Un puntàs | Alicante CF 0-0 CE L'Hospitalet

Meritori, patit, treballat, sofert, merescut, amb regust de victòria… Hi ha moltes maneres per qualificar el que suposa l’empat que l’Hospi va treure ahir per la tarda de la Ciutat Esportiva del Palamó, arrencant un empat a zero al camp del quart classificat i sobreposant-se a les adversitats que li van anar sorgint a mesura que avançava el partit, bé fos pel lamentable estat del terreny de joc o per la no menys criticable decisió del col•legiat López Martínez d’expulsar Pitu amb una vermella directa quan, com a molt, el migcampista de Salt era mereixedor d’una groga. Amb més de mitja hora per davant, l’Hospi s’ha aplicat i ha fet un partit excels a nivell defensiu, ja que amb prou feines ha concedit opcions a un Alacant que marxava amb la sensació d’haver pogut fer quelcom més per, almenys, haver fet oposicions a la victòria. Bon empat que arriba acompanyat de l’empat entre Alzira i Mallorca B (1-1) que manté el descens directe a 8 punts i de la derrota de l’Atlètic Balears a Maó (2-1) que torna a deixar els de Siviero 16ens, tres punts per sota d’un Hospi que clou aquesta jornada a la 14a plaça.

Saltava l’Hospi a la malmesa gespa de Villafranqueza amb únic canvi a l’onze inicial, Pitu per Cristian Gómez; el jove migcampista riberenc no viatjava a Alacant i deixava el seu lloc a Santacruz, que a la segona meitat del partit debutaria amb la samarreta de l’Hospi. A la banqueta, de nou Cirio i Jordi Martínez, que esperaven el seu torn amb Alfonso i Lobato jugant com a titulars. Per tercer consecutiu l’Hospi sortia decidit a colpejar ràpid el rival però, un cop més, no va haver-hi sort. No va ser als 40 segons, però no n’havien passat ni 80 que Lucas Viale havia tingut la primera acció de perill dels riberencs aprofitant un córner en banda dreta picat per Corominas, pentinat per Manu Viale i rematat pel ‘Viale petit’, directe a les mans d’Alberto (2’). Xifres en mà, la primera meitat va estar farcida de més ocasions que no pas la segona, sense que els primers 45 minuts es convertissin en una oda al futbol d’atac,

Ans al contrari: l’estat del terreny de joc (excusa tan recurrent com vàlida) va marcar el desenvolupament d’un partit que en moltes fases va deambular sense amo. Per decantar-nos per algú, en línies generals l’Alacant va mostrar més control de la pilota (o unes jugades d’atac més llargues), mentre que l’Hospi va optar per un joc més directe tractant de sorprendre els alacantins a la contra. El següent a avisar, però, va ser el conjunt de Vicente Borge, després d’una centrada d’Alcántara a l’esquerra de l’atac alacantí que el pitxitxi alacantí Nacho Casanova pentinaria amb el cap creuant en excés la pilota, que marxava a l’esquerra de la porteria de Craviotto (9’). Aquest va ser el recurs que més va complicar la vida a l’Hospi: les incursions d’Alcántara i Javi Salero per l’esquerra i especialment les d’Álex García i Jon Uriarte per la dreta. Precisament Uriarte va provar sort tres minuts més tard amb un llançament de falta que marxava desviat a la dreta de la meta defensada per Craviotto (12’), que va viure una tarda força tranquil•la.

De fet, l’única intervenció ‘de mèrit’ del porter lleidatà va arribar al minut 20, després d’una ràpida jugada combinativa de l’atac alacantí que acabava amb el català Marc Serramitja assistint Álex García, que deixava anar un xut des del vèrtex dret de l’àrea riberenca que obligava Craviotto a allunyar el perill amb els seus punys. prova Craviotto tres minuts més tard, després de recollir una pilota al vèrtex dret de l’àrea riberenca i deixar anar un xut que Craviotto allunyava amb els seus punys. Aquí va acabar-se la pólvora de l’Alacant, que va perdre metres en benefici d’un Hospi que passada la primera mitja hora de partit va tenir una doble ocasió boníssima per encetar el marcador, després que Lobato no arribés per ben poc a una pilota que havia perdut la defensa de l’Alacant i que el rebuig del porter local Alberto caigués als peus de Pitu, que sense pensar-s’ho dues vegades tractava de sorprendre el meta alacantí amb una vaselina des de 40 metres que marxaria llepant el travesser (32’). Abans del descans, va haver-hi temps per a que Pitu tornés a provar sort des de lluny amb un xut que marxaria, ara sí, massa alt (37’) i per una jugada assajada a la sortida d’un altre córner picat per Coro que Lucas Viale remataria amb dificultats i desviat, sense que Alberto hagués d’intervenir.

S’havia arribat al descans amb el 0-0 inicial i la sensació que la segona part podia fer-se molt llarga pel tipus de partit rocós, lleig i ‘diferent’ que podria plantejar l’Alacant. A més, al primer minut de la represa Miguel Álvarez donava entrada a Manel Gómez en lloc de Coro, que havia marxat al descans amb un cop (46’). No va trigar l’Hospi a tenir la primera... i única ocasió de tota la segona meitat, amb un llançament de falta de Cristian Alfonso que, de nou, va marxar per sobre del travesser de la porteria de l’Alacant (50’). I perquè no va tornar a crear perill l’Hospi? Per falta d’ambició? No seria el cas d’aquest Alacant-Hospi, un partit que es carregava l’àrbitre murcià López Martínez amb una expulsió de bojos, amb una vermella directa a Pitu Comadevall (58’) en una entrada d’allò més comuna que va acabar amb l’expulsió del gironí i amb l’Hospi jugant amb 10 homes els 35 minuts restants (32 més l’afegit). I va ser aquí on l’Hospitalet va esborrar del llistat de feines immediates l’atac i va decidir reforçar el sistema defensiu per aguantar les envestides d’un Alacant que, tot sigui dit, s’ho va prendre amb calma.

Perquè els de Borge tampoc no van demostrar perquè ocupen la quarta posició de la lliga. O potser sí; ben mirat no hi ha gairebé cap equip que, jugant contra l’Hospi, hagi transmès molta superioritat respecte el quadre riberenc. Des del punt de vista alacantinista, a més, se li pot retreure a l’equip una certa manca d’ambició un cop el rival s’havia quedat amb 10 jugadors, amb l’Alacant jugant com a local, la segona plaça a la vista i la dinàmica del partit que convidava a avançar línies i a arriscar. Ho va fer Borge donant entrada a Manzano i a Rubén Martínez, curiosament els protagonistes d’una de les oportunitat desaprofitades de la temporada, una jugada d’aquelles que a Alacant encara es pregunten com no va entrar i a l’Hospitalet encara donem gràcies a qui correspongui per no haver-la vist al fons de la xarxa riberenca.

Corria el minut 76 de partit i una bona acció de Manzano per la dreta va acabar amb una assistència cap a Álex García, que etzibava un cacau potent que s’estavellava directament a la creueta de l’Hospi; el rebuig es perdia entre un bosc de cames i caps de defenses hospitalencs i atacants alacantins sense que ningú encertés a rematar-la fins que Rubén Martínez, amb tota la porteria per ell solet (i no és tòpic, és tal qual) va enviar la pilota per sobre del travesser. Desesperant. Per l’Alacant, és clar. Balsàmic, òbviament per a l’Hospi. Un Hospi que va poder respirar amb relativa tranquil•litat en els instants posteriors, potser per l’estat de xoc en que va quedar l’Alacant després de deixar escapar una opció tan clar de fer l’1-0.

I la veritat, tot sigui dit, sense tenir la pilota l’Hospitalet va tenir controlada la situació i, llevat d’algunes accions a pilota aturada, va mantenir l’Alacant a ratlla i mai va donar la sensació real de poder perdre el partit per les ocasions que tenia el rival. Minuts finals ‘plàcids’, amb totes les cometes que calgui posar-hi, que van servir per presenciar el debut de Santacruz (80’), que va entrar en el lloc de Cristian Alfonso i que es va posicionar com pivot defensiu per davant dels germans Viale. L’altre focus d’atenció era a la graderia, amb el públic enganxat a Jordi Martínez pel seu passat a l’Hércules, rival ciutadà dels ‘celestes’.

La igualtat en el marcador, la necessitat de l’Alacant de buscar el gol i la situació d’inferioritat van allargar el patiment (més per inèrcia que per realitat) d’un Hospi que al minut 94 va escoltar el xiulet final de López Martínez per respirar tranquil i per assaborir un empat que, a diferència de l’1-1 a l’Estadi davant del Teruel, va tenir un regust totalment oposat; segurament, el mateix que tindrien els homes de Calderé després de sumar en un camp tan difícil com el de l’Hospitalet. Serà l’Estadi precisament qui acollirà el proper partit de l’Hospi, que tindrà l’opció de deixar gairebé tocat de mort un rival directe com l’Alzira, que ara mateix és 17è amb 20 punts, vuit per sota de l’Hospi. Ho farà sense Barón, Rubén García ni Pitu, que es perdran el partit per sanció, però ho faran amb el convenciment que aquest equip, quan s’hi posa, resulta difícil d’aturar.

FITXA TÈCNICA

ALICANTE CF: Alberto, Álex García, Alcántara, Paco, Dídac, Forte, Serramitja (Manzano, 72'), Javi Salero, Jon Uriarte (Rubén Martínez, 64'), Dani García i Nacho Casanova.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Corominas (Manel, 46'), Pitu, Eloi Fontanella, Cristian Alfonso (Santacruz, 80') i Lobato (Jordi Martínez, 69').

Àrbitre: López Martínez (Múrcia). Ha mostrat targeta groga als locals Paco (85') i Dídac (87') i als visitants Rubén García (12'), Hammouch (40') i Barón (47'). Ha expulsat Pitu amb vermella directa (58').

Incidències: Partit jugat a la Ciutat Esportiva del Palamó -que rebia l'Hospi per primera vegada- davant d'uns 600 espectadors que han animat de valent al llarg del partit. Segona part freda quan el sol ha marxat de la ciutat d'Alacant. Ha seguit el partit Marcos Estruch, director esportiu d'un Gandia que rebrà els riberencs el proper 20 de febrer. Barón i Rubén García han vist la cinquena groga i seran baixa diumenge contra l'Alzira, igual que Pitu, expulsat avui a Alacant. Sergio Cirio i Dani Planchería han completat la convocatòria de l'Hospitalet.