Punt i a part | CE L'Hospitalet 0-0 UE Lleida

No ha pogut ser. L’Hospi ha posat fi a la temporada 2010-2011, la del seu retorn a la Segona Divisió B amb un amarg empat a l’Estadi, sense gols, davant d’una UE Lleida que també s’ha quedat sense el premi del play-off. Primer i més important, perquè l’empat no servia a cap dels dos equips: el respecte i la por a perdre han acabat pesant més que les ganes de somiar en el miracle, especialment a les files d’un Hospi prou desconegut que amb prou feines ha posat en problemes Eduardo. En cas s’haver guanyat, però, els resultats dels rivals tampoc haguessin acompanyat, ja que tant l’Alcoyano com l’Orihuela han acabat empatant els seus partits i haurien fet inútil un triomf riberenc o lleidatà. Un final trist que no ens ha de fer perdre el món de vista i valorar l’enorme temporada que ha fet aquest equip, ja des que el desaparegut Ángel Pedraza va agafar les regnes de l’equip el passat mes de juliol i va sentar les bases de l’equip que millor proposta futbolística ha presentat en aquest grup 3. No val la pena parlar de justícia al món del futbol i des d’aquí aprofitem per felicitat el Sabadell, el Badalona, l’Alcoyano i l’Orihuela per la seva classificació pel play-off d’ascens, per haver-se guanyat el dret a ascendir sobre el camp i per haver fet justícia, simplement, havent aconseguit més punts que els 17 equips restants. Per cert, el drama del descens s’ha solucionat amb el triomf del Benidorm a Alzira (0-2) que deixa els blaugrana a Tercera, els de la Marina Baixa en zona de promoció de descens i l’Sporting Mahonés salvat de tot perill després de vèncer el Gandia per 0-1.

Centrats en el partit d’avui, hem vist una versió de l’Hospi força allunyada del que estàvem acostumats. Dues novetats a l’onze inicial: Eloi Fontanella i Manel Gómez tornaven a ser de la partida des de l’inici en detriment de Pitu i de Rubén García, que començaven el partit des de la banqueta igual que Cristian Lobato. L’aposta de Miguel Álvarez no ha sortit del tot bé, ja que el Lleida ha acabat anul•lant la poca capacitat creativa de què disposava l’Hospi sobre el terreny de joc, un Hospi que ha pecat d’individualisme i que ha tingut poca profunditat en el seu joc. Tot i això, al respecte ha marcat el desenvolupament dels 90 minuts del partit i especialment l’arrencada d’un matx que no ha viscut la seva primera ocasió de gol fins al minut 22, amb una bona acció de Rubén Rayos en banda dreta que ha centrat al segon pal on Jesús Imaz, sol, ha connectat un fort xut que Craviotto ha enviat a córner. Més clara encara ha estat la segona ocasió dels d’Emili Vicente, després d’una nova centrada de Rayo que el portuguès Joao Moreira ha connectat amb el cap obligant Craviotto a lluir-se per enviar de nou la pilota a córner (29’).

L’Hospi ha recorregut a la guerra individual i a les passades llargues, un fet que ha provocat l’absència d’oportunitats riberenques. L’únic oasi en aquest desert ofensiu ha estat un xut de Cristian Alfonso des de la frontal de l’àrea en recollir una pilota morta, però el seu xut l’ha aturat sense problemes Eduardo (31’). Intenció, però, sí que n’hi ha hagut, però unes vegades la poca inspiració en atac i d’altres la duresa dels defensors blaus (Corominas ha acabat cosit a patades) han impedit veure l’Hospi que ha meravellat al llarg de la temporada. Amb tot, la decoració no ha canviat d’aquí al final del primer temps. Això a l’Estadi: a Palma, l’Alcoyano s’avançava amb un gol de César Remón (40’) i allunyava el somni de l’Hospitalet.

La segona meitat ha començat novament amb un excessiu respecte entre dos equips que, tot i estar obligats a guanyar, estaven més pendents de no perdre aquesta opció de victòria. Els canvis a totes dues files han trigat a arribar, i es comprèn així que la dinàmica de l’encontre no es veiés modificada en excés. Així les coses, una jugada iniciada per Cirio la rematava David Corominas, que es topava amb la cama providencial d’Adrià Gallego per enviar la pilota a córner (58’). Deu minuts més tard, Álvarez movia la banqueta per primera vegada i donava entrada a Jordi Martínez i Cristian Lobato, que prenien el relleu d’Eloi i d’Andrés Barón (68’). Acte seguit, però, Craviotto ha tornat a ser providencial després d’una gran jugada individual de Rayo (un malson l’il•licità!) que s’ha plantat tot sol davant del porter lleidatà de l’Hospi i l’ha obligat a estirar-se per enviar de nou la pilota a córner (69’). La resposta ha arribat pocs minuts més tard en una jugada a pilota aturada; una falta en banda dreta, picada per Coro, la pentinava suaument amb el cap Sergio Cirio, insuficient per superar un Edu Pérez que gairebé no ha tingut feina (72’).

L’entrada de Pitu per Pedraza ha donat una mica més de criteri a un Hospi que havia disposat tota la carn a la graella i que, per tant, també feia més concessions defensives. Així, l’ex de l’Hospi Asier posava de nou a prova Craviotto amb un xut des de la frontal de l’àrea que el porter riberenc allunyava amb els punys (79’). El partit s’ha obert a mesura que s’apropava la fi del partit, i aquesta ha estat l’única manera que l’Hospi, ara sí, tingués la gran ocasió del partit a pocs instants d’arribar al minut 90: gran centrada de Coro en banda dreta i rematada de cap en planxa de Manel, al segon pal i arribant des de darrere, que s’estavellava a la xarxa lateral de la porteria visitant. Era l’ocasió. Els tres minuts de descompte han posat de relleu els nervis de tots dos equips i només David Giménez hauria pogut trencar l’empat i rememorar l’històric gol d’Elda en una acció al temps d’afegit que salvava Lucas Viale (92’).

Amb el xiulet final d’Usón Rosel, la tristor es feia evident a les files i aficions dels dos equips. Sense el premi del play-off, la sensació del Lleida era la d’incertesa davant del complicat futur de l’entitat. A l’Hospi, una certa sensació de canvi de cicle, no pels resultats ni pel futbol però sí per la marxa dels Cristians, tres jugadors importantíssims al llarg de les últimes dues temporades i que l’any que ve volaran del niu riberenc. L’Hospi, amb o sense ells, continuarà la propera temporada i la següent... Seguirem gaudint de l’equip que ens fa estar al peu del canó sempre que sigui possible. Seguirem vivint aquesta passió que ens mou, que ens fa patir, gaudir i emocionar-nos amb aquests esport, l’esport dels 22 que corrien darrera de la pilota. La competició oficial per a l’Hospi no tornarà fins a mitjans del proper mes d’agost amb la Copa del Rei; fins aleshores, sempre que ho vulgueu, tindreu aquest Blog per seguir informats de l’actualitat de l’Hospi.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón (Lobato, 68'), Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Corominas, Marc Pedraza (Pitu, 76'), Eloi Fontanella (Jordi Martínez, 68'), Cristian Alfonso i Cirio.

UE LLEIDA: Eduardo, Jerson, Dani Marín, Pau Bosch, Paco Vázquez, Jaume Delgado, Jesús Imaz (Dani Pujol, 76'), Adrià Gallego, Joao Moreira (Cheikh, 73'), Rayo i Asier Eizaguirre (David Giménez, 88').

Àrbitre: Sergio Usón Rosel (Aragó). Sense problemes. Ha mostrat targeta groga als locals Cristian Alfonso (26'), Barón (48'), Eloi Fontanella (55') i Manel Gómez (87') i als visitants Rayo (43') i Jerson (72').

Incidències: Bona resposta de la ciutat de l'Hospitalet si ens atenem a la promoció que s'ha fet del partit. Uns 3.000 espectadors a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet, de llarg, la millor entrada de la temporada. Presència d'uns 150-200 espectadors del Lleida que tampoc han deixat d'animar al llarg de tot el partit. Dani Planchería i Rubén García han completat la convocatòria del CE L'Hospitalet, llista de la qual n'ha quedat fora Cristian Gómez, que com Cristian Lobato i Cristian Alfonso s'acomiaden de la samarreta riberenca. Finalment, l'Hospi serà sisè amb 60 punts i s'haurà quedat a 3 punts del play-off d'ascens.