Balanç de la primera volta #2bg3

Com era d'esperar, els pronòstics que molts de nosaltres havíem fet abans de començar la temporada veient noms, plantilles, fitxatges, baixes i fent cas a aquell sisè sentit que després es demostra poc útil, les sorpreses positives i les decepcions pesen en el balanç d'una primera volta que diumenge passat va abaixar la seva persiana a tots els grups de Segona Divisió B, també al 3. Una dada: a la porra que vàrem fer a Twitter el passat mes d'agost només 1 de les 57 persones que van apostar situaven l'Olímpic entre els quatre primers i ningú d'aquests 57 situaven el Levante B en zona de play-off d'ascens; només 13 dels 57 apostants tenen dos dels quatre primers classificats encertats. Per sota, el Constància s'enduia 51 de 57 nominacions pel descens i fins ara, els inquers són fora de la zona vermella (en promoció, però). En resum d'acord amb les vostres prediccions hi ha tres grans sorpreses positives i tres grans decepcions que podeu repassar al quadre adjunt. Per redimir pecats, us proposem tornar a votar els 4 equips de play-off d'ascens i els 5 darrers classificats (promoció  + 4 descensos directes) amb el hashtag #porra2bg3) fins dissabte a les 4 de la tarda, quan comenci el primer partit de la segona volta.

BALANÇ PERSONAL

L'Hospi

Amb marge de millora, el balanç que podem fer de la trajectòria del Centre d'Esports l'Hospitalet en aquesta primera volta és força positiu. Amb 35 punts en 20 partits, l'equip és cinquè, immers en la lluita pel play-off d'ascens i, evidentment, manté intactes les seves opcions. Malgrat les dues derrotes a l'Estadi, l'Hospi manté la seva solidesa com a local (22 de 30 punts possibles) on, més enllà dels marcadors, la sensació de solvència i de superioritat respecte a la resta de rivals (potser Huracán va ser l'única excepció) és el que aporta tranquil·litat a l'hora de fer lectures de futur. Amb Cirio com a estandart golejador (14 gols), és important que fins a 12 jugadors de camp hagin marcat a la Lliga, que 13 comptin amb un mínim d'una assistència de gol i que les variants de joc en atac i defensa de l'equip facin de l'Hospitalet un equip versàtil. Un equip que té dues assignatures pendents: la primera, millorar la prestació lluny de l'Estadi. Tot i haver millorat respecte al curs passat, sobretot en competitivitat, els riberencs només han guanyat 3 de 10 partits a domicili. La segona assignatura, més preocupant, són els resultats davant rivals directes: 2 de 12 possibles. L'any passat van ser 9 de 24. Malgrat això, l'equip ofereix garanties de millora suficients com per ser positiu de cara a pensar en el play-off d'ascens sis temporades després.

Les notes positives

Més enllà de les impressionants trajectòries d'Olímpic i Levante B (servidor tenia el filial en descens en el seu pronòstic a inicis de temporada), per mi la gran sorpresa de la temporada està sent l'Associació Esportiva Prat. Nouvingut a la categoria, l'equip dirigit per Agustín Vacas ha sabut exprémer al màxim tots els seus recursos en un inici de temporada farcit de partits intersetmanals amb les aventures a la Copa del Rei i a la Copa Catalunya. L'aposta per José Kante ha estat del tot fructífera, més encara quan amb la lesió de Roger Matamala, els potablava es quedaven sense una referència clara en atac. Sòlids, molt sòlids en defensa, els pratencs han sabut treure profit de la pilota aturada, han fet gala d'una gran efectivitat en atac i han convertit el Sagnier on només l'Huracán hi ha guanyat, en un partit on els catalans van acabar amb 9 homes, tot sigui dit. Amb tot, crec que el Prat té poc marge de millora i veurem com cobreix les baixes de Pedro García i Cano en una plantilla ja de per sí curta d'efectius, especialment en una defensa on no ha calgut lamentar baixes importants fins ara.

L'altra nota sorprenent és la del Club Esportiu Constància. Els inquers estan aguantant el tipus de forma gairebé heroïca malgrat haver patit baixes importants per lesió. Amb Jordi Canals encara KO, Joan Oller va reaparèixer diumenge sis mesos després d'estar lesionat. Les baixes puntuals de Nené i de Biel Guasp tampoc no han contribuït a donar aire a un equip que també ha passat per l'aventura de la Copa, on el Melilla li va barrar el pas a la glòria en una fatídica tanda de penals. L'heroi de l'ascens, Mateu Ferrer, s'ha convertit en la referència del quadre de Joan Esteva, tècnic de temperament (ha estat expulsat ja tres vegades) i que ha aconseguit fer dels constanciers un equip ben sòlid i amb idees clares, però clarament mancat de variants ofensives que li fan perdre moltes opcions quan va per darrere al marcador. L'altre aspecte negatiu ha estat, sens dubte, l'estat del Nou Camp d'Inca, on el Constància només ha marcat 3 gols en els 9 partits que hi ha jugat. Pedres en el llarguíssim camí de la permanència.

I evidentment, Olímpic i Levante B. Són més notes positives que sorpreses, malgrat que el desconeixement inicial situés ambdós equips en una zona més modesta. Toni Aparicio és un valor segur en això de la Segona B i ho ha demostrat millorant la parcel·la ofensiva d'un equip que manté intacta l'estructura defensiva que ja va sorprendre l'any passat amb Seligrat (Francis, Mendoza, Pepín, Ramón, Peris). Amb Pau Franch de referència, les bandes han guanyat importància amb Néstor i especialment Ferran Giner, que complementen amb habilitat i velocitat la força i experiència de Rifaterra i Nando Ramón. També el Levante B s'ha reforçat a consciència, amb jugadors que ja coneixen la categoria. Mossa, Provencio, Morales i Roger són la columna de l'equip de José Gómez, un dels que millor futbol practica, malgrat que l'aspecte defensiu és manifestament millorable (han encaixat gol en 17 de 20 partits). Dubtes pels granota, que amb la participació de Roger Martí amb el primer equip i amb el dubte de si l'acompanyarà Morales, poden perdre dues peces cabdals per aguantar la posició de privilegi actual.

Les decepcions

El Nàstic. I la cosa va més enllà dels resultats. La idea inicial de confiar el projecte 'Tornarem' a Kiko Ramírez era lloable, creïble, i realista: gent de la casa que ja havia demostrat la seva vàlua combinada amb experiència a la categoria (Lucas, Haro, Marcos, Quintana). Més dubtes presentaven les arribades d'Arriaga, Uriarte, Bezares o d'Aarón Bueno, que duia tot l'estiu buscant l'equip que li pagués més. Les urgències i l'ansietat van fer que l'adaptació a la categoria s'hagués d'accelerar de forma artificial. Per sobre de la història del Nàstic hi ha la realitat d'una categoria "puta" que requereix de treballar dur i constant. La manca de paciència derivava en la marxa de Ramírez i l'arribada de Salamero a la banqueta grana. Tres victòries en dotze partits i l'equip, ara fora del descens, encara amb molts més dubtes que optimisme una segona volta que lluny de fer-se llarga pot convertir-se en eterna i, fins i tot, suposar una rèmora pel futur immediat d'una institució centenària.

Per mi, l'altra decepció és el Binissalem. No es tracta d'una qüestió de sobreexigència, tot coneixent les limitacions del club del Raiguer en l'any del seu debut a Segona Divisió B. Ha pesat, sobretot, l'adaptació a una categoria molt més exigent que la Tercera, però sobretot tres sensacions. La primera, que no s'ha sabut aprofitar del tot la inèrcia positiva d'un equip que va guanyar-se el futbol modest amb la seva aventura a la Copa RFEF i al play-off. La segona, que l'equip tampoc no ha comptat amb un onze tipus que l'hagués pogut fer guanyar confiança; massa canvis d'un partit a l'altre i poca aportació d'homes com Javi Fernández, que l'any passat van alçar l'equip en moments complicats. I tercer, ben important, el fet de no poder haver fet del Miquel Pons un fortí com ho havia estat en d'altres temporades. Pot recordar la trajectòria del Manacor el curs passat, tot i que continuo pensant que aquest Binissalem compta amb una plantilla millor, malgrat que els recursos en atac (més enllà de l'encert) limiten les possibilitats dels 'assules'.

Un parell de graons més avall hi podem trobar l'Espanyol B, l'Atlètic Balears o el Mallorca B, tres equips sense un projecte esportiu clarament definit que ha acabat traslladant aquests dubtes al terreny de joc. En el cas dels pericos, el caos en què es va convertir el futbol base espanyolista va afectar un filial que va desprofitar un Juvenil A campió per portar 20 fitxatges de fora de Catalunya. L'altre filial, el Mallorca B, compta amb un equip inferior al de l'any passat i mancat de continuïtat, amb baixes constants i sense possibilitat de treballar de forma adequada durant la setmana. I a la Via de Cintura, el projecte a dos anys vista va durar fins que Mirandés i Lugo es van creuar al camí de l'Atlètic. Enguany, el projecte 'mallorquinitzat' ha quedat en no res, la massa social ha desaparegut a mesura que la directiva donava pals de cec amb baixes a mitja temporada i arribades, un altre cop, de noms per sobre de jugadors. Molta incertesa en un equip en possibilitats però amb un tècnic cada cop més qüestionat. Tampoc el Llagostera s'escapa en un any gris on només la Copa ha aportat brillantor; possibilement, la plantilla dels gironins hauria lluït més en un camp més gran, on certs jugadors podrien desplegar tota la seva capacitat futbolística.

La resta

A la zona alta, Alcoyano i Huracán, com l'Hospi, responen a les expectatives creades a inicis de temporada tancant la primera volta entre els quatre primers. També ho fan Sant Andreu i Reus, amb equips més modestos, pressupostos reduïts però amb taules suficients com per no haver de patir, similars a un Badalona que està un nivell per sota i que haurà de lluitar fins a final de temporada. Tampoc ho faran dos filials com Villarreal B i València Mestalla, que semblen haver esvaït dubtes després d'inicis dubitatius per diferents motius. Les dues incògnites de cara a la segona volta seran Ontinyent i Orihuela; veurem si els de Clarkson, reforçats, poden augmentar el seu rendiment i el seu joc, escàs i efectiu pel que fa als punts obtinguts. L'Orihuela, per contra, inicia una contrarellotge amb l'únic objectiu de salvar-se: moltíssimes cares noves que requeriran una readaptació en temps rècord. Finalment, pinten bastos per un Yeclano Deportivo voluntariós però amb una plantilla molt justeta per una lliga exigent com és la Segona Divisió B.