Etiquetes

15/4/12

Torna l'èpica | CE l'Hospitalet 3-2 Andorra CF

Gairebé dues hores després del final del partit, encara es fa difícil fer un anàlisi en fred del que ha passat a l'Estadi aquesta tarda. Vagi per davant que l'Hospi manté viu el somni/objectiu del play-off després d'un triomf i d'una remuntada agòniques davant de l'Andorra (3-2). Un partit difícil de resumir per tot el que ha passat, per la intensitat que hi han posat els 28 protagonistes, per les alternatives, per la passió, per la honestedat. Per com de compromesos s'han mostrat tots dos equips. I perquè #somLHòstia és un argument que resum bastant l'estil Hospi, un estil de partit boig, trencat, obert, que facilita la crida a l'èpica. I aquí és on els riberencs han dut el partit, a l'èpica. Aquella èpica que, per desgràcia, Francesc Aznar no pot narrar degut a la prioritats (o interessos polítics). Sigui com sigui, l'Hospi ha acabat guanyant per 3-2 un partit que perdia al minut 86, Osado i Cirio, quan portàvem quatre minuts de descompte, han capgirat el marcador. Tot, mentre l'Andorra perdonava ocasions a dojo per tornar a matar el partit: hi havia Craviotto. Molta emoció, massa potser. Però una injecció d'energia necessària que cal canalitzar per convertir aquest èpic triomf en el punt d'inflexió definitiu.

La baixa obligada de Marc Pedraza ha forçat l'entrada a l'onze d'Aday, única novetat d'inici. De nou, Rubén i Manel d'inici, a casa, el dia que la creativitat es valorava més que mai. I des del primer minut, alternatives i intents a tots dos bàndols: Miguélez blocava un xut de Prats (1') de la mateixa forma que Craviotto aturava el de Reche des de mitjana distància (6') o Fonsi creuava en excés la finalització d'una bona contra col·lectiva dels aragonesos (7'). Després d'uns minuts de recés, el retorn a l'activitat atacant seria tan frenètic com efectiu i, per sort, somriuria l'Hospi: fruit d'un servei de banda arribava l'1-0 després d'una jugada encetada per Aday i perllongada per Rubén García, que assistia un Osado que amb un xut sec des de la frontal batria un Dani Miguélez no massa encertat en aquesta acció (24'). Cirio hauria pogut ampliar la diferència en rematar una bona cursa i centrada de Pol a les mans de Miguélez (31') de la mateixa forma que Reche hauria pogut batre Craviotto en un altre xut llunyà que el lleidatà blocava en dos temps (36').

Però el partit es posaria coll amunt en pocs instants. Primer, arrel d'una desgraciada acció en què un mal rebuig de Dani Guillén habilitava Morales, Craviotto no encertava a desviar l'esfèrica i el punta andorrà aprofitava l'avinentesa per establir l'empat en una jugada gairebé còmica (39'). Les desgràcies, però, no vénen soles i pocs moments després que Manel Gómez enviés al travesser un córner botat per David Prats (41'), l'Andorra capgirava el marcador en una acció que posava en evidència la defensa riberenca: Adrián Barba rematava de forma fantàstica una jugada eterna a l'àrea local amb una rematada que netejava les teranyines de la meta hospitalenca (43'). L'electrònic marcava un sorprenent 1-2 (més per classificació i teoria que per joc i realitat) que deixava transpirar entre la parròquia riberenca una certa resignació a causa d'una derrota tant momentània com negativament decisiva. Igual que el dia de l'Azuqueca.

A la represa no hi hauria Pancorbo, però tampoc Rubén ni Manel, que deixaven pas a Pitu i Ángel Sánchez. Amb ells al camp l'Hospi ha protagonitzat 20 minuts elèctrics amb sis ocasions clares que no han trobat el premi de l'empat. L'Andorra, espantat, encara es pregunta com ha estat possible. Doble ocasió de Pratigol al minut 47 (un defensa l'enviava a córner en darrera instància) i al 48, amb un xut a l'àrea gran que picava a la xarxa lateral. Tampoc tenia encert Cirio, que després d'una bonica paret amb Pitu veia com Dani Miguélez enviava el seu xut a córner (55'); ni un Ángel Sánchez que culminava un exquisit eslàlom amb un xut excessivament creuat (56'). I de nou Prats apareixia per deixar clar que no era el seu dia de cara a porteria: al 60 no arribava per poc a rematar a porta buida una centrada de Dani Guillén, mentre que cinc minuts després pentinava de cap, fregant el pal dret de l'Andorra, una falta deliciosament executada per Ángel Sánchez (65').

L'embranzida de l'Hospi es va veure aturada durant uns quants minuts, fet que va agrair l'Andorra. Només fins que l'entrada de David Haro va tornar a embogir el partit de forma definitiva. Intercanvi de cops entre dos equips que veien el triomf com a únic baló d'oxigen: Cirio enviava una rosqueta posterior a una acció individual llepant el pal esquerre de Miguélez (72'), però Josete la feia més grossa perdonant de forma clamorosa una ràpida conducció i centrada de Morales (81'). Cirio i Osado n'han tingut una de doble al 84, però un Dani Miguélez omnipresent tornava a evitar el perill. Però com de l'èxit al fracàs hi va tant poc com hi ve de convertir-se d'heroi en villà, el porter gadità de l'Andorra ha estat partícep del gol de l'empat de l'Hospi, després d'un córner picat per Ángel Sánchez i rematat al segon pal, de cap, per Osado (86'). Miguélez, fent l'estaquirot, seria substituït instants després, lesionat, pel saragossista Unai Calavia.

Però sí, encara falta molt. Moltíssim. El temps de descompte ha estat una delícia per l'espectador neutral. Pels del Prat o pels del Lleida Esportiu que avui eren a l'Estadi, per exemple. Sense tàctiques, sense ordre. Partit i jugadors trencats físicament però plens d'orgull i més intercanvi de cops: Sant Craviotto tornava a aparéixer per salvar de forma miraculosa una contra conduïda i finalitzada per Jorge Miramón (89'), però també Unai tindria un 'debut' salvador en una doble actuació a peus de Cirio i Prats (90'). I sí, encara quedava més: transicions que permetien veure la bola a les dues àres en intèrvals inferiors als deu segons i Morales que tornava a perdonar el 2-3 fent brillar de nou Craviotto (93'). I la resposta, en forma d'èxtasi, convertia una passada de David Haro cap a Pitu en una assistència del gironí a l'esquerra per Cirio. Amb tot l'Estadi en silenci, tens, expectant, Cirio reptava Unai a un duel de nervis dramàtic que l'ex del Prat resolia a favor de l'Hospi amb un gol tan agònic com merescut (94'). Per l'Hospi, per l'afició i per un Sergio Cirio que ha travessat per un any complicat. Un gol que ha fet tornar l'èpica a l'Estadi.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García (Ángel Sánchez, 46'), Manel (Pitu, 46'), Cirio, Aday (David Haro, 72'), Osado i David Prats.

ANDORRA CF: Dani Miguélez (Unai, 90'), Jael (Laguarta, 33'), Gil, Pedro Lozano, Remacha, Reche, Adrián Barba, Fonsi, Vicente Pascual (Josete, 77'), Miramón i Morales.

Gols: 1-0 Osado (24'); 1-1 Morales (39'); 1-2 Adrián Barba (43'); 2-2 Osado (86'); 3-2 Cirio (94').

Àrbitre: Víctor Pérez Peraza (Tenerife). Ha amonestat els locals Lucas Viale (51') i Corominas (61') i els visitants Gil (57'), Adrián Barba (64') i Laguarta (92'). Ha expulsat el preparador fisic de l'Hospi, Arnau Navarro (86').

Incidències: partit corresponent a la 34a jornada del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 500 espectadors. Entrada gratuïta i tarda desagradable pel que al temps, plujós. A l'Hospi, Moragón i Corominas han completat la convocatòria.

7 comentaris:

  1. Felicitar a todos los jugadores por la entrega (algunos de ellos quedaron totalmente exhaustos) y por hacernos disfrutar de este partido epico.

    Destacar la actuacion de CRAVIOTTO, sin sus excelentes actuaciones en las postrimerias del partido, ahora podriamos estar hablando de una derrota en lugar de una victoria.

    Queda claro que en el equipo hay calidad, lo unico que hay que saberla mezclar con la intensidad, con lo que quiero decir es que perfectamente PITU Y MANEL pueden jugar juntos, y seguro que el equipo ganaria equilibrio, el primero es mas tecnico y el segundo es mas luchador e intenso. Es una lastima ver a jugadors como ANGEL SANCHEZ, en el banquillo, con la EXQUISITEZ QUE TIENEN SUS PIERNAS para lanzar faltas, cornes, dar buenas asistencias...

    ESPERO QUE EL ENTRENADOR HAGA UNA REFLEXION FIRME Y PROFUNDA (aprovechando que tenemos descanso la siguiente semana) DE LO VISTO EN EL TERRENO DE JUEGO, SOBRE TODO DE LO MALO, PARA EVITARLO. Y solo el mister puede conducir de manera positiva esta situacion en este rash final de temporada (mas comunicacion, coordinacion y compañerismo entre los jugadores)

    NADIE PONE EN DUDA LOS CONOCIMIENTOS DE VINYALS, su buena etapa de jugador que sirve para su papel de entrenador, PERO EL AHORA ES EL QUE TIENE QUE TIRAR DEL CARRO Y DEL EQUIPO, con optimismo, dandoles confianza y buscando lideres en el terreno de juego por lineas, por ejemplo que mejor que LUCAS VIALE para que mande en la defensa a sus compañeros, etc.. lo mismo en el centro del campo y arriba.

    Alguna charla entre la directiva y el entrenador no vendria mal en tono de critica positiva, QUEREMOS A NUESTRO ENTRENADOR Y QUEREMOS RECORDARLE PARA SIEMPRE COMO AQUEL ENTRENADOR QUE NOS LLEVO A JUGAR LOS PLAYOFF DE LA TEMPORADA 2012

    ResponElimina
  2. A alguien escuche decir como puede ser que el Llagostera este tan bien clasificado sino tiene buenos jugadores.

    Es muy sencillo: SON COMO UNA FAMILIA, BUEN ROLLO, ENTRE ENTRENADOR Y JUGADORES, MUCHA COHESION TANTO FUERA COMO DENTRO DEL CAMPO, COORDINACION, TODOS SE SIENTEN POR IGUAL, NADIE ES MAS QUE OTRO, ¡¡¡ esto tambien vale en el futbol y se transforma en buenos resultados, aunque el futbol no sea vistoso ¡¡¡¡

    Hemos de intentar copiar estos atributos, lo demas lo tenemos.

    ResponElimina
  3. Cristian, felicitats per la crònica vas plasmar perfectament l'ocorregut en el terreny de joc i en la graderia.

    Subscric tot el comentat per Rafael. Una salutació i gràcies

    ResponElimina
  4. Cristian, en primer lugar felicidades por la crónica. Magnífica. Que la Vanguardia te copie y no te fiche es algo inaudito. Pero en fin, cosas veredes que decía Don Quijote.

    Quisiera transmitirte una cuestión: Personalmente, a ti, no te sobra un mediocentro con Rubén, Manel y Cirio de inicio? A mi me da la sensación que salimos atrás, a verlas venir, y que sólo cuando nos las vemos oscuras quitamos a uno (Suele ser Manel) para darle algo más de "creatividad" al equipo. Desde la lesión de Ángel que viene haciendo esto y que la calidad de jugar la pelota ha bajado. ¿Tú como lo ves?

    ResponElimina
  5. Primero de todo felicitar a Cristian por el gran trabajo que hace cada semana (o mejor dicho casi cada día) por tenernos bien informados de nuestro equipo.
    Lo segundo, ya referente al partido de ayer, es que no me explico como jugadores como Pitu, Haro y Ángel estén desde el inicio del partido en el banquillo... y como he leído en uno de estos comentarios salir con dos mediocentros defensivos como son Rubén y Manel.
    Por otra parte destacar la gran segunda parte donde con la entrada de Pitu y Ángel el partido cambió totalmente; y sobretodo esos minutos finales, que si no llega a ser por el gran acierto de Craviotto y por el cansancio de los jugadores del Andorra ahora el resultado sería totalmente distinto.
    Y por último quería hacer una reflexión respecto a la dinámica que está llevando el equipo en esta segunda vuelta... pero ¿hay miedo a jugar el play-off? ¿acaso hay ordenes desde arriba para no jugarlo (esperemos que no sea así)? ¿Puede haber miedo por en caso de ascenso meterse el equipo en una gran deuda económica? ¿hay miedo de jugar el play-off y que como las últimas veces que se jugó se acabe descendiendo a 3ª? Que conste que eso es mi punto de vista y es un mal pensamiento que se me pasa por la cabeza, y que ojalá esté totalmente equivocado.
    Ante todo y siempre Força Hospi!!
    Saludos.

    ResponElimina
  6. Primer de tot, gràcies a tots, com sempre, per expressar la vostra opinió i per complementar el Blog amb una mica de debat, sempre respectuós.

    Sent clar, tinc la sensació que en els darrers partits alguna cosa ha canviat a l'Hospi pel que fa als onzes, bàsicament pel que fa a premiar bones actuacions de jugadors, donar continuïtat (Manel i Pol). I ahir és una errada, per mi, sortir amb dos tios de tall poc creatiu al mig del camp. S'ha notat el descens del rendiment de Pitu, però sobretot com dieu la no participació d'Ángel Sánchez que, crec, és el jugador més desequilibrant d'aquest Hospi i al qual, per un motiu o per un altre, no se li ha donat la bola que crec que mereix.

    Sobre el que planteja Raúl sobre si es vol fer play-off o no, no tinc cap dubte que els jugadors ho volen (el partit d'ahir n'és una mostra), que el cos tècnic ho vol i... bé, deixem-ho aquí. A vegades es fa complicat discernir entre la desídia i l'interès.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb tu Cristian pel que respecte al tema que dius de Manel i Ruben, personalment no entenc de jugar amb aquest dos jugadors (de titulars) a casa, a domicili i depèn el rival ho puc arribar entendre, però no contra l'Andorra jugant al Municipal de L'H.
    Rafaelestoy de acuerdo contigo con la gran actuación de ayer de Craviotto, en gran parte la victoria es "suya", pero el tema Vinyals me sigue rechinando, personalmente comienzo a dudar de los conocimientos de Vinyals, a la alineación me remito (para más detalles te cito lo que he comentado en el párrafo anterior a Cristian)y acaba sacando a Pitu y Ángel porque se ve en el descanso perdiendo y se ve con la "necesidad" de poner a Pitu y Ángel. Luego comentas lo del Llagostera, personlamente no me sorprende la trayectoria del conjunto gerundense, no soy tampoco un experto del fútbol de 2a división B (como puede ser Cristian), en parte por falta de tiempo y por la falta de información o por no poder ver muchos partidos de esta categoría, pero viendo los jugadores que tienen no me parece mal plantel, lo sorprendente era la primera vuelta que e marcaron (en sentido negativo).
    Felicitats Cristian pel Blog!

    ResponElimina