I fos per l'aturada del campionat, pel fred que a estones feia al Municipal Els Pins, per la superfície del terreny de joc, per l'agressivitat del rival o, simplement, perquè l'Hospi no tenia el seu dia, els jugadors riberencs han estat ben a punt de deixar-se dos punts davant d'un rival de la zona baixa. El pitjor de tot, segurament, és que tot i haver gaudit de més ocasions que no pas els blanencs, a l'Hospi li ha costat déu i ajuda posar les coses al seu lloc. Manu Viale, però, s'ha erigit en el salvador de l'equip en rematar de cap al fons de la xarxa un servei de falta botat per Corominas quan corria ja el minut 86 (0-1).
No ha estat, ni molt menys, un bon partit de futbol. Tampoc és que el poquíssim públic assistent al partit esperés un futbol atacant del Blanes davant un dels favorits a l'ascens; però és que l'Hospi no ha disparat ni una sola vegada entre els tres pals en la primera meitat. Amb un ritme ensopit, en què l'Hospi ha tingut una major possessió de la pilota sense saber massa que fer-ne, els primers 45 minuts han passat entre xuts llunyans de selvatans i barcelonesos que marxaven alts o desviats. Per banda riberenca, un xut de Cristian Alfonso al minut 12 i una vaselina d'Eloi Fontanella al 25 han marxat per sobre del travesser de la porteria local, defensada per Coca. Pel bàndol local, tan sols Bio, amb un altre xut que per ben cop no es convertia en un assaig de rugbi havia pensat en inquietar un Carlos Craviotto que ha tingut un partit ben plàcid. I sense més accions que aquestes i tres targetes grogues s'ha arribat al descans. Per oblidar.
Afortunadament, el segon temps ha començat millor, amb una indecisió de la defensa del Blanes que Corominas, massa lent, no ha sabut aprofitar (minut 48). Set minuts després, el local Aleix Camps gaudia d'una de les millors ocasions del Blanes en tot el partit, però el seu xut sortia massa creuat. Estava clar que el partit, que tot i aquest inici tornava a decaure en el seu ritme per tornar a la mateixa tònica del primer temps, necessitava un canvi de ritme, de rumb, del que fos, però un canvi. Per a tal efecte, Vinyals decidia fer entrar Cristian Gómez per Manel i Lobato per Cristian Alfonso. Dit i fet, sense realitzar els millors minuts de la història del futbol, l'Hospi va començar a tancar el Blanes al darrere i ja al minut 74, Lobato va avisar amb un xut de canari que la defensa es va encarregar de rebutjar. I només un minut després, Toni Velamazán etzibava una gardela impressionant que Coca, amb la punta dels dits desviava cap al pal. Sens dubte, la millor ocasió del partit per un Hospi que semblava més a prop de la victòria que mai però que veia com el temps s'esgotava. Coro i Lobato, en bandes, van començar a fer de les seves, amb jugades individuals, centrades... però ha estat, curiosament, a pilota parada que l'Hospi s'ha fet amb els tres punts.
Al minut 86, falta comesa sobre un jugador de l'Hospi a la zona de tres quarts que es disposa a executar Toni Velamazán. Des de la banda, Vinyals dóna les ordres pertinents perquè sigui David Corominas (que tornava a la titularitat en el partit d'avui) qui faci efectiu el llançament. Dit i fet, el maresmenc pica la pilota amb la cama dreta, l'envia cap al punt de penal on s'eleva magistralment Manu Viale per, amb el cap, enviar la pilota al fons de la xarxa i donar aire a un Hospi que no havia tingut un gran dia precisament. El 0-1, més o menys just, ja era una realitat. Tanmateix, ha estat a punt de durar-li ben poc l'alegria a l'Hospitalet, perquè només dos minuts després el Blanes ha donat un ensurt dels grossos quan Montoro, a boca de canó, no ha sabut empènyer la pilota al fons de la xarxa; coses dels marcadors apretats... Un marcador que, en canvi, podria haver estat més ampli si al minut 90 Eloi Fontanella no hagués malmès una centrada de Corominas enviant-la gairebé fora de l'estadi.
Sigui com sigui, i fent ús d'aquella màxima que resa que allò que realment importa són els tres punts, l'Hospi ha sumat una victòria importantíssima per seguir com a líder una jornada més, faci el que faci el Reus Deportiu aquesta tarda. A més, el triomf in-extremis omplirà de moral els riberencs de cara als dos propers compromisos abans de tancar la paradeta fins l'any vinent. El proper rival, dimecres vinent a les 8 del vespre serà un Premià en zona de perill, més encara després de caure a casa i al darrer instant davant del Santboià (1-2).
FITXA TÈCNICA
CD BLANES: Coca, Vila, Rodri, Narcís, Jonathan González, Ayats, Aitor (Montoro, 66'), Bio (Sergi González, 76'), Aleix Camps, Sergi Díaz, Uri
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Manel (Cristian Gómez, 64'), Eloi Fontanella, Jordi Martínez (Quique Cárcel, 82'), Cristian Alfonso (Lobato, 73')
Gols: 0-1 Manu Viale (86')
Àrbitre: Víctor Manuel Sánchez Rico (Baix Llobregat). Bé, tot i que hauria pogut estalviar-se alguna targeta groga. Ayats (26'), Sergi Díaz (50'), Montoro (67') / Toni Velamazán (24'), Corominas (35'), Iván Hammouch (54'), Cristian Gómez (78'), Barón (92')
Incidències: Pobríssima entrada al Municipal Els Pins. Uns 90 espectadors aproximadament en una matinal força freda a Blanes, sobretot quan s'amagava el sol. Terreny de joc de gespa artificial de primera generació en un estat força irregular. Els preus de les entrades eren de 12 euros la general i 6 euros pels jubilats. A l'Hospi, Dani Planchería i Marcos Guill han estat els suplents que han completat la convocatòria.
No ha estat, ni molt menys, un bon partit de futbol. Tampoc és que el poquíssim públic assistent al partit esperés un futbol atacant del Blanes davant un dels favorits a l'ascens; però és que l'Hospi no ha disparat ni una sola vegada entre els tres pals en la primera meitat. Amb un ritme ensopit, en què l'Hospi ha tingut una major possessió de la pilota sense saber massa que fer-ne, els primers 45 minuts han passat entre xuts llunyans de selvatans i barcelonesos que marxaven alts o desviats. Per banda riberenca, un xut de Cristian Alfonso al minut 12 i una vaselina d'Eloi Fontanella al 25 han marxat per sobre del travesser de la porteria local, defensada per Coca. Pel bàndol local, tan sols Bio, amb un altre xut que per ben cop no es convertia en un assaig de rugbi havia pensat en inquietar un Carlos Craviotto que ha tingut un partit ben plàcid. I sense més accions que aquestes i tres targetes grogues s'ha arribat al descans. Per oblidar.
Afortunadament, el segon temps ha començat millor, amb una indecisió de la defensa del Blanes que Corominas, massa lent, no ha sabut aprofitar (minut 48). Set minuts després, el local Aleix Camps gaudia d'una de les millors ocasions del Blanes en tot el partit, però el seu xut sortia massa creuat. Estava clar que el partit, que tot i aquest inici tornava a decaure en el seu ritme per tornar a la mateixa tònica del primer temps, necessitava un canvi de ritme, de rumb, del que fos, però un canvi. Per a tal efecte, Vinyals decidia fer entrar Cristian Gómez per Manel i Lobato per Cristian Alfonso. Dit i fet, sense realitzar els millors minuts de la història del futbol, l'Hospi va començar a tancar el Blanes al darrere i ja al minut 74, Lobato va avisar amb un xut de canari que la defensa es va encarregar de rebutjar. I només un minut després, Toni Velamazán etzibava una gardela impressionant que Coca, amb la punta dels dits desviava cap al pal. Sens dubte, la millor ocasió del partit per un Hospi que semblava més a prop de la victòria que mai però que veia com el temps s'esgotava. Coro i Lobato, en bandes, van començar a fer de les seves, amb jugades individuals, centrades... però ha estat, curiosament, a pilota parada que l'Hospi s'ha fet amb els tres punts.
Al minut 86, falta comesa sobre un jugador de l'Hospi a la zona de tres quarts que es disposa a executar Toni Velamazán. Des de la banda, Vinyals dóna les ordres pertinents perquè sigui David Corominas (que tornava a la titularitat en el partit d'avui) qui faci efectiu el llançament. Dit i fet, el maresmenc pica la pilota amb la cama dreta, l'envia cap al punt de penal on s'eleva magistralment Manu Viale per, amb el cap, enviar la pilota al fons de la xarxa i donar aire a un Hospi que no havia tingut un gran dia precisament. El 0-1, més o menys just, ja era una realitat. Tanmateix, ha estat a punt de durar-li ben poc l'alegria a l'Hospitalet, perquè només dos minuts després el Blanes ha donat un ensurt dels grossos quan Montoro, a boca de canó, no ha sabut empènyer la pilota al fons de la xarxa; coses dels marcadors apretats... Un marcador que, en canvi, podria haver estat més ampli si al minut 90 Eloi Fontanella no hagués malmès una centrada de Corominas enviant-la gairebé fora de l'estadi.
Sigui com sigui, i fent ús d'aquella màxima que resa que allò que realment importa són els tres punts, l'Hospi ha sumat una victòria importantíssima per seguir com a líder una jornada més, faci el que faci el Reus Deportiu aquesta tarda. A més, el triomf in-extremis omplirà de moral els riberencs de cara als dos propers compromisos abans de tancar la paradeta fins l'any vinent. El proper rival, dimecres vinent a les 8 del vespre serà un Premià en zona de perill, més encara després de caure a casa i al darrer instant davant del Santboià (1-2).
FITXA TÈCNICA
CD BLANES: Coca, Vila, Rodri, Narcís, Jonathan González, Ayats, Aitor (Montoro, 66'), Bio (Sergi González, 76'), Aleix Camps, Sergi Díaz, Uri
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Manel (Cristian Gómez, 64'), Eloi Fontanella, Jordi Martínez (Quique Cárcel, 82'), Cristian Alfonso (Lobato, 73')
Gols: 0-1 Manu Viale (86')
Àrbitre: Víctor Manuel Sánchez Rico (Baix Llobregat). Bé, tot i que hauria pogut estalviar-se alguna targeta groga. Ayats (26'), Sergi Díaz (50'), Montoro (67') / Toni Velamazán (24'), Corominas (35'), Iván Hammouch (54'), Cristian Gómez (78'), Barón (92')
Incidències: Pobríssima entrada al Municipal Els Pins. Uns 90 espectadors aproximadament en una matinal força freda a Blanes, sobretot quan s'amagava el sol. Terreny de joc de gespa artificial de primera generació en un estat força irregular. Els preus de les entrades eren de 12 euros la general i 6 euros pels jubilats. A l'Hospi, Dani Planchería i Marcos Guill han estat els suplents que han completat la convocatòria.
Tres punts que van de conya i a més amb l'empat del Reus, ja el tenim a cinc punts. Quan l'Hospi va jugar amb el Manlleu em vaig queixar de que no causava perill a pilota aturada, i quina casualitat que davant el Prat i ahir davant el Blanes es va marcar a pilota aturada. Felicitats per l'Hopi i dimecres a guanyar al Premià, que jo no hi podré anar per questions lavorals però l'estare escoltant.
ResponEliminaRaül.