornada sense vèncer a l'Estadi d'un Hospi enganxat a la irregularitat. A la perillosa irregularitat.
Ambient enrarit amb el que abaixarem la persiana del 2015 a Can Hospi. L'equip, a una jornada de cloure la primera volta és dotzè a la classificació, una posició que, potser, sigui més alta de la que d'inici podríem atribuir a l'equip segons les sensacions que transmeten els riberencs gairebé des del primer partit de temporada a Palafrugell. La cosa no acaba d'arrencar i la millora que es pot experimentar en un partit puntual no té continuïtat sis, set o vuit dies després. I sí, segurament aquesta és la dinàmica d'una categoria malparida, competitiva i plena d'irregularitat (també en plural) com la Segona Divisió B, però tampoc no passa res per fer una lectura més crítica, si s'escau, de l'estat d'un equip que continua generant dubtes i que farà bé d'aprofitar la setmana de descans per fer net, per reiniciar el sistema i per eliminar virus nocius que puguin, més endavant, afectar la marxa d'un equip que si no canvien massa les coses anirà caminant per la corda del funambulista durant el que queda de curs amb el perill dels lleons sempre amenaçant. Un perill que durant dues setmanes es mantindrà a dos punts en una de les xifres més positives d'un seguit d'estadístiques que converteixen aquesta quasi primera volta en una de les menys satisfactòries de les últimes dues dècades al Centre d'Esports l'Hospitalet.
Per acabar-ho d'adobar, Martí Cifuentes avui no ha pogut comptar amb Ton Alcover ni amb Dani Fernández, lesionats, així que ha calgut reestructurar la defensa amb el retorn d'Óscar Sierra al lateral dret i amb Guillem Castell ocupant el carril esquerre. Al mig del camp, Miki i Torres han fet parella al mig del camp i Puerto ha recuperat la titularitat. D'entre tots plegats, la nota destacable ha estat la d'un Guillem Castell que amb un marge de millora terrible (coses de l'edat) ha quallat un partit més que òptim que desgraciadament ha tingut el borrall de l'autogol per deslluir l'actuació del jove defensa mallorquí. Seva ha estat l'assistència del primer i únic gol riberenc, al pas pel minut 39 del primer temps: centrada des de la banda esquerra i rematada de primeres amb cama dreta de Xavi Puerto, que envia la bola directament al fons de la porteria defensada per Koke (39'). Era el més destacat (l'únic, de fet), d'una primera meitat fluixíssima, amb poc més que intenció per part de l'Hospi i amb massa indecisions en un Atlético Levante que s'ha beneficiat de la poca presència atacant dels riberencs, que han desaprofitat l'opció de treure suc d'una línia defensiva, diguem-ne, força permeable.
A la represa no hem tingut massa minuts per mantenir el somriure que ens havia regalat l'avantatge mínim. En un desajustament defensiu de l'Hospi, Álvaro Traver és l'únic que lluita la bola, genera una acció de perill dins l'àrea local i, després d'un seguit de rebutjos, la pilota acaba dins després de tocar en Castell (51'). Final d'acció desgraciat després d'una gènesi evitable. A partir d'aquí, nervis a la gespa, ves a saber si a la banqueta i descaradament a la graderia. Lluny de reaccionar, l'Hospi ha vist com l'Atlético Levante li acabava per guanyar terreny i moral. Sort, encara, que no es va acabar emportant un partit que va tenir a prop en dues accions gairebé consecutives: primer amb una rematada de Pepelu que acabava picant el travesser (66') i, posteriorment, en una rematada d'un davanter granota que Aulestia enviava a córner (67'). En aquell moment Cifuentes ja havia fet entrar Boris en detriment de Raúl Torres; el tècnic santcugatenc, de fet, va acabar posant la carn a la graella fent entrar Carreras en lloc de Sierra, tot endarrerint Iván Guzmán. L'invent va convertir el partit en un constant intercanvi de cops que, llibreta en mà, va apropar l'Hospi a la victòria en dues ocasions. Primer, quan Koke va fer l'aturada del partit per enviar a córner una rosca amb mala llet de David López (73'). Després, quan Boris va desaprofitar una posició ideal i va enviar fora, amb el cap, una bona centrada de Carreras (82'). Després, nervis i inexactituds mentre de fons ressonaven alguns crits contra la figura del tècnic riberenc que, després en roda de premsa, van ser objecte d'anàlisi i comentari. Tot plegat dibuixava la cinquena jornada sense vèncer a l'Estadi d'un Hospi enganxat a la irregularitat. A la perillosa irregularitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada