La Copa del Rei està de moda a l'Hospi. L'anomenat torneig del KO ha tornat amb força a l'Hospitalet després que els riberencs hagin eliminat el Manacor, el Leganés i el Llagostera i ara, un cop a setzens de final, s'enfrontin a doble partit a un dels millors equips de la Lliga BBVA, el Barcelona. Es preveu una nit històrica (tant de bo que màgica) davant els blaugrana, però ni de bon tros serà la primera que es visqui a l'Estadi amb unes característiques similars. De fet, la Copa del Rei ens va deixar una de les nits més inoblidables dels darrers temps en un duel davant del Nàstic de Tarragona en què l'Hospi que aleshores dirigia Ramon Moya es va marcar un partidàs per emmarcar i va eliminar un Segona A en un partit ple d'alternatives. Precisament avui, 20 d'octubre, es compleixen sis anys d'ençà que l'Hospi derrotés el Nàstic per 4-3 i deixés en evidència el míster visitant, Luís César Sampedro, que en una roda de premsa prèvia al partit va arribar a dir que desconeixia on era l'Hospitalet. Res millor que una bona lliçó per acabar aprenent. Imatge: Diari de l'Hospitalet
I això que els primers compassos de partit no feien bona pinta precisament per l'Hospi. Presència d'aficionats grana a l'Estadi i bona entrada per veure aquest duel català a la tercera ronda de la Copa (sempre que l'Hospi s'ha enfrontat a un Primera Divisió ha eliminat abans un conjunt català). El Nàstic, que es plantava en aquest partit amb una mala situació a la Lliga i després d'eliminar el Córdoba a la ronda anterior, s'avançava en el marcador amb un afortunat gol de Pep Pagès en pròpia porta (6') després d'una centrada de Marco. Lluny de reaccionar, l'Hospi va seguir pendent d'un Nàstic superior, dominant i que va semblar sentenciar el partit abans de la mitja hora quan Bolo rematava de cap al fons de la xarxa una bona passada de Carlos Merino (27'). 0-2 i la lògica que semblava imposar-se. Però tots sabem que a l'Estadi, difícilment els partits es puguin donar mai per tancats. Per malament... o per bé.
I és que a la segona meitat la decoració va canviar per complet. L'entrada al camp de Pradas i, especialment, d'Àxel Vizuete va revolucionar un Hospi decidit a fer el més difícil encara. Gol ràpid de Rubén Soler després d'una bona acció individual pel cantó esquerre i xut amb la dreta des de la frontal que es colava lluny de l'abast d'Álvaro (52'). El primer moment pel deliri arribaria uns quants minuts més tard amb una falta picada en curt per Dani Cobo i una gardela impressionant amb l'esquerra de Roger Cànovas que netejava les teranyines de la porteria grana (71'). L'empat a dos semblava desconcertar un Nàstic gairebé verge en atac en aquest segon temps. Però coses del futbol i dels equips 'grans', els tarragonins van encertar en la única ocasió clara dels segons quaranta-cinc minuts i Ismael Irurzun, des de la frontal de la gran, marcava el 2-3 després que la pilota piqués en un company i despistés Edu Pérez (79'). Imatge: www.as.com
Onze minuts i el descompte i el partit només tenia un desenllaç que passava per l'èpica i tenia color riberenc. Dit i fet, els de Moya van seguir el seu camí a la Copa i el Gimnàstic es convertiria en la tercera víctima després de Calahorra i Pontevedra. Per què? Primer per culpa de Jesús Mari Serrano, que en el seu intent de rebutjar una rematada de cap de Rubén Soler es marcaria el gol de l'empat, el 3-3, en pròpia porteria (84'). L'orgasme, aquelles corredisses, els salts sobre del seient i la bogeria col·lectiva arribaria, com manen els cànons, passat el minut 90 i en ple temps de descompte. Servei de banda botat per Pep Pagès que recull Àxel, pilota morta dins l'àrea i rematada de primeres de Paco Valera per situar l'increïble 4-3 a l'electrònic. Per situar l'Hospi a la 4a ronda de la Copa del Rei on l'esperaria l'Athletic Club. D'això en fa ja sis anys, massa anys com per tornar a renunciar a una nit de Copa històrica. La cita, el 9 de novembre. El rival que ha de caure, el Barcelona.
I això que els primers compassos de partit no feien bona pinta precisament per l'Hospi. Presència d'aficionats grana a l'Estadi i bona entrada per veure aquest duel català a la tercera ronda de la Copa (sempre que l'Hospi s'ha enfrontat a un Primera Divisió ha eliminat abans un conjunt català). El Nàstic, que es plantava en aquest partit amb una mala situació a la Lliga i després d'eliminar el Córdoba a la ronda anterior, s'avançava en el marcador amb un afortunat gol de Pep Pagès en pròpia porta (6') després d'una centrada de Marco. Lluny de reaccionar, l'Hospi va seguir pendent d'un Nàstic superior, dominant i que va semblar sentenciar el partit abans de la mitja hora quan Bolo rematava de cap al fons de la xarxa una bona passada de Carlos Merino (27'). 0-2 i la lògica que semblava imposar-se. Però tots sabem que a l'Estadi, difícilment els partits es puguin donar mai per tancats. Per malament... o per bé.
I és que a la segona meitat la decoració va canviar per complet. L'entrada al camp de Pradas i, especialment, d'Àxel Vizuete va revolucionar un Hospi decidit a fer el més difícil encara. Gol ràpid de Rubén Soler després d'una bona acció individual pel cantó esquerre i xut amb la dreta des de la frontal que es colava lluny de l'abast d'Álvaro (52'). El primer moment pel deliri arribaria uns quants minuts més tard amb una falta picada en curt per Dani Cobo i una gardela impressionant amb l'esquerra de Roger Cànovas que netejava les teranyines de la porteria grana (71'). L'empat a dos semblava desconcertar un Nàstic gairebé verge en atac en aquest segon temps. Però coses del futbol i dels equips 'grans', els tarragonins van encertar en la única ocasió clara dels segons quaranta-cinc minuts i Ismael Irurzun, des de la frontal de la gran, marcava el 2-3 després que la pilota piqués en un company i despistés Edu Pérez (79'). Imatge: www.as.com
Onze minuts i el descompte i el partit només tenia un desenllaç que passava per l'èpica i tenia color riberenc. Dit i fet, els de Moya van seguir el seu camí a la Copa i el Gimnàstic es convertiria en la tercera víctima després de Calahorra i Pontevedra. Per què? Primer per culpa de Jesús Mari Serrano, que en el seu intent de rebutjar una rematada de cap de Rubén Soler es marcaria el gol de l'empat, el 3-3, en pròpia porteria (84'). L'orgasme, aquelles corredisses, els salts sobre del seient i la bogeria col·lectiva arribaria, com manen els cànons, passat el minut 90 i en ple temps de descompte. Servei de banda botat per Pep Pagès que recull Àxel, pilota morta dins l'àrea i rematada de primeres de Paco Valera per situar l'increïble 4-3 a l'electrònic. Per situar l'Hospi a la 4a ronda de la Copa del Rei on l'esperaria l'Athletic Club. D'això en fa ja sis anys, massa anys com per tornar a renunciar a una nit de Copa històrica. La cita, el 9 de novembre. El rival que ha de caure, el Barcelona.
Fitxa Tècnica
CE L'Hospitalet: Eduardo, Xavi Roca, Roger Cànovas, Roberto Navarro, Uceda, Dani Cobo, Pep Pagès, Rubén Soler, Chiqui (Àxel, 46'), Vila (Pradas, 54') i Paco Valera.
Club Gimnàstic: Álvaro Iglesias, Carrión, Óscar Álvarez, Llera, Marco (Abel Buades, 56'), Carlos Merino (Manel Ruz, 56'), Cuéllar, Serrano, Codina, Bolo (Irurzun, 73') i Diego Torres.
Gols: 0-1 Pep Pagès (6', pp); 0-2 Bolo (27'); 1-2 Rubén Soler (52'); 2-2 Roger Cànovas (71'); 2-3 Irurzun (79'); 3-3 Serrano (84', pp); 4-3 Paco Valera (90').
Àrbitre: Carlos Clos Gómez (Aragó). Va amonestar els riberencs Àxel, Xavi Roca, Rubén Soler i Paco Valera i els tarragonins Óscar Álvarez i Marco.
Incidències: Partit de la tercera eliminatòria de la Copa del Rei, a partit únic, jugat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 1.400 espectadors.
CE L'Hospitalet: Eduardo, Xavi Roca, Roger Cànovas, Roberto Navarro, Uceda, Dani Cobo, Pep Pagès, Rubén Soler, Chiqui (Àxel, 46'), Vila (Pradas, 54') i Paco Valera.
Club Gimnàstic: Álvaro Iglesias, Carrión, Óscar Álvarez, Llera, Marco (Abel Buades, 56'), Carlos Merino (Manel Ruz, 56'), Cuéllar, Serrano, Codina, Bolo (Irurzun, 73') i Diego Torres.
Gols: 0-1 Pep Pagès (6', pp); 0-2 Bolo (27'); 1-2 Rubén Soler (52'); 2-2 Roger Cànovas (71'); 2-3 Irurzun (79'); 3-3 Serrano (84', pp); 4-3 Paco Valera (90').
Àrbitre: Carlos Clos Gómez (Aragó). Va amonestar els riberencs Àxel, Xavi Roca, Rubén Soler i Paco Valera i els tarragonins Óscar Álvarez i Marco.
Incidències: Partit de la tercera eliminatòria de la Copa del Rei, a partit únic, jugat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 1.400 espectadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada