Galeria d'imatges | Fa quatre anys i
escaig que aquest espai funciona per apropar-vos de la manera més
subjectivament objectiva el que passa al Centre d’Esports l’Hospitalet. Potser
avui, ja 30 de setembre de 2013, és el dia en què a un servidor li costa més
decidir per on tirar la crònica (ja en van unes quantes) del partit del Primer
Equip de l’Hospi. No per una derrota, 1-2 contra el Reus Deportiu, que ni ha
estat la primera ni serà la darrera. Més aviat, complicat conjugar la llibertat
d’opinió de jugadors i aficionats amb l’interès comú. Un periodista,
segurament, explicaria què ha passat (alguns escriurien el que els de dalt
voldrien que passés); aquí, mai no ens n’hem amagat, tractem de fer opinió
constructiva, sense mentir, però tractant sempre de sumar en benefici del club.
La crítica (i l’aplaudiment) és tan lliure com sa i lícit, però cal saber
criticar, trobar el moment en què la llibertat d’expressió no suposi una altra
llosa a una dinàmica negativa. Això no pinta bé, per diversos motius. I alguns
amb més raó, d’altres amb menys, som i serem còmplices de l’evolució d’aquesta
dinàmica. L’equip dorm en setzena posició, pitjor classificació provisional en
gairebé 3 anys; dos empats en vuit partits oficials i amb la visita a
Llagostera com a proper examen. Nova revàlida.
Endevinar un onze
de Posse donaria joc a qualsevol cada d’apostes. Avui Manel i Peque han quedat
fora de la convocatòria, com Viale. Els dos defenses han vist els seus llocs al
camp ocupats per Hammouch i Moyano, que a Tarragona no van ser a la llista de
16; a dalt, Pirulo tornava a la banqueta i cedia el seu lloc a Carreño. No
començava malament l’Hospi, amb un Mousa especialment actiu al carril esquerre;
seva era una cavalcada als dos minuts de partit que acabava amb una centrada
passada que no marxava massa lluny de la meta local (2’). La
següent jugada també ha tingut una centrada lateral, ara de David Haro, com a
origen; rematava Aridai, que veia com Ángel enviava l’esfèrica a córner (3’). El
canari també provaria sort més tard amb una acció personal que blocava sense més
problemes el meta reusenc (16’).
Just abans, el Reus
ja havia avisat per primer cop. Els roig-i-negres, tímids en atac però amb les
idees clares, han anat guanyant presència amb el pas dels minuts. Centrada de
Riki que rematava Álex López, xic forçat, a les mans de Craviotto (15’).
La gran aturada vindria dos minuts després, quan Craviotto salvava una altra
ocasió d’Álex López que hauria pogut significar el 0-1 (18’).
Tot i tenir la pilota, l’Hospi ha anat perdent presència en camp rival i només
Mousa ha pogut avançar els riberencs en una rematada de cap a centrada d’Aridai
que ha acabat al fons de la xarxa... però en fora de joc (34’).
Abans del descans, Sergi Masqué també ha tingut una bona opció amb una bona
rematada que Moyano ha enviat a córner (37’).
I quan a la represa
semblava que la decoració havia de canviar, com va passar contra l’Alcoyano i
el Badalona... Doncs resulta que sí canviava, però cap a pitjor. Perquè en vuit
minuts fatídics, amb errades infantils, per manca de tensió, confiança,
intensitat o ves a saber què, el Reus es trobava amb un 0-2 a l’electrònic
d’un Estadi novament desèrtic. Primer, perquè Xavi Marquès resolia
magistralment davant Craviotto una centrada a càrrec de Ñoño (50’).
Massa facilitats al 0-1 que es quedarien en no res en la jugada del 0-2, en una
pilota que avança cap a linia de fons, que només persegueix un jugador del
Reus, s’endinsa dins l’àrea i centra al primer pal perquè Agudo, massa sol,
creui la bola davant la sortida de Craviotto i marqui el 0-2 (53’).
La imatge era la d’un
equip tocat i la d’una parròquia enfadada que demanava, en bon número i a viva
veu la dimissió de Martín Posse. L’argentí, conseqüència o no d’aquests crits,
romania assegut a la banqueta, gairebé sense reacció. Una reacció que tampoc
arribaria a l’equip en forma de constància; accions aïllades, alguna
individualitat en un conjunt que ha mostrat una alarmant manca de conjunció i,
sobretot, la sensació d’evolució frenada. Podríem destacar una rematada de Bebo
al poc d’entrar (63’), almenys abans que Pol (un dels millors avui), donés ales a l’Hospi
amb una rematada a l’interior de la gran que servia per batre Ángel (76’).
Res més lluny de la realitat, tot i una rematada de cap desviada d’Akinsola (82’),
seria el Reus Deportiu l’equip que hagués pogut matar el partit en algun
contraatac; l’opció més clara corria a càrrec de David Agudo, que rematava de
cap fregant el travesser local (88’). D’aquí al final, i
tot i els quatre minuts d’afegit, cap opció d’empat clara per un Hospi que
segueix sense guanyar.
FITXA TÈCNICA
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Akinsola, 62'), Mousa (Valentín, 79'), Moyano, Fragoso, Pau, Pol, Provencio, David Haro, Aridai i Carreño.
CF REUS DEPORTIU: Ángel, Sobregrau, Ñoño, Socias, Riki, Folch, Colorado, Marquès (Cuéllar, 83'), Agudo, Álex López (Borja, 81') i Masqué (Taranilla, 72').
Gols: 0-1 Marquès (50'); 0-2 Agudo (53'); 1-2 Pol (76').
Àrbitre: Enrique Sanchís Cambra (Comunitat Valenciana). Ha amonestat els locals Mousa (21') i Pau (92') i els visitants Marquès (32'), Folch (67') i Borja (91').
Incidències: partit corresponent a la 6a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 350 espectadors. Tarda agradable, sense pluja. A l'Hospi, Craviotto i Valentín han completat la convocatòria. Al Reus ho han fet Carlos i Borja.
Amic Cristian, entre aquests 350 assistents comptes els jugadors dels dos equips, incloent les banquetes, el trio arbitral, els periodistes i treballadors del club. D'una altra manera no em surten els comptes. Amb afecte una abraçada
ResponElimina