Etiquetes

1/2/10

Història


Data: diumenge, 7 de juliol de 1957
Lloc: Cine Victoria, l'Hospitalet
Hora: 11 del matí
Ordre del dia: ratificació per part dels socis de la fusió realitzada.

D'aquesta manera podem dir que va començar la història de l'actual Centre d'Esports l'Hospitalet quan els tres equips més representatius de la ciutat van decidir unir les seves forces. Aquests eren la UD Hospitalet, fundada l'any 1909, el CD Santa Eulalia, creat el 1950 i el CF Hércules, club format el 1953 fruit de la unió del CF Torrasense (1917), el CF Recreativo (1924) i el CF Tecla Sala (1944).

La primera junta directiva va ser presidida per Domingo Peiró Ribas, qui va comptar com a vicepresidents amb els tres expresidents dels clubs fusionats: Juan Solanas Casas, Pedro Guarro Moragues i Emilio Huguet Huguet, respectivament. El nou club competiria al grup VI de Tercera Divisió, categoria on fins aquell moment hi havia jugat el CF Hércules, ja que els altres dos clubs, tot i pertànyer també a la Tercera Divisió, formaven part del grup VII.

El terreny de joc per aquesta primera temporada, la 1957-1958, fou el de Torre Melina, que havia estat ampliat per tal que l'Hércules hi jugués els seus partits ja que era el més adequat per a la nova entitat. Una de les clàsules principals de la fusió va ser, sens dubte, la promesa d'un nou camp de futbol per part de l'Excel·lentíssim Ajuntament de la ciutat i del seu alcalde, Ramón Solanich Riera, un fet que es va consumar tot just un any després, quan el 15 de maig de 1958 va inaugurar-se el Campo de Deportes Municipal, beneït pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus. El rival escollit per conmemorar aquest esdeveniment va ser el FC Barcelona, que va imposar-se a l'Hospitalet per 2 gols a 5.

El camp tenia una capacitat d'uns 10.000 espectadors. Després de la seva creació l'any 1958, una comissió de directius del fusionat club CD Santa Eulalia va pujar a la muntanya de Montserrat amb la bandera del nostre club per tal que fos beneïda per l'Abat de Montserrat. La temporada 1958-1959 es van contractar els serveis de l'experimentat entrenador iugoslau Zvonimir Monsider, exjugador de Partizan i Dinamo Zagreb i exjugador del Sabadell, Sants, Barakaldo i Terrassa. Les bones classificacions no van fer-se esperar i a la fi de les 34 jornades de Lliga, l'Hospitalet ocuparia una plaça que li otorgava el dret a disputar una promoció d'ascens que va perdre amb el CF Amposta en un partit únic celebrat a les Corts (3-2).

La següent temporada, l'Hospi va ser campió de grup sota la batuta de Julio Remecha, exjugador del Club. La promoció va ser contra l'Hércules d'Alacant i els riberencs van perdre tots dos partits per 3 gols a 1. L'any 1961 i després d'acabar el campionat en segona posició, l'Hospitalet va eliminar a la promoció el Manresa per un global de 4-3, tot i que després cauria eliminat davant del Galdakao, que havia guanyat el partit d'anada per 4-1 a San Mamés; a la tornada, l'Hospi no podria remuntar i només derrotaria el conjunt basc per 1-0. Aquella mateixa temporada, l'Hospitalet s'adjudicaria el trofeu General Moscardó en una final d'infart, ja que el partit va haver-se de jugar dues vegades. En el primer, 2-2, i en el segon, després del mateix resultat, l'Hospi va imposar-se a la tanda de penals després que Escarra transformés les cinc penes màximes.

L'època daurada del club va arribar el 1963, amb Emilio Huguet com a president i Marcel Domingo a la banqueta, substituït a mitja temporada per Zambudio Velasco. L'equip va quedar subcampió de grup, havent de promocionar primer contra l'Alcoyano, al qual va eliminar per un global de 6 a 5; després contra l'Atlético Malagueño, que va caure després de tres partits i, finalment, contra el Real Jaén, al qual es va derrotar a les Corts per 3-0. Al partit de tornada disputat a Andalusia, els riberencs van perdre per 2-0 però l'ascens ja era una realitat. José Mauri va ser el màxim golejador aquella temporada amb més de 30 dianes.

En la primera temporada a Segona Divisió l'Hospitalet va contractar els serveis d'un entrenador experimentat com Enrique Rabassa, exentrenador del FC Barcelona, tot i que més tard fos substituït per Dagoberto Moll, i una plantilla d'excel·lents jugadors com ara Parcet (exValladolid), Pantaleón (exReal Madrid), Felipe Mesones (exMurcia), Julián, Poulsen (exEspanyol), Castaños (exReal Madrid), Vacunin (exZaragoza), Arnas (exBarcelona), Chico Ramírez (exEspanyol) i un llarg etcètera. Va obtenir-se una classificació molt discreta, ja que l'equip es va veure obligat a promocionar contra el Gimnàstic de Tarragona al qual va aconseguir derrotar després de tres encontres. Els riberencs van romandre a Segona Divisió un total de tres temporades per iniciar després l'època negra de l'entitat, ja que l'any 1966 va baixar a Tercera i el 1968 a Regional, iniciant una greu crisi al club.

Aleshores l'Hospitalet va recórrer a un home de la casa, José Martínez Jiménez, president i entrenador de l'AD Infico Collblanc, qui amb un equip jove va aconseguir mantenir-lo a categoria Preferent amb Rafael Marquina com a president. Després, Preferent i Primera Regional durant 10 temporades fins que l'any 1977 es va assolir l'ascens a Tercera Divisió, categoria que es va mantenir dues temporades fins a retornar, de nou, a Preferent, on l'Hospi va estar-s'hi només una temporada ja que va arrassar al campionat guanyant la lliga amb 22 punts positius; l'entrenador era Miguel Plegazuelos i el president, Antonio Jordán.

Dos anys més a Tercera i el 1982, un nou ascens, aquest cop a Segona Divisió B després de lluitar aferrissadament pel campionat amb el CF Badalona. Els riberencs van proclamar-se campions i van enfrontar-se en les eliminatòries d'ascens amb el Güimar tinerfeny (4-0 a l'Hospitalet i 0-0 a les Canàries). Després, va ser el totpoderós Pontevedra qui se les va veure amb l'Hospi, que va guanyar el partit d'anada a l'Hospitalet per 2-0 i només va caure per 2-1 a Pasarón. L'ascens ja era un fet i la Segona B, un nou repte. Durant quatre temporades, la Segona B va ser la categoria del CE l'Hospitalet fins que una nova reestructuració va acabar amb totes les esperances, ja que s'havia fet un gran equip amb jugadors de categoria superior com Iriarte (exBarcelona Atlètic), Bolós (exCastilla), Cardona, Martínez (exCastellón), Golobart (exSabadell), Forcadell, Soler, Robi o Mentxaca (exEspanyol), però no va ser suficient ja que amb tan sols un punt més l'Hospitalet hagués mantingut la categoria, però el coeficient va ser favorable al... Pontevedra, tot condemnant l'Hospitalet a Tercera Divisió.

El retorn era una obligació i així ho van demostrar tots els directius riberencs amb el fitxatge de jugadors joves de gran vàlua i d'un entrenador com José María García Andoín, extècnic d'Alavés i Zaragoza entre d'altres conjunts. Els pocs jugados que quedaven de la temporada anterior i les noves incorporacions van estar a l'alçada i tot i la discreta sisena posició final es va aconseguir l'ascens a Segona B. L'any 1985 l'equip va conquistar el trofeu Nostra Catalunya, derrotant la UE Lleida a la final.

Al llarg de les darreres temporades s'han fet papers més que meritoris a Segona Divisió B. La temporada 1993-1994 jugadors van sorgir de l'Hospitalet jugadors reconeguts com Eloy, Gallardo, Ángel Luís, Roberto, Jaume, Lluís, Lardín o Serrano. Tampoc podem oblidar Jaime Quesada, que va deixar l'Hospi per acabar de titular a la UE Lleida a Primera Divisió abans de passar pel Betis, Las Palmas o el Recreativo. A partir dels anys 80, l'Hospi havia començat a remuntar la seva història amb l'ascens de 1982 amb Roberto Puerto de tècnic. De fet, el club sempre ha estat a la Divisió de bronze més enllà dels tres descensos a Tercera (1986-1987, 2002-2003 i 2007-2008). Una etapa que també ha estat marcada per la filiació amb el RCD Espanyol, finalitzada a mitjans dels 90 i deixant l'entitat en una greu situació econòmica. L'ajuda de l'Ajuntament i l'arribada a la presidència de Miguel García del Valle, actual president, va permetre la remuntada econòmica i la fi dels temps difícils.

L'any 1999, el CE l'Hospitalet va dir adéu al vell Municipal per traslladar-se a una de les herències del Jocs Olímpics, l'estadi de beisbol que després de ser remodelat es convertiria en l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet, actual terreny de joc de tots els clubs de l'entitat. En aquestes instal·lacions va disputar-se el primer play-off d'ascens de Segona B a Segona A. Aquell equip, liderat per Javi García i dirigit per José Antonio García Escribano va veure com el Getafe li barrava el pas al futbol professional amb un 1-2 a l'Estadi. El segon play-off de la història moderna va tenir lloc el curs 2006-2007, quan l'Eibar va creuar-se en el camí dels jugadors entrenats per Juan Carlos Oliva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada