Volem un final de conte! | CE L'Hospitalet - UE Lleida (diumenge, 18:00 hores)

Allò fàcil seria dir que estem davant de l'últim partit de la temporada 2010-2011 del nostre Centre d'Esports l'Hospitalet. Amb els números a la mà, seria difícil rebatre la nostra posició. Però som l'Hospi, som de l'Hospi i fins que hi hagi un petit bri d'esperança, sigui propi o aliè, confiarem en les nostres possibilitats. S'apropa una d'aquelles jornades històriques, que molts cops acaben també convertides en histèriques i que acaben per donar pas a tot un cúmul de sentiments segons l'escenari que queda després de la batalla. Batalles, en aquest cas. I és que el món #2bg3 estarà demà pendent, d'una banda, de Palma de Mallorca, Oriola i l'Hospitalet. De l'altra, no ens n'oblidem, Gandia i Alzira també focalitzaran l'atenció a la part baixa de la lliga. Per un dia, però, en farem prou amb seguir les evolucions de l'Hospi i dels seus rivals; primer, dels riberencs, que primer hauran de tirar endavant el seu partit davant d'un Lleida que encara ha de dir la seva darrera paraula en això de la lluita del play-off. Un partit al qual, recordem, tothom que visqui a l'Hospitalet o hi hagi nascut hi podrà accedir gratis. Segons com vagi el partit (i els nervis), serà l'hora de confiar el nostre cor als transistors per seguir les evolucions dels partits del Badalona, l'Alcoyano i l'Orihuela que acabaran de dibuixar la classificació final de la fase regular de la lliga. 90 minuts (i escaig) per jugar, per patir, per somiar. 90 minuts per fer Hospi. 90 minuts.

El Lleida
Sempre podrem pensar que és millor tenir al davant un rival que no s'hi jugui res a l'hora d'afrontar una jornada decisiva com aquesta. Si el Lleida és millor o pitjor convidat que d'altres equips no ho sabrem mai, sobretot si ens atenem al criteri canviant de molts opinadors: els 'aposteriorístics' que diria Juanma Lillo. Si l'Hospi compta amb poques opcions de play-off, encara més minses són les possibilitats del quadre de la Terra Ferma per ser entre els quatre primers de grup. Les premises són clares: derrotar l'Hospi i esperar que perdi l'Orihuela. Només en un cas això tampoc valdria, és a dir, si el Badalona perd a Son Bibiloni i provoca un triple empat amb lleidatans i oriolans. Sigui com sigui, tot passa per guanyar, per sortir a marcar com a mínim un gol i, s'entén, per concedir possibles accions d'atac a l'Hospi. Passa, també, per intentar treure la pilota al conjunt de Miguel Álvarez per tal de restar problemes. Passa, per tant, per aconseguir la quarta victòria consecutiva a domicili després de vèncer a Benidorm (1-2), a Alacant (1-2) i a Gandia (2-5).

Passa, sobretot, per aïllar-se de la complicada situació institucional que travessa l'entitat, incapaç de presentar un pla de viabilitat i condemnada a la desaparició. 72 anys després, la Unió Esportiva de Lleida se'n va en aparença, en història i en forma, malgrat tot apunta a què l'essència es mantindrà sota un altre nom, cognom i escut, coses del futbol actual. El pitjor de tot és veure la diferència de compromís entre els jugadors i el cos tècnic del primer equip, d'una banda, i dels responsables i encarregats de tirar endavant el club que, any rere any, han anat passant per Doctor Fleming. Al final, paguen els de sempre, paguen els qui poca culpa tenen (jugadors) i els que encara menys responsabilitat tenen (aficionats). Situació delicada i complexa que en major o menor mesura va afectar diumenge passat a l'equip, que va perdre sorprenentment a casa contra un Mallorca B de Tercera (0-2), en un partit on Rayo va fallar dos penals en tan sols un minut. Veure per creure. La derrota, sens dubte, va restar bona part d'opcions de fer la promoció als d'Emili Vicente, que dues jornades abans ja havien perdut al Camp d'Esports davant de l'Alzira, també en descens i també per 0-2.

Les dues penes màximes errades no van impedir que Rubén Rayos afronti aquesta última jornada al capdavant de la llista de màxims golejadors del grup tercer de Segona B amb 18 gols, 1 més que el castellonenc Luismi Loro. L'il·licità és, de llarg, el killer dels blaus, gairebé quadriplicant els seus perseguidors, Adrià Gallego i l'exHospi Asier Eizaguirre, amb 5 gols per barba. I és que amb 48 gols el Lleida és tot just el segon equip més golejador del grup per darrera de l'Hospi, que amb 58 gols encapçala aquesta llista. Atenció a l'inici de cada període, ja que els lleidatans han marcat 10 dels seus 24 gols a domicili al principi de les primeres i segones meitats (un 42%), però també caldrà parar atenció al tram final de l'encontre, moment en què el Lleida ha fet 9 dels seus 24 gols lluny del Camp d'Esports (38%). Per contra, és a la darrera mitja hora de partit que el Lleida encaixa més gols lluny del seu feu; concretament, 9 dels 17 gols encaixats fora de casa han arribat entre el minut 61 i la finalització dels partits.

De cara al duel de demà Emili Vicente ha decidit convocar tota la plantilla per tal de fer caliu, inclosos els jugadors lesionats i sancionats. En aquest llistat hi apareixen, doncs, el sancionat Xavi Jiménez (expulsat davant el Mallorca B) o els lesionats Dupi i Héctor Miguel. La bona notícia pel tècnic de la Seu d'Urgell serà poder comptar de nou amb Pau Bosch, que diumenge passat va ser titular fent parella amb el seu germà Jerson a l'eix de la defensa per primer cop en 2 mesos i mig després d'haver-se lesionat. Així doncs, podríem viure un peculiar duel de centrals entre els germans Bosch amb la samarreta del Lleida i els germans Viale defensant els colors del CE L'Hospitalet.

Possible alineació del Lleida: Eduardo, Gabernet, Pau Bosch, Jerson Bosch, Dani Marín, Jaume Delgado, Álex Colorado, Adrià Gallego, Joao Moreira, Rayo i Asier Eizaguirre.

L'Hospi
Com un premi, però sense renunciar a res. Així afrontarà aquest partit la plantilla i el cos tècnic del Centre d'Esports l'Hospitalet l'últim partit de temporada regular l'any del retorn a la Segona Divisió B. Un any complicat especialment a l'inici de la temporada, quan l'Hospi flirtejava amb el descens i els fantasmes d'un nou descens a Tercera Divisió amenaçaven amb tornar. Amb temps, paciència i confiança, però, l'equip ha anat demostrant de què era capaç fins al punt de ser capaç, progressivament, d'abandonar el fanalet vermell, sortir de la zona de descens, afiançar-se a la zona tranquil·la, aconseguir la classificació virtual (matemàtica, no ens enganyem) per la Copa del Rei i arribar a la darrera jornada amb opcions, més o menys factibles, de disputar la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Només per aquesta evolució, per la convicció que han demostrat els jugadors en les 37 jornades que portem disputades i en totes i cadascuna de les sessions d'entrenament realitzades, el premi és més que merescut. I com ja han dit molts aficionats, la millor ovació de la temporada ha de ser per ells sigui quin sigui el resultat del partit, sigui quina sigui la posició final al campionat.

Però més enllà del premi, l'Hospi té la difícil missió de superar un Lleida que arribarà en una situació similar, havent de guanyar i d'esperar el resultat dels rivals. Al record, el mal partit de la primera volta en què els riberencs van oferir una de les pitjors imatges de la temporada i en què, afortunadament, només van perdre per 1-0. Serà important controlar els nervis que diumenge a Sant Boi van estar a punt de fer-nos jugar una mala passada. I és que en el fons, sempre des del respecte al rival i conscients dels factors que existeixen al futbol, l'Hospitalet sap que té prou qualitat com per derrotar el Lleida sense que això impliqui que la tasca hagi de ser precisament fàcil. El 'factor Estadi' ha de ser de nou un dels bastiments en què l'Hospi ha de basar el seu partit, juntament amb el control de la pilota i l'efectivitat cara a porteria que ha demostrat en els darrers partits.

A més, Miguel Álvarez podrà comptar amb gairebé tota la plantilla per tal de confeccionar l'última convocatòria del campionat. L'única absència serà, una setmana més, la de David Ceballos que segueix arrossegant problemes al seu genoll. Per contra, Manel Gómez podria tornar a la llista de 16 després de complir el seu partit de sanció diumenge passat, mentre que Cristian Lobato i Rafa Santacruz també es troben en perfectes condicions per ser de la partida si el míster ho creu convenient.

Possible alineació de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Corominas, Lobato, Sergio Cirio i Cristian Alfonso.

L'àrbitre

L'aragonès Sergio Usón Rosel, auxiliat per Enrique Hernández Mateo i Héctor García Fernández, serà l'encarregat de dirigir aquest CE L'Hospitalet-UE Lleida. Serà segon partit que l'àrbitre aragonès, que tot just viu la seva segona temporada com a col·legiat de Segona B, dirigeixi a l'Hospi després del partit jugat a Gandia el passat mes de febrer i en què Usón Rosel va convertir-se en protagonista per culpa de la seva lesió. Aquest curs, Usón Rosel ha xiulat un total de 13 partits amb un balanç de 6 victòries locals, 3 empats i 4 victòries visitants, té una mitjana alta de targetes (7 per partit) i ha expulsat 7 jugadors en aquests partits. Tampoc no serà la primera vegada que l'àrbitre aragonès dirigeixi un partit del Lleida aquesta temporada: ja ho va fer el passat més de desembre en un Alzira 0-2 Lleida.

Els precedents
Fa més de 25 anys que l'Hospi no guanya el Lleida com a local. Dit així, la dada sembla esgarrifosa però el cert és que riberencs i lleidatans només s'han vist les cares en dues ocasions des d'aquell 2-0 (gener de 1986), sempre a Segona Divisió B. El balanç és de dues victòries blaves (0-3 l'any 2002 i 1-2 l'any 2007) i dos empats, a zero i a un gol. Són 4 dels 6 partits en què el Lleida ha sumat a l'Hospitalet després de 12 visites. Llunyà, massa llunyà, queda el 9-1 de la temporada 1959-1960, una de les màximes golejades de la història del club. Els 12 emparellaments previs ens han deixat un total de 40 gols, 27 de l'Hospi i 13 del Lleida.