El partit ha arrencat amb un ensurt quan encara no s’havia acomplert el primer minut de partit i Craviotto ha hagut de fer la primera intervenció de l’encontre per blocar un xut d’un atacant local (1’). L’acció ha marcat el desenvolupament dels primers compasaos d’un partit que ha començat dominant el quadre de la Marina Alta, sense gaudir de més ocasions clares de gol i aprofitant les imprecisions d’un Hospi al qual no li durava gens la pilota als peus. Però com qui no vol la cosa i en una ràpida contra, els homes de Miguel Álvarez han donat el primer avís als locals, en una acció en què Cristian Lobato s’ha plantat tot sol davant d’Iván Vidal creuant en excés un xut que es perdia a l’esquerra del porter del Dénia (9’).
Ha tornat a ser Cristian Lobato qui ha dut perill a la porteria local en rebre una passada llarga d’Andrés Barón des de la defensa amb un xut que s’ha perdut per la línia de fons després d’impactar en un defensa (15’). A aquestes alçades de partit i sense gaudir d’una gran possessió de l’esfèrica, l’Hospi tenia controlat el partit i el rival, un Dénia que esperava les seves opcions a la contra per sorprendre la rereguarda riberenca. I és que un dels pocs recursos dels locals (i de la majoria d’equips de la categoría) eren les jugades a pilota aturada, com ara la falta a la frontal de l’àrea picada per Gervasio i que Craviotto aturava sense grans dificultats (20’). Al 23’, però, Óscar López, central del Dénia s’ha tret una jugada individual de la màniga en què ha arrencat des del seu camp, ha fet una paret amb un company, ha marxat dels defensors hospitalencs i s’ha plantat davant de Craviotto al qual ha obligat a realitzar una gran intervenció per evitar el gol denienc.
I de cop i volta, el cel riberenc s’ha tapat, s’ha posat negre i una forta tempesta ha començat a descarregar. I és que en tan sols dos minuts el partit se li ha posat molt coll amunt als jugadors de Miguel Álvarez. Primer, al minut 30, amb un autèntic golàs de Rubén Primo en una pilota dividida dins la mitja lluna de la frontal de l’àrea riberenca que ha guanyat el davanter valencià, i ha etzibat un cacau impressionant que ha superat un Carlos Craviotto un xic avançat. Un golàs. L’enèssim. Per si amb això no n’hi hagués proa, només dos minuts més tard i en una acció sense aparent repercussió al mig del camp Muñoz Caravaca expulsava Andrés Barón per colpejar pressumptament Manolo Bueno (32’). El que dèiem: en només dos minuts l’Hospitalet es veia pel darrere al marcador, amb 10 homes i amb una hora de partit pel davant. Calia èpica, un cop més.
El partit, però, s’ha tranquil•litzat después del gol de Primo i de l’expulsió de Barón, amb Miguel Álvarez resituant Cristian Lobato al lateral esquerre per tal de controlar els atacs de l’equip alacantí, esperonat per un públic bullicios que mossegava en cada acció punible que pogués ser favorable al Dénia. Tot i això, Pepín ha disposat d’una altra oportunitat per ampliar la distància al marcador després de treure’s un altre xut magnífic des de tres quarts de camp que ha obligat Craviotto a volar per enviar la pilota a córner (43’); un minut després, Dani González tornava a portar perill amb una centrada que ningú encertava a rematar (44’) i al 45’, un altre cop Pepín deixava anar una centrada enverinada que acabava picant a la part superior del travesser abans de marxar fora (45+1’) . Després dels tres minuts d’afegit que decretava Muñoz Caravaca. Bona notícia per un Hospi que necesitaba arribar als vestidors per agafar aire i evitar que el Dénia sentenciés definitivament el partit.
Començava la segona meitat sense canvis a cap dels dos equips tot i l’expulsió de Barón i amb una tasca complicada per l’Hospi: tractar d’igualar l’encontre tot i la inferioritat numèrica. Ho intentava Pitu passat el primer minut del partit, però el seu xut marxava alt, massa alt per sobre del travesser de la porteria local (47’). El mateix Pitu ho ha intentat més tard amb xut de falta massa tou que ha blocat Iván Vidal sense cap complicació (51’). Tot i jugar amb 10, l’Hospi havia sortit al camp decidit a buscar el gol de l’empat i conscient dels riscos que això suposava. Miguel Álvarez, però, decidir introduir al minut 54 dos canvis si més no discutibles, donant entrada a Óscar Álvarez i a Toni Velamazán en detriment d’Eloi Fontanella i de Lobato; en resum, canvis difícils d’entendre amb l’equip perdent per 1-0…
Imatge: Bernat MonzóPel bàndol local, conformisme i tranqui·litat per veure’s per davant a l’electrònic amb un rival que tampoc no mossegava en excés. Immersos en aquesta dinàmica, només Pepín (un altre cop) provava sort amb un altre xut llunyà que se n’anava als núvols (61’). Més seriós era l’avís de Sergio Cirio després d’una bona combinació amb Pitu; el xut del davanter riberenc, massa escorat, marxava fora per ben poc (64’).
Tot i aquests intents, el que predominava al Nou Camp de Dénia era l’avorriment que oferien tots dos equips, amb un Dénia pendent de no encaixar i de sortir a la contra i un Hospi amb poca capacitat ofensiva. Primer Dani González i després Rafa Belda posaven l’ai al cor de l’afició riberenca amb sortides ràpides a la contra (71’ i 72’) que haurien pogut sentenciar definitivament l’encontre. Al 77’, Rafa Belda ha desaprofitat una centrada de Pinto després d’una pèrdua de pilota innecessària de Manel Viale. Un minut més tard, amb Pedraza ja sobre el camp, el Dénia ha tornat a gaudir d’una altra ocasió clara en què Manolo Bueno no ha sabut batre Craviotto, l’home més destacat de l’Hospi en el dia d’avui (78’).
Imatge: Bernat MonzóInexplicament (o simplement pel millor estat físic del Dénia) l’Hospitalet no donava la sensació de poder empatar el matx ni de tan sols apropar-se als dominis d’Iván Vidal, un autèntic espectador al llarg de gairebé tot el partit. De fet, era el Dénia qui havia gaudit de prou ocasions de gol com per haver golejat l’Hospi. Al 85’, Craviotto tornava a salvar l’Hospi en un xut del murcià Koeman en recollir una pilota morta dins l’àrea de l’Hospi; el salvador riberenc enviava l’esfèrica a córner i evitava, un cop més, el 2-0.
La història, el decorat, el destí no ha variat a les acaballes del partit ni als cinc minuts d’afegit que ha donat Muñoz Caravaca, que al minut 95 expulsava Manolo Bueno per dues targetes grogues al temps de descompte. Un temps d’infart ja que Óscar Álvarez, al 96’ ha tingut el gol de l’empat en un xut que ha marxat a córner i en el qual els jugadors de l’Hospi han demanat penal per unes mans dins l’àrea local. Acte seguit, Iván Vidal s’ha fet amb la pilota i l’àrbitre ha assenyalat la fi del partit. En resum, ensopegada inoportuna el dia en què els tres punts haguessin suposat un gran salt a la classificació veient les ensopegades de la resta de rival que estaven per sobre a la classificació. Diumenge, de nou a l’Estadi, no es pot fallar contra el Santboià.
FITXA TÈCNICACD DÉNIA: Iván Vidal, Mendoza, Óscar López, Pepín (Israel Losa, 93’), Rubén Primo, Dani González, Gervasio (Pinto, 65’), Manolo Bueno, Pepe i Rafa Belda (Koeman, 81’).
CE L’HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García (Marc Pedraza, 77’), Lobato (Óscar Álvarez, 54’), Jordi Martínez, Eloi Fontanella (Toni Velamazán, 54’), Pitu i Cirio.
Gols: 1-0 Rubén Primo (30’).
Àrbitre: Javier Muñoz Caravaca (aragonès). Ha mostrat targeta groga als locals Rafa Belda (32’) i Óscar López (88’). També ha amonestat Pitu (50'), Manel Viale (56’) i Óscar Álvarez (87’) i Lucas Viale (95’). Ha expulsat amb vermella directa el riberenc Andrés Barón (32’) i per dues grogues el local Manolo Bueno (91’ i 95’).
Incidències: partit disputat al Nou Camp de Dénia. Bona entrada i bon ambient a la localitat de la Marina Alta. Andrés Barón no podrà jugar contra el Santboià per culpa de l’expulsió d’aquesta tarda; tampoc ho farà Pitu, que avui ha vist la cinquena groga de la temporada i tampoc serà present diumenge vinent davant l'equip que entrenarà -des de la graderia- Quim Ayats. Cristian Gómez i Sergi Pagès han completat la convocatoria de l’Hospi. Quart partit de Miguel Álvarez a domicili i quart partit sense guanyar (dos empats i dues derrotes). L’Hospitalet seguirà sense guanyar a Dénia després de dues visites a la població de la Marina Alta.
LOBATO
La màgia, la fantasia. Així cantava Francesc Aznar l'inici del 2-1 que Jordi Tarrés marcaria davant l'Azuqueca un ja històric 5 de juny de 2010, només un minut abans que el deliri d'apoderés de l'Estadi amb el tercer gol de l'Hospi, una diana que valdria (gairebé) un ascens. Com qualsevol final, tot té un inici; va ser un jove jugador del planter, un tal Cristian Lobato, el mateix que 13 dies abans havia marcat el gol de l'ascens virtual davant el Rayo Vallecano B, qui va engegar la jugada d'un gol històric en una vesprada històrica. Des d'aleshores, efectivament, parlar de Lobato és parlar de màgia, de fantasia, d'un jugador capaç de sorprendre, de revolucionar un partit en qualsevol moment. És a dir, ADN Hospi.
El seu debut amb el primer equip de l'Hospi va arribar, diguem-ne, d'una manera un xic informal, amb l'equip matemàticament a Tercera Divisió. Va ser un 11 de maig de 2008, a la nostra ciutat, en el comiat com a local de l'Hospi en aquella temporada, que Cristian Lobato va vestir la samarreta 'absoluta' de l'Hospi per primera vegada. Aquell matí Lobato va sortir com a titular i va disputar 55 minuts fins que Cristian Gómez el va substituir als 10 minuts de la represa. El seu primer gol no va haver d'esperar massa; com hem recordat recentment, va ser en el darrer partit d'aquella temporada a Dénia que Lobato marcaria la seva primera diana amb el CE L'Hospitalet. Un gol estèril pel que respecta al resultat del campionat però que va significar l'inici d'una història important.
Des d'aquell gol, Lobato ha disputat més de 60 partits de lliga amb l'Hospitalet. 60 partits en què ha demostrat sovint la seva qualitat però on a vegades se li ha 'recriminat' certa manca de gol. De fet, són 4 gols a banda del que va marcar a Dénia els que ha aconseguit Lobato amb l'Hospi. La temporada 2009-2010 en van caure tres, tots tres a l'Estadi (davant el Llagostera, el Santboià i el Rayo Vallecano B). Mítica resulta ja la seva celebració 'de les ulleres' quan va anotar un gol que si no hagués estat pel que tots ja sabem hagués valgut un ascens a Segona B. De moment, en el que portem de temporada Lobato ja s'ha convertit en un dels golejadors de l'equip gràcies al gol aconseguit davant el CD Alcoyano.
