Sala Multimèdia | Elche Ilicitano 2-1 CE l'Hospitalet

Galeria d'imatges de l'Ilicitano 2-1 Hospi

Roda de premsa de Kiko Ramírez, entrenador de l'Hospi

Roda de premsa de Vicente Mir, entrenador de l'Ilicitano

Resum de l'Elche Ilicitano 2-1 l'Hospitalet

Pintures de guerra | Elche Ilicitano - CE l'Hospitalet (dissabte, 19:00)

Ja no haurem de dir més allò de "per preparar el primer partit oficial de la temporada". Divendres 22 d'agost, moment per a la primera prèvia de la temporada al Blog. Demà a aquesta hora, el Centre d'Esports l'Hospitalet ja haurà saltat sobre la gespa del Campo Municipal Díez Iborra per enfrontar-se a l'Elche Ilicitano, el primer dels 19 rivals amb què s'enfrontarà al llarg d'una primera volta que s'extendrà fins a principis de gener de 2015. S'ha acabat el temps de fer provatures, per bé que cap equip arribarà aquest cap de setmana ni de bon tros al 100%. A Segona B n'hem de tots colors quant a dinàmiques després d'un bon o mal inici de Lliga, però el cert és que resulta evident pensar que tot el que sigui puntuar demà a Elx serà un bon punt de partida per un equip absolutament renovat, que ha viatjat a terres valencianes amb només quatre jugadors que repeteixen de la temporada passada. Per això, amb l'equip en ple període d'acoblament, sumar serà bo per augmentar la confiança d'un grup jove però desvergonyit, que sense oblidar el "partit a partit" autoimposat la passada temporada, tornarà a no renunciar a res en un curs que es preveu, fins i tot, més complicat que l'anterior vist com s'han reforçat bona part de rivals.

L'Elche Ilicitano

De la mateixa manera que el desconeixement general convertia l'Elche Ilicitano en tota una incògnita a l'hora de valorar les seves opcions a #2bg3 la passada temporada, possiblement la inèrcia guanyadora d'un brillant curs 2013-2014 etiqueti el filial franjaverda com un candidat a repetir presència a la zona noble del Campionat. Probablement, amb raó: l'ascens del Primer Equip a la Lliga BBVA ha anat vinculat a una evolució dels principals equips de la Base amb la intenció d'acabar assortint l'equip principal en un futur immediat. Per a fer-ho possible, l'Elche no ha dubtat a 'gastar-se els quartos' per confeccionar novament una plantilla de garanties per, almenys, aspirar a lluitar fins el final per un lloc entre els quatre primers. Novament, el Díez Iborra o la condició de local seran importants: l'equip fa un any i mig que no perd quan juga a casa (sigui al Martínez Valero, a Torrellano a l'Iborra, on dissabte rebran l'Hospi). Els ingredients: un patró de joc atractiu i alhora efectiu, un entrenador amb les coses clares, jugadors de qualitat però també curtits en categories importants i, com dèiem, un projecte de club que enfila tots aquests punts per teixir un equip d'allò més interessant.

Imatge: Juan Enrique Acevedo / Diario Franjiverde

Un equip que per tercera temporada dirigirà Vicente Mir, que prèviament ja coneixia la categoria del seu pas pel València Mestalla. Mir treballarà, com sempre, a mig camí de la competitivitat i de la necessitat de ser graó inferior d'un Elche que acostuma a servir-se del filial per complementar el seu Primer Equip. Per això, els franjaverda disposaran d'una plantilla àmplia i del suport puntual del Juvenil de Divisió d'Honor per respondre a les expectactives creades en una pretemporada en què el filial es manté invicte i en què la línia defensiva (només un gol encaixat en nou partits) ha tingut un rendiment interessant. Mir perd tòtems com són els cedits Miguel Ángel, Sergio León o Charlie, que l'any passat van ser titulars indiscutibles. Tanmateix, Mir conserva la columna vertebral amb una dotzena de renovacions (segueixen Chiri, Anaba, Samu, Nico Cháfer o Sergi Guilló) i amb les arribades de futbolistes que ja coneixen la categoria (Pol, Pepe, Hostench, Mario Arques, Joaquín o Rafa Gálvez) i incorporacions forasteres com la del danès Tobias, la de l'italià Iotti i la de l'argentí Mauro que converteixen els il·licitans amb un dels equips més variats amb cinc nacionalitats diferents a la plantilla.

De la pretemporada que han dut a terme els il·licitans podem extreure dues dades interessants. La primera, la seva imbatibilitat: no han perdut cap dels seus 10 partits per bé que només en quatre (Villena, Selecció de Llevant/Almeria, La Nucía i Saguntino) van acabar amb triomf per als de Mir. L'altra, més a tenir en compte, és el fet que només han encaixat dos gols en 810 minuts de joc (contra els reserves del Hull City i dimecres al camp del Santa Pola). Amb tot, Mir ja ha anunciat que l'equip no renunciarà a l'estil que la temporada passada els va conduir a les portes del playoff i, des de demà mateix, l'equip buscarà enganxar la parròquia local a base de bon futbol i victòries. Sense baixes aparents, el major handicap que tindrà el tècnic de l'Elche Ilicitano serà que disposarà a l'onze inicial de jugadors que han fet tota la pretemporada amb el Primer Equip i que amb prou feines han entrat en la dinàmica del filial, cas de jugadors com el danès Tobias o l'ex del Melilla Pepe Romero. Tots dos, en principi, seran de la partida demà en una llista de convocats i conseqüent onze inicial difícils d'esbrinar. 

L'Hospi

A darrera hora, l'eliminació del Juvenil A del Barcelona al torneig COTIF va obrir la possibilitat de jugar un darrer amistós de preparació dimecres passat contra els blaugrana. Més ritme, més competició, una nova oportunitat de posar en pràctica els conceptes que ha hagut d'assolir en poc més d'un mes una plantilla nova de trinca. A la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb l'1-3, l'Hospi tancava una pretemporada sense perdre cap dels set partits que ha jugat; un fet simbòlic que no valdrà per a res de cara al duel de demà contra l'Elche Ilicitano però que sí indica que s'han fet coses bé per apropar l'Hospi a un estat de forma òptim de cara a la seva estrena oficial. Curiosament, l'Hospi torna a visitar el rival davant el qual, podem dir, va renéixer la temporada passada el dia que Kiko Ramírez va debutar a la Lliga amb els riberencs.

Un equip, l'Hospi, que ahir va fer el darrer entrenament a l'Estadi i que aquest migdia ha partit cap a Elx. Abans, però, l'equip ha fet una aturada a la Ciutat Esportiva del València per fer una darrera sessió de preparació abans d'afrontar la recta final del trajecte cap a terres alacantines. Finalment, han estat setze els jugadors que pernoctaran a Alacant. La darrera incorporació, Nano, ha entrat a la llista tot i no portar ni una setmana a l'entitat. Amb 20 fitxes a dia d'avui, Kiko Ramírez ha hagut de descartar quatre jugadors; per diversos motius, Iván Hammouch, Èric Via, Lucas del Campo i Joel Méndez s'han quedat a casa i no entren a la primera convocatòria de la pretemporada. Quant a l'onze inicial, també es fa difícil preveure de quina manera el perfil del rival que es trobarà l'Hospi condicionarà la disposició tàctica de l'Hospi, tal com ja vam veure la passada temporada en alguns partits a domicili. Pels pocs entrenaments que han fet amb l'equip, no està previst que Canario o Nano formin partit d'un onze inicial on sí tenen el concurs assegurat Craviotto, Peque, Valentín i David Haro, els quatre 'supervivents' del passat curs.

ELCHE ILICITANO - CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET

Dissabte, 23 d'agost - 19:00 hores - Díez Iborra

Jornada 1 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Precedents històrics

Possible onze inicial de l'Elche Ilicitano: Pol, Pepe Romero, Hostench, Nacho Porcar, Fran, Sergi Guilló, Rafa Gálvez, Samu, Nico Cháfer, Tobias i Iván Agudo.

Possible onze inicial de l'Hospitalet: Craviotto, José, Valentín, Aleix Coch, Agustín, Alcaraz, Barrera, Peque, David Haro, Bueno i Morgado.

Àrbitre: Raúl Nicolás Espejo (Múrcia)

#2bg3 | Anàlisi dels equips (4 de 4)

Ja hi som. A puntet de començar. Dissabte començarà una nova temporada al grup 3 de Segona Divisió B, la tretzena consecutiva en què catalans i valencians compartiran grup. Enguany, l'Atlètic Balears, el Mallorca B i el Zaragoza B completen un #2bg3 en el qual acompanyaran nou equips catalans i vuit de valencians. Curiosament, per segon any consecutiu el millor classificat no ascendit de l'anterior temporada (vaja, l'Hospi), tornarà a obrir el foc de la competició al camp de l'Ilicitano (a la mateixa hora ho faran Huracán. Atlètic, Villarreal B i Reus). Com ja vam fer l'any passat, al Blog de l'Hospit mirarem de cobrir el que passi durant tota la temporada en aquest campionat, allunyat de la magnificència de la mal anomenada millor lliga del món. Un grup, el tercer, especial, amb un encant peculiar. Dins les nostres possibilitats, sobre el terreny, tractarem d'aportar-vos coses diferents sobre aquesta categoria, dades poc habituals, punts de vista diferents, opinió. I sempre, fent-vos partíceps. Com ja vam fer l'any passat, des d'avui i fins divendres farem una mica de prèvia general amb un breu anàlisi del que poden oferir els 20 equips que formaran part d'aquest grup 3 enguany. Des de la distància i amb reserves, avui tanquem el mongràfic amb els cinc últims equips: dos clubs amb nous inversors que volen fer un salt de qualitat (Reus Deportiu i Sant Andreu) i tres filials (Mestalla, Villarreal B i Zaragoza B). Si ho voleu, podeu repassar els articles de dimarts, dimecres i dijous.

CF REUS DEPORTIU

Favorits d'etiqueta

Imatge: Gerard Reyes / CF Reus Deportiu

La irrupció de Joan Oliver a Reus ha suposat un canvi d'inflexió en una entitat que des de fa temps buscava la conversió a SAE. De fet, fa uns anys ja es va executar un camí que mesos després va ser revertir per tornar-hi a cavall de l'any passat i inicis de 2014. La intenció? Professionalitzar i augmentar la generació de recursos d'un equip instal·lat en una zona de potencial empresarial com per fer una passa endavant. Els canvis es van notar al poc temps d'aterrar Oliver: el mercat d'hivern va ser fructífer i les arribades d'Alex Guedes i Tobias, futbolistes portuguesos, ja van indicar per un anirien els tiros. Aposta per l'excel·lència, diners pel mig i ambició que va acabar passant per sobre d'un Emili Vicente a qui no es va acabar de valorar com probablement mereixia. Es va tancar la permanència de forma solvent però el nou Reus necessitava un salt de qualitat per ampliar les seves mires. Tot sigui dit, però, l'aposta pel retorn de Natxo González, tota una institució a Reus, és sensata.

El tècnic alabès viurà la seva segona etapa a la capital del Baix Camp i buscarà contagiar un equip expert amb la seva sobrada experiència al futbol de bronze (i l'any passat, a la Lliga Adelante). Ho farà amb un equip que ha tingut mancances en l'aspecte golejador al llarg d'aquesta pretemporada. El Reus busca una altra referència atacant a banda de Marc Sellarès, un dels noms de l'estiu. Peça per peça, el Reus ha fitxat bé, bo i no precisament barat. Ofertes complicades d'igualar han permès reunir en un mateix vestidor el porter malagueny Francis (Olímpic), l'exriberenc Isma Moyano, Xisco Hernández (Atlètic) i Migue Maríon (Ilicitano). Tots ells, jugadors que coneixen la Segona B i que complementaran el triumvirat estel·lar de jugadors provinents del futbol professional. Parlem del central Jesús Olmo, l'any passat al Sabadell; del migcampista Antxon Muneta (Mirandés) i també d'un Jaume Delgado que els últims dos anys els va passar a les ordres de Natxo González a l'Alavés. En total, 10 incorporacions (i alguna més pendent) i nou renovacions que deixen Sergi Masqué com l'únic jugador roig-i-negre amb més de dues temporades al club després de la marxa d'homes com Ángel Blasco, Enric Socias, Taranilla o Xavi Marquès.

A favor: després d'un final trist a l'Alavés, Natxo González torna a la seva altra casa, a Reus. Pocs tècnics coneixen la Segona B com el vitorià i aquest és un luxe que els roig-i-negres s'han de fer seu.

En contra: els diners que arriben de cop i volta són mals companys de viatge al món del futbol. De la nit al dia el Reus ha passat a ser un aspirant a tot. Pressió brutal complicada de gestionar quan l'evolució ha de ser pausada. En cas contrari, la patacada pot ser important.

UE SANT ANDREU

"Dinorah e progresso"

Estiu mogut a Sant Andreu del Palomar. I res a veure amb festes majors, que potser també, sinó amb el terrabastall que ha tingut lloc al Narcís Sala amb l'espantada venda d'accions de Manuel Camino a Dinorah Santa Ana, una empresària del Brasil que fins fa poc era coneguda per ser la dona de Dani Alves i, després, per ser la seva representant, Ara, Santa Ana és la propietària d'una entitat que anava camí de convertir-se en el Titànic del segle XXI amb Camino de Leonardo di Caprio i la Seguretat Social com a iceberg. La víctima més evident ha estat un Martí Cifuentes que després d'haver de millorar Patxi, guanyar a domicili i salvar la categoria ha marxat per la porta de servei o, millor dit, li han clavat una puntada d'una manera més que dubtosa. Arts discutibles per iniciar una nova etapa institucional que, des del primer dia, promet mantenir l'essència d'un club de forta personalitat, vinculat al veïnat, al Sant Andreu de tota la vida i que no estarà disposat a renunciar a la seva identitat a qualsevol preu. De moment, els nous propietaris (sembla que el president quedarà a casa, també) han estat hàbils en el primer moviment i han recuperat Piti Belmonte per agafar el timó esportiu d'un equip que competirà.

I ho farà perquè ha dibuixat una plantilla que combina experiència al club, a la categoria i joventut, gent amb fam i ganes de reinvindicació. Barreja explosiva la que poden generar jugadors tan diferents com el porter José Miguel Morales, els germans Manel i Lucas Viale, el davanter Nuha o els brasilers Jefferson i Felipe (bé, també Arthur). La quota carioca és evidentment present en aquest nou Sant Andreu, per bé que la seva presència provoca cert recel en alguns aficionats que veuen la irrupció d'aquests jugadors com una maniobra interessada per col·locar jugadors de l'òrbita FlashForward, l'empresa de representació de Dinorah. Amb tot, els quadribarrats encara busquen algun reforç que complementi una plantilla a la qual, a primera vista, li pot falta fons d'armari i una segona referència ofensiva que no faci recaure tota la responsabilitat del gol en una promesa com Nuha que tot i fer passes de gegant en poc temps encara precisa madurar sense anar més ràpid del compte. Pel que fa als que es queden, interessants les continuïtats de Ton Alcover i Ibon Gutiérrez, dos jugadors amb bona visió de joc que poden conduir amb precisió la zona de màquines de l'equip de Piti Belmonte.

A favor: la fi de l'etapa de Manuel Camino com a propietari del club serveix per agafar aire en l'aspecte econòmic. Aire i temps per recuperar una entitat que veia trontollar anys d'història per culpa d'una gestió no massa brillant. Amb l'arribada de Dinorah Santa Ana els quadribarrats guanyen, de moment, confiança i tranquil·litat, també en l'aspecte esportiu.

En contra: com a Reus, els projectes d'inversió sobtada generen, sovint, il·lusió inicial i desconfiança a llarg termini. El rendiment esportiu del Primer Equip serà el pal de paller on pivoti aquest nou Sant Andreu que s'haurà de guanyar la confiança del soci de sempre, que inconsciement veu amb recança l'entrada dels nous propietaris a l'entitat. Si les coses van bé, calma. Si no, veurem...

VALÈNCIA MESTALLA

El poder de la base

Imatge: València CF

Sempre és difícil imaginar un filial a dalt de tot de la classificació o, si més no, entre els quatre primers. Dit això, fa dos cursos el Levante B va fer playoff per pujar a la Lliga Adelante i la passada temporada l'Elche Ilicitano va jugar l'última jornada a Llagostera depenent del seu marcador per jugar la fase d'ascens. Amb tot, la imprevisibilitat dels filials genera dubtes a l'hora de valorar les seves opcions en un campionat tan heterogeni com és el del grup 3 de Segona Divisió B. Tot i això, per diverses qüestions, el València Mestalla 2013-2014 estava dissenyat per ser a la zona alta. La inversió en fitxatges de la talla de Chumbi o Hiroshi (també del porter Yeray Gómez, per exemple), juntament amb l'any més d'experiència i maduresa de futbolistes com Manu Molina, Portu o Cifo convertien el Mestalla, a priori, en el filial amb més potencial del grup. Res més lluny de la realitat, la irregularitat va convertir el València en un equip insegur que a punt va estar de pagar un preu massa alt. Curro Torres va agafar el relleu de Nico Estévez a finals de temporada i, almenys, va poder salvar l'equip en la promoció de descens contra l'Algeciras (4-2 al global).

Rufete ha entès que la salvació ha estat mèrit suficient per renovar la confiança en el tècnic català nascut a Alemanya. Curro Torres, l'any passat al Juvenil A del València, confia cegament en bona part del grup que ja coneixia de la seva etapa al Divisió d'Honor. Així les coses, noms com Sivera, Kaiser, Nacho Vidal, Rulo, Tendillo, Fernando Cano, Nacho Gil, Sito, Tropi o Borja Domingo seran comuns en les alineacions de Torres al llarg de la temporada. Alguns d'ells, fins i tot, encara compaginaran filial amb juvenil, ja que són nascuts l'any 96. Evidentment, crear un projecte només amb jugadors joves és inviable per tot un València. Segueixen Álex Sánchez, Leuko, Salva Ruiz, Zahibo i Robert, poca base de l'any passat, però novament els valencianistes s'han pogut per buscar fora el punt d'experiència i competivitat necessaris. Tot i això, el perfil d'incorporacions ha mutat de la figura contrastada al jugador que coneix la categoria o que té potencial per explotar en un llarg recorregut a l'entitat. Del primer perfil són jugadors com Alberto (cedit pel Tenerife) o el migcampista Jorge Muñoz; del segon, els davanters Álex López i l'exHospi Iban Salvador, el camerunès Ebwelle o, d'altra banda, un Carlos Akapo que comptarà els dies per reforçar el primer equip, ja que l'equatoguineà ja va tastar el futbol professional l'any passat amb el Numancia. Amb tot, el projecte precisarà calma, maduresa per aspirar a més a partir de l'any vinent tot i disposar de jugadors realment interessants.

A favor: un projecte de futur, per tenir confiança, paciència i creença. Curro Torres coneix, d'haver-los entrenat al Juvenil A, un gruix important dels jugadors que han pujat enguany al filial che. Aposta pel rejoveniment i per potenciar el futbol base del club que ha d'anar acompanyada d'una exigència relativa després de l'aposta fallida de l'any passada per la despesa en fitxatges externs de renom.

En contra: que possiblement, aquesta joventut i inexperiència puguin girar-se en contra del filial dins l'entorn d'una entitat peculiar i exigent com el València. Caldrà acceptar que els projectes i les apostes arriscades van més enllà d'un objectiu anual. Clau deixar treballar i gestionar bé els mals moments per evitar patiments com en d'altres temporades recents.

VILLARREAL CF B

Canvi de capità, mateixa filosofia 

Imatge: Villarreal CF

No ens amagarem pas i cal reconèixer que tots tenim fílies i fòbies, a la vida i al futbol. I sovint, aquestes són prou evidents i ni es poden ni cal amagar-les. Clubs que et cauen millor o pitjor, per ves-a-saber quins motius. En el meu cas, he de reconèixer que no sóc cap detractor dels filials i de tot l'historial de greuges que se'ls adjudica quant a la perversió i desnaturalització del campionats, com si clubs deutors o en llei concursal fossin l'exemple a seguir. Futbolísticament, es fa difícil trobar equips filials que no apostin pel talent i que cerquin el resultat des de l'estètica, des del joc bonic però també bo. En aquesta línia, el Villarreal B duu temporades seleccionant amb criteri els elements que conformen el futbol base i ha teixit equips amb presència que combinen talent, joventut, jugadors descarats i un polsim d'experiència que conforma una interessant mescla que, de bones a primeres, serveix per a que el Primer Equip hi pugui confiar en cas de necessitat. Sense entrar en debats de què és planter i què no, sobre fitxar a cop de talonari, el cert és que els groguets han aconseguit treure un rendiment real del seu planter, a diferència d'altres entitats que busquen en la seva base una excusa romàntica que a l'hora de la veritat es manifesta en estones de joc residuals.

Encaixar les peces d'un puzzle a mig camí de la formació i el professional no és senzill i per això a Vila-real han buscat un relleu amb recorregut que ja era a casa. Paco López agafa el relleu de Plangumà per dirigir el dia a dia d'un filial que, un any més, veurà com les seves perles van prenent protagonisme al llarg de la temporada, cas d'un Nahuel que cada cop tindrà més presència al Primer Equip. Sense abandonar l'estil atractiu que ha convertit el filial groguet en un dels equips que millor futbol fa al grup 3, l'ordre defensiu tindrà un pes important per facilitar el creixement d'un equip jove però que comptarà amb reforços que ja coneixen la Segona B com són Marc Mateu, Tano o David Cubillas (l'any passat al 'C') o Israel Puerto, Fran Sol i José Naranjo, que arriben de Sevilla, Madrid i Recre i que seran alguns dels homes cridats a desnivellar la balança a favor d'un filial d¡on han marxat jugadors importants com Juanto, Jurado, Cámara, Edu Ramos o Fran García. Una desena de renovacions i guany de participació de joves com Adri Marín (juvenil, encara, de segon any) o Javi Ramírez.

A favor: la seriositat d'una entitat que porta moltes temporades treballant per dibuixar un Futbol Base potent que serveixi en darrer terme per assortir el Primer Equip. L'aposta per tècnics capacitats com Planagumà i ara Paco López, que va revertir la complicada situació del 'C' la temporada passada és una mostra de la intenció de convertir el Villarreal B en un equip competitiu.

En contra: les presses. L'any passat, el bon rendiment del Villarreal B fins a principis de la segona volta va provocar que a Vila-real fessin volar coloms abans d'hora... sense raó. Amb una plantilla llastada per les lesions, la manca de reforços feia inviable aspirar a

REAL ZARAGOZA B

Retorn a la Mediterrània

Imatge: Georges García / RZFans

I tanquem el repàs general del grup 3 de Segona Divisió B, del nostre #2bg3, amb el retorn al grup d'un vell conegut com és el Zaragoza B. Els aragonesos van militar amb catalans i valencians la temporada 2011-2012 per últim cop. L'any després van ser al grup 2, el del nord, d'on van baixar cap a Tercera. Calia fer foc nou i poques persones més capacitades per dirigir un projecte ambiciós i necessari com Emilio Larraz, tècnic contrastat al futbol aragonès però que, casualment, encara no havia pogut debutar a Segona B per bé que fa dos anys va pujar a Segona B amb el Sariñena. La situació del filial del Zaragoza pot recordar força a la del Mallorca, amb tots dos clubs immersos en una profunda crisi a nivell institucional que acaba per afectar tots els àmbits de les entitats. Quant als filials, tampoc és que els aragonesos hagin tingut continuïtat en una categoria com la Segona B, mínim exigible per a un Real Zaragoza. De les seves últimes sis campanyes al futbol de bronze, el Zaragoza B n'ha acabat cinc per sota del tretzè lloc, acumula dos descensos i en els últims tres cursos a Segona B ha estat dos cops setzè i un altre, penúltim. Per això, per poc que les aigües baixin tranquil·les a l'Ebre, els blanquillos hauran de suar per assegurar una permanència que serà un èxit.

Amb tot, novament el Primer Equip tindrà una incidència directa en el destí del filial saragossà. Enguany, més encara ja que les limitacions imposades per la LFP poden limitar el número de contractacions al Primer Equip i que el quadre de Víctor Muñoz hagi de mirar al filial per trobar recanvi urgent. Jugadors com Álvaro Meseguer, Pablo Moreno, Tarsi, Diego Suárez o Esnáider tenen molts números per entrar de forma constant en la dinàmica de l'equip de la Lliga Adelante de manera que Emilio Larraz encara haurà tingut sort de poder retenir una bona part de la columna vertebral de l'equip que va ascendir l'any passat, amb prop d'una quinzena de renovacions a banda dels juvenils que l'any passat ja van debutar amb el filial, cas de Motero, Sergio Gil, Vallejo o Nieto. De fora, reforços a l'alçada del que es pot permetre un club econòmicament marcat: arriben el porter mallorquí Sergio Sanz, els jugadors de l'Almudévar Gabarre i Rami o el davanter Kilian (Espanyol B). De fet, amb 260 partits a la categoria el Zaragoza B és l'equip que acumula menys experiència de bronze a la seva plantilla.

A favor: la continuitat. Aproximadament una quinzena de jugadors continuen de l'ambiciós projecte que el Zaragoza va proposar la passada temporada per retornar el seu filial a Segona B. A més, amb un tècnic contrastant i de palmarès extens com Emilio Larraz, el treball i el compromís estan assegurats per, com a mínim, dissenyar un equip competitiu per mirar d'assolir una permanència que no serà gens fàcil.

En contra: d'una banda, la indefinició en què l'entitat porta viatjant des de fa temporades i que ha acabat per contagiar tots els membres del zaragocisme. També un filial que per culpa de la desastrosa planificació al Primer Equip s'ha hagut de convertir en salvador improvisat i renunciar als seus objectius. I tercer, la ubicació de la Ciudad Deportiva no ajuda a reforçar el vincle entre el soci i el Futbol Base.

#2bg3 | Els últims debuts

ELCHE ILICITANO - CE L'HOSPITALET

Ilicitano: en el seu debut a la categoria, l'Ilicitano va vèncer l'any passat per 1-5 el Levante B a Nunyol. En canvi, fa dos anys i al Díez Iborra, els de Vicente Mir van perdre per 0-2 contra el Vollarreal C en el seu retorn a Tercera. Així, els franjaverda no guanyen el seu debut en Lliga, a casa, des de 2010; aleshores el quadre que dirigia Chema García Payá va derrotar el filial del Jove Español per 2-0 (Preferent, grup 4).

Hospi: si deixem de banda el 0-3 als despatxos que va aconseguir l'any passat a Paterna, l'Hospi duu cicinc debuts consecutius empatant el seu primer partit (un a Tercera i quatre a Segona B. En categoria de bronze, els riberencs no guanyen el seu primer partit des de l'any 2000, 0-1 al camp del Zaragoza B. En categoria nacional, però, l'Hospi no perd des de l'any 2007, amb el 2-0 al camp de la Villajoyosa. Des d'aleshores, una victòria i cinc empats.

HURACÁN CF - ATLÈTIC BALEARS

Huracán: en el que serà el seu quart any d'existència, Huracán buscarà mantenir la ratxa que el manté invicte en el seu debut. L'any 2011 va derrotar l'Olímpic per 1-0, un any més tard va empatar a l'Hospitalet (1-1) i l'any passat va repetir el mateix guarisme al camp del Reus. Contra l'Atlètic Balears, estrena com a local a Torrent.

Atlètic: els balearicos amaguen una de les ratxes més sorprenents. Cal viatjar fins l'any 1975 per trobar la darrera derrota de l'Atlètic en un debut fora del seu terreny de joc: els palmesans van perdre al camp del Manresa per 1-0 (Tercera Divisió). Des d'aleshores, 10 victòries i 5 empats. A Segona B, l'Atlètic fa tres anys que no perd el seu primer partit (1-3 vs Dénia, 2010), que coincideix amb el darrer cop que va encaixar gol en el seu debut a la Lliga.

VILLARREAL CF B - CF REUS DEPORTIU

Villarreal: quatre derrotes consecutives i cinc anys sense guanyar. Al Villarreal B no se li donen massa bé els inicis de Lliga. De fet, cal anar fins la temporada de l'ascens a Segona A (2008-09) per trobar el darrer debut victoriós del filial groguet, quan va guanyar per 0-2 al camp de l'Atlètic Balears. Al Mini Estadi, però, encara fa més temps que els groguets no hi guanyen en el seu primer partit del campionat: el darrer cop va ser l'any 2005 a Tercera, contra el Burjassot i per un escàs 1-0. A Segona B, balanç d'una victòria i tres derrotes.

Reus: les últimes tres temporades el Reus ha tingut debuts per a tots els gustos. Fa tres anys va vèncer al Camp d'Esports per 1-3, fa dos que va caure al Sagnier per 1-0 i l'any passat, a casa, va empatar a un gol davant l'Huracán. En canvi, la història recent mostra que els roig-i-negres acostumen a tenir debuts positius: la derrota de fa dos anys el Prat és l'última dels darrers 9 anys en el primer partit de Lliga.

Imatge: Ana Serrano / Fútbol Balear

RCD MALLORCA B - VALÈNCIA MESTALLA

Mallorca B: el Mallorca B és l'equip de #2bg3 que més temporades acumula sense perdre el seu primer partit de Lliga. Concretament, no ho fa des de l'any 2005 i a Tercera, quan va perdre a Ciutadella per 1-0. Des d'aleshores el filial quatre victòries i quatre empats, però a Segona B només ha guanyat l'estrena contra la Gramenet (4-1, 2008-2009). Com a locals, el Mallorca B no perd en la seva estrena des del 2002 (0-2 vs Castellón); el balanç és d'una victòries i tres empats.

Mestalla: el filial che ha començat set dels darrers deu campionats lluny de Paterna. Tot i la proporció, el Mestalla no guanya el seu primer partit a domicili des de l'any 2005, a Tercera Divisió, amb un contundent triomf a Dènia (2-4). El darrer debut victoriós valencianista va ser l'any 2010 amb 2-0 sobre l'Eldense a Paterna. Després, derrota a Oriola, empat a Tarragona i empat sobre la gespa davant l'Hospi el mes d'agost passat (2-2).

REAL ZARAGOZA B - CD ALCOYANO

Zaragoza B: en les últimes sis estrenes com a local, el Zaragoza B arrossega un balanç de cinc victòries i un solitari empat, fa dos cursos, davant l'Eibar (0-0). Bons inicis dels aragonesos, que no perden un debut a casa des de l'any 2006, a casa contra el Sariñena (0-1). A #2bg3, però, el filial blanquillo va perdre el seu darrer debut: va ser l'any 2011, en dissabte i al camp del Dénia (3-0).

Alcoyano: l'Alcoyano debutarà un any més lluny del Collao. L'any passat va fer-ho com a local després de cinc temporades consecutives debutant com a visitant. El 3-0 contra el Sant Andreu va servir per deixar enrere quatre inicis de Campionat sense victòria amb tres derrotes i un empat. De fet, els alcoians no guanyen la seva estrena a domicili des de 2008, quan van imposar-se al Benidorm per 0-1 a Foietes. Amb tot, als peladilleros no se'ls dóna massa bé això de començar: tres victòries, un empat i sis derrotes en els últims deu cursos.

CD OLÍMPIC - CF BADALONA

Olímpic: any 2008. Fins aquí cal remuntar-se per trobar el darrer debut oficial triomfant per l'Olímpic. Va ser a Preferent, al camp del Picassent i els xativins van imposar-se per 0-2. Des d'aleshores, sembla que l'adaptació a les categories assolides ha estat complicada: tres empats i dues derrotes; és més, els de la Costera no han marcat en cap de les seves últimes quatre estrenes. A Murta, el darrer triomf en una primera jornada ens porta a l'any 2006, amb la victòria per 2-0 sobre l'Alberic. L'any passat, derrota per 0-1 contra l'Atlètic Balears.

Badalona: no se li donen malament els inicis a un Badalona que només ha perdut dos de les últimes deu estrenes: Terol (2011) i Alacant (2005). Lluny del Centenari, els escapulats no guanyen el seu primer partit des de 2008, amb un triomf per 1-2 a Oriola.

CD ELDENSE - HÉRCULES CF

Eldense: des de l'any 1999 l'Eldense no perd en una primera jornada quan juga com a local. Va ser a Tercera Divisió, a l'antic Pepico Amat i davant un Alicante que va guanyar per 1-2. Des d'aleshores, tres victòries i dos empats per bé que el 0-0 contra l'Orihuela de fa dos cursos mai va ser vàlid a causa del posterior ascens administratiu dels oriolans amb la Lliga començada. L'any passat els blaugrana van derrotar el Villarreal C per 3-0. L'última derrota, l'any 2010 a Paterna quan van caure per 2-0 amb el Mestalla.

Hércules: sort que els alacantins no comencen al Rico Pérez. Almenys, si ens atenem a les estadístiques ja que l'Hércules només ha guanyat dos dels últims 10 debuts en Lliga, tots dos lluny del seu estadi. L'any 2011 els herculans van derrotar el Villarreal B (0-1) a la Lliga Adelante i fa sis anys, va ser el Córdoba qui va caure derrotat pels alacantins, en aquest cas per un clar 0-3. Cinc empats i tres derrotes (l'última a Lugo fa dos anys) dibuixen la dinàmica de l'Hércules en els debuts de la darrera dècada.

RCD ESPANYOL B - LLEIDA ESPORTIU

Espanyol B: ras i curt, des que l'Espanyol B és l'Espanyol B, els pericos no han perdut mai en una estrena com a locals. Tant és que fos a la Caixa, al Parc del Migdia o a Sant Adrià, però els blanc-i-blaus sumen un balanç de set victòries i tres empats en les seves estrenes a casa. De fet, la derrota per 1-0 a Olot l'any passat era la primera des de l'any 2005, quan el filial va perdre per la mínima a Castalia (1-0).

Lleida Esportiu: fundat l'any 2011, el Lleida Esportiu presenta un balanç de dues victòries i una derrota en els seus tres debuts. El primer any, derrota al Camp d'Esports per 1-3 contra el Reus. Fa dos cursos, victòria a casa contra la Peña Sport 2-0 i l'any passat, triomf per 1-2 a Tarragona.

CLUB GIMNÀSTIC - UE SANT ANDREU

Nàstic: tres derrotes i un empat és el balanç de les estrenes grana els últims quatre cursos. Des de l'any 2009 a Múrcia que el Nàstic no guanya el seu primer partit de Lliga (va fer-ho per 0-1). A casa, en canvi, cal anar fins l'any 2007 per trobar el darrer triomf tarragoní amb un 2-0 sobre l'Alavés, en partit de Lliga Adelante.

Sant Andreu: fa onze temporades que el Sant Andreu no guanya el seu primer partit de Lliga quan ho fa com a visitant. Va ser la temporada 2003-2004 amb una victòria a l'Estadi davant l'Hospi (1-2). Des d'aleshores, dos empats i quatre derrotes és el balanç d'un Sant Andreu que, en conjunt, no guanya el seu debut des de l'any 2010 amb un 2-0 sobre l'Alcoyano al Narcís Sala. Precisament els alcoians són el darrer equip a Segona B al qual els quadribarrats han guanyat la seva estrena lluny de Sant Andreu (0-1, 1995).

UE CORNELLÀ - UE OLOT

Cornellà: una altra de les ratxes impecables ens la deixa un Cornellà que no perd una primera jornada a casa des de l'any 1994. Aleshores els verds eren al grup 2 de Regional Preferent i van perdre per 1-2 contra la Unificación Bellvitge. De fet, la derrota per 2-1 al Nou Sardenya davant l'Europa l'agost de l'any passat va posar fi a set debuts sense derrota... jugant sempre com a local. 13 debuts a casa des de la darrera derrota amb vuit victòries i cinc empats com a balanç

Olot: els garrotxins buscaran la seva tercera estrena victoriosa consecutiva. L'any passat els d'Edu Vílchez van derrotar l'Espanyol B per 1-0 i fa dos anys, entrenats per Rodri, els olotins van vèncer per 0-2 al camp del Vilassar de Mar. Anteriorment, l'Olot havia perdut consecutivament al Masnou (3-2) i a casa contra el Vic (0-1). El darrer empat, l'any 2007 al camp de l'Abadessenc (0-0).

#2bg3 | Anàlisi dels equips (3 de 4)

Ja hi som. A puntet de començar. Dissabte començarà una nova temporada al grup 3 de Segona Divisió B, la tretzena consecutiva en què catalans i valencians compartiran grup. Enguany, l'Atlètic Balears, el Mallorca B i el Zaragoza B completen un #2bg3 en el qual acompanyaran nou equips catalans i vuit de valencians. Curiosament, per segon any consecutiu el millor classificat no ascendit de l'anterior temporada (vaja, l'Hospi), tornarà a obrir el foc de la competició al camp de l'Ilicitano (a la mateixa hora ho faran Huracán. Atlètic, Villarreal B i Reus). Com ja vam fer l'any passat, al Blog de l'Hospit mirarem de cobrir el que passi durant tota la temporada en aquest campionat, allunyat de la magnificència de la mal anomenada millor lliga del món. Un grup, el tercer, especial, amb un encant peculiar. Dins les nostres possibilitats, sobre el terreny, tractarem d'aportar-vos coses diferents sobre aquesta categoria, dades poc habituals, punts de vista diferents, opinió. I sempre, fent-vos partíceps. Com ja vam fer l'any passat, des d'avui i fins divendres farem una mica de prèvia general amb un breu anàlisi del que poden oferir els 20 equips que formaran part d'aquest grup 3 enguany. Des de la distància i amb reserves, avui dijous us oferim el tercer capítol amb dos equips que l'any passat es van topar amb el Leganés al playoff (l'Hospitalet i Lleida Esportiu), un filial que retorna (Mallorca B) i dos equips que buscaran, mínim, la tranquil·litat (Olímpic i Olot). I si ho voleu, podeu recuperar els altres dos articles (dimarts i dimecres).

CE L'HOSPITALET

Amb els peus a terra

Tantes i tantes coses que podríem dir sobre el Centre d'Esports l'Hospitalet que es farà complicar resumir-ho en poques línies. L'Hospi és un bon exemple de com deixar fer en l'apartat esportiu, sempre que les coses es facin amb criteri, sol ser una bona recepta. Després hi ha experiències, com la de Martín Posse, que poden no sortir massa bé però en general la quota d'encert recent a l'Hospi ha estat alta. Enguany tot muda... o no tant. Sense Cárcel, al Girona, Iván Hammouch és el nou secretari tècnic. Ha fitxat, conjuntament amb l'altre responsable tècnic, un Kiko Ramírez que l'any passat va demostrar el que no li van deixar fer a Tarragona. Allò que deiem de la paciència. Als despatxos, el relleu de Miguel García per Antonio Castellano comportarà un canvi de president 19 anys després que de ben segur obrirà un nou horitzó a l'entitat. Marxa de peces històriques en la direcció i renovació gairebé total en una plantilla manifestament rejovenida (és la més jove dels 14 equips no filials del grup) i que amb temps i treball pot donar més d'una alegria.

L'objectiu, literal, no passa problemes. L'inici serà important per definir un estat de tranquil·litat que ajudi un bloc que està en plena compenetració per tal de no patir inseguretats abans d'hora. Com que les dinàmiques solen ser fotudes de capgirar, queda demostrat que un bon començament de temporada pot estalviar patiments indesitjats al final. D'experiència, al final, sembla que no en faltarà. A la categoria, diem, ja que amb només sis renovacions l'Hospi és un dels equips del grup que més s'ha hagut de reforçar aquest estiu. Perquè arriben Aleix Coch, José Rodríguez i Agustín Fernández, tres homes capacitats, experts els últims dos noms, per reconstruir aquest Hospi des de la jerarquia defensiva. A partir d'aquí, joventut i ganes de menjar-se el món amb els Barrera, Alcaraz, Joel Méndez, Bueno o Èric Via. També amb el canari Nano, la darrera incorporació riberenca, que tot i el seus 19 anys ja ha debutat a la Lliga Adelante amb el Tenerife. David Haro, Morgado i Rubén Carreras aportaran a l'atac riberenc el coneixement d'una categoria en què el gol va novament car i on les ja clàssiques ràpides transicions defensa-atac de l'Hospi tornaran a ser l'arma principal dels de Kiko Ramírez.

A favor: la tranquil·litat de jugar i treballar a l'Hospitalet. Allunyats de la pressió a l'entorn d'altres clubs, la paciència ha demostrat ser la millor de les receptes a l'Estadi. No és casual, doncs, que per poc que l'encert i la sort l'acompanyin l'Hospi sempre acostuma a estar lluitant a la zona altra del Campionat.

En contra: l'exigència irreal. Encara no som conscients de què s'ha aconseguit (i què s'hagués pogut aconseguir) en dues temporades de rendiment general extraordinari d'acord amb els recursos de què disposa l'Hospi. Entendre que repetir o apropar-s'hi no és una obligació sinó una il·lusió és cabdal per motivar una plantilla jove a la qual, d'inici, no se la pot pressionar ni collar a la recerca de cap objectiu més enllà de la permanència.

LLEIDA ESPORTIU

Canvi d'estil

Imatge: Lleida Esportiu

Si fa dos anys Butarque es convertia en una excursió idílica, de record inoblidable, l'any passat el Leganés va convertir-se en un monstre per culpa de Martín Mantovani. Un gol de l'argentí a la pròrroga va impedir el ple de catalans a la final per l'ascens a la Lliga Adelante, el passi que hauria emparellat els de Seligrat amb l'Hospi. Però a Lleida ho tenen clar: volen ser equip LFP. Els blaus compten amb una massa social important (en comparació amb d'altres clubs del grup) però això, a l'hora de la veritat, no dóna punts. Si els dóna la sort, l'encert i el criteri; la fortuna en moments puntuals i una plantilla de garanties. L'aposta dels germans Esteve per una plantilla curta d'efectius va trontollar quan la primavera entrava a #2bg3: les lesions d'Imaz, Osado o Molo van deixar els de Seligrat en quadre i l'equip se'n va ressentir clarament amb un sotrac que va estar a punt de costar la classificació per al playoff d'ascens. Per això, enguany els blaus comptaran amb un planter més extens que permeti tirar de fons d'armari quan la situació ho pugui requerir. I per si no n'hi hagués prou, l'ascens als despatxos del seu filial a Primera Catalana, en paral·lel al retorn del Juvenil A a Divisió d'Honor, situa la Base dels lleidaans en una posició immillorable per ser últim per al Primer Equip.

Un Primer Equip que canvia de tècnic i d'estil. Seligrat i les seves coses formen, des de fa setmanes, part d'un passat brillant. Cal passar pàgina amb Joseba Idiákez, exentrenador d'un Toledo que va enfrontar-se als blaus al darrer playoff d'ascens. El guipuscoà coneix la categoria i va enfrontar-se al Lleida Esportiu fa dos anys a l'anomenat grup basc, però caldrà veure com interpreta una grup peculiar com és el tercer. La idea és apostar per un futbol diferent, probablement més estètic sense oblidar el primer objectiu: guanyar i competir. De moment, la pretemporada ha estat profitosa i els segrianencs han sumat cinc victòries per cedit un solitari empat, sense gols, davant el Barcelona B. El canvi més evident és al davant, amb la marxa d'Imaz i Mata als dos equips gironins de la Lliga Adelante i amb l'arribada de Salva Chamorro i Dieguito per aportar gol. Al darrere, Dani Fragoso i Pedro Baquero aportaran l'experiència dels 'ex' Biel Medina i Mario Fuentes; d'altra banda, la cessió del sevillista Eugeni Valderrama aportarà als blaus una batuta jove per dirigir el joc d'un equip que busca tornar a enganxar una ciutat que va respondre a la Copa i al playoff però que, com la majoria, pernocta durant el llarg i dur hivern de Lliga.

A favor: el mateix que pot ser favorable es pot girar en contra seva. Per començar, sembla evident que Idiákez imprimirà un altre caràcter en l'aspecte futbolística i, en paral·lel, s'allunyarà de l'aspror que desprenia Seligrat i tot el que l'envoltava. Punt a favor per un equip que voldrà ser a dalt un any més.

En contra: precisament aquest canvi de rumb fa preveure un Lleida Esportiu que sense oblidar la practicitat que requereix la Segona B voldrà apropar-se a l'estètica. S'espera, doncs, un estil més noble que pot minimitzar la indubtable capacitat competitiva dels blaus en l'època Seligrat, més enllà de temes extraesportius.

RCD MALLORCA B

Talent busca calma

Imatge: Ana Serrano / Fútbol Balear

De les últimes vuit temporades que el Mallorca B ha jugat a Segona Divisió B, en set ha acabat a la segona meitat de la classificació, en sis per sota de la catorzena posició i en tres, ha acabat baixant a Tercera. Només la compra de plaça l'estiu de 2011 va permetre que el filial mallorquinista enllacés quatre temporades seguides al futbol de bronze, però ni Vicente Engonga ni el Nano Soler van aconseguir, en les seves respectives etapes, salvar la categoria del filial. Curiosament, tots dos formaven part del cos tècnic del Primer Equip enguany... abans del desembarcament de Karpin i el canvi d'estatus de Dudu Aouate. Tal és el desgavell que Javi Olaizola, 'salvador' del Primer Equip el passat mes de maig, dirigirà el filial aquesta temporada i que el qui fos la seva mà dreta, Pep Alomar, artífex de l'ascens del filial a Segona B, ja no sigui a l'entitat després d'abandonar el seu càrrec com a preparador físic. Si de cas, torneu-ho a llegir per acabar-ho d'entendre perquè no seria precisament fàcil. Massa embolics com per treure el màxim rendiment d'un grup de jugadors interessants que podria suposar una base encara molt més profitosa per al Primer Equip.

Com dèiem, serà el basc Javier Olaizola el que aquesta temporada entreni un filial que compta amb força jugadors que l'any passat van ser protagonistes de l'ascens contra l'Atlético Granadilla (4-1 de global). Alguns d'ells ja havien estat al filial en la seva etapa a Segona B, d'altres procedien del juvenil i un tercer grup van compaginar el Juvenil A dirigit per Pepe Gálvez amb el filial d'Alomar. En aquest darrer grup hi ha jugadors com One, el veneçolà Ayrton o l'italoargentí Agus; el primer, de fet, encara és juvenil de tercer any i ja va debutar a Segona B amb només 16 anys. Jugadors com Gabri Izquier, Tià Sastre (que ja ha anat convocat amb el 1r equip) o Sergio Cortés aportaran part de l'experiència que completaran els fitxatges extern, cas del porter riojà Enrique Royo, dels defenses Connor, Clausí i Raúl o del migcampista Nico Baleani, que després del seu pas per La Roda torna a un Mallorca B on ja hi va jugar durant tres temporades (2010-2013). Amb tot, el ball constant de jugadors fa preveure que Olaizola recorrerà al Juvenil de DH al llarg de la temporada.

A favor: la qualitat de la plantilla. Probablement acabin sent més al Primer Equip que al filial, però jugadors com Brandon, Cédric, Biel Company o Cristeto aportaran quirats a un conjunt amb futbol a les seves botes que tornarà, però, a dependre de l'estabilitat institucional per no tornar a ser el gran oblidat.

En contra: des de la distància, la poca importància que se li dóna al planter al Mallorca. Al final, queda demostrat que el Primer Equip acaba treient rèdit important dels jugadors del filial i del juvenil, però la sensació és que amb una mica més de cura i d'interès (els dos descensos recents a Tercera parlen per sí sols), el Mallorca podria tenir una estructura de base molt més forta que no pas l'actual.

CD OLÍMPIC

Un horitzó de dubtes

Imatge: Pablo Orts / Golsmedia

Salvant les distàncies, l'Olímpic és com l'Hospi del futbol valencià. Parlem d'una entitat històrica tot i la seva escassa (nul·la en aquest cas) presència al futbol professional. Un equip que viu a l'ombra del València (només cal observar els intents del seu president al llarg dels anys per formar-ne part) i que amb un pressupost i recursos modestos, amb una massa social més aviat escassa però amb bon gust a l'hora d'escollir jugadors i tècnics, ha teixit temporades més que interessants que, d'una banda, han permès veure l'Olímpic lluitar pel playoff d'ascens fins gairebé la darrera jornada i que, de l'altra, han deixat un històric enfrontament a la Copa del Rei contra el Real Madrid, amb un empat sense gols a l'anada jugada a Camp Murta. Rus, Alemany, Mendoza, Rifaterra o Socarrats ja són termes clàssics del diccionari #2bg3, un diccionari on aquest any caldrà incloure-hi Sandroni. L'argentí serà l'encarregat aquesta temporada de dirigir els destins d'un Olímpic que, per enèsima vegada, s'ha redibuixat davant la impossibilitat de retenir els homes més destacats del passat curs.

Així, l'ex tècnic de Yeclano Deportivo o Murcia Imperial no comptarà amb dos baluards defensius com eren el porter Francis Solar (Reus) o el lateral José Peris, que enguany jugarà a Huracán. Tampoc hi haurà un Samu que l'any passat va ser titular indiscutible ni l'enorme Nando Ramón, que ha tornat al 'seu' Atlètic Balears. Així, Sandroni agafarà les regnes d'un equip que ha aconseguir renovat 12 peces (Jhon Edison, per la seva banda, ha marxat al futbol txec) i que s'ha reforçat amb vuit jugadors a dia d'avui. Nom per nom, la incorporació més cridanera és la del migcampista Diego Jiménez, que torna a València després del seu doble ascens amb l'Eibar, primer a Segona B contra l'Hospi (amb golàs inclòs a Ipurua) i el curs passat a Primera. 35 anys té l'alcoià, els mateixos que el nou propietari de la porteria xativina, un David Rangel que afegeix un nou equip al seu llarg currículum futbolístic. El tercer fitxatge de renom és el del gegant Fabiani, que fa pensar que els de la Costera continuaran apostant, almenys en part, per treure rèdit del joc aeri (encara hi haurà Mendoza per creuar el camp amb els seus serveis de banda). Completen l'aposta gent jove com Acosta, Borja, Víctor Ruiz o Valiente.

A favor: com sempre, el valor segur que suposa José Alemany, secretari tècnic de l'Olímpic. Amb Seligrat o amb Aparicio, Alemany sempre ha acabat per confeccionar plantilles d'allò més competitives, sempre amb un segell comú. Enguany, amb Sandroni a la banqueta, Alemany ha tornat a regirar el mercat per dibuixar un nou projecte on, novament, l'entramat defensiu té continuïtat malgrat les baixes de Francis o Peris.

En contra: el futur immediat. De manera gairebé teatral, Alfonso Rus va salvar l'Olímpic d'un final sobtat fa poc més d'un mes. Sense relleu a la vista, el president de l'Olímpic allarga un any la seva presència al club per facilitar la transició cap a una nova etapa. Fins ara, l'equip ha anat per lliure i no ha pagat els efectes d'aquesta incertesa. Veurem si aquest any es manté la tònica.

UE OLOT

Un any per créixer

Imatge: UE Olot

"Aquí mai perdem l’alè / animant els jugadors /  ue si juguen com ells saben / els farem tots els honors. Tant si es guanya com si es perd / quan s’acabi el partit / que ningu acoti el cap / que a Olot tots inflem el pit". Així resen dues de les estrofes de l'himne de la UE Olot, creació del grup Teràpia de Shock. Molts cops les semblances entre les lletres dels himnes dels clubs i la realitat són pura coincidència però des de fa temps a Olot que miren de convertir aquests passatges en un reflex de la realitat. Una aposta clara per la massa social que no és gratuïta, sinó que busca vincular directament afició, ciutat i equip és un dels valors més importants del segon projecte a Segona B de l'Olot. Aquesta unió persegueix, precisament, sumar forces en favor d'un equip que ha canviat bastant respecte el de l'any passat però, per noms i sensacions, cap a bé. Per començar, pel notori canvi de director d'orquestra, passant d'Edu Vílchez a un Arnau Sala que va dibuixar cara i ulls a un Olot que trontollava en moments inesperats, especialment en línia defensiva.

Finalment, són vuit els jugadors que continuen de la temporada passada. Poc o res s'ha pogut fer per retenir dos laterals prometedors com Valentín i Hostench. Canelada, Argi, Germán i l'exriberenc Mousa seran els encarregats de fer oblidar els dos futbolistes gironins en un equip que seguirà comptant amb el capità Abel com a gestor de grup. Veurem si manté el paper d'actor principal amb l'arribada de futbolistes com Sergio Maestre, Héctor Simón o Òscar Sielva; l'olotí tindrà una nova oportunitat per reivindicar-se, ara a casa seva. A dalt, les garanties que ofereixen David López, Carlos, Corominas i Uri Santos es veuen complementades enguany pel retorn de Xavi Ferrón després de la cessió al Figueres, i del fitxatge d'Enric Gallego, que després d'un any complicat per les lesions a Badalona voldrà retobar-se amb el seu amic el gol. Bona pinta per un equip a qui, probablement, li falti alguna peça amb més experiència per poder colar-se entre el grup capdavanter.

A favor: la temporada passada. Per l'Olot, les 38 jornades del passat curs van ser un aprenentatge continu que, en conjunt, van servir per deixar palès que això de la Segona B és massa dur i massa llarg com per plantejar objectius ambiciosos i a llarg termini com si fos Tercera o Territorial. Amb aquesta premisa, i amb el realisme del seu tècnic, l'Olot pot créixer des del bon futbol per convertir-se en una de les sorpreses del campionat.

En contra: o millor dit, incògnita. Una mica com podria passar amb el Lleida Esportiu, caldrà veure com l'Olot transforma en resultats la seva aposta per un futbol combinatiu. En una categoria complicada per dur-ho a terme però amb homes capacitats com Héctor Simón o Sielva, l'Olot pot pagar aquest excés de gust per l'estètica en situacions on el partit requereixi més practicitat.

Mario Roque, cedit al Terrassa

Ahir a la tarda, just abans del partit que va enfrontar el Terrassa FC amb l'Horta, l'equip vallesà va anunciar la incorporació del fins ara davanter riberenc Mario Roque. L'atacant barceloní jugarà aquesta temporada al quadre egarenc després que Hospi, Terrassa i jugador s'hagin posat d'acord per tancar la cessió per una temporada de manera que Mario Roque (Barcelona, 1994) gaudirà dels minuts que el cos tècnic del Centre d'Esports l'Hospitalet no li podia assegurar aquest curs a Segona Divisió B. Considerat jugador de futur per l'Hospi, Mario Roque té dos anys de contracte amb l'Hospi i aquesta temporada amb el Terrassa podrà disposar de més oportunitats després d'un any, el passat, en que no va tenir cap minut oficial de joc. Aquesta pretemporada, curiosament, Mario Roque era un dels cinc màxims golejadors de l'equip, gràcies als gols que va marcar en el debut contra el Vilassar de Mar i, curiosament, en l'amistós que l'Hospi va guanyar per 1-5 al camp del Terrassa. Des del Blog li desitgem al Mario molta sort i encert aquesta temporada al Terrassa.

Els precedents de l'Ilicitano-Hospi

Torna la Lliga i torna, doncs, un clàssic com és fer una passejada per la història del Centre d'Esports l'Hospitalet per recordar els precedents de partits contra els rivals de cada setmana. Enguany, els 19 rivals als quals s'enfrontarà l'Hospi ja són coneguts de manera que cada setmana hi haurà secció. Això sí, cas de l'oponent de dissabte, no caldrà viatjar massa enrere per recordar l'únic precedent en territori franjaverda entre l'Elche Ilicitano i el Centre d'Esports l'Hospitalet. Tot just va ser la passada temporada, la del debut del filial a Segona Divisió B, que els riberencs van visitar l'Ilicitano per primer cop a la seva història. Això sí, la novetat d'aquest any serà el terreny de joc ja que el passat curs el partit es va disputar a l'Isabel Fernández de Torrellano mentre que dissabte serà el Camp Municipal Díez Iborra el que acollirà l'encontre entre il·licitans i riberencs. Balanç d'un empat en l'únic precedent, sense gols per cap dels dos equips i que repassem tot seguit.

Temporada 2013-2014 | Elche Ilicitano 0-0 CE l'Hospitalet
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia

Si dissabte comença l'etapa d'un nou Hospi, podríem dir que el passat mes d'octubre a Elx també en va néixer un altre. Era un dia especial, diferent: Kiko Ramírez s'estrenava a la banqueta riberenca després que dies abans Martín Posse presentés la seva dimissió a causa dels mals resultats. El tarragoní va agafar les regnes de l'equip un 16 d'octubre i quatre dies després, amb l'equip en descens, era capaç de convertir-se en l'únic equip que en tota la temporada marxaria d'Elx sense encaixar cap gol. Deia Ramírez que calia créixer des de la defensa i un Hospi solidari i ordenat amb prou feines va concedir opcions a un Ilicitano dominador, que va intentar-ho de totes les maneres però que tampoc no va tenir el seu millor dia. Tampoc quan l'àrbitre Benjumea Álvarez va mostrar una rigorosa segona targeta groga a Akinsola, que per tant va acabar expulsat i va deixar l'equip amb 10 jugadors. Tot i la situació, l'Hospi no va patir en excés per sumar un punt que el deixava circumstancialment en penútima posició. Un punt que va servir per evolucionar, per recuperar sensacions, per créixer; un puntet que va ser el principi d'una enorme remuntada.

Amistós | FC Barcelona Juvenil A 1-3 CE l'Hospitalet

Galeria d'imatges | Ara sí, el Centre d'Esports l'Hospitalet ha posat punt i final a la seva pretemporada i ja mira fixament cap al primer duel oficial de la temporada aquest dissabte (19:00 hores) a Elx. Aquesta tarda, l'Hospi de Kiko Ramírez ha derrotat el Juvenil A del Barcelona, dirigit per Jordi Vinyals, per 1 gol a 3 gràcies a l'estrena golejadora d'Alexander Mesa, 'Nano', que ha fet doblet i d'un Pablo Morgado que també ha obert el seu compte de dianes amb la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet. D'aquesta manera, són onze els jugadors riberencs que han anotat com a mínim un gol en aquesta pretemporada, per bé que un d'ells, Mario Roque, marxarà finalment al Terrassa després de l'acord a què han arribat tots dos clubs. Sigui com sigui l'Hospi tanca finalment aquest període de preparació amb un balanç de 4 victòries i 3 empats, 16 gols marcats i 5 d'encaixats. A l'Hospi li queden ara dues sessions d'entrenament abans del partit contra l'Elche Ilicitano, que aquest vespre ha empatat (1-1) al camp del Santa Pola en partit amistós.

Si d'una banda l'Ilicitano sortia a Santa Pola amb un onze on destacaven suplents i juvenils, l'Hospi ha sortit al camp 7 de la Joan Gamper amb gairebé tota l'artilleria sobre la gespa. Potser per allò dels minuts i l'adaptació, el canari Nano ha estat titular només quatre dies després d'aterrar a l'Hospi. I la veritat és que el jugador cedit pel Tenerife ha transmès bones sensacions: ràpid i intens, ha estat un corcó per la defensa blaugrana, que l'ha hagut de patir en diverses ocasions. Ha avisat quan havien passat poc més de cinc minuts, aprofitant una passada a l'espai que ha resolt amb una rematada massa creuada davant la sortida d'Onana (6'). Els de Vinyals, per bé que han buscat circular la pilota, no han trobat facilitats i la pressió de l'Hospi ha acabat donant els seus fruits quan abans d'arribar a la mitja del partit Nano ha aprofitat un malentès entre el porter i la defensa blaugrana per empènyer la bola al fons de la xarxa i fer pujar el 0-1 al marcador manual del camp (28'). Minuts abans, Rubén Alcaraz havia d'abandonar el terreny per culpa d'un cop i el malagueny Álex Barrera l'ha reemplaçat després d'un ràpid escalfament.

Ja a la segona meitat, amb cinc canvis a les files de l'Hospi, la dinàmica ha continuat igual i en una acció de força i velocitat Nano s'ha plantat sol davant el porter local Cases per creuar la bola i anotar el seu segon gol com a jugador de l'Hospi (0-2). L'Hospi tornava a sentir-se còmode sobre la gespa davant d'un equip que deixava jugar i d'aquesta manera han arribat més ocasions per eixamplar el marcador. Ho ha fet possible Pablo Morgado, que ha marcat el 0-3 en rematar al fons de la xarxa una bona centrada d'Èric Via, que a la segona meitat ha ocupat la banda esquerra de l'atac. A partir d'aquí, el partit s'ha acabat de trencar i amb espais els gols haurien pogut arribar per tots dos bàndols. Oliver ha estat atent per treure un xut del coreà Lee, mentre que Ayoub ha provat sort amb un xut que ha marxat fora per ben poc. A l'Hospi, Pablo Morgado hauria pogut marcar el 0-4 si la seva rematada no s'hagués estavellat al travesser barcelonista. Finalment, els de Vinyals han pogut reduir la diferència mitjançant Paik, que ha fet el gol de l'honor a cinc minuts del final del partit.


FITXA TÈCNICA 

FC BARCELONA JUVENIL A: Onana, Palencia, Fran, Ros, Vilanova, Sarsanedas, Enguene, Corredera, Cantalapiedra, Padilla i Carbonell. També han jugat: Cases, Arjona, Amir, Chendri, Ayoub, Lee i Paik. 

CE L'HOSPITALET: Craviotto (Oliver, 46'), José (Peque, 46'), Valentín (Lucas, 60'), Aleix Coch (Roger, 60'), Agustín (José, 60'), Alcaraz (Barrera, 22'), Haro (Joel, 46'), Luque (Iu, 60'), Nano (Canario, 60'), Bueno (Morgado, 46') i Carreras (Èric Via, 46'). 

Gols: 0-1 Nano (28'); 0-2 Nano (50'); 0-3 Morgado (64'); 1-3 Paik (85'). 

Àrbitre: Òscar Sauleda Torrent (Barcelona). No ha mostrat cap targeta.

Incidències: partit amistós disputat al camp 7 de la Ciutat Esportiva Joan Gamper davant d'uns 120 espectadors. Tarda ennuvolada. A la graderia hi hem vist l'exentrenador riberenc Jordi Roura.

#2bg3 | Anàlisi dels equips (2 de 4)

Ja hi som. A puntet de començar. Dissabte començarà una nova temporada al grup 3 de Segona Divisió B, la tretzena consecutiva en què catalans i valencians compartiran grup. Enguany, l'Atlètic Balears, el Mallorca B i el Zaragoza B completen un #2bg3 en el qual acompanyaran nou equips catalans i vuit de valencians. Curiosament, per segon any consecutiu el millor classificat no ascendit de l'anterior temporada (vaja, l'Hospi), tornarà a obrir el foc de la competició al camp de l'Ilicitano (a la mateixa hora ho faran Huracán. Atlètic, Villarreal B i Reus). Com ja vam fer l'any passat, al Blog de l'Hospit mirarem de cobrir el que passi durant tota la temporada en aquest campionat, allunyat de la magnificència de la mal anomenada millor lliga del món. Un grup, el tercer, especial, amb un encant peculiar. Dins les nostres possibilitats, sobre el terreny, tractarem d'aportar-vos coses diferents sobre aquesta categoria, dades poc habituals, punts de vista diferents, opinió. I sempre, fent-vos partíceps. Com ja vam fer l'any passat, des d'avui i fins divendres farem una mica de prèvia general amb un breu anàlisi del que poden oferir els 20 equips que formaran part d'aquest grup 3 enguany. Des de la distància i amb reserves, avui dimecres us deixem la segona part amb un filial que torna als origens (l'Espanyol B), un descendit com l'Hércules, un ascendit com l'Eldense i dos aspirants a ser en zona noble: Huracán i Nàstic. Pots tornar a llegir la primera part aquí.

CD ELDENSE

Una capsa de sorpreses

Imatge: Miguel Santiago Rico

Set anys després, l'Eldense torna a ser de bronze. Després de diversos intents infructuosos, el Club Deportivo Eldense va aconseguir l'ascens per la via lenta, després d'una dramàtica eliminatòria de campions amb un final esperpèntic a Marbella i d'eliminar amb molt de patiment l'Arandina i el Formentera. Almenys, la forta inversió econòmica havia valgut la pena: disposar a Tercera d'una plantilla amb homes com Carlos Pérez, Tabares, Soldevilla, Alberto, Mario Rosas o Sergio Egea com a tècnic és a l'abast de molt pocs clubs. Superada la primera tanca, a Elda ambicionen més i parlen, sense complexos, de ser a dalt, de fer playoff, de pujar a la Lliga Adelante. Objectiu agosarat vista la planificació d'una pretemporada estranya, en què esportivament l'equip ha anat de menys a més però en què els moviments de jugadors, com l'any passat, han estat a l'ordre del dia. Massa canvis de rumb per aspirar, d`inici, a un objectiu tan gran com és fer playoff. I l'encarregat que dirigir aquest vaixell serà l'exfutbolista Fran Yeste, que debutarà a la banqueta blaugrana sense experiència... i sense el carnet d'entrenador necessari per exercir.

Així les coses, serà el seu segon, Rubén Albés, qui posarà el carnet i farà les rodes de premsa. Veurem si també durà el pes i Yeste es limitarà a ser la cara visible d'un projecte que genera dubtes per bé que el president Omar Zeidán ha activat en els darrers dies el capítol d'altes. Sense anar més lluny, en 24 hores els alacantins han tancat les arribades de George, Samu, Richi Paz i tot un 'míster Segona A' com és el central castellonenc Pepe Mora. Procedent de l'Alavés, Mora és la segona incorporació mediàtica d'un Eldense que diumenge anunciava la contractació del davanter Quini. Vaja, que diners n'hi ha; altra cosa és com es reparteixin. De moment, continuen 8 jugadors de l'any passat, amb Alberto, Chupe, David Fas i Harry Potter Cañadas (tal com coneixien el murcià en la seva etapa al Sabadell). Les incorporacions dels dos Pablos, Vivancos i Redondo, a més de Luís Doménech aporten arguments als eldencs per fer coses, sempre i quan no perdin el món de vista volent anar més de pressa del compte.

A favor: la seva capacitat econòmica. Vista la possibilitat de fer i desfer, concedit baixes i fitxar gent contrastada, amb experiència en categories superiors, fa pensar que si l'Eldense l'encerta pot embastar una plantilla interessant per competir per alguna cosa més que la permanència.

En contra: la seva inestabilitat insitucional. La paciència és mala companya de viatge al futbol i l'any passat, tot i ser líders de Tercera, els canvis d'entrenador i la constant entrada i sortida de jugadors al planter blaugrana van crear una situació d'incertesa constant. Enguany, si no actuen amb cap fred, l'Eldense pot convertir-se en una autèntica desfilada de tècnics i futbolistes.

RCD ESPANYOL B

Retorn als orígens

Imatge: Àngel Garreta

La temporada passada pintava malament al filial perico quan el 0-4 de la darrera jornada de la primera volta, contra l'Alcoyano, deixava la relació entre Márquez i jugadors a punt del trencament. Setmanes després i lluny de millorar, els responsables del filial decidien fer un canvi a la banqueta i ascendir un Sergio González que, com si tingués una vareta màgica, va capgirar la dinàmica negativa de l'equip amb una ratxa de victòries impressionant que va conduir l'Espanyol B fins la vuitena posició, per sobre d'equips com Huracán o Olímpic. Per tant, els blanc-i-blaus comptaven amb una plantilla prou vàlida com per donar continuïtat. En paral·lel, l'arribada de Jordi Lardín al Futbol Base perico i la bona tasca de Sergio González amb el filial eren dues senyals per recuperar el camí perdut d'un planter amb un potencial enorme que en els darrers anys havia apostat de forma errònia per portar de fora el que ja era a casa. I enguany, l'aposta s'ha refermat amb l'ascens de Sergio González com a entrenador del Primer Equip i el retorn de Lluís Planagumà a casa seva, a un club son s'hi va estar un bon grapat de temporades abans de marxar a Pubilla Casas, a la Grama i a Vila-real.

Precisament l'experiència al capdavant d'un filial important com el groguet és un dels valors que l'Espanyol buscava per a un projecte 2014-2015 en què s'ha confiat en el bloc de jugadors que el curs passat va revertir una situació complicada. És per això que 15 jugadors que ja hi van ser amb Sergio González repetiran enguany amb Planagumà. Homes com Eric Bertrand, Rubén Duarte, Joan Jordán, l'hospitalenc Héctor Rodríguez o el punta Mamadou, entre d'altres, buscaran la reinvindació per convèncer Sergio González que tenen lloc al Primer Equip en un futur més o menys immediat, igual que Traoré, Jafar o Julio Rey, que fan el salt després del seu bon rendiment al Juvenil de Divisió d'Honor. Producte de la casa que es veurà complementat per un bon grapat d'incorporacions que ja coneixen la categoria: cinc dels fitxatges eren l'any passat a Segona B i un altre, Adrià Carmona, era a la Lliga Adelante amb el Girona. No descobrirem ni Pol Llonch ni Pirulo, que arriben procedents de l'Hospi, però tampoc un Marc Fernández que torna al futbol espanyol després del seu pas per Israel. Més de 800 partits d'experiència al futbol de bronze per un planter amb una mitjana d'edat de 21 anys i 3 mesos que aquesta temporada pot donar més d'una alegria als seus (i un ensurt als rivals).

A favor: el coneixement de la categoria. Dues temporades són prou bon bagatge perquè Lluís Planagumà endreci un planter amb una base sòlida de l'any passat i reforços contrastats per permeten un salt de qualitat per aspirar a objectius més ambiciosos sense oblidar l'aspecte principal: assortir el Primer Equip.

En contra: la seva condició de filial. Tòpic però realista: el tècnic del 1r equip, Sergio González, ha apostat per una plantilla curta i comptarà al llarg del curs amb els jugadors del filial, molts dels quals ja coneix. La impossibilitat de comptar durant la setmana amb jugadors importants o l'ascens sobtat de peces importants poden desequilibrar una plantilla que fa molt bona pinta.

CLUB GIMNÀSTIC

Enèsim intent

Imatge: Nàstic de Tarragona

"Rise like a phoenix, out of the ashes seeking rather than vengeance, retribution". Això cantava el passat mes de maig Conchita Wurst al Festival d'Eurovisió, una lletra que mirarà d'aplicar-se un Nàstic que s'ha anat refent poc a poc del duríssim cop que va suposar el no ascens a Llagostera. Sense ànim de recordar uns dies intensos i desencertats a tots dos bàndols, la recepta grana és mirar endavant i venjar la derrota des de la creença en un nou projecte. La tercera temporada consecutiva del Nàstic a Segona B després d'una dècada al futbol professional ha de servir per afrontar amb modèstia i humilitat la categoria real dels tarragonins a dia d'avui. Al futbol, la història sovint fa més nosa que bé i el Nàstic ho ha anat païnt amb el pas dels mesos i les decepcions. Enguany, tornarà a tocar a treballar en camps complicats, davant equips de pressupostos escassos que res tenen a veure dimensionalment amb el Nàstic, però que avui per avui són companys d'un viatge que a la Budallera iniciaran amb bona part del grup d'excursionistes que l'any passat es van quedar a centímetres de fer el cim de l'ascens.

Enguany, el sherpa tornarà a ser un Vicente Moreno que si bé va generar dubtes amb la seva arribada  pels seus vincles directes amb Promoesport (grup inversor vinculat amb el Nàstic) finalment va saber respondre amb resultats aquests dubtes. Amb criteri i paciència, el valencià va definir un Nàstic amb possibles que fins aleshores no havia tingut la calma (o rauxa) per convertir potencial en resultats. Per això mateix, el Nàstic ha apostat per la renovació de bona part de jugadors de la temporada passada; en segueixen 13, concretament, per bé que només les marxes de David Querol a Llagostera i de David Sánchez a Melilla semblarien poc desitjades a Tarragona. A canvi, arriben jugadors amb pólvora ofensiva cas d'Azkorra i Rayco García, però també joventut a la rereguarda amb Mossa o Gerard Valentín. Els retorns de Manolo i Marc Martínez són la cirereta a un pastís que ja comptava amb ingredients com Xisco Campos, Rocha, Javi Martínez o Lago Junior per convertir el Nàstic en candidat a l'ascens des d'aquest mateix diumenge.

A favor: si l'any passat els grana van quedar-se a un gol de l'ascens i han aconseguit renovar una part molt important del bloc 2013-2014, tot fa pensar que els de Vicente Moreno, reforçats, tornaran a aspirar a tot.

En contra: tornar a començar. Emocions fortes, les de l'any passat. Llistó elevat després de la remuntada aconseguida. Si no s'aprofita l'embranzida, l'estat de decepció pot anar en augment si l'equip no és a dalt des de les primeres jornades. Repetir segones voltes com les de l'any passat és a l'abast de ben poques entitats.

HÉRCULES CF

Obligats a pujar

Imatge: Hércules CF

Si féssim una porra de candidats a ocupar la primera posició del Campionat, n'estic segur que una bona part dels participants escollirien l'Hércules com a màxim aspirant al títol i, de retruc, a l'ascens. Per moltes raons, probablement seria una aposta segura però l'adaptació a una categoria després d'un descens des del futbol professional no és ni molt menys fàcil. Menys, encara, quan a Alacant han estat el caviar de la Primera Divisió i ara s'han de veure batallant amb equips que no pensaven tornar a veure en partit de Lliga. La gestió d'aquesta situació serà vital per dibuixar el destí d'un Hércules que, com no podia ser d'altra manera, aspira a retornar immediatament a la Lliga Adelante però que haurà d'anar amb peus de plom i assumir que aquest any, de moment, seran un equip més dels 20 que formen part del grup 3 de Segona Divisió B. De moment, les incorporacions de Dani Barroso com a director esportiu i de José Rojo "Pacheta" com a primer entrenador herculà són senyal que les coses s'estan fent amb senderi.

Després de passar pel Numancia, l'Oviedo o el Cartagena (on va tenir un final poc agradable), Pacheta torna al futbol espanyol després d'un any a Polònia, on va dirigir el Korona Kielce. Acostumat a treballar en clubs amb urgències històriques com l'Oviedo o el Cartagena, Pacheta afronta una nova etapa en un Hércules de perfil similar al dels anteriors clubs. Des de la sensatesa i la tranquil·litat, Pacheta comptarà amb una plantilla profundament renovada on Paco Peña, Javi Portillo i (de moment) Eldin són els renovats que haurien de tenir més pes al vestuari. Importància, també, de gent jove del planter com Álex Muñoz, Sugi o Juanma Acevedo però, sobretot, reforços contrastats per dissenyar una plantilla que, nom per nom, està entre les dues millors del Campionat. A Segona A eren l'any passat Carlos Lázaro (Alavés) o el gironí Chechu Flores (Tenerife); a Primera grega hi havia el porter Chema, que retorna així al futbol espanyol. Però sobretot, Pacheta comptarà amb un esquelet de futbolistes que coneixen perfectament la categoria i, més concretament, les peculiaritats del grup 3. Parlem de gent com Adrià Granell, els defenses Pardo i Fran González o els mitjos Miñano i Mikel Martins. Amb ells hi haurà Fernando, un dels que ha d'aportar quota golejadora a un equip que s'obliga ser a dalt sí o també.

A favor: un projecte realista, amb bons jugadors, experts, però allunyats de l'acumulació d'estrelles. Una plantilla de garanties per competir pel Campionat de #2bg3 i un entrenador, Pacheta, que també sabrà mantenir l'equip amb els peus a terra. Això, en el capítol esportiu.

En contra: el capítol institucional. Són ja força temporades sense tranquil·litat a l'Hércules, amb constants moviments als despatxos que no han fet cap bé sobre el camp. Enguany, el pou de la Segona B pot penalitzar actituds similars, de manera que caldrà mantenir el cap fred per deixar fer, deixar treballar l'equip per retornar com més aviat possible al futbol professional.

HURACÁN CF

L'huracà vol Emergir

Imatge: Huracán CF

A vegades els noms no són garantia d'èxit i l'any passat l'Huracán CF va comprovar-ho amb Iñaki Alonso. El tècnic biscaí no va acabar d'adaptar-se al club, al grup o a totes dues coses i els valencians, si bé van tenir algun moment de resorgiment, algun cop de geni, mai no van transmetre la sensació de poder competir amb els nobles per la que hagués estat tercera participació en un playoff d'ascens en tres anys d'història. Finalment, temporada discreta que serveix, si més no, per agafar impuls en una temporada con la Lliga serà l'únic objectiu per un Huracán que, en paral·lel, fa un salt de qualitat amb el canvi de casa, amb el pas del modest poliesportiu de Manises al San Gregorio de Torrent, amb unes instal·lacions i un entorn que permetran créixer l'entitat que presideix per quart curs consecutiu Toni Hernández. Com arreu, per bé que la base té un pes important en el futur dels clubs, novament el Primer Equip serà la referència dels blanc-i-vermells, que per fer evident aquest vincle entre base i primer equip tornen a confiar les regnes de la primera plantilla a un home que coneix bé la casa.

Enguany, Émer Esteve engegarà la seva carrera a les banquetes sènior després dels bons papers realitzats amb el Juvenil d'Huracán a Divisió d'Honor. A dia d'avui, el tècnic de Xest compta amb 20 elements en una plantilla pendent de tancar i en què els trets característics dels darrers anys es mantenen. A saber: Paco, Amarilla, Ruso, Pablo Vidal i San Julián continuen, juntament amb Jorge Julià o Fali, que prendran més protagonisme aquesta temporada. Novament, Huracán disposarà de la plantilla amb més recorregut històric a Segona B de tot el #2bg3: amb més de 3.100 partits a les seves esquenes, només els jugadors de l'Alcoyano poden fer ombra als valencians, que a més conformen la plantilla amb una mitjana d'edat més elevada (27 anys i 8 mesos). Hi ajuden dos dels principals reforços en zona d'atac: Tariq, com Javi Navarro, té 34 anys i Luismo Loro en farà 35 a principis de setembre. A l'altre extrem hi ha joves migcampistes com Cifo (Mestalla, 1992) o Txomin Barcina (Real Sociedad B, 1991), que juntament amb homes com Peris, Jesús Rubio o David Agudo, que ja coneixen el grup 3, dibuixen una plantilla interessant per, aquest any sí, tornar a barallar-se per un lloc al playoff.

A favor: després de l'experiència fallida amb el projecte capitanejat per Iñaki Alonso, Huracán torna a apostar per un tècnic de la casa com és Émer Esteve. Aquest ha de ser el punt de partida d'un projecte que aposta per mantenir el pes dels clàssics i que compta amb reforços interessants.

En contra: més que negatiu, dubtós. Caldrà veure d'una banda com respon la ciutat de Torrent, nova casa de l'Huracán. Per molts motius (dimensions i superfície, principalment), Manises era una assegurança per als valencians. Canvi de camp i nous horitzons als quals caldrà adaptar-se per convertir San Gregorio en el nou fortí huracà.