28/11/11

Ràdio i Televisió de l'Hospitalet tancaran a finals d'any

Dia trist, molt trist per la ciutat de l'Hospitalet. O almenys, pels que ens l'estimem en totes les seves vessants sense més interés que el de fer pinya, fer ciutat i procurar un interès comú. Llevat de sorpreses de darrera hora, l'arribada del 2012 comportarà la desaparició de la Ràdio i la Televisió de l'Hospitalet per culpa, sembla ser, de la crisi econòmica i de les retallades que al cap i a la fi fan els uns i els altres. S'ha optat per la solució més fàcil i, segurament, per la menys raonada i més interessada. 70 professionals quedaran al carrer en poc més d'un mes i la segona ciutat de l'Hospitalet en nombre d'habitants es veurà immersa en una foscor informativa difícil d'igualar. Si la solució ha de ser un diari mensual i un portal digital que al cap i a la fi s'alimenta dels mitjans que tancaran, queda clar que les persones encarregades de decidir el tancament de Ràdio i Televisió resten ben allunyades del que podríem anomenar sentit comú.



Fins que sigui possible, i fins i tot quan no ho sigui #LHnotanca #SalvemTVLH #salvemRadioLH I sabeu per què? Perquè encara que alguns se n'omplin la boca al mateix temps que posen traves, #somLHòstia

27/11/11

Emboirats | Andorra CF 1-0 CE l'Hospitalet

Al futbol, com a la vida, només ens queda renovar-nos o morir; adaptar-nos al mitjà. En aquest aspecte, l'Andorra ha estat molt més pràctic i intel·ligent que un Hospi que ha volgut seguir sent fidel al seu futbol de toc i combinació el dia en què el marcador, advers des dels 15 minuts de la primera, i les circumstàncies meteorològiques (l'espessa boira feia pensar en una possible suspensió del partit en certs moments), segurament recomanaven tirar pel dret i jugar a l'Andorra amb unes cartes similars a les seves. Ha faltat continuïtat en el joc, intensitat i actitud en algunes jugades de xoc amb el rival amb pilotes que gairebé sempre s'han acabat emportant els jugadors miners i, com ja comença a ser habitual, encert davant de la porteria rival. L'equip segueix segon, amb una distància interessant respecte al Reus, cinquè (4 punts ens separen) i en una bona situació per seguir fent camí. Això no amaga que aquest equip encara té marge de millora en certs factors que poden acabar condicionant resultats i que poden millorar la fiabilitat d'un equip que sap jugar molt bé les seves cartes però que, com ja ha demostrat, ha de saber reinventar-se per jugar com el seu rival quan el partit ho provoqui.

Les substitucions d'Haro i Corominas al descans del partit de fa set dies a l'Estadi han acabat sent premonitòries dels canvis a l'onze inicial d'avui, en què Aday i Marc Pedraza han estat les novetats en un conjunt que finalment ha comptat amb el concurs de Manel Viale, dubte fins a darrera hora. L'Hospi ha començat fort i en els primers tres minuts ja ha realitzat un parell d'avisos per mostrar a l'Andorra qui era el segon classificat: un xut sec de Sergio Cirio el desviava Félix Aznar amb algun que altre problema (2') abans que David Prats llancés fora per poc una bonica vaselina que buscava superar el porter aragonès (3'). L'Andorra s'ha posat les piles i sense massa dubtes ha avançat metres per començar a sovintejar l'àrea riberenca. Morales ha rematat alta una bona passada de Míchel Sanz (11'), Reche ha fet sonar un dels primers 'uis' a l'Endeiza amb un xut creuat que s'ha perdut a la dreta de Craviotto (12') i a la tercera, ha estat la bona pels de Pascual Sanz. I és que Reche ha avançat tant com ha volgut després de recollir al mig del camp un mal rebuig de Manel Viale, ha vist l'arribada per darrere de Miramón, que li ha guanyat l'esquena a Moussa, s'ha plantat sol davant Craviotto i ha fet pujar a l'electrònic l'únic gol del partit superant per baix el porter riberenc (15').

L'Hospi ha acusat el gol amb alguns signes de nerviosismes defensius que han estat a punt de costar algun disgust. De fet, als 31 minuts Reche no s'ho ha pensat dues vegades per rematar des de la frontal una pilota morta que ha marxat fregant el pal. L'Hospi, ben a poc a poc, ha recuperat possessió i ha buscat superar un Andorra ben organitzat. Prats n'ha tingut una a passada d'Aday Benítez (23'), però les dues accions més clares han vingut al tram final del primer temps i amb el mateix cervell: Pitu. El saltenc ha servit ràpida una falta a línia de tres quarts que Aday ha rematat de cap per fer lluir Félix, que enviava la pilota a córner (36'). Molt més a prop ha estat el gol als 43 minuts, amb un xut amb l'esquerra de Pitu des d'uns 30 metres que s'ha estavellat al pal esquerre de la meta andorrana, sense que cap davanter de l'Hospi en pogués recollir el rebuig (43'). Ha estat l'últim d'una primera part de sensacions contradictòries en què les ocasions transmetien millor futur que el joc riberenc, que comptava amb Ángel Sánchez com a nova peça en substitució d'un lesionat Pedraza.

A tot això, mentre la boira anava espessint i fent perillar la continuïtat del matx, la segona part donaria inici sense cap novetat als onzes, amb un Hospi cada cop més amo i senyor de la pilota i amb un Andorra letal a la contra. Morales ha provat sort amb una acció individual i un xut creuat desviat al poc de començar (47'), sort semblant a la que ha corregut un altre dispar de Míchel Sanz (51'). La resposta, contundent i gairebé màgica, ha estat del 'Muyayo', d'un Ángel Sánchez que s'ha tret un xut des de 35 metres sense agafar embranzida i obligava Félix a volar per treure una mà providencial que salvés l'empat (54'). Tampoc estaria encertat minuts després Aday després de fer una jugada individual de l'esquerra cap a dins per xutar fregant l'escaire local (58'). Vinyals volia aprofitar aquests minuts d'intensitat per donar una marxa més amb l'entrada d'Haro i Coro per Cirio i Aday (65'). La resposta, però, l'oferia el killer Morales amb un xut sec que obligava Craviotto a intervenir (65').

L'Andorra seguia ben plantat i amb una pressió intensa i situada en línia de creació riberenca impedia que els riberencs s'apropessin en excés a la seva porteria. Només el propi cansament i l'epicitat que la boira transmetia al partit ha permès veure un rush final en què el gol hauria pogut caure per qualsevol dels dos equips, això sí, en jugades més aïllades que no pas trenades. Ángel Sánchez tornava a provar sort des de la llunyania amb una pilota picadeta que gairebé acariciava el travesser andorrà (71'), Félix enviava a córner un xut des de l'interior de la gran de David Corominas a passada de Pitu (73'), però l'Andorra hauria pogut sentenciar amb una rematada alta de Jorge Pina (79') i sobretot amb un mà a mà de Reche amb Craviotto que el lleidatà salvava in extremis (80'). Res, però comparat amb l'ocasió de David Haro al minut 90 amb un control que se li ha escapat per mil·límetres quan ja havia marxat de Félix i tenia la porteria buida per empatar. D'aquí al final, Manel Viale fent de '9' amb l'equip tocant en terreny propi; allò que parlàvem d'adaptar-se a la situació, al rival, als altres 'futbols'.

FITXA TÈCNICA

ANDORRA CF: Félix Aznar, Nacho Tomás, Remacha, Gil, Pedro Lozano, Míchel Salas, Miramón (Nacho Gómez, 80'), Reche, Morales (Vicente Pascual, 90'), Fonsi i Míchel Sanz (Jorge Pina, 62').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Cirio (David Haro, 65'), Aday (Corominas, 63'), Pitu, Marc Pedraza (Ángel Sánchez, 37') i David Prats.

Gol: 1-0 Miramón (15').

Àrbitre: Eduardo García Ballesteros (La Rioja). Ha mostrat grogues als locals Morales (33'), Reche (35'), Míchel Salas (52'), Remacha (70') i Fonsi (82') i als visitants Pitu (40'), Rubén García (77'), Lucas Viale (77') i Ángel Sánchez (91').

Incidències: partit de la 15a jornada del grup 3 de Segona B disputat al Juan Antonio Endeiza d'Andorra davant d'uns 1.000 espectadors. Ambient molt fred (uns sis graus de temperatura) en una tarda que començava assolellada i acabava amb una boira realment tancada que gairebé impedia veure una porteria des del gol contrari. Setena visita riberenca a Andorra i quarta derrota; els riberencs ja fa 10 temporades que no guanyen a terres aragoneses per bé que hi han jugat cinc partits. A l'Hospi, Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria.

26/11/11

Partit per afiançar-nos | Andorra CF - CE l'Hospitalet (diumenge, 16:30 hores)

Passi el que passi demà diumenge a Andorra (16:30 hores), l'Hospi ja sap que seguirà en segona posició. Tant és el que faci l'Atlètic Balears en el partit de la jornada davant del Reus Deportiu o com quedi l'Orihuela a Los Arcos davant el Manacor. Una raó més per, com sempre, focalitzar l'atenció en el complicat partit al Juan Antonio Endeiza davant d'un equip que, per futbol i ocasions no hauria d'estar tan avall a la classificació però al qual les errades pròpies i alienes condemnen a hores d'ara a viure instal·lat a la zona de descens. 16 temporades després torna l'Hospi a visitar la localitat d'Andorra, la de Terol. Dues setmanes després, l'Hospi torna a desplaçar-se per buscar un nou triomf a domicili, el que seria cinquè consecutiu a la Lliga i sisè en partit no oficial. És precisament la complicació del duel davant el quadre miner el que donarà encara més valor a un triomf que, si s'aconsegueix, afirmarà l'Hospi com a aspirant més que seriós a disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. És a dir, donarà encara més credibilitat al somni de l'ascens.

L'Andorra
Les comparacions són odioses. No tan si són totals, ja que es fa difícil trobar dos equips pastats pel que fa a l'estil de joc, les seves xifres i el rendiment que ofereixen els seus jugadors. Però si a algun equip podria recordar aquest Andorra que dirigeix Pascual Sanz és a l'Alzira de la passada temporada. Un conjunt que alguns tècnics coincideixen a definir com un equip amb una proposta de futbol interessant al qual li costa aconseguir bons resultats, tal i com passava l'any passat amb els blaugranes tot i que aquells van tenir més dificultats per aconseguir el primer triomf. Els andorrans marquen ara mateix la referència de descens (són dissetens amb 13 punts) i sumen quatre victòries, un sol empat i acumulen ja nou derrotes en les catorze jornades disputades. Una de les claus? Els mals resultats com a locals. I és que 6 punts de 21 possibles (2 victòries i 5 derrotes) és un llast massa important per un conjunt acostumat a fer de l'Endeiza un fortí, tota una garantia se seguretat pel retorn a Segona B 16 temporades després.

A casa hi han perdut l'Sporting Mahonés (3-1) i el Dénia (2-0), però hi han sucat el Mallorca B, el Zaragoza B, el Lleida Esportiu, l'Orihuela i l'Atlètic Balears. Només el filial mallorquinista hi ha guanyat, però, per més d'un gol. I és que en algunes ocasions les polèmiques decisions arbitrals (contra Orihuela o Lleida Esportiu) o el desencert, tan ofensiu com defensiu, han privat per poc els andorrans de sumar algun puntet més dels 13 que sumen a la Lliga. Això, o el gol in extremis de Monforte al derbi de diumenge passat a Terol (2-1) en un partit que els andorrans tenien controlat al primer temps amb el gol de Fonsi. Aquest és un dels jugadors a tenir en compte, com l'ex de l'Atlético B Miramón o el mític davanter serbi Goran Drulic. Però parlar de l'Andorra i dels seus gols (ha marcat sempre que ho ha fet com a local) és parlar, ineludiblement, d'Alberto Morales Aisa.

Pitxitxi del grup aragonès de Tercera l'any passat amb 26 gols, el davanter aragonès va camí de plantar cara als Perera, Marcos i companyia i ja suma 9 gols en el seu debut a Segona B, xifra encara més important si valorem que ha estat unes setmanes inactiu i que li han valgut l'interès d'algun equip de Lliga Adelante com és l'Alcoyano. Serà, probablement, l'home a tenir en compte d'un equip certament atrevit però mancat d'efectivitat en alguns partits (etern problema en això de la Segona B). Demà, Pascual Sanz podrà comptar amb bona part de la seva plantilla; pendents de com haurà evolucionat Reche al llarg de la setmana (va rebre un cop al cap contra el Teruel) i amb les baixes segures de Chechu i de Sergio Laguarta.

Possible onze de l'Andorra:
Félix Aznar, Nacho Tomás, Remacha, Gil, Pedro Lozano, Reche, Miramón, , Jorge Pina, Morales, Fonsi i Míchel Sanz.

L'Hospi

Setmana de tranquil·litat total a Can Hospi tot i l'empat de diumenge davant el València Mestalla (1-1) a l'Estadi. I és que el crèdit aconseguit en les set setmanes prèvies amb el ple de punts (21 de 21), fan que la confiança en els jugadors, en el bloc, en l'equip sigui màxima, sempre reconeixent que, a més, el València Mestalla va sorprende més d'un amb un plantejament atrevit que va permetre robar a l'Hospi el seu tresor més preuat, la pilota. A partir d'aquí, és evident que l'equip segueix tenint marge de millora com sempre reconeix el mister, Jordi Vinyals, i el partit al camp de l'Andorra es un bon partit per seguir fent camí: camp i rival molt més complicats del que les xifres volen mostrar i pedra de toc important per seguir sumant, per seguir en tensió.

De cara al partit contra l'Andorra, Jordi Vinyals comptarà amb les baixes de Sergio Castaño, que ja encara la recta final de la recuperació de la seva lesió i s'espera que pugui incorporar-se al grup en els propers dies, i d'Albert Vega 'Peque', que encara arrossega molèsties. La resta de jugadors es troben en un estat de forma òptim (només Lucas i Cirio, amb 3 grogues, es troben relativament a prop de la possible suspensió) i el dubte resideix en preveure si Vinyals introduirà algun canvi d'homes a l'onze inicial veient algunes de les substitucions en els darrers partits o optarà per donar continuïtat a l'onze tipus de les darreres jornades.

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Corominas i David Prats.

L'àrbitre
El riojà Eduardo García Ballesteros serà l'encarregat de dirigir aquest partit entre l'Andorra i l'Hospi. Assistit a les bandes en aquesta ocasió pels companys de col·legi Luís Manuel Pelegrín Lucena i Juan Manuel Martín Gómez, García Ballesteros viu la seva segona temporada com a àrbitre de Segona Divisió ; 13 partits dirigits el curs passat i 5 en l'actual (un d'ells l'Eibar 4-0 Lanzarote de Copa del Rei). En total, 4,6 grogues de mitjana en aquesta temporada i una única expulsió, a l'Amorebieta 1-0 Salamanca de la primera jornada de Lliga al grup 2.

Els precedents
Serà la setena visita de l'Hospitalet a la vila minera d'Andorra, la primera amb l'actual denominació d'Andorra CF, ja que anteriorment els andorrans havien jugat sota el nom de Calvo Sotelo (nom amb què es van fundar) i amb el d'Endesa Andorra, contra el qual s'ha enfrontat el CE l'Hospitalet. Balanç equilibrat en els sis enfrontaments previs amb tres victòries aragoneses i tres de riberenques la darrera de les quals, la temporada 1995-1996 (0-1) ens mostra l'últim precedent entre tots dos equips. Lluny queden les dues golejades inicials, a Tercera Divisió, de l'Endesa Andorra a l'Hospi (3-0 i 4-1).

1995-1996 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 0-1 L'Hospitalet
1988-1989 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 1-2 L'Hospitalet
1987-1988 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 2-0 L'Hospitalet
1985-1986 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 1-2 L'Hospitalet
1978-1979 - Tercera Divisió - Endesa Andorra 3-0 L'Hospitalet
1977-1978 - Tercera Divisió - Endesa Andorra 4-1 L'Hospitalet

24/11/11

Pitu, 1 any de gols en riberenc

Amb l'equip preparant el duel de diumenge vinent (16:30 hores) al camp de l'Andorra, aprofitem l'efemèride del 28è aniversari de Josep Maria Comadevall, 'Pitu' per dedicar-li l'entrada d'avui al Blog i per recordar, amb un vídeo recopilatori, bona part dels seus gols des que va arribar a l'Hospi l'estiu de 2010 amb Ángel Pedraza a la banqueta. Des d'aleshores, han estat 7 els gols en partit oficial que el migcampista de Salt ha marcat amb la samarreta riberenca, 6 a la Lliga i 1 en Copa del Rei. Dilluns vinent farà, curiosament, un any de l'estrena golejadora del gironí al camp del Castelló, amb un xut llunyà marca de la casa que, finalment, no serviria perquè l'Hospitalet sumés cap punt a Castàlia.



Va ser el primer dels dos gols oficials el passat curs, juntament amb el que va aconseguir a l'Estadi davant del Dénia a la 36a jornada. A aquestes dues dianes, però, hi hem d'afegir tres gols anotats en partits amistosos davant el Vilassar de Mar el passat gener (va fer el 0-1 i el 0-3, tot i que no hi ha imatges) i al camp de la Unificación Bellvitge el mes de juny, partit en què Pitu va tancar el marcador amb el definitiu 1-4. Aquesta temporada ja són cinc els gols que ha anotat Pitu amb l'Hospi, els dos darrers a Oriola. Abans, el saltenc va encertar el compte golejador riberenc a la Lliga davant el Mallorca B i va donar els tres punts contra el Zaragoza B. També a la Copa ha sucat, aconseguint el tercer gol que l'Hospi va endosar al Leganés el 7 de setembre i que va servir per classificar els de Vinyals per la 3a ronda del torneig del KO. La dada curiosa ens la deixen els 4 gols (57,1% del total) que Pitu ha marcat des de fora de l'àrea; algun d'ells, tot s'ha de dir, amb la inestimable col·laboració del porter rival. Sigui com sigui, set gols que de ben segur es quedaran curts amb el pas dels partits.

20/11/11

Un senyor rival | CE l'Hospitalet 1-1 València Mestalla

Resa un dels tòpics que quan no pots guanyar, el millor és no perdre. Veritats d'aquelles que fan fredat, per com d'òbvies resulten, però que amaguen una realitat a l'ordre del dia. L'Hospi s'ha enfrontat aquest migdia al millor dels 14 rivals que s'ha trobat a la Lliga fins avui, diumenge 20 de novembre de 2011, un València Mestalla que ha fet d'una bona organització atacant i d'una ambició des del primer minut la seva millor defensa davant d'un Hospi que ha passat llarguíssimes estones corrent darrere del seu trofeu més preciat, la pilota. Altra cosa és quan els riberencs han estat capaços de robar possessió al filial i crear perill; un rush final ple d'accions de perill hauria pogut desnivellar la balança a favor dels locals, però l'1-1 final ha estat inamovible i certifica la fi de victòries consecutives de l'Hospi a la Lliga, un Hospi que seguirà en segona posició una jornada més però a quatre punts d'un Atlètic Balears que cada cop té la maquinària més engreixada i ha clavat un 1-5 al Zaragoza B.

Onze inicial amb la única novetat del retorn d'Iván Hammouch al lateral dret en substitució d'un Peque que no ha entrat ni a la llista de convocats. Els compassos inicials ja han denotat que veuríem un partit atractiu, amb dos equips amb una bona proposta i amb dues defenses que haurien d'estar atentes durant els 90 minuts per evitar danys rivals. Dues internades de Sergio Cirio i de David Haro amb centrades que no han trobat rematador han estat el preludi del gol de l'Hospi, matiner i de penal. Falta del porter Cristian Pereira dins l'àrea David Prats, que tot i marxar sol retallava cap a fora i groga pel portuguès (8'). Un minut després, David Prats enviava la pilota al fons de la xarxa fent inútil l'estirada de Cristiano (9'); cinquè gol de Pratigol amb els riberencs a la Lliga. I que segueixi la ratxa. El que no s'ha tornat a veure ha estat l'Hospi voltant la porteria valencianista, i és que els de Vicente Mir han agafat les regnes del partit, li han tret la pilota a l'Hospi i han monopolitzat la resta de primer temps.

Molta intenció però poca arribada al conjunt che, amb Miñano i especialment Armiche d'allò més actius. Sense Paco Alcácer, a València amb molèsties, Cristian era la referència atacant però han estat els homes de banda i de segona línia els qui han tingut les millors opcions a la segona meitat. Als 24 minuts Miñano rematava amb l'esquerra al lateral de la xarxa una bona centrada al segon pal del canari Armiche; l'ex de Las Palmas feia intervenir Craviotto per primera vegada amb un xut ras des de la frontal que el porter lleidatà enviava a córner (29'). Mentrestant, pressió intensa del filial que obligava l'Hospi a jugar llarg i desencertat, evitant que Rubén García i Pitu aconseguissin crear. Al final, la insistència ha trobat premi al darrer minut del període amb un xut del bosnià Eldin Hazdic a l'interior de la gran que ha superat Craviotto amb un bon xut creuat (45'). La discussió de sempre dels mèrits tornava a estar a l'ordre del dia, però negar que el gol de l'empat es veia a venir era no fer un lectura correcta del partit.

Vinyals ha donat entrada a la represa a Aday i a Marc Pedraza en lloc de David Haro i de Corominas. L'equip ha guanyat una mica més de presència i ha creat més ocasions, especialment amb l'entrada d'Ángel Sánchez al darrer quart d'hora, però les contres del Mestalla han estat d'allò més perilloses. Eldin posava a prova Craviotto als tres minuts de la segona part (48') i l'enèssim xut d'Armiche, ara des de la frontal, l'enviava a córner el porter de l'Hospi (52'). Arribaven tocant, però també amb joc directe: als 57 minuts Dalmau clavava una puntada llarga a la pilota per habilitar Eldin, que enviaria el seu xut al lateral esquerre de la xarxa (57'). L'Hospi només tenia opcions quan aconseguia prendre la bola al Mestalla, i en una d'aquestes accions una bona combinació entre Moussa, Prats i Cirio ha acabat en un claríssim mà a mà de Sergio amb Cristiano i amb el xut de l'ex del Prat marxant a la dreta del portuguès (59'). La resposta visitant, contundent, corria a càrrec de Portu, que llançava una contra veloç que de nou Armiche resolia amb una gran intervenció (una altra) de Craviotto (67').

Ho passava malament l'Hospi a la contra, però els minuts corrien i la despesa física passava factura a un València que gairebé ha acabat demanant l'hora. L'entrada d'Ángel Sánchez ha revolucionat l'Hospi i una triple ocasió al minut 79 ha revifat els ànims de la parròquia local: xut de falta del canari per baix que Cristiano treu amb la mà dreta, rematada fallida de Manel Viale i xut final de Marc Pedraza que un defensa treia a córner (79'). Un minut més tard, contra ràpida d'Aday, bona assistència d'Aday a Ángel Sánchez i xut a contrapeu del canari que obligava Cristiano a treure una mà miraculosa un cop més (80'). No seria la darrera opció d'un Hospi que tornaria a provar-ho amb un xut des de la frontal de Pitu (com no), després d'una bona combinació entre Prats, Ángel Sánchez i el gironí (82'), i també als peus d'Aday, que deixava anar un xut des de la frontal que tornava a fer brillar un Cristiano que enviaria la darrera opció clara del partit a córner. Al final, repartiment de punts amb gust agredolç, amb aquell clàssic 'podríem haver guanyat però també perdut'.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio (Ángel Sánchez, 75'), David Haro (Aday, 46'), Corominas (Marc Pedraza, 46') i David Prats.

VALÈNCIA MESTALLA CF: Cristiano, Dalmau, Pardo, Mossa, Salva Ruiz, Iván (Marc Castells, 82'), Portu, Armiche, Cristian (Robert, 83'), Miñano i Eldin (Adrián Cuevas, 90').

Gols: 1-0 David Prats (9', penal); 1-1 Eldin (45').

Àrbitre: Francisco Javier Villena Contreras (Castella-la Manxa). Ha amonestat els locals Hammouch (14') i Lucas Viale (68') i els visitants Cristiano (8'), Pardo (78') i Marc Castells (87').

Incidències: partit corresponent a la 14a jornada de la Lliga del grup 3 de Segona B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 300 espectadors. Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria de l'Hospi el dia que rebia el filial valencianista a casa per onzena vegada a la història.

19/11/11

Després del set, el vuit? | CE l'Hospitalet - València Mestalla (diumenge, 12:00 hores)

Això de l'Hospi és una festa que no ha de tenir aturador. Evidentment que algun dia deixarem de guanyar o perdrem un partit, qui sap si aquest mateix diumenge davant d'un rival molt més perillós i amb capacitat de fer mal del que indica la seva classificació. El que és innegable és que aquest equip ens està fent emocionar, gaudir i patir a parts iguals; el millor de tot, és el regust que té la mescla de tots tres factors per deixar-nos un somriure acompanyat del sentiment de satisfacció d'ençà que vam guanyar a Lleida per 1-4. 3 gols de diferència... d'això gairebé tampoc ens en recordem: Huracán, Manacor, Llagostera, Gandia, Sant Andreu, Orihuela a la Lliga, i el Llagostera com a complementari a la Copa han caigut per la mínima. Potser és l'únic que podríem exigir i no per l'esforç dels jugadors sinó per no donar feina als cardiòlegs dels hospitals de la ciutat que van camí de fer l'agost si, diumenge rere diumenge, vivim temps de descompte tan intensos com... els de cada partit. Demà, València Mestalla; patint o no, volem la victòria, volem la vuitena, volem seguir creient i somiant.

El València Mestalla
Servidor, en les seves previsions prèvies a l'inici d'aquesta temporada 2011-2012 concedia al filial valencianista el millor rendiment a la Lliga d'entre els tres filials que aquesta temporada militen al grup 3 de Segona B. Amb un Mallorca B en forma i realment sòlid, València i Zaragoza han anat gairebé de la mà en la seva evolució i, molt a poc a poc, van sortint de la zona d'emergència classificatòria. Amb 15 punts després de 13 partits, el 'Mestalleta' ocupa la 12a plaça a la Lliga però és tot just dos punts per sobre dels 16è i 17è classificats i només ha sumat 4 punts més que Manacor i Llagostera, cuers del campionat. Un equip, el de Vicente Mir que destaca pel seu desequilibri atac-defensa si ens atenem a unes dades que converteixen el filial en el segon màxim golejador del grup (20 gols marcats) i en l'equip més golejat del #2bg3 amb 25 dianes encaixades; es més, el València Mestalla és tot just el quart equip més golejat dels 4 grups de Segona B, només superat pel Celta B, el Vecindario i el Villanovense. Imatge: www.valenciacf.es

Cada cop més sòlid a Paterna, els desplaçaments segueixen sent l'altra assignatura pendent del quadre que dirigeix per segona temporada consecutiva Vicente Mir. I és que tot i el triomf de fa gairebé un mes a Saragossa per 2-3 (en un partit que el Mestalla dominava per 0-3), les xifres del filial lluny de Paterna són força clares: 3 punts de 18 possibles amb, però, 8 gols marcats (dos d'ells a l'Estadi Balear). Perquè l'aspecte ofensiu és fins ara el punt fort d'un conjunt que té Paco Alcácer, internacional espanyol en categories inferiors, com a estilet i referent en punt atacant. No obstant això, el davanter de Torrent es el màxim golejador del grup amb 9 gols i ja porta dos triplets (davant Lleida Esportiu i Zaragoza B). No és l'únic crack d'un equip jove però de molta qualitat i que a un únic partit pot sorprendre qualsevol rival. Hi podríem afegir Armiche, Eldin, Mossa... Imatge: www.valenciacf.es

Demà, però, Vicente Mir comptarà amb un llista important de baixes per enfrontar-se a l'Hospi de Jordi Vinyals. Ángel Montoro, que ja ha debutat amb el primer equip és juntament amb el porter Saúl una de les dues baixes de llarga durada a les quals cal afegir les de Carles Gil, amb un esquinç lleu al turmell i el central Pol Bueso, que pateix un trecament fibril·lar. Per si no n'hi hagués prou, una de les perles del planter valencianista com és Juan Bernat (focus d'atenció aquesta pretemporada a la concentració valencianista i autor d'un dels gols davant el Teruel diumenge passat) serà dubte fins a ultimíssima hora. Imatge: www.valenciacf.es

Possible onze inicial del València Mestalla: Adrián Lluna, Dalmau, Pardo, Mossa, Salva Ruiz, Marc Castells, Portu, Armiche, Paco Alcácer, Miñano i Eldin.

L'Hospi
La veritat, es fa difícil presentar un nou partit de l'Hospi en unes circumstàncies força similars a les de gairebé cada jornada. Victòria el cap de setmana anterior, gran part de la plantilla en condicions òptimes per entrar a la convocatòria i fam de seguir sumant de tres en tres. I és que, no ens enganyem, un hipotètic triomf demà contra el València Mestalla deixaria l'Hospi amb 31 punts i, més enllà del que faci l'Atlètic Balears a Saragossa, amb una projecció de 62 punts al final de temporada (sí, és parlar per parlar), però amb gairebé la meitat de recorregut completat per convertir en realitat el somni del play-off d'ascens. Qui ens ho havia de dir aquell 25 de setembre després de perdre a Terol? La confiança del planter és tan evident com creixent a mesura que passen els partits, se succeeixen les adversitats i l'equip treu endavant compromisos d'allò més complicats.

Setmana, per fi, de tranquil·litat absoluta per un Hospi que ara sí té la Copa del Rei totalment arraconada i ha pogut preparar el partit de demà davant el València Mestalla en òptimes condicions. Ens visita un filial i això acostuma a ser sinònim d'un partit en què el físic jugarà un rol important tot i el bon rendiment que va donar l'equip davant Sant Andreu, Barcelona i Orihuela; un altre factor important serà aprofitar els espais que pugui coincidir un equip atrevit, valent i que seguint la teoria de la manta deixa la rereguarda sovint al descobert. I evidentment, mantenir l'encert tingut fins ara. A això hi hem d'afegir que 20 dels 21 homes estaran disponibles per Vinyals. Amb Hammouch recuperat ja de les seves molèsties, sembla que Sergio Castaño podria rebre l'alta mèdica la propera setmana i deixar l'infermeria riberenca buida d'efectius.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Peque, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Corominas i David Prats.

L'àrbitre
Signem repetir el marcador de l'únic precedent que té l'Hospitalet amb l'àrbitre de demà. El castellanomanxec Francisco Javier Villena Contreras serà l'encarregat de dirigir l'encontre que enfrontarà els riberencs amb el València Mestalla. Villena Contreras, que viu actualment la seva segona temporada a Segona B, va xiular la passada temporada el sofertíssim triomf de l'Hospi al Joan Baptista Milà de Sant Boi per 1-2. Demà, assistit a les bandes per Enrique Antonio Segovia Andrés i Miguel Ángel Toledo Galindo., el col·legiat de Castella-la Manxa dirigirà el cinquè partit del present curs després d'haver xiulat el Linense 1-0 Badajoz, el Lorca Atlético 2-3 Betis B, l'Orihuela 1-0 Zaragoza B i el Ceuta 2-1 Linense. En total, 25 grogues i cap expulsió per un balanç mitjà de 6,25 grogues per partit amb 3 victòries locals i una de visitant.

Els precedents
Dada curiosa la que ens deparen els darrers enfrontaments entre l'Hospi i el València Mestalla, ja que tots dos equips s'han definit com una mena de conjunts ascensors durant la passada dècada; les tres darrers temporades que riberencs i valencians s'han vist les cares o l'Hospi (2002-03) o el 'Mestalleta' (1999-00 i 2006-07) han acabat baixant a Tercera Divisió. Un conjunt, el filial valencianista, que ha puntuat en tres de les últimes quatre visites a l'Hospitalet (totes elles a l'actual Estadi). D'infaust record és el darrer triomf 'Che', per 1-3, la penúltima jornada de la Lliga 2002-2003 que va oficialitzar el descens de l'Hospi de Jaume Creixell a Tercera Divisió en un partit que els valencians ja guanyaven abans que s'arribés al primer minut. Tot i això, el balanç general no és del tot dolent si valorem que sis de les 10 visites del Mestalla s'han saldat amb victoria riberenca, destacant el 4-0 del curs 1999-2000.

2006-2007 | CE L'Hospitalet 1-1 València Mestalla
2002-2003 | CE L'Hospitalet 1-3 València Mestalla
1999-2000 | CE L'Hospitalet 4-0 València Mestalla
1998-1999 | CE L'Hospitalet 0-0 València Mestalla
1997-1998 | CE L'Hospitalet 1-0 València Mestalla
1996-1997 | CE L'Hospitalet 1-0 València Mestalla
1995-1996 | CE L'Hospitalet 3-2 València Mestalla
1994-1995 | CE L'Hospitalet 1-3 València Mestalla
1993-1994 | CE L'Hospitalet 3-0 València Mestalla
1992-1993 | CE L'Hospitalet 2-0 València Mestalla

17/11/11

De derbis, clàssics o partits de simple rivalitat

N’hi ha per donar i per vendre. Parlem dels diversos orígens del terme ‘derby’, adaptat a ‘derbi’ en català. Totes poden tenir el seu punt de veritat i el seu encant i al final, com en d’altres aspectes vitals, cadascú s’agafa a la història que més li pugui interessar d’acord amb les seves motivacions. Hi ha teories que apunten que la gènesi de ‘derby’ se situa en el multitudinari partit que des del segle XII se celebra a la localitat anglesa d’Ashbourne, al comtat de Derby i que enfrontava (i enfronta) els habitants de la localitat en dos equips de tants membres com faci falta el dimarts de Carnestoltes o el dimecres de cendra. D’altres fan referència a ‘The Derby’, una carrera de cavalls creada cap a finals del segle XVIII. La tercera en discòrdia ens porta a Liverpool, bressol de tot un clàssic del futbol mundial com és el Liverpool-Everton; és a la vora del Mersey on se situen Anfield Road i Goodison Park, estadis de Liverpool i d’Everton separats tan sols per l’Stanley Park, que resultava ser propietat del Comte de Derby. Sense referències sobre la data d’aquesta teoria, el fet que Anfield fos territori ‘toffee’ fins l’any 1892 (quan desacords amb el propietari de l’actual camp del Liverpool van provocar el canvi a Goodison) van que la teoria d’Stanley Park i el Comte de Derby sigui la més dèbil de les tres.

Quants cops haurem sentit parlar de ‘derbi’ per un enfrontament entre dos equips de la mateixa ciutat, província, regió o, directament, entre dos equips importants del país com podrien ser Barcelona i Real Madrid? L’evolució de derbi a partit del segle o a ‘Clásico’ allibera l’enfrontament d’una connotació errònia com és definir un partit entre dos equips separats per més de 600 quilòmetres de distància com un partit de rivalitat local. Convindrem, però, que el factor rivalitat existeix en qualsevol dels encontres que els mitjans de comunicació han qualificat de derbi al llarg dels anys i és aquest tret definitori el que fa desmarcar uns partits de la resta, especialment pel que fa a connotacions que poc tenen a veure amb el que passa al terreny de joc.

A Segona B, més concretament al que podríem anomenar grup català (amb les variants corresponents pel que fa als rivals). Hem vist multitud d’exemples de partits de màxima rivalitat, sovint arran de la proximitat geogràfica entre dos clubs, de comptes pendents en el passat o, directament, d’una barreja de tots dos factors. Desgraciadament, alguns d’aquests clàssics formen part d’un passat recent que no sabem quan tornarà a produir-se. A Catalunya hem viscut partits entre Premià i Mataró, que ens han donat dies de tensió a Tercera tot i que només es van veure les cares a la categoria de bronze la temporada 2000-2001; molt més clàssic és el Sabadell-Terrassa, amb arlequinats visquent l’aventura de la plata aquest curs i amb els egarencs fent d’Au Fènix per retornar, mínim, a la categoria que per passat i ciutat els pertoca. Tot i això, la tradicional presència dels ‘ceballuts’ a Primera i Segona fan que aquest ‘derbi vallesà’ sigui un enfrontament més geogràfic que no pas futbolístic. Més difícil d’entendre a primera vista era la tensió que desprenien els enfrontaments entre dos equips enfonsats per l’economia com són la UE Figueres i la UE Lleida, un clàssic dels anys 80 i 90, especialment quan la zona alta de Segona A era territori d’empordanesos i blaus.

La cara amable d’aquests derbis sovint l’han protagonitzada els equips de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb els partits que han enfrontat la Gramenet, el Sant Andreu i l’Hospitalet, amb un Badalona que s’hi ha afegit en els darrers anys. Partits de sana rivalitat i de bon rotllo entre aficions (mítiques són les costellades pre i post partit entre aficionats de la Grama i de l’Hospi fa uns anys). Allunyats de l’interès de l’aficionat i més focalitzat en la batalla mediàtica es troben els derbis de filials entre el Barcelona i l’Espanyol, que com ha passat amb el Sabadell-Terrassa no sembla que s’hagin de produir en, minim, un quinquenni. El Nàstic-Reus (poc habitual), el Girona-Figueres o un Europa-Sant Andreu considerat ‘rara avis’ en això de la Segona B són altres exemples que focalitzen l’atenció mediàtica del #futbolcat.

Però no només de Catalunya viu aquest grup 3, ni molt menys. En un any sense Sabadell, Alcoyano, Alacant, Benidorm o Castelló, el grup ha perdut entitats potencials que generaven enfrontaments de rivalitat d’allò més interessants. “Al campo el Clariano vamos, a ver a esos fanfarrones del Deportivo Alcoyano” és tota una declaració sentimental, d’intencions feta des d’Ontinyent i adreçada als seus veïns d’Alcoi. Partit mític que l’any passat va tenir el seu punt àlgid amb les ampolles que aixecarien els fitxatges de Paco Esteban i de Fran Moreno per l’etern rival. Lluny queden ara mateix també l’Alacant-Hércules o el Castelló-Vila-real, amb els del Palamó i Castàlia deambulant amb poc lluïment per la Tercera Divisió valenciana. Pitjor li van les coses a un Benidorm ja extint i que no podrà rememorar els duels amb la Vila-joiosa, fos al Nou Pla, al José Calsita o a l’antic Foietes (ara Guillermo Amor).

Però no tot són males notícies: aquest cap de setmana (diumenge, 16:30 hores) torna a Pinilla, 21 temporades després, el derbi per excel·lència del futbol de Terol: Club Deportivo Teruel-Andorra Club de Fútbol. El retorn dels andorrans al futbol de bronze, un curs després que els de la capital hi retornessin ha fet possible reeditar un derbi que sí que ha tingut capítols d’allò més interessants a Tercera Divisió, però que des de la 26a jornada de la temporada 1990-1991 no es veien les cares a Segona B. I és que mudèjars i andorrans s’han vist les cares fins a 31 ocasions (font: futbolme.com) d’ençà que l’any1958 creussin els seus destins per primera vegada en la golejada més àmplia que s’ha donat mai: el Teruel golejaria l’aleshores Calvo Sotelo per 8-0. Més enllà de la classificació, Pinilla centrarà l’atenció de la 14a jornada en un duel que promet un ambient bonic, de germanor i rivalitat sana, en un camp mític i amb una afició, l’andorrana, que recolza els seus tant a l’Endeiza com a domicili sempre que sigui possible, encapçalats pel grup d’animació ‘Infierno Minero’. La llàstima, pels que no hi siguem, és que Aragón Televisión segueixi donant l’esquena al futbol aragonès més enllà del Real Zaragoza i de la Segona A.

Un clàssic com és l’Olímpic de Xàtiva-Gandia també l’hem pogut gaudir aquesta temporada, quan el passat 11 de setembre van enfrontar-se a La Murta amb el resultat final d’empat a 1 gol. I és que han hagut de passat molts i molts anys perquè els xativins, de la mà del mateix tècnic que havia ascendit el Gandia l’any anterior, tornés a la Segona Divisió B. És a dir, duel amb cert morbo afegit per la manera com Toni Seligrat va ser convidat a marxar de Gandia tot i quedar campió del grup valencià i ascendir al primer intent amb un gol in extremis de Marcos Estruch a la pròrroga. Aquest és el duel més destacat de la temporada al futbol valencià, amb Huracán com a equip inèdit. Si de cas, sempre podrem recórrer als Orihuela-Dénia amb el record del que va passar fa uns anys al play-off d’ascens a Segona Divisió B amb els incidents que van tenir lloc a la localitat de la Marina Alta i que s’han convertit en fantasma cada cop que escorpions i deniencs s’han de veure les cares.

Però si algun enfrontament aixeca passions en aquest grup 3, especialment per part de l’actual líder del grup tercer és l’Atlètic Balears-Mallorca B. Si hem de ser fidels a la realitat, aquest sentiment de rivalitat és més notori per part balearica que no pas per part de l’afició de Son Moix, sobretot si tenim en compte que estem parlant del seu filial. El diferent tractament que han donat els mitjans de comunicació a Mallorca i Atlètic Balears al llarg dels anys (en part comprensible per la diferència de categories i quan altres equips balears com Santa Eulària, Sporting Mahonés, Manacor, Eivissa o Sòller han estat per sobre de l’Atlètic en algunes temporades) han emfasitzat aquest sentiment de certa rancúnia cap als ‘barrals’, terme amb el qual part de l’afició de la Via de Cintura coneix el Mallorca. El retrobament l’any passat al futbol de bronze va desencadenar una autèntica passió per aquest derbi, especialent a Son Bibiloni i a causa de l’aforament del camp del filial mallorquinista i la polèmica que això va suscitar especialment l’any passat.

Per sort balearica, el balanç a dia d’avui és més que positiu amb un empat el curs passat i l’1-2 que Perera, in extremis, donava a l’Atlètic en un partit èpic disputat sota una pluja forta que va deixar en la celebració d’aquest segon per part de jugadors, banqueta i afició una de les imatges de la temporada al #2bg3. El millor, segurament, va ser el 4-0 i l’exhibició de la passada tardor a l’Estadi Balear, amb un dels primers partits de l’ex mallorquinista Gustavo Siviero a la Via de Cintura i amb autèntics golassos de Peter o de Pedro Bigas, que aquesta temporada viu a cavall del Mallorca B i del primer equip. Camins creuats. És la cara curiosa d’una rivalitat que també ha tingut incidents desagradables en forma de pintades amenaçants i d’incidents en partits com el Manacor-Atlètic Balears d’aquesta temporada per culpa d’uns personatges, radicals mallorquinistes, que van apropar-se a Na Capellera amb l’únic ànim de buscar brega. Lamentable.

És la nota lletja, la foscor dintre del que són festes futbolístiques, partits amb més ingredients que no pas el propi joc i que haurien de convertir-se en tot un exemple de rivalitat sana, de manifestació cultural i d’orgull d’equip, de poble, de ciutat. Partits amb històries internes sovint desconegudes pel gran públic però que ofereixen un encant sovint superior, i segurament més sa (llevat d’excepcions) que alguns dels anomenats clàssics que acaben sent focus de tota atenció extrafutbolística.

13/11/11

La festa continua | Orihuela CF 1-2 CE L'Hospitalet

I és que tot ens va de cara. El Centre d'Esports l'Hospitalet va igualar ahir a Oriola el rècord de victòries consecutives a Segona B: 7 victòries va enllaçar l'Hospi de Juanjo Díaz la temporada 1987-1988, les mateixes que els riberencs porten en aquest curs 2011-2012 que, per si algú encara tenia dubtes, promet emocions d'allò més fortes. Fidels a un estil de joc i abonats al patiment final, l'Hospitalet va ser tremendament efectiu davant d'un Orihuela que tot i tenir una proposta de futbol d'allò més interessant va estar mancat d'arribada i de rematada. La possessió, al voltant del 70% pel quadre alacantí és una dada prou clarificadora del domini del partit, com tampoc enganyen les tres ocasions per bàndol que vam veure en un partit tan obert i ple d'intencions com d'errades mil·limètriques que van evitar veure un marcador més abultat. Sigui com sigui, l'Hospi treia endavant una prova de foc per l'entitat del rival, per la complicació del camp (tercera derrota local en els darrers 27 partits a Los Arcos) i per la despesa física realitzada dimecres davant el Barcelona. 1-2 i cap a casa per començar a preparar, ja des d'avui, el partit de diumenge davant el Mestalla a dos del líder i 7 per sobre del cinquè. Molt per fer, però una part important ja està feta.

Saltava l'Hospi a la gespa (no tan malmesa com l'any passat) de Los Arcos amb l'entrada de Rubén García, Corominas i Pitu a l'onze inicial, tots tres inèdits dimecres a la Copa del Rei. Amb la intenció de cercar la porteria contrària des del primer minut, Orihuela i Hospi van oferir un tram inicial amb un ritme alt, amb intensitat però amb massa imprecisions que impedien veure accions de perill destacables a qualsevol de les dues àrees. Això i parany del fora de joc que teixia la defensa de l'Hospi provocava que els del Baix Segura posessin en problemes Craviotto. Tal i com va passar a Manacor, o a Lleida o diumenge contra el Sant Andreu, l'Hospi l'encertaria a la primera per disposar d'avantatge al marcador. Corria el minut 16 i en una passada llarga el porter local, 'Pulpo' Romero, feia un mal rebuig, la pilota queia als peus de Pitu i des d'uns 35 metres el saltenc no s'ho pensava dos cops per clavar una vaselina que acabaria al fons de les malles després de picar al cap del porter oriolà en una de les jugades còmiques de la temporada. Fortuna? Potser (també en podríem dir desencert). Però està clar que s'ha de provar qualsevol oportunitat per forçar aquest tipus d'errades.

Amb el 0-1 l'Hospi va cedir la iniciativa del joc a l'Orihuela, innocent a partir de la línia de tres quarts. Molt bon partit de tota la rereguarda riberenca, amb Manel Viale i Moussa imperials. A la contra, els de Vinyals van gaudir d'accions suficients com per ampliar distàncies si no hagués estat per la darrera passada i per les providencials intervencions dels defenses locals. O això, o la intervenció de Romero després que David Haro aprofités una pèrdua defensiva de l'Orihuela, assistís David Corominas a la dreta i aquest, un pèl escorat xutés a trencar i trobés la intervenció de l'ex del Leganés per salvar el 0-2 (29'). Amb l'avantatge mínim al marcador i amb la sensació de domini estèril de l'Orihuela marxaríem al descans d'un estadi de Los Arcos que presentava un bon ambient i una bona animació.

Els de Garitano, com era d'esperar, van sortir més decidits a la represa i van començar a sovintejar amb més perill l'àrea d'un Hospi que va haver de patir de valent per assecar la pólvora dels davanters oriolans mentre esperava la seva oportunitat a la contra. Vam haver d'esperar disset minuts, però, per veure la primera opció de gol local i la primera intervenció de mèrit d'un Craviotto que es va reivindicar després de l'actuació de Moragón contra el Barcelona: centrada des de l'esquerra d'Óscar Rico i rematada de cap a boca de canó del killer Dani Gómez per fer lluit el guardameta lleidatà (62'). Instants després, seria Teo qui obligaria a volar Craviotto amb un xut des de la frontal que el porter riberenc enviaria a córner després que la bola piqués en un defensa de l'Hospi (68'). Havia perdonat l'Orihuela, ens havia salvat Craviotto... i la fortuna va tornar a somriure els riberencs.

Minut 25 de la segona, pèrdua de pilota de Pelusa, David Prats encara Romero, que salva el xut en primera instància però el rebuig pica a les cames de Pitu, que era on havia de ser per acabar enviant l'esfèrica al fons de la xarxa (70'). Quatre ocasions i dos gols: millor (gairebé) impossible. El gol va fer mal als d'Asier Garitano, que van semblar lliurar el partit en algun moment. Prats va tenir el 0-3 en una contra franca que ni Aday ni Cirio van encertar a rematar (82'). Vam perdonar i a punt vam estar d'acabar-ho pagant. En una pilota penjada a l'olla, malentès entre Moussa i Craviotto i Dani Gómez se n'aprofitava per posar la cama, per posar l'1-2 al marcador i fer renéixer l'esperança entre la parròquia oriolana (88'). Ja al descompte, amb l'Hospi desentès de buscar el tercer, Dani Gómez tindria el gol de l'empat en una rematada de cap massa centrada que Craviotto blocava sense més complicacions (91'). Era l'última fuetada local, d'un Orihuela que havia retornat al partit quan més mort estava. Per sort, va tornar a sortir cara.

FITXA TÈCNICA

ORIHUELA CF: Pulpo Romero, Álex García, Navarro (Ricardo Cavas, 86'), Benja (Iban Espadas, 69'), Carlos Delgado, Francis Durán, Mario Arqués, Teo (Pelusa, 69'), Cases, Dani Gómez i Óscar Rico.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio (Manel, 83'), Corominas (Aday, 77'), David Haro (Marc Pedraza, 60') i David Prats.

Gols: 0-1 Pitu (16'); 0-2 Pitu (70'); 1-2 Dani Gómez (90').

Àrbitre: Raúl Chavet García (Andalusia). Ha amonestat els locals Navarro (74'), Dani Gómez (77') i els visitants Cirio (11'), Manel Viale (27').

Incidències: partit de la 13a jornada del grup 3 de Segona B disputat al camp de Los Arcos davant d'uns 1.000 espectadors. Encontre declarat com a mitja jornada econòmica i televisat per NouDos i Esport3. Tarda agradable per la pràctica del futbol. Moragón i Ángel Sánchez han completat la convocatòria de l'Hospitalet.

12/11/11

A Los Arcos, també hem de ser l'hòstia | Orihuela CF - CE L'Hospitalet (diumenge, 17:00)

Com qui marxa de vacances i deixa el cotxe a l'aparcament de llarga estada de l'aeroport. El partit d'anada de Copa de dimecres davant el Barcelona ja és passat; la tornada queda lluny, molt lluny, massa com per haver-hi de pensar. Com qui diu, un mes i mig durant el qual l'Hospi torna a la realitat, a l'objectiu de la temporada i als rivals de Segona B. Tram important amb tres partits davant rivals directes com són l'Atlètic Balears, l'Ontinyent i el rival de diumenge, l'Orihuela. I els que els de Garitano són ara mateix els perseguidors de l'Hospi, a tres punts i després de protagonitzar una bona arrencada de temporada que els fa somiar amb repetir la fita del curs passat en què van disputar la fase d'ascens a la Lliga Adelante tot i caure eliminats a la primera ronda davant el Guadalajara. No és ni molt menys una final, però sí que és una pedra de toc important per veure com reacciona l'equip després de dos esforços importants davant Sant Andreu i Barcelona i, de forma 'definitiva', afiançar-se a la zona noble de la Lliga i collar un Atlètic Balears que hores abans haurà rebut el Badalona a la Via de Cintura. És a dir, la batalla que de debò ens agrada.

L'Orihuela
Poca conya amb els oriolans. Tot i la nova reducció de pressupost l'entitat que presideix Antonio Felices segueix reinventant-se (i ja en van...) i ha tornat a crear una plantilla on el criteri i l'experiència real ha passat per sobre dels sous estel·lars i dels noms. Ni més ni menys que 18 homes de l'equip que va fer play-off l'any passat han abandonat la disciplina oriolana, a banda del tècnic Pato. Al seu lloc hi ha Asier Garitano, que torna a les banquetes després de la seva experiència a Segona A amb el Castelló. De la mà del tècnic basc han arribat més d'una dotzena de jugadors que barregen experiència (Iban Espadas, Unai Alba o Ricardo Cavas) i joventut (Dani Gómez, Mario Arques o Francis Durán). Continuen homes importants com els defenses Benja i Carmelo o l'extrem Cases, un dels homes més destacats dels alacantins i artífex de l'1-2 a Badalona que va acabar amb els 17 mesos d'imbatibilitat escapulada al Centenari. Bona feina de la direcció esportiva aconseguint cessions de Vila-real o Cartagena per fortificar un equip que tot i haver estat culminat a mitjans d'agost ja s'ha mostrat com un quadre sòlid.

Només dues derrotes a Ontinyent (2-0) i a Xàtiva (2-1) ha encaixat l'Orihuela aquesta temporada. I és que Los Arcos, amb 4 victòries i 2 empats segueix sent un fortí: no obstant els oriolans només hi han perdut 2 dels darrers 26 partits que hi han jugat (0-3 davant l'Alcoyano i 0-2 amb el Guadalajara l'any passat). Inici fort aquest curs golejant Mestalla (3-0) i Sporting Mahonés (4-0) i 'estil Hospi' en els darrers quatre partits amb vuit punts de dotze possible, 3 gols marcats i només un d'encaixat. I és que la baixa d'Unai Alba, lesionat, a la porteria de l'Orihuela l'ha suplit amb nota 'Pulpo' Romero, suplent l'any passat al Leganés; entre el basc i el manxec deixen en 0,75 la mitjana de gols encaixats a la Lliga. A dalt, 4 dianes per Dani Gómez i per Cases i 3 per Óscar Rico signifiquen gairebé el 65% de gols d'un equip que de la mà de Garitano disposa una proposta futbolística més atractiva i elaborada que l'any passat.

Modèstia i treball per part d'un tècnic que seria l'antítesi d'homes com Calderé, Nino Lema, Granero o Elcacho a la roda de premsa però que s'ha posat el mono de treball des que va arribar a Oriola. Amb la incògnita de com estarà la gespa de Los Arcos (difícil que estigui pitjor que en alguns partits del passat curs) i també la graderia (el club 'escorpión' ha declarat mitja jornada econòmica el partit de demà), Garitano comptarà amb tota la seva plantilla en òptimes condicions llevat de la baixa del porter Unai Alba, que segueix arrossegant molèsties físiques.

Possible onze de l'Orihuela: Pulpo Romero, Álex García, Navarro, Benja, Carlos Delgado, Francis Durán, Mario Arques, Dani Gómez, Cases, Teo i Oscar Rico.

L'Hospi
Sembla mentida, però l'equip que s'entrenava dimarts amb gairebé una cinquantena d'enviats de mitjans de comunicació i el que ho ha fet a finals de setmana per preparar el partit d'Oriola és el mateix. L'Hospi ha vist capgirada la dinàmica mediàtica, per fortuna, i ha pogut preparar l'important partit de demà al Baix Segura en condicions de pràctica normalitat. Satisfets, molt satisfets per la imatge que es va donar davant del Barcelona, amb sis campions del món a les seves files i amb un onze, el riberenc, que gairebé presentava més novetats pel que fa a jugadors no habituals que no pas el rival. Amb tot, amb un estil de joc al que no estem habituats i amb el que suposa fer front al tipus de futbol del Barcelona, els riberencs van estar sublims i fins i tot van acariciar l'empat al tram final del partit amb una grandíssima ocasió d'Aday Benítez.

Per si això fos poc, a Jordi Vinyals sembla que li ha sortit bé la jugada de reservar jugadors importants per mantenir-los frescos de cara al partit d'avui; no van jugar Craviotto, Hammouch, Rubén García, Pitu i Corominas, mentre que Marc Pedraza, Aday, Prats i Cirio només van jugar 45 minuts. Després el terreny de joc i el rival dictaran sentència però sembla que el físic, llevat d'un cas d'exigència extrema, no serà una excusa cabdal per l'anàlisi del que passi demà a partir de les 5 a Oriola. Amb la baixa confirmada de Sergio Castaño, que encara en té per unes setmanes, la resta de la plantilla es troba en perfectes condicions llevat d'Iván Hammouch i de Manel Viale, que arrosseguen alguna molèstia física; la resta de jugadors es troben en perfectes condicions.

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, Corominas, Marc Pedraza i David Prats.

L'àrbitre
Xiulet del sud. L'àrbitre malagueny Raúl Chavet García, que viu la seva segona temporada a Segona Divisió B, ha estat designat pel Comitè Tècnic d'Àrbitres per dirigir aquest Orihuela-l'Hospitalet. L'andalús, que estarà acompanyat per Abel Álvarez López i Aitor López López, xiularà per primera vegada un partit de l'Hospi i per segon cop els oriolans (Orihuela 2-0 Gandia, 2010-2011). Aquest any el malagueny ja ha dirigit 5 partits (4 de Lliga i 1 de Copa del Rei) amb un balanç de 3 victòries locals, 1 empat i 1 triomf visitant amb 4,8 grogues de mitjana per partit i només 1 expulsió en aquests cinc encontres.

Els precedents
Els partits entre l'Orihuela i L'Hospitalet, curiosament, mai han acabat en empat (ni a Los Arcos ni a l'Hospitalet). A terres alacantines, oriolans i riberencs es repartien les victòries fins l'any passat, quan els locals van desnivellar la balança amb un gol de cap de Florian, actual davanter del Sabadell: quatre victòries locals per tres de l'Hospi en set precedents que habitualment han deixat força gols i espectacle.

Orihuela CF - CE L'Hospitalet | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 3
Empats: 0
Victòries de l'Orihuela: 4
Gols marcats per l'Hospi: 10
Gols marcats per l'Orihuela: 11
Darrer precedent: Orihuela CF 0-1 CE L'H (2007-08, Segona Divisió B).
Victòria més àmplia: Orihuela CF 5-1 CE L'H (2006-07, Segona Divisió B).

La dada curiosa: Sempre que l'Hospi ha guanyat a Oriola ho ha fet sense encaixar cap gol (0-1 la temporada 2007-08 i 0-3 les temporada 1984-85 i 1992-93). L'any passat va ser la primera vegada que l'Hospi marxava d'Oriola sense marcar; havia marcat en les sis visites anteriors, haguçes guanyat o perdut.

9/11/11

Avisem: queden 90 minuts | CE l'Hospitalet 0-1 FC Barcelona

A tocar. En un partit radicalment diferent al que estem acostumats a viure amb l'Hospi a la Lliga o a les rondes disputades fins ara a la Copa, els riberencs han plantat cara i han estat a punt de donar la sorpresa i empatar contra el Barcelona. I és que al minut 83, una contra dirigida per David Haro l'ha estat a punt de convertir en gol Aday Benítez, que s'ha trobat amb la providencial intervenció de José Manuel Pinto per enviar la pilota a córner. Ha estat LA ocasió, després que els riberencs s'hagin marcat un partit excels davant d'un prou bon equip que s'ha trobat amb un impressionant José Moragón que ha aturar les ocasions de Villa, Cesc o Keita. L'únic en trencar la dinàmica ha estat Andrés Iniesta; el manxec ha connectat un xut impressionant des de la frontal a poc d'arribar el descans per netejar les teranyines de la porteria local i fer pujar l'únic gol del partit al marcador. Iniesta, un altre cop ell després de donar el triomf al Barcelona B fa 8 temporades a l'Estadi amb un gol al temps de descompte i amb la col·laboració d'Antonio Uceda. Però com era de preveure i ha quedat demostrat, l'Hospi ha mostrat la seva millor versió i ha fet palès l'orgull d'equip i de ciutat que alguns (pocs), tenim envers aquests jugadors i aquesta entitat. El mateix orgull que sentirem diumenge quan l'Hospi salti a Los Arcos per lluitar pel que realment ens importa: la Lliga. I de la tornada ja en parlarem...

Arrencava el partit amb moltes novetats a l'onze riberenc, especialment a la porteria i al mig del camp. Sota pals debutava Moragón en partit oficial, deixant Craviotto a la banqueta i convertint Moussa en l'únic jugador de l'Hospi en haver disputat els 16 partits complets. A la zona de creació, Rubén García ha deixat pas a un Manel impressionant mentre que Pol Llonch i Toni Vela han tingut una bona dosi de minuts per començar a fer-se lloc en l'onze. Primers compassos d'igualtat amb tots dos equips tractant d'imposar el seu (similar) estil. Barcelona i Hospi s'acostaven sense perill a la porteria contrària però ha estat el quadre visitant qui ha acabat imposant la diferència de categoria i ha provocat una versió de l'Hospi a la qual no hi estem acostumats. Tancat al darrere i amb una pressió intensa, els riberencs han hagut de buscar la velocitat d'Haro o Cirio per tenir alguna opció de cara a gol. O això o un xut de falta com el llunyà de Lucas Viale al minut 17 que Pinto ha atrapat en dos temps: l'únic xut a porta de l'Hospi al primer temps.

Pel bàndol visitant, verticalitat i molta qualitat per acabar estavellant-se en el seu propi desencert i amb el brillant partit de Moragón, que ha salvat un xut creuat de Villa (9'), ha volat per enviar a córner un gran xut de Keita des de la frontal (19'), ha blocat un xut de Cesc des de l'interior de la gran després d'una bona acció per la dreta de l'exespanyolista Cristian Tello (27') i ha vist com un altre cop Keita fregava el gol en enviar desviada una rematada de cap a centrada d'Iniesta. Al final, la qualitat del manxec ha estat decisiva en etzibar un gran xut amb la dreta que s'ha colat per tot l'escaire riberenc (43'). I encara gràcies: segons més tard Carles Puyol ha tingut el 0-2 al seu cap, però la rematada del lleidatà s'ha estavellat al pal esquerre de la meta de Moragón (45'). Amb el sabor agredolç del gol a les acaballes del primer acte marxàvem al descans, amb un Hospi que havia aguantat el tipus i que encara milloraria la seva versió al segon temps.

Han entrat Marc Pedraza i Aday en substitució de Cirio i David Prats en un doble canvi pensant en Oriola (46'). L'Hospi ha sortit valent i als dos de la represa ha tingut la primera ocasió del segon temps després d'una centrada de Peque (s'ha menjat Maxwell) i una rematada de cap de Pedraza que marxava fora (47'). Els blaugrana no han ofert massa ocasions al segon temps i només Cesc, tot sol, que enviava fora una assistència de Tello (66') i un desencertat David Villa amb un xut de falta que obligava Moragón a lluir-se de nou han fet perillar el 0-1 que assenyalava l'electrònic d'un Estadi de Futbol de l'Hospitalet que ni molt menys s'ha omplert; aproximadament unes 2.300 persones s'han donat citat al feu riberenc.

Però, és clar, a aquest Hospi no se'l pot donar mai per mort. Quan ja semblava que la victòria marxaria cap a Les Corts els riberencs han estat a punt de fer saltar l'Estadi amb una ràpida acció per banda dreta iniciada per Peque, prosseguida per un David Haro que ha marxat per velocitat de Maxwell i una assistència cap a Aday que ha rematat amb la dreta, alta, per fer volar Pinto i veure esvaït el somni de l'empat (81'). Una llàstima per un Hospi que encara ha gaudit d'alguna acció més en un servei de cantonada al temps de descompte que la defensa barcelonista ha acabat allunyant amb algun que altre problema. Un Barcelona que hauria pogut ampliar distàncies minuts abans amb l'enèssim intent de Villa, però el xut des de la frontal de l'asturià tornaria a trobar-se amb els guants de Moragón: tot un malson.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Moragón, Peque, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Pol Llonch (Ángel Sánchez, 68'), Cirio (Aday, 46'), Haro, Toni Vela i David Prats (Marc Pedraza, 46').

FC BARCELONA: Pinto, Dos Santos, Maxwell, Puyol, Fontàs,Keita, Cesc (Rafinha, 76'), Xavi, Tello, Villa i Iniesta (Busquets, 63').

Gol: 0-1 Iniesta (43').

Àrbitre: Carlos del Cerro Grande (Madrid). Ha amonestat el local Lucas Viale (40').

Incidències: partit d'anada dels setzens de final de la Copa del Rei disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet 2.300 espectadors. Nit agradable a l'Hospitalet. Craviotto i Corominas han completat la convocatòria de 16 homes feta per Jordi Vinyals. Primera visita del subcampió de Copa a l'Estadi en partit oficial (o no).

8/11/11

Modèstia i il·lusió contra... | CE L'Hospitalet - FC Barcelona (dimecres, 22:00 hores)

Ha arribat l'hora i, per alguns, s'apropa la fi d'un partit que ha portat més d'un maldecap per una entitat modesta com és el Centre d'Esports l'Hospitalet que s'ha vist, com molts altres equips, indefensa davant dels abusos dels peixos grans que controlen el futbol amb la màxima prepotència possible sense tenir en compte els origens i, el que acabarà sent contraproduent per a ells, sense valorar les conseqüències futures que tindran els seus actes. A la Federació, Lliga, Barcelona, Real Madrid, televisions... caldria recordar-los que quan la bombolla peta sempre acaba per afectar el dèbil en primer lloc. Altra cosa és l'ona expansiva que arribarà, més o menys tard als seus dominis. Sigui com sigui, avui a partir de les 10 tocarà parlar únicament de futbol, tocarà parlar de dos equips, l'Hospitalet i Barcelona que arriben a la cita de l'Estadi en situacions similars, ben situats en els seus campionats de Lliga i amb una proposta de futbol similar. Partit complicat pels riberencs, davant d'un dels grans d'Espanya: l'objectiu, més enllà de competir, ha de ser plantar cara i derrotar els blaugranes. No hi ha res a perdre i molt, molt a guanyar. Un triomf avui seria el triomf de la modèstia, de la dignitat i de la gènesi, dels origens de molts jugadors per molt que alguns vulguin reconstruir el seu passat. D'alguna manera, seria el triomf del verdader Futbolcat.

El Barcelona
Arriba a l'Estadi el Futbol Club Barcelona. Parlar dels blaugrana és parlar ni més ni menys que de l'actual sotscampió de la Copa del Rei, ja que el passat més d'abril va perdre la final disputada a Mestalla davant del Real Madrid, actual líder de la Lliga BBVA amb tres punts més que els blaugrana. Els de Les Corts, segons al campionat local, duen una bona trajectòria en aquest curs i encara no coneixen la derrota en partit oficial: 11 victòries i 6 empats després de 17 partits jugats. Aquests disset encontres amaguen una circumstància curiosa, ja que 5 dels 6 empats han estat a dos gols (al Bernabeu, a Mestalla, a Anoeta, a San Mamés i a casa contra l'AC Milan). Tot i això, l'equip que entrena Josep Guardiola únicament ha guanyat 4 dels darrers 11 partits de Lliga jugats a domicili si comptem el tram final de la 2010-2011 i l'inici de la 2011-2012; d'aquestes quatre victòries només una, l'1-3 a Màlaga la darrera jornada del curs passat no va ser per la mínima.

Una altra cosa és parlar de la seva trajectòria a la Lliga de Campions on ha fet autèntiques exhibicions a terrenys de joc d'allò més complicats, golejant els campions de Bielorrússia i de Txèquia (0-5 al camp del BATE Borisov i 0-4 davant un FC Viktoria Plzeň que va jugar una hora amb deu jugadors). Des que Guardiola va fer-se càrrec del sis vegades campió de la Copa Catalunya (última competició en què es van enfrontar Hospi i Barcelona), els barcelonins han saldat amb nota els partits davant equips de Segona B (0-1 a Benidorm, 0-2 a Lleó i 0-2 a Ceuta). Més igualada està l'estadística al camp d'equips catalans. Tot i vèncer el Badalona l'any 2006, els blaugranes han estat incapaços de derrotar a domicili l'Espanyol (2008-2009), la Gramenet o el Figueres, equips de Segona B amb els quals va quedar eliminat del torneig del KO.

Pel partit de demà, l'entrenador bagenc no podrà comptar amb les sensibles baixes de Muniesa, Carles Planas, Bartra, Montoya, Thiago o Cuenca, convocats amb la selecció sots-21, ni tampoc amb jugadors com Alexis, Messi, Adriano, Mascherano o Daniel Alves, convocats amb les seves respectives seleccions per compromisos internacionals. Sí que seran de la partida gran part dels internacionals espanyols com son l'ex del Manchester United, Gerard Piqué o l'ex de l'Arsenal, Cesc Fàbregas. Tot i no anar convocats amb les seves seleccions també seran baixa per lesió l'holandès Ibrahim Afellay mentre que caldrà estar atents (o no) a l'evolució de les molèsties del canari Pedro, exjugador del Raqui San Isidro a Tercera Divisió. De fet, el partit podria viure el retorn a l'Estadi de Cristian Lobato, que durant molts anys ha defensat la samarreta de l'Hospi en diferents categories i que aquest estiu va firmar pel segon equip del Barcelona.

Possible onze del Barcelona: Pinto, Puyol, Fontàs, Abidal, Keita, Xavi, Dos Santos, Sergi Roberto, Maxwell, Deulofeu i Villa.

L'Hospi
Per la seva banda l'Hospi arriba on fire a aquesta cita diferent. Quedi clar que l'excel·lent moment de forma i resultats a la Lliga tindrà poc a veure amb el que es pugui trobar demà sobre el terreny de joc amb un rival que poc tindrà a veure amb els del grup tercer de Segona B. A això hi hem de sumar l'esforç titànic que va fer l'Hospitalet diumenge passat davant del Sant Andreu en un partit tens, complicat i emocionant al qual la forta pluja va donar un to èpic per acabar de rematar el físic dels jugadors riberencs, que tot just afronten una setmana que conclourà amb un importantíssim partit diumenge a Los Arcos davant l'Orihuela, actual tercer classificat de la Lliga. Dosificar és important, però no sortir al 200% en un partit com el de demà, amb tants ulls posats a sobre es fa, si més no, difícil d'imaginar.

L'equip, de la mà de Rubén García s'ha adherit a Movember, una associació que pretén conscienciar els homes sobre la necessitat de fer-se controls periòdics i recaptar fons per evitar el càncer de pròstata. Per fer-ho, l'equip es deixarà bigoti durant tot el mes de novembre en una iniciativa simpàtics i solidaria per tal de donar suport a la causa. L'única baixa prevista pel duel de demà és la del central sevillà Sergio Castaño, lesionat dijous passat i que s'haurà d'estar un mes i mig de baixa aproximadament (és dubte el seu concurs al partit de tornada a finals de desembre). Per la seva banda la resta de jugadors estaran a disposició de Jordi Vinyals, que ja ha deixat clar que donarà minuts a tota la plantilla per tal que gaudeixen del premi que suposa aquesta eliminatòria.

Possible alineació de l'Hospi: Moragón, Peque, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Cirio, Corominas, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
El Comitè Tècnic d'Àrbitres ha designat el col·legiat madrileny Carlos del Cerro Grande, debutant a la Lliga BBVA aquesta temporada, com a àrbitre del partit que enfrontarà el Centre d'Esports l'Hospitalet i el Barcelona a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet (22:00 hores). Serà la primera vegada que Del Cerro Grande xiuli un partit a l'Hospi i al Barcelona. Aquesta temporada l'àrbitre madrileny ja ha dirigit cinc partits (dissabte va xiular el Levante 0-2 València); en total, 32 grogues i 1 expulsió que ens deixen un promig de 6,4 grogues per partit i un balanç d'una victòria local (Betis 1-0 Mallorca), dos empats (Osasuna 0-0 Sevilla i Vila-real 2-2 Zaragoza) i dues victòries visitants (Levante 0-2 València i Mallorca 1-2 Sporting). Imatge: recreativistas.com

Els precedents
El més fàcil seria confiar-ho tot als mitjans de comunicació que sí treuen rendiment econòmic del seu 'treball' i que l'any passat es van dedicar a llegir fil per randa la informació que vam publicar al Blog sobre els enfrontaments entre l'Hospi i el Barcelona amb motiu de la Copa Catalunya i que, evidentment, van oblidar-se de citar la font (cas de TV3 o de RAC1). Com que no som rancuniosos i al cap i a la fi l'únic que pretén el Blog és informar els aficionats, farem un recull dels enfrontaments previs entre riberencs i blaugranes confiant que, aquest cop sí, qui se'n faci ressò tingui el detall de citar un espai que busca l'expansió i reconeixement d'una modesta entitat del futbol català.

Podem considerar com a únic precedent oficial l'apassionant partidet de 45 minuts el passat mes de desembre, amb tots dos equips sense opcions al triangular de Copa Catalunya, amb un miler d'espectadors a la Nova Creu Alta i amb el primer equip del Barcelona jugant el partit sense cap jugador del primer equip. Al final, 2-0. En canvi, la figura dels blaugrana anirà lligada per sempre a la història del Vell Municipal, ja que va ser aquest equip qui va enfrontar-se a l'Hospi el 15 de maig de 1958 en el partit d'inauguració de l'aleshores nou feu riberenc. El resultat final, 2-5, va deixar palesa la diferència existent entre tots dos equips. Tres anys més tard i en plena preparació per la promoció d'ascens a Segona, l'Hospitalet va aconseguir el millor resultat davant el Barcelona, precisament amb un empat a dos (com davant l'Espanyol). Més durs van ser els precedents l'any 1966 a la Copa Presidente (que no Comandante) quan els de la Ciutat Comtal van derrotar l'Hospi per 2-4 al Municipal i per un duríssim 10-0 en el partit de la segona volta que, segons les dades consultades, sembla va disputar-se al Camp Nou. Casualitat o no, aquest partit no es va repetir fins entrada la dècada dels 80, amb dos partits disputats al Municipal. En el primer (febrer de 1982), els blaugrana van guanyar per 1-3; un any més tard (desembre de 1983) en el partit del 25è aniversari de l'entitat, l'Hospitalet va perdre per un clar 2-5. Aquell dia, a les files de l'Hospi jugava -i marcava- un tal Sandro Rosell. Paradoxes.