L'Estadi, prohibit per als filials

17 de desembre de 2006. Era un migdia crític a Can Hospi. Aquell mateix matí, coincidien en franja horària dos esdeveniments de màxima importància: a Tòquio, Internacional de Porto Alegre i Barcelona disputaven la gran final (en realitat, el segon partit per a tots dos) de la Copa Mundial de Clubs 2006. En paral·lel, l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet acollia el duel de la 17a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona B entre l’Hospitalet i el Levante B. Gairebé a l’alçada de 1714, Catalunya va viure un matí per oblidar amb les derrotes de blaugranes i riberencs, totes dues per la mínima. Això, en un Estadi que registrava una entrada gairebé tètrica a causa de la decisió de la Junta Directiva riberenca de convertir el duel contra el filial granota en mitja jornada econòmica. Aquell matí, l’Hospi de Juan Carlos Oliva queia derrotat per segon cop en tota la temporada a l’Estadi per culpa d’un gol de penal (en van acabar encaixant 8 en tot el curs) de Jorge Perona, actual davanter d’Huracán Valencia. L’Hospi perdia davant del Levante B… l’últim filial que ha estat capaç de guanyar a l’Estadi!

Diumenge passat, primer sota la pluja i després sobre els tolls, el Centre d’Esports l’Hospitalet aconseguia enllaçar el 23è partit consecutiu com a local sense perdre… amb un equip filial com a rival. Amb estil marcat, pragmatisme i tot el que vulgueu, l’Hospi de Kiko Ramírez aconseguia el segon triomf de la temporada a l’Estadi (el primer va ser, precisament, contra el Villarreal B) davant l’Espanyol B (2-0). 3 punts que serveixen per escalar posicions, per agafar més aire. Si la ratxa davant dels equips filials és pura casualitat, misteri, o obeeix a alguna lectura caldrà veure-ho, però és un fet que els més joves no ho tenen fàcil per fer saltar la banca a l’Estadi. Des que el Levante B va guanyar aquell darrer partit de 2006, l’Hospi ha guanyat 16 dels 23 partits que ha jugat davant d’equips filials o amb conveni de filiació. Els set encontres restants es saldaven amb empat, set empats que es reparteixen fins a 6 equips (el Mestalla és l’únic que ha repetit).

El rival de diumenge, l’Espanyol B, és el rival més perjudicat per aquest estrany malefici que afecta els filials a l’Estadi: 4 visites dels pericos des de 2008 amb un balanç de tres derrotes (2-0, 3-0 i 1-0) i un sol empat (1-1). Amb tot, els espanyolistes no han hagut de viure cap remuntada riberenca com sí van fer la Pobla de Mafumet (2008-09), el Levante B (2012-13) o el Villarreal B, aquesta mateixa temporada. Un filial, el groguet, que ha perdut a l’Estadi un punt al temps de descompte: l’any passat, Cirio es convertia en el botxí de Lluís Planagumà (2-1); enguany, era un altre menut extrem, David Haro, qui feia miques els plans dels de la Plana (3-2). Ni els equips prèviament esmentats, ni tampoc Mallorca B, València Mestalla, Zaragoza B, Almería B, Rayo Vallecano B, Pobla de Mafumet, Cassà o Barcelona B, han estat capaços de sumar els tres punts a l’Estadi des d’aquell 17 de desembre de 2006.

Però és que la cosa no s’atura aquí: cal viatjar enrere al maig de 2003, l’any del descens a Tercera amb Jaume Creixell, per trobar un rival diferent al Levante B capaç de guanyar a l’Estadi. Aquell 5 de maig de 2003, el València Mestalla guanyava per 1-3 l’Hospi a l’Estadi, en un duel que començava malament, amb Quique Cárcel com a davanter centre i amb Creixell “patint” una arítmia que l’impedia acabar el partit a la banqueta. Des d’aquell dia, l’Hospi ha jugat 38 partits a l’Estadi com a filial amb només dues derrotes: a la ja esmentada contra el Levante B (2006-07) cal afegir-hi, precisament, una altra nit trista a l’Estadi... contra el filial granota. El 28 de juny de 2004, els valencians aconseguien el seu primer ascens a Segona B derrotant l’Hospi de Rubi a la tanda de penals després d’haver guanyat el partit de tornada per 0-1 amb gol de Neftalí Suescun, qui temporades després acabaria vestint la samarreta de l’Hospi. En resum, 38 partits contra filials en els darrers 11 cursos amb un balanç de 24 victòries riberenques, 12 empats i només dues derrotes, totes dues contra el Levante B.