Quan serà? | CE l'Hospitalet 1-1 CF Gandia

Després de set jornades, l'Hospi continua sense conèixer la victòria. Ni el retorn a l'horari habitual, ni jugar a casa, ni tornar a la samarreta tradicional de la franja diagonal ni tan sols marcar després de 416 minuts han estat motius suficients per derrotar aquest matí el Gandia. De fet, riberencs i valencians han disputat un encontre igualat que s'hauria pogut decantar per qualsevol dels dos conjunts. Tot i avançar-se a l'electrònic gràcies a un gol de Sergio Floro (35'), l'Hospi va aconseguit salvar un punt gràcies a un golàs de Cristian Gómez a la represa (47'). Tot i això, la remuntada no s'ha pogut completar i l'Hospi seguirà, una setmana més, a la zona més baixa de la classificació. El pitjor, però, està per venir: amb l'equip tocat i immers en aquesta dinàmica negativa toca afrontar dos desplaçaments consecutius als camps de Mallorca B i Orihuela. Difícils o no, però, guanyar es convertirà més que mai en una autèntica obligació.

Futur negre que observem un dels dies en què l'Hospi, tot i gaudir d'alguna bona ocasió de gol, ha estat més espès i menys superior. De fet, el partit ha acabat en empat com podria haver acabat amb victòria de l'Hospi o dels homes de Vicente Medina. I és que el Gandia n'ha fet prou amb una primera meitat de bona col·locació i concentració per anul·lar la capacitat creativa d'un Hospi que, de nou, ha llançat els primers quaranta-cinc minuts. Perquè ha sorprès l'aposta inicial de Pedraza, amb tres homes al mig del camp (Toni, Manel i Gómez), amb Lobato i Coro a les bandes i amb Jordi Martínez com a únic referent ofensiu; un plantejament que sorprenia tenint en compte la importància del partit, l'entitat del rival i la necessitat de risc que calia que l'Hospi prengués. En part, aquest plantejament ha contribuït a augmentar la confusió en què s'ha convertit el partit en els primers 20 minuts, on el migcampisme ha estat a l'ordre del dia i ni Craviotto ni Reguero han hagut de treballar en cap ocasió.

Hem hagut d'esperar al minut 21 per considerar perillosa qualsevol acció atacant d'Hospi o Gandia: Jordi Martínez rebia una passada de Cristian Gómez al vèrtex esquerre de l'àrea valenciana, controlava l'esfèrica i feia un xut escarransit que es perdia a l'esquerra de Reguero. Una gota d'aigua en el desert; mai millor dit si tenim en compta la xafogor que es registrava aquest matí a l'Estadi, coses de l'anomenat "estiuet de Sant Miquel". Tampoc és que el Gandia hagi estat un tsunami ofensiu, però tampoc no li ha perdut la cara al partit en cap moment. No obstant, no ha estat fins al minut 27 que els blanc-i-blaus han inquietat la porteria de Craviotto, després d'un servei de cantonada botat per Álvaro que la defensa riberenca no ha aconseguit allunyar i que ha caigut als peus de Sergio Floro dins l'àrea petita, que ha disparat fluix a les mans de Craviotto després que la pilota toqués en un defensa local.

S'entén doncs que el gol del Gandia hagi arribat en una jugada aïllada, en una pilota que l'Hospi ha perdut al mig del camp i que ha permès una passada bombada cap a Sergio Floro, que s'ha plantat sol davant Craviotto, li ha clavat una vaselina perfecta i ha allotjat la pilota al fons de les malles de la meta riberenca, sense que Lucas Viale arribés a temps de treure-la. (35') Una història molt i molt familiar pels riberencs, que tornaven a veure per enèssima vegada com el rival s'avançava al marcador sense haver fet més mèrits que l'Hospi, tot i que els de Pedraza avui no s'hagin mostrat precisament inspirats. Fins al descans, el Gandia sí que ha reculat i ha cedit espais a un Hospi, que amb més cor que no pas cap ha buscat la porteria de Reguero, sense cap tipus d'èxit.

Si la primera meitat havia acabat amb molt males sensacions per part de l'Hospitalet, el segon temps s'ha iniciat de forma immillorable amb el gol de l'empat. O millor dit, golàs. I és que quan la societat dels Cristians s'activa, tot rutlla. Combinació a 4 tocs entre Cristian Lobato i Cristian Gómez, que inicia l'extrem riberenc en banda esquerra, fa una paret amb l'avui '9' de l'Hospi, s'apropa a l'àrea, assisteix a Cristian Gómez que defineix amb la dreta col·locant la pilota lluny de l'abast de Reguero. Un gol de 24 quirats, un gol que valia almenys un puntet per l'Hospi que tenia tota la segona part per capgirar el gol de Floro. I durant uns quants minuts, concretament fins al tercer canvi que ha realitzat Ángel Pedraza, l'Hospitalet ha tingut el Gandia contra les cordes i ha tingut bones ocasions per fer pujar el 2-1 a l'electrònic de l'Estadi (que com és habitual, no funcionava a ple rendiment).

Al minut 50, Manel Viale enviava fora per ben poc un cop de cap després d'una centrada des de la dreta de Jordi Martínez, mentre que dos minuts després era el 'cueta' qui gaudia d'una opció de gol claríssima després d'una magnífica passada a l'espai de Cristian Lobato (ben actiu en aquest inici del segon temps); el seu xut, però, el blocava Reguero en dos temps quan Jordi tenia tota la porteria per afusellar el porter gandià (52'). Minuts més tard, era Cirio qui incomprensiblement desaprofitava una acció claríssima en un mà a mà amb Reguero, però el davanter de l'Hospi va acabar fent una mixtura de xut i centrada que acabava en no res (68'); abans, al 63' el mateix Cirio ho intentava amb un xut des de la frontal que es perdia per sobre del travesser visitant.

El Gandia tenia prou feina a allunyar el perill que creaven els locals, especialment per la banda esquerra on Lobato, incisiu com ningú, duia de corcoll la rereguarda del quadre del Serpis. Tanmateix, la sort va tornar a donar l'esquena a l'Hospitalet quan unes inoportunes molèsties de Moussa van forçar Pedraza a fer el tercer canvi donant a entrada a Eloi Fontanella i obligant Lobato a baixar al lateral dret, moment en què la màgia i la fantasia de l'Hospi van començar a brillar per la seva absència fins al punt que es va fer molt complicat trobar una acció de perill amb cara i ulls d'aquí al final del partit.

La precipitació i l'ansietat va ser la tònica d'uns minuts finals que van veure com el partit es trencava per moments; de fet, el Gandia va posar l'ai al cor dels aficionats locals en un parell d'ocasions en què l'1-2 va rondar els caps de tots els assistents a l'Estadi. Primer va ser Floro, que rematava de cap una centrada des de la banda dreta d'Eztieder que marxava per sobre del travesser de la meta defensada per Craviotto (68'). Un quart d'hora més tard, amb els tres canvis per banda realitzats, Nacho Verdés marxava per habilitat i velocitat de Lobato, però després d'encarar Craviotto de forma clara era incapaç de concloure la jugada de forma contundent i el seu xut fluix l'aturava sense més complicacions el porter lleidatà. Era el més destacat d'un final de partit trist, amb un Hospi trencat i sense més idees que pilotes penjades a l'àrea de forma desesperada, mentre els homes de Vicente Medina es limitaven a no passar angúnies i a perdre el major temps possible en accions continues que demostraven que l'empat a l'Hospitalet ja els venia bé.

Després de tres minuts de descompte i d'algun afegitó per culpa de la lesió de Jordi Martínez, el balear Lara Ortega assenyalava la fi del partit i consumava una nova decepció per l'Hospi, que tanca una nova jornada de lliga sense conèixer la victòria la temporada del seu retorn a Segona Divisió B. El pitjor, segurament, és que la justificació del bon joc i de la superioritat respecte al rival comencen a ser inservibles, ja que avui l'Hospitalet tampoc ha demostrat ser massa superior a un Gandia que n'ha tingut prou amb jugar amb cert ordre i serenitat per treure de polleguera l'Hospi, que pressionat per l'ansietat que provoca la manca de bons resultats s'allunya cada cop més de l'Hospi brillant que sí que ens dóna esperances de victòria. 1-1, nova jornada sense guanyar i l'únic que ens queda és esperar. Esperar al proper diumenge, esperar a que la dita es reformuli i que a la vuitena sigui la vençuda. Serà en terra 'hostil', a les Illes Balears, una regió de mal record per l'Hospi, d'on ha sortit escaldat en les darreres tres visites (Eivissa 3-0 Santanyí 3-0 i Maó 3-1). Amb tot en contra, potser és l'hora de treure el cap.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa (Eloi, 72'), Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez (Cristian Alfonso, 66'), Corominas, Toni Velamazán (Cirio, 53'), Cristian Gómez, Jordi Martínez i Lobato.

CF GANDIA: Reguero, Romera, Jonathan, Carrillo (Garrido, 77'), Sergio Floro (Nacho Verdés, 76'), San Julián, Hernández, Rubén Sánchez (Eztieder. 53'), Álvaro, Verdú i Cristian.

Gols: 0-1 Sergio Floro (35'); 1-1 Cristian Gómez (47').

Àrbitre: Carlos Alberto Lara Ortega (Illes Balears). Sense complicacions. Ha mostrat la targeta groga als locals Manel Gómez (21') i Manel Viale (71') i als visitants Rubén Sánchez (30'), Álvaro (55') i Eztieder (65').

Incidències: matí calorós a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Entrada un pèl per sobre de l'habitual: uns 400 espectadors. Miguel Álvarez, Xavi Roca o Eusebio Corpas han estat presenciant un partit que no han disputat ni Dani Planchería ni Pitu, que han completat la convocatòria d'Ángel Pedraza. S'ha guardat un minut de silenci per la mort de l'ex jugador de l'Hospi, Eduardo Manchón i per la mare del directiu de l'Hospitalet, Santiago Ballester.