3/5/12

Un rival campió: relaxament o esperó?

Millor jugar contra un rival en tensió o contra algú que ja ho tingui tot fet (almenys, en Lliga regular)? És un possible debat a l'hora d'analitzar el partit que diumenge vinent l'Hospi afrontarà al camp d'un Atlètic Balears que diumenge passat es proclamava campió del grup 3 de Segona Divisió B en vèncer a Terol per 1-2. Els de Siviero, amb la primera plaça assegurada, tenen dos partits davant l'Hospi i l'Huracán en què, a priori, haurien de donar descans a jugadors tocats o excessivament carregats de minuts d'una banda, i també buscaran netejar de targetes aquells jugadors que en aquests partits corrin risc de complir cicle d'amonestacions. A banda d'això, caldrà veure la motivació i la intensitat amb què els balearicos rebran l'Hospitalet, o si la previsible festa, passadís i homenatge als campions pot acabar per afavorir un Hospi que es juga quelcom més que la vida a l'Estadi Balears. Tot això ho sabrem diumenge a les 8 del vespre; de moment, l'únic que podem fer és tirar la vista enrere i veure què ha passat en casos similars, amb campions prematurs. Bons resultats? Regulars? Deixats anar? A continuació, un repàs dels 7 darrers campions precoços al grup 3.

2010-2011 - CE Sabadell (1 victòria i 2 derrotes; 1 GF i 2 GC).
El cas més recent de campió precoç és el del Centre d'Esports Sabadell. Curiós el cas dels arlequinats, que van certificar la primera plaça sense haver jugat el seu partit de la 36a jornada. La derrota del Badalona a Alzira el dia abans (2-1 amb remuntada inclosa), donava el títol als vallesans, que l'endemà rebien un Alcoyano que com l'Hospi, l'Orihuela o el Lleida aspiraven a una plaça de promoció. En un partit ple de suspicàcies (dinars de directives, amistats, poca intensitat,...) els alcoians van guanyar per 0-1, mateix marcador que va encaixar el Sabadell la següent jornada a Dénia. Dues derrotes que demostraven la desconnexió d'un equip que va netejar la seva imatge en el darrer partit de la Lliga regular a la Nova Creu Alta, derrotant el cuer, el Santboià, per 1-0.

2009-2010 - UE Sant Andreu (1 empat i 1 derrota; 2 GF i 4 GC).
Va ser l'any del "gairebé" per un Sant Andreu que, com l'Atlètic Balears, es va proclamar campió amb dues jornades d'antelació amb un triomf per la mínima al camp de l'Alacant (0-1) i amb una celebració gairebé en família, ben lluny de casa. Les darreres dues jornades, destinades a la neteja de cicles d'amonestacions, al descans i a les rotacions, es van resoldre amb un empat al Narcís Sala davant d'un Vila-joiosa que ja era matemàticament equip de Tercera (2-2) i amb una derrota al Clariano d'Ontinyent, on els locals buscaven assegurar-se la tercera posició a la Lliga (2-0).

2007-2008 - Girona (1 victòria; 2 GF i 0 GC).
Sense gairebé marge de maniobra, el Girona de Raúl Agné aconseguia el campionat matemàtic una jornada abans gràcies a un empat a zero a Gavà que també classificava els del Baix Llobregat per la fase d'ascens. Els gironins, que aquella temporada pujarien a Segona A després d'eliminar el Barakaldo i el Ceuta als play-offs d'ascens, tancaven la Lliga a Montilivi davant d'un Alcoyano que ja no s'hi jugava res. El marcador, 2-0 amb un equip farcit de jugadors poc habituals al llarg de la Lliga com el porter Miguel Ángel Ramos o Ramon Masó, Eloi Amagat, Joel Múrcia, Dorca, Uri o Jordi Dot. El mateix Dot, així com Raúl Agné, van ser expulsats a mitjans de la segona meitat quan el marcador ja assenyalava un 2-0 definitiu.

2005-2006 - Badalona (1 derrota, 0 GF i 1 GC).
Partit de camins creuats el que va viure un Camp del Centenari ple com un ou aquell 21 de maig de 2006. El Badalona que dirigia Julià Garcia i encapçalava, com gairebé sempre, David Prats, es proclamava campió del grup 3 de Segona B en golejar l'Hospitalet de Ramon Moya, ja salvat, per 5-1 davant del deliri del públic escapulat. Va ser un partit estrany, marcat per una actuació força discutible de "l'amic" Suárez Betancor amb penals i expulsions. El 28 de maig, ja sense pressió els escapulats perdien al Collao (1-0) davant d'un Alcoyano que com Levante B, Alacant, Grama i Barcelona B buscava una plaça de promoció. Al final, alcoians i culers van quedar-ne fora.

2004-2005 - Alacant (2 victòries i 1 empat, 6 GF i 4 GC).
L'equip de Pepe Bordalás es proclamava campió després que el 8 de maig la combinació que es produïa entre el seu empat al Rico Pérez davant el Sabadell (1-1) i la derrota de l'Hércules a Castelló (1-0) afavorís el quadre que ara disputa els seus partits al Palamó. El seu rendiment després de cantar l'aliró va ser força positiu amb dues victòries i un empat. L'empat, al camp d'un Figueres que no s'hi jugava res (2-2) donava pas a dues victòries per la mínima; la primera servia per enviar el Novelda a Tercera Divisió (2-1) mentre que la segona arribava en un partit de pur tràmit a Bunyol, davant d'un Levante B que tot i tenir assegurada la tercera posició no disputaria la fase d'ascens per culpa del primer equip.

2003-2004 - UE Lleida (1 derrota, 1 GF i 2 GC).
Els de la Terra Ferma es proclamaven campions a la 37a jornada (9 de maig) després de vèncer el Mataró per 3-1 al Camp d'Esports, un partit que obriria l'actual jugador de l'Hospi Rubén García. Set dies més tard, sense res en joc, el Lleida perdia per 2-1 al camp d'un Nàstic que com Lorca i Castelló acabarien fent play-off d'ascens en detriment d'Alacant i Gramenet, que en quedaven fora tot i haver guanyat els seus partits respectius.

2002-2003 - CD Castellón (2 victòries i 2 derrotes; 4 GF i 4 GC).
Un dels equips més recordats, més per dades i rècords que no pas per un joc brillant i preciosista és el Castelló de José Luís Oltra. L'actual tècnic del Deportivo va encapçalar un projecte que va acabar la seva primera fase 'campionant' a la 34a jornada amb un doble donut a Palamós (0-0) i amb només 17 gols encaixats en 38 partits de Lliga regular (4 dels quals van arribar amb l'equip ja campió). Invictes fins la jornada 30 (!!), el tram final de Lliga ja va denotar que alguna cosa no anava bé; al play-off, el Ciudad de Murcia de Carlos Orúe acabaria privant el Castelló d'un ascens que semblava més que cantat en un partit dantesc disputat a la vella Condomina de Múrcia. Tornant al tema, els partits sense res en joc es saldaven amb dues victòries per la mínima a Castàlia (2-1 sobre Reus i Barcelona B) i amb dues derrotes a domicili (1-0 davant Espanyol B i Mataró).

1 comentari:

  1. Mai es pot saber el que passarà en aquests casos. Des del meu punt de vista jo crec que l'Atlètic sortirà amb un equip plagat de suplents per donar descans als que ja han fet la bona feina... així que a priori s'hauria de guanyar el partit; encara que no ens hem de relaxar pas, s'ha de sortir al 200% des de l'inici del partit.
    Per una altra banda, en aquests casos jo sempre he pensat que hi ha motius extraesportius (maletins, futurs traspasos, amistat entre directives...), que esperem que no sigui així i es pugui veure un bon partit.
    Salutacions i Força Hospi!!

    ResponElimina