Per fi! | Benidorm CF 0-2 CE L'Hospitalet

Ja (ens) tocava. Després de 3 mesos i escaig el Centre d'Esports l'Hospitalet ha tornat a guanyar lluny de l’Estadi. Ho ha fet a Benidorm, a l’estadi Guillermo Amor, un indret que va camí de convertir-se en tota una assegurança d’èxit per als riberencs (Dues úniques derrotes en 12 visites!). En certa manera, el 0-2 d’ahir manté certs paral•lelismes amb el triomf al camp del Mallorca B: d’una banda, hi havia al davant un rival amb una aparent sensació d’apatia, certament inofensiu, i un Hospi ordenat, conscient que el partit dura 90 minuts i que ha tingut la paciència suficient fins a obtenir el premi en forma de dos gols gairebé seguits que han acabat de sentenciar un Benidorm que mai no ha donat la sensació de ni tan sols posar en problemes els homes de Miguel Álvarez, que moltes setmanes després aconsegueixen guanyar un lloc a la classificació en detriment, precisament, del rival d’ahir. Ara, a tocar, hi ha el Teruel (proper rival), l’Sporting Mahonés, el Dénia o el Gandia, però ja hi haurà temps per pensar-hi: toca gaudir d’aquesta gran victòria.

En farem amb dos paràgrafs per resumir una primera meitat que ha resultat ser una oda a l’ecologia per la manca d’accions destacades (i destacables) que hem hagut d’anotar. No ho feia presagiar, però, la fulgurant arrencada del partit, amb una bona ocasió de l’Hospi als 40 segons, després d’una centrada en banda dreta d’Eloi Fontanella i la posterior rematada des de la frontal de Cristian Gómez, el xut del qual marxava llepant el pal dret de la porteria defensada per Óscar Fornós, l’heroi del partit d’anada. L’absència de control al mig del camp per part dels dos equips va propiciar uns 10 primers minuts frenètics, amb arribades de tots dos costats però sense acabar de culminar-les; només amb una excepció: un altre xut des de la frontal, ara de Cristian Lobato, que es perdia a l’esquerra de la meta local.

A partir d’aquí, el (gairebé) no res: manca de criteri (i d’ambició) del Benidorm a l’hora de jugar la pilota, buscant sempre la pilotada llarga amb Emilio Guerra com a única referència i amb l’esquena dels germans Viale com a principal objectiu. D’altra banda, l’Hospi controlava tant la posessió de la bola com la territorialitat del partit, però veia diluïda la seva superioritat a la línia de tres quarts del seu atac, just quan entrava en combat amb l’expeditiva rereguarda blanc-i-blava. Així va transcórrer tota la primera part fins que a les acaballes del període (44’ i 45’) Jordi Martínez ens despertava de la letargia tractant de sorprendre Óscar des de mitjana distància, trobant en totes dues accions la resposta segura i convincent de l’exporter de Gavà i Vila-joiosa, contribuïnt a confirmar el ‘doble donut’ en temps de descans. I no, el Benidorm no va tenir cap ocasió en aquest primer acte.

L’inici de la segona part feia presagiar canvis en la dinàmica del matx, si més no amb un córner ràpid a favor del conjunt de Roberto Granero i la posterior rematada d’esperó de Guerra que marxava fora (46’). Va ser, de fet, un miratge, ja que l’Hospi va tornar a fer-se amb el control del partit (una mica com va fer a Badalona fa tot just 15 dies) i va començar a crear seriós perill, tot i que amb major encert i efectivitat que en d’altres ocasions. Abans, Andrés Barón ja avisava amb un xut des de la frontal en recollir un rebuig provinent d’un servei de cantonada, però desviava en excés el seu xut (48’). L’ocasió del lateral aragonès va resultar l’antesala del primer gol del partit, que arribaria just quan Miguel Álvarez preparava un doble canvi a les files riberenques.

El de Jaén no va canviar els seus plans, però sí que ho va fer el marcador gràcies al primer gol de Manel Viale a la lliga aquesta temporada, un gol que arribava després que David Corominas piqués un servei de cantaonada a la dreta de l’atac de l’Hospitalet i Manel Viale, gairebé lliure de marca al segon pal, s’elevés per sobre de la defensa alacantina per rematar amb el cap al fons de la xarxa, situant la pilota ben lluny de l’abast d’Óscar, que res no podia fer per evitar el 0-1 (53’). Amb l’entrada al camp de Pitu i de Manel per Jordi Martínez i Cristian Gómez, a l’Hospi va estar a punt de durar-li ben poc l’alegria del gol després que en una acció posterior al 0-1 Barón rellisqués en una zona compromesa i habilités el lateral dret del Benidorm, Víctor Albalat, que amb tota la innocència del món desaprofitava el regal i creuava en excés el seu xut (56’). Va perdonar el Benidorm... però aquest cop no ho va fer l’Hospi, que per segon cop en 5 minuts demostrava el seu instint assassí. I qui millor que el ‘Matador’ Eloi Fontanella per sentenciar el partit? El bredenc afusellava Óscar després d’aprofitar el rebuig del porter del Benidorm a un potentíssim llançament de falta de Lucas Viale, ‘l’instigador’ d’aquest definitiu 0-2 (58’).

I just en aquest punt, a 32 minuts del final (reglamentari), es va acabar el partit. 32 minuts en què l’Hospi va donar la sensació de no voler fer sang d’un rival venut, desmotivat, d’un Benidorm que va fer gala de les seves ‘millors’ misèries futbolístiques, fent encara més difícil de creure el 0-1 que els de la Marina Baixa van aconseguir a l’Estadi el passat setembre. Ni l’entrada d’homes d’atac com Cubillas o Pablo García van capgirar el decorat d’un partit que va estar a punt de viure el 0-3 si Eloi no hagués malaguanyat una centrada de Pitu en banda dreta i l’ahgués rematat massa desviada quan el més fàcil era enviar-la cap a dins (69’). Abans, el ‘9’ de l’Hospi ja havia gaudit d’una altra bona oportunitat amb un altre xut llunyà que Óscar acabaria refusant (66’). Mentrestant, calia ser extremadament generós amb el Benidorm per anotar alguna acció atacant amb cara i ulls. En aquest sentit, ens quedem amb dues accions consecutives a la sortida de dos córners en què primer Tito rematava de cap al segon pal i es trobava amb Lucas Viale traient la pilota gairebé sobre la línia (75’) i amb una posterior rematada de Gil que es perdia a la dreta de Carlos Craviotto (76’). L’Hospi, concentrat únicament en deixar passar els minuts sense patir més del compte, no tornaria a apropar-se amb cert perill a la porteria del Benidorm fins al temps de descompte, quan Pitu deixava anar un xut llunyà amb tota la mala baba del món que acabava marxant per sobre del travesser (91’).

Amb aquesta ocasió i amb la indiferència del poc públic reunit a Foietes, assenyalava la fi del partit el “talismà” Vallejo Aznar (3 victòries i 2 empats amb l’Hospi). Un xiulet final que desfermava l’alegria i donava pas a la pinya dels jugadors de l’Hospitalet, consecients de la importància dels 3 punts i d’haver guanyat dos partits consecutius per primera vegada aquesta temporada. Amb els fantasmes més lluny que fa set dies i amb l’equip enlairat, ara toca seguir, i no aturar-nos. Propera estació: CD Teruel.

FITXA TÈCNICA

BENIDORM CF: Óscar, Valero. Víctor Albalat, Carrasco, Gil, Tito, Agulló (Pablo García, 60'), Ocaña, Guerra (Luís Domènech, 69'), Chupe (Cubillas, 59') i Yahvé.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Corominas (Cristian Alfonso, 77'), Cristian Gómez (Manel Gómez, 55'), Jordi Martínez (Pitu, 55'), Eloi Fontanella i Lobato.

Gols: 0-1 Manel Viale (53'); 0-2 Eloi Fontanella (58').

Àrbitre: Luís Miguel Vallejo Aznar (Aragó). Bé. Ha mostrat targeta groga als locals Gil (57'), Ocaña (65') i Yahvé (68') i als visitants Cristian Gómez (23'), Hammouch (34') i Manel Gómez (74').

Incidències: matí frescot a l'estadi Guillermo Amor de Benidorm. Pobra entrada: uns 150 espectadors. Gespa en mal estat, amb moltes clapes. Ha estat la segona victòria a domicili de l'Hospi aquesta temporada (no ho feia des del passat mes d'octubre). Han completat la convocatòria Dani Planchería i Sergio Cirio.