30/1/11

Maleït Caballero! | CE L'Hospitalet 1-1 CD Teruel

El partit que han disputat aquest matí el Centre d’Esports l’Hospitalet i el CD Teruel és d’aquells que, un cop finalitzat, fan reobrir el vell debat sobre la justícia al món del futbol. Des de la subjectivitat, l’aficionat de l’Hospi podrà dir que l’empat (1-1) és totalment injust pels mèrits que han fet els uns i els altres, que el Teruel ha marcat en el seu únic xut a porta (golàs) i que han tret un premi massa exagerat per la seva proposta futbolística, al contrari que l’Hospi. Des de l’objectivitat, podem valorar les accions de perill dels uns i dels altres, però també l’encert o l’efectivitat de cara a porta (100% d’encert del quadre aragonès) o el rol que juguen els porters al llarg dels 90 minuts (excels partit de Juan Carlos Caballero); tot plegat, factors que més enllà de judicis de valor són igual d’importants en el desenvolupament d’un partit de futbol. Un altre debat, que ara no obrirem, és sobre la manca de bellesa, de plàstica, en els plantejaments que fan cers equips d’aquest grup tercer, però no deixa de ser lícit (tant com proposar futbol atractiu) que els equips busquin el resultat i la practicitat, més encara quan la situació és complexa i sumar es converteix en la verdadera obligació. Per cert, pel que fa al tema del central, el serial del mes és a punt de tancar-se: l’Hospi signarà el defensa central de l’Albacete, Rafa Santacruz (28 anys), que a darrera hora ha fet marxa enrere quan havia de fitxar pel Lucena i en obtenir la carta de llibertat del club manxec, finalment recalarà a les files del CE L’Hospitalet.

Tornant al partit, l’Hospi ha fet una primera mitja hora de partit excel•lent, amb un ritme de joc alt, amb rapidesa, profunditat, arribada i rematada; només faltava el gol. Ja als 40 segons de joc i en la segona incursió dels riberencs per banda dreta, Eloi Fontanella engegava una jugada amb una exquisida passada d’esperó cap a Cristian Alfonso, que arribava a la línia de fons i feia la passada de la mort cap a Corominas que, sol davant Caballero, enviava la pilota als núvols. El porter del Teruel, en canvi, va ser vital pel seu equip en dues accions gairebé consecutives al pas pel primer quart d’hora de l’encontre: al minut 13, David Corominas era més espavilat que ningú en botar ràpidament una falta propera a l’àrea i connectava amb el cap d’Eloi Fontanella, que es trobava amb la primera gran intervenció de Caballero, que desviava a l’esquerra abans que Negral enviés la pilota a córner per no complicar-se la vida. D’aquest servei de cantonada en sortiria la següent acció de perill local, en una segona jugada que va acabar amb Manel Viale fent una centrada ben poc ortodoxa directa al cap d’Eloi Fontanella que, una altra vegada, tornava a creuar-se amb el porter saragossà del Teruel (14’).

Als 15 minuts de partit va aturar-se provisionalment la maquinària riberenca pel que fa a les ocasions però no pel que fa al domini aclaparador davant d’un Teruel que amb prou feines creuava el mig del camp si no era amb una pilotada llarga buscant Salva o amb alguna incursió esporàdica d’Omar (el millor jugador de camp dels de Terol). L’alegria en el joc de l’Hospi va durar el que va trigar el Teruel en treure un rèdit increïble del seu únic xut a porta en tot el partit, quan només ho havien intentat amb un xut de Jael després de l’assistència d’Omar que gairebé acabava a Cornellà (24’). I és que quatre minuts després, l’omnipresent Omar Sampedro es treia de la màniga un batzac impressionant des de fora de l’àrea que es colava per tot l’escaire esquerre de la porteria de Craviotto (28’). Imparable? Sí. Evitable? També. De nou, segona jugada que l’Hospi no sap evitar i encert de l’extrem asturià en l’enèsim golàs que encaixa Craviotto aquesta temporada. Com diem, imparables en l’execució però evitables en la seva gestació.

El gol ha fet mal, molt de mal, a un Hospi que deambulava pel terreny de joc en els instants seguits al gol del Teruel, que amb ben poc tenia el partit on mai s’hauria imaginat tenir-lo. De fet, Negral hauria pogut fer el segon gol a la sortida d’una falta lateral, però el seu xut picava a les cames d’Iván Hammouch, que enviava la pilota a córner (39’). No va reaccionar l’Hospi fins les acaballes de la primera part amb un xut de falta de David Corominas, en posició similar a la del seu gol al Narcís Sala que va marxa fregant, acariciant el pal dret de la porteria de Caballero (45’). El conformisme, la passa enrere que havia fet el Teruel havia convidat l’Hospi a entrar de nou en el partit i, sens dubte, calia aprofitar-ho de cara a la segona meitat.

Una segona part que començaria sense canvis a cap dels dos equips i amb un avís (l’últim en tot el partit) del Teruel, quan Cristian no arribava per ben poc a una passada llarga des de la defensa i es trobava amb un Craviotto més ràpid que evitava un possible 0-2. A partir d’aquest punt i amb l’entrada al camp de Cirio i de Pitu en el lloc d’Andrés Barón i de Cristian Gómez, amb la reconversió puntual de Lobato com a lateral dret i amb l’Hospi bolcat a l’atac el decorat va canviar radicalment i els homes de Miguel Álvarez van tornar a activar la seva maquinària, tocant, buscant espais, entrant per bandes aprofitant les incorporacions de Hammouch i de Lobato a l’atac i tancant el Teruel al seu camp. Necessitàvem celeritat però també paciència per anar madurant el gol i el primer a provar-ho va ser el mateix Pitu, amb un altre llançament de falta que en aquest cas es perdria per sobre del travesser de la meta visitant (59’).

De nou, domini sense massa ocasions clares i l’Hospi que cremava totes les naus amb l’entrada al camp de Jordi Martínez en substitució d’Eloi (68’). És aquí que les ocasions van començar a sovintejar i que Caballero va començar a intervenir de nou, a volar per erigir-se en el (semi)-salvador del seu equip. Volava al minut 70 per evitar de manera increïble una gardela de Pitu des de la frontal en recollir un rebuig a la sortida del córner. Tercera mà miraculosa del porter aragonès que, en canvi, no podria fer res dos minuts més tard en la jugada del gol de l’empat, originada en una jugada de Corominas en banda dreta, continuada amb una passada interior del vilassanenc cap a Sergio Cirio i culminada amb la resolució, no sense una certa dosi d’intriga del davanter barceloní, que resolia posant la punta de peu enmig de la maranya defensiva del Teruel per enviar la pilota al fons de la xarxa (72’). Almenys, l’Hospi havia aconseguit obrir la llauna i ja tenia salvat un punt; consol menys dolent.

I és que els riberencs es creixen davant de les adversitats, se senten còmodes quan el partit embogeix i el ritme frenètic contagia l’afició creant una comunió difícil de superar tot i ser família i el gat com cada partit a l’Estadi. Immersos en aquesta dinàmica, els riberencs van tornar a xocar amb Caballero, després d’una altra falta botada ràpidament, ara per Cirio que obligava el porter turolenc a posar la mà in extremis per evitar la remuntada riberenca (75’). No va aturar-se aquí l’Hospi, que si bé durant uns minuts va treure una marxa al partit, va seguir controlant absolutament l’encontre. Hi van tornar a 5 minuts del final, en dues ocasions claríssimes a les botes de Cristian Alfonso (partidàs del 10 de l’Hospi). Al 84’, una centrada seva es passejava per tota l’àrea petita visitant sense que ningú, ni defenses ni atacants, encertés a rematar-la; la segona, al 85’, en rebre una passada en profunditat i superar per alt Caballero en un intent de vaselina que marxaria, plorant, fregant el pal esquerre de la porteria del Teruel.

Prou feina tenien els homes de Calderé a aguantar la tempesta de l’Hospitalet com per avançar línies a la recerca d’un hipotètic 1-2; al contrari, les constants pèrdues de temps, simulacions de lesions i un parell de canvis per acabar-ho d’adobar van aconseguir trencar el ritme de creixement que havia portat l’Hospi fins aleshores i va deixar els de Miguel Álvarez sense massa idees de cara al rush final del partit, descompte de quatre minuts inclòs. Un final de partit en que, també cal dir-ho, a l’Hospi li va faltar un xic de decisió en algunes jugades per anar de cara a barraca i no marejar tant la perdiu com diríem col•loquialment. Tot plegat, sensacions confuses després d’un molt bon partit de l’Hospitalet, d’un joc atractiu davant d’un rival que tampoc no ha ofert res de l’altre món i regust agredolç per un empat que suposa una oportunitat desaprofitada de fer un salt de qualitat a la classificació. Un puntet que converteix el partit del proper diumenge al Palamó davant l’Alacant en una nova revàlida, a més, contra un equip de play-off.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón (Cirio, 54'), Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Corominas, Cristian Gómez (Pitu, 54'), Eloi Fontanella (Jordi Martínez, 68'), Cristian Alfonso i Lobato.

CD TERUEL: Caballero, Jael, Aimar, Negral, Javi González, Monforte (Pérez Rubio, 86'), Cristian (Enric Pi, 59'), Omar (Jaime, 92'), Valleros, Borja i Salva.

Gols: 0-1 Omar (28'); 1-1 Cirio (72').

Àrbitre: Juan Acosta Lorenzo (Tenerife). Regular, no ha influït en el resultat però no ha sabut interpretar ni el partit ni les constants pèrdues de temps del Teruel. Ha ensenyat targeta groga als locals Corominas (37') i Manel Viale (90') i als visitants Salva (46'), Borja (58') i Jaime (93').

Incidències: partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. Matí frescot. Dani Planchería i Manel Gómez han completat la convocatòria de l'Hospi. És la primera vegada que l'Hospi puntua en un partit de lliga davant el Teruel, tant a casa com a terres aragoneses (1 empat i 3 derrotes). Manel Viale (9 grogues) i David Corominas (amb 4), s'afegeixen a la llista de jugadors apercebuts que formaven Barón, Rubén García i Eloi Fontanella.

5 comentaris:

  1. partidàs de l´hospi! com es nota quan ha entrat Pitu, ha revolucionat el joc i els seus passes verticals haurien pogut capgirar el marcador. força hospi!

    ResponElimina
  2. L'Hospi ja estava jugant be sense Pitu, encara que es un dels millors de l'actual plantilla, Cristian Gómez i Cristian Alfonso molt i molt be, Cristian Lobato mes fluixet avui i cada vegada mes important Lucas Viale, crec que donades les actuacions de Craviotto, porter correcte, que xuts llunyans atura pocs, poder seria el moment de donar-li una oportunitat a Plancheria i esta cada vegada mes clar que mes que defenses l'equip necessita un devanter centre golejador.

    ResponElimina
  3. el cambio de Cristian Gomez no lo entiendo...vamos perdiendo y sacamos al mejor jugador que tenemos del campo...aun asi hemos empatado pero no me ha gustado la decision de Miguel Alvarez

    ResponElimina
  4. discrepo que cristian gómez fuera el mejor sobre el campo y a mi si me ha gustado la decisión del entrenador, y los 3 cambios.

    ResponElimina
  5. Yo también pienso que los cambios fueron bien para el equipo. Se notó desde el primer momento que el equipo fue a mejor.

    ResponElimina