Segon lliurament del 'Què se n'ha fet' i viatgem lluny, ben lluny, per retrobar-nos amb Juan Manuel Buzzi, Juanma Buzzi, migcampista argentí que va defensar la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet la temporada 2006-2007, amb Juan Carlos Oliva a la banqueta. El més segur és que en una llista dels 25 o 30 jugadors més recordats dels últims temps l'argentí nascut fa 27 anys a Marcos Juárez no aparegués en l'imaginari de bona part de socis, abonats, simpatitzants i aficionats de l'Hospitalet, però Buzzi va protagonitzar una de les imatges més recordades en un dels dies més feliços de la història del club. Qui no recorda el mític gol de David Giménez a Elda, al minut 92, un gol que va valer la classificació pel play-off d'ascens? Qui va ser el primer jugador a buscar el lleidatà, llançant-se-li a sobre i placant-lo, fent honor al bon moment dels
Pumas, la selecció argentina de rugbi? Efectivament: era Juan Manuel Buzzi. Teniu la seva fitxa, com sempre al final d'aquesta entrada.
Imatge: Facebook del Club A.B.S. San Martín
Coses del destí, Buzzi va compartir club de formació amb un dels millors jugadors de la Lliga BBVA com el barcelonista Lionel Messi (possible rival de l'Hospi a la Copa si superem el Llagostera). Tots dos van passar per Rosario i van defensar la samarreta roig-i-negra de 'La Leptra': de Newell's Old Boys. Coses del destí (o d'agents / representants), Juan Manuel Buzzi va fer les maletes l'estiu de 2006 i va fitxar per la Unió Esportiva Lleida, que tornava a Segona B després del seu descens el curs anterior. Tot i fer una bona pretemporada amb els blaus, el tècnic lleidatà, Felipe Miñambres (acabaria la temporada Manolo Buján) va considerar que una cessió seria el millor per a Buzzi, que d'aquesta manera va acabar recalant a l'Hospi, això sí, pocs dies abans del tancament del mercat d'estiu. Allà, curiosament, tindria com a míster un lleidatà i coneixedor del futbol base de la Unió Esportiva: el míster Juan Carlos Oliva.
ense tenir un paper excessivament destacat al llarg de la temporada, Buzzi va gaudir de força oportunitats en el tram inicial de la Lliga 2006-2007. Absent a la primera jornada (0-0 al Mini Estadi), el migcampista argentí va enllaçar 11 partits consecutius jugant (5 d'ells com a titular), abans que una inoportuna lesió l'apartés dels terrenys de joc fins entrat l'any 2007. A la segona volta, el seu paper es va veure reduït a nou aparicions, només dues de les quals van ser com a titular (i va acabar substituït). L'arribada de Toni Velamazán (no tant la de Brekke) va complicar la situació de Buzzi, que va viure un total de 9 victòries, 7 empats i només 4 derrotes en els 20 partits que va jugar amb els riberencs aquella temporada; 20 partits en què no va marcar cap gol però en què va veure dues grogues (a l'Estadi davant del Badalona i al camp del Terrassa). La seva última participació, com dèiem, va ser al Pepico Amat d'Elda on va jugar els darrers 14 minuts de partit en substitució d'Àxel Vizuete; davant l'Eibar al play-off, Buzzi no va tenir ocasió de jugar un sol minut.
La finalització de la cessió no va augmentar la confiança en Buzzi a Lleida, de manera que el migcampista va fer les maletes i va fitxar pel Siracusa Calcio, que aquella temporada (2007-2008) militava al
Girone I (Grup I) de la Serie D. El seu pas per l'illa de Sicília no duu massa bons records a Buzzi; actuant principalment com a davanter centre, va jugar únicament 9 partits amb els
aretusei (1 assistència de gol) abans de patir una greu lesió que el mantindria fora dels terrenys de joc el que restava de temporada. Això va provocar el retorn a la seva Argentina natal, on un cop recuperat de la lesió va vestir-se de curt a Montebuey, poble de poc més de 5.000 habitants de la província de Córdoba i on va defensar els colors del Club Matienzo Mutual Social y Deportivo, un equip de l'anomenada Liga Bellvillense, una de les nombrosíssimes lligues regionals argentines. Allà Buzzi va disputar l'Apertura 2009, disputant 11 partits (6 com a titular) i marcant un gol davant el Club Progreso a quarts de final de la competició.
Però el destí va tornar a marcar aquest jugador d'estil inconfusible (mítiques són les seves mànigues arromangades gairebé fins l'espatlla). Buzzi va tornar a Catalunya per jugar a Primera Divisió Catalana amb el CF Peralada (2009-2010) i, un curs més tard, a l'històric CFJ Mollerussa de Preferent Territorial (2010-2011) amb el qual marcaria, per exemple, el gol del triomf davant el Sant Ildefons (2-1). De fet, al mercat d'hivern 2010, Buzzi va sonar per reforçar un Terrassa que gairebé agonitzava a Segona B, tot i que la incorporació de l'exriberenc mai va acabar de concretar-se. Com si d'un rodamón es tractés, però, aquest any 2011 ha estat el d'un nou retorn de Buzzi cap a Sud-Amèrica. Retorn a la seva Córdoba natal (casos, també, dels germans Viale) i retorn a la Liga Bellvillense, on fins ara ha disputat únicament tres partits amb el San Martín de Marcos Juárez, la seva localitat natal.
Imatge: Facebook del Club A.B.S. San Martín
Segon lliurament del 'Què se n'ha fet' i viatgem lluny, ben lluny, per retrobar-nos amb Juan Manuel Buzzi, Juanma Buzzi, migcampista argentí que va defensar la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet la temporada 2006-2007, amb Juan Carlos Oliva a la banqueta. El més segur és que en una llista dels 25 o 30 jugadors més recordats dels últims temps l'argentí nascut fa 27 anys a Marcos Juárez no aparegués en l'imaginari de bona part de socis, abonats, simpatitzants i aficionats de l'Hospitalet, però Buzzi va protagonitzar una de les imatges més recordades en un dels dies més feliços de la història del club. Qui no recorda el mític gol de David Giménez a Elda, al minut 92, un gol que va valer la classificació pel play-off d'ascens? Qui va ser el primer jugador a buscar el lleidatà, llançant-se-li a sobre i placant-lo, fent honor al bon moment dels Pumas, la selecció argentina de rugbi? Efectivament: era Juan Manuel Buzzi. Teniu la seva fitxa, com sempre al final d'aquesta entrada. Imatge: Facebook del Club A.B.S. San Martín
Coses del destí, Buzzi va compartir club de formació amb un dels millors jugadors de la Lliga BBVA com el barcelonista Lionel Messi (possible rival de l'Hospi a la Copa si superem el Llagostera). Tots dos van passar per Rosario i van defensar la samarreta roig-i-negra de 'La Leptra': de Newell's Old Boys. Coses del destí (o d'agents / representants), Juan Manuel Buzzi va fer les maletes l'estiu de 2006 i va fitxar per la Unió Esportiva Lleida, que tornava a Segona B després del seu descens el curs anterior. Tot i fer una bona pretemporada amb els blaus, el tècnic lleidatà, Felipe Miñambres (acabaria la temporada Manolo Buján) va considerar que una cessió seria el millor per a Buzzi, que d'aquesta manera va acabar recalant a l'Hospi, això sí, pocs dies abans del tancament del mercat d'estiu. Allà, curiosament, tindria com a míster un lleidatà i coneixedor del futbol base de la Unió Esportiva: el míster Juan Carlos Oliva.
ense tenir un paper excessivament destacat al llarg de la temporada, Buzzi va gaudir de força oportunitats en el tram inicial de la Lliga 2006-2007. Absent a la primera jornada (0-0 al Mini Estadi), el migcampista argentí va enllaçar 11 partits consecutius jugant (5 d'ells com a titular), abans que una inoportuna lesió l'apartés dels terrenys de joc fins entrat l'any 2007. A la segona volta, el seu paper es va veure reduït a nou aparicions, només dues de les quals van ser com a titular (i va acabar substituït). L'arribada de Toni Velamazán (no tant la de Brekke) va complicar la situació de Buzzi, que va viure un total de 9 victòries, 7 empats i només 4 derrotes en els 20 partits que va jugar amb els riberencs aquella temporada; 20 partits en què no va marcar cap gol però en què va veure dues grogues (a l'Estadi davant del Badalona i al camp del Terrassa). La seva última participació, com dèiem, va ser al Pepico Amat d'Elda on va jugar els darrers 14 minuts de partit en substitució d'Àxel Vizuete; davant l'Eibar al play-off, Buzzi no va tenir ocasió de jugar un sol minut.
La finalització de la cessió no va augmentar la confiança en Buzzi a Lleida, de manera que el migcampista va fer les maletes i va fitxar pel Siracusa Calcio, que aquella temporada (2007-2008) militava al Girone I (Grup I) de la Serie D. El seu pas per l'illa de Sicília no duu massa bons records a Buzzi; actuant principalment com a davanter centre, va jugar únicament 9 partits amb els aretusei (1 assistència de gol) abans de patir una greu lesió que el mantindria fora dels terrenys de joc el que restava de temporada. Això va provocar el retorn a la seva Argentina natal, on un cop recuperat de la lesió va vestir-se de curt a Montebuey, poble de poc més de 5.000 habitants de la província de Córdoba i on va defensar els colors del Club Matienzo Mutual Social y Deportivo, un equip de l'anomenada Liga Bellvillense, una de les nombrosíssimes lligues regionals argentines. Allà Buzzi va disputar l'Apertura 2009, disputant 11 partits (6 com a titular) i marcant un gol davant el Club Progreso a quarts de final de la competició.
Però el destí va tornar a marcar aquest jugador d'estil inconfusible (mítiques són les seves mànigues arromangades gairebé fins l'espatlla). Buzzi va tornar a Catalunya per jugar a Primera Divisió Catalana amb el CF Peralada (2009-2010) i, un curs més tard, a l'històric CFJ Mollerussa de Preferent Territorial (2010-2011) amb el qual marcaria, per exemple, el gol del triomf davant el Sant Ildefons (2-1). De fet, al mercat d'hivern 2010, Buzzi va sonar per reforçar un Terrassa que gairebé agonitzava a Segona B, tot i que la incorporació de l'exriberenc mai va acabar de concretar-se. Com si d'un rodamón es tractés, però, aquest any 2011 ha estat el d'un nou retorn de Buzzi cap a Sud-Amèrica. Retorn a la seva Córdoba natal (casos, també, dels germans Viale) i retorn a la Liga Bellvillense, on fins ara ha disputat únicament tres partits amb el San Martín de Marcos Juárez, la seva localitat natal. Imatge: Facebook del Club A.B.S. San Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada