18/6/11

Som esport, som l'Hospitalet

Avui dissabte el teló de la temporada esportiva ha quedat pràcticament abaixat pel que fa a l'esport de l'Hospitalet, una ciutat que tot i tenir un monstre anomenat Futbol Club Barcelona a la vora ha demostrat, un cop més, estar més viva que mai en l'aspecte esportiu, tant en un àmbit lúdic com competitiu. Tenim futbol, tenim bàsquet, futbol sala i futbol americà. Però també tenim waterpolo, tennis taula, escacs, ciclisme... Petanca, rugbi, societats ocellaires, muntanyisme... Tot tipus d'arts marcials, boxa, bolos lleonesos, tennis, twirling, frontennis... Beisbol, natació (amb aletes o sense) o triatló. Tenim el CE L'Hospitalet, l'AEC Collblanc-la Torrassa, el Bellsport i els Pioners. Però també La Florida CF, el Club Natació, l'AESE, el Centre Catòlic, el Club Muntanyenc de l'Hospitalet, o el Rugbi Club. Esports, modalitats per donar i per vendre. I per a tothom: per homes, per dones, pels més grans o pels més petits, també per aquells a qui la vida ha decidit posar una pedra en el camí per posar a prova el seu esperit de superació. Esports a l'aire lliure o a cobert, a l'estiu o a l'hivern. Esport que, en definitiva, i a la seva manera, ens fa moure a tots; l'esport que tenim, com diria Jordi Sunyer, ben a prop de casa.

Amb un futbol que ens ha deixat una segona volta gairebé immaculada d'un Hospi que es quedava a les portes de l'ascens, amb un Hospitalense campió del seu grup de Tercera Territorial i que aconseguia l'ascens a la futura Tercera Catalana. Amb l'ascens del Collblanc a la Lliga EBA en un partidàs a Viladecans o amb el debut de l'AESE a Copa Catalunya tot i el descens de categoria. Avui dissabte l'Ascensores Ramase Bellsport ha aconseguit un brillantíssim ascens a Divisió de Plata a la pista del Noia (3-5) i tanca la temporada imbatut després de 32 partits; un Bellsport que mesos enrere havia tastat el sabor de jugar tota una Copa del Rei. El dia que, també, Pioners l'Hospitalet han tancat un altre any ple d'èxits guanyant la 17a Lliga Nacional de futbol americà davant l'etern aspirant, els Dracs de Badalona. Mesos després que els seus 'cosins', el Rugbi Club l'Hospitalet recuperés la Divisió 'B' Nacional superant l'Eibar a la Feixa Llarga. I així ens hi podríem estar hores i hores...

Tots plegats formen, formem, la família de l'esport de l'Hospitalet. Una família modesta, amb uns recursos prou limitats en l'aspecte econòmic que sovint fan trontollar la il·lusió i les ganes de moltes entitats. Qualsevol suport en aquest sentit és cabdal per fer que aquesta sigui una realitat perduradora, una realitat de la qual mai n'haguem de parlar en temps passat com una època brillant de la nostra ciutat. Som conscients que no arrosseguem grans masses a les pistes, als pavellons o als camps de futbol; que no movem grans quantitats de diners, ni sortim a les primeres planes de diaris esportius i generals ni ocupem minuts i minuts d'informatius generalistes. Sabem que, per molt que guanyem quatre, cinc o sis títols en una temporada hi haurà altres entitats que s'emportin tots els cops a l'esquena; però també sabem que per molts títols que aquestes entitats s'enduguin, la il·lusió que suposa sortir a competir setmana rere setmana (i ja no parlem de guanyar, d'assaborir el gust de la victòria) no es paga amb cap tipus de reconeixement llevat de la il·lusió i la satisfacció personal de tots els que formem la família de l'esport de l'Hospitalet.

Per tot això, i per moltes altres coses, cal cuidar amb tota l'atenció del món aquest petit tresor que tenim a les nostres mans. Moltes entitats fan mans i mànigues, mes rere mes, per mantenir-se vives amb el pas de les temporades; el context de crisi no hi ajuda, però quan hi ha passió i devoció, la tasca es sovint més fàcil (com pot arribar a ser desgraïda quan el que es pretén és opinar i fer crítica no constructiva des del desconeixement). Passió i devoció. És en el que s'ha convertit la informació esportiva a la nostra ciutat. Hi ajuden les xarxes socials, sens dubte, punt clau a l'hora de donar a conèixer la realitat de la nostra ciutat en l'àmbit esportiu. Però són sobretot les persones les que tenim la possibilitat de contribuir a aquesta expansió, a mantenir latent i viu aquest esperit. Són persones com les de la Ràdio i Televisió de l'Hospitalet que al llarg dels anys han fet tot el possible per fer arribar a les cases de qui ho hagi cregut convenient tota la informació sobre l'esport a la nostra ciutat.

Des dels lesionats de l'Hospi a l'última partida del Jake Club passant pels viatges del CN L'Hospitalet o les marques dels atletes de la nostra ciutat. Tot gràcies, en gran part, als professionals de la ràdio i la tele que han fet possible que la distància entre qui rep l'informació i qui la dóna s'hagi escurçat fins a tenir com a únic límit l'oportunitat d'encendre o apagar un botó. Una tasca complicada però que, especialment en aquests darrers dos anys ha seguit millorant amb les autèntiques maratons esportives, en directe, que aquesta gent ha dut a terme cada cap de setmana... i fins i tot entre setmana si s'esqueia. Gent amb la qual, passant a l'àmbit personal, he tingut l'ocasió de tractar-hi en aquests últims dos anys, de col·laborar-hi i de comprovar que, més enllà de la seva feina, de treballar, han estat capaços de convertir aquesta 'obligació' en una autèntica passió per l'esport d'aquesta ciutat. Una feina, una tasca que, sens dubte, mereix ser recompensada de debò. Segurament l'aficionat de l'AESE Femení B i un taekwondista de la ciutat no arribin mai a coneixer-se, però aquest desconeixement tindrà en moltes ocasions el nexe comú de la gent d'esports de la nostra ciutat. Gent com el Jordi Mèlich, l'Òscar Milla, el Bernat Monzó, l'Andrés Rubio, el Francesc Aznar, la Montse Maneja o el Ramon Colet i tota la resta de gent que, amb més o menys freqüència contribueix a fer que l'esport de l'Hospitalet sigui part (més o menys petita) de les nostres vides. En definitiva, un tresor que val la pena cuidar.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada