Diu la història que Palamós no és una plaça excessivament propícia per l'Hospi. Tot just la temporada anterior va ser la primera, en categoria nacional, que els riberencs van aconseguir la victòria en aquesta localitat de Costa Brava. Fins aleshores, els diversos equips que hi havien viatjat havien marxat de Palamós amb tres derrotes i un sol empat; calia 'viatjar' als anys 70, amb hospitalencs i palamosins jugant a la Regional Preferent per veure un triomf visitant (0-2). Fos com fos, tal i com dèiem, el 16 de novembre de 2008 l'Hospi va trencar aquest malastruc i va aconseguir una victòria que, veient el resultat, semblava fàcil i clara. Res més lluny de la realitat: si valorem el conjunt del partit, les ocasions d'uns i d'altres i l'actuació arbitral -discutible si més no-, no hagués estat descabellat pensar en un empat o, fins i tot, en un nou triomf local. Finalment, l'Hospi guanyava per 0-3 i allargava una ratxa d'imbatibilitat que es perllongaria fins la 21a jornada en el ja 'mític' partit de Cornellà.
De totes maneres, i analitzant els esdeveniments, resultats i joc de l'equip "a toro passat", podríem concloure que el partit de Palamós va ser l'ìnici de la davallada de l'Hospi la temporada passada. De fet, després de tornar de la Costa Brava, va enganxar una ratxa pèssima per un equip de la seva alçada, guanyant tres dels dotze partits següents i sumant 15 punts de 36 possibles. La conseqüència? Un Espanyol B que estava a dos punts de l'Hospi estava, dotze jornades després, sis punts per sobre dels riberencs; el Reus, que es trobava a 11 punts dels de Julià Garcia, es col·locava tres punts per sobre tres mesos després. Queda clar.
El partit va tenir dues parts diferenciades. Al primer període, el Palamós va sortir a per totes i va gaudir d'ocasions prou clares com per deixar l'Hospi gairebé KO. Va llançar dues pilotes al pal i no va deixar gairebé que els visitants creuessin el mig del camp en els primers 25 minuts. Gerard Maese va ser un dels homes més perillosos dels palamosins, amb dues ocasions generades des de les seves botes que van complicar la vida a la defensa riberenca. Per contra, a l'Hospi li va costar reaccionar; a la primera part, Pedro i Corominas van tenir les ocasions més clares pel bàndol visitant.
El segon temps, lluny de canviar la dinàmica, va seguir el mateix camí. Un Palamós bolcat en atac i un Hospi sorprès per l'empenta del conjunt gironí. Enmig d'aquesta voràgine atacant va iniciar-se la polèmica, quan Company Jiménez no va considerar punible una caiguda de Vichu dins l'àrea davant la indignació de la parròquia i banqueta locals. I com que Murphy sempre havia estat un home d'allò més capriciós, a la jugada següent l'Hospi va avançar-se a l'electrònic del Nou Municipal després que David Corominas aprofités una errada defensiva de la defensa palamosina per establir el 0-1 que donava tranquil·litat (i molta) a un Hospi que s'havia vist clarament superat fins aquell moment. El davanter de l'Hospi etzibava un xut potent des de la frontal de l'àrea que s'allotjava al fons de la xarxa després de picar el travesser de la porteria defensada per Toni Montero. El gol va suposar una gerra d'aigua freda important pel conjunt local que, no obstant, va seguir buscant el gol que, almenys li donés un punt que s'havia treballat de valent. L'expulsió de Diego deu minuts més tard, però, va ser definitiva per un equip que va enfonsar-se en l'aspecte físic i que va acabar de perdre els papers, fet palesat amb l'expulsió de Jordi Condom i del delegat local arrel de les protestes contínues.
L'Hospitalet, per la seva banda, tenia el partit on més li interessava. El problema, segurament, és que l'hi tenia més per motius aliens que no pas per mèrits propis. Un rival tocat físicament però que no renunciava al gol era tota una temptació pels davanters visitants, que es van posar les botes en el tram final de partit. Al minut 87, Ollés anotava a porta buida el 0-2 i, sis minuts després, just abans que l'àrbitre xiulés la fi del partit, Pedro García marcava el 0-3 amb xut des de dintre de l'àrea en ple desgavell palamosí. Era el setè gol de "l'home de les botes vermelles", l'home que va trigar tretze jornades en anotar el vuitè gol.
Fitxa tècnica
Palamós CF: Toni Montero, Garagarza, Déu, Giró, Elías (Marc Pujol, 79'), Carmelo, Vichu, Maese (Ferran, 46'), Diego, Peti (Teixi, 87'), Santi Celaya.
CE L'Hospitalet: Craviotto, David Andreu, Siscu, Edu, Jornet, Iván Hammouch, Corominas (Lobato, 87'), Cristian Alfonso (Ollés, 54'), Pedro García, Toni Velamazán, Sergio Montero (Dani Morales 81').
Gols: 0-1 Corominas (66'); 0-2 Ollés (87'); 0-3 Pedro García (93').
Àrbitre: Joan Maria Company Jiménez. Malament. Va perjudicar força els interessos del conjunt palamosí. Va mostrar targeta groga als locals Peti (67') i Vichu (79') i al visitant Edu. Va expulsar Diego per doble amonestació (24' i 77'), i amb vermella directa l'entrenador del Palamós Jordi Condom i el seu delegat Lluís Palet (80').
Incidències: Partit disputat al Nou Municipal de Palamós davant poc més de 300 espectadors amb presència d'una desena llarga d'aficionats de l'Hospi. El club local va decretar el partit com a jornada econòmics: els socis pagaven 5 euros i els no socis, 15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada