...i José Gómez n'ha vist 94

José Gómez, supervivent del futbol voraç

Ahir dilluns, les etapes d’Agustín Vacas i de Santi Castillejo al Prat i al Nàstic, respectivament, van arribar a la seva fi. Casos diferents, classificació i exigència gairebé diametralment oposades però final similar. Vacas posava fi a dues temporades i escaig, a 95 partits oficials en què va conduir l’equip a Segona B per primer cop a la seva història, va ser a punt de classificar-lo pels 1/16 de Copa i va aconseguir salvar la categoria després d’una segona volta per oblidar. Al Nàstic, Castillejo arribava el passat maig com la gran esperança blanca (grana), però la màquina de fagocitar entrenadors que hi ha a la Partida Budellera s’ha cobrat l’enèsima víctima. El barceloní i el navarrès ja tenen substituts, dos debutants a les banquetes de #2bg3 com són Miguel Zurro (va avançar-ho ahir José David Muñoz) i Vicente Moreno. Segon i tercer relleu a les banquetes d’un grup. I mentrestant, a Bunyol, José Gómez segueix treballant amb la paciència com a major virtut, també dels dirigents d’un Levante B que sembla agafar aire a mesura que avança la Lliga.

Vacas, penúltim damnificat a #2bg3

I és que amb aquesta, són sis les temporades que José Gómez (València, 1968) treballa com a capità del filial granota, d’ençà que el Levante descendís a Tercera Divisió l’any 2008. Gómez és tot un supervivent en el món del futbol actual, on la impaciència i la manca de previsió acceleren els cicles dels entrenadors a les banquetes. No obstant això, la situació de José Gómez, que porta gairebé 20 anys treballant al club (va estar 13 temporades com a preparador físic del Primer Equip) no sorprèn del tot. Durant la primera etapa del filial a Segona B, la continuïtat va ser la nota predominant a la banqueta granota: Carlos Simón (2006-07) va ser l’únic tècnic destituït, ja que la marxa de José Luís Oltra (2004-05) obeïa a la situació del Primer Equip, fet que va ocasionar que Vicente Medina es fes càrrec de l’equip. José Ángel Moreno i Raúl Ruiz, que no va saltar tot i la mala temporada 2007-08 que va conduir el filial a Tercera, completen la nòmina d’entrenadors del Levante B en la darrera dècada.

Iñaki Alonso agafava el passat juliol el relleu d'Estévez a Huracán

José Gómez s’ho mira, des de Bunyol, mentre els 19 equips restants que militen enguany al grup 3 han utilitzat, ni més ni menys, que 94 entrenadors en el mateix període de temps que Gómez dirigeix el Levante B. Dels 19 equips, dos tenen un estatus especial dins d’aquesta estadística: Huracán i Lleida Esportiu. Tots dos equips es van crear l’any 2011 i, per tant, no han tingut temps (encara) d’adaptar-se a la trista realitat del futbol actual. A Manises, Nico Estévez va dur l’equip al playoff en les dues temporades que va estar abans de deixar pas a Iñaki Alonso, capità huracà aquesta temporada. A Lleida, va ser Emili Vicente qui va entrenar els blaus l’any del seu debut; des de 2012, és el torrentí Toni Seligrat qui s’asseu a la banqueta del Camp d’Esports, tot i que l’ex de l’Olímpic va ser durament qüestionat a mitjans d’una temporada en què els lleidatans van ser a prop de pujar a la Lliga Adelante.

Cronologia dels entrenadors dels equips #2bg3 les últimes 6 temporades

En canvi, hi ha cases on les banquetes són d’allò més calentes. En aquest capítol destaquen l’Atlètic Balears, el Nàstic i l’Hospitalet. Entre els tres registren 26 etapes diferents en només 6 temporades, tot i que cal distingir els dos primers casos del dels riberencs. En l’altre extrem hi ha el Levante B, però també el Llagostera, el Sant Andreu, el Reus Deportiu i el Constància. Tots ells, juntament amb l’Elche Ilicitano, són els únics equips del grup 3 de Segona Divisió B que no han acomiadat cap entrenador en els darrers sis anys. De fet, en el cas del Reus, cal viatjar 11 anys per trobar la darrera destitució: la de Miguel Rubio a la 9a jornada del curs 2002-03. Les raons, dels un i dels altres, tractem d’establir-les tot seguit.

Chichi Soler va tancar dues temporades per oblidar a l'Estadi Balear

A la Via de Cintura, l’entrada d’Inverfútbol el novembre de 2008, amb l’equip a Segona B després de gairebé 20 temporades, va suposar un daltabaix important. Entrada mal canalitzada de diners amb Tolo Cursach, que va destituir Toni Cazorla com a primera decisió. Francisco López no va durar massa i el Chichi Soler va cloure un any que va acabar amb l’equip, de nou, a Tercera. Una etapa que va durar poc, amb Ángel Pedraza com a heroi de Tudela i l’equip ascendit (tot i que va ser Pere Mariano qui va dirigir els quatre primers partits d'aquell curs). En contra de l’opinió del soci, Pedraza no va continuar i va arribar un Goran Milojevic que va durar tot just 8 partits. Va substituir-lo Gustavo Siviero, que va dirigir 74 partits. L’equip va fer campió l’any 2012 però va perdre l’ascens contra Mirandés i Lugo i el projecte faraònic va començar a fer aïgues. Crespí va signar Pep Sansó, clàssic de la base mallorquina sense experiència al futbol ‘de grans’. L’equip va rondar la zona baixa més que no pas l’alta i, de nou, Soler va fer-se càrrec d’un equip que va salvar la categoria amb més pena que glòria. Coincidint amb la sortida econòmica de Cursach, l’Atlètic inicia una nova etapa amb un pressupost d’uns 90.000 euros per a la plantilla del Primer Equip i amb Nico López de capità d’un vaixell que està sorprenent tothom en aquest inici de Lliga. En total, 9 entrenadors en sis temporades.

Salamero

Un menys, 8, ha tingut el Nàstic en el mateix període de temps. De fet, com assenyalàvem ahir, César Ferrando és l’últim entrenador grana (2008) que va començar i acabar la temporada. Mal símptoma. I és que amb la destitució ahir de Santi Castillejo, 5 dels 7 entrenadors abans de l’arribada de Vicente Moreno han estat acomiadats a Can Nàstic: el mateix Ferrando, Luís César i Juan Carlos Oliva, a Segona A; i Kiko Ramírez i Castillejo a Segona B. De fet, els 4 últims van durar 15, 11, 8 i 12 partits, respectivament: és a dir, confiança de 46 partits, poc més d’una temporada a la Lliga Adelante. La inestabilitat institucional d’un equip que es va mal acostumar a l’èxit amb l’ascens a Primera Divisió pot ser una de les causes (si bé ja van impedir que Jordi Vinyals dirigís l’equip a Segona A tot i haver-lo ascendit). Pressió social i també mediàtica en un club exigent, que recorda en certs vicis el València, i que tampoc acostuma a triar bé els substituts: Jorge d’Alessandro o Javi Salamero no van aconseguir els objectius de l’equip, si bé la banqueta sempre ha servit per justificar algunes males planificacions d’algunes temporades.

Miguel Álvarez, l'entrenador campió de Segona B amb l'Hospi

També han passat 8 entrenadors per la banqueta de l’Hospi. Bé, millor dit, l’Hospi ha viscut 8 etapes de tècnics en els últims 6 cursos. El reciclatge i les segones oportunitats són un clàssic a la ribera del Llobregat: Les tres etapes de Ramon Moya i les dues de Jordi Vinyals i Miguel Álvarez en són un exemple, sempre sota l’extens mandat de Miguel García. Sempre s’ha venut l’Hospi com un club trampolí i la teoria té fonaments: les bones temporades acostumen a catapultar els bons entrenadors (Corominas a l’Hércules, Oliva a l’Aris, Vinyals al Castelló, Álvarez a l’Alcorcón). Però el dia a dia a Can Hospi és complicat i acostuma a cremar força: Ramon Moya és el darrer entrenador que ha estat més d’una temporada al club (2004-2006), una dada que indica un problema de fons comú en molts dels actors que han desfilat per l’entitat al llarg dels anys. En els darrers sis cursos, Julià Garcia, Jordi Vinyals (2 etapes), Ángel Pedraza, Miguel Álvarez (2 etapes) i enguany Martín Posse i Kiko Ramírez. Curiosament, cap destitució a l’ús, tot d’una que la malaltia de Pedraza, d’una banda, i la dimissió de Posse, de l’altra, van que García només hagi hagut d’acomiadar dos entrenadors des de 1995 (García Escribano i Jordi Roura).

Emili Vicente, un dels pocs afortunats en dirigir el Reus

En l’extrem oposat, a banda del Levante B, hi ha tres catalans i un balear. Sempre m’he plantejat com es gestionaria una destitució a Llagostera, amb Tarragó i Alsina compartint llar. Sobre el paper, Lluís Carrillo és l’entrenador des de mitjans de la passada temporada; sobre el camp, és Oriol Alsina qui dirigeix els destins del club del Gironès des del curs 2004-2005. La família, però també els indiscutibles resultats sobre el terreny de joc. Una situació completament diferent ha viscut el Reus, que ha tingut 4 entrenadors en els darrers 11 cursos: Natxo González (2003-07), Ramon Maria Calderé (2007-09), Santi Castillejo (2009-13) i Emili Vicente (actualitat). És més, l’etapa de Castillejo a Reus té un cert aire de continuïtat, ja que el navarrès era segon de Calderé durant l’etapa com a tècnic roig-i-negre del de Vila-rodona. Sorprèn, d’aquesta manera, el trencament amb la casa que suposava l’arribada aquest estiu de Parés i Vicente a l’organigrama tècnic del club i la sortida de Gerard Escoda (i de Castillejo). Fa 12 anys que els reusencs no acomiaden cap entrenador i això, en paral·lel, aporta tranquil·litat a l’hora de treballar tot i l’exigència d’un club que després de molts anys de persistència sembla haver assolit continuïtat al futbol de bronze.

Patxi Salinas, el segon tècnic de l'època Camino a Sant Andreu

Inca i Sant Andreu també són places on l’entrenador ha estat ben tractat. Amb excepcions. Tres entrenadors han desfilat en els darrers sis cursos pel Nou Camp: Carlos Martínez (ara triomfant amb el Santa Catalina), Nico López i Joan Esteva. Si preguntem a l’actual tècnic balearico, difícilment tindrà un bon concepte del tracte que va rebre per part del presi inquer quan aquest va decidir no comptar amb ell després d’ascendir a Segona B 25 anys després. López va encapçalar un projecte conjunt de Primer Equip i base de tres anys, culminant amb l’ascens una etapa gloriosa del Constància recent. Per la seva banda, Joan Gaspart va tenir certa paciència amb els entrenadors, en part perquè Natxo González (igual que a Reus), mereixia confiança gairebé il·limitada; Jaume Creixell va ser el darrer tècnic destituït al Narcís Sala (arròs passadíssim) el curs 2006-07 i des d’aleshores, només Piti Belmonte i Patxi Salinas s’han assegut a la banqueta de la dreta de tribuna. Bé, Patxi tampoc és qui s’hi assegui massa...

L'apagafocs olotí, Àlex Terma

En aquestes sis temporades, només tres dels vint equips han arribat a tenir tres entrenadors en un mateix curs: l’Atlètic 2008-2009 (Cazorla, Francisco, Soler), el Badalona 2009-2010 (Manolo González, Bernardo i Llebaria) i l’Olot 2012-2013 (Rodri, Bañuelos i Terma). En total, 94 entrenadors, gairebé una mitjana de cinc per club, en sis anys de canvis i, en general, de poca paciència. Hi ha excepcions que en moltes ocasions acaben premiant la paciència i el saber estar, el no escoltar els cants de sirena, sovint interessats, dels qui volen moure cadires per al benefici propi. Això, quan els de dalt no busquen el protagonisme mediàtic que els suposa acomiadar un entrenador i, a sobre, vanagloriar-se’n. Tics de futbol professional, d’aquell futbol que cada cop és menys futbol i més circ. Sense animals. O amb alguns.