Dani Cobo

Com si fos una versió de l'himne de l'Hospi, de Cantàbria a Múrcia, de les Canàries a Galícia i de Catalunya a Castella i Lleó, Daniel Cobo Rasines (Santander, 1977) és tot un rodamón del futbol espanyol des de fa ja més de 15 temporades. Una carrera que va començar al planter de Racing de Santander i que ara gairebé remata a les files de la RS Gimnástica de Torrelavega, club pel qual ahir Dani Cobo anunciava la seva renovació per quarta temporada seguida. Una entitat a la qual també el lliga el seu càrrec d'entrenador de l'equip Cadet, amb el qual ha aconseguit l'ascens a Primera. Als seus 35 anys, però, Cobo és encara un dels homes més recordats per l'afició de l'Hospi en la última dècada; un exHospi d'aquells mítics, que va deixar empremta futbolística i personal a l'entitat i als seguidors que a mitjans de la dècada dels 2000 eren a casa i a fora seguint un equip que havia caigut al pou de la Tercera Divisió.

Imatge: http://tomasetecheva.blogspot.com.es/

Sortir d'aquest pou va ser la missió encarregada a Joan Francesc Ferrer 'Rubi' i a una sèrie de jugadors entre els quals hi havia aquest cantàbric, aleshores de 26 anys. En un primer any amb força participació i en què va donar símptomes del que podia aportar a diferents nivells a l'equip. Els 8 gols que va fer en els 36 partits que va jugar no van servir en canvi per retornar a Segona B; tot i marcar al partit d'anada de la final contra el Levante B, aquell 28 de juny de 2004 una maleïda tanda de penals privava Cobo (i l'Hospi) de tornar a assaborir el futbol de bronze. La revenja, però, estaria servida per un curs següent inoblidable a nivell personal i col·lectiu tot i un inici de Lliga dur, en què Roberto Elvira no va trobar la tecla per fer funcionar un equip dissenyat per ser primer i pujar sí o sí.
Imatge: Mundo Deportivo

Va arribar Ramon Moya, i de la mà del tècnic de Castellnou de Seana l'Hospi va tornar a somriure. 13 gols en Lliga regular per Cobo, que només es va perdre 3 partits al grup 5 de Tercera Divisió; campions destacats després d'una segona volta gairebé immaculada. Al play-off, però, l'ex del Racing de Ferrol va haver de treure les castanyes del foc una calorosa tarda de dissabte a Maó: amb l'Hospi perdent per 2-0 i la semifinal molt coll amunt, un llançament de falta primer (65') i una jugada d'oportunisme després (79') va dur el deliri al grup de S'Hospitxosos que s'havia desplaçat a Bintaufa. L'Hospi havia salvat un match ball, el partit més important d'aquell play-off que, amb dos gols més de Cobo davant l'Sporting i el Sangonera van deixar l'Hospi on, mínim, havia d'aspirar: la Segona Divisió B. En total, 39 partits jugats i 17 gols.

La tercera i darrera temporada Dani Cobo va perdre importància en la jerarquia establerta per Ramon Moya al vestuari. No és que el seu paper fos testimonial, però sí que els 32 partits que va disputar al llarg de la Lliga ('només' 20 de titular) denotaven una lleugera pèrdua de feeling amb l'entrenador lleidatà. I és que la bona sintonia amb l'afició mai es va perdre ni reconvertir: en una de les anècdotes més recordades de l'època, Dani Cobo va dirigir-se a l'afició de l'Hospi que s'havia desplaçat a la Vila-joiosa (5 de febrer de 2006) per demanar-los disculpes, després de fallar un penal al temps de descompte que suposava la 5a derrota consecutiva d'un Hospi que era 19è a la Lliga, a tres punts de la permanència. Després, Dani Cobo encara va tenir temps d'acomiadar-se amb un gol a Peralta (35a jornada) que sentenciava la permanència de forma virtual. Aquell any, a més, Dani Cobo també participaria en 4 partits (amb 1 gol a Calahorra) de l'aventura copera de l'Hospi. En total, 111 partits oficials entre Lliga i Copa del Rei, un total de 29 gols però, sobretot, un gran record en tots nosaltres.