El cap de setmana passat, el Bellsport va derrotar l’Agüimes per 0-5 i té a tocar l’ascens a la Segona Divisió A de Futbol Sala, un ascens que pot aconseguir aquest dissabte. L’Hospitalet Pioners, una temporada més, no han fallat a la seva cita amb les competicions europees de futbol americà: el proper mes de juny disputarà a Niça les semifinals de la competició. També el bàsquet, gràcies a l’AEC Collblanc-la Torrassa viu un any especial, ja que els hospitalencs disputaran la fase d’ascens a LEB Plata, categoría inèdita fins el moment. Tres exemples que serveixen per il•lustrar el bon moment de molts equips de la ciutat, com també és el cas d’un Centre d’Esports l’Hospitalet que, 50 anys després, s’ha guanyat el dret a somiar de nou en la Segona Divisió A del futbol espanyol. Una fita prou històrica com perquè tota la ciutat faci costat, per tal que els èxits de l’esport local tinguin l’altaveu que mereixen. Un altaveu que, desgraciadament, ha perdut força des de fa més d’un any amb la situació dels mitjans de comunicació públics de la Ciutat.
Des del Centre d’Esports l’Hospitalet entenem que l’esport, a nivell professional, aficionat o com a simple afició, ha de suposar un element vertebrador per una ciutat com l’Hospitalet, la segona a Catalunya en nombre d’habitants. Cal una implicació de tots, començant pels dirigents i acabant pels ciutadans, per tal que tota l’activitat cultural i esportiva de la ciutat tingui el reconeixement que mereixen el temps i la dedicació que tants hospitalencs i hospitalenques ofereixen, molt sovint de forma altruista, per tal de fer ciutat. Però sense una comunicació adequada, sense un canal de distribució a l’alçada de les necessitats de la segona ciutat de Catalunya, el sacrifici, l’esforç i la il•lusió de tantes i tantes entitats, de tants i tants particulars, es queda en no res. Sense uns mitjans de comunicació públics (ràdio, televisió, diari...) que estiguin al servei del ciutadà i sense uns mitjans de comunicació que tinguin un criteri periodístic i no empresarial ni polític, la idea de “fer ciutat”, de fer créixer la marca “L’H” aquí, però també més enllà dels límits de la Ciutat, és poc menys que una quimera.
Una ciutat on, tot cal dir-ho, l’Ajuntament ha tractat sempre de cuidar el món de l’esport d’acord amb la implicació de totes les persones que el formen, més encara davant dels difícils temps que estem travessant actualment; un període en què la manca de recursos econòmics condiciona els tipus d’ajuts i el suport que les institucions puguin donar a les entitats. Però cal ser hàbil i encertat amb la distribució dels recursos: té lògica dedicar una bona part de recursos a entitats que disposen d’equips en primera línia de l’esport català, espanyol o fins i tot europeu si no disposen d’un altaveu adequat? Ens quedem a mig camí si, d’una banda, ajudem les entitats i els clubs a tirar endavant però, de l’altra, no contribuïm a mostrar a la resta de la ciutat l’enorme tasca que fan (que fem) diàriament aquestes entitats.
En el cas concret de l’Hospi, i de la ciutat de l’Hospitalet, no comprenem ni compartim que en un any històric com el que pot viure l’entitat aquest 2013, la segona ciutat de Catalunya estigui informativament desconnectada de la realitat d’un dels seus clubs més representatius. Des del Centre d’Esports l’Hospitalet considerem que cal un esforç molt més gran per part de les institucions, de l’Ajuntament, per part d’aquells que tenen poder de decisió, per tal que la brillant temporada del Primer Equip es vegi reflectida, com es mereix, arreu de la Ciutat. Ni comprenem ni compartim que la segona ciutat de Catalunya no tingui una ràdio en condicions que retransmeti els partits claus de l’Hospitalet, per exemple, pel simple fet que no es juguin a les 12 del migdia. La informació i l’actualitat no entenen d’hores i, entenem, que el criteri ha de ser periodístic, s’ha d’ajustar a les necessitats i realitat d’una ciutat on hi passen coses les 24 hores de cada dia de l’any.
Lluny de ser una crítica, aquesta carta oberta pretén ser una invitació a la reflexió. Des del Centre d’Esports l’Hospitalet, la principal intenció és la de lluitar per un reconeixement de la tasca diària que aquesta entitat realitza en l’aspecte esportiu, social i educatiu en aquesta ciutat, però també la de lluitar pel reconeixement del treball silenciós però constant de tantes altres entitats d’aquesta Ciutat. Sabem que passem per moments difícils en tots els àmbits però, en ocasions, algunes decisions només contribueixen a clavar l’estocada definitiva a aquells que, sense massa recursos, disposen de la il•lusió i del reconeixement públic com a eixos vertebradors del seu sacrifici, del seu amor per l’Hospitalet i la seva gent.
Des del Centre d’Esports l’Hospitalet entenem que l’esport, a nivell professional, aficionat o com a simple afició, ha de suposar un element vertebrador per una ciutat com l’Hospitalet, la segona a Catalunya en nombre d’habitants. Cal una implicació de tots, començant pels dirigents i acabant pels ciutadans, per tal que tota l’activitat cultural i esportiva de la ciutat tingui el reconeixement que mereixen el temps i la dedicació que tants hospitalencs i hospitalenques ofereixen, molt sovint de forma altruista, per tal de fer ciutat. Però sense una comunicació adequada, sense un canal de distribució a l’alçada de les necessitats de la segona ciutat de Catalunya, el sacrifici, l’esforç i la il•lusió de tantes i tantes entitats, de tants i tants particulars, es queda en no res. Sense uns mitjans de comunicació públics (ràdio, televisió, diari...) que estiguin al servei del ciutadà i sense uns mitjans de comunicació que tinguin un criteri periodístic i no empresarial ni polític, la idea de “fer ciutat”, de fer créixer la marca “L’H” aquí, però també més enllà dels límits de la Ciutat, és poc menys que una quimera.
Una ciutat on, tot cal dir-ho, l’Ajuntament ha tractat sempre de cuidar el món de l’esport d’acord amb la implicació de totes les persones que el formen, més encara davant dels difícils temps que estem travessant actualment; un període en què la manca de recursos econòmics condiciona els tipus d’ajuts i el suport que les institucions puguin donar a les entitats. Però cal ser hàbil i encertat amb la distribució dels recursos: té lògica dedicar una bona part de recursos a entitats que disposen d’equips en primera línia de l’esport català, espanyol o fins i tot europeu si no disposen d’un altaveu adequat? Ens quedem a mig camí si, d’una banda, ajudem les entitats i els clubs a tirar endavant però, de l’altra, no contribuïm a mostrar a la resta de la ciutat l’enorme tasca que fan (que fem) diàriament aquestes entitats.
En el cas concret de l’Hospi, i de la ciutat de l’Hospitalet, no comprenem ni compartim que en un any històric com el que pot viure l’entitat aquest 2013, la segona ciutat de Catalunya estigui informativament desconnectada de la realitat d’un dels seus clubs més representatius. Des del Centre d’Esports l’Hospitalet considerem que cal un esforç molt més gran per part de les institucions, de l’Ajuntament, per part d’aquells que tenen poder de decisió, per tal que la brillant temporada del Primer Equip es vegi reflectida, com es mereix, arreu de la Ciutat. Ni comprenem ni compartim que la segona ciutat de Catalunya no tingui una ràdio en condicions que retransmeti els partits claus de l’Hospitalet, per exemple, pel simple fet que no es juguin a les 12 del migdia. La informació i l’actualitat no entenen d’hores i, entenem, que el criteri ha de ser periodístic, s’ha d’ajustar a les necessitats i realitat d’una ciutat on hi passen coses les 24 hores de cada dia de l’any.
Lluny de ser una crítica, aquesta carta oberta pretén ser una invitació a la reflexió. Des del Centre d’Esports l’Hospitalet, la principal intenció és la de lluitar per un reconeixement de la tasca diària que aquesta entitat realitza en l’aspecte esportiu, social i educatiu en aquesta ciutat, però també la de lluitar pel reconeixement del treball silenciós però constant de tantes altres entitats d’aquesta Ciutat. Sabem que passem per moments difícils en tots els àmbits però, en ocasions, algunes decisions només contribueixen a clavar l’estocada definitiva a aquells que, sense massa recursos, disposen de la il•lusió i del reconeixement públic com a eixos vertebradors del seu sacrifici, del seu amor per l’Hospitalet i la seva gent.
Junta Directiva del CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET
El Centre d'Esports l'Hospitalet s'ha proclamat aquesta tarda campió del grup 3 de Segona Divisió B per primer cop en els seus 56 anys d'història després de fer valer la diferència de gols general amb l'Huracán però, sobretot, després d'haver sumat un punt (0-0) a l'Estadi davant d'un Olímpic que, de forma injusta i cruel, ha quedat fora de les places que donen dret a disputar la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Un contrapunt trist a una tarda feliç i plena d'èpica, amb emoció, tensió i patiment, amb record del passat en forma d'ocasions errades pel rival al temps de descompte però amb una afició que avui ha omplert tota la tribuna de l'Estadi. 3.000 persones que han empès l'equip a creure que l'ascens no és cap somni, que és una realitat accessible. Demà a les 16:30 hores, sorteig del playoff a Las Rozas, sorteig de l'eliminatòria de campions que pot donar a l'Hospi l'ascens a Segona A 50 anys després. els possibles rivals seran Tenerife, Alavés i Jaén.
A la represa, els gols gairebé consecutius de Levante B i Huracán han contribuït a augmentar la tensió a l’Estadi. Inici amb excés de joc al mig del camp, imprecisions a les passes i ritme baix. Aparicio havia fet entrar Belda en el lloc de Marc de Val, tocat, al descans, però el partit seguia el seu curs sense que cap dels dos equips inquietés ni Craviotto ni Francis. Això, fins que hem arribat a l’equador del segon temps i el lleidatà ha hagut de treure una mà fantàstic per enviar un potent xut de Nando Ramón a córner (68’). El mallorquí ha estat un dels més destacats del conjunt de la Costera, que ha anat assumint més riscos amb el pas dels minuts però que s’hauria pogut tornar a avançar en una pilota que s’ha passejat per tota l’àrea petita sense que ningú l’encertés a rematar. Per sort (73’).
