16/10/10

Planejant l'assalt a Los Arcos | Orihuela CF - CE L'Hospitalet (diumenge, 18:00 hores)

Argumentava Raül Agné fa un parell de temporades, l'any que el Girona tornava a Segona Divisió, que estadístiques en mà, guanyar dos partits seguits a casa quan aquests coincidien de forma consecutiva en el calendari era poc comú. Ho deia després que el Girona guanyés el primer d'aquests dos partits i abans que empatés el segon. Casualitat, por escènica, camps magnètics? No ho sabem, però les dades donen la raó a Agné. I parlem de jugar a casa... Demà, l'Hospi afronta el segon partit seguit a domicili, després d'aconseguir a Mallorca la primera victòria de la temporada. Sent objectius, si partim de la idea que guanyar fora acostuma a ser més complicat que fer-ho a casa, cal elevar al quadrat aquesta 'llei Agné' i veure com a mínim complicat el triomf a Los Arcos, davant d'un conjunt, l'Orihuela, que encara no ha perdut aquesta temporada i que, contra tot pronòstic, encapçala la classificació després de la derrota del Sant Andreu a Terol diumenge passat. Tornant a les estadístiques, dels 30 casos (entre la temporada passada i aquesta, al grup III de Segona B) en què els equips van jugar a fora dues vegades seguides, només dos equips van ser capaços d'encadenar dues victòries seguides: Benidorm i UD Logroñés. Curiosament, el Benidorm va guanyar primer al camp del Mallorca B per, set dies després, fer-ho a la Bòbila de Gavà. Pel que fa a l'Hospi, guanyar demà a Oriola significaria sumar sis punts de sis possibles a domicili per primera vegada des de la temporada 1997-1998 (derrotant consecutivament Benidorm (0-1) i Yeclano (1-2).

"Qui ens vulgui guanyar, abans haurà de matar-nos". Aquesta frase és de José Francisco Grao "Pato", entrenador de l'Orihuela CF, el rival amb qui l'Hospi es veurà les cares demà a l'estadi de Los Arcos a partir de les 6 de la tarda. I és que els oriolans han fet de la lluita i del caràcter la bandera d'aquest conjunt, que amb 400.000 euros compta amb un dels pressupostos més baixos del grup. Per això, i per la incerta pretemporada que han viscut (com cada any, de fet) pocs esperaven que els del Baix Segura estiguessin a la zona alta de la classificació a aquestes alçades i, encara menys, que fossin els líders, invictes i gairebé imbatuts; amb només dos gols en contra, l'Orihuela és l'equip menys golejat de les tres primeres categories del futbol espanyol, juntament amb el Real Madrid, tot i que els de Mourinho han disputat un partit menys que els alacantins. És aquesta fortalesa defensiva la base de l'èxit momentani dels de Pato? En part sí; però el rendiment ofensiu de l'equip -segon màxim golejador del grup- també és satisfactori, tot i que en partits com el diumenge passat a Sant Boi (0-2), els davanters van afartar-se d'errar ocasions claríssimes, especialment Florian, ex del Terrassa que hauria pogut golejar tot solet els de Quim Ayats. (Imatge: laverdad.es)

Va ser tot just la segona victòria a domicili dels alacantins, que a la segona jornada havien donat la campanada a Castàlia (també guanyant-hi per 0-2) davant un Castelló menys feroç del que semblava en un primer moment. Les prestacions dels oriolans a Los Arcos encara han estat més positives, ja que hi han sumat 10 dels 12 punts en joc; només l'Alzira va ser capaç d'esgarrapar un punt del feu oriolà, com van ser incapaços de fer l'Alacant (2-0), el Gandia (2-0) i el Mallorca B (2-1), que va veure com l'Orihuela capgirava el marcador en el darrer instant del partit gràcies a un gol de Sergio Molina, en un partit on els locals van lluitar fins l'extenuació per aixecar el gol en contra i que posteriorment donaria peu a la frase del seu entrenador.

Un equip, l'Orihuela, que ha perdut peces importants aquest estiu després d'una gran temporada en què els de Pato van acabar setens i van classificar-se per la Copa del Rei, competició de la qual els va eliminar la Real Unión a la Tercera eliminatòria. Homes com Rayo i Álex Colorado (Lleida), Navarro (Ontinyent) i Marcos (Anorthosis) han fet la maleta per diversos motius i s'han vist substituïts per jugadors com Sergio Molina (Caravaca). Villanueva (Ethnikos Achnas) o per vells coneguts del futbol català com el davanter francès Florian Taulemesse (ex del Terrassa) o el porter Yelco Ramos, provinent de La Pobla de Mafumet. Més enllà dels canvis, la continuïtat de Pato ha estat cabdal per dotar aquest projecte d'una continuïtat que ha acabat constituïnt el pilar principal sobre el qual se sustenta l'Orihuela i degut al qual entenem el bon moment esportiu que travessa el conjunt blau-i-groc. Pel partit de demà, Pato compta amb tot el seu planter en perfectes condicions després que Rodri es recuperés al llarg de la setmana de les seves molèsties a l'esquena. Tot i això, la principal preocupació del tècnic oriolà és aïllar els jugadors de la situació extraesportiva de l'entitat del Baix Segura, que aquesta setmana ha viscut la dimissió del seu president, Ignacio Cobaleda per "motius personals" i que també suposarà la marxa del director esportiu del club, Tomás Iborra.

Més tranquil·les baixen les aigües del Llobregat, després que l'Hospitalet sumés a Palma de Mallorca l'ansiada primera victòria de la temporada i, més important encara, després de fer un molt bon partit, solvent, seriós, i de mostrar-se clarament superior al Mallorca B. De moment, el triomf a terres mallorquines ha servit per alleujar l'ansietat de l'equip, que ja vist que és capaç de guanyar a Segona Divisió B, d'abandonar el fanalet vermell cinc jornades després i de recuperar les sensacions que es van perdre després de la miraculosa remuntada davant el Dénia en aquella nit copera del mes d'agost. El 0-2 a Son Bibiloni també ha servit per guanyar confiança i per no donar a les baixes de l'equip més importància de la que tenen; Pedraza compta amb 21 jugadors absolutament vàlids per a la categoria, independentment de qui estigui disponible o no: va ser el dia en què l'equip comptava amb més baixes que l'Hospi va començar a guanyar i és que al cap i a la fi, el 'qui' no importa tant com el 'com'.

Tot i ser conscients de la dificultat de l'empresa, l'Hospitalet partirà aquest migdia en carretera cap a Oriola amb el clar objectiu de sumar algun punt que doni encara més importància al triomf de diumenge passat. Allà ens espera l'Orihuela, actual líder del grup tercer de Segona Divisió B, que no coneix la derrota al campionat, equip menys golejat del futbol espanyol i segon equip més realitzador del grup. Uns números que espanten però que els oriolans també hauran de saber justificar sobre el terreny de joc, un aspecte que l'Hospi ha de saber explotar si tenim en compte la vitola de favorit amb la que parteix l'Orihuela en el duel de demà. Un duel pel qual Pedraza té tres baixes: les d'Óscar Álvarez, Rubén García i Jordi Martínez. Per contra, el tècnic sevillà ha rebut dues bones notícies aquesta setmana en forma de recuperacions, ja que tant Andrés Barón com Sergio Cirio han evolucionat bé de les seves lesions i podrien entrar a la llista de convocats pel partit de demà diumenge. Amb el dubte, per exemple, de si Barón desplaçarà Moussa de l'onze inicial, la possible alineació que Pedraza podria disposar d'inici sobre la gespa natural (malmesa) de Los Arcos seria la formada per Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Cristian Gómez, Cristian Alfonso, Ceballos, Corominas i Eloi Fontanella.

Amb l'inici previst per les sis de la tarda, l'Orihuela-L'Hospitalet serà l'últim partit en començar d'una jornada que ja haurà viscut sis partits pel matí. El duel entre alacantins i catalans el dirigirà el col·legiat madrileny Miguel Ángel Ortiz Arias, que estarà assistit a les bandes pels també madrilenys Daniel Carrasquilla López i Antero Romero de Ávila Vera. Serà la primera vegada que qualsevol d'aquests tres col·legiats xiuli un partit del Centre d'Esports l'Hospitalet, ja que és tot just la segona temporada que Ortiz Arias dirigeix partits a la Segona Divisió B. Sí que hi ha precedents de partits entre l'Orihuela i L'Hospitalet, partits que, curiosament, mai han acabat en empat (ni a Los Arcos ni a l'Hospitalet). A terres alacantines, oriolans i riberencs es reparteixen les victòries: tres per cada equip en els sis precedents existents, precedents que habitualment han deixat força gols i espectacle. (Imatge: poliejido.es)

Orihuela CF - CE L'Hospitalet | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 3
Empats: 0
Victòries del Mallorca B: 3
Gols marcats per l'Hospi: 10
Gols marcats per l'Alzira: 10
Darrer precedent: Orihuela CF 0-1 CE L'H (2007-08, Segona Divisió B).
Victòria més àmplia: Orihuela CF 5-1 CE L'H (2006-07, Segona Divisió B).

La dada curiosa: Sempre que l'Hospi ha guanyat a Oriola ho ha fet sense encaixar cap gol (0-1 la temporada 2007-08 i 0-3 les temporada 1984-85 i 1992-93). Per contra, marcar no és sinònim de victòria: sempre que l'Orihuela ha derrotat l'Hospi, els riberencs han marcat (5-1 la temporada 2006-07, 3-1 la temporada 2002-03 i 2-1 la temporada 1989-90).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada