17/9/13

Expulsions: un fet massa habitual

Quatre expulsions en només tres partits, en només set dies han fet que a l’Hospi algú torni a tenir la mosca darrere la orella. Els riberencs són, amb 3 jugadors expulsats, l’equip que més vermelles ha vist en quatre jornades de campionat al grup 3 de Segona B, tres expulsions a les quals cal sumar la vermella directa que va veure Pau Senent dimecres passat a la Copa contra el Racing. En total, dels últims 300 minuts de joc, l’Hospi n’ha jugat 182 en inferioritat (20 dels quals amb dos jugadors menys) i només 112 en igualtat de condicions. Una dada que sobta en un equip que tradicionalment sempre ha apostat pel futbol creatiu, de toc i no pas per la destrucció. Potser aquest estil de joc ofensiu, que opta per l’estètica en una categoria on l’eficiència preval gairebé sempre, és la gènesi de situacions de perill a favor dels rivals que sovint desemboquen en jugades susceptibles d’expulsió, criteri arbitral a banda. I això no és nou a Can Hospi.

D’exemples històrics en podem trobar sense viatjar massa en el temps. L’any passat Miguel Álvarez també justificava l’ànim creatiu del joc de l’Hospi per preguntar-se el perquè de les cinc expulsions que l’equip acumulava després de 12 partits de Lliga. Pol Llonch era el primer damnificat en rebre la segona groga quan l’Hospi vencia el Nàstic per 3-1 a l’Estadi (5a jornada) en una acció on el migcampista riberenc havia estat objecte de falta. A Vila-real, seria Marc Pedraza qui tot i entrar al darrer quart d’hora no acabaria el partit (doble amonestació, minut 89); més fugaç va ser, però, el concurs d’Aday a Son Bibiloni: entrada al terreny de joc al minut 79 i vermella directa als 10 segons per una entrada tan dura com innecessària al rival. Va ser l’inici d’una ratxa de tres partits consecutius acabant amb 10. Flagrant era l’expulsió de Moyano, just abans de descans, en un partit que els riberencs acabarien perdent amb l’Atlètic Balears (0-1, 12ª jornada). 48 minuts amb un home menys. Una setmana després, a Bunyol, Viale veuria la segona groga al minut 93 de partit; en la falta que cometia el de Córdoba, Morales acabaria fent el 2-1 definitiu a favor del Levante B.

Un any abans, l’inici de temporada 2011-2012 va ser força similar en aquest capítol. Fins i tot, més accentuat ja que després d’únicament 8 partits, l’equip de Jordi Vinyals ja havia acabat 5 vegades en inferioritat numèrica (73 minuts). Algunes de les vermelles, com la de Lucas Viale contra el Mallorca B a casa, més que merescuda (puntada innecessària a un rival a tocar del final). Lucas, que ja acumulava experiència en situacions similars, també seria expulsat al temps de descompte quan l’equip guanyava l’Huracán per 1-0. Com Lucas, Rubén García també seria expulsat en dues ocasions: a Lleida (7a jornada), quan l’equip guanyava 1-4 al minut 89 i a Reus (4a jornada), deixant l’equip en inferioritat durant més de mitja hora (derrota final per 1-0). De les cinc expulsions, la mes injusta va ser probablement la de Peque a l’Estadi contra el Dénia (5a jornada), quan segons l’àrbitre el lateral de Sant Joan Despí va colpejar el seu rival amb el braç.

La temporada 2010-2011, amb Pedraza de tècnic, només Ceballos va resultar expulsat als 8 primers partits (1a jornada vs Badalona). Situació antitètica a la de feia un any abans, amb ni més ni menys que 8 expulsions en els primers 13 partits de Lliga a Tercera Divisió; 8 expulsions que van fer que l’Hospi de Vinyals acabés amb 9 homes a Llagostera (3a jornada), Reus (5a jornada) i Sant Boi (13a jornada). La grossa va ser per a Lucas Viale, amb 3 vermelles directes en només 9 jornades. De fet, després de la justa expulsió a Llagostera (era el darrer home), Viale descansaria una jornada abans de saltar al camp a Reus i jugar-hi 25 minuts, quan una picabaralla amb Borja Abenia els costava l’expulsió a tots dos. Quatre partits de sanció després, Vinyals tornava a fer jugar Lucas Viale a Martorell. Davant l’Olesa, una falta lateral, amb 1-3 a favor i que màxim mereixia la groga, va suposar la tercera expulsió consecutiva d’un Lucas que abandonava el camp capcot. El seu germà Manu (vs Llagostera), Manel (a Reus), Corominas (expulsat a Amposta al minut 28 per protestar i simular un penal) i Barón i Velamazán (a Sant Boi) completaven una estrena accidentada per un Hospi que acabaria guanyant la Lliga de Tercera i pujava a Segona B.

Enguany, doncs, la Lliga comença desgraciadament de forma familiar. Cal, però, fer autocrítica: les expulsions no són una qüestió, únicament, de joc dur. Acceptem que a vegades el criteri pels rivals que busquen destruir sovint és dubtós, gairebé còmplice, però si parlem de les expulsions pròpies, l’estil de joc de l’Hospi facilitat, per exemple, les pèrdues de pilota al mig del camp i la generació de contres rivals amb velocitat que provoquin situacions en què la falta sigui l’alternativa al gol contrari. És el cas de les dues expulsions de Senent contra l’Olot i el Racing, també de la segona groga a Moyano diumenge contra el Badalona. A Olot, l’ex de l’Hospi Juvenil Èric Reverter seria més murri que Hammouch i forçava la segona groga del capità. Situacions que cal treballar per minimitzar els riscos, més enllà que els criteris d’alguns àrbitres sigui allò realment criticable més enllà de l’encert puntual en una o altra acció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada