Els 15 intocables de bronze, segona part

La temporada avança de forma inexorable, com el temps, i les conseqüències de la practica del futbol comencen a notar-se en els jugadors. Les simples molèsties físiques o, directament, amb lesions; fortuïtes o culpa d'aquell rival que no va mesura bé la seva entrada; les amonestacions o expulsions i corresponents sancions, més o menys merescudes; aquella decisió tècnica que va apartar el jugador de torn d'aquell partit que ell sempre havia comptat amb disputar,... Motius diversos que redueixen els minuts disputats, més encara en una temporada especial com és la 2012-2013 al grup 3 de Segona B, amb 21 equips i jornades intersetmanals que afecten les forces de plantilles (de facto) no professionals. Amb tot, 15, 16 o 17 jornades després, 15 futbolistes del #2bg3 resisteixen a totes aquestes inclemències balompèdiques: 9 portes i 6 futbolistes de camp, corresponents a 13 equips diferents que, d'ençà que el campionat comencés el passat mes d'agost, han disputat tots i cadascun dels minuts que han jugat els seus equips. Ahir, a la primera part, repassàvem els 6 jugadors de camp que no s'han perdut cap minut de cap partit; avui, doncs, és el torn dels 9 porters del grup que han jugat tots els minuts possibles.

PORTERS

Carlos Craviotto | L'Hospitalet

Ja em permetreu el detall de comentar, en primer lloc, l'únic jugador de l'Hospi que ha jugat els 1.440 minuts que els riberencs duen disputats en aquest campionat. Un any més, Carlos Craviotto és el titular indiscutible de la porteria riberenca. De fet (aquesta és la seva cinquena temporada al club) només s'ha perdut tres partits per decisió tècnica (un amb Julià Garcia i dos a la primera etapa de Vinyals). Només les sancions han evitat un (gairebé) ple del porter lleidatà, que ha jugat de forma íntegra els últims 25 partits de Lliga a Segona Divisió B. De moment, Craviotto ha rebut únicament dues targetes grogues que, en principi, no li impedirien cobrir la temporada si les lesions o possibles expulsions no ho eviten.

Craviotto vola a Vallecas. Imatge: Rayo Herald.

Unai Alba | Alcoyano

Són 32 els partits consecutius que Unai Alba (Oiartzun, 1978) porta disputats entre Lliga i play-off d'ascens a la Lliga Adelante entre l'Orihuela i l'Alcoyano, el seu actual club. Contrastat en categories superiors, el guardameta guipuscoà va arribar a debutar a Primera Divisió amb l'Hércules (2010-2011), club d'on procedia quan va fitxar per l'Orihuela la temporada passada. Amb els del Baix Segura, només una lesió va tallar la seva titularitat indiscutible per Asier Garitano, el tècnic que aquest estiu va dur-lo a Alcoi, on continua sent una peça important de la remuntada que han fet els blanc-i-blaus a la Lliga. No seria, però, la primera vegada que Unai Alba es convertís en maratonià: la temporada 2005-2006, defensant la porteria del Barakaldo, el meta basc va jugar els 38 partits del campionat de forma completa. Enguany, només ha vist una targeta groga fins al moment.

Unai Alba, titular sí o sí per Garitano. Imatge: Sergio Sanz / CE Constància.

Marcos | Badalona

Només un porter amb la seva línia de treball i resultats podia tenir unes xifres similars. Marcos Pérez (Barcelona, 1984) ha tornat a trobar el seu lloc a la Segona Divisió B. Ja ho va fer l'any passat, el seu segon a Badalona, on va començar a l'ombra de David Valle. L'any passat, però,va asseure a la banqueta el 'Zamora' 2010-2011, Ricardo. Marcos, doncs, enllaça els 39 partits de Lliga i play-off de l'any passat amb els 16 del curs actual; és a dir, 55 partits consecutius defensant la meta escapulada de manera íntegram sense perdre's cap minut. I la cosa va per llarg: només una amonestació fan més que difícil el compliment del cicle de targetes grogues.

Marcos no pot evitar el gol de David Prats (Sant Andreu). Imatge: Judit Andreu.

Rubén Pérez | Gimnàstic

Parlar dels darrers anys d'ascensos, descensos i crisi institucional del Nàstic de Tarragona és, si ens centrem en l'apartat esportiu, parlar de Rubén Pérez (Saragossa, 1980). Amb aquests són 8 les temporades que el meta aragonès vesteix la samarreta grana, amb una trajectòria que ha viscut alts i baixos en el plànol esportiu però que ha consolidat Rubén Pérez com a estandard d'aquest Nàstic amb unes xifres difícils d'igualar. Va arribar a debutar a Primera Divisió amb Luís César i Paco Flores (16 partits) i, amb l'actual, ja són cinc els anys que el meta de Saragossa és amo i senyor dels tres pals del Nàstic. No obstant això, són ja 67 els partits consecutius que Rubén ha disputat complets amb els tarragonins; va ser expulsat a Elx (10-4-2011) però posteriorment, el Comitè li retiraria la sanció. Enguany ha disputat 1.440 minuts en els 16 partits que el Nàstic de Kiko i Salamero ha disputat i ha vist, únicament, una groga.

Rubén Pérez. El Nàstic.

Garabato | Levante B

Possiblement, i fins i tot per sobre de l'Olímpic de Xàtiva, el Levante B sigui l'equip revelació del #2bg3 aquesta temporada. Si hem de personificar, ho és en gran part pels gols de Roger i Morales (també pels d'Andy), per la qualitat de Dani Provencio, la solidesa de Mossa i Moyano a l'eix de la defensa, però també per la seguretat de Sergio Garabato (València, 1989). No és la primera experiència del porter granota a Segona B; va militar al Mestalla (2008-2010) disputant-hi tan sols 9 partits. Aquesta temporada el míster, José Gómez, li ha donat la continuïtat que ja va tenir l'any passat, quan va disputar 26 partits amb el filial granota. En aquest curs 2012-2013, són ja 16 els partits que ha jugat Garabato, que sumats als 4 que va disputar al play-off d'ascens a Segona B enfront del Beasain i el San Fernando sumen un total de partits complets consecutius. I no sembla que les amonestacions li hagin de tallar la ratxa properament, ja que només ha rebut dues grogues.

Sergio Garabato, assegurança a la porteria granota. Imatge: Sergio Sanz.

David Rangel | Ontinyent

La història de David Rangel, tot i la seva trajectòria trufada de categories i clubs de pes a Espanya, anirà lligada per sempre a la data del 20 de juny de 2010 i a un camp, el Santo Domingo d'Alcorcón. Aquell diumenge, l'Ontinyent va veure com un arbitratge demencial era an bona part causant que el somni de l'ascens s'acabés. Aquell dia, Rangel va acabar el partit expulsat en un final de bojos; una vermella, la que li mostrava López Acera, que li impediria haver jugat complets els 44 partits d'aquella inoblidable temporada. David Rangel (València, 1979) ha estat titular indiscutible les darreres 5 temporades a Ontinyent, Castelló i Vitòria i enguany, amb Clarkson de míster, torna a ser pal de paller dels de la Vall d'Albaida. 16 partits i 1.440 minuts disputats... però tres grogues. Són 19 els partits complets consecutius que el porter valencià porta disputats entre Alavés i Ontinyent.

David Rangel, passat, present i capità de l'Ontinyent.

Juan Carlos Caballero | Orihuela

Un altre veterà (o expert) en això del futbol és l'aragonès Juan Carlos Caballero (Saragossa, 1978). L'aragonès va viure la seva explosió l'any 2002, en paral·lel a la mítica trajectòria copera de la UE Figueres. L'actuació de Caballero li va valer el seu fitxatge pel Sevilla, on va iniciar una trajectòria de participació irregular en els nombrosos equips on va acabar, inclòs el Cobreloa xilè. El seu pas pel Teruel de Calderé va fer-li recuperar la confiança en sí mateix; gran any a Terol, d'on va fitxar pel Conquense. Amb els castellans va disputar els 40 partits de Lliga i promoció de descens, però no va poder evitar baixar a Tercera. Enguany, l'Orihuela hi ha confiat tot i el seu estiu complicat; ha jugat els 15 partits de Lliga fins al moment i, d'aquesta manera, ja són 56 els partits consecutius que ha disputat amb Teruel, Conquense i Orihuela. Una ratxa que, preveiem, seguirà ja que de moment encara no ha estat amonestat en aquest campionat.

Caballero, camí dels vestidors al descans de l'Orihuela 0-0 Hospi.

Toni Texeira | Prat

Poca cosa podem dir d'un dels mites dels darrers anys al #futbolcat. Toni Texeira (Barcelona, 1986) és tota una institució a l'AE Prat, on viu la seva vuitena temporada i és l'amo indiscutible de la porteria potablava les darreres temporades. Ho era, ja, quan va lesionar-se de gravetat l'abril de 2010 en un partit entre setmana al Sagnier davant l'Hospi; Texeira va perdre's la històrica promoció davant la Peña Sport, però la història li'n devia una i la temporada passada (38 partits de 40 possibles), va guiar la 'seva' AE Prat a l'ascens a Segona B en la ja mítica promoció davant l'Atlético Sanluqueño (global, 2-0). I què millor que celebrar un èxit amb normalitat i reconeixement? Texeira segueix sent, per Vacas, el propietari de la meta pratenca: 1.440 minuts,16 partits i només 1 groga pel que, l'any passat, va ser porter titular de la selecció catalana amateur.

Toni Texeira, capità del Prat.

Ángel Blasco | Reus Deportiu

I d'un mite, a un altre. La porteria del Reus ja porta un bon grapat d'anys (8, concretament) ben coberta gràcies a la feina d'Ángel Blasco, un dels homes destacats a les bones temporades dels roig-i-negres a Tercera, però també artífex del bon paper l'any passat en el retorn a Segona B. Juntament amb Socias, es l'únic jugador de la plantilla que ha disputat els 1.440 minuts del campionat. Ja el curs passat, Ángel (València, 1985) va jugar 36 dels 37 partits sota les ordes de Santi Castillejo, cedint a Yannick l'honor de disputar l'intrascendent últim partit davant del Zaragoza B (2-4). L'anterior temporada, Ángel ja s'havia endut el premi de Radio Marca Barcelona al millor porter del grup 5 de Tercera Divisió. De moment, el meta valencià porta camí de repetir la xifra de l'any passat: compta amb la confiança del míster i, fins ara, també amb la dels col·legiats (1 groga).

Ángel en una acció d'aquesta temporada davant el Constància. Imatge: Sergio Sanz.