Som del... Zaragoza B

Avui, per causes alienes al Blog, el 'Som de...' setmanal serà una mica 'patillero'. Vaja, que serà un servidor qui faci 4 línies sobre el Zaragoza B; sobretot sobre la seva Ciudad Deportiva. Que l'entitat 'blanquilla' ha perdut el nord des de fa ja unes quantes temporades és prou evident. Alfonso Solans ja va haver de marxar per la porta del darrere fa unes quantes Lligues, però lluny que aquesta fos la solució, l'arribada d'Agapito Iglesias ha desembocat en un seguit de mesures i decisions il·lògiques que encara fan més meritori que el primer equip del Zaragoza sigui capaç de ser a Primera Divisió durant més d'una temporada consecutiva. Respecte, sobretot, pels jugadors, pero llegir els noms de Lanzaro, Obradovic, Paulo Silva, Dujmović, Pinter, Zuculini, desconeguts pels que no estem ficats en el futbol d'elit, conviden a pensar que alguna cosa (moltes, de fet), no s'estan fent bé en un club que arrossega deutes tan importants i que sembla treure el mínim profit del seu futbol base.

Una dada, lapidària potser: 5 de les baixes concedides aquest estiu han anat a parar a rivals del grup 3 de Segona B: Álex Sánchez (Teruel), Arnau (Sant Andreu), Barba (Andorra), Unai (Andorra), José (Gandia). Tots ells, gaudint de més o menys minuts, estan per sobre del filial a la classificació. Un filial que només ha pogut recuperar la Segona B després de passar per caixa el passat estiu i abonar 395.000 euros per jugar a Segona B (veurem fins quan). Han estat cinc temporades acumulant fracassos a Tercera Divisió, amb fins i tot un sisè lloc al grup aragonès; els 4 anys restants, fent temporades més o menys bones en lliga regular, Ontinyent, Tenisca, Getafe B i Mairena feien caure el Zaragoza B en un nou 'Dia de la Marmota'. Això, fins que a Agapito Iglesias se li va ocórrer la feliç idea de pagar gairebé 400.000 euros per pujar un equip pensat per Tercera Divisió, amb un entrenador sense cap experiència a les banquetes (Esnáider tenia un càrrec a Ciudad Deportiva) i, com ja ve sent habitual, amb l'equip disputant els seus partits entre l'autovia i un paisatge semidesèrtic.

Situada al quilòmetre 8 de la Carretera de Valencia, l'autovía coneguda com 'Autovía Mudéjar', la Ciudad Deportiva del Real Zaragoza es troba situada al terme municipal de Cuarte de Huerva i situada a uns 10 quilòmetres de la capital. Cal poc menys que un acte de fe per apropar-s'hi, o ser familiar d'algun dels jugadors. O simplement, estar un pèl boig (sí, ho tenim acceptat). Vaig tenir l'oportunitat de presenciar-hi el Zaragoza B 0-0 Llagostera de la 5a jornada i, de retruc, descobrir les instal·lacions de la Ciudad Deportiva. Accés sense pavimentar en un camí de terra, cartells indicadors perfectes per fer un 'blanc-i-negre' amb Instagram i vendre-ho com a foto de postguerra i faltes d'ortografia en una màquina autoservei que anuncia la cervesa saragossana per excel·lència. En el plànol esportiu, camps, molts camps; el prinicipal, amb dues minigrades sense cobrir, un petit marcador i un dels laterals coberts amb aquelles molestes xarxes que compliquen la visió del públic completen el dantesc panorama d'unes instal·lacions funcionals que perden atractiu per la seva ubicació. Vaja, que lluny de ser un punt de suport en moments difícils acaben servint per allunyar el que ha de ser el futur del Zaragoza, el seu futbol base, de l'aficionat.