14/10/12

Som del... Binissalem

Una mica a destemps, 'pillats' per l'actualitat.... però l'ocasió, el text i el convidat mereixen que destapem ja el 'Som de...' d'aquesta jornada; un 'Som de..." de color assul, assul mallorquí, assul del Raiguer. Fa ben pocs temps, si ens parlaven de les Festes i els fideus del vermar, del mateix Raiguer, de Can Fetis o de Jaume Vallès, ben pocs hi hauríem relacionat el Binissalem. Avui ens l'apropa l'Albert Salas, periodista d'IB3, presentador, peu de camp i testimoni de primera mà de les fites del Bini a la Copa Federació o a la fase d'ascens a Segona B. A banda de ser binissalemer i tenir contacte constant amb el club, l'Albert també manté lligams de família amb algun defensa de l'equip. Total, difícilment podríem trobar algú més adequat per dibuixar-nos una mica l'equip de moda del futbol balear: el CD Binissalem. Bona forma de complementar la prèvia de l'Hospi-Binissalem d'aquest diumenge.

El somni de la família assul, per Albert Salas.
Gaudir del somni. Aquest és el gran objectiu del Binissalem per aquesta temporada a la categoria de bronze. Els conceptes gaudir i somni, normalment, tenen relació directa amb la victòria, amb el triomf; En el cas del Binissalem això no té per què ser així. Des del moment en què es va pujar de categoria tots els estaments del club varen coincidir en què es volia gaudir de la nova categoria però amb les limitacions lògiques d’un club que no té cap potencial econòmic ni cap mecenes que proporcioni fitxatges estrelles. Binissalem és un poble d’uns 6.000 habitants i el gran mèrit de l’equip blau és haver fet oblidar al municipi les penes del món actual (crisi econòmica, atur, etc.) amb les alegries aconseguides sobre el terreny de joc del Miquel Pons.

El seu entrenador, Tomeu Pons,  no ho atura de repetir: “S’ha de gaudir, és difícil dir-ho perquè els nostres jugadors corren i corren i moltes vegades van per darrere en el marcador però l’objectiu és viure la nova categoria i aprofitar el moment”. Són les paraules de Pons només acabar el partit de dimecres contra el Badalona en el que va ser la primera derrota a casa de la temporada (0-2). Aquest discurs, extensible a totes les àrees del club, des de la directiva fins als jugadors, és el que confirma el Binissalem com un equip humil, que sap quin és el seu paper a la nova categoria. El club del Raiguer de Mallorca sap que, tal vegada, el somni només durarà un any però farà tot el possible per competir a la Segona B i mantenir-se al grup tercer.

Aquesta humilitat és la que ha convertit el Binissalem en un dels conjunts de moda de les Illes Balears. I això que és el club degà d’aquesta comunitat, amb més antiguitat que el propi Reial Mallorca de la Primera Divisió. Fundat l’any 1914, el Binissalem viu la seva millor època quan s’acosta al Centenari. Tot va començar ara fa un any. Els homes de Tomeu Pons estaven a la part alta de la Tercera divisió balear i varen utilitzar com a gran plataforma la Copa Federació. El Binissalem va saber convertir  una competició moltes vegades menyspreada per tècnics i jugadors en el trampolí cap a l’èxit. És a dir, l’autoestima i la moral del Binissalem es varen anar fent més fortes cada vegada que anaven superant equips de la Segona B a les diferents fases d’aquesta competició estatal. Va ser quan tothom va conèixer al conjunt blau com el club assul.

El crit d’assules és l’ànim per excel.lència al Miquel Pons. Aixecar la Copa Federació va suposar conquerir el cor dels aficionats al futbol de Mallorca. L’èpica també ha estat un ingredient important perquè tot això fos així. A la final contra el Lemona es va aconseguir un 5-0 en el partit d’anada. Però a la tornada tot va ser diferent; En un camp enfagat, els assules varen patir, varen lluitar, varen ser golejats, però al final varen plorar d’alegria. 6-1 va ser el resultat final. El gol com a visitants va ser clau per aixecar el títol. La Copa Federació va atorgar a l’equip una imatge de conjunt triomfador. Tot el poble estava orgullós del seu equip i el més petits varen canviar d’ídols per uns dies. Messi o Cristiano quedaven a un costat. Era l’hora de demanar signatures al capità Miquel Àngel Salas, a Miquel Forteza, al porter Montse, a Javi Fernández i a un llarg número de jugadors que ja són a la història del club.

La conquesta de la Copa Federació va ser la llavor per fer creure a l’equip de que es podia pujar de categoria. Els homes de Tomeu Pons varen acabar subcampions de Tercera divisió per darrera del Constància. Albacete B, Manlleu i Reial Madrid C varen ser les víctimes en el camí cap a l’ascens. El Miquel Pons, conegut al poble com Can Fetis, presentava partit darrera partit el mateix aspecte de ple que a les rondes finals de la Copa Federació. Tal vegada, segur que va ser així, es varen sumar nous adeptes. El premi va arribar contra el segon filial del Reial Madrid. Les futures estrelles blanques varen caure a Binissalem en el dia de Sant Joan. Dia 24 de juny el Binissalem tastava el bronze del futbol espanyol.

Gran mèrit del bon paper de l’equip durant aquests anys el té el seu tècnic. Tomeu Pons presenta un currículum envejable. En els darrers quatre anys, el Binissalem ha jugat tres play off per pujar de categoria i en dos d’ells s’ha arribat a la ronda final. En el 2009 un arbitratge molt polèmic a Lepe va privar del somni de jugar a la Segona B. El 2012 ha estat l’any quan el Binissalem s’ha tret aquesta espina que tenia ‘clavada’. Pons contagia a tothom amb el seu missatge humil. Que ningú no esperi que de la seva boca surtin els tòpics del futbol. Tampoc no es pot considerar la humilitat que desprèn com una arma de cara a la galeria. És un realisme que fa que ningú en el club no ‘sommii truites’, com es diu en bon mallorquí. És a dir, els deliris de grandesa queden aparcats i toca aferrar-se fort per competir a la Segona B.

Pel que fa a l’equip, el president assul, Jaume Vallès, ho va tenir clar des bon començament. S’havia de premiar al bloc de l’any passat. Vallès coneix molt bé el futbol balear, va ser capità del Binissalem durant molts d’anys, i ha configurat una plantilla que és considerada per molts com una selecció balear dels jugadors més destacats de la Tercera. Llevat dels homes que té el Constància, el Binissalem ha fitxat als jugadors que més destacaven a la categoria segons les necessitats que tenien per completar la plantilla.

El que no s’ha perdut és l’essència de bloc, d’equip unit, de família, perquè el Binissalem és això: una família. Han arribat una desena futbolistes però molts coincideixen en què el Binissalem és un equip que s’ha construït des del darrera amb peces molts similars entre sí. Jugadors locals com Miquel Àngel Salas, Toni Salas o Toni Oliver poden presumir de tastar les mels de la Segona B amb l’equip del seu poble; D’altres com Dani Camacho, Ernesto o Martí Noceres tornen a la categoria; També hi ha jugadors que han apuntat bones maneres des de les categories inferiors del futbol illenc, com ara Chus, Jaume Calonge, Àngel García o Bernat Alomar. I d’altres més veterans que han deixat les gotes de la seva qualitat en els camps de Tercera, com son Javi Fernández, Rubio, Paco Plata o Contreras. I un home que és un pulmó i actor important dins l’equip: Miquel Forteza. Tots es mereixen aquesta temporada i tots tenen un objectiu: seguir gaudint del somni. No deixar que en cap moment aquests somni, tot i les possibles derrotes, es converteixi en un malson. Hi ha tot un poble darrera i la humilitat és la gran bandera dels assules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada