23/12/11

Reflexionar per remar i sumar

El marcador del partit d'ahir al Camp Nou és prou contundent i concluent com per resoldre que algunes coses no van funcionar (gens) bé. Cap argument, cap, serveix per dissimular el mal paper que l'Hospi va protagonitzar ahir al Camp Nou més enllà del rival, de l'escenari, de les diferències, del cansament, del plantejament, de l'atreviment i de qualsevol altre excusa que no justifica l'escandalosa golejada que va encaixar ahir el Centre d'Esports l'Hospitalet, la més àmplia en els 2.102 partits disputats entre Lliga, fases d'ascens i Copa del Rei. Una derrota que, però, arriba en un bon moment si valorem els dies de descans que hi ha per davant, necessaris per fer un reset general i agafar forces per l'objectiu real de la temporada: disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante amb garanties d'èxit. I per aconseguir-ho cal que tots, absolutament tots, remem i creguem en la mateixa direcció per fer-ho possible, començant pels que manen, pels que han de mantenir el cap fred i la boca congelada en moments durs com els d'ahir.

Deixant clar que és una opinió personal, les declaracions postpartit del president de l'Hospi, Miguel García, als micròfons de Ràdio l'Hospitalet (desconec si va repetir versió a Punto Pelota) van sobrar. Perquè com se sap en això del futbol, els draps que cal netejar es netegen portes endins. I més encara quan els draps els hem embrutat entre tots. Efectivament, tothom té dret a valorar l'actuació esportiva de l'equip en el dia d'ahir. Es fa difícil pensar que qualsevol altre plantejament hagués desembocat en un resultat molt diferent ahir al Camp Nou, si bé és cert que la tensió i la concentració de l'equip no va tenir res a veure amb la versió oferta al partit d'anada a l'Estadi, motiu pel qual caldrà fer autocrítica. Al vestidor. Efectivament, són els tècnics, l'àrea esportiva qui ha de valorar l'actuació de l'equip i la necessitat o no de fitxar; allò de "jo no valoro l'aspecte esportiu, però..." recorda allò tan manit de "jo no sóc racista però el negre del pis de dalt... (concepte negatiu). Entenem que els micròfons poden ser llaminers, però l'experiència hauria (diem, hauria) de ser un grau en aquestes situacions. En condicional, quedi clar.

La cirereta del pastís, el que més em va doldre sentir, va ser un retret fet des de la irreflexió: García venia a dir alguna cosa semblant a que els jugadors no podien sortir al camp càmera de foto en mà, com si vinguessin de turisme. Que això de la Copa havia descentrat l'equip (recordem que la Copa la vam començar a jugar el mes d'agost) i que no podia ser. Bé, caldria recordar que el ressò mediàtic i, especialment, el provincianisme que ha envoltat aquesta eliminatòria l'han provocada entre tots. Començant per un president que no ha perdut l'oportunitat d'aparèixer davant qualsevol micròfon i càmera, existent o no, per donar joc a mitjans de comunicació que no presten la més mínima atenció a les nostres categories. Un president que amb la seva excessiva loquacitat ha jugat al 'Benvingut Mr Marshall' demanant a Guardiola que posés cinc minuts a Messi al partit d'anada, voluntat de "tota la Ciutat de l'Hospitalet". I així, tantes històries i aparicions 'estelars' com faci falta.

Estelars, com el parany que es van autoparar Vinyals i García a la prèvia del partit d'anada. entrant el joc dels 'grans mitjans'. O la complaença davant Guardiola i l'estil Barça, que per molt real que sigui s'ha de mesurar quan t'hi enfrontes, per no caure en un fenomen fan que no es produeix ni amb Justin Bieber. I evidentment, els jugadors també tindran la seva part de culpa seguint la beta dels que només pretenien dur a les pantalles una versió del David contra Goliat preocupats per enviar fotos i vídeos de l'experiència abans d'un partit com el d'ahir, per molt increïble que fos l'escenari i el rival. Al final, i mal m'estarà dir-ho, hem demostrat perquè som un equip de Segona B: no hem sabut torejar aquest brau. L'eliminatòria, que havia començant molt bé amb un Vinyals allunyant-se del xou parafernàlic que es va muntar a l'Estadi el dia del sorteig i que va prosseguir amb l'intel·ligent aprofitament mediàtic que van fer els jugadors per promocionar el tema 'Movember', s'ha acabat girant en contra. Comptarà, sobretot, que les errades siguin per bé, per sumar i per créixer de cara a un 2012 que ha de ser il·lusionant. Això pretén ser una crítica, constructiva, però crítica. Però com hem estat fent des de temps immemorial, serem al costat de l'equip aquí i allà. I ara, amb la situació dels mitjans. Perquè passi el que passi, passi qui passi, serem de l'Hospi i serem l'hòstia.

4 comentaris:

  1. Molt bé, aquí la meva opinió ja una mica més relaxat que ahir a la nit, però encara amb molta indignació i cabreig a sobre.

    1- MALAMENT DES DE L'INICI I NINGÚ VA DIR RES. Em refereixo a les declaracions de Vinyals després de conèixer el rival de Copa, dient que tothom jugaria 90 minuts perquè era un premi enfrontar-se al Barça. Aquest era el moment en el qual la directiva encapçelada pel senyor Garcia hauria d'haver intervingut i haver-li dit que darrera de l'Hospi hi ha una afició, no molt numerosa perì sí fidel i que es mereix el màxim respecte, i que porta molts anys esperant a viure un moment com el d'ahir de jugar contra un dels millors equips del món en el seu estadi, i que òbviament vol veure COMPETIR el seu equip.

    Rajar després del partit ja no té cap sentit, perquè ja no pots arreglar res, i l'únic que pots fer és crear malestar davant un problema que ja no pots solucionar.

    2- L'ACTITUD INCOMPRENSIBLE DELS JUGADORS. Els van tractar com un puchingball i ells van seguir el joc. A una hora i escaig per començar el partit des de la megafonia del Camp Nou van dir "donem la benvinguda als jugadors de L'Hospitalet" als quals veies fent fotos, passejant pel camp, flipant amb l'ambient. El pitjor de tot va ser al final, quan molts després del VERGONYOSSÍSIM RESULTAT es van quedar encara a demanar samarretes. Sort que algun jugador com Lucas Viale va marxar emprenyat i corrents del terreny d ejoc i no va continuar amb el circ que s'estava muntant. HO SENTO PERÒ ACTITUD MOLT POC PROFESSIONAL.

    3- LA FORMA DE JUGAR-LI AL BARÇA. Em sembla genial que l'Hospi tingui la filosofia de treure la pilota jugada, però Vinyals que és l'entrenador està per treballar, per intentar guanyar els partits. Hi ha mil exemples d'equips que han sortit a jugar al Barça de tu a tu al Camp Nou i TOTS, repeteixo, TOTS, han sortit golejats. Doncs per un dia, juguem d'una altra forma, més efectiva, amb l'objectiu de competir. No dic que haguéssim passat la eliminatòria, però es que la majoria de gols van ser per pèrdues treient la pilota des de el darrera que es podien haver evitat.

    Insisteixo, jo com aficionat continuo il.lusionat amb l'equip i donant-li suport. Però ahir els jugadors es van oblidar de l'afició i van participar en el circ que ens tenien muntat. Tant tècnics com jugadors haurien de demanar disculpes a l'afició pel lamentable espectacle d'ahir. Quan t'equivoques has de corregir, no passa res, i per la pròxima ocasió mirar de fer les coses d'una altra manera.

    ResponElimina
  2. Suscribo tus palabras al 100% Força Hospi!!!!!


    Fora ja, HOME!!!!

    ResponElimina
  3. Bueno, el tema q comenta Ferran de q todos los jugadores jueguen 90 minutos creo q es algo q hemos comentado todos. PARA MI ES PENOSO!!! Un premio para los jugadores??? Pero si ellos llevan aquí 4 días, los socios llevamos muuuchos años esperando algo así, y como bien dice Ferran, esperabamos q por lo menos compitieramos contra ellos, y eso sólo es posible con el mejor 11 en cada partido, esto de jugar al fútbol en plan ONG, como mucho en pretemporada. Y lo de la manera de jugar, totalmente de acuerdo también ... pero a donde iba Vinyals???? TRISTE MUY TRISTE lo sucedido ayer. Hicimos el ridículo delante de toda España, por muy campeón del mundo q sea, no competimos. Creo q por parte de TODOS dentro del club esto merece una reflexión, por mucho q esta no sea nuestra competición. Y como no espabilemos en 3 ó 4 jornadas mas no estamos ni en play-offs. Yo tomaría medidas ... y no del campo.

    ResponElimina
  4. Un 10 tant per l'article com pel primer comentari.

    Jo també penso que aquest Hospi és capaç d'aixecar-se i lluitar pel que de veritat importa. Ànims a tots els aficionats riberencs.

    ResponElimina