Som del... Badalona

Cinquè capítol del 'Som de...' i primer equip català que apareix a la secció. L'enfrontament de diumenge a l'Estadi davant d'una de les tradicions bèsties negres riberenques, el CF Badalona, ens fa creuar el Barcelonès per descobrir més coses sobre l'entitat escapulada de la mà del periodista de Radio Marca, el badaloní Dani Fernández, integrant del futbol base del Badalona fa unes quantes temporades i seguidor escapulat. Una mica d'història passada i recent, una mica d'actualitat i d'opinió sobre el Club de Futbol Badalona... a continuació.

HISTÒRIA DE L'ENTITAT
El Club de Futbol Badalona va ser fundat el 15 de Maig de 1903 per l'atleta i músic Francesc Viñas Bosch amb el nom de Football Bétulo Club. Al 1908, el club s'inscriu als registres federatius amb el nom de FC Badalona, vestint amb samarreta blau i vermella a ratlles i pantaló blau. I no és fins el 1913 que adopta el blau escapulat que tots coneixem. El primer terreny de joc va ser la plaça del Sol, al barri de Casagemes. Més endavant es traslladà al camp del barri de Manresà, prop de Montgat. El 1933, amb la fusió amb l'Artiguense, el club passa a denominar-se Sport Club i es trasllada a l'altra banda de la ciutat, a la zona sud, al barri d'Artigues. L'11 d'octubre de 1936, poc després d'iniciada la Guerra Civil, s'inaugura el camp de l'Avinguda de Navarra amb un partit entre l'Sport Club i el FC Barcelona.

Als primers anys de la postguerra, el Badalona va tenir dificultats econòmiques per afrontar els desplaçaments i va haver de recórrer a l’ajut extern dels empresaris de la ciutat. Tot i això, aconsegueix mantenir-se des de 1947 a 1952 a la Segona Divisió, fins que al 1953 el club perd la categoria i baixa a Tercera on hi estarà fins el 1963, quan torna a pujar a Segona. La forta crisi industrial esdevinguda a principis dels anys setanta afecta al futbol badaloní que entra en una llarga etapa de crisi, la més greu que ha patit la ciutat. Les aportacions externes al club desapareixen i el que encara és pitjor, el club és desarrela de la ciutat, la qual es refugia en el bàsquet, un esport en auge.

Les dues últimes dècades han estat una mena de viacrucis esportiu i social per al club. L'equip ha anat voltant per les categories inferiors del futbol català i espanyol, el camp s'ha buidat de socis i la gestió directiva només ha servit per enfonsar encara més l'entitat. Aquest procés de decadència del club semblava condemnar-lo a la desaparició a les portes de celebrar el seu centenari, fins que l'escassa massa social de l'entitat va reaccionar obrint un procés electoral que va acabar donant la presidència a l'empresari de la ciutat Fermín Casquete, defensor de la fusió entre el CF Badalona i la Unió de l’Esport Badaloní, un club jove i en apogeu. L'objectiu de la nova junta va ser iniciar un projecte que acabés portant de nou el CF Badalona, com a mínim, a Segona Divisió A, amb un nou estadi municipal que l'arquitecte francès Dominique Perrault va projectar al Torrent de la Batllòria al voltant de l’any 2002-2003.

Un somni que encara està per fer. Una intenció que alguns dels que vam formar part del futbol base d’aquella època vam viure de primera mà i ara, gairebé deu anys desprès encara està per posar-hi la primera pedra. Tot i que cada any se’n parla, el projecte sembla no tenir principi ni final. Fins i tot, s’ha hagut de modificar abans de començar. Al final de la temporada passada, desprès de deu anys a la presidència, Fermín Casquete va abandonar el club deixant-lo a mans d’un home de la seva confiança, l’actual president Felipe Martínez, qui esgotarà el mandat de l’anterior mandatari, en principi, a finals d’aquesta temporada.

ÀMBIT ESPORTIU
Fins aleshores, el club ha militat 14 vegades a Segona Divisió, vuit a Segona B i quaranta a Tercera Divisió. Les eliminatòries de Copa de Rei davant el Llevant de Bernd Schuster i el Barça de Frank Rijkaard van donar-li molt ressò a l’entitat, encara que els seus èxits més importants en quant a títols, han estat una Copa Federació davant el Villanueva de Còrdova a la temporada de l’ascens a Segona B (2003-04); sis cops campió de la Tercera Divisió (1932-33, 1945-46, 1946-47, 1960-61, 2002-03, 2003-04); un Campionat de Catalunya de Segona Categoria: (1925-26); cinc vegades campió del Torneig d'Històrics (1987, 2003, 2004, 2008, 2011) i un campionat del grup 3 de Segona B (2005-2006) on finalment es va quedar a les portes de l’ascens a Segona Divisió en una eliminatòria davant el Linares.

Com també es va quedar a les portes d’obtenir el premi la temporada passada. En un any que es preveia de transició després de la baixada de pressupost, deixant enrere els últims anys decebedors de “vaques grosses”, l’equip es va classificar folgadament per al play-off a base de regularitat durant tot el campionat. Desprès d’eliminar al Leganés en una eliminatòria èpica al partit de tornada, els homes de Manolo Márquez no van poder amb l’equip de moda dels últims dies, el Mirandes, desprès de perdre per la mínima a Anduva (1-0) i no passar de l’empat sense gols al Camp del Centenari.

Aquesta temporada, després de confeccionar una plantilla superior a la de l’any passat - almenys més complerta-, i amb rivals a la lliga a priori inferiors a anys enrere, l’equip no troba la regularitat necessària per ser dins de les places de privilegi. Encara queda pràcticament una volta per assolir-ho, però el Badalona el vell problema d’efectivitat de cara a porta i a vegades es deixa sorprendre per rivals teòricament inferiors per no imposar la seva superioritat sobre la gespa. L’equip no troba la regularitat que sí va trobar l’any passat, la qual aportava punts amb resultats que amagaven la poca capacitat golejadora. Un aspecte que, a l’hora de la veritat, als partits decisius, es posa de manifest com ja va succeir l’any passat. Es genera però no es tradueix en gols i això acaba marcant diferències a la classificació. Tot i això, jugadors i cos tècnic saben que el partit davant l’Hospitalet, un rival directe, pot ser si no l’últim, un dels últims trens de cara al play-off, donada la distancia que es podria donar amb els equips de la part alta de la classificació en cas de derrota a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet. I es que ningú regala res i tothom es juga molt. No es pot perdonar més. No val a badar. Som-hi Badalona!