Torna l'èpica | CE l'Hospitalet 3-2 Andorra CF

Gairebé dues hores després del final del partit, encara es fa difícil fer un anàlisi en fred del que ha passat a l'Estadi aquesta tarda. Vagi per davant que l'Hospi manté viu el somni/objectiu del play-off després d'un triomf i d'una remuntada agòniques davant de l'Andorra (3-2). Un partit difícil de resumir per tot el que ha passat, per la intensitat que hi han posat els 28 protagonistes, per les alternatives, per la passió, per la honestedat. Per com de compromesos s'han mostrat tots dos equips. I perquè #somLHòstia és un argument que resum bastant l'estil Hospi, un estil de partit boig, trencat, obert, que facilita la crida a l'èpica. I aquí és on els riberencs han dut el partit, a l'èpica. Aquella èpica que, per desgràcia, Francesc Aznar no pot narrar degut a la prioritats (o interessos polítics). Sigui com sigui, l'Hospi ha acabat guanyant per 3-2 un partit que perdia al minut 86, Osado i Cirio, quan portàvem quatre minuts de descompte, han capgirat el marcador. Tot, mentre l'Andorra perdonava ocasions a dojo per tornar a matar el partit: hi havia Craviotto. Molta emoció, massa potser. Però una injecció d'energia necessària que cal canalitzar per convertir aquest èpic triomf en el punt d'inflexió definitiu.

La baixa obligada de Marc Pedraza ha forçat l'entrada a l'onze d'Aday, única novetat d'inici. De nou, Rubén i Manel d'inici, a casa, el dia que la creativitat es valorava més que mai. I des del primer minut, alternatives i intents a tots dos bàndols: Miguélez blocava un xut de Prats (1') de la mateixa forma que Craviotto aturava el de Reche des de mitjana distància (6') o Fonsi creuava en excés la finalització d'una bona contra col·lectiva dels aragonesos (7'). Després d'uns minuts de recés, el retorn a l'activitat atacant seria tan frenètic com efectiu i, per sort, somriuria l'Hospi: fruit d'un servei de banda arribava l'1-0 després d'una jugada encetada per Aday i perllongada per Rubén García, que assistia un Osado que amb un xut sec des de la frontal batria un Dani Miguélez no massa encertat en aquesta acció (24'). Cirio hauria pogut ampliar la diferència en rematar una bona cursa i centrada de Pol a les mans de Miguélez (31') de la mateixa forma que Reche hauria pogut batre Craviotto en un altre xut llunyà que el lleidatà blocava en dos temps (36').

Però el partit es posaria coll amunt en pocs instants. Primer, arrel d'una desgraciada acció en què un mal rebuig de Dani Guillén habilitava Morales, Craviotto no encertava a desviar l'esfèrica i el punta andorrà aprofitava l'avinentesa per establir l'empat en una jugada gairebé còmica (39'). Les desgràcies, però, no vénen soles i pocs moments després que Manel Gómez enviés al travesser un córner botat per David Prats (41'), l'Andorra capgirava el marcador en una acció que posava en evidència la defensa riberenca: Adrián Barba rematava de forma fantàstica una jugada eterna a l'àrea local amb una rematada que netejava les teranyines de la meta hospitalenca (43'). L'electrònic marcava un sorprenent 1-2 (més per classificació i teoria que per joc i realitat) que deixava transpirar entre la parròquia riberenca una certa resignació a causa d'una derrota tant momentània com negativament decisiva. Igual que el dia de l'Azuqueca.

A la represa no hi hauria Pancorbo, però tampoc Rubén ni Manel, que deixaven pas a Pitu i Ángel Sánchez. Amb ells al camp l'Hospi ha protagonitzat 20 minuts elèctrics amb sis ocasions clares que no han trobat el premi de l'empat. L'Andorra, espantat, encara es pregunta com ha estat possible. Doble ocasió de Pratigol al minut 47 (un defensa l'enviava a córner en darrera instància) i al 48, amb un xut a l'àrea gran que picava a la xarxa lateral. Tampoc tenia encert Cirio, que després d'una bonica paret amb Pitu veia com Dani Miguélez enviava el seu xut a córner (55'); ni un Ángel Sánchez que culminava un exquisit eslàlom amb un xut excessivament creuat (56'). I de nou Prats apareixia per deixar clar que no era el seu dia de cara a porteria: al 60 no arribava per poc a rematar a porta buida una centrada de Dani Guillén, mentre que cinc minuts després pentinava de cap, fregant el pal dret de l'Andorra, una falta deliciosament executada per Ángel Sánchez (65').

L'embranzida de l'Hospi es va veure aturada durant uns quants minuts, fet que va agrair l'Andorra. Només fins que l'entrada de David Haro va tornar a embogir el partit de forma definitiva. Intercanvi de cops entre dos equips que veien el triomf com a únic baló d'oxigen: Cirio enviava una rosqueta posterior a una acció individual llepant el pal esquerre de Miguélez (72'), però Josete la feia més grossa perdonant de forma clamorosa una ràpida conducció i centrada de Morales (81'). Cirio i Osado n'han tingut una de doble al 84, però un Dani Miguélez omnipresent tornava a evitar el perill. Però com de l'èxit al fracàs hi va tant poc com hi ve de convertir-se d'heroi en villà, el porter gadità de l'Andorra ha estat partícep del gol de l'empat de l'Hospi, després d'un córner picat per Ángel Sánchez i rematat al segon pal, de cap, per Osado (86'). Miguélez, fent l'estaquirot, seria substituït instants després, lesionat, pel saragossista Unai Calavia.

Però sí, encara falta molt. Moltíssim. El temps de descompte ha estat una delícia per l'espectador neutral. Pels del Prat o pels del Lleida Esportiu que avui eren a l'Estadi, per exemple. Sense tàctiques, sense ordre. Partit i jugadors trencats físicament però plens d'orgull i més intercanvi de cops: Sant Craviotto tornava a aparéixer per salvar de forma miraculosa una contra conduïda i finalitzada per Jorge Miramón (89'), però també Unai tindria un 'debut' salvador en una doble actuació a peus de Cirio i Prats (90'). I sí, encara quedava més: transicions que permetien veure la bola a les dues àres en intèrvals inferiors als deu segons i Morales que tornava a perdonar el 2-3 fent brillar de nou Craviotto (93'). I la resposta, en forma d'èxtasi, convertia una passada de David Haro cap a Pitu en una assistència del gironí a l'esquerra per Cirio. Amb tot l'Estadi en silenci, tens, expectant, Cirio reptava Unai a un duel de nervis dramàtic que l'ex del Prat resolia a favor de l'Hospi amb un gol tan agònic com merescut (94'). Per l'Hospi, per l'afició i per un Sergio Cirio que ha travessat per un any complicat. Un gol que ha fet tornar l'èpica a l'Estadi.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García (Ángel Sánchez, 46'), Manel (Pitu, 46'), Cirio, Aday (David Haro, 72'), Osado i David Prats.

ANDORRA CF: Dani Miguélez (Unai, 90'), Jael (Laguarta, 33'), Gil, Pedro Lozano, Remacha, Reche, Adrián Barba, Fonsi, Vicente Pascual (Josete, 77'), Miramón i Morales.

Gols: 1-0 Osado (24'); 1-1 Morales (39'); 1-2 Adrián Barba (43'); 2-2 Osado (86'); 3-2 Cirio (94').

Àrbitre: Víctor Pérez Peraza (Tenerife). Ha amonestat els locals Lucas Viale (51') i Corominas (61') i els visitants Gil (57'), Adrián Barba (64') i Laguarta (92'). Ha expulsat el preparador fisic de l'Hospi, Arnau Navarro (86').

Incidències: partit corresponent a la 34a jornada del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 500 espectadors. Entrada gratuïta i tarda desagradable pel que al temps, plujós. A l'Hospi, Moragón i Corominas han completat la convocatòria.