27/2/14

#2bg3 | Hi confio... no hi confio

Fa un parell de setmanes en una entrevista per a la web LaSegundaB, el director esportiu del Lleida Esportiu, Jordi Esteve, manifestava que no és partidari d'incorporar jugadors simplement per tenir-ne més a la plantilla. El màxim responsable de la parcel·la esportiva al Camp d'Esports afegia, preguntat sobre els fitxatges al mercat d'hivern, que creia en les plantilles curtes i que deixin espai per a la gent jove. En gran part, les xifres, els resultats i l'estadística donen la raó a Esteve: el Lleida Esportiu ocupa la segona posició a onze partits d'acabar la temporada regular, té set punts de marge respecte al cinquè classificat i la seva aposta per una plantilla curta li està donant uns resultats difícilment millorables. Sense estridències, sense futbol exquisit, però amb les idees ben clares, els blaus encaren el partit de diumenge al Prat amb la voluntat de sumar el 21è partit consecutiu sense perdre. I ho fan amb una dada per analitzar: els onze jugadors més utilitzats per Toni Seligrat en les 27 jornades disputades acumulen el 82,5% de minuts de joc de la plantilla; de llarg, el tècnic de Torrent és el que confia més habitualment en els mateixos homes a l'hora de dissenyar els seus onzes.

En una categoria on la mitjana d'utilització de jugadors més habituals se situa en el 73,7%, els Lleida Esportiu supera en 9 punts aquest promig, i es troba a les antípodes d'un Ontinyent que, de llarg, és qui menys confia els seus destins en els mateixos homes (56%). El cas dels valencians, però, té una explicació lògica i una raó principal: els fitxatges del passat mercat d'hivern (tants com 9), van contribuir a una profunda remodelació de la plantilla i a fer que homes com Alberto Botella, Fran Giménez, Trujillo o Raúl Muñoz (habituals amb Vicente Moreno i amb Lema fins desembre) marxessin a d'altres indrets. De fet, si només comptabilitzem aquesta segona volta, el percentatge puja fins als 76,6 punts, on 5 dels fitxatges d'hivern són titulars habituals, mentre que Unai Alba i Berna han disputat els 720 minuts d'aquest 2014. Tot i les xifres, es va difícil establir una relació de causa i conseqüència entre la major confiança en un bloc de titulars i els resultats que se'n deriven. De fet, només cal fer una ullada als quatre primers classificats per corroborar-ho.

Lleida Esportiu (82,5 %), Reus (79,7 %), Prat (78,2 %) i Mestalla (77 %) són els quatre equips que més confiança en dipositat en els seus onze jugadors més habituals. Vista la classificació, la sort / encert dels equips queda clar que és ben diferent; mentre els blaus mantenen una dinàmica creixent i ja tenen la primera plaça a tocar, Mestalla, Prat i Reus destaquen per la seva manifesta irregularitat. Amb sis jugadors superant els 2.000 minuts de joc (més del 82% de minuts totals jugats), el Reus d'Emili Vicente és l'equip capdavanter en aquest aspecte. Normal si tenim en compte que fins fa dues jornades comptava amb dos jugadors de camp (Ñoño i Socias) que havien jugat tots els minuts. De fet, el lateral només s'ha perdut minuts per sanció, igual que el porter Ángel Blasco. El Prat segueix de prop els roig-i-negres, amb cinc jugadors que superen el 83% de minuts de joc (Toni, Sierra, Larios, Alcaraz i Kante). Amb tot, el percentatge ha disminuït amb l'entrada habitual de Boris i Èric López en detriment de Fran Bea i Ignacio, titulars a la primera volta, si bé és Àlex Granell (com bé ens han apuntat des del Prat) qui ha agafat més protagonisme en el joc potablava.

Sorprèn més el cas del Mestalla, que amb un 77% és el quart equip que 'pitjor' reparteix els minuts entre els seus jugadors. Sorpresa provocada per la seva condició de filial, ja que el més habitual en els equips joves és una major fluctuació de jugadors, tot incloent l'entrada de jugadors del 'C' (cas del Villarreal) o dels juvenils de Divisió d'Honor. Cinc són els jugadors que superen els 2.000 minuts amb Nico Estévez (Portu i Chumbi, els més utilitzats). Però aquesta sorpresa no és patrimoni del filial valencianista, ja que el Levante B el segueix de prop amb el 76,5 de minuts repartits entre els onze més habituals. De fet, els de José Gómez compten amb quatre jugadors (Leandro, Expósito, Mossa i Andy) que han jugat més del 91% de minuts aquesta temporada.

Si bé Mestalla i Levante B se situen al voltant dels 3 punts per sobre de la mitjana de la categoria, Elche Ilicitano i Espanyol B ho fan entre dos i cinc punts per sota. En el cas de l'Ilicitano hi ha tingut part de culpa el concurs cada cop més habitual de Cristian Herrera amb el primer equip, però també el tardà retorn de Sergio León a la disciplina franjaverda, així com el gairebé matemàtic repartiment de minuts entre José Carlos i Marc Martínez durant la primera volta. El cas de l'Espanyol B és lleugerament diferent; els onze jugadors més habituals dels blanc-i-blaus han jugat el 68,1 de minuts totals, però des de l'arribada de Sergio González fins a set jugadors (Pau López, Ferran, Robert, Marc, Joan, Canario i Mamadou han estat, sempre, titulars amb el tècnic de l'Hospitalet). El cinquè filial en discòrdia, el Villarreal B, és juntament amb l'Olot l'equip que més s'apropa a la mitjana de la categoria.

Empatats a 74,9 punts hi ha el Llagostera i l'Hospitalet. El líder i el cinquè classificat fan jugar els seus onze jugadors més habituals tres quartes parts del total de minuts i, en tots dos casos, amb certs paral·lelismes. Els porters Moragón i Craviotto han jugat els 2.430 minuts de Lliga, peces importants com Lobato, Salva i Tarradellas al Llagostera o Pirulo i Provencio a l'Hospi han passat per lesions importants que els han impedit sumar minuts però alhora han convertit en titulars jugadors que no esperaven tenir tant de pes. Sorprèn, també, que a l'Hospi hi hagi dos jugadors habituals, Akinsola i Pirulo, que no superin el 50% de minuts totals disputats, en part pel protagonisme creixent dels Canario i Iban Salvador, però també de l'habitual concurs de Lucas Viale. L'any passat, durant la temporada regular l'Hospi situava el percentatge de confiança en el 76,9%, mentre que en el cas del Llagostera la xifra queia fins als 67 punts, en part per la bicefalia sota pals entre Moragón i Wilfred.

Com deia Miguel Álvarez, al futbol tothom és important i ningú és imprescindible. El Lleida Esportiu demostra que si la sort acompanya (en forma de lesions i sancions), es pot fer una bona temporada amb una plantilla curta, sempre valorant el perfil futbolístic dels jugadors i el tipus d'exigència d'acord amb el futbol que practiquen els de Seligrat. Si van mal dades (de moment Jesús Imaz estarà fora dels terrenys de joc unes setmanes), caldrà que jugadors gens habituals (la presència d'Oriol Esteva és testimonial i veurem si Amara Konaté acaba passant o no per davant d'Osado) agafin les regnes en un equip força allunyat del que ofereix un perfil de jugador jove. Per contra, les circumstàncies han fet que equips com Llagostera i Hospi disposin d'una plantilla amb molts més jugadors rodats que no pas amb actors circumstancials coneixedors que el seu paper és residual. Tenir una plantilla amb 17-18 titulars és un valor en alça en una competició de fons com és la Segona Divisió B, una competició on la meta és la línia d'arribada i no pas la meta volant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada