Diumenge passat Manel Gómez de la Hoz (Barcelona, 1982) va sortir com a titular per divuitè cop aquesta temporada a la Lliga. No era, però, un partit qualsevol per al migcampista hortenc, almenys si ens atenem a les xifres: va ser el partit oficial número 150 de Manel amb la samarreta de l’Hospi, d’ençà que l’estiu de 2008 arribés a l’entitat provinent del Miapuesta Castelldefels. El ‘Gladiador’ viu enguany la seva cinquena temporada a l’Hospi on, a banda d’alguna decepció com la desfeta a Santanyí (2009), ha viscut moments inoblidables com l’ascens a Segona Divisió B (2010), les tres participacions a la Copa del Rei (2010, 2011 i 2012) o la participació, també a finals de 2010, al triangular final de la Copa Catalunya a Sabadell.
“Estic molt content i satisfet. Ja són cinc anys amb tots els companys de l’Hospi i desitjo que aquest any sigui el del play-off i pujar”. I és que en totes i cadascuna de les cinc temporades, Manel ha estat integrant d’un equip que ha lluitat fins al final per play-off d’ascens bé a Segona B, amb Julià Garcia i Jordi Vinyals, com a la Lliga Adelante, primer amb Miguel Álvarez, l’any passat de nou amb Vinyals i enguany, novament, amb Álvarez. Fer el play-off i pujar seria “un somni” per a Manel Gómez, qui assegura que la vida “canviaria més per uns que per d’altres, però jugar un play-off a l’Hospitalet no ens ho traurà ningú”.
Corria el 31 d’agost de 2008 quan passats dos quarts de dues del migdia, Manel Gómez saltava a la gespa del Sagnier, al Prat, en substitució de Toni Velamazán. L’Hospi guanyava 1-2 en el seu retorn a Tercera, en un partit que els riberencs s’acabarien emportant per 2-3 gràcies al gol de Pedro García (87’). Va ser la primera de quatre actuacions del migcampista barceloní abans de debutar com a titular a Reus (5a jornada). En tot, comptant el fatídic play-off contra el Santanyí, Manel va jugar 2.094 minuts en 31 partits de Lliga. Va jugar-ne 21 com a titular, va ser substituït en dues ocasions, va veure sis grogues i va ser expulsat en dues ocasions (els dos partits contra el Blanes). Però, sobretot, Manel va batre aquella temporada el seu rècord golejador. 7 dianes repartides en sis partits (2 contra Banyoles i Cassà i 1 davant del Blanes, el Santboià i l’Europa). Imatge: Cristian Alcázar.
L’any següent, també a Tercera, Manel va veure frenada una bona temporada a títol personal amb una inoportuna lesió pels volts del mes de febrer que li va fer perdre una titularitat que havia defensat al llarg de la primera volta i que va recuperar al tram final del campionat i al play-off, on només es va perdre (per lesió), el partit al camp de l’Almería B. Manel va sucar contra la Pobla a l’Estadi i a Castelldefels, on va certificar el campionat amb un golàs des de fora de l’àrea. A més, va ser l’assistent de Cristian Lobato en el que hagués estat gol de l’ascens davant del Rayo B (1-1). En total, 2.145 minuts repartits en 33 partits, 26 d’ells com a titular. Va ser substituït en 9 ocasions, va fer dues assistències de gol i va veure 7 grogues i va ser expulsat en un partit, al camp del Reus. Imatge: El 9 Esportiu.
Amb l’ascens, Manel es treia l’espina clavada del descens amb Miapuesta Castelldefels (2008). Era la quarta temporada al futbol de bronze (ja hi havia jugat amb el Sant Andreu), Li va costar guanyar-se la confiança d’Ángel Pedraza, però l’arribada de Miguel Álvarez va suposar més oportunitats per al migcampista, que va acabar sent decisiu en el tram final del campionat. Era l’anomenat dotzè jugador, aquell amb qui pots confiar quan tens una baixa al lateral, a l’eix de la defensa... o on calgui. Manel no va marcar al curs 2010-2011, però va acabar disputant 1.822 minuts en 27 partits, 20 d’ells com a titular. Substituït en 5 ocasions i convocat en 30, va veure un total d’11 targetes grogues i va fer dues assistències de gol, totes a dues a Christian Alfonso (contra Mallorca B i Orihuela). Va ser l’any, també, del seu debut a Copa del Rei; ho va fer com a lateral dret i, ni més ni menys que al Ramón de Carranza de Cadis (3-1). Imatge: Diario Información.
La passada temporada, 2011-2012, de nou amb Vinyals de tècnic, va ser la més modesta de Manel pel que fa a participació. 982 minuts que el convertien, tot just, en el 17è jugador amb més minuts de la plantilla. Només tres partits com a titular (Badalona, Dénia i Huracán) en tota a primera volta tot i que, per variar, seria al tram final quan les baixes i decisions tècniques del míster li van concedir més oportunitats. Va acabar jugant 12 dels 26 partits de Lliga com a titular i va veure només una groga. De fet, Manel va tenir més pes a la Copa del Rei, on va jugar 3 dels 5 partits amb l’Hospi: dues estones a Llagostera i al Camp Nou i, de forma íntegra, el partit d’anada contra el Barcelona a l’Estadi. Imatge: Fútbol Balear.
Aquest curs, però, Manel ha recuperat amb Miguel Álvarez el protagonisme que no va tenir l’any passat amb Vinyals. Tanmateix, ha participat en 28 dels 30 partits que l’Hospi ha jugat, a banda dels 120 minuts del partit de Copa contra el Noja. És el setè jugador més utilitzat de la plantilla (duu 1.857 minuts disputats) i, fins i tot, va retrobar-se amb el gol al camp del Prat (on va debutar amb l’Hospi) en rematar de cap al fons de la xarxa una gran centrada de David Corominas. Diumenge, Manel va veure la cinquena groga de la temporada, que li impedirà ser diumenge a l’Estadi Balear. Una petita pausa per tornar a oferir la seva millor versió el proper 27 de març a l’Estadi contra el Levante B. El retorn del Gladiador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada