Amb l'entrada d'avui encetem una novetat de la temporada al Blog. L'objectiu, ampliar la secció 'Què se n'ha fet de...' endinsant-nos en els casos específics, en els jugadors que han defensat la samarreta de l'Hospi i que han deixat un millor o pitjor record a l'afició riberencs. Hi tindran cabuda històrics de la talla de Roberto Navarro, Antonio Uceda o Ángel Álvarez, però també jugadors que si bé en principi van passar desapercebuts (no direm noms tot i que alguns els teniu al cap) també van deixar la seva marca al Centre d'Esports l'Hospitalet. Començarem avui amb un murcià, nascut fa gairebé 38 anys a Águilas i que s'ha convertit en un autèntic rodamón en això del futbol fins al punt que aquesta temporada (retorn a l'Onda) ha viscut el seu canvi d'equip número 22 a la seva carrera. Ràpid de dir, difícil de fer. Podeu consultar la seva trajectòria al final de l'entrada. Imatge: Joni Perea
En total, 19 equips han tingut Paco Valera en nòmina (o en plantilla), dels quals només tres l'han vist competir en dues temporades consecutives: Real Murcia, L'Alcora... i el Centre d'Esports l'Hospitalet. Va arribar a la nostra ciutat l'estiu de 2004, provinent del CD Alcoyano, club amb el qual va assolir un dels nombrosos ascensos que Valera acumula en el seu currículum. De la mà de Robert Elvira, Paco Valera va tenir un gran debut marcant un gol als 8 minuts del primer partit de pretemporada davant la Ferran Martorell (4-0). També va ser el primer en marcar a la Lliga, tot i que va haver d'esperar als 51 minuts de la 2a jornada per obrir el marcador davant el Vilanova (2-0). Aquella temporada, en què Ramon Moya va prendre el relleu d'Elvira a mitjans de la primera volta, va acabar amb l'ansiat retorn de l'Hospi a Segona B i amb 11 gols al sarró de Paco Valera, que va sucar a l'Estadi davant l'Sporting Mahonés (3-1) i va encetar el marcador a la final anada al camp del Sangonera (1-2). Imatge: Mundo Deportivo
Menys sort va tenir l'any següent a Segona B; era tot just el seu cinquè any al futbol de bronze d'ençà que debutés l'any 1992. La mala primera volta va fer presagiar un altre descens a Can Hospi i Paco Valera, inèdit de cara al gol, no va ser una excepció. El seu pobre rendiment li va costar el lloc i al mercat d'hivern va fer les maletes i va fitxar pel Mazarrón de Tercera Divisió. En el seu lloc va arribar Juan Carlos Belencoso que, tot sigui dit, tampoc va millorar en excés la prestació del davanter d'Águilas. En total, Paco Valera va defensar la samarreta de l'Hospi en 54 partits oficials (46 de Lliga, 5 de Copa del Rei i 3 de Copa Catalunya) en els quals va anotar un total de 13 gols (9 en Lliga regular, 2 al play-off d'ascens a Segona B i 2 més a la Copa del Rei). Seu va ser l'històric gol del 20 d'octubre de 2005, un gol que va culminar la remuntada a la Copa davant el Nàstic de Tarragona (4-3) en una de les nits més històriques que es recorden a l'Estadi.
Ascensos amb l'Alcoyano, el Ceuta, l'Hospi, el Sabadell, el Múrcia, el Lorca, tots a Segona B acaben d'adornar el currículum d'un jugador que, per quart any consecutiu, jugarà al grup 1 de Preferent a la Comunitat Valenciana. Per variar, però, canvia d'equip i és que després de jugar al Benicàssim i a l'Alcora, Paco Valera torna al CD Onda, amb el qual va disputar la fase d'ascens a Segona B la temporada 2002-2003. A punt de fer 38 anys (el proper mes de novembre), Paco Valera segueix donant guerra pels camps de futbol. Tot un veterà, tot un expert. Tot un exHospi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada