20/2/11

Segona B en estat pur | CF Gandia 1-1 CE L'Hospitalet

Resum del CF Gandia 1-1 CE L'Hospitalet (Televisió de l'Hospitalet)
Gols dels partits dels equips balears (IB3 Televisió)

Un partit típic, clàssic de Segona B. Difícil trobar una millor definició pel partit que ahir per la tarda van disputar el Gandia i l’Hospi al Guillermo Olagüe i en què l’Hospi va allargar a sis la seva ratxa de partits invicte. L’1-1 final és un clar reflex del partit, que com resa el tòpic va tenir una part per a cada conjunt, sense que cap dels dos equips gaudís d’excessives ocasions per desequilibrar la balança: Jordi Martínez avançava un Hospi superior amb un gol d’oportunisme als vint-i-pocs minuts d’encontre i Nacho Verdés igualava el matx amb un gol de xilena preciós als pocs minuts de la represa. Per acabar-ho d’adobar, el col·legiat aragonès Sergio Usón Rosel va acabar sent protagonista involuntari de partit per culpa d’una lesió que va aturar el partit durant gairebé 10 minuts, un fet que lluny de convertir-se en anècdota va acabar de refredar els ànims de tots dos equips, que van oferir ben poc de bo fins el final del partit. El millor, més enllà del punt, va ser d’una banda la imatge de solidesa i de savoir faire de l’Hospi a la primera meitat; de l’altra, la derrota de l’Atlètic Balears a Terol aquest migdia (1-0), que deixa els riberencs un punt més lluny de la plaça de promoció de descens tot i haver caigut a la 14a posició després de les victòries del Teruel, l’Ontinyent i el Dénia.

Els primers quaranta-cinc minuts ens van deixar un Hospi compacte, conscient en tot moment del que havia de fer i acabant per desquiciar un Gandia que només va oferir intenció (que no perill) en els primers compassos del partit. Ni cinc minuts va durar la bona voluntat del quadre valencià, que ben aviat va veure com els homes de Miguel Álvarez es feien amb el control de l’esfèrica i del partit, com si d’un nou partit a l’Estadi es tractés. Tot i les ‘novetats’ a l’onze inicial (Lobato seguia com a lateral esquerre i deixava Barón, amb Rubén García, a la banqueta; i amb Santamaria substituïnt Lucas Viale), l’Hospi va anar apropant-se a la porteria de Reguero cada vegada amb més perill. El primer a provar-ho va ser Manel Gómez, amb un xut fluix i desviat des de la frontal de l’àrea que marxava a la dreta del porter del Gandia (9’). Una sort semblant va tenir Jordi Martínez, que va culminar una bona acció individual amb un altre xut des de mitja distància que marxava també fora (15’). I com diu la dita, no n’hi ha dos sense tres: un minut més tard, Eloi Fontanella aprofitava una delicada pèrdua de pilota de l’equip saforenc en defensa i no s’ho pensava dues vegades per etzibar un xut que es perdia lleugerament per sobre de la porteria de Reguero (16’).

No eren ocasions excessivament clares, però l’Hospitalet mostrava suficient presència com perquè el Gandia considerés aquestes accions una amenaça seriosa. I efectivament, com fan els bons predadors de la selva, l’Hospi va treure les urpes, va seleccionar la presa i a la primera oportunitat amb cara i ulls, va deixar mig KO el Gandia. Corria el minut 22 i Sergio Cirio, en banda esquerra, engegava una bona acció que acabava amb una centrada des de la línia de fons al punt de penal cap a Jordi Martínez, que no encertava a connectar; la pilota queia als peus d’Eloi Fontanella, que estavellava el seu xut a les cames de la defensa local que, lluny d’esvair el perill, veia com l’esfèrica queia als peus de Jordi Martínez que posava la punta de la bota per enviar la pilota al fons de la xarxa de Reguero i avançar l’Hospi a l’electrònic (22’). Era el segon gol de l’Hospi 2010-2011 en una primera meitat jugant com a visitant; un fet gairebé únic i que suposava un avantatge que calia guardar com un tresor.

Dit i fet, els riberencs van seguir controlant el partit de forma còmoda. Excessivament còmoda, fins i tot. I és que el Gandia s’estava mostrant massa espès i innocent com per pensar que la segona part acabaria per transcórrer amb la mateixa dinàmica. De fet, amb gairebé tot un període per davant, el màxim esforç ofensiu dels gandians van ser dos serveis de cantonada que van acabar sense conseqüències i un mal refús amb el cap d’Iván Hammouch que no va saber aprofitar la davantera local. Una dada prou reveladora són les dues grogues que van veure Pereira (24’) i San Julián (30’); sense que l’Hospi gaudís de cap altra ocasió de gol fins arribar al descans, el Gandia es trobava en un carreró sense sortida i sense saber com aturar el domini riberenc.

Tot va canviar, però, després del temps de descans. Potser per l’entrada de Carrillo i de Rubén Sánchez en el lloc de Pereira i d’Eztieder, potser per un major conformisme de l’Hospi amb el 0-1 al marcador o, simplement, per la inèrcia lògica d’un partit en què el conjunt local té 45 minuts per, com a mínim, intentar empatar el partit; el fet és que la decoració va variar radicalment i des del primer minut de la represa el Gandia ja va començar a rondar el gol de l’empat. Primer Carrillo rematant alt des de la frontal de l’àrea en una jugada originada en el primer córner botat pels blanc-i-blaus al segon temps (48’). Per la seva banda, l’Hospi va reduir la seva presència ofensiva fins al mínim; tot i això, Pitu Comadevall va tenir a les seves botes l’opció de sentenciar el partit, però no va saber aprofitar una manca d’entesa entre Reguero i Jonathan, que va allunyar el perill abans que Pitu disposés d’una milloc opció de xut (56’).

I del possible 0-2... vam passar al gol de l’empat en una jugada a pilota aturada, en una falta que va picar Álvaro Rosa i que, després que un defensa de l’Hospi rebutgés defectuosament, la pilota acabés a l’abast de Nacho Verdés, que va connectar una xilena espectacular que va colar-se per tot l’escaire dret de la porteria de Craviotto, que no va poder fer res per evitar el gol (golàs) de l’exjugador de La Nucia (58’). L’empat va donar pas als pitjors moments de l’Hospi que, justament, van coincidir amb els major embranzida del Gandia, que va creure’s la possibilitat de capgirar el partit. La millor ocasió va arribar instant després de l’1-1, amb una bona acció atacant dels locals que va acabar amb una gran intervenció de Carlos Craviotto a xut de Rubén Sánchez; el porter lleidatà, amb la mà esquerra, enviava a córner la rematada del davanter madrileny (59’). Un córner del qual, curiosament, va sortir la darrera ocasió del partit per l’Hospi (i pràcticament pel Gandia), després d’una gran contra conduïda per Lobato, que assistia Sergio Cirio, que llançava amb rosca per sobre del travesser quan Pitu estava pràcticament sol al costat dret (60’).

I a partir d’aquí, el futbol va marxar del Guillermo Olagüe i l’esperpent va fer acte d’aparició. Cinc minuts va haver-se d’aturar el partit al minut 69, ja que Sergio Usón Rosel, l’àrbitre del partit, va notar molèsties al seu adductor dret i va haver de rebre l’assistència del metge local. El partit es va reprendre, però no havien passat ni 3 minuts que el col·legiat aragonès es va acabar trencant i va donar pas a una nova aturada i a una acalorada discussió entre les tres partits implicades: Rosel volia continuar el partit sense cap assistent que cobrís l’atac gandià, mentre que el Gandia no acceptava i fins i tot hauria pogut plantejar la suspensió del partit, l’Hospi no volia sota cap concepte haver de tornar a Gandia per jugar 20 minuts. Al final, la intervenció de l’informador arbitral va ser decisiva per enviar Usón Rosel a cobrir l’atac del Gandia i a l’assistent número 2, Becerril Royo, a encarregar-se de la direcció d’un encontre que va decaure en ritme i intensitat d’una manera espectacular.

D’aquí al final, com dèiem, (gairebé) res de res. L’Hospi semblava conformar-se amb el punt (tot i que el botí hauria pogut ser millor) i el Gandia, sense tornar-se boig, ho intentava sense massa èxit. Per afegir èpica al final, Becerril Royo va decretar 9 minuts d’afegit que van donar lloc a una acció polèmica: al minut 98 els jugadors del Gandia van reclamar penal per unes mans de Manel Gómez dins l’àrea i que va encendre els ànims dels jugadors, banqueta i afició gandianes. Cal dir, també, que minuts abans el mateix Manel havia rebut una colzada força clara de Carrillo que Becerril Royo no va (o no va voler) veure. Al final, 1-1 que deixa un regust estrany, després que l’Hospi hagués treballat bé per sumar alguna cosa més i que la reacció del Gandia al segon temps faci que el punt assolit tampoc sigui del tot dolent. Diumenge, l’Hospi repetirà situació dues setmanes després davant del Mallorca B. Com l’Alzira, els mallorquins arribaran a l’Estadi a vuit punts dels riberencs, pel que el partit serà de vital importància per eliminar un altre rival i, ara sí, eliminar el descens directe de la llista de maldecaps per aquest Hospi.

FITXA TÈCNICA

CF GANDIA: Reguero, Romera, Pereira (Carrillo, 46'), Jonathan, Verdú, Cristian, San Julián, Hernández, Álvaro Rosa, Eztieder (Rubén Sánchez, 46'), Nacho Verdés (Sergio Floro 87').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Lobato, Manel Viale, Santacruz, Manel, Eloi Fontanella (Marc Pedraza, 65'), Cristian Gómez (Rubén García, 65'), Jordi Martínez, Pitu, Cirio (Barón, 91').

Gols: 0-1 Jordi Martínez (21'); 1-1 Nacho Verdés (58').

Àrbitre: Sergio Usón Rosel (Aragó). Grogues als locals Pereira (24'), San Julián (30'), Rubén Sánchez (94'), Burguera (96') i Hernández (97') i als visitants Manel Viale (5') i Pitu (47').

Incidències: Partit disputat a l'Estadi Guillermo Olagüe de Gandia davant de 532 espectadors. (entrada oficial). Tarda agradable a la capital de la Safor, uns 16 graus de temperatura i dia força assoleiat, amb presència d'aficionats del CE L'Hospitalet. Lucas Viale s'ha quedat fora de la convocatòria a darrera hora després d'haver passat una mala nit. Dani Planchería ha estat qui ha completat la convocatòria de 15 homes de l'Hospi. L'altre Viale, Manel, serà baixa diumenge vinent contra el Mallorca B després d'haver vist la desena groga de la temporada. A l'Hospi, l'entrenador de porters Omar Harrak va fer les tasques de delegat; cap membre de la Junta Directiva del CE L'Hospitalet va desplaçar-se fins a terres valencianes.

4 comentaris:

  1. Me'n alegro que L'Hospi comenci a respirar, esperem que es salvi amb tranquilitat.
    He engegat un blog de futbol gironí (http://futbolgirona.blogspot.com/)t'espero a la festa de inauguració hehe

    ResponElimina
  2. ¿532?¿El Gandía también da cifras oficiales de asistencia?

    ResponElimina
  3. @Jacob, benvingut al món dels blogs! I esperem que el Girona segueixi amb la ratxa.

    @alcieloconella Sí, lleva unos partidos dándolas. De todos modos, diría que es el único que lo hace, almenos durante el partido.

    ResponElimina
  4. Mega-oportunitat perduda per sortir d'aquesta zona de perill, que li va passar a l'equip a la segona part?.

    ResponElimina