Miralls del passat, exemples de remuntada

No serà fàcil, que quedi clar. Després del partit d'anada disputat a l'Estadi, l'Hospitalet afrontarà el partit de tornada dels 1/16 de final de Copa del Rei al Camp Nou amb el lleuger desavantatge de 0-1 al marcador. És a dir, que com a l'inici de l'eliminatòria segueix necessitant un gol per forçar, mínim, la pròrroga. L'empresa pot semblar, com diria aquell, molt i molt i molt difícil; fins i tot, alguns atrevits -que segurament desconeixen la història de matins, tardes i nits èpiques de l'Hospi- qualifiquin d'impossible el passi a vuitens de final del torneig del KO. Al davant el Barcelona, un prou bon equip que acaba d'emportar-se la Toyota Cup després de derrotar als sempre difícils Al-Sadd (Qatar) i Santos (Brasil) per 4-0. Però no tot han estat flors i violes pels del barri de Les Corts: l'Hospi no seria el primer equip d'inferior categoria en donar un ensurt al Camp Nou fins al punt de comprometre la classificació. En aquesta entrada, toca recordar aquests partits, qualificats com a gestes, i que han de ser el punt de partida per aconseguir el que pocs esperen: que el primer partit de 2012 sigui a l'Estadi i en partit de Copa.

2 de febrer de 2000 | FC Barcelona 0-0 CD Ourense
Vuitens de final de la Copa del Rei 1999-2000, partit de tornada al Camp Nou. L'equip que aleshores dirigia Louis Van Gaal rebia l'Ourense, aleshores cinquè classificat el grup 1 de Segona B després d'haver-se imposat a O Couto per 1-2 unes setmanes abans. Amb un equip de garanties, els catalans van ser incapaços de batre la porteria de Ramón i fins i tot van acabar veient perillar l'empat davant l'embranzida dels ourensans, dirigits per Alberto Argibay, en els darrers cinc minuts de partit. A la sala de premsa, Van Gaal reconeixia que el 0-0 era "decebedor", però que allò important era haver-se classificat. La curiositat arribava en el darrer canvi dels gallecs, on un migcampista càntabre anomenat Dani Cobo saltava al terreny de joc. Anys després, el mateix jugador acabaria militant al CE l'Hospitalet durant dues temporades.

FC Barcelona: Hesp, Puyol, Frank de Boer, Déhu, Bogarde, Xavi, Ronald de Boer, Luís Enrique, Simao (Mario, 66'), Dani i Figo.
CD Ourense: Ramón, Xurxo, Roberto, Chema, Lambea, Garitano, Alex (Conget, 56'), Djurjevic, Adolfo (Dani Cobo, 71'), Jorge Sánchez (Óscar Martínez, 64'), Juanmi.

16 de gener de 2001 | FC Barcelona 0-0 RS Gimnástica de Torrelavega
No es que l'arribada del nou mil·lenni li provés en excés als blaugrana jugant com a local davant d'equips de bronze. La nefasta experiència de l'any anterior davant l'Ourense va repetir-se davant la Gimnàstica i amb un risc d'eliminació superior. Després del 0-1 (Rivaldo) al partit d'anada jugat en un Malecón d'allò més enfangat, els càntabres, entrenats per Pepe Carrete, van quedar-se a la vora de donar la campanada davant els homes de Llorenç Serra Ferrer. Un altre exHospi, Mario Bermejo, va estar a punt d'avançar els de Torrelavega a la primera meitat amb un xut al pal de la meta de Pepe Reina. Al segon temps, els catalans van millorar sensiblement, tot i que dues contres dels blanc-i-blaus al tram final van estar a punt de forçar la pròrroga al feu blaugrana.

FC Barcelona: Reina, Gabri, Reiziger, Frank de Boer, Bermudo, Xavi, Petit (Rivaldo, 61'), Alfonso, Gerard, Dani i Zenden (Overmars, 46').
RS Gimnástica Torrelavega: Gonzalo, Bastida, Antonio Fernando, Ateca, Uribarri, Juanjo (Carlos, 84'), Docando, Camacho, Geli, Mario Bermejo (Iván, 84') i Chili.

2 de gener de 2008 | FC Barcelona 2-2 CD Alcoyano
El 0-3 del partit d'anada al Collao va deixar l'eliminatòria pràcticament vista per sentència. Eren setzens de final de la Copa del Rei 2007-2008 i els de Frank Rijkaard van acabar per deixar-se anar en una tarda plujosa i amb un Camp Nou amb uns 30.000 espectadors aguantant estoïcament. I això que els de Les Corts s'havien avançat ràpidament al marcador amb dos gols de Santi Ezquerro que situaven el global de 5-0 a l'eliminatòria. Els alcoians, però, d'acord amb el seu leit motiv van saber capejar el temporal i van esperar a la segona meitat per reaccionar i, primer amb un gol de penal de Perona i finalment amb un xut creuat d'Arnau aconseguirien un històric 2-2 que trencaria travesses i enfosquiria encara més el futur de Rijkaard a la banqueta del Camp Nou.

FC Barcelona: Oier, Víctor Sánchez (Marc Crosas, 61'), Thuram (Marc Valiente, 46'), Puyol, Sylvinho, Edmilson, Deco, Gudjohnsen, Ezquerro, Bojan i Giovani.

CD Alcoyano: Maestro, Barrena, Iturralde, Raúl Garrido, Carrión, Tasio, Sergio Mora, Barselleta (Burgueña, 61'), Moiña (Arnau, 83'), Diego Jiménez (Félix Prieto, 40') i Perona.

Gols: 1-0 Ezquerro (2'); 2-0 Ezquerro (10'); 2-1 Perona (69', penal); 2-2 Arnau (90').

A la recàmera queden històries inacabades: el 2-0 davant el Polideportivo Almería a la Copa 98-99, el triomf in extremis davant el Benidorm per 1-0 (amb Dani Guillén al camp) la temporada 2008-09 o el cèlebre 3-1 davant el Numancia de Miguel Ángel Lotina fa ja 15 temporades, amb aquell 0-1 de Barbarin al poc de començar el partit. Derrotes amb un regust dolç: dijous toca acabar la feina.

Fitxes tècniques i portades extretes de Mundo Deportivo