1/7/12

Manel Viale


Juntament amb el seu germà Lucas, Manel va formar la parella de centrals titulars de la temporada 2009-2010. Degut a la lesió d'Óscar Álvarez, tots dos germans tornarien a formar l'eix de la defensa de l'Hospi 2010-2011. Curiosament, Manel i Lucas van néixer el mateix dia: 9 de març, tot i que Manel, el germà gran, ho va fer l'any 1981, quatre anys abans que Lucas. Tots dos, com els altres dos germans, van néixer a la ciutat argentina de Córdoba, bressol d'equips clàssics del futbol argentí com ara Belgrano, Instituto o Talleres.

Manel (i Lucas) no han estat els únics futbolistes de la família, ja que els seus germans Maxi i Matías també van dedicar part del seu temps a aquest esport: el primer va jugar uns quants anys al Cardedeu i, fins i tot, va arribar a enfrontar-se a l'Hospi defensant la samarreta del Manlleu en un amistós de pretemporada l'agost del 2001. Per la seva banda, Matías va jugar a Les Franqueses, però el 2003 va deixar el futbol i va decidir provar sort al futbol americà, a les files del Fènix de Granollers.

Des que debutés amb el filial del Mallorca la temporada 1999-2000, Manel Viale ha estat jugador de bronze, ja que sempre ha jugat a la Segona Divisió B amb l'únic parèntesi de la seva primera temporada a l'Hospi l'any passat. De totes les participacions en destaquen dues en què Manel Viale va acabar disputant el play-off d'ascens a Segona A amb els seus equips: la temporada 2004-05, es quedava a les portes de l'ascens amb el Zamora, que després d'eliminar el Sevilla Atlético a les semifinals, va veure com el Castelló s'imposava per 1-0 a Castàlia i feia estèril el 2-1 aconseguit a terres castellanes. Un any més tard, el destí no seria tan cruel, ja que la Gramenet va tenir poques opcions davant el Salamanca a la 1a ronda, que va guanyar tots dos partits (2-3 a Santa Coloma i 3-1 a l'Helmántico).

A colació del primer dels play-off, el 26 de juny de 2005 és un dia difícil d'oblidar per Manel però també per Lucas Viale. Aquell primer diumenge d'estiu, tots dos germans van arribar al darrer partit de la temporada amb opcions per pujar de categoria; com dèiem, el Castelló va evitar l'ascens del Zamora de Manel a Segona A. Mentrestant, a 429 quilòmetres, el seu germà petit Lucas també es quedava a les portes de la glòria amb el Mataró, que perdia a Águilas pel mateix resultat (1-0) i no aconseguia pujar a Segona Divisio B. Destí capriciós.

Amb 17 anys acabats de fer, Manel Viale va veure completada una temporada de bojos en què va passar pels dos juvenils de l'Esport Club Granollers (A i B) i va acabar debutant a Primera Catalana amb el primer equip vallesà de la mà de Roberto Puerto. Va ser un 10 de maig de 1998, en un partit que el Granollers va acabar perdent davant del Sant Cugat per 0-1 i en el qual Manel Viale va entrar a la segona meitat substituïnt el seu company, Isaac Pujol. A la imatge, Manel Viale amb la resta de companys del Juvenil B del Granollers (d'esquerra a dreta, cinquè de la fila superior).

A banda de trepitjar el futbol de bronze, Manel Viale també ha coquetejat amb les competicions europees. Va ser l'estiu de l'any 2000 amb el RCD Mallorca, que va participar a la Intertoto Cup on, a la segona ronda, va enfrontar-se al Ceahlaul Piatra Neamt romanès. Després del 2-1 aconseguit a Son Moix, aquell Mallorca farcit de jugadors del filial com Güiza o Álvaro Novo, va ser incapaç de mantenir aquell resultat una setmana després a terres romaneses, on tot i avançar-se en el marcador amb un gol de Güiza, els de Piatra van acabar derrotant els balears per 3-1. Viale va jugar el partit de tornada complet; a l'anada, dia del seu debut, va jugar 14 minuts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada