Centre d'Esports l'Hospitalet - El blog de l'Hospi

Resum del mercat d'hivern al grup 3

2012-02-01T11:46:00.003+01:00

Ahir a les sis de la tarda es tancava de forma oficial el mercat d'hivern 2012 a totes les lligues i divisions; també, evidentment, en un grup 3 de Segona Divisió B on com ja és habitual s'ha viscut un dia de bojos. Un gener que començava tranquil i marcat per la crisi com a excusa per no fitxar i que, al final, ha desencadenat en un dimarts frenètic en què s'han concretat (o no), aquelles operacions que s'han anat mastegant durant dies i setmanes. A l'Hospi, finalment, només hi arriba el davanter tarragoní Juan Antonio Osado (UD Logroñés), tot i que no era l'únic nom. Jugadors de renom com són Aarón Bueno (Sabadell) o Cristian Hidalgo (ex de l'Hércules o el Deportivo) eren opcions clares pels riberencs i que finalment, per diferents motius (alguns aliens a l'entitat) no s'han pogut confirmat. Tampoc s'ha concretat l'operació d'Oriol Torres, porter del Sabadell que alguns mitjans van anunciar riberenc amb excés de precipitació ni la de Borja Sánchez, migcampista de la Ponferradina que també era a l'agenda riberenca. A continuació, un repàs als moviments que ens ha deixat aquest 'mercato' d'hivern al grup tercer de Segona B.

Andorra
Després que l'entitat minera destituís Pascual Sanz després de perdre a Llagostera (2-0) i contractés Gori Silva, l'Andorra ha tancat les incorporacions del porter Dani Miguélez (Poli Ejido), del migcampista Adrián Barba (Guijuelo) i del davanter Edu Silva (Roquetas), fill del tècnic de l'Andorra. En el capítol de baixes, han marxat Jorge Pina (Panionios) i Goran Drulic.
Repassa la plantilla de l'Andorra

Atlètic Balears
A la Via de Cintura han esperat fins a darrera hora per tancar la incorporació d'un migcampista ofensiu de categoria superior que no ha acabat arribant. El 'toc final' ha estat el nigerià Stanley Ohawuchi (Heartland), de 20 anys i que ocupa la posició de mitjapunta.
Repassa la plantilla de l'Atlètic Balears

Badalona
Finalment el Badalona només ha realitzat la incorporació del jove davanter Ignasi Dalmedo, de 19 anys i provinent de l'Sporting Mahonés. Si no hi ha hagut novetats d'ultimíssima hora, Goikoetxea seguirà d'escapulat tot i que el club va anunciar fa setmanes que no comptava amb els seus serveis: tot un exemple de previsió.
Repassa la plantilla del Badalona

Dénia
Els de la Marina Alta han estat un dels clubs més actius en aquest mercat d'hivern i han tancat un total de set incorporacions. Han arribat 4 mexicans: el defensa Rojo de la Vega (San Luís) i els migcampistes Fajardo (Tampico Madero), Lalo Arce (Atlante) i Luís Arce (Puebla FC). També ha arribat el davanter marfileny Daho i dos migcampistes espanyols: Iván Ruiz (Ávila) i Germán Sáez, que arriba cedit pel CD Tenerife. Les úniques baixes confirmades han estat les de Jordi Blázquez, que marxa a La Roda, i la de Nahuel, que ha fitxat pel Requena de Tercera Divisió.
Repassa la plantilla del Dénia

Gandia
La primera arribada va ser a la porteria, on el mallorquí Gerardo (Melilla) va arribar per paliar la baixa de Reguero. Les altres tres incorporacions han estat d'homes atacants: Dennis Nájera va arribar provinent de l'Alavés i el màxim golejador del grup murcià de Tercera, Sergio Piñol (Mar Menor), també va fitxar pels gandians. La mala sort, però, va voler que el davanter d'Elx es lesionés de gravetat fa 10 dies (encara no es coneix l'abast de la seva lesió); en conseqüència, els d'Óscar Fernández van recórrer al davanter francès Philippe Toledo (Ceuta) per suplir la baixa de Piñol. A última hora també es confirmava l'arribada (cedit), de Dani Fernández, migcampista de l'Alcoyano de Lliga Adelante, així com la del davanter malià Oumar Diaby, procedent del Madridejos. Per contra, en els darrers mesos han marxat Alonso (Catarroja), l'esmentat Reguero, Oncina, Maxi Timpanaro, Nacho Verdés i Kiko Lacasa, que dilluns anunciava que abandonava la pràctica del futbol professional.
Repassa la plantilla del Gandia

Huracán
L'Huracán ha tancat tres incorporacions en aquest mes de gener. La primera, la del davanter Rufino, que arriba procedent del Burgos (on, per cert, estan força contents per la seva marxa). Ahir, a darrera hora, es confirmaven dos fitxatges més: els migcampistes Fran Cortés (Poli Ejido) i Luís Ángel (Melilla), vestiran la samarreta de l'Huracán, que deixa sense fitxa Tejera (lesionat) i Cristian. Abans, el camerunès Omgba fitxava pel Girona FC i Cabezas també abandonava la disciplina del "tercer equip de València".
Repassa la plantilla de l'Huracán

Llagostera
Els gironins van ser els primers a fer els deures amb les incorporacions d'hivern. Van aprofitar la sagnia de l'Sporting Mahonés per incorporar el porter hospitalenc Oliver Sánchez i el migcampista Ton Alcover. Tot i la voluntat de voler reforçar la davantera, finalment la recuperació de Virgili serà el millor reforç pels llagosterencs, que han donat la baixa a Àlex Ruiz (Prat) i a Samuel Bayón (Orihuela).
Repassa la plantilla del Llagostera

Lleida Esportiu
En un mes marcat pels primers rumors d'impagaments i de certes males arts per fer fora els jugadors que no interessaven (o els que cobraven més de la plantilla), el Lleida Esportiu ha apostat per jugadors de la terra per remodelar la plantilla. Així, el binefarenc Carlos Barreda (Sporting Mahonés), Genís Serra (Sporting Mahonés), i el davanter exBenavent i UE Lleida, Cheikh Saad reforcen l'equip d'Emili Vicente, que per contra perd Ballesteros i Méndez Canario, que marxen a Leganés i el jove defensa Genís Serra, que estarà cedit al Binèfar.
Repassa la plantilla del Lleida Esportiu

Mallorca B
Poques novetats al filial mallorquinista, que tan sols ha donat "d'alta" el migcampista Alberto López, ja recuperat de la greu lesió que es va fer a finals del curs passat i que dissabte ja va tornar a vestir-se de curt davant del Manacor (4-2). L'entrada d'Alberto López ha provocat la marxa del punta Manu Reina, que ja de per sí no comptava amb massa minuts i que acabarà la temporada cedit a l'Alcúdia de Tercera Divisió.
Repassa la plantilla del Mallorca B

Manacor
Un altre mallorquí que no ha tocat gairebé res: el CE Manacor. Els de Llevant només han fet una incorporació... d'un altre jugador manacorí. El davanter Sergi Garcia Mut, germà del capità del Manacor David Garcia fitxava pel Manacor després del seu pas pel Vila-real. Dissabte ja va jugar els 90 minuts amb els de Xavi Ferriol (debutava 6 dies abans contra l'Olímpic, tal i com apuntava el company Manolo Gol -gràcies-) amb un gol als cinc minuts de partit i errant un penal als 90' que hagués suposat l'hipotètic empat a 3 a Son Bibiloni.
Repassa la plantilla del Manacor

Olímpic
Els de Costera han estat un dels dos únics equip que no ha realitzat cap incorporació en aquest mercat d'hivern. Ni altes ni baixes: els de Toni Seligrat acabaran la temporada amb una plantilla que, tot i el bon rendiment, es preveu excessivament curta.
Repassa la plantilla de l'Olímpic

Ontinyent
L'altre és l'Ontinyent. Resultava difícil que amb els problemes econòmics existents entrés algun jugador nou, però potser ha sorprès encara més que cap dels jugadors hagi deixat la capital de la Vall d'Albaida tot i els problemes institucionals. Malgrat tot, les baixes per lesió i sancions llasten de forma important l'equip de Roberto Granero partit rere partit.
Repassa la plantilla de l'Ontinyent

Orihuela
Finalment, l'Orihuela ha fet un intercanvi de peces a mesura que anaven sortint jugadors. No s'ha concretat en sortida l'interès del Mestalla pel seu central, Carlos Delgado. Pero Cases (Cádiz) i Teo (Oviedo) si han fet les maletes per abandonar la disciplina d'Asier Garitano. En el seu lloc han arribat d'una banda el basc Adrien Goñi, un dels damnificats de l'Sporting Mahonés i, de l'altra, l'exHospi Samuel Bayón, baixa al Llagostera.
Repassa la plantilla de l'Orihuela

Reus
L'única novetat aquest mes de gener a Reus ha estat l'adéu de Jorge Díaz, enrolat des de fa uns dies a la disciplina de l'Espanyol B. Els roig-i-negres, proper rival de l'Hospi, no li han buscat/trobat substitut a l'ex de l'Amposta.
Repassa la plantilla del Reus

Sant Andreu
Moviments a l'equip de Piti Belmonte. El lateral dret Álex Fernández (Cornellà) ha arribat per cobrir la baixa de l'eivissenc Enric Tarrés; Toni Vela (l'Hospitalet) substituïrà Héctor, que marxa cedit al Santboià mentre que l'arribada del gavanenc Édgar obeeix a la baixa de Marcos Jiménez per lesió, almenys durant els propers dos mesos. Aquest arribada provoca que el davanter Ángel Fernández, que finalment no ha trobat destinació es quedi sense fitxa amb els andreuencs en aquesta segona volta.
Repassa la plantilla del Sant Andreu

Teruel
A Terol semblaven bufar vents de canvi, en part provocats per la fràgil economia del club mudéjar (amb una partida d'ingressos via socis inferior a l'esperada) i que al cap i a la fi ha impedit l'arribada de nous jugadors. Per contra, l'única baixa ha estat la del díscol Gerardo Carrera, que amb només un gol en aquesta primera volta ara marxa al CD Toledo del grup 1 de Segona B.
Repassa la plantilla del Teruel

València Mestalla
El filial valencianista només ha realitzat una incorporació, la de l'interior esquerre valencià Omar Monterde, format al planter del Levante i que aquesta temporada defensava els colors de l'Alcoyano a la Lliga Adelante.
Repassa la plantilla del València Mestalla

Zaragoza B
Finalment han estat quatre les incorporacions del filial blanquillo en aquest mercat d'hivern. Els dos primers, els defenses Fran González (Lucena) i Juan Ignacio San Román (San Lorenzo de Almagro) van debutar diumenge contra l'Hospi. Ahir, darrer dia d'operacions, els aragonesos van tancar les entrades de Marc Mateu (Levante) i del davanter Enrique Carreño, que jugava al Diósgyöri d'Hongria. Han fet les maletes dos jugadors: Oriol Ricarte ha marxat al Deportivo B i l'altra baixa, almenys d'acord amb el llistat de la Federació Aragonesa de Futbol, seria la de l'israelià Ness Zamir.
Repassa la plantilla del Zaragoza B

Sporting Mahonés
Avui dimecres, abans de la roda de premsa de l'ínclit Paco Segarra a les instal·lacions de Bintaufa, l'Sporting Mahonés ha emès un comunicat en què anunciava que no viatjarà a Paterna per enfrontar-se aquest diumenge al València Mestalla. Això resultaria en una segona incompareixença i la consegüent exclusió del campionat. A manca de confirmació, tots els partits que s'havien de jugar a partir del que els menorquins van perdre per 6-0 a Sant Andreu es tancaran amb derrota de l'Sporting per 0-2 ó 2-0 i amb els tres punts, evidentment, pel rival de torn. A l'enllaç teniu les destinacions dels jugadors que fins ara formaven part de l'Sporting Mahonés. Si coneixeu l'equip on jugaran els jugadors que falten, anirem actualitzant.
Repassa les destinacions dels exjugadors de l'Sporting Mahonés

L'Hospi fitxa el davanter Osado (UD Logroñés)

2012-01-31T11:27:00.003+01:00

El Centre d'Esports l'Hospitalet és a punt de tancar el fitxatge del davanter tarragoní José Antonio García Osado, de 22 anys i provinent de la Unión Deportiva Logroñés, equip del grup segon de Segona Divisió B. Osado, que ocuparà plaça de sots-23, ha passat pel juvenil del FC Barcelona i per la Pobla de Mafumet, equip d'on procedia quan va fitxar per la Unión Deportiva Logroñés l'estiu de 2009 i ja ha aconseguit desvincular-se del club de la Rioja; a hores d'ara, ja s'estaria desplaçant fins a l'Hospitalet per signar el contracte i tramitar la nova fitxa. Des d'aleshores, Osado ha jugat un total de 59 partits a Segona Divisió B i ha anotat 12 gols (7 dianes la 2009-2010 i 5 el curs passat). Aquesta temporada, el davanter tarragoní no ha estat titular amb l'equip riojà; dels 16 partits disputats, només cinc els ha començat d'inici i encara no ha estrenat el compte golejador. Amb aquesta adquisició, l'Hospi torna a recuperar les 21 fitxes després de la marxa al Sant Andreu de Toni Vela. La intenció de la secretaria tècnica és la de tancar la plantilla amb un jugador contrastat de més de 23 anys que pugui donar un punt extra de qualitat a l'equip.

Osado va estar a punt de debutar a Primera Divisió amb el Nàstic de la mà de Paco Flores, quan va ser convocat en un partit davant del Getafe. L'alternativa amb els grana, però, li arribaria dues temporades més tard, quan defensava els colors de la Pobla de Mafumet i va disputar 1 minut contra el Sevilla Atlético (3-1 pel Nàstic) el 14 de desembre de 2008. Jugador polivalent, Osado va passar pel planter del Barcelona, tot un clàssic. A Logronyo, Osado ha estat una peça important en cada projecte; l'avalen 12 gols en dues temporades en un conjunt que sovint ha comptat amb homes contrastats. 12 gols que ens regalen una dada curiosa: només dues d'aquesta dotzena de dianes han arribat abans del descans dels partits (Sporting Mahonés i Alavés van ser-ne les víctimes). Imatge: futbolbalear.com

Empat lamentable | Real Zaragoza B 1-1 CE l'Hospitalet

2012-01-29T13:49:00.007+01:00

Cantava Raïmon fa ja unes quantes dècades que "la vida ens dóna penes, ja el nàixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor; però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món". Poc a veure té el partit disputat aquest migdia a Saragossa amb el significat real de la lletra del tema de Raimon llevat d'un vent que ha estat un dels factors importants del partit. L'altre, el conformisme, manca de lluita en certs instants, confiança o excés de relax d'un Hospi que hauria pogut marxar al descans amb el partit gairebé sentenciat al camp del cuer i que al final ha acabat cedint dos punts davant d'un Zaragoza B que, si no hi ha un miracle, dilapidarà 395.000 euros de la manera més ràpida possible. Increïble que l'Hospi no torni de terres aragoneses amb els tres punts al sarró, però encara més increïble resulta la desconnexió, el fet que durant 40 minuts l'equip sigui incapaç d'arribar a la porteria contrària per molt que el vent estigués en contra. Així no. Per assolir els somnis, el somni del play-off, cal molt més del que hem ofert avui a Cuarte de Huerva.

D'entrada, bones vibracions en un equip on s'estrenava Pol Llonch, titular per primera vegada en un partit de Lliga. Amb el '7' a l'esquena, Pol era la gran novetat d'un equip que formava amb Rubén i Pedraza al mig del camp, amb Aday i Pol als extrems i amb Pitu i David Prats a dalt; la defensa, l'esperada. Des del primer moment l'Hospi s'ha fet amb el control de l'esfèrica davant d'un Zaragoza B nerviós i imprecís i que amb els seus regals ha facilitat algunes jugades d'atac dels riberencs, que a més comptaven amb el vent a favor. Als 9 minuts, un malentès entre Kilian i Ramiro l'ha estat a punt d'aprofitar Marc Pedraza, que després de driblar el porter local s'ha escorat massa i ha vist com el seu xut el treia Sanromán gairebé sota pals (9'). Instants més tard, David Prats també gaudiria d'una bona opció després d'una acció individual en banda esquerre culmninada amb un xut amb rosca que marxava fora mancat de més efecte per sorprendre Kilian (15').

El filial amb prou feines trepitjava el terreny de l'Hospi i el gol s'ensumava. En una jugada originada en un córner i després de dos mals rebutjos de la defensa blanquilla, Dani Guillén penjava la pilota a l'àrea gran i Lucas Viale, arribant des de darrere, controlava la pilota amb el pit i clavava un batzac que acabava al fons de la xarxa després de picar al pal dret de la porteria saragossana (22'). El gol no ha modificat la dinàmica d'un matx que seguia amb un Hospi clar dominador de la pilota i que transmetia la sensació de poder fer mal amb poc esforç; potser això ha provocat la confiança d'un Hospi que amb prou feines ha fet treballar més Kilian Falcón. I al final, està clar, se n'hauran penedit.

El canvi de camps al segon temps i jugar amb el vent en contra ha esborrat l'Hospi del terreny de joc. Amb un element com aquest jugant un rol important, jugar llarg i per alt és poc menys que no jugar a res. Com en d'altres ocasions, l'equip no ha sabut adaptar-se a la situació, tampoc un tècnic que no ha donat amb la tecla per donar un altre aire a l'equip. Fernández (48') i Joel Valencia (60') han fet intervenir Carlos Craviotto amb dos xuts llunyans que s'han enverinat amb la col·laboració del vent; tampoc és que els aragoneses hagin collat en excés l'Hospi, però la inèrcia del joc feia més proper el possible empat que no pas el 0-2. Per acabar-ho d'adobar, el canvi de Manel per Pitu ha estat la clau per transmetre a l'equip un ànim conservador que, finalment, l'ha acabat perjudicant. I és clar, de la mateixa manera que fa mesos totes ens ponien, ara els rivals quan la tenen no perdonen.

Centrada de Brian des de banda dreta i rematada a plaer de Marc Nierga des de l'interior de la petita per empatar el partit (81'). Aleshores, només aleshores, l'Hospi ha reaccionat i en qüestió de dos minuts ha forçat tres còrners (perquè no abans?). Vinyals ha donat entrada a Coro (per Aday, quan tenia un extrem reconvertit com Pol al camp) i Castaño, de cap, ha rematat fregant el travesser (85'). La gran opció, però, ha corregut a càrrec d'un Marc Pedraza que després de desfer-se del seu marcador ha clavat una vaselina sobre Kilian Falcón que ha marxat lentament, plorant i fregant el pal dret de la meta aragonesa (90') davant la desesperació de la banqueta riberenca, on Pedro Bilbao s'ho mirava sense haver tingut l'opció de participar. Tot plegat, massa tard. Reacció tardana que demostrava que, tot i els impediments, l'equip havia jugat amb foc i només arran de cremar-se va actuar. Per desgràcia, només va tenir temps de posar-se pomada per tal de pal·liar el dolor de la cremada. Res més.

FITXA TÈCNICA

REAL ZARAGOZA B: Kilian, San Román, Forniés (Héctor, 59'), Ramiro, González, Kevin (Brian, 58'), Gassama, Joel, Marcelo, Fernández (Ortí, 62') i Nierga.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale (Castaño, 46'), Lucas Viale, Rubén García, Pol, Aday (Corominas, 85'), Pedraza, Pitu (Manel Gómez, 66') i David Prats.

Gols: 0-1 Lucas Viale (22'); 1-1 Nierga (81').

Àrbitre: Francisco Rivera García (Castella i Lleó). Ha amonestat els locals Ramiro (41') i els visitants Rubén García (50'), David Prats (87'), Aday (88').

Incidències: partit jugat a la Ciudad Deportiva del Real Zaragoza davant d'uns 80 espectadors. Matí força fred a Cuarte de Huerva, sensació provocada sobretot per les fortes ratxes de vent que han bufat a la població saragossana. A les graderies, Luís Costa (extècnic de Girona i Zaragoza) i Juan Sánchez, ara a la direcció esportiva del València Mestalla. Moragón i Pedro Bilbao han completat la convocatòria.

Sense excuses | Real Zaragoza B - CE l'Hospitalet (diumenge, 12:00)

2012-01-28T18:21:00.000+01:00

Després que aquest migdia el Mallorca B hagi remuntat i derrotat el Manacor (4-2), l'Hospi arrencarà el seu partit demà a Saragossa com a quart classificat, empatat amb el filial mallorquinista. Al davant hi haurà el Zaragoza B, que tot i els problemes que va ocasionar en el partit d'anada no acaba d'aixecar el cap i és cuer del campionat amb 16 punts. Els d'Esnáider, que només han guanyat un dels deu partits que han disputat a la Ciudad Deportiva (2-1 a l'Sporting Mahonés), presentaran les baixes de Sergi Maestre i de Joshua per sanció. Rival, doncs, complicat però propici perquè l'Hospi disputi al partit al màxim, sense excuses per tornar a Catalunya amb els 3 punts. La derrota davant del Badalona diumenge passat ha posat en alerta un Hospi que, de forma paral·lela, segueix rastrejant el mercat. En una setmana atípica marcada per les baixes en atac, sembla clar que Sergio Cirio i David Haro seran baixa per lesió; per contra, Ángel Sánchez i Aday sembla que seran de la partida mentre que David Corominas seria dubte. Sota les ordres de Francisco Rivera García, àrbitre de Castella i Lleó, Zaragoza B i Hospi s'enfrontaran per setena vegada a terres aragoneses (3 victòries de l'Hospi, 2 empats i només 1 victòria del filial).

Demà, si l'estat físic d'un servidor ho permet (el mental ja fa temps que està tocat), serem a Saragossa per, unes hores més tard, portar-vos les dades, crònica i imatges del partit. De moment, esperem que disculpeu aquesta crònica de mínims, que segur que agrairan alguns socis de l'Hospi.

Possibles alineacions
Real Zaragoza B: Kilian, Kevin, Roy, Ness, Oriol, Marcelo, Forniés, Marcelo, Joel Valencia, Matas i Marc Nierga.

CE l'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Aday, Ángel Sánchez, Pitu i David Prats.

Àrbitre: Francisco Rivera García (Castella i Lleó).

Som del... Zaragoza B

2012-01-26T14:43:00.000+01:00

Avui, per causes alienes al Blog, el 'Som de...' setmanal serà una mica 'patillero'. Vaja, que serà un servidor qui faci 4 línies sobre el Zaragoza B; sobretot sobre la seva Ciudad Deportiva. Que l'entitat 'blanquilla' ha perdut el nord des de fa ja unes quantes temporades és prou evident. Alfonso Solans ja va haver de marxar per la porta del darrere fa unes quantes Lligues, però lluny que aquesta fos la solució, l'arribada d'Agapito Iglesias ha desembocat en un seguit de mesures i decisions il·lògiques que encara fan més meritori que el primer equip del Zaragoza sigui capaç de ser a Primera Divisió durant més d'una temporada consecutiva. Respecte, sobretot, pels jugadors, pero llegir els noms de Lanzaro, Obradovic, Paulo Silva, Dujmović, Pinter, Zuculini, desconeguts pels que no estem ficats en el futbol d'elit, conviden a pensar que alguna cosa (moltes, de fet), no s'estan fent bé en un club que arrossega deutes tan importants i que sembla treure el mínim profit del seu futbol base.

Una dada, lapidària potser: 5 de les baixes concedides aquest estiu han anat a parar a rivals del grup 3 de Segona B: Álex Sánchez (Teruel), Arnau (Sant Andreu), Barba (Andorra), Unai (Andorra), José (Gandia). Tots ells, gaudint de més o menys minuts, estan per sobre del filial a la classificació. Un filial que només ha pogut recuperar la Segona B després de passar per caixa el passat estiu i abonar 395.000 euros per jugar a Segona B (veurem fins quan). Han estat cinc temporades acumulant fracassos a Tercera Divisió, amb fins i tot un sisè lloc al grup aragonès; els 4 anys restants, fent temporades més o menys bones en lliga regular, Ontinyent, Tenisca, Getafe B i Mairena feien caure el Zaragoza B en un nou 'Dia de la Marmota'. Això, fins que a Agapito Iglesias se li va ocórrer la feliç idea de pagar gairebé 400.000 euros per pujar un equip pensat per Tercera Divisió, amb un entrenador sense cap experiència a les banquetes (Esnáider tenia un càrrec a Ciudad Deportiva) i, com ja ve sent habitual, amb l'equip disputant els seus partits entre l'autovia i un paisatge semidesèrtic.

Situada al quilòmetre 8 de la Carretera de Valencia, l'autovía coneguda com 'Autovía Mudéjar', la Ciudad Deportiva del Real Zaragoza es troba situada al terme municipal de Cuarte de Huerva i situada a uns 10 quilòmetres de la capital. Cal poc menys que un acte de fe per apropar-s'hi, o ser familiar d'algun dels jugadors. O simplement, estar un pèl boig (sí, ho tenim acceptat). Vaig tenir l'oportunitat de presenciar-hi el Zaragoza B 0-0 Llagostera de la 5a jornada i, de retruc, descobrir les instal·lacions de la Ciudad Deportiva. Accés sense pavimentar en un camí de terra, cartells indicadors perfectes per fer un 'blanc-i-negre' amb Instagram i vendre-ho com a foto de postguerra i faltes d'ortografia en una màquina autoservei que anuncia la cervesa saragossana per excel·lència. En el plànol esportiu, camps, molts camps; el prinicipal, amb dues minigrades sense cobrir, un petit marcador i un dels laterals coberts amb aquelles molestes xarxes que compliquen la visió del públic completen el dantesc panorama d'unes instal·lacions funcionals que perden atractiu per la seva ubicació. Vaja, que lluny de ser un punt de suport en moments difícils acaben servint per allunyar el que ha de ser el futur del Zaragoza, el seu futbol base, de l'aficionat.

El partit del Juvenil A, ajornat

2012-01-26T13:20:00.002+01:00

El partit que el Juvenil A del CE l'Hospitalet havia de disputar aquest dissabte a les 6 de la tarda amb la Floresta ha quedat ajornat a causa de la mort en accident de trànsit del jugador de la Floresta, Xavi Infantes. El fet, que va tenir lloc diumenge passat, ha deixat molt tocada la plantilla del quadre tarragoní, així com tota l'entitat, com és evident. Davant d'aquesta situació, ni hi ha hagut cap problema per ajornar el partit al proper 18 de febrer, dissabte, a partir de les 4 de la tarda, aprofitant la jornada de descans per les festes de Carnaval. Des del Blog, el nostre més sentit condol a la família i amics de Xavi Infantes i a la Floresta. Descansi en pau.

Ens minen la moral | CE l'Hospitalet 0-1 CF Badalona

2012-01-22T13:55:00.004+01:00

No hi ha manera. És sentir 'Badalona' i ens ennueguem. Un cop més, una de les bèsties negres del món riberenc ha tornat a fer de les seves; avui, a l'Estadi, la ratxa de 16 mesos i 10 dies d'imbatibilitat a la Lliga ha arribat a la seva fi... al minut 90, quan Manolo Bueno ha enviat la pilota al fons de la xarxa després d'un córner botat per Manga. Era tot just el tercer llançament entre els tres pals d'un Badalona que en tot moment ha impregnat el partit del seu estil, amb una lluita constant al mig del camp que ha acabat per espessir un Hospi que ja de per sí no ha estat gens fi. Poques ocasions pel bàndol riberenc, més preocupat per igualar la maranya que els escapulats proposaven al mig del camp que de crear accions de perill. Amb la derrota, la classificació s'ajusta i l'Hospi podria perdre la tercera plaça aquesta tarda en detriment del Reus. I es confirmava allò que alguna vegada havíem comentat: algun dia ens cremaríem després de tant jugar amb foc; curiosament, ha estat el dia que no guanyàvem que el rival, en una acció aïllada, ens ha assetat el cop definitiu. Per pensar-hi.

I és que les baixes han acabat llastant un Hospi sense peces de recanvi per revolucionar un partit que des de l'inici ha estat feixuc, espès, de mastegar sorra. Ángel Sánchez no ha entrat a la convocatòria per problemes físics, Manel Viale i Rubén García han tornat a l'onze i David Haro també ha estat titular. Però la desgràcia s'ha acarnissat amb el vallesà, que després d'una setmana de recuperació s'ha tornat a lesionar als cinc minuts de partit, donant entrada a un David Corominas que tampoc estava al 100%. Primera part tàctica, lletja de veure en què el Badalona ha acumulat molts homes al mig del camp i ha obligat Vinyals a igualar l'aposta, fent que homes clau a la punta com Coro i Aday (també Prats), haguessin d'ajudar en excés a la zona medul·lar amb la conseqüènt pèrdua de presència ofensiva. Així les coses, els riberencs no han gaudit de cap ocasió al primer temps; poc més ha fet un Badalona que ha dominat el tempo del partit i que ha protestat una caiguda de Pugui (11') dins l'àrea (semblava penal) i que mitjançant Víctor, amb un xut des de la frontal, ha fet intervenir Craviotto en un xut sense més conseqüències (17').

La segona meitat s'iniciava amb una dinàmica similar pel que fa a sensacions i domini de pilota, tot i que l'Hospi ha près algun risc més i ha començat a sovintejar la porteria d'un Marcos que ha viscut ben tranquil durant bona part del partit. Marc Serramitja recollia un rebuig a la frontal per enviar la pilota fregant el pal dret de Craviotto (49'), en una jugada pràcticament calcada a la que protagonitzaria Marc Pedraza un minut després (50'); el xut del'8' de l'Hospi, en posició forçada, marxava també a la dreta de Marcos. Però ha estat a l'equador del segon temps que els riberencs han tingut els seus millors minuts i haurien pogut obrir la llauna en tres ocasions claríssimes en tres minuts, començant per un xut amb rosca d'Aday Benítez, després d'una bona passada de Pitu i que acabava picant el pal esquerre de la meta del Badalona (63').

Marc Pedraza també ha acariciat el gol en dues ocasions: primer rematava una centrada al segon pal massa fluix a les mans del porter (64') i un minut després no aconseguia connectar amb potència una bona combinació entre Hammouch, Coro i Prats (65'). Al 74' Hammouch rematava al lateral esquerre de la xarxa després d'una bona acció amb Corominas, però seria Jordi Ferrón qui avisaria a poc temps d'acabar amb una internada dins l'àrea que feia intervenir Craviotto, que enviava l'esfèrica a córner (87'). Poc s'ha pogut fer, però, dos minuts després quan Alberto Manga picava ben tancat un servei de cantonada i Manolo Bueno acabava rematant com podia al fons de la xarxa per dur el deliri al Badalona, que aconseguia trencar la ratxa de l'Hospi com a local (90').

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Aday (Manel Gómez, 78'), David Haro (Corominas, 5'), Pitu i David Prats.

CF BADALONA: Marcos, Álex García, Vázquez, Pelegrí (César Soriano, 54'), Ferrón, Ceballos, Julián Robles, Víctor, Pugui (Robert, 79'), Manga i Serramitja (Manolo Bueno, 66').

Gol: 0-1 Manolo Bueno (90').

Àrbitre: David Jesús Pinto Herrera (Tenerife). Ha amonestat els locals Hammouch (31'), Aday (59') i Manel Viale (68') i el visitant Álex García (45').

Incidències: partit de la 21a jornada del grup 3 de Segona B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors amb presència d'aficionats escapulats. Primer partit sense Ràdio i Televisió de l'Hospitalet després d'anys i anys de servei. Castaño, Pol Llonch i Moragón han completat la convocatòria de l'Hospi.

Seguim enganxats | CE Europa 1-1 CE l'Hospitalet Juvenil

2012-01-21T19:21:00.006+01:00

Podria haver estat millor, però el debut (o redebut) de Robert Cuesta a la banqueta del Juvenil A de l'Hospi ha tingut un regust agredolç. Bones sensacions pel que fa a la imatge i a la producció d'ocasions, després d'haver tractat de tu a tu un equip de qualitat, atrevit en la seva proposta futbolística com és l'Europa de Jesús Mariano Angoy, referència d'ascens a Divisió d'Honor durant bona part de la Lliga. L'Hospi, però, ha sabut contrarrestrar el joc de possessió i toc dels graciencs amb velocitat i ràpides contres que haurien pogut matar el partit del cantó riberenc si no hagués estat pel desencert dels davanters i per l'encert del porter local, Dani Lledó, que amb les seves intervencions ha esmenat l'errada comesa en el 0-1. Tot sigui dit, l'Europa també ha gaudit d'ocasions per decantar la balança del seu costat. Amb l'1-1, curt si atenem al nombre d'ocasions, l'Europa ja no marca referència d'ascens: ho fa el Sant Andreu amb 36 punts, 6 més que l'Hospi, ara mateix sisè del campionat.

Partit elèctric que ha començat amb domini de l'Europa i l'Hospi esperant sortir ràpid a la contra per explotar la velocitat, així com jugades puntuals a pilota aturada aprofitant l'alçada dels centrals. De fet, els riberencs han colpejat en la primera acció de perill, després d'una centrada al punt de penal que Dani Lledó no atrapava i que Pedro Baena, a plaer, enviava al fons de la xarxa (10'). Finalment, ha estat el 9 de l'Hospi (ni Pedro Bilbao ni Toni) qui encetava el marcador. Poc li duraria l'alegria a l'Hospi, ja que al minut 23 Pablo recollia un rebuig a la frontal de l'àrea i deixava anar un xut ras amb la cama dreta que es colava ajustat al pal dret de la porteria defensada per Roger Cabezas. El gol ha donat ales als graciencs, que haurien pogut capgirar el marcador gràcies a Marc, que ha estavellat la bola al travesser (33'). Però ha estat l'Hospi qui ha acabat millor el primer temps i hauria pogut anotar el segon gol si el porter de l'Europa no hagués aturat dos mà a mà davant Baena (41' i 43'). També Sergio Mayorga, de cap a la sortida d'un córner posava a prova el meta gracienc (37'). Imatge: Àngel Garreta.

A la segona meitat, l'Europa ha seguit dominant la pilota però ha estat l'Hospi novament qui ha controlat el tempo del partit en moment puntuals i qui ha gaudit d'ocasions per acabar-se enduent els tres punts. Alan Liesgang ha estat a punt d'aconseguir un dels gols de la temporada després d'un xut des de gairebé mig del camp que ha estat a punt de sorprendre Dani Lledó, que ha tret una mà miraculosa per enviar la pilota a córner (57'). Mario, de nou a la sortida d'un córner, ha enviat la pilota a fora després d'una rematada de cap franca (79'). Però la gran ocasió ha arribat al minut 89, quan el capità riberenc Alan enviava una pilota al travesser quan tenia tota la porteria per ell solet (89'). De nou, tornava a sortir creu: i és que com bé ens recordava Salva Cabezas, fa dues setmanes davant el Mollet una jornada pràcticament calcada va estar a punt de donar els tres punts als riberencs.

FITXA TÈCNICA

CE Europa: Dani Lledó, Torres, Vea, Santigosa, Cuadri, Chispas (Villo, 80'), Pons (Carlos, 46'), Pablo, Josep Maria, Dani López (De la Iglesia, 70'), Marc.

CE l'Hospitalet: Roger, Lucas, Sergio, Mario, Mañas, Alan, Pedro Bilbao (Cristian, 91'), Quim, Baena (Over, 46'), Toni i Héctor Poncelas.

Gols: 0-1 Pedro Baena (10'); 1-1 Pablo (23').

Àrbitre: Joan Fàbregas Capellas (Sabadell). Ha amonestat el local Santigosa (19') i els visitants Alan (25'), Lucas (64'), Roger (67'), Over (68').

Incidències: partit de la 18a jornada disputat al Nou Sardenya davant d'uns 100 espectadors. Rubén, Joel i Èric han completat la llista de Robert Cuesta.

No hi ha bèstia negra que valgui | CE l'Hospitalet - CF Badalona (diumenge, 12:00)

2012-01-21T09:21:00.000+01:00

Els novells matemàtics dirien que ha passat un any d'ençà que l'Hospi disputava el darrer partit oficial a l'Estadi. Calculadora en mà, restar 2011 anys al 2012 ens deixa aquest '1'. '1' són els mesos, indiscutiblement, que hauran passat per tornar a veure l'Hospi a l'Estadi, un mes en què han passat moltes coses a l'equip, a l'entitat, però especialment a la nostra ciutat. Serà un dia especial i trist a l'hora: anys, molts anys després, els micròfons de Ràdio l'Hospitalet i les càmeres de Televisió de l'Hospitalet no seran presents per enregistrar la victòria, empat o derrota dels riberencs. S'han dit i escrit moltes coses al respecte, però mai han estat masses si valorem la resposta de la classe política, aquella que se suposa ha de vetllar pel bé comú i segueix enrocada en una inútil guerra de trinxeres per deixar l'oponent en evidència. Tarannà, en deien? Sigui com sigui, gràcies a ells, i sense els número '1' en informació esportiva de la Ciutat, l'Hospi buscarà l'1' davant el Badalona, tradicional bèstia negra que, d'una vegada per totes, ha de tastar la màgia de l'Estadi.

El Badalona
Passada la primera volta, hi ha poques coses que recordin que aquest Badalona i el que va fer play-off l'any passat comparteixen escut. Perquè ni president, ni jugadors, ni xifres al Camp del Centenari... ni tan sols entrenador en els darrers partits. No: Manolo Márquez segueix sent entrenador del Badalona, però la seva expulsió a Reus provoca que Albert Càmara, exHospi, hagi dirigit els escapulats davant Dénia i Teruel i ho faci també a l'Hospitalet demà al migdia. No hi serà David Prats (bé, sí, però a l'Hospi) i la plaga de baixes, bé per lesió, sanció o baix rendiment d'alguns jugadors condicionarà la convocatòria d'un equip que a dia d'avui compta amb Alberto Manga com a comodí, revulsiu, i pal de paller. Tampoc pintarem el Badalona, ni molt menys, com un equip candidat al descens. Però la dinàmica irregular i la sensació d'insatisfacció generalitzada entre la parròquia badalonina han fet desaparèixer la confiança escapulada, un dels actius amb més potencial d'ençà que debutessin a Segona B l'any 2004.

I al bell mig d'aquests alts i baixos, la Copa Federació; un regal enverinat que, en clau escapulada, va viure la seva data de caducitat dimecres a Terol, on els de Márquez van veure com el Teruel remuntava l'1-0 de l'anada amb un contundent tres a zero per deixar-los fora de la competició. Encara gràcies, pensarien alguns. El cert és que tot i l'ús de juvenils, Manolo Márquez va haver de tirar d'homes que també seran demà sobre la gespa de l'Estadi. No serà el cas del capità, Antonio Robles, que properament haurà de passar pel quiròfan pels seus problemes al genoll; tampoc hi hauria de ser César Soriano, també lesionat. Per contra, Marc Serramitja i Robles, ja recuperats, van gaudir de minuts a Terol i podran ser de la partida si Márquez (i Càmara) ho creuen convenient.

Possible onze inicial del Badalona: Marcos, Robert, Vázquez, Pelegrí, Ferrón, Xavi Muñoz, Joaquín, Álex García, Gallegos i Manolo Bueno.

L'Hospi
Per la seva banda l'Hospi afronta el partit de demà contra el Badalona amb esperit guanyador (com no podia ser d'altra manera) i amb la intenció de deixar enrere la clara derrota de fa una setmana a Son Bibiloni davant el Mallorca B (3-1). Corregir errades puntuals, de concentració, que van resultar massa cares serà clau per enfrontar-se a un equip amb jugadors capaços de fer-te un set en qualsevol acció. L'equip, però, està confiat en les seves possibilitats i és conscient que, si no de forma definitiva, una victòria demà contra el Badalona deixaria els del Barcelonès Nord tocats pel que fa a la relació directa (serien 9 punts de distància). Contes de la lletera a banda, als despatxos Quique Cárcel segueix treballant per trobar algun reforç de qualitat que arribi per sumar i per donar alternatives a l'equip i que no ho faci per sumar més xifres al capítol de sous.

Dues notícies positives són els més que possibles retorns a la convocatòria de Rubén García i de Manel Viale, un cop superat el partit de sanció que va impedir que viatgessin a Mallorca; en aquest sentit, veurem si Vinyals opta per donar continuïtat a Sergio Castaño i a Manel o bé fa algun canvi. El dubte resideix en la participació de David Haro, que al principi de setmana va fer treball de recuperació al gimnàs i no s'ha entrenat amb tota normalitat amb la resta de companys, un factor que podria fer descartar la seva presència demà contra el Badalona, igual que Peque. Baixa segura és la de Sergio Cirio, que també continua amb el seu procés de recuperació.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Ángel Sánchez, Corominas, Aday, Pitu i David Prats.

L'àrbitre

Han hagut de passar 21 jornades per repetir àrbitre. El tinerfeny David Jesús Pinto Herrera, que ja va xiular el Manacor 1-2 Hospi (16 d'octubre de 2011), serà l'encarregat de dirigir aquest duel català entre l'Hospi i el Badalona. Un clàssic, això dels àrbitres canaris a Catalunya per veure com Pinto Herrera, de la mà dels seus assistents David Gordillo Arteaga i José Manuel García Gómez, xiularà el seu vuitè partit del present curs. Fins ara, set duels dirigits amb un balanç d'una sola victòria local, tres empats i tres triomfs visitants; 6,7 grogues per partit i 6 expulsions en els quatre últims partits (va expulsar tres jugadors al Manacor 1-1 Sporting Mahonés del passat desembre).

Els precedents

10 victòries de l'Hospi, 4 empats i 5 victòries del Badalona. 30 gols riberencs per 20 d'escapulats. Xifres en mà, no diríem que els Hospi-Badalona tinguin un balanç excessivament negatiu per a nosaltres. Tampoc és menys cert que el record recent dels enfrontaments entre Hospi i Badalona deixa un regust més aviat marcat, especialment arran del 0-2 amb què els badalonins van derrotar l'Hospi de Rubi per endur-se el campionat de Tercera Divisió 2003-2004. Una única victòria (2006-2007), un empat i tres derrotes és el balanç riberenc en aquest mil·leni, amb només dos gols a favor: l'any passat Corominas estrenava el compte golejador a la Lliga, de penal, abans que Craviotto regalés l'empat a 1 definitiu a Marc Sellarès. Quatre temporades abans, era Quique Cárcel l'encarregat de marcar l'únic gol del partit, l'1-0 que situava l'equip aleshores dirigit per Juan Carlos Oliva en segona posició. Aquell curs, l'Hospi li robaria la plaça de play-off al Badalona en l'últim sospir, a Elda, gràcies al gran David Giménez. De res.

Som del... Badalona

2012-01-19T10:00:00.000+01:00

Cinquè capítol del 'Som de...' i primer equip català que apareix a la secció. L'enfrontament de diumenge a l'Estadi davant d'una de les tradicions bèsties negres riberenques, el CF Badalona, ens fa creuar el Barcelonès per descobrir més coses sobre l'entitat escapulada de la mà del periodista de Radio Marca, el badaloní Dani Fernández, integrant del futbol base del Badalona fa unes quantes temporades i seguidor escapulat. Una mica d'història passada i recent, una mica d'actualitat i d'opinió sobre el Club de Futbol Badalona... a continuació.

HISTÒRIA DE L'ENTITAT
El Club de Futbol Badalona va ser fundat el 15 de Maig de 1903 per l'atleta i músic Francesc Viñas Bosch amb el nom de Football Bétulo Club. Al 1908, el club s'inscriu als registres federatius amb el nom de FC Badalona, vestint amb samarreta blau i vermella a ratlles i pantaló blau. I no és fins el 1913 que adopta el blau escapulat que tots coneixem. El primer terreny de joc va ser la plaça del Sol, al barri de Casagemes. Més endavant es traslladà al camp del barri de Manresà, prop de Montgat. El 1933, amb la fusió amb l'Artiguense, el club passa a denominar-se Sport Club i es trasllada a l'altra banda de la ciutat, a la zona sud, al barri d'Artigues. L'11 d'octubre de 1936, poc després d'iniciada la Guerra Civil, s'inaugura el camp de l'Avinguda de Navarra amb un partit entre l'Sport Club i el FC Barcelona.

Als primers anys de la postguerra, el Badalona va tenir dificultats econòmiques per afrontar els desplaçaments i va haver de recórrer a l’ajut extern dels empresaris de la ciutat. Tot i això, aconsegueix mantenir-se des de 1947 a 1952 a la Segona Divisió, fins que al 1953 el club perd la categoria i baixa a Tercera on hi estarà fins el 1963, quan torna a pujar a Segona. La forta crisi industrial esdevinguda a principis dels anys setanta afecta al futbol badaloní que entra en una llarga etapa de crisi, la més greu que ha patit la ciutat. Les aportacions externes al club desapareixen i el que encara és pitjor, el club és desarrela de la ciutat, la qual es refugia en el bàsquet, un esport en auge.

Les dues últimes dècades han estat una mena de viacrucis esportiu i social per al club. L'equip ha anat voltant per les categories inferiors del futbol català i espanyol, el camp s'ha buidat de socis i la gestió directiva només ha servit per enfonsar encara més l'entitat. Aquest procés de decadència del club semblava condemnar-lo a la desaparició a les portes de celebrar el seu centenari, fins que l'escassa massa social de l'entitat va reaccionar obrint un procés electoral que va acabar donant la presidència a l'empresari de la ciutat Fermín Casquete, defensor de la fusió entre el CF Badalona i la Unió de l’Esport Badaloní, un club jove i en apogeu. L'objectiu de la nova junta va ser iniciar un projecte que acabés portant de nou el CF Badalona, com a mínim, a Segona Divisió A, amb un nou estadi municipal que l'arquitecte francès Dominique Perrault va projectar al Torrent de la Batllòria al voltant de l’any 2002-2003.

Un somni que encara està per fer. Una intenció que alguns dels que vam formar part del futbol base d’aquella època vam viure de primera mà i ara, gairebé deu anys desprès encara està per posar-hi la primera pedra. Tot i que cada any se’n parla, el projecte sembla no tenir principi ni final. Fins i tot, s’ha hagut de modificar abans de començar. Al final de la temporada passada, desprès de deu anys a la presidència, Fermín Casquete va abandonar el club deixant-lo a mans d’un home de la seva confiança, l’actual president Felipe Martínez, qui esgotarà el mandat de l’anterior mandatari, en principi, a finals d’aquesta temporada.

ÀMBIT ESPORTIU
Fins aleshores, el club ha militat 14 vegades a Segona Divisió, vuit a Segona B i quaranta a Tercera Divisió. Les eliminatòries de Copa de Rei davant el Llevant de Bernd Schuster i el Barça de Frank Rijkaard van donar-li molt ressò a l’entitat, encara que els seus èxits més importants en quant a títols, han estat una Copa Federació davant el Villanueva de Còrdova a la temporada de l’ascens a Segona B (2003-04); sis cops campió de la Tercera Divisió (1932-33, 1945-46, 1946-47, 1960-61, 2002-03, 2003-04); un Campionat de Catalunya de Segona Categoria: (1925-26); cinc vegades campió del Torneig d'Històrics (1987, 2003, 2004, 2008, 2011) i un campionat del grup 3 de Segona B (2005-2006) on finalment es va quedar a les portes de l’ascens a Segona Divisió en una eliminatòria davant el Linares.

Com també es va quedar a les portes d’obtenir el premi la temporada passada. En un any que es preveia de transició després de la baixada de pressupost, deixant enrere els últims anys decebedors de “vaques grosses”, l’equip es va classificar folgadament per al play-off a base de regularitat durant tot el campionat. Desprès d’eliminar al Leganés en una eliminatòria èpica al partit de tornada, els homes de Manolo Márquez no van poder amb l’equip de moda dels últims dies, el Mirandes, desprès de perdre per la mínima a Anduva (1-0) i no passar de l’empat sense gols al Camp del Centenari.

Aquesta temporada, després de confeccionar una plantilla superior a la de l’any passat - almenys més complerta-, i amb rivals a la lliga a priori inferiors a anys enrere, l’equip no troba la regularitat necessària per ser dins de les places de privilegi. Encara queda pràcticament una volta per assolir-ho, però el Badalona el vell problema d’efectivitat de cara a porta i a vegades es deixa sorprendre per rivals teòricament inferiors per no imposar la seva superioritat sobre la gespa. L’equip no troba la regularitat que sí va trobar l’any passat, la qual aportava punts amb resultats que amagaven la poca capacitat golejadora. Un aspecte que, a l’hora de la veritat, als partits decisius, es posa de manifest com ja va succeir l’any passat. Es genera però no es tradueix en gols i això acaba marcant diferències a la classificació. Tot i això, jugadors i cos tècnic saben que el partit davant l’Hospitalet, un rival directe, pot ser si no l’últim, un dels últims trens de cara al play-off, donada la distancia que es podria donar amb els equips de la part alta de la classificació en cas de derrota a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet. I es que ningú regala res i tothom es juga molt. No es pot perdonar més. No val a badar. Som-hi Badalona!

Canvis a les banquetes dels Juvenils

2012-01-18T00:10:00.003+01:00

El dia que decidíem fer un repàs pels darrers juvenils que han debutat al primer equip de l'Hospi, l'entitat riberenca ha decidit moure les banquetes del Juvenil de Lliga Nacional i del 'B', que juga a Preferent per tal de canviar dinàmiques. En el primer cas, s'ha decidit presicindir dels serveis de Dani Casado, tècnic del Lliga Nacional per tal de redreçar la situació de l'equip, que ha sumat dos dels darrers nou punts possibles, que és novè a quatre punts de l'Europa, darrer equip que pujaria i proper rival (dissabte, 17:30, Nou Sardenya). Qui s'asseurà a la banqueta riberenca serà un vell conegut: Robert Cuesta, que es trobava sense equip, ja va dirigir el Juvenil A de l'Hospi la temporada 2008-2009 a Divisió d'Honor, amb el qual va obtenir el vuitè lloc; l'any següent dirigiria el Pubilla Casas a Preferent Territorial. Tot i la destitució, el coordinador del futbol base riberenc Eusebio Corpa anunciava que Dani Casado seguiria relacionat amb l'Hospitalet. Imatge: lhesport.cat

També el Juvenil B ha vist moure la seva banqueta, ja que Sebastià Herrera també ha estat destituït, però en aquest cas sense que s'hagi anunciat cap nom com a recanvi. En el cas del Juvenil B, 10è amb 17 punts, la situació esportiva és més delicada que la del Juvenil A, i s'hi suma el factor d'un planter de jugadors complicat que estan dificultat la bona trajectòria del segon juvenil riberenc, que actualment milita al grup 4 de Preferent. Corpa, en una entrevista a Ràdio l'Hospitalet, ja ha anunciat que Manuel Alonso, míster del Juvenil C, no prendrà el relleu d'Herrera al 'B'.

Juvenils sobradament preparats

2012-01-16T11:20:00.000+01:00

Bones o dolentes, gairebé totes les notícies admeten matisos en sentit oposat, petits detalls que van ser crític quan les coses han anat bé i alguns rajos d'esperança quan el resultat no ha estat l'òptim. En aquesta línia, la clara derrota de diumenge a Mallorca (3-1) i les errades de concentració defensiva que van facilitar el marcador final van enfosquir el debut d'un altre jugador provinent del Juvenil de l'Hospi com és Pedro Bilbao. L'extrem riberenc, que va saltar al terreny de joc al minut 77 en substitució d'Ángel Sánchez i en va tenir prou amb un quart d'hora de futbol per ser un dels més destacats del partit i revolucionar l'atac riberenc amb la intenció de retallar distàncies. De Bilbao ja en vam començar a sentir coses bones el curs passat, l'hem vist actuar en alguns amistos amb el primer equip des del passat estiu i, qui sap, si de forma velada s'ha pogut convertir en un reforç d'hivern, en la darrera aposta de l'Hospi pels jugadors joves després d'unes temporades prou profitoses en aquest sentit. Un repàs a les darreres promeses riberenques (sense entrar en debats de què és planter i què no) us espera als propers paràgrafs. Imatge: futbolbalear

Uns s'emporten la fama, d'altres carden la llana... i n'hi ha que han fet totes dues coses. Pensar en jugadors joves ens fa traslladar-nos automàticament als tres Cristians (Lobato, Alfonso i Gómez), tres perles que ja gaudeixen del futbol professional (o és a l'inrevés?). Però primer cal recordar els que estan, els que aquest curs defensen la samarreta del primer equip de l'Hospi. I és que de nou Jordi Vinyals ha tornat a donar bola als més joves per donar-los un paper que, lluny de ser residual, ha estat el de titular habitual per algun d'ells. La lesió de Dani Guillén ha facilitat el creixement futbolístic de Moussa Bandeh, que ha fregat l'excel·lència en alguns partits de la primera volta; 22 partits disputats (17 a la Lliga i 5 a la Copa) són una mostra de la bona feina del lateral riberenc, que en els darrers partits s'ha vist fora de l'onze. Situació similar ha viscut Albert Vega 'Peque', que ha jugat 10 partits (7 a Segona B i 3 de Copa) i ha fet trontollar la titularitat de Hammouch al lateral dret; el de Sant Joan Despí, però, no ha tingut sort en moments puntuals i primer l'expulsió davant del Dénia i després una lesió l'ha deixat també fora de l'onze.

Menys minuts ha tingut Pol Llonch amb l'Hospi. 8 encontres (5 a la Lliga i 3 a la Copa) han vist vestit el migcampista amb la samarreta riberenca; a la Lliga, Llonch encara no ha estat titular mentre que a la Copa va tenir minuts a Manacor i davant del Leganés abans de jugar com a titular davant el Barcelona a l'anada dels 1/16 de final. Aquests són els tres jugadors amb passat recent al futbol base riberenc que han gaudit de minuts però les circumstàncies han provocat que, sense anar més lluny, el porter del juvenil Roger Cabezas hagués de viatjar convocat a Xàtiva fa poc més d'una setmana per la lesió del porter José Moragón. Cabezas és titular a l'equip de Lliga Nacional, en part per la lesió de Roberto Aguado, tercer porter dels riberencs i que ja va anar convocat en cinc ocasions fa dues temporades també de la mà de Jordi Vinyals. A l'espera, jugadors com Héctor Poncelas, Alan Liesgang, Pedro Baena o Toni Montserrat, que també han gaudit d'oportunitats en els partits de pretemporada o en els amistosos que l'Hospi ha jugat contra Barcelona B, Nàstic i Santboià. Imatge: Bernat Monzó

Darrere, dèiem, queden els tres Cristians. Baluards de la bona campanya 2010/11 van enfocar les seves carreres envers Barcelona i Espanyol. Amb els pericos, Christian Alfonso i Cristian Gómez alternen el primer equip amb el filial de Tercera; curiosament, Alfonso va ser el primer a debutar a Primera (contra el Real Madrid), però ha acabat sent Gómez qui, en part per les baixes de l'equip de Pochettino, ha acabat disputant més minuts (202 en 6 partits, Copa a banda) que Alfonso (45 minuts en 3 estones a la Lliga); el futur, però, és seu. Igual que el de Cristian Lobato, que partit a partit s'ha anat fent un lloc al Barcelona B i ja se'l considera un habitual per Eusebio. Titular els darrers quatre partits, Lobato ja acumula 13 partits a la Lliga Adelante amb el filial blaugrana i fins i tot va jugar amb el primer equip en un amistós a Split el passat juliol i va estrenar-se com a golejador a la fase final de la Copa Catalunya disputada el mes d'agost a Tarragona. Imatge: Sport

Allunyats dels focus del futbol professional queden altres jugadors que també van acabar al primer equip de l'Hospi després de passar, mínim, per l'equip Juvenil. Sergi Pagès (Vilafranca) i David Ceballos (Montañesa) van ser els últims a marxar, però segurament dos dels més recordats, almenys xifres en mà són Chiqui i Juli. Entre tots dos acumulen 100 partits amb l'Hospi: el migcampista defensa ara la samarreta del Gornal a 3a Catalana (57 partits amb l'Hospi) mentre que Juli es recupera d'una nova i greu lesió al genoll sota la disciplina del Cornellà. Més residual ha estat la participació d'altres joves com Víctor Rodríguez (Vista Alegre, 10 partits amb l'Hospi), d'Álex López (retirat, 3 partits), Iván Peralta (Santfeliuenc, 2 partits) o Moha Sabban (Vilafranca, 1 partit). D'altres, sense arribar a debutar amb el primer equip en partit oficial també van entrar en alguna convocatòria i van arribar a entrenar de forma habitual amb el primer equip, com és el cas dels porter José Segovia (Olot), Guille i Juanmi o del davanter Josele, que el curs passat debutaria a Segona B amb la UDA Gramenet de Ramon Moya.

Evidentment, la qualitat i potencial de cada jugador l'acaba situant al lloc que mereix més enllà de la seva procedència, però l'aposta del Centre d'Esports l'Hospitalet, com a entitat i equips tant pel que fa a l'aspecte econòmic com a nivell esportiu és la d'una explotació de les possibilitats del planter per tal de nodrir de jugadors perfectament vàlids el primer equip, una mesura benvinguda en l'actual context de crisi econòmica i que evita haver de recórrer al talonari per portar jugadors amb més nom i cartell però amb un rendiment que, a la llarga, resulta inferior al de qualsevol jugador de la casa. Diumenge a Palma, les portes del primer equip van obrir-se per Pedro Bilbao. Veurem qui és el següent.

Desfeta a Palma | RCD Mallorca B 3-1 CE l'Hospitalet

2012-01-15T13:49:00.006+01:00

Coses del futbol. A vegades, vistos i reflexionats els partits, un no sap ben bé què ha fallat perquè la diferència entre tots dos equips sigui la que mostra el marcador final. Avui a Palma, l'Hospi no ha estat massa més inferior que el Mallorca B, però ha demostrat una manca de definició en les jugades atacants que ha aprofitat el filial, molt més efectiu i directe. L'estil ha estat el mateix de sempre, tocar, moure la pilota, tractar d'obrir espais... però aquest estil requereix de definició, d'un punt final que permeti trobar una raó de ser a aquest tipus de joc que barreja estètica i aprofitament. A més, l'entramat defensiu ha sofert la pressió i la joventut d'un Mallorca B que, com a l'anada, ha mostrat una grata impressió i ha justificat el perquè de la seva situació a la taula classificatòria. Amb tot, la millor notícia del matí ha estat el debut de Pedro Bilbao, que amb menys d'un quart d'hora sobre el camp n'ha tingut prou per ser un dels millors de l'equip. Amb l'Atlètic a 8 punts i l'Orihuela a 3, el retorn a l'Estadi contra el Badalona haurà de servir per tornar al camí de la victòria després d'aquest, esperem, simple accident.

Un Hospi que ha saltat a l'acceptable gespa de Son Bibiloni amb un onze marcat per les baixes: Sergio Castaño ha ocupat el lloc de Manel Viale a l'eix de la defensa, mentre que Manel Gómez i Marc Pedraza substituïen Rubén García i David Haro. Un inici de partit que ens ha deixat un Hospi tocador i sensiblement còmode fins que arribava a la línia de tres quarts del seu atac i es trobava amb la ben muntada defensa mallorquinista. Per contra, el filial buscava sorprendre a la contra buscant la punta de velocitat d'homes com Álvaro, Xisco o Aridai, que han dut de corcoll la defensa de l'Hospi. En una d'aquestes accions, Xisco encetava el marcador en rebre una passada a l'interior de l'àrea i definir de forma magistral sense que Craviotto hi pogués fer res (15'). Abans, els del Nano Soler ja havien avisat amb dues ocasions d'Álvaro (7') i de Nico (14'), després d'una bona acció col·lectiva, que Craviotto havia hagut de resoldre enviant a córner i blocant, respectivament.

A l'Hospi li costava entrar al ritme del partit tot i mostrar-se còmode amb la possessió; els problemes venien amb les pèrdues de pilota, per errades pròpies o alienes: Álvaro veuria com un xut seu s'estavellava al travesser després de picar en un defensa, i instants més tard, Aridai tenia de nou el segon al minut 37 amb una rematada que Craviotto enviava a córner després d'una clara falta sobre Hammouch en la recuperació de la pilota. Era l'antesala dels millors minuts d'un Hospi que apretaria al tram final del primer temps: Pitu deixava anar una gardela des de la frontal que marxava per sobre del travesser (44') en la millor ocasió riberenca, superant xuts sense majors conseqüències de David Prats (26') i Aday (27').

La segona meitat va començar encara pitjor, amb un segon gol que va deixar tocat l'Hospi. Un cop més, ràpida jugada en atac del filia, Álvaro que es planta sol davant d'una mala sortida de Craviotto i gran resolució per baix del '10' del Mallorqueta (48'). L'entrada de Corominas per Manel va donar una mica més de presència en atac a l'Hospi, tot i que l'entrada del maresmenc coincidiria en temps amb el tercer i darrer gol dels balears: centrada a punt de penal, rematada franca al pal de Xisco i rebuig que cau als peus del mateix jugador que, aleshores sí, no perdonava (59'). Amb més de mitja hora per davant i el filial, com és lògic, jugant amb el marcador a favor, l'Hospi va anar avançant metres coincidint amb el conformisme del Mallorca B, que esperava a alguna perillosa contra per ampliar la diferència. En una d'aquestes, Aridai hauria pogut situar el 4-0 al marcador, però entre Craviotto i la defensa riberenca acabarien enviant la pilota a córner (66').

Al tram final, amb l'Hospi com a clar dominador, va haver-hi temps per les bones notícies. Pedro Bilbao debutava amb el primer equip en substitució d'Ángel Sánchez (77') i en la primera pilota que tocaria, tindria una bona ocasió després d'una passada a l'espai de David Prats que l'extrem del juvenil rematava massa creuada (78'). També Lucas Viale ha gaudit d'una enorme ocasió quan ha rematat de cap un córner botat per Pitu i veia com Felipe treia una mà fantàstica per salvar el gol riberenc (80'). La diana de l'honor, però, arribaria a tres del final; clar penal comès sobre David Corominas, millor amb el pas dels partits, i transformació de David Prats que ja suma nou dianes a la Lliga aquesta temporada (87'). El gol no ha tingut continuïtat, ja que el Mallorca B ha tornat a refredar el partit amb una pèrdua de temps que l'àrbitre, poc lluït aquest migdia, no ha sabut tallar.

FITXA TÈCNICA

RCD MALLORCA B: Felipe, Damià, Víctor, Mateo, Pablo Marí, Uche, Nico Baleani (Sastre, 87'), Aridai (Grasa, 80'), Abdon, Xisco (Páez, 84') i Álvaro.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Manel Gómez (Corominas, 58'), Ángel Sánchez (Pedro Bilbao, 77'), Aday, Marc Pedraza, Pitu i David Prats.

Gols: 1-0 Xisco (15'); 2-0 Álvaro (48'); 3-0 Xisco (58'); 3-1 David Prats (87', penal).

Àrbitre: Vicente Gil Coscolla (Comunitat Valenciana). Ha amonestat els locals Uche (42') i Mateo (44') i el visitant Dani Guillén (33'). Incidències: partit de la 20a jornada celebrat a Son Bibiloni-Ciutat Esportiva Antonio Asensio davant d'uns 200 espectadors. Presència del president de l'Hospi, Miguel García i del secretari tècnic, Quique Cárcel. Han completat la convocatòria riberenca Moussa, Pol Llonch i José Moragón.

Viatjar fins a Mallorca serà... | RCD Mallorca B - CE l'Hospitalet (diumenge, 12:00)

2012-01-14T00:18:00.000+01:00

Amb l'equador de la Lliga com un fet consumat, demà a Palma de Mallorca el Centre d'Esports l'Hospitalet arrencarà la segona part del campionat de Lliga regular amb un complicat desplaçament davant d'un rival complicat, el Mallorca B. Vaja, que segurament si no fos complicat ens hauríem de cobrir les esquenes per no resultar prepotents, però el cas del filial mallorquinista és prou evident d'acord amb la trajectòria que està duent a terme en aquest curs 2011-2012. A això hi podem sumar factors trascendentals com les baixes amb què comptaran els riberencs a Son Bibiloni i que obligaran Vinyals a convocar algun Juvenil de l'equip de Lliga Nacional; o també d'altres factors intangibles com la dificultat d'enllaçar dues victòries consecutives a domicili. Sigui com sigui, vèncer a Mallorca implicaria deixar a dotze punts un rival que a hores d'ara podem considerar directe i seguir collant els rivals de la zona alta mentre anem sumant i apropar-nos a l'objectiu dels 60 i escaig punts. Però tot al seu temps, pas a pas.

El Mallorca B
Sorprèn, almenys per un servidor, el bon paper del Mallorca B després dels primers 19 partits de Lliga. I això que el punt sumat en les últimes tres jornades ha allunyat el quadre del 'Nano' Soler de la zona noble de la Lliga. Amb tot, la precarietat amb què l'entitat del Camí dels Reis havia afrontat la compra de plaça a Segona B i la reestructuració d'una plantilla pensada per Tercera Divisió, no han impedit que a dia d'avui el filial ocupi la novena posició amb 27 punts, en una posició ben còmode i assortint de joves jugadors el primer equip, dirigit per Joaquín Caparrós. El punt feble del filial, però, és el seu rendiment a Son Bibiloni, on hi ha sumat només 12 punts de 30 possibles (15 de 27 a domicili). Huracán i Badalona (0-1), Atlètic Balears i Teruel, diumenge passat (1-2) hi han sumat els tres punts, mentre que només el Llagostera, el Mestalla i el Lleida Esportiu hi han caigut derrotats.

Pendents també de la convocatòria de Caparrós pel duel que el primer equip afrontarà demà davant el Real Madrid, Abdon Prats i Dídac, amb 7 i 4 gols respectivament són els màxims golejadors de l'equip de Miquel Soler, tot i que les últimes incorporacions que es van fer a l'estiu, el veneçolà Héctor Páez i l'uruguaià Nacho Flores també estan tenint un paper important al filial; sense anar més lluny el primer obria el marcador davant el Teruel i el segon marcaria el gol davant el Mainz, en l'amistós disputat a Palma dimecres passat (1-2 pels alemanys). En principi Soler comptarà amb Álvaro Giménez segons la seva participació contra el Madrid el dia abans, però en principi no podrà comptar amb el sancionat Dídac (expulsant davant el Teruel) ni amb el camerunès Charlie Took, que ja va ser baixa fa 7 dies per lesió.

Possible onze inicial del Mallorca B: Yeray, Biel Company, Víctor, Mateo, Pablo Marí, Uche, Nico Baleani, Aridai, Flores, Héctor Páez i Álvaro.

L'Hospi

Amb 36 punts després d'una molt bona primera volta, l'Hospi vol tornar de Palma amb 39 punts al sarró, amb la sensació d'haver avançat bona part de feina i, especialment, de seguir amb les bones sensacions que l'equip va mostrar diumenge passat a Xàtiva. Important que l'equip rendeixi al màxim, amb els conceptes ben clars i amb una actitud brutal, siguin quins siguin els 11 jugadors que es troben sobre el camp. Importantíssim per casos com el de demà, quan fins a cinc jugadors siguin baixa per lesió o per sanció la setmana que, justament, Toni Vela deixava l'equip per marxar al Sant Andreu. Tot plegat, la situació provoca que Jordi Vinyals només pugui comptar amb 15 jugadors del primer equip per viatjar a Mallorca, un fet obligarà a incloure un Juvenil a la convocatòria del primer equip.

L'afortunat, amb tota seguretat, serà un Pedro Bilbao, extrem del Lliga Nacional que tot i haver disputat amistosos amb el primer equip mai hi ha anat convocat. Serà una de les novetats en una convocatòria a la qual hi tornarà José Moragón, recuperat de la seva lesió al peu. Per contra, Rubén García i Manel Viale van veure la cinquena groga de la temporada a Xàtiva i es quedaran a l'Hospitalet, mentre que tres homes més seran baixa per lesió; a la ja coneguda de Sergio Cirio s'hi afegeixen les d'Albert Vega 'Peque', que segueix amb molèsties i la de David Haro, amb una elongació muscular al bíceps femoral de la seva cama dreta. El de l'Ametlla del Vallès, però, podrà estar la setmana vinent davant el Badalona. Amb aquest panorama, són faves comptades per Vinyals pel que respecta a l'onze inicial, llevat que provi d'introduir-hi alguna modificació.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Manel Gómez, Ángel Sánchez, Aday, Corominas, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
El valencià Vicente Gil Coscolla serà l'encarregat de dirigir aquest Mallorca B-Hospi. Inèdit amb els riberencs, aquest col·legiat estarà acompanyat a les bandes pels companys de Col·legi, Marcos Daniel Saenén Álvarez i Julio Mena Gimeno. De nou, tal com va passar diumenge a Xàtiva, caldrà anar amb compte amb la facilitat per amonestar jugadors: 6,3 grogues de mitjana i 3 expulsions en eles 7 partits que ha dirigit en el que portem de temporada a Segona B (4 victòries locals, 1 empat i dos triomfs visitants). Tanmateix, el valencià ha aconseguit disminuir la sagnia d'amonestacions del curs passat, quan va mostrar més de 10 grogues de promig en els darrers 6 partits, a més d'expulsar un total de 7 jugadors. Per tenir-ho en compte, sens dubte.

Els precedents

El 0-2 ens va deixar la primera victòria de l'Hospi al camp del Mallorca B en tota la seva història. Va ser en la seva vuitena visita al camp del filial mallorquinista, la primera a la Ciutat Esportiva de Son Bibiloni. Abans, ni al Lluís Sitjar ni al Miquel Nadal els riberencs hi havien estat capaços de guanyar. En total, vuit enfrontaments que ens deixen un triomf riberenc, quatre empats i tres victòries mallorquines, amb 7 gols marcats per l'Hospi i 8 pel Mallorca B.

Som del... Mallorca B

2012-01-12T16:26:00.000+01:00

Quart capítol del 'Som de...', avui dedicat al Mallorca B, proper rival de l'Hospi aquest proper diumenge (12:00 hores) a Son Bibiloni, a Palma de Mallorca. L'encarregat d'apropar-nos la realitat del filial mallorquinista i de fer-nos un dibuix de la complicada situació institucional que atravessa l'entitat de Son Moix és el periodista Xisco Díaz, redactor d'esports i informatius a Ràdio Nacional d'Espanya, narrador de partits del RCD Mallorca a l'Iberostar Estadi abans del conflicte amb Mediapro i col·laborador d'RCDM.es, el blog no oficial del Mallorca.

El filial
El Mallorca B ocupa el lloc onzè de la classificació històrica de filials. Creat l’any 1983, gairebé set dècades més tard que fos fundat el Real Mallorca, ha disputat fins ara tretze temporades a la Tercera Divisió, on ha estat campió en sis ocasions. A la Segona B, sense comptar enguany, hi ha jugat catorze vegades. La seva millor classificació va ser un tercer lloc la temporada 98/99, que li va permetre jugar la lligueta d’ascens. Objectiu que va assolir en ser campió del grup conformat també per l’Athletic de Bilbao B, el Cacereño i el Granada. La temporada següent, la 99/00, va perdre la categoria després de finalitzar dinovè en el que ha estat l’únic any en que ha disputat la Segona Divisió A. En l’actualitat, l’equip és novè a la taula, amb 27 punts, a sis dels playoffs. El conjunt balear ha perdut ritme a les tres darreres jornades, on només ha sumat un punt, fet que l’ha allunyat de la zona alta on s’ha mantingut durant gran part del campionat. El cap de setmana passat va caure a Son Bibiloni per un gol a dos contra el Terol. En aquesta jornada, curiosament, els quatre equips balears varen ser derrotats, incloent el líder del grup, l’Atlètic Balears.

La dinàmica de l’equip contrasta amb la de l’any passat, quan el filial mallorquinista va baixar a Tercera Divisió. No va ser fins el mes de juliol quan el club va decidir pagar quasi 400.000 euros per adquirir la plaça del Castelló, que va davallar per problemes econòmics. Un abonament que l’entitat illenca va afrontar tot i haver anunciat públicament a la seva web que no estaba disposat a fer front a aquesta quantitat econòmica. Nanu Soler, exfutbolista d’una interminable llista d’equips- entre ells, el Real Madrid, el Futbol Club Barcelona, l’Espanyol o el propi Mallorca- és el seu entrenador. Com a fitxatges més destacats es troben el porter cedit pel Deportivo de la Coruña, Felipe Ramos, i el davanter uruguaià Ignacio Flores. Tot i això, molts de jugadors han debutat amb el primer equip de la mà de Joaquín Caparrós. És el cas d’Álvaro Giménez, que ja ha marcat a Primera, Abdón Prats, Xisco Muñoz o Biel Company.

La institució
I és que la situació del club mallorquí no és gens fàcil. Actualment està pendent de sortir oficialment del concurs voluntari de creditors en el qual està implicat. Un fet que es pot donar el mes que ve. La crisi econòmica és evident al Mallorca, que haurà de pagar durant una dècada prop de quatre milions d’euros anuals als seus creditors i no generar més deute. Tant és així que un dels seus membres del consell d’administració, Miquel Coca, ha arribat a dir que és preferible que el Mallorca jugui a Segona i no augmenti el deute a que continuï a Primera, però incrementant el seu dèficit.

Però no solament l’aspecte econòmic és preocupant al Mallorca. També l’institucional, amb un clar enfrontament entre els diferents membres de la seva directiva. En part, per la marxa de l’anterior tècnic, Michael Laudrup, que va reconèixer públicament la seva enemistat amb el màxim accionista del club, Llorenç Serra Ferrer. La sortida del danès va ser un dels motius pels quals Miquel Àngel i Rafel Nadal – dos símbols de l’esport balear i espanyol, sobretot el cas del tenista- varen decidir, primer, abandonar el consell d’administració, i després, sortir del Mallorca i vendre les seves accions a Utz Classen. Aquest alemany és un altre dels consellers del club, que aviat es pot fer amb el 20 per cent de l’accionariat si el director general de l’entitat, Pedro Terrassa (clarament enfrontat amb Serra Ferrer) decideix finalment vendre’l també els seus títols. Una situació que, en definitiva, no beneficia per res al primer equip, immers en la lluita per evitar el descens a Segona, però que, de moment, no està tenint massa incidència en el filial. Un filial que ahir dimecres va perdre per 1 gol a 2 davant el Mainz 05, de la Bundeslliga, en partit amistós disputat a la Ciutat Esportiva Antonio Asensio, a Son Bibiloni.

Novetats al Mercato #2bg3

2012-01-10T11:30:00.001+01:00

Aquest matí ens hem llevat amb una notícia del diari El Pueblo de Ceuta que ens feia arribar l'amable i sempre atent soci de l'Hospi, Fran Aguilera, en què es 'confirma' el fitxatge del central Juan Antonio Zamora (que ja va sonar al llarg de l'estiu) pel CE l'Hospitalet. Zamora, que manté un litigi amb l'entitat nordafricana, arribaria a l'Hospi sense haver disputat cap partit en el que portem de Lliga, ja que no s'ha entrenat amb la resta de la plantilla. Tan aviat com tinguem confirmació del fitxatge (o no) del defensa murcià us ho farem saber. A la resta d'equips del grup, poc a poc, el mercat també es va animant: la mala situació d'alguns equips en el plànol esportiu i especialment econòmic, o la manca de minuts de què disposen alguns joves jugadors són les causes més habituals dels moviments que hem viscut en els darrers dies.

Ahir ja anunciàvem que el Sant Andreu es feia amb els serveis del riberenc Toni Vela, cedit pel Vila-real. La intenció dels andreuencs és signar un lateral dret, ja que tant Héctor com Enric Tarrés no compten pel cos tècnic; al primer se li vol buscar una cessió perquè pugui gaudir de minuts mentre que el cas de l'eivissenc es focalitza en l'extinció del contracte i la cerca d'un nou club. També el Llagostera ha buidat vestuari amb la baixa de l'exriberenc Àlex Ruiz, que ha signat per l'AE Prat de Tercera Divisió després de disputar només 3 partits en aquesta primera volta. Mentre Reus i Badalona encara no s'han mogut, el Lleida Esportiu també feia oficial la incorporació del polivalent lateral Carlos Barreda. El binefarenc, de 22 anys, arriba a Lleida després de desvincular-se de l'Sporting Mahonés, que segueix perdent jugadors creant un futur cada cop més negre tot i les negociacions que Paco Segarra, president dels menorquins, està portant a terme per vendre el club.

Fora de Catalunya, el Gandia és un dels equips més actius i s'ha fet amb els serveis del porter Gerardo Rubio (Melilla) i del migcampista Dennis Nájera (Alavés), que l'any passat va ser al Castelló sota les ordres de Vinyals i de Casuco. A les Illes Balears, de moment Manacor i Mallorca B no han mogut fitxa mentre que el líder, l'Atlètic Balears, segueix en busca d'un migcampista ofensiu de categoria per donar el toc de qualitat final a la plantilla més cara del grup 3. També vol reforçar la plantilla l'Huracán després que Emmanuel Omgba marxés al Girona a finals d'any. Altres clubs, com l'Orihuela, estan envoltats per rumors referents a l'interès d'altres equips per homes com Cases o Dani Gómez, tot i que de moment la directiva del club del Baix Segura ha desmentit qualsevol oferta per cap dels seus jugadors.

Toni Vela marxa al Sant Andreu

2012-01-09T16:20:00.004+01:00

El migcampista de l'Hospi Toni Vela, cedit pel Vila-real a cost zero, ha signat per la Unió Esportiva Sant Andreu tal com ha informat l'entitat quadribarrada al seu compte Twitter. Amb la baixa del jugador vallesà, inèdit a la Lliga i que va jugar a l'Estadi el partit de Copa contra el Barcelona són 20 els jugadors que conformen la primera plantilla, amb dues fitxes lliures per omplir.

Partidàs per estrenar l'any | Olímpic de Xàtiva 0-2 CE l'Hospitalet

2012-01-08T18:24:00.006+01:00

Quina millor manera de començar el 2012 guanyant amb solvència al camp d'un dels equips revelació de la Lliga? És el que va fer l'Hospi ahir per la tarda al Camp Murta de Xàtiva, davant d'un Olímpic que es va veure superat en tots els aspectes del joc per un Centre d'Esports l'Hospitalet fidel al seu estil però especialment intens i agressiu: veure l'equip pressionar la sortida de pilota dels centrals locals amb 0-2 al marcador i a manca de 5 minuts diu molt de la mentalitat d'un equip que ha decidit espolsar-se qualsevol fantasma de dubtes de sobre per tornar a eixamplar les diferències respecte al cinquè classificat. Més enllà de la importància dels tres punts, allò més important és la 'netedat' d'un triomf que a tenor de les ocasions podria semblar fins i tot curt. Però com que al futbol es tracta de materialitzar les ocasions, ens hem de quedar amb aquesta lectura i amb que, sorprenentment, no ha calgut patir com gairebé sempre el setge rival a l'àrea de Craviotto. Sens dubte, bones sensacions i bon partit per tancar la primera volta de la Lliga.

Saltava l'Hospi a la gespa artificial del Camp Murta amb pràcticament l'onze que va disputar la primera part de l'amistós contra el Nàstic, amb el canvi d'Ángel Sánchez per Manel Gómez, que un cop més començava el partit des de la banqueta. Inici de partit en què tots dos equips han marcat les cartes: control, possessió i mobilitat per part d'un Hospi que ha mantingut la seva proposta de futbol i joc directe d'un Olímpic que no ha pogut treure rèdit de les jugades a pilota aturada. Tampoc ha ajudat la tarda del seu porter, Francis, insegur en moltes de les accions: dos xuts inicials des de la frontal d'Ángel Sánchez (9') i de Pitu (14') els ha resolt amb més problemes dels esperats. El lateral Kike Alcázar ha respost amb un xut des d'uns 30 metres que s'ha perdut desviar (19'); un miratge, ja que l'Hospi era qui seguia creant perill sobre la porteria xativina: Prats rematava al lateral de la xarxa una bona assistència de Pitu (24') i Aday tornava a fer dubtar Francis amb un bon cacau des de la frontal de la gran (27').

Aquesta acció ha estat l'antesala del 0-1, fruit d'una acció iniciada en línia de tres quarts per Pitu, que obria el joc a la dreta per David Haro, centrada del '7', raseta, al punt de penal i rematada a plaer de David Prats per avançar l'Hospi a Xàtiva (33'). El gol ha fet mal a l'Olímpic, que s'ha vist amb el panorama encara més complicat del que ja pintava. I encara podria haver estat pitjor si una centrada de David Prats l'haguessin encertada a rematar Aday, Viale o Haro (44'). Però també és de justícia reconèixer que després d'un falta picada sense més conseqüències per Sergio Alcolea (36') l'Olímpic s'ha trobat amb 'Sant Craviotto' en la darrera acció abans del descans. Ha estat en una jugada personal de Kike Alcázar, que s'ha endut la pilota a empentes i rodolons, ha disparat i s'ha trobat amb una mà miraculosa, estil porter d'handbol del porter de l'Hospi per mantenir l'avantatge al marcador.

El 0-1 ha marcat la dinàmica de la segona part fins que Ángel Sánchez ha sentenciat el partit (51'). Dos minuts abans, el canari enviava als núvols una bona centrada d'Aday (49'). Els mateixos protagonistes van córrer millor sort al minut 51: gran acció individual d'Ángel Sánchez, combinació amb Aday, passada de la mort al punt de penal i gran definició del grancanari per ampliar distàncies, 0-2. Per si quedava algun dubte que aquest partit se l'enduria l'Hospi, una de les poques accions atacants de l'Olímpic tornaria a fer lluir Craviotto després d'una rematada de cap a boca de canó de l'uruguaià Da Silva (62') que el meta de l'Hospi enviava a córner. Toni Seligrat ha cremat totes les naus i ha arriscat posant tota la carn a la graella, però l'únic que ha aconseguit és que l'Hospi gaudís d'ocasions per sentenciar i golejar en clares contres.

David Prats no resolia una bona recuperació a linia de tres quarts i estavellava la pilota al lateral de la xarxa (74'), però sobretot Pitu, amb una cursa en solitari amb només Francis per davant enviava la pilota fora de forma inexplicable quan el més fàcil era haver cantat el 0-3 (81'). Fins i tot Manel Gómez, en una triple oportunitat al minut 89, hauria pogut marcar, però les intervencions de Francis i de la defensa de l'equip de la Costera han salvat les rematades del 'gladiador' i de Prats, després d'una bona acció inicial de Pedraza. Els cinc minuts de descompte només han aportat una agressió de Sergio Floro, que ha vist la vermella directa (94') i la constatació, en boca de molts, que l'Hospi havia estat el millor equip que ha visitat Camp Murta en el que portem de Lliga. Els elogis, després de guanyar, encara tenen millor regust.

FITXA TÈCNICA

OLÍMPIC DE XÀTIVA: Francis, Rifaterra, Kike Alcázar (Rubén Carreras, 51'), Sergio Heras (Sergio Floro, 64'), Mendoza, Sergio Alcolea, Álex Vaquero, Quintana, Nando Ramon, Fran Moreno (Víctor Fuentes, 58') i Da Silva.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Ángel Sánchez (Manel Gómez, 82'), Aday (Corominas, 86'), David Haro (Marc Pedraza, 64'), Pitu i David Prats.

Gols: 0-1 David Prats (33'); 0-2 Ángel Sánchez (51').

Àrbitre: Diego Sebastián López Martínez (Múrcia). Ha amonestat els locals Kike Alcázar (13'), Rifaterra (71') i Quintana (83') i els visitants Rubén García (16'), Manel Viale (35'), Dani Guillén (39') i Aday (45'). Ha expulsat Sergio Floro amb vermella directa (94').

Incidències: partit corresponent a la 19a jornada del grup tercer de Segona Divisió B, disputat a Camp Murta davant d'uns 800 espectadors. Primer partit en moltes temporades sense la presència de Ràdio i Televisió de l'Hospitalet. A l'Hospi, el porter del juvenil Roger Cabezas i Pol Llonch han completat la convocatòria.

Que l'any olímpic comenci sent de l'Hospi | Olímpic de Xàtiva - CE l'Hospitalet (diumenge, 16:30)

2012-01-07T00:43:00.000+01:00

Gairebé havíem perdut l'hàbit de les prèvies setmanals al partit de Lliga. Tres interminables setmanes després (amb permís dels partits davant Barcelona i Nàstic), la competició regular, la que sempre hem defensat que ens importa torna amb més força que mai i, definitivament, per quedar-se. Almenys fins que, esperem, la classificació ens regali un Hospi entre els quatre primers i el consegüent tiquet per la disputa de la Fase d'Ascens a la Lliga Adelante. Però per arribar-hi encara queden 4 mesos de competició, 20 partits, 60 punts en joc i molts pals a les rodes a superar. El primer, la complicada visita a Xàtiva de demà. Sí, semblem Guardiola amb tantes advertències, però la situació de l'Olímpic a la Lliga i les seves xifres a Camp Murta fan que haguem d'estar alerta per enfrontar-nos a un equip que sembla qualsevol cosa menys un 'novell' de la categoria. L'Hospi comença l'any amb emocions fortes, al camp d'un rival que a dia d'avui és directe... però sense l'altaveu de la Televisió i la Ràdio de l'Hospitalet, que després de dècades no serà al costat de l'Hospi per narrar tot el que passi en el partit. Un cop més, gràcies, Núria.

L'Olímpic
Cinquens amb 30 punts els setabins són, juntament amb el Reus Deportiu, les teòriques sensacions d'aquest curs al grup 3 de Segona Divisió B. De la mà de Toni Seligrat, l'Olímpic ha recuperat la Segona Divisió B 21 temporades després, tal i com recordava el seu secretari general, José Enrique Sanchís al 'Som de...' de dijous. El tècnic de Torrent, artífex també de l'ascens del Gandia fa dues temporades és pilar important d'un conjunt que no s'ha tornat boig a l'hora de fitxar noms i ha buscar millorar l'equip sense variar en excés el bloc de l'ascens, un factor que han acabat fent jugar al seu favor amb una ràpida adaptació a la categoria i, especialment, explotant el 'factor Camp Murta'. I és que que els xativins hi han sumat 20 dels 27 punts en joc: només el Mallorca B, amb un contundent 0-3, va ser capaç de pescar tots tres punts del feu de la capital de la Costera, on han caigut equips com l'Orihuela, el Lleida Esportiu i l'Ontinyent.

Un dels perills més notables del quadre de Seligrat són les jugades a pilota aturada, tant en primer com en segones jugades, així com pel que fa a accions assajades. En aquest sentit, un dels homes més perillosos és el balear Nando Ramon, migcampista alt i corpulent amb més tècnica de la que el seu físic pugui denotar. Amb 2 gols i 7 grogues, Ramon és l'exemple per il·lustrar l'equip: un conjunt 'de Segona B' consecient de les seves armes i que sap jugar al límit del reglament (ha vist 64 grogues en 18 partits). L'altra arma destacable és la velocitat, que corre (mai millor dit) a càrrec del canari Dani Quintana (un autèntic corcó) i del davanter uruguaià Emilio Da Silva, que amb només 4 gols encapçala la llista de 12 golejadors d'un equip versàtil, que ofereix un ampli ventall d'opcions per sorprendre el rival.

Seligrat, però, tindrà dues baixes sensibles a la defensa i que l'Hospi haurà de saber aprofitar. Dos baluards com ho són Pepín (expulsat en el darrer partit de 2011 a Terol), mentre que Peris, amb problemes en un genoll, també serà baixa. Tampoc serà de la partida una peça important per l'Olímpic com és Nando Ramon, que encara s'estarà un mínim de dos setmanes amb molèsties púbiques. Per contra, Seligrat també compta amb la bona notícia de la recuperació de Kike Alcázar, de manera que podrà comptar amb el defensa murcià per recomposar una defensa llastada per les baixes.

Possible onze inicial de l'Olímpic: Francis, Rifaterra, Kike Alcázar, Mendoza, Sergio Heras, Sergio Alcolea, Álex Vaquero, Quintana, Rubén Carreras, Fran Moreno i Da Silva.

L'Hospi
Per l'Hospi, començar el 2012 amb un triomf implicaria donar un cop d'efecte a la Lliga, derrotant un rival directe en un camp fins ara gairebé inexpugnable i demostrant que el dubitatiu mes de desembre ha quedat més que superat. El rival no ajuda a esperar facilitats, però sí que suposarà una pedra de toc important per calibrar les sensacions i el moment de joc i de físic que travessen els homes de Jordi Vinyals, que en l'amistós de dissabte passat a Tarragona ja van mostrar símptomes de recuperació (0-1), amb totes les reserves que suscita l'anàlisi arran d'un partit amistós. D'altra banda, els dos primers partits de l'any, a Xàtiva i Son Bibiloni, marcaran la necessitat o no de fitxar en aquest mercat d'hivern, sempre valorant l'opció de signar jugadors que vinguin a sumar i a millorar.

Les baixes de José Moragón i de Sergio Cirio marquen els punts negres de cara a la convocatòria que Vinyals farà de cara al duel de demà. Les lesions al peu del porter manacorí obre les portes del primer equip al juvenil Roger Cabezas, que s'asseurà a la banqueta com a porter suplent. Pel que fa a Cirio, cap a finals de la propera setmana o inicis de la següent podria deixar les crosses per començar a augmentar la càrrega de treball i continuar amb la seva recuperació. Per contra, Vinyals recupera dues opcions als laterals amb la participació de Dani Guillén i de Peque, que ja van gaudir de minuts en l'amistós de dissabte al camp del Nàstic.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Manel Gómez, Aday, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre

El murcià Diego Sebastián López Martínez, acompanyat dels seus assistents José Hernández Gómez i Sergio López Fernández, dirigirà l'encontre entre l'Olímpic i l'Hospi. Serà la quarta vegada que xiuli un partit als riberencs, que encara no han guanyat amb el murcià com a col·legiat: derrota per 2-0 davant la Vila-joiosa (2-0, 2007-08) i empats a Dénia (1-1, 2007-08) i al camp de l'Alacant, a zero la temporada passada en un partit que l'Hospi va acabar amb 10 per expulsió de Pitu. Aquesta temporada López Martínez ja ha dirigit sis partits aquesta temporada amb un balanç de 2 victòries locals, 2 empats i 2 triomfs visitants; mitjana alta d'amonestacions (7,7 per partit) i 5 expulsions prometen 'emocions fortes' a Xàtiva.

Els precedents

Només en dues ocasions a data d'avui el Centre d'Esports l'Hospitalet ha visitat l'Olímpic de Xàtiva. Podríem parlar de visites a Xàtiva, però seria una fórmula errònia. Tot i que no us pregunteu el perquè d'això us l'explicarem: el primer enfrontament entre Olímpic i Hospi en tota la història, l'1 de novembre de 1989 no es va celebrar a Xàtiva, sinó a la veïna localitat d'Anna, ja que el Camp Murta era en obres. Aquell dia, amb el tècnic Juanjo Díaz a casa per malaltia, l'Hospitalet s'enduria el triomf per 0-2 (Toni 33', Juli 76'). L'any següent, de la mà de Jaume Sabaté, els riberencs repetirien victòria, en aquest cas per la mínima: el 16 de desembre de 1990 un gol de Manolo al minut 76 serviria per decantar la balança del cantó català en un partit fluix de tots dos conjunts. Per tant, dos partits a domicili i dues victòries, tres gols marcats per l'Hospi i cap per l'Olímpic. Serà qüestió que segueixi la ratxa, no?

Fortins.es / Fortins.cat

2012-01-05T23:30:00.000+01:00

Estrenem any però seguim amb la mateixa passió, la passió per l'Hospi tot i que aquest 2012 comenci amb mal peu per la situació dels mitjans de comunicació a la nostra ciutat: sense televisió i amb la ràdio totalment escapçada, amb gairebé serveis mínims que fan que el negre sigui el color més positiu per imaginar el futur de Ràdio l'Hospitalet. En el plànol esportiu, l'Hospi afrontarà dos partits lluny de l'Estadi (la Feixa Llarga per aquells que no es molesten en ser curosos) a Xàtiva i a Mallorca B abans que el 22 de gener rebi el Badalona en el seu fortí, un feu que cap equip ha estat capaç de profanar a la Lliga des del passat 12 de setembre de 2010; és a dir, 16 mesos sense conèixer la derrota com a local (17 victòries i 9 empats). Unes xifres que deixen l'Hospi com un dels millors equips tant a Catalunya com a Espanya en aquest aspecte. En aquesta entrada, farem una repassada als camps 'més' complicats del futbol català i espanyol, almenys d'acord amb la imbatilibitat dels seus titulars.

ESPANYA
Si tenim en compte les categories anomenades nacionals, de Lliga BBVA fins a Tercera Divisió passant per la Lliga Adelante i per la Segona Divisió B podrem comptabilitzar fins a 44 equips que no coneixen la derrota com a locals en el que portem de temporada. Barcelona i Osasuna, a Primera; Almería, a Segona A; Hospi, Coruxo, Tenerife, Cádiz i Cacereño, a Segona B; i fins a 36 equips més (entre ells l'Espanyol B) repartits entre bona part dels grups de Tercera Divisió encara mantenen a zero el seu caseller de derrotes d'ençà que la competició s'iniciés el passat mes d'agost. Hi ha, però, un mèrit afegit en sis d'aquests 44 equips: tenen en comú haver superat l'any 2011 sense haver perdut cap partit com a local, ni aquesta temporada ni en el segon tram de la 2010-2011. A més, dos d'aquests sis equips són catalans (Barcelona i l'Hospitalet).

És el quadre dirigit per Josep Guardiola qui encapçala la classificació imaginària amb gairebé 16 mesos d'imbatibilitat des que l'11 de setembre de 2010 l'Hércules donés la sorpresa al Camp Nou (0-2); des d'aleshores, 24 victòries i 3 únics empats contemplen el fortí en què s'ha convertit el feu de Les Corts. Empatat amb els blaugranes hi ha el Sanluqueño, que com l'Hospi es manté invicte des d'un dia després que els barcelonistes; va ser el 12 de setembre de 2010 que els gaditans van perdre el seu darrer partit al Palmar en un derbi davant el San Fernando (0-2). Des d'aquell dia, 18 victòries i 9 empats pels verdiblancs, que de moment han guanyat els 10 partits de Lliga com a locals aquest curs. 27 partits, un més que un Hospi que no tasta l'amarg sabor de la derrota a l'Estadi des que el Benidorm s'emportés els tres punts (0-1) fruit de la seva única ocasió en tot el partit; amb 26 partits invicte, l'Hospi és a només tres encontres d'igualar la seva marca històrica.

CDA Águilas, Cacereño i Colmenar Viejo completen el sextet de conjunts que no perden als seus estadis des de l'any 2010. Els murcians fa 25 partits (22 victòries i 3 empats) que no perden a l'històric camp del Rubial (Águilas 1-4 Pinatar, 19-09-2010); els extremenys, que com l'Hospi es troben a Segona B, només han guanyat 8 partits al Príncipe Felipe des d'octubre de 2010... però encara no han perdut, ja que 14 dels 22 encontres jugats han acabat en empat (darrera derrota el 24-10-10, 1-2 davant la Universidad de LPGC d'Ángel Sánchez). Tanca la llista d'invictes al llarg de l'any 2011 el Colmenar Viejo madrileny, que d'ençà que el Fuenlabrada golegés (1-4) a l'Alberto Ruiz, encadena ja 19 partits sense perdre-hi (15 victòries i 4 empats). Imatge: Hoy

CATALUNYA
Fins a 134 equips catalans entre Lliga BBVA i Quarta Catalana encara es mantenen invictes als seus camps en aquesta temporada 2011-2012. El cas més curiós és el del filial del Turó Peira (4a Catalana, grup 16), que per problemes al Municipal del Turó encara no hi ha pogut jugar cap partit. D'altres conjunts, com ara la Salle Girona o els filials d'Ibèria, Vila-roja, Solsona i Sabadellenca s'estrenen aquest curs en competició oficial de manera que, a la pràctica, mai a la història han perdut jugant com a locals. En total, un equip de Primera Divisió (Barcelona), un altre de Segona B (Hospi), un de Tercera (Espanyol B), un de Primera Catalana (Rapitenca), 10 de Segona Catalana, 40 de Tercera Catalana i 80 de Quarta Catalana encara no han perdut des de l'inici de temporada, però ben pocs d'aquests conjunts mantenen, com ho fan Barcelona i l'Hospitalet, des de l'any 2010.

I en aquest capítol el Barcelona no és l'expert en la matèria: també hem de destacar que d'entre els 9 equips n'hi ha dos de la nostra ciutat. A banda de l'Hospi, el Santa Eulàlia també fa més de 14 mesos que no perd en el seu nou Municipal (Santa 0-2 Can Vidalet, 31 d'octubre de 2010). El Vallmoll tarragoní (4a Catalana) és l'únic conjunt de la darrera categoria oficial que es manté invicte des de 2010: 14 empats i 2 derrotes des que el Salou B el derrotés per 1 gol a 3 el 12 de desembre. Una setmana després, l'històric Roda de Barà (3a Catalana) perdia per 2-3 amb l'Altafulla; des d'aquell 19 de desembre, els del Tarragonès han sumat 46 de 48 possibles després de 16 partits jugats al seu municipal. Un mes i cinc dies abans, el Cornellà de Terri (3a Catalana) perdia per 3-4 davant el Breda el seu darrer partit a casa: des d'aquell 14 de novembre els del Pla de l'Estany han enllaçat 19 partits sense perdre (13 victòries i 6 empats).

A 3a Catalana, dos equips tarragonins més es mantenen invictes des del mes de setembre: d'una banda l'Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau suma 23 partits sense conèixer la derrota (19 triomfs i 4 empats) des que La Floresta hi guanyés per 0-3 (19-09-10); una setmana abans, el Llorenç del Penedès havia perdut el seu darrer encontre a casa davant el Rocafort (2-3): des d'aquell dia, idèntiques xifres a les del Sant Pere amb 19 victòries i 4 empats. Però sí hi ha algun equip que s'endú tots els mèrits aquest no és cap altre que l'Olímpic de la Garriga. Els vallesans, de la mà del tècnic Andrés Castaño, sumen més de 21 mesos sense perdre al seu Municipal. Cal que ens remuntem al 28 de març de 2010 per trobar la darrera ensopegada, un 0-2 davant el Taradell. Els osonencs van endosar als vallesans la darrera derrota: 28 partits després (22 victòries de l'Oímpic i 6 empats) el Municipal de la Garriga segueix sent el millor exemple de fortí de tot el futbol català de la mà d'un equip que amb 32 punts ocupa la segona posició al grup 5 de Tercera Catalana.

Som de... l'Olímpic de Xàtiva

2012-01-05T10:00:00.000+01:00

Tercer capítol del 'Som de...', avui dedicat al CD Olímpic de Xàtiva, que 21 temporades després torna a ser equip de bronze i, també 21 temporades, tornarà a enfrontar-se al CE l'Hospitalet en partit oficial, d'ençà que ho fes a inicis dels 90. L'encarregat de dibuixar-nos un repàs històric de l'entitat xativina, partint dels seus origens, del nom de l'entitat i dels colors de la seva samarreta, passant pels moments bons i no tan bons i desembocant en el bon moment actual de la mà d'Alfonso Rus, és José Enrique, exjugador i exentrenador de l'Olímpic i que ara és el secretari general de l'equip de Camp Murta.

BREVE HISTORIA DEL CD OLÍMPIC DE XÀTIVA

El Olímpic de Xàtiva fue fundado en 1932 y ahí comenzó su andadura en competición oficial en la Federación Valenciana de Fútbol. Su nombre se debe a un balón de fútbol de la época, cuya marca era “Olimpic”. El primer partido oficial fue en segunda categoría regional el domingo 23 de octubre de 1932, en el Campo Murta, con una victoria por un gol a cero sobre el Cullera.

Pero el logro seguramente más importante de su historia fue ser finalista de la final del Campeonato de España amateur. Se jugó un 6 de mayo de 1934, ese día, en el estadio de Montjuïc, en Barcelona, se disputó la final de Copa de España entre el Valencia FC y el Real Madrid y de teloneros jugaron la final Amateur el Olimpic y el Real Unión de Irún, donde jugaba René Petit. Los dos equipos valencianos corrieron la misma suerte, perdieron por dos goles a uno; el Olímpic para ese partido vestía pantalón blanco y camiseta con los colores regionales, pero al perder la final el regalo de la Federación Española de Fútbol fue una equipación completa de color blanco y desde ese 6 de mayo de 1934, hasta nuestros días y por el regalo de la Federación, el Olímpic viste de blanco.

Después del paréntesis de la guerra civil, el Olímpic alternó su participación entre la primera regional y la tercera división. Los rivales en los años cincuenta variaban según la conformación de los grupos de tercera división, cabe recordar que no existía la segunda división B, solo estaba la primera división, segunda y los grupos de tercera división; rivales habituales del Olimpic en los años cincuenta fueron el Levante, Elche, Castellón, Albacete, Villarreal...

La mejor clasificación del Olímpic en aquella época fueron tres años consecutivos de 1958 a 1960, en que fue campeón de tercera división y no se ascendió a segunda división, ya que en la fase de ascenso nos apeo de tal logro el Gimnástico de Tarragona, el CD Málaga y el Atlético Baleares. Desde la temporada 1971/72 en Tercera División y hasta la 1976/77 que se ascendió a la recién creada Segunda División B, el Olímpic escribe una de sus mejores épocas futbolísticas del fútbol en Xàtiva, con jugadores míticos como Iborra, Miralles, Ballester, Juan Navarro, Rielo, Balciscueta, Terol, Juano…

Tras unas duras temporadas donde se descendió hasta la regional preferente, en la temporada 1984/85, Alfonso Rus asume la presidencia y el club blanco vuelve a tener una época gloriosa, ya que en sus cuatro años de mandato se ascendió de regional preferente a segunda división B de la mano de entrenadores como José Manuel Rielo, Quique Hernández y Benito Floro y futbolistas míticos como Vasconcellos, Susaeta, Palonés, Campuzano, Cesar Ferrando...

Al entrar en la década de los noventa, se descendió de nuevo a Tercera División y a Regional Preferente de donde se ascendió a Tercera en la temporada 1993/94, jugándose dos promociones de ascenso a 2ª B en esa década. Pero fue de nuevo de la mano de Alfonso Rus como presidente y el exinternacional Fernando Giner en el banquillo cuando el Olímpic retornó a la Tercera División y en la 2010/11, con Toni Seligrat en el banquillo, se ascendió 20 años después, a la 2ª división B.

Actualmente estamos disputando la 2ª división B, como equipo recién ascendido. La categoría es fuerte, con auténticos equipazos y presupuestos altísimos. Nuestro presupuesto, que es de los más humildes, marca nuestra aspiración que no es otra que mantenernos sin problemas y poder disfrutar de una categoría atractiva donde juegas contra capitales de provincia y equipos históricos como el Atlético Baleares, l’Hospitalet, Lleida, Orihuela, Sant Andreu, Ontinyent…

Desde Xàtiva y el Olímpic un fuerte abrazo a la afición de l’Hospi y ojalá l’Hospitalet, que está realizando una muy buena campaña y el Olímpic, puedan terminar la temporada colmando sus aspiraciones y que allá por el mes de mayo ambas entidades puedan celebrar orgullosas los méritos conseguidos.

Jose Enrique Sanchis Calabuig, Xàtiva 1965
Ex-jugador y ex-entrenador del Olímpic.
Actual Secretario General.

El 2-3 al Collao, 'Moment Hospi 2011'

2012-01-04T00:10:00.006+01:00

Havia de ser amb l'èpic pel mig. Vosaltres, tots els que heu votat els darrers dies en l'enquesta per decidir el 'Moment Hospi 2011' heu triat el triomf el passat mes d'abril per 2-3 al camp del Collao, a Alcoi, com el el fet més destacat de l'any 2011 que fa tot just quatre dies deixàvem enrere per sempre més. La remuntada sota la pluja, en un escenari històric, amb baixes sensibles per lesió, amb inferioritat numèrica des del minut 24 del primer temps, amb la lesió de Cristian Lobato i al camp d'un equip que finalment acabaria pujant a la Lliga Adelante han estat motius suficients perquè aquest CD Alcoyano 2-3 CE l'Hospitalet s'imposés per un marge ajustat a la també històrica visita del Barcelona a l'Estadi: un 23,7 % heu optat per l'èpica alcoiana (queda millor que parlar de 14 vots) mentre que un 20,3 % heu cregut que la visita dels actuals segons classificats de la Lliga BBVA a l'Estadi va ser la notícia més destacable de l'any passat.

A més distància han quedat tres moments força destacats: comparteixen medalla de bronze (amb un 13,6 %) d'una banda l'estatrosfèrica jugada de Christian Alfonso davant del Dénia en una acció que David Corominas acaba transformant en gol i de l'altra la classificació pels 1/16 de final de Copa del Rei al camp del Llagostera, en un partit històric no només per temes esportius sinó pel desplaçament massiu d'aficionats de l'Hospi a terres gironines, una 'moguda riberenca' que feia anys que no es vivia amb tanta intensitat. A prop queda també un gran triomf, sonat per la lliçó de futbol al camp del que seria campió de grup, el Sabadell, per 1-2 el passat mes de març (11,9 %). Altres instants com el triomf davant el Zaragoza B o el gol d'Ángel Sánchez davant l'Atlètic Balears queden a la zona mitjana de la taula, mentre que les victòries a Benidorm per 0-2, l'1-4 a Manacor a la Copa i el fitxatge de David Prats, tots tres en mesos amb poca competència més, tanquen les votacions amb un 0%.

Podeu recordar tot el que va passar aquell 21 d'abril de 2011 al Collao amb:
- La crònica al Blog d'aquella gran victòria.
- La prèvia del partit.
- La narració de Ràdio l'Hospitalet a càrrec de Francesc Aznar i Bernat Monzó.
- I amb el resum elaborat per Montse Maneja (Televisió de l'Hospitalet) que teniu immediatament a continuació. Bon any a tothom, especialment per aquells que sí creuen en aquesta ciutat.

Què se n'ha fet de... 2011/2012

2012-01-03T00:05:00.001+01:00

Des de 1957 que el nostre Centre d'Esports l'Hospitalet dóna guerra pels camps catalans i espanyols. És clar, doncs, que en aquests 54 anys han passat pel club riberenc molts i molts jugadors que, amb més o menys encert, amb més o menys qualitat, han defensat la franja vermella representativa de l'Hospi. En aquesta secció, intentarem recordar alguns d'aquests jugadors, les seves trajectòries, anècdotes... una secció en què, tal i com podeu fer a la resta del blog, podreu col·laborar aportant-hi els vostres comentaris, suggeriments, etc.

Després d'estrenar la secció fa dues temporades, aquí teniu l'actualització 2011/12 d'aquella entrada (a data de 9 de juliol): un nou repàs a aquells jugadors que han defensat la samarreta de l'Hospi i que, a hores d'ara, continuen en actiu. Els trobareu dividits per la categoria en què militen i el club on juguen actualment. D'alguns jugadors resulta prou complicat saber-ne el parador; és per això que, un cop més, us demano la vostra col·laboració. A més, al llarg d'aquesta temporada, si el temps ho permet, ampliarem alguna trajectòria d'alguna d'aquests jugadors que, més o menys temps, amb més o menys fortuna, han vestit la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet en els darrers anys.

Lligues estrangeres

Argentina; Liga Bellvillense (Divisional B)
Club ABM San Martín (Marcos Juárez): JUAN MANUEL BUZZI

Hong Kong; HKFA bma First Division League
Kitchee FC: Jordi TARRÉS

Indonèsia (Liga Indonesia Premier Division)
Pro Duta FC: Toni SOLDEVILLA

Noruega; 2.div (Grup 4)
Brumunddal AIL: Vemund BREKKE SKARD

Romania; Liga I
Gaz Metan Medias: THAER Fayed Bawab

Uruguai; Liga Universitaria - Mayores (Divisional G)
Club Richard Anderson Univ.: GASTÓN JORGE BRUNO

Espanya
Lliga BBVA (Primera Divisió)
Vila-real CF: Javier OLIVA

Liga Adelante (Segona Divisió A)
CD Alcoyano: Fernando MAESTRO
Futbol Club Barcelona B: CRISTIAN LOBATO
Hércules CF: FELIPE SANCHÓN
SD Huesca: José Antonio LLAMAS
Real Murcia: ORIOL LOZANO
Recreativo: Jordi MATAMALA
Xerez CD: MARIO BERMEJO

Segona Divisió B (Grup I)
CD Lugo: Juan Carlos BELENCOSO
CD Toledo: DIEGO CARRILLO

Segona Divisió B (Grup II)
Burgos CF: Nicolás CHIETINO
RS Gimnástica de Torrelavega: DANI COBO

Segona Divisió B (Grup III)

Huracán CF: SERGIO POSTIGO, José Ignacio HERNÁNDEZ
UE Llagostera: ÓSCAR ÁLVAREZ, SAMUEL BAYÓN, ANDRÉS BARÓN
Lleida Esportiu: DAVID GIMÉNEZ, ASIER EIZAGUIRRE
UE Sant Andreu: ELOI FONTANELLA, TONI VELA
Sporting Maonès: BIEL MEDINA

Segona Divisió B (Grup IV)
CD Puertollano: RAFA SANTACRUZ

Tercera Divisió (Grup 1)
UD Somozas: DAVID FRANCH

Tercera Divisió (Grup 2)
Universidad de Oviedo: JOSÉ DE LA PUENTE

Tercera Divisió (Grup 4)
SD Beasain: IKER IRAOLA
CD Llodio-Salleko: JOSEBA AGIRRE

Tercera Divisió (Grup 5)

UE Cornellà: JULIán González, Íñigo Alberto ÍÑIGO, RAÜL CAPÓ
RCD Espanyol B: CHRISTIAN ALFONSO, CRISTIAN GÓMEZ
CE Europa: CEBRIÀ Queralt, AITOR OLMO, RAFA LEVA
UE Olot: José SEGOVIA
AE Prat: Luís LARIOS, ÓSCAR SIERRA, PEDRO GARCÍA, ÀLEX RUIZ
UE Rubí: JAVI GONZÁLEZ, ANTOÑITO GALISTEO
FC Santboià: JOSÉ Antonio GARCÍA, TONET, JORDI MARTÍNEZ
Terrassa FC: Sergio MONTERO
FC Vilafranca: SERGI PAGÈS, MOHAmmed Sabban
CF Vilanova: ALEIX CAMPS, Santi TRIGUERO

Tercera Divisió (Grup 6)
CF Borriol: RAÚL CABALLERO
Crevillente Deportivo: MIGUEL NAVARRO
CD Eldense: MARCOS GUILL

Tercera Divisió (Grup 7)
Alcobendas Sport: ÁNGEL ÁLVAREZ, Christian SEUBERT

Tercera Divisió (Grup 10)
Coria CF: NANDI

Tercera Divisió (Grup 13)
La Hoya Deportiva: MIGUEL CUENCA
UCAM Murcia: RUBÉN QUINTERO

Tercera Divisió (Grup 15)
CD Izarra: Iñaki CASADO

Tercera Divisió (Grup 16)
CD Alfaro: VÍCTOR RAMOS

Tercera Divisió (Grup 17)
CD Ebro: Rafael RIAÑO

Primera Divisió Catalana (Grup 1)
CF Mollet UE: HÉCTOR MIGUEL
CD Montcada: DANI PLANCHERÍA
CF Ripollet: JAVI REYES
CP San Cristóbal: "SISCU" OBÓN

Primera Divisió Catalana (Grup 2)
FC Ascó: MANOLO GONZÁLEZ.
CF Igualada: PEP PAGÈS
FC Martinenc: XAVI MORÓN, JAVI PELEGRÍN
FC Santfeliuenc: IVÁN PERALTA
UE Sants: Carles CARULLA
UE Valls: MIKI Queralt
UE Vista Alegre: VÍCTOR RODRÍGUEZ

Preferent Valenciana (Grup 1)
CD Onda: PACO VALERA

Preferent Valenciana (Grup 2)
CD Utiel: RAÚL SALAS

Primera Andaluza (Grup 2)
Atlético Espeleño: NEFTALÍ SUESCUN

Segona Divisió Catalana (Grup 1)
Palafrugell FC: RUBÉN SOLER, VÍCTOR MORILLO, DAVID MATITO

Segona Catalana (Grup 6)
CE Alcanar: Carlos GILABERT
UE Torredembarra: Óscar AMBRÓS

Tercera Catalana (Grup 10)
UD Gornal: José Antonio González "CHIQUI"
La Florida CF: RAFA VÍLCHEZ

Jugadors "perduts", sense equip o pendents de destinació
Àxel Vizuete, Dani Morales, David Andreu, David Ceballos, Endika Bordas, Ibrahim Baptiste, Jaume Bonet, Javi López, Juan Carlos Sanchís, Manu Martínez, Moisés Martín, Raúl Fernández, Raúl Pradas, Raúl Sánchez, Salmerón, Sergio González.

Retirats
2011/2012: Carles Gago, David Ávila, David Hernández, Eduardo Pérez, Jaume Berlanga, Ricardo Bálogh, Roger Cànovas, Sergio Porras, Toni Velamazán

2010/2011: Quique Cárcel, Lluís Codina, Keko, Xavi Roca, Albert Càmara, Santi Asensio, Óscar Jornet, Jesule, Aitor Aldeondo, Pedro Arquero, Víctor Manuel Rúa, Dani Borreguero, Óscar Ollés, Mikel Markuleta, Santi Celaya (veterans CD Guarnizo).

Qui és el 'Choco' Gómez?

2012-01-03T00:03:00.000+01:00

Sí, ho hem d'admetre: els dies sense futbol dificulten la tasca d'omplir pàgines del blog, més encara quan l'actualitat de l'equip tampoc genera massa novetats. En aquest sentit, l'equip tornarà dimecres als entrenaments per preparar el retorn a la Lliga, diumenge vinent a Xàtiva (16:30 hores) amb les baixes de Sergio Cirio i de José Moragón, tots dos amb lesions al peu. Descartada la presència del davanter, també sembla difícil que el porter balear pugui ser a terres valencianes. Això provocaria que el porter del Juvenil A, Roger Cabezas, viatgés amb el primer equip per suplir Carlos Craviotto. Evidentment, aquesta informació no ha arribat via Televisió de l'Hospitalet, que ja forma part de la història d'aquesta ciutat des que l'1 de gener deixés d'emetre per culpa de la priorització (vaja, del tancament) forçat per l'Ajuntament de l'Hospitalet, el que vetlla per les persones. Tornant a l'inici, l'altra novetat d'aquests dies l'encara un jove jugador nordamericà de nom José, de cognom Gómez i de malnom 'Choco'. Imatge: Omaha World Herald

Nascut el 23 d'octubre de 1990 a Ciutat de Mèxic i criat a la localitat californiana de Santa Mónica, José 'Choco' Gómez està aquests dies a prova amb el Centre d'Esports l'Hospitalet i com ja dèiem dissabte passat, va gaudir de minuts en l'amistós que l'Hospi va guanyar al camp del Nàstic per 0-1. El jugador mexicà va disputar la segona meitat, bàsicament com a mitjapunta i va deixar detalls de qualitat, habilitat i rapidesa, tot i que les possibilitats que acabi fitxant pels riberencs són més aviat remotes (per ser generós), un fet que encara és més complicat per la seva qualitat de jugador extracomuntari. Sigui com sigui, el 'Choco' Gómez busca d'aquesta manera obrir-se pas en el mercat europeu per fer-se un nom en això del futbol i, de forma colateral, dóna una nota de color als entrenaments d'un Hospi que, recordem, ja va acollir el passat estiu la presència dels japonesos Yatsu i Yohei, procedents d'una universitat nipona.

Fins fa pocs dies José Gómez ha defensat la samarreta del Creighton Soccer, conjunt dels campionats universitaris dels Estats Units que aquesta temporada ha quedat ben a prop de ser campió absolut. I és que després de tancar una fase regular immaculada (campió de la conferència de la Vall del Missouri i el millor equip de totes les conferències amb 21 victòries, 1 empat i 2 derrotes), els de Nevada van quedar-se a les portes de la gran final després de perdre en una dramàtica tanda de penals (aquí sabem de què va això) davant Charlotte: després d'empat a zero, els Jays van perdre per 4-1 i d'aquesta manera repetien experiència negativa per segon anys consecutiu, ja que l'any 2010 també van acabar la seva aventura en una altra tanda de penals. Imatge: Creighton Soccer

Al llarg de l'any, el 'Choco' Gómez ha estat un dels jugadors més destacats i amb més participació de l'equip d'Omaha, juntament amb Ethan Finley o Bruno Castro. Vestint el '10 dels Jays, José Gómez ha disputat un total de 21 partits comptant-hi els play-offs, ha anotat 4 gols i ha fet 8 assistències de gol, una xifra que el situa en el 42è lloc del rànquing total dels campionats universitaris. És el segon any del 'Choco' Gómez a Nevada, d'on va arribar provinent de l'Orange SC i del Fullerton californians. No va ser aquest, però, el primer equip del davanter mexicà que el 2008 va ser proclamat millor jugador de l'All-Star del comtat d'Orange. Abans, havia format part del FCB Alumni, una escola de futbol a l'estat de Califòrnia fundada l'any 1999 i que com recull al seu lloc web, implementa la metodologia i estratègies futbolístiques del Futbol Club Barcelona, club que els ha visitat en alguna de les seves estades de pretemporada a Califòrnia.

Un dels seus entrenadors a Creighton, Jamie Clark, defineix Choco com un jugador versàtil, capaç d'associar-se amb els companys i a l'hora ser capaç d'iniciar o de culminar una jugada i d'aprofitar jugades complicades de resoldre. Sovint qualificat com a jugador d'equip, poc 'gana', José Gómez surt d'un futbol, el nordamericà, que dóna (excessiva) importància a les dades individuals, potser influenciats pel poder del bàsquet als Estats Units i per la dèria de valorar actuacions individuals (que no són estèrils) en un esport col·lectiu com és el futbol. Sigui com sigui, el 'Choco' Gómez ha decidit donar el salt. De moment ja podrà dir que ha vestit la samarreta d'un equip europeu: el dorsal 18 de la riberenca, del Centre d'Esports l'Hospitalet.

Bones sensacions | Club Gimnàstic 0-1 CE l'Hospitalet

2011-12-31T12:52:00.006+01:00

Sempre cal ser curós amb les conseqüències que s'extreuen d'un amistós, especialment quan l'anàlisi es fa a partir del marcador, però el triomf de l'Hospi al camp del Nàstic de Tarragona (0-1) d'aquest matí resulta important per molts factors però serveix, bàsicament, per començar a recuperar una confiança que s'havia anat perdent amb els mals resultats. Aquest matí al Nou Estadi, l'Hospi ha plantat cara a un rival de superior categoria que haurà de patir molt, però molt, per no ser equip de bronze el curs vinent. Sigui com sigui, l'onze 'titular' de l'Hospi no ha patit en excés en el primer temps i fins i tot s'ha avançat amb un gol de David Haro a la mitja hora de joc. Al descans, les tornes han canviat i un Nàstic farcit de titulars ha gaudit d'ocasions per empatar el partit davant d'un Hospi 'rejovenit' que ha tingut en Craviotto l'heroi del partit gràcies a les seves intervencions. A la contra, però, els de Vinyals haurien pogut sentenciar el partit. La nota destacada del partit ha estat la participació de Choco, un jugador nordamericà, de caràcter ofensiu, que s'entrena aquests dies amb l'Hospi i que ha deixat alguna gota de qualitat.

Potser el més destacat ha estat veure el doble pivot format per Rubén García i Manel, que ha fet un molt bon partit. De fet, l'única ocasió clara que s'ha concedit ha arribat després d'una bona passada de Tuni cap a Juan Domínguez que Craviotto ha salvat en dos temps (15'). Ha estat l'únic ensurt per un Hospi que ho ha intentat amb dos xuts llunyans de Manel i de Coro, que ha substituït Aday, i que ha trobat el camí de l'únic gol del partit amb una cavalcada d'Haro per banda dreta; el de l'Ametlla del Vallès ha deixat enrere Raúl Fuster i ha encarat David Valle per batre'l còmodament (30'). L'extrem de l'Hospi ha estat un dels homes més actius en aquest primer temps i ha portat de corcoll la defensa grana. Dels onze jugadors, només Coro, Craviotto i Manel saltarien al camp a la represa.

Amb Alan i Castaño a l'eix de la defensa, Moussa i Peque de laterals, Pol fent parella al mig del camp amb Manel, Pedro i Coro a les bandes i Choco i Pedraza a dalt, l'Hospi ha augmentat el seu treball defensiu en el segon temps. Jorge D'Alessandro ha posat tota la pólvora al camp i les ocasions no han trigat en arribar: Peragón amb un cacau des de l'interior de la gran (50'), Álvaro Rey amb un xut ras des de la frontal (59') i Fernando Morán després d'una gran acció individual (75') feien volar Craviotto, que enviava tots tres intents a córner. L'Hospi tenia velocitat i perill en contraatacs: Marc Pedraza no arribava per ben poc a una centrada de Choco (47') i Pedro Bilbao feia treballar Mingo més del compte. Fins i tot, hi hauria temps pels pals: Galindo finalitzava una jugada embolicada dins l'àrea riberenca amb un xut al travesser (81'), mentre que una gran combinació entre Coro i Moussa acabava amb una pilota morta al vèrtex de l'àrea gran i un xut creuat del maresmenc directe a la base del pal (85'). En general, bona segona part i detalls interessants de recuperació en homes com Moussa i Coro, que han de ser importants en aquest equip.

FITXA TÈCNICA

Gimnàstic (1a part): David Valle, Rico, Álex Ortiz, Mairata, Raúl Fuster, Galindo, Álvaro Rey, Tuni, Seoane, Eloy Gila i Juan Domínguez.
Gimnàstic (2a part): Rubén, Mingo, Ruz, Mairata, Álex Ortiz (Seoane, 72'), Morán, Longás, Álvaro Rey (Galindo, 70'), Rodri, Peragón i Borja Viguera.

L'Hospitalet (1a part): Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Manel Gómez, Aday (Corominas, 33'),Haro, Pitu i Prats.
L'Hospitalet (2a part): Craviotto, Peque, Moussa, Castaño, Alan, Manel Gómez (Pitu, 82'), Pol Llonch, Corominas, Pedro Bilbao, Choco i Marc Pedraza (Lucas Viale, 77').

Gol: 0-1 David Haro (30').

Incidències: partit disputat al Nou Estadi de Tarragona davant d'uns 150 espectadors. A l'Hospi no han jugat Moragón, Cirio, Toni Vela i Ángel Sánchez.

Futbol per cloure l'any | Club Gimnàstic - CE l'Hospitalet (dissabte, 11:00)

2011-12-30T17:42:00.000+01:00

Per molt que sigui un amistós, un partit d'entrenament, l'enfrontament de demà al matí al Nou Estadi entre el Nàstic de Tarragona i l'Hospi servirà per calmar el mono de futbol que alguns tenim tot i que fa poc més d'una setmana que no veiem rodar la pilota (Premier League i seleccions autonòmiques inferiors a banda). Més enllà de l'objectiu principal del partit (recuperar la forma i competir), serà interessant veure com comença a reaccionar l'equip després d'un final d'any 'oficial' deslluït pel 9-0 i de quina forma l'equip encara el segon tram de la Lliga. Tres quarts del mateix passa a Tarragona, on l'efecte D'Alessandro s'ha difuminat i l'equip, amb només 13 punts, es troba a cinc punts de la salvació i ja acumula cinc partits sense guanyar. Ingredients que cal tenir en compte en un partit que començarà a les 11 del matí al Nou Estadi de Tarragona, que tindrà entrada lliure per tothom que hi vulgui assistir i del qual us en mantindrem informats via Twitter abans de publicar-ne la crònica i imatges.

Innocents pel #futbolcat

2011-12-29T00:00:00.004+01:00

No només nosaltres vam aprofitar el 28 de desembre per colar una notícia falsa (de fet, la premsa autoanomenada seriosa ho fa amb certa regularitat al llarg de l'any i tampoc no passa res). Altres clubs del futbol modest català van aprofitar els seus espais a la xarxa per difondre d'altres informacions més o menys difícils de creure per canviar, ni que sigui per un dia, la dinàmica rutinària del funcionament de les webs, L'any passat ja repassàvem algunes de les innocentades que algunes pàgines i blogs del futbol català van proposar. Heus aquí, doncs, el repàs de les bromes del 28D d'aquest 2011.

CF Badalona - El tècnic del juvenil, Manolo González, marxa al Barcelona B juntament amb Tarsi i Robert. Com a contraprestació, els blaugrana cedeixen Jonathan Soriano a l'entitat badalonina.

FC Vilafranca (El Blog de la Prèvia) - El migcampista del FCV, Raúl Calvo, convocat amb la selecció catalana absoluta per jugar el dia 30 contra Tunísia.

AE Prat - L'AE Prat oferirà concerts al descans dels partits per atraure més públic al Sagnier (Amaral, La Oreja de Van Gogh, Pablo Alborán,...)-

UE Llagostera - L'Ajuntament de Llagostera oficialitza la profunda renovació que patirà el Municipal de Llagostera amb la construcció d'una nova tribuna i de diverses zones de serveis que permetran la celebració de partits de Primera Divisió i competicions europees.

CE Europa - El Carrer Camèlies serà peatonal. Això permetrà que l'Europa pugui fer ús del nous espai habilitat per facilitat el treball els dies de partit.

CE Sabadell FC (arlekinats.com) - El CE Sabadell FC premiarà el brasiler Lago Júnior (Numància) pel seu paper en l'eliminatòria de l'any passat quan defensava la samarreta de l'Eibar i va enfrontar-se al Sabadell, fallant clares ocasions de gol.

CF Gavà (Blog) - L'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, fa marxa enrere i permetrà que el Gavà tingui seguiment als mitjans locals. Ell s'encarregarà de fer els partits per ràdio i televisió.

UDA Gramenet (Blog) - El Nou Municipal de Santa Coloma restarà clausurat per una plaga de Sarna per culpa de la colònia de conills que hi passa la nit de forma regular.

CF Lloret - El míster Edu Urdiales tornarà a vestir-se de curt per millorar la trajectòria esportiva de l'equip a Primera Catalana.

UE Sant Andreu - El Sant Andreu disputarà vuit dels deu partits que queden al Narcís Sala els dilluns a dos quarts de deu per culpa d'un nou contracte televisiu.

UE Rapitenca - L'empresa dels Emirats Àrabs Units, Dubai Inversions, posarà nom a l'estadi de La Devesa per millorar la situació econòmica del club del Montsià.

El retorn d'Endika Bordas

2011-12-28T09:59:00.000+01:00

Un vell conegut. Parlem del migcampista basc Endika Bordas, que la propera setmana (en principi dimarts) es convertirà en la primera incorporació de l'Hospi en aquest mercat d'hivern provinent de la UD Salamanca (Segona B). Bordas va vestir la samarreta de l'Hospi al llarg de la primera volta del curs 2006-2007, quan va fer les maletes per marxar al Córdoba de Segona Divisió A. Ara torna a l'entitat riberenca per reforçar el mig del camp amb un jugador versàtil, de caire defensiu però amb qualitat sobrada i demostrada per treure la pilota jugada, un dels punts millorables dels hospitalencs en aquesta primera volta. El dubte residirà en l'estat de forma del biscaí després de superar una greu lesió al genoll que l'ha tingut allunyat dels terrenys de joc diversos mesos i que va generar la seva marxa per la porta del darrere del Salamanca. Teniu la seva fitxa al final del text.

Les formes també van generar controvèrsia en la seva marxa al Córdoba fa cinc anys, quan Endika Bordas va mantenir un estira i arronsa amb el president Miguel García, qui ha aprofitat la seva estada a Bilbao per temes federatius per tancar l'acord. Ara, cinc temporades després, la insistència del cos tècnic i del secretari tècnic, Quique Cárcel, han esborrat aquest mal record amb l'objectiu de reforçar l'equip amb una peça de superior categoria i que ha disputat 80 partits a la Lliga Adelante amb Córdoba i Salamanca, equips en els quals hi ha jugat un rol important sempre que les lesions ho han permès. L'arribada de Bordas, la primera del mes de gener, podria provocar la sortida d'algun jugador de més de 23 anys per encabir més arribades. Ni el president Miguel García ni Cárcel han volgut revelar cap nom, tot i que la posició d'Endika Bordas al camp podria aportar alguna pista en aquest sentit.

La intenció del cos tècnic és la d'incorporar un jugador per línia; amb el mig del camp completat, defensa i davantera es converteixen en les línies reforçables a partir d'ara. En aquest sentit, no hi ha cap nom confirmat tot i que la rumorologia apunta, d'una banda, a algun exprimera divisió sense equip per reforçar la davantera, tot i que no és descartable l'arribada d'algun punta que abandonarà el seu actual equip per problemes de cobrament. Per la seva banda, sembla que el reforç defensiu (podria ser a l'eix de la defensa) podria comportar el retorn d'algun altre exjugador. El que és clar és que el mes de gener serà d'allò més mogut a Can Hospi amb la intenció de millorar un equip que es vol que disputi el play-off d'ascens.

Tria 'el Moment Hospi' 2011

2011-12-27T23:47:00.001+01:00

Som a tocar del 31 de desembre i és tot un clàssic aprofitar que l'any s'acaba (com ho feia la nit a la cançó de Gossos) per fer balanç, tirar la vista enrere i observar, valorar, analitzar, recordar... tot el que han donat 365 dies que, en clau riberencs, han deixat un any força positiu pel que fa al primer equip, amb una impressionant segona volta de la mà de Miguel Álvarez tot i no poder jugar el play-off d'ascens i una primera volta de la nova temporada que tot i el marge de millora ens deixa un Hospi afermat en la zona de play-off (tercer) i que ha viscut una gran aventura a la Copa del Rei tot i l'amarg regust de la contundent derrota (l'últim equip que havia clavat 9 gols a l'Hospi va ser, ni més ni menys, que la selecció del Brasil fa ja 29 anys).

Però tornant al motiu de l'entrada, aquests dotze mesos han ofert gols, errades, decepcions, il·lusions, màgia, retrobaments i comiats per a tots els gustos. És per això que, prèvia selecció personal (evidentment discutible), us proposo que trieu el que considereu 'Moment Hospi' d'aquest 2011 d'acord amb el vostre parer, més enllà que el fet sigui positiu o negatiu, però tenint en compte la rellevància que hagi pogut tenir en vosaltres. Una forma clàssica i tòpica d'acabar el 2011, sí, però l'actualitat dóna poc de sí aquests dies. Podreu votar pel 'vostre' moment a l'enquesta que teniu al marge esquerre del Blog.

Gener | L'Hospi guanya a domicili tres mesos després. Benidorm 0-2 CEL'H / Vídeo-resum
Febrer | Golejada per 4-0 davant l'Alzira / Vídeo-resum
Març | Cop d'efecte al camp del líder. Sabadell 1-2 CEL'H / Vídeo-resum
Abril | Remuntada plena d'èpica al Collao. Alcoyano 2-3 CEL'H / Vídeo-resum
Maig | L'estratosfèrica jugada de Christian Alfonso a l'Hospi 3-0 Dénia
Juny | Vinyals torna a la banqueta / Vídeo
Juliol | Fitxatge de David Prats: arriba l'home gol
Agost | Golejada a l'estrena copera. Manacor 1-4 CEL'H
Setembre | Primera victòria a la Lliga / CE L'H 1-0 Zaragoza B
Octubre | Desplaçament massiu i classificació per 1/16 de Copa. Llagostera 0-1 CEL'H
Novembre | El Barcelona visita l'Estadi en una nova nit copera. CEL'H 0-1 Barcelona
Desembre | Ángel Sánchez manté latent el fortí. CEL'H 2-2 Atlètic Balears

Multimèdia 2011-2012 - Primer equip

2011-12-25T13:22:00.004+01:00

A partir d'avui, en aquesta entrada (a la qual hi podreu accedit mitjançant la pestanya 'Multimèdia' a la part superior de la pàgina hi tindreu resumits els marcadors de la temporada de l'Hospi amb els enllaços a la crònica, vídeoresum del partit i resum de la jornada pel que fa als equips catalans. L'objectiu, fer més pràctica la cerca de qualsevol informació referent al partit que desitgeu consultar. Bones Festes a tothom!

Reflexionar per remar i sumar

2011-12-23T12:37:00.000+01:00

El marcador del partit d'ahir al Camp Nou és prou contundent i concluent com per resoldre que algunes coses no van funcionar (gens) bé. Cap argument, cap, serveix per dissimular el mal paper que l'Hospi va protagonitzar ahir al Camp Nou més enllà del rival, de l'escenari, de les diferències, del cansament, del plantejament, de l'atreviment i de qualsevol altre excusa que no justifica l'escandalosa golejada que va encaixar ahir el Centre d'Esports l'Hospitalet, la més àmplia en els 2.102 partits disputats entre Lliga, fases d'ascens i Copa del Rei. Una derrota que, però, arriba en un bon moment si valorem els dies de descans que hi ha per davant, necessaris per fer un reset general i agafar forces per l'objectiu real de la temporada: disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante amb garanties d'èxit. I per aconseguir-ho cal que tots, absolutament tots, remem i creguem en la mateixa direcció per fer-ho possible, començant pels que manen, pels que han de mantenir el cap fred i la boca congelada en moments durs com els d'ahir.

Deixant clar que és una opinió personal, les declaracions postpartit del president de l'Hospi, Miguel García, als micròfons de Ràdio l'Hospitalet (desconec si va repetir versió a Punto Pelota) van sobrar. Perquè com se sap en això del futbol, els draps que cal netejar es netegen portes endins. I més encara quan els draps els hem embrutat entre tots. Efectivament, tothom té dret a valorar l'actuació esportiva de l'equip en el dia d'ahir. Es fa difícil pensar que qualsevol altre plantejament hagués desembocat en un resultat molt diferent ahir al Camp Nou, si bé és cert que la tensió i la concentració de l'equip no va tenir res a veure amb la versió oferta al partit d'anada a l'Estadi, motiu pel qual caldrà fer autocrítica. Al vestidor. Efectivament, són els tècnics, l'àrea esportiva qui ha de valorar l'actuació de l'equip i la necessitat o no de fitxar; allò de "jo no valoro l'aspecte esportiu, però..." recorda allò tan manit de "jo no sóc racista però el negre del pis de dalt... (concepte negatiu). Entenem que els micròfons poden ser llaminers, però l'experiència hauria (diem, hauria) de ser un grau en aquestes situacions. En condicional, quedi clar.

La cirereta del pastís, el que més em va doldre sentir, va ser un retret fet des de la irreflexió: García venia a dir alguna cosa semblant a que els jugadors no podien sortir al camp càmera de foto en mà, com si vinguessin de turisme. Que això de la Copa havia descentrat l'equip (recordem que la Copa la vam començar a jugar el mes d'agost) i que no podia ser. Bé, caldria recordar que el ressò mediàtic i, especialment, el provincianisme que ha envoltat aquesta eliminatòria l'han provocada entre tots. Començant per un president que no ha perdut l'oportunitat d'aparèixer davant qualsevol micròfon i càmera, existent o no, per donar joc a mitjans de comunicació que no presten la més mínima atenció a les nostres categories. Un president que amb la seva excessiva loquacitat ha jugat al 'Benvingut Mr Marshall' demanant a Guardiola que posés cinc minuts a Messi al partit d'anada, voluntat de "tota la Ciutat de l'Hospitalet". I així, tantes històries i aparicions 'estelars' com faci falta.

Estelars, com el parany que es van autoparar Vinyals i García a la prèvia del partit d'anada. entrant el joc dels 'grans mitjans'. O la complaença davant Guardiola i l'estil Barça, que per molt real que sigui s'ha de mesurar quan t'hi enfrontes, per no caure en un fenomen fan que no es produeix ni amb Justin Bieber. I evidentment, els jugadors també tindran la seva part de culpa seguint la beta dels que només pretenien dur a les pantalles una versió del David contra Goliat preocupats per enviar fotos i vídeos de l'experiència abans d'un partit com el d'ahir, per molt increïble que fos l'escenari i el rival. Al final, i mal m'estarà dir-ho, hem demostrat perquè som un equip de Segona B: no hem sabut torejar aquest brau. L'eliminatòria, que havia començant molt bé amb un Vinyals allunyant-se del xou parafernàlic que es va muntar a l'Estadi el dia del sorteig i que va prosseguir amb l'intel·ligent aprofitament mediàtic que van fer els jugadors per promocionar el tema 'Movember', s'ha acabat girant en contra. Comptarà, sobretot, que les errades siguin per bé, per sumar i per créixer de cara a un 2012 que ha de ser il·lusionant. Això pretén ser una crítica, constructiva, però crítica. Però com hem estat fent des de temps immemorial, serem al costat de l'equip aquí i allà. I ara, amb la situació dels mitjans. Perquè passi el que passi, passi qui passi, serem de l'Hospi i serem l'hòstia.

Fins aquí | FC Barcelona 9-0 CE l'Hospitalet

2011-12-22T23:52:00.005+01:00

L'Hospi ha caigut eliminat aquesta nit de la Copa del Rei després de caure de forma contundent al Camp Nou per 9-0. Mal partit dels homes de Jordi Vinyals, mancats de bona part de la tensió, concentració i bons detalls que van aparèixer al partit d'anada i que van condicionar que l'eliminatòria viatgés ajustada al partit de tornada. Errades individuals i col·lectives a banda, l'esperança de fer història de l'Hospi s'ha esvaït en onze minuts, els que ha trigar el col·legiat de Castella i Lleó, José Luís González González, en fer cas al seu assistent i assenyalar com a penal una piscina d'Isaac Cuenca després d'un més que lleu contacte (discutible també si dins o fora) amb Moussa Bandeh. L'ex del Raqui San Isidro, Pedro, transformaria el penal donant pas a un festival del conjunt barcelonista, que no ha abaixat el pistó en tot el partit i ha acabat clavant un resultat difícil de digerir per als riberencs, que no tornaran als entrenaments fins el proper 29 de desembre, dos dies abans de viatjar a Tarragona per enfrontar-se al Nàstic en un amistós (11:00 hores). Dies necessaris per digerir: torrons i males sensacions. Foto: Àngel Garreta / remimages.com

El penal ha desencadenat els nervis i les imprecisions en una defensa de l'Hospi que res ha tingut a veure amb la de l'anada i que ha concedit massa facilitats a un bon rival. Després del gol de penal de Pedro, Cesc ha rematat a plaer una centrada de Cuenca (19'), Thiago ha regatejat Craviotto després d'aprofitar una errada clamorosa de Castaño (22'), Xavi aconseguia el quart gol de la nit en empalar una gran assistència de Cesc (36') i Cristian Tello feia el cinquè abans del descans en un contraatac que s'hagués hagut d'evitar després d'un servei de cantonada que l'Hospi havia servit en curt sense més conseqüències (42'). En resum, massa adversitats (alienes i pròpies) com per pensar en un altre marcador. I gràcies que Craviotto ha tret tres o quatre mans miraculoses per evitar un marcador encara més gran al descans.

La dinàmica ha prosseguit en el segon acte, amb un xut creuat d'Isaac Cuenca als quatre minuts de la represa que situava el 6-0 momentani en el marcador (49'). Thiago, després d'un penal discutible de Lucas sobre Cuenca enganyava Craviotto per marcar el setè (55'), el sabadellenc Cristian Tello tornava a mullar minuts després amb un altre xut creuat (65') per marcar el vuitè dels homes de Guardiola, mentre que Isaac Cuenca tancaria el compte golejador al minut 80 aconseguint el novè i darrer gol de la nit (80'). I no ha estat perquè el Barcelona, mentre el seu públic feia l'onada (i també tenia algun gest sobrer amb l'afició de l'Hospi al Camp Nou), no busqués un desè gol que finalment no ha arribat. L'Hospi ha acabat caient per 9-0 fidel al seu estil però infidel en molts altres detalls que han desencadenat aquesta golejada.

Com fidels a una idea, a un concepte de fer ràdio, periodisme i a una idea de Ciutat ha estat la Gent d'Esports de Ràdio i Televisió de l'Hospitalet en el que, de moment, ha estat el final d'una sensacional aventura que durant anys i anys ha ajudat a construir el sentiment de pertinença a la nostra ciutat: l'Hospitalet. Ha estat un final estrany, en un escenari allunyat del dia a dia de l'esport de la nostra ciutat però que ha permès gaudir, un cop més, de la ràdio, de la informació, de la sinceritat. En definitiva, gaudir del realisme que transpiren les persones. Perquè els que seguim l'esport de l'Hospitalet, els que ens preocupem pel que passa als barris de la nostra ciutat, també som persones. Portem pancartes... o no en portem. Gràcies, Núria.

FITXA TÈCNICA

FC BARCELONA: Pinto, Puyol, Piqué, Fontàs, Thiago, Busquets (Jonathan dos Santos, 57'), Xavi (Tello, 39'), Iniesta (Sergi Roberto, 31'), Pedro, Isaac Cuenca i Cesc.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa (David Haro, 53'), Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pitu (Manel Gómez, 65'), Aday, Corominas, Ángel Sánchez i David Prats (Marc Pedraza, 46').

Gols: 1-0 Pedro (11', penal); 2-0 Iniesta (19'); 3-0 Thiago (23'); 4-0 Xavi (36'); 5-0 Tello (42'); 6-0 Isaac Cuenca (49'); 7-0 Thiago (55', penal); 8-0 Tello (65'); 9-0 Isaac Cuenca (80').

Àrbitre: José Luís González González (Castella i Lleó). Ha mostrat groga el visitant Lucas Viale (55').

Incidències: partit disputat al Camp Nou davant d'uns 56.480 espectadors. Nit agradable tot i ser una de les primeres de l'hivern. Partit retransmès per La Sexta i per TV3. Moragón i Manel Viale han completat la convocatòria de l'Hospi.

Som i serem l'Hospi | FC Barcelona - CE l'Hospitalet (dijous, 22:00 hores)

2011-12-22T00:06:00.001+01:00

"Podeu fer el que vulgueu; no importa com de complicat sigui. Pots fer-ho, podeu fer-ho. Per tant no us preocupeu: tanqueu els ulls i viatgeu per la vostra ment. Encara podeu arribar més lluny. Nedeu contracorrent, perseguint el vostre somni més salvatge. Perquè som imbatibles, sou imbatibles. No deixeu de sacsejar aquest lloc. No deixeu d'intentar-ho, de donar el millor de vosaltres mateixos. No us atureu, no us deixeu de moure. Demà valdrà tot, les bones vibracions es noten en la gent. Ho pots fer, ho podeu fer. Som imbatibles, sou imbatibles". És una traducció adaptada del tema 'Unbreakable', dels suïssos Sinplus. Una lletra, una temàtica que recull el sentit que ha de tenir el partit d'aquesta nit al Camp Nou per al Centre d'Esports l'Hospitalet. Quan (gairebé) tothom ens dóna per derrotats i es dedica a apostar quants gols ens cauran, 11 jugadors (els mateixos que el rival) tindran al seu davant l'oportunitat de la seva vida i evidenciar aquell manit tòpic futbolístic: "no hi ha rival petit". Fora conyes, l'empresa serà d'allò més difícil, però quan un viu de prop Ajuntaments pressumptament progressistes tancant mitjans de comunicació locals i públics utlitzant excuses lamentables sap que no hi ha limit, que igual que alguns malsons es fan realitat, hi ha somnis que acaben convertint-se en malsons per qui no els espera. I si no és així, seguirem dient que #somLHòstia.

El Barcelona
Dues són les incògnites que planegen sobre l'actualitat blaugrana. La primera, l'estat de la plantilla després del torneig disputat al Japó en els darrers dies i del viatge de tornada. Tant de bo totes les preocupacions que tinguessin la resta de mortals fossin aquestes, però vaja. L'altra, més important, és com inicia el club de Les Cortes la rentrée del Partit Popular al govern espanyol després que la presidència de Rodríguez Zapatero coincidís amb un dels períodes més fèrtils pel que fa a títols en tota la història del Futbol Club Barcelona. Sigui com sigui, l'equip entrenat per Josep Guardiola ha tractat d'aïllar-se d'aquest fet per preparar el difícil duel de demà davant l'Hospitalet, tercer classificat del grup tercer de Segona B (i no líder, com anunciava ahir la promo de La Sexta). Tothom té dret a equivocar-se, i més encara les grans cadenes que només baixen a les catacumbes del futbol per jugar al conte de l'equip humil per reversionar aquell "Benvingut Mister Marshall".

El Barcelona arriba a la cita de demà després d'endur-se el Mundial de Clubs de Futbol després de golejat l'Al Sadd qatarià a les semifinals (4-0) i el Santos brasiler a la final pel mateix marcador. Sorprèn que el tractament del partit de Copa de demà, similar al del Santos en paraules del tècnic local, no tingui el mateix reflex pel que fa als jugadors convocats. I és que fins a set jugadors blaugrana no seran demà sobre la gespa del Camp Nou... perquè tenen vacances. Curiós, si més no, que el concepte d'humilitat passi per tirar de peixos grossos a l'hora de defensar un 5-0 davant el Shakthar, el Betis o l'Almería però no a l'hora de defensar un 0-1 a la Copa del Rei. Com sempre, la lectura general, la dels mitjans afins al règim barcelonista serà tan interessada com esbiaixada, però no està de més recordar-ho, fer-hi una petita reflexió.

En resum, que amb Ibrahim Afellay i David Villa, lesionats de llarga durada com a baixes reals, Guardiola ha decidit tirar del filial per completar una convocatòria que a hores d'ara encara és una incògnita. Hi serà probablement Víctor Valdes, que es va perdre el partit d'anada per unes molèsties físiques de les quals se'n va recuperar l'endemà. En total, 11 jugadors del primer equip podrien ser de la partida, a sumar-hi 5 a escollir del filial o, fins i tot, del Juvenil de Divisió d'Honor, segon a la Lliga per darrere de l'Espanyol. Veurem, també, si l'aficionat barcelonista assisteix en massa al Camp Nou per agrair a l'equip el títol de campió del món de clubs aconseguit a diumenge al Japó i que tanta importància té (o almenys de cara a seguir el joc d'entrenadors rivals) o bé utilitzen l'excusa de l'horari, del dia entre setmana i de la final d'Acorralados: Perdidos en el Bosque per minimitzar la seva passió blaugrana que, evidentment, res té a veure amb la bona marxa de l'equip en els darrers anys.

Possible onze del Barcelona: Pinto, Muniesa, Piqué, Fontàs, Jonathan Dos Santos, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Rafinha i Thiago.

L'Hospi
Amb la il·lusió per bandera. És el lema que resava una pancarta de S'Hospitxosos en algun partit de play-off d'ascens de fa unes temporades i la motivació que la plantilla de l'Hospi ha de tenir a l'hora d'enfocar el duel de demà al Camp Nou. Per tots ells, llevat de David Prats, serà la primera vegada que hi disputin un partit oficial. Per tots ells, també, ha de ser el moment de buscar la història i el reconeixement etern a l'hora de donar el que seria sorpresa per a molts, el que seria la culminació d'un treball ben fet per uns pocs. Després de salvar un punt in extremis diumenge passat davant l'Atlètic Balears en partit de Lliga, el bon regust que va deixar el gol de falta d'Ángel Sánchez al 94' ha de servir d'empenta per cloure un any bo, realment bo tot i no poder haver disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante el passat curs.

El míster, Jordi Vinyals, ja va deixar clar que distribuiria la plantilla al llarg de l'eliminatòria per tal que tots els jugadors fossin titulars en, mínim, algun dels dos partits. Les baixes per lesió de Sergio Cirio i de Dani Guillén, l'únic que no s'enfrontarà als blaugrana ni a l'anada ni en el partit de demà, faciliten la tasca d'imagina una alineació que no diferirà en excés de la que podem trobar en els partits de Lliga regular, amb els veterans guanyant protagonisme respecte als joves i amb Sergio Castaño amb possibilitats d'entrar a l'onze inicial al lloc d'algun dels germans Viale. Un equip que sortirà en autocar de l'Estadi al voltant de les 8 del vespre per fer el curt trajecte que els durà al barri de Les Corts.

Possible alineació CE l'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Moussa, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Ángel Sánchez, Aday, Corominas, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
El castellanolleonès José Luís González González l'encarregat de dirigir l'encontre del Camp Nou, que serà televisat per TV3 i La Sexta, igual que la tornada. Inèdit a la història de l'Hospi, González González va néixer a la localitat de Fuentesnuevas (Ponferrada) fa 37 anys i actualment es troba en la seva tercera temporada com a col·legiat de la Lliga BBVA. Aquest funcionari lleonès (o millor dit, del Bierzo) ha dirigit un partit al Barcelona: el triomf el passat mes de gener davant del Málaga (4-1). Aquesta temporada ha xiulat ja vuit partits (7 de Lliga i l'Oviedo 0-1 Athletic de Copa del Rei) amb un balanç de quatre victòries locals, 1 empat i 3 victòries visitants que forçarien, mínim, la pròrroga en cas de repetir-se dijous vinent. Mitjana de grogues normal (5,125 per partit) i una única expulsió, a l'osasunista Satrústegui al camp de l'Espanyol (1-2). Per cert: González González ja ha actuat com a quart àrbitre en partits d'Europa League com ara l'Anderlecht 4-1 AEK Athínai i el Rapid Bucureşti 0-1 Legia Warszawa.

Miralls del passat, exemples de remuntada

2011-12-20T00:16:00.002+01:00

No serà fàcil, que quedi clar. Després del partit d'anada disputat a l'Estadi, l'Hospitalet afrontarà el partit de tornada dels 1/16 de final de Copa del Rei al Camp Nou amb el lleuger desavantatge de 0-1 al marcador. És a dir, que com a l'inici de l'eliminatòria segueix necessitant un gol per forçar, mínim, la pròrroga. L'empresa pot semblar, com diria aquell, molt i molt i molt difícil; fins i tot, alguns atrevits -que segurament desconeixen la història de matins, tardes i nits èpiques de l'Hospi- qualifiquin d'impossible el passi a vuitens de final del torneig del KO. Al davant el Barcelona, un prou bon equip que acaba d'emportar-se la Toyota Cup després de derrotar als sempre difícils Al-Sadd (Qatar) i Santos (Brasil) per 4-0. Però no tot han estat flors i violes pels del barri de Les Corts: l'Hospi no seria el primer equip d'inferior categoria en donar un ensurt al Camp Nou fins al punt de comprometre la classificació. En aquesta entrada, toca recordar aquests partits, qualificats com a gestes, i que han de ser el punt de partida per aconseguir el que pocs esperen: que el primer partit de 2012 sigui a l'Estadi i en partit de Copa.

2 de febrer de 2000 | FC Barcelona 0-0 CD Ourense
Vuitens de final de la Copa del Rei 1999-2000, partit de tornada al Camp Nou. L'equip que aleshores dirigia Louis Van Gaal rebia l'Ourense, aleshores cinquè classificat el grup 1 de Segona B després d'haver-se imposat a O Couto per 1-2 unes setmanes abans. Amb un equip de garanties, els catalans van ser incapaços de batre la porteria de Ramón i fins i tot van acabar veient perillar l'empat davant l'embranzida dels ourensans, dirigits per Alberto Argibay, en els darrers cinc minuts de partit. A la sala de premsa, Van Gaal reconeixia que el 0-0 era "decebedor", però que allò important era haver-se classificat. La curiositat arribava en el darrer canvi dels gallecs, on un migcampista càntabre anomenat Dani Cobo saltava al terreny de joc. Anys després, el mateix jugador acabaria militant al CE l'Hospitalet durant dues temporades.

FC Barcelona: Hesp, Puyol, Frank de Boer, Déhu, Bogarde, Xavi, Ronald de Boer, Luís Enrique, Simao (Mario, 66'), Dani i Figo.
CD Ourense: Ramón, Xurxo, Roberto, Chema, Lambea, Garitano, Alex (Conget, 56'), Djurjevic, Adolfo (Dani Cobo, 71'), Jorge Sánchez (Óscar Martínez, 64'), Juanmi.

16 de gener de 2001 | FC Barcelona 0-0 RS Gimnástica de Torrelavega
No es que l'arribada del nou mil·lenni li provés en excés als blaugrana jugant com a local davant d'equips de bronze. La nefasta experiència de l'any anterior davant l'Ourense va repetir-se davant la Gimnàstica i amb un risc d'eliminació superior. Després del 0-1 (Rivaldo) al partit d'anada jugat en un Malecón d'allò més enfangat, els càntabres, entrenats per Pepe Carrete, van quedar-se a la vora de donar la campanada davant els homes de Llorenç Serra Ferrer. Un altre exHospi, Mario Bermejo, va estar a punt d'avançar els de Torrelavega a la primera meitat amb un xut al pal de la meta de Pepe Reina. Al segon temps, els catalans van millorar sensiblement, tot i que dues contres dels blanc-i-blaus al tram final van estar a punt de forçar la pròrroga al feu blaugrana.

FC Barcelona: Reina, Gabri, Reiziger, Frank de Boer, Bermudo, Xavi, Petit (Rivaldo, 61'), Alfonso, Gerard, Dani i Zenden (Overmars, 46').
RS Gimnástica Torrelavega: Gonzalo, Bastida, Antonio Fernando, Ateca, Uribarri, Juanjo (Carlos, 84'), Docando, Camacho, Geli, Mario Bermejo (Iván, 84') i Chili.

2 de gener de 2008 | FC Barcelona 2-2 CD Alcoyano
El 0-3 del partit d'anada al Collao va deixar l'eliminatòria pràcticament vista per sentència. Eren setzens de final de la Copa del Rei 2007-2008 i els de Frank Rijkaard van acabar per deixar-se anar en una tarda plujosa i amb un Camp Nou amb uns 30.000 espectadors aguantant estoïcament. I això que els de Les Corts s'havien avançat ràpidament al marcador amb dos gols de Santi Ezquerro que situaven el global de 5-0 a l'eliminatòria. Els alcoians, però, d'acord amb el seu leit motiv van saber capejar el temporal i van esperar a la segona meitat per reaccionar i, primer amb un gol de penal de Perona i finalment amb un xut creuat d'Arnau aconseguirien un històric 2-2 que trencaria travesses i enfosquiria encara més el futur de Rijkaard a la banqueta del Camp Nou.

FC Barcelona: Oier, Víctor Sánchez (Marc Crosas, 61'), Thuram (Marc Valiente, 46'), Puyol, Sylvinho, Edmilson, Deco, Gudjohnsen, Ezquerro, Bojan i Giovani.
CD Alcoyano: Maestro, Barrena, Iturralde, Raúl Garrido, Carrión, Tasio, Sergio Mora, Barselleta (Burgueña, 61'), Moiña (Arnau, 83'), Diego Jiménez (Félix Prieto, 40') i Perona.
Gols: 1-0 Ezquerro (2'); 2-0 Ezquerro (10'); 2-1 Perona (69', penal); 2-2 Arnau (90').

A la recàmera queden històries inacabades: el 2-0 davant el Polideportivo Almería a la Copa 98-99, el triomf in extremis davant el Benidorm per 1-0 (amb Dani Guillén al camp) la temporada 2008-09 o el cèlebre 3-1 davant el Numancia de Miguel Ángel Lotina fa ja 15 temporades, amb aquell 0-1 de Barbarin al poc de començar el partit. Derrotes amb un regust dolç: dijous toca acabar la feina.

Fitxes tècniques i portades extretes de Mundo Deportivo

Això és EL fortí: és l'Hospitalet! | CE l'Hospitalet 2-2 Atlètic Balears

2011-12-18T13:57:00.005+01:00

Quina millor manera d'acollonir el Barcelona? Tant és que siguin campions d'Europa, del món o de l'univers. El sentiment de felicitat que envaeix l'Hospi i la seva afició en aquests moments és difícilment inigualable. S'ha hagut de recórrer a l'èpica, a l'estil Hospi per recuperar sensacions. La rauxa, l'ambició, l'atreviment i la il·lusió s'han vist premiats avui davant del millor equip del campionat. I no ho diem precisament per la classificació: l'Atlètic Balears, com diríem vulgarment, s'ha 'cascat' un partit enorme però s'ha acabat trobant amb un oponent encara més endollat. El gol de César Diop al 90 avançava l'Atlètic Balears i esfonsava l'Hospi, que veia com la imbatibilitat a l'Estadi estava més en solfa que mai. Ha hagut d'aparèixer Ángel Sánchez, el Muyayo, per impartir una nova lliçó de futbol i compromís i clavar una falta directament al fons de la xarxa. Corria el minut 94... És curiós com els fets es repeteixen: o és que ningú recorda el final del darrer partit del 2010 davant el Santboià i el gol d'Óscar Álvarez al descompte? Això, quan semblava que tal i com va passar fa 5 anys, l'Hospi perdria a l'Estadi el mateix matí que el Barcelona guanyava un títol mundial.

El gran mèrit de l'Hospi ha estat no assemblar-se en gairebé res al fosc equip que va jugar a Ontinyent diumenge passat. Al cap i a la fi, Ángel Sánchez ha acabat sent l'única novetat a l'onze en substitució de Corominas. L'entrada del grancanari ha aportat mobilitat atacant a l'equip, més variants i, especialment, la sensació que 'podien passar coses' en qualsevol situació. Però al davant hi ha hagut un equip ben plantat, ambiciós, amb cap i que ha sabut tirar de veterania en els moments claus del partit. Fidels al seu estil, l'Atlètic no ha renunciat a tenir la pilota i amb César Diop i Mathias com a homes destacats han fet més d'una malifeta a la defensa riberenca tot i que hem hagut d'esperar gairebé mitja hora per veure la primera ocasió amb cara i ulls.

I vist el resultat, millor que no hagués arribat: pèrdua de pilota de l'Hospi al centre del camp, recuperació de Perera i xutàs amb l'esquerra des de la frontal davant el qual Craviotto no hi podia fer res. Golàs (28'). El gol ha esperonat un Hospi que ha sovintejat molt més el terreny balearico en el darrer quart d'hora. Avisava Pitu al minut 33 amb una bona recuperació a la frontal de l'àrea, un millor control i un xut amb efecte que es perdia lleugerament per sobre del travesser de Biel Ribas. El porter visitant seria l'estrella en la gran ocasió riberenca al primer temps: córner picat per Pitu, rematada de cap de Rubén García al punt de penal i pentinada de David Prats que entre Biel i el pal evitaven el gol de l'empat (39'). L'opció també ha acabat d'animar l'afició, que avui ha fet costat a l'equip i ha cregut en les seves possibilitats.

Sense canvis al descans, el pas dels minuts ha donat pas a que Jordi Vinyals, avui sí, s'hagi mostrat d'allò més ambició tancant amb defensa de tres a la recerca de més presència ofensiva. Mitjançat el segon temps, Haro i Coro han entrat per Pedraza i Moussa. Això, d'altra banda, ha facilitat les contres de l'Atlètic: Peter perdonava el segon en desviar un xut de Perera, però es trobava amb la providencial intervenció de Manel Viale sota pals (51'). Mathias també gaudiria de dues accions als minuts 61 i 73, sense sort per l'extrem francès, però l'Hospi també tindria les seves opcions: Pitu feia lluir Biel amb un xut llunyà (62'), Aday (63') i Coro (80') xutaven desviat mentre que Lawal podria haver sentenciat un parell de minuts abans si no hagués estat per una brillant intervenció de Craviotto (78').

L'Hospi trobaria el seu premi al minut 83, després que Josu Galech sancionés amb penal una mà clara de Quesada dins l'àrea. Pratigol seria l'encarregat, amb gran classe, de transformar el penal (83'). El gol va fer creure en la possible remuntada, però la gerra d'aigua freda arribaria just al minut 90, amb una pèrdua de pilota de Prats al mig del camp, contra conduïda per Mathias i gran definició de Diop davant Craviotto (90'). L'1-2 duia el deliri entre els nombrosos aficionats de l'Atlètic a l'Estadi, davant l'alegria de la banqueta balearica. Però a l'Hospitalet els partits no acaben fins que l'àrbitre no xiula el final. Falta al minut 93 a la frontal de l'àrea comesa per Mathias: agafa la pilota Ángel Sánchez, visiona la porteria, el forat existent, selecciona xut... i deliri. Corria el 94 (com a Ontinyent), amb una jugada potser mal sancionada (com a Ontinyent). Per sort, aquest equip no ha estat el d'Ontinyent: aquest equip sí que ha estat l'Hospi. I quan és fidel a un estil, a unes idees, a una ambició i a l'èpica, aquest equip és (gairebé) invencible. Següent exemple? Dijous al Camp Nou: que tremolin!

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa (Corominas, 72'), Manel Viale (Castaño, 85'), Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Aday, Ángel Sánchez, Marc Pedraza (David Haro, 60') i David Prats.

ATLÈTIC BALEARS: Biel Ribas, Izquierdo, Brayan Angulo, Mantovani, Carlos Quesada, César Diop, Fullana, Peter (Abraham, 77'), Mathias Coureur, Antoñito (Lawal, 71') i Jesús Perera (Dani, 84').

Gols: 0-1 Jesús Perera (28'); 1-1 David Prats (83', penal); 1-2 César Diop (90'); 2-2 Ángel Sánchez (94').

Àrbitre: Josu Galech Apezteguía (Navarra). Ha mostrat groga als locals Lucas Viale (35'), Mathias (93') i als visitants Peter (74'), Quesada (82').

Incidències: partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 300 espectadors en un matí fred. Presència d'uns 50 aficionats de l'Atlètic. Encontre corresponent a la 18a jornada de Lliga del grup 3 de Segona B, darrera del 2011, amb presència de les càmeres d'IB3. A l'Hospi, Manel i Moragón han completat la convocatòria.

Autoavaluació | CE l'Hospitalet - Atlètic Balears (diumenge, 12:00)

2011-12-17T11:00:00.000+01:00

Crònica de l'assemblea ordinària d'ahir

Sí, molt bé, arriba el líder, l'Atlètic Balears. Un equip amb força pressupost i amb més noms que la Duquesa d'Alba. Tota una prova de foc pel que significa enfrontar-se amb un rival d'aquestes característiques però, sobretot, per posar a prova les sensacions d'un Hospi que més enllà d'una classificació gairebé excel·lent està donant mostres de debilitat en les darrers jornades en alguns aspectes que van més enllà de la tècnica. Cada soci, aficionat de l'Hospi podrà fer la seva valoració d'acord el seu grau d'exigència i amb el que li demani a l'equip, però que aquest Hospi no travessa el seu millor de joc és prou evident, tal i com han reconegut jugadors i cos tècnic. D'aquí que el partit, el partidàs de demà tingui més de revàlida pels riberencs, com a punt de partida per recuperar sensacions que no pas pels punts en joc, que evidentment seran d'allò més importants per no viure el Nadal amb l'Atlètic onze punts per sobre. Però insistim, més enllà del resultat, volem que passin coses, volem que aquest Hospi, el nostre Hospi faci el possible i part de l'impossible per ambicionar el màxim per molt que el premi no acabi sent el que tots voldríem. Perquè si som l'hòstia, ho hem de ser en tot moment. I per si això fos poc, torna a l'Estadi -en principi- Ángel Rodado Rodríguez, el botxí en aquell ascens frustrat davant el Rayo B.

L'Atlètic Balears
Podem parlar de Biel Ribas, de Chechu Dorado o d'Izquierdo. D'Antoñito, de David Sánchez, de Dani o del killer Jesús Perera, és clar. Però parlar de l'Atlètic Balears és parlar, sobretot, de jugadors 'invisibles', d'aquells que sense tant de nom ni currículum contribueixen de forma decisiva a fer d'aquest Atlètic Balears un equip imparable. Parlem de Xavi Ginard i alguna intervenció meritòria en moments crítics, de l'internacional andorrà Marc Vales, dels nigerians Lawal i Peter, de l'ex del Guadalajara Carlos Quesada o de dos joves de molta qualitat i encara més perill com són Thiago Benevides (ha deixat de ser Thiaguinho) i l'ex de l'Orihuela Mathias Coureur, un dels pocs fitxatges exòtics que ha sortit bé. I és que d'això va la cosa a l'Atlètic, de fer les coses bé, amb bona injecció de diners, però bé al cap i a la fi. El sentit comú després del descens fa tres temporades s'ha sabut canalitzar: l'arribada de Siviero amb la passada lliga ja començada va ser el punt d'inflexió per solidificar el projecte iniciat per Ángel Pedraza a Tercera i que va trontollar a l'època Milojevic. Per sort (seva), tot un històric del futbol balear torna a brillar, com recordava en Daniel Riera al 'Som de' de dijous passat. Imatge: futbolbalear.com

12 victòries, 4 empats i 1 única derrota és l'espectacular balanç d'un equip, l'Atlètic Balears, que aspira a situar-se ben a prop de les excel·lents primeres voltes que van protagonitzar el Girona (2007-08) i el Vila-real B (2008-09) en aquest mateix grup tercer. Un equip que no perd a domicili des del passat mes d'abril (3-1 a Sabadell) i que en aquesta Lliga ha sumat 18 de 24 punts possibles lluny de l'Estadi Balear: només el Dénia, l'Oriola i el Gandia han estat capaç d'esgarrapar punts als de la Via de Cintura, que curiosament s'ha enfrontat als 5 catalans restants com a local i s'estrenarà com a visitant a Catalunya a tocar del 2012. Precisament un català, el Lleida Esportiu (0-1), ha estat l'únic capaç de derrotar els de Siviero, que compten amb Jesús Perera (12 gols) com a assegurança golejadora i amb un Antoñito cada cop més entonat que ja acumula 5 dianes. Un dels punts d'atac ha de ser una defensa sòlida però alhora vulnerable, acostumada a viure tranquil·la quan l'atac soluciona la papereta i recolzada en les bones actuacions primer de Nico Bonis i després de Xavi Ginard i ara Biel Ribas. És a dir, rendiment a banda de qualitat i experiència.

Amb aquest panorama, pintar l'Atlètic Balears com el 'coco' del grup, per no dir de la categoria, resulta el més lògic. Com lògic és que Gustavo Siviero s'hagi de trencar el cap setmana rere setmana per triar entre tanta 'elegància' existent al seu vestidor. Heus aquí un dels mèrits, fins ara, del tècnic de Laguna Paiva: saber gestionar un vestuari aparentment ple d'egos pel bé de l'equip. Demà a l'Hospitalet, Siviero seguirà sense poder comptar amb el concurs del francès Nico Bonis, lesionat, però per contra recuperarà Brayan Angulo, un cop complert el partit de sanció. El dubte resideix en el concurs de David Sánchez, que arrossega molèsties al llarg de la setmana i serà dubte fins dissabte al matí, quan es faci oficial la convocatòria del quadre de la Via de Cintura.

Possible onze de l'Atlètic Balears: Biel Ribas, Izquierdo, Brayan Angulo, Mantovani, Quesada, César Diop, Fullana, Peter, Mathias Coureur, Antoñito i Jesús Perera.

L'Hospi

En el fons sap greu haver-ne de parlar perquè en línies generals la temporada de l'Hospi està resultant magnífica tant a la Lliga com a la Copa del Rei, però les formes de perdre a Ontinyent, de deixar escapar el rival viu diumenge passat no han agradat a la família riberenca. De ben segur que els jugadors i cos tècnic seran els primers mosquejats amb la situació i els primers interessats a reaccionar, a fer un partit a l'alçada del que esperem d'aquest equip pel que fa a factors més enllà de la tècnica i de l'encert. Després d'una primera part poc menys que indecent, l'Hospi no va saber trobar alternativa al mur que va plantar l'Ontinyent per evitar la derrota i va acusar una falta de recursos (un pla B) preocupant. El gol al descompte, més enllà de l'errada arbitral, va fer justícia d'acord amb el plantejament que es va fer del partit al Clariano.

La idea, però, serà saber canalitzar la ràbia continguda, les ganes de recuperar crèdit aquest diumenge davant d'un senyor rival que si d'alguna cosa no va mancat és d'experiència, de domini "d'altres futbols" i de controlar diferents tempos futbolístics. Serà el dia per recuperar el vestit de gala i lluir un joc efectiu que maximitzi els recursos d¡un Hospi que, en el cos a cos, no ha de témer el quadre de la Via de Cintura. Això sí, Vinyals no podrà comptar amb Sergio Cirio, que després de l'operació d'aquesta setmana en tindrà per un parell de mesos, ni amb Peque, que segueix arrossegant molèsties igual que Dani Guillén. Per la seva banda, Sergio Castaño estarà disponibles pel tècnic de Cardedeu, igual que un Ángel Sánchez que no va viatjar a Ontinyent per culpa d'una lumbàlgia.

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Aday, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre

Àrbitre debutant a la categoria. És la condició del jove navarrès (21 anys) Josu Galech Apezteguía, que la passada temporada va xiular 29 encontres al grup XV de Tercera Divisió (Navarra, evidentment) i que per primera vegada xiularà un partit tant de l'Hospi com de l'Atlètic Balears, acompanyat a les bandes pels col·legues de delegació, Íñigo Prieto López de Cerain i Miguel Ángel Vila Sánchez. Galech Apezteguía ja ha dirigit sis partits de bronze aquesta temporada (3 del grup tercer) amb un balanç de 3 victòries, 1 empat i 2 triomfs visitants. Curiosament, Iosu Galech encara no ha expulsat cap jugador en aquests sis partits i manté una mitjana de grogues força prudent pel que estem acostumats (4,5 / partit).

Els precedents
La de diumenge serà la sisena visita oficial (cinquena en Lliga i a Segona B) de l'Atlètic Balears a la nostra Ciutat. De moment, balanç més que positiu dels riberencs, que fins ara han guanyat els quatre partits de lliga regular que han disputat com a locals. L'única 'ensopegada' va ser l'any 1985, quan Hospi i Atlètic van empatar (1-1) en partit d'anada de la primera ronda de la Copa del Rei. Després, tres victòries idèntiques per 2-1 al segon tram dels anys 80 van donar pas a un llarg període sense enfrontaments que va arribar a la seva fi el passat curs, amb l'històric 5-0 que l'equip de Miguel Álvarez va endosar al de Gustavo Siviero en un partit marcat, més enllà del resultat, per l'ensurt que va donar Lawal en desmaiar-se, a banda de les dues expulsions del quadre mallorquí. Rememora aquest partit aquí..

Una assemblea plàcida

2011-12-16T22:59:00.003+01:00

Aquest vespre s'ha celebrat a les instal·lacions de l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet l'Assemblea Ordinària 2011 del Centre d'Esports l'Hospitalet, una 'reunió' sense cap tipus de novetats en què s'han aprovat els punts que apareixien a l'ordre del dia d'una forma unànima. Pobra assistència (uns 40 socis s'hi han donat cita), el més destacable més enllà dels números ha estat, d'una banda, la certificació de l'objectiu real del primer equip aquest exercici: disputar (amb garanties d'èxit) el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. L'altra, reconegut més de passada, ha estat l'assumpció de certa part de culpa pel que fa a la manca d'idees, de fórmules, a l'hora d'aconseguir una major massa social per l'entitat. I és que a una pregunta del soci riberenc Jaume Oromí sobre la xifra real de socis i abonats de l'entitat riberenca, la resposta del president de l'Hospitalet, Miguel García, ha situat aquest número al voltant dels 400 socis i en 100 el d'abonats, aproximadament. Ha estat una de les poques intervencions en el torn de precs i preguntes, en una Assemblea en què el soci ha escoltat més que no pas intervingut.

I és que la crisi econòmica i la influència que això té en la subvenció que rep l'entitat ha centrat part de les explicacions tant per part del Sr. García com del Secretari General riberenc, Salvador Cabezas. En primer lloc, s'han aprovat punts corresponents al passat exercici, entre ells el pressupost que, un cop saldat el balanç d'ingressos i de despeses deixa un superàvit de 398,11 euros. De tot el reguitzell de xifres, la més destacable (per negativa) han resultat els 19.360 euros que es van ingressar en concepte de taquillatge en els 20 partits oficials disputats a l'Estadi la passada temporada, una xifra que no arriba a cobrir les despeses d'arbitratge, poc per sota dels 30.000 euros anuals. L'altra xifra destacada és la dràstica reducció de la subvenció de l'Ajuntament de l'Hospitalet pel que fa a l'activitat esportiva i, especialment, la partida que suposava la subvenció per la gestió del camp.

Tots dos factors influeixen de forma decisiva en el descens pressupostari pel que fa als ingressos que es calculen per l'exercici 2011-2012, que se situen en els 735.801 euros, més de 200.000 euros menys respecte als ingressos de l'exercici anterior (947.226,63 euros). Aquesta reducció, però, comporta un reequilibri pel que fa a les despeses, que s'estimen força igualades a la quantitat d'ingressos esperada, resultant en un balanç negatiu que ara mateix se situa en els 2.099 euros però que en paraules del president és una predicció perfectament subsanable al llarg de la temporada. Del pressupost comentat anteriorment previst per la temporada 2011-2012, 554.300 van destinats al primer equip, tant pel que respecta a sous, dietes i primes com pel que respecta a despeses pròpies com ara desplaçaments, equipament esportiu, material, etc.

Som de... l'Atlètic Balears

2011-12-15T10:00:00.000+01:00

Des de la setmana passada els dijous al Blog de l'Hospi son sinònim de 'Som de...' una nova secció en què algú pertanyent al rival del cap de setmana ens parla del seu equip, del seu club i de quantes observacions vulgui fer sobre la categoria o el Centre d'Esports l'Hospitalet. A les portes del partidàs de diumenge a l'Estadi, el Daniel Riera, aficionat de l'Atlètic Balears i membre de la Penya Mecànic 1904 ens parla sobre els orígens de l'entitat de la Via de Cintura, la seva afició, l'Estadi Balear, la directiva, els jugadors i el moment actual que travessen i, fins i tot, parla de l'Hospi. És a dir, text complet per apropar-nos a la realitat del 'coco' del grup 3 de Segona Divisió B. I de retruc, l'etern record del considerat 'Heroi de Tudela': l'Ángel Pedraza.

Història
L’Atlètic Balears té les seves arrels aproximadament a l’any 1904, quan els treballadors de la companyia naviera “La Isleña Marítima” varen fundar el “Mecànic. F.C.”, i començaren a disputar partits amistosos a l’explanada ubicada davant la Catedral de Mallorca (“La Seu”), vora el “Moll de La Riba”. Agafaren els colors de la Companyia (blanc i blau), aprofitant les granotes de treball a les quals retallaren les cames i pintaren la franja blanca que caracteritzava els vells vapors. Després de varies fusions, es va produïr la definitiva. Corria l’any 1942 quan el C.D. Atlético i el Baleares F.C. varen unir els seus destins amb la condició de mantenir el nom del primer al davant i respectar els colors del segon.

Malgrat tot, però, el club seguia format per les classes més humils de la ciutat, basicament treballadors del sector metalúrgic, i això, juntament amb les repressàlies per haver anat a disputar (el “Baleares”) les Olimpiades Populars de Barcelona l’any 1936, crearien un estigma que, hores d’ara, encara arrossega dins la societat civil mallorquina, juntament amb la rivalitat històrica amb l’equip de les classes benestants i burgeses (Real Mallorca, antic Real Sociedad Alfonso XIII). Per aquests motius, entre d’altres, sempre ha caminat sobre la corda fluixa, amb èpoques millors (quatre temporades a segona divisió en les dècades dels 50 i 60) i èpoques pitjors (arribant a jugar a categoría regional preferent –equivalent a la primera catalana-).

L’afició
Els “balearicos” són, sense dubte, l’afició més calenta de l’illa. Com si la Història tengués un deute permanent amb ella, viuen cada partit amb tot el cor i cada triomf es gaudeix com si d’una final es tractés. Per contra, les èpoques dolentes també han provocat èxodes massius cap a tot arreu, excepte cap a l’estadi dels enemics naturals. Actualment la resposta és extraordinària (entrades d'entre 3 i 4.000 persones i fins i tot superiors), i la sensació de poder aconseguir les fites somiades és ben propera.

L’Estadi
L’Estadi Balear va ésser inaugurat el dia 8 de maig de 1960, amb les aportaciones econòmiques de dos mil seguidors, perquè l’antic camp de la barriada de Els Hostalets (camp de Son Canals) va quedar petit amb el trànsit de l’equip per la divisió de plata i més els propietaris dels terrenys no volien prorrogar el seu lloguer al Club. Ara, 51 anys després, és necessària una remodelació del mateix que, segons ens consta, començarà el proper estiu. El terreny de joc fa 102 x 68 metres, i actualment és de gespa artificial.

La directiva
El president del Club és Fernando Crespí, qui ja porta cinc anys al front del mateix, acompanyat a la vicepresidència per Bartomeu Sales (advocat), i Fernando Miró (empresari) entre d'altres. Pel que fa a la part econòmica, l’home fort és, sense dubte, Bartomeu Cursach, empresari de l’oci (discoteques, restaurants, etc…) que ha fet possible la construcció d’un equip de garanties a través de la seva empresa de representació de jugadors Inverfutbol.

L’equip ... i els resultats
De la mà de l’entrenador (Gustavo Siviero –segon any al club-) i del preparador físic (Juan Manuel Alfano –segon any al club-), ambdós argentins, s’ha iniciat un projecte engrescador. Amb jugadors que han militat a primera divisió (Antoñito, Jesús Perera, David Sánchez, Dani Martín, Javier Dorado, José Izquierdo i Brayan Angulo), a Segona Divisió (Biel Ribas i Nico Bonis) i d’altres també internacionals amb les seleccions dels seus respectius païssos (Marc Vales amb Andorra, Lawal Amb Nigèria), la plantilla actual és un luxe. Sembla, a més a més, que hi ha compromís per la seva part per tal d’aconsseguir l’ascens. Queda molta lliga, però de moment caminen amb pas ferm. I és que l’equip és el líder de la categoría, amb 40 punts i només una derrota (a casa, contra el Lleida). Encara que queda molt calendari per disputar, però la inmillorable posició dóna molta confiança per tal de finalitzar en posicions de play-off i, si és posible, com a líder.

El CE l’Hospitalet
És, sense dubte, el rival a batre. De la mà de Miguel Álvarez (qui després deixaria el Club) va aconseguir la passada temporada una remontada històrica i es perfila, a priori, com l’únic equip capaç de disputar el títol a l’Atlètic Balears. Té jugadors de gran qualitat i ja la passada temporada va passar per damunt de l’Atlètic Balears (5-0), amb un joc elèctric i de constant circulació de l’esfèric, amb un gran Cirio i amb una sensació de solidesa que enguany han demostrat des de l’inici del campionat.

El darrer cop que l’Hospitalet va visitar l’Estadi Balear l'emoció va embargar profundament els jugadors dels dos equips i l’afició local, després de recordar tots junts la figura d'Àngel Pedraza, el darrer entrenador que ha aconseguit un ascens per a l’Atlètic Balears i que, malauradament, ens va deixar. La seva vídua –Sara- i la seva filla –Anna- solen venir amb freqüència per l’Estadi, i fa poques setmanes es va celebrar el primer “Memorial Àngel Pedraza” a l’Estadi Balear, amb la disputa del partit de veterans entre les formacions de l’Atlètic Balears i el FC Barcelona. L’Hospitalet gaudeix de les qualitats de l’altre membre de la familia Pedraza –en Marc-, què de bon segur portarà als gens la qualitat tècnica i tàctica del seu pare. També des d’aquí volem fer esment a les instalacions modèliques del nostre rival.

L'Estadi de Futbol de l'Hospitalet és sense dubte un exemple de les passes a seguir per una remodelació. Dues plantes amb molta verticalitat, que no fan allunyar-se el públic de la part més alta, terreny de joc de grans proporcions i en bon estat permanent. Això, juntament amb un perímetre ample i envoltat d’instal·lacions esportives diverses (futbol, rugby, petanca, etc) fan de l’estada un esdeveniment esportiu en el sentit més ample de la paraula.

Daniel Riera
Penya Mecànic 1904

González González xiularà el Barcelona-Hospi de Copa del Rei

2011-12-13T15:18:00.003+01:00

La RFEF ha publicat aquest matí la llista d'àrbitres per xiular els partits de tornada de 1/16 de final de la Copa del Rei, partits que es disputaran entre el 20 i el 22 de desembre. Evidentment, com no podia ser d'altra manera, el partit entre el Barcelona i l'Hospi es jugarà el dia 22 de desembre, dijous, a les 10 del vespre, de tal manera que els blaugrana tindran un dia més per descansar del seu viatge al Japó (com si anessin amb Ryanair). Sigui com sigui, serà el castellanolleonès José Luís González González l'encarregat de dirigir l'encontre del Camp Nou, que en principi serà televisat per TV3 i La Sexta, igual que la tornada. Inèdit a la història de l'Hospi, González González va néixer a la localitat de Fuentesnuevas (Ponferrada) fa 37 anys i actualment es troba en la seva tercera temporada com a col·legiat de la Lliga BBVA. Imatge: recreativistas.com

Aquest funcionari lleonès (o millor dit, del Bierzo) ha dirigit un partit al Barcelona: el triomf el passat mes de gener davant del Málaga (4-1). Aquesta temporada ha xiulat ja vuit partits (7 de Lliga i l'Oviedo 0-1 Athletic de Copa del Rei) amb un balanç de quatre victòries locals, 1 empat i 3 victòries visitants que forçarien, mínim, la pròrroga en cas de repetir-se dijous vinent. Mitjana de grogues normal (5,125 per partit) i una única expulsió, a l'osasunista Satrústegui al camp de l'Espanyol (1-2). Per cert: González González ja ha actuat com a quart àrbitre en partits d'Europa League com ara l'Anderlecht 4-1 AEK Athínai i el Rapid Bucureşti 0-1 Legia Warszawa.

Menys que res | Ontinyent CF 1-0 CE l'Hospitalet

2011-12-11T18:57:00.005+01:00

Una dada egòlatra defineix el partit que vam viure ahir al Clariano: habitualment dediquem cinc paràgrafs a les cròniques: un d'introductori i dos per a cada part. Ahir a Ontinyent van passar tan, però tan poques coses que avui en farem prou amb tres. Primera part infumable i segona part d'importència i espessor. De fet, van passar tan poques coses en 92 minuts minuts que al 93è minut Gallego Gambín va equivocar-se en assenyalar una falta inexistent de Manel Viale sobre Kikín... dins l'àrea. Penal injust (hem de dir que al camp ens ho va semblar) i gol al descompte en, pràcticament, l'únic xut entre els tres pals en tot el partit... per part dels dos equips. I és que més enllà de la cruel derrota, made in Hospi, el pitjor és la sensació de nul·la creativitat i arribada, la desesperant manca d'ambició i tensió de la primera partit i l'excessiva previsibilitat al segon temps. Tot això amanit amb una defensa numantina de l'Ontinyent arran de l'expulsió d'Óscar López als dos minuts de la represa. Al minut 90 era empat (just) a no res. Al final encara va ser pitjor: derrota inesperada però que ha de servir com a punt d'inflexió per un equip que té el motor gripat en els darrers partits.

Un canvi, obligat, a les files de l'Hospi. Tornava Moussa a l'onze inicial en substitució de Dani Guillén, que s'havia quedat a l'Hospitalet amb molèsties físiques. La primera part d'ahir al Clariano va ser de les que fan època i no precisament pel (bon) futbol que s'hi ha veure. En alguns moments, entre el silenci de la parròquia valenciana i la tranquil·litat amb què tots dos equips semblaven afrontar el partit teníem la sensació de viure un partit de pretemporada a 8ºC de temperatura. Vam haver de ser molt generosos, massa, per anotar alguna acció de perill: l'afortunat va ser Juan Navarro, que una acció plena d'atreviment (amb ironia, és clar), va provar sort amb un xut des de la frontal que Craviotto no tindria cap problema en blocar (28'). Per l'Hospi, res de res: problemes a la darrera passada, al darrer control que fins i tot evitaven la creació d'ocasions. I quan no passava res d'això, eren els laterals de l'Ontinyent els encarregats de guanyar la partida als extrems riberencs.

Començàvem la segona part amb l'expulsió d'Óscar López, clara, en veure la segona groga (47'). Els de Granero van cedir terreny a un Hospi que va monopolitzar el control de la pilota però no va gaudir de cap profunditat. Només Aday va poder rondar el gol amb l'únic xut a porteria fruit d'una acció individual que blocaria Alberto (51'). La resta? Xuts de falta desviats de Lucas Viale (48') o de Pitu (66') i un altre xut que marxaria per sobre del travesser per part del migcampista gironí de l'Hospi, un dels menys foscos en el dia d'ahir (70'). Una de les poques armes per sorprendre l'Ontinyent, Haro, només va gaudir de 18 minuts tot i que tampoc va estar massa lluït. Ho va estar més que el murcià Gallego Gambín, que al temps de descompte picava en una acció de murri de Kikín i assenyalava penal pel quadre local. Álex Cacho agafaria la responsabilitat de llançar i transformar el penal per donar un triomf tan sorprenent com agònic als ontinyentins (94'). Sí, podem parlar d'errada arbitral i fins i tot de marcador injust. I fins i tot el partit d'ahir el podríem haver perdut igual. El problema, bàsicament, és la manca de recursos per generar accions de perill, el no tenir la sensació que poguessin passar coses per canviar el rumb del marcador. I diumenge, ve l'Atlètic Balears a l'Estadi.. (12:00 hores, IB3).

FITXA TÈCNICA

ONTINYENT CF: Alberto, Diego Alegre, Álex Cacho, Óscar López, Mansilla, Juan Navarro, Urrea (Borja, 89'), Carlitos (Forte, 75'), Kikín, Javi Salero i Bardolet (Raúl Muñoz, 52').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Corominas, Aday (David Haro, 72'), Marc Pedraza (Manel Gómez, 85') i David Prats.

Gol: 1-0 Álex Cacho (94', penal).

Àrbitre: José Joaquín Gallego Gambín (Múrcia). Ha mostrat grogues al local Álex Cacho (94') i als visitants Rubén García (21'), Hammouch (79') i Viale (93'). Ha expulsat el local Óscar López amb doble groga (36' i 47').

Incidències: partit de la 17a jornada del grup tercer de Segona Divisió B disputat al Camp del Clariano davant d'uns 1.200 espectadors. Partit televisat per Esport3 i NouDos. Tarda força fresca en la vuitena visita de l'Hospi a la capital de la Vall d'Albaida. Moragón, Pol Llonch i Castaño han completat la convocatòria riberenca.

Volem seguir sent nobles | Ontinyent CF - CE l'Hospitalet (diumenge 17:00)

2011-12-09T22:37:00.001+01:00

Això s'acaba. I no estem parlant de l'any 2011, que si bé és cert que ja toca a la seva fi (Atlètic Balears i Barcelona esperen a l'horitzó riberenc) no és l'objecte de la frase inicial. Si no hi ha un canvi de darrera hora -res ho fa sospitar a dia d'avui- el de diumenge al Clariano seria el darrer partit que enregistraran les càmeres de Televisió de l'Hospitalet després de més de 10 temporades voltant per tota Espanya seguint les aventures de l'Hospi. Serà també, probablement, la darrera retransmissió forània que Ràdio l'Hospitalet faci del nostre estimat Hospi després d'anys, molts i molts anys de viatjar en tot tipus de condicions, per tota la geografia espanyola i tractant de traslladar la passió per l'Hospi a aquells que érem a la nostra ciutat, patint des de la distància. Més enllà de l'aspecte esportiu, és el tram final d'un punt i a part. Perquè el que de debò és insostenible és deixar una ciutat com l'Hospitalet (segona en nombre d'habitants i una de les darreres pel que fa a la classe política) apagada, sense cap mitjà (amb cap i peus) que informi de tot allò que succeeix a la nostra ciutat. Per això i, perquè peti qui peti, som L'Hòstia, diumenge toca profanar el Clariano, toca vibrar amb el que de debò ens mou.

L'Ontinyent
Si les coses no van precisament bé en alguns àmbits de la nostra ciutat tampoc podem dir que les aigües baixin tranquil·les a la capital de la Vall d'Albaida. Amb el tancament d'Ontinyent Digital, Hit Radio i Ritmo FM el passat estiu a causa de la crisi, a l'entitat blanc-i-negra les coses tampoc marxen massa bé en l'aspecte econòmic. Dos rivals consecutius i dos rivals amb problemes extraesportius; menys preocupant sembla el cas ontinyentí en comparació amb el de l'Sporting Mahonés, però als jugadors valencians encara se'ls deu alguna que altra mensualitat. De fet, el retard en l'abonament de les nòmines ja ha provocat algun acte de protesta com ara le negativa a entrenar i alguns comunicats i rodes de premsa per denunciar la situació. Evidentment, aquesta precària situació extraesportiva ha acabat afectant el recorregut esportiu de l'equip, que tot i ser relativament a prop de la zona noble de la Lliga té serioses dificultats per treure alguns partits endavant. A això hi hem d'afegir la plaga de lesions que afecta l'equip dirigit per Roberto Granero, extècnic del Benidorm (porta dos descensos consecutius). Imatge: futbolaragones.com

Una dada és prou il·lustrativa per completar l'anàlisi que dijous passat ens feia en Toni Tortosa des de terres valencianes: Granero ja ha utilitzat fins a 25 jugadors en el que portem de temporada, una dada sorprenent si tenim en compte que no es tracta d'un equip filial. Per sort, els jugadors del planter estan traient les castanyes del foc en certs moments, igual que jugadors com Mansilla i Carlitos, arribats a darrera hora o amb la temporada ja començada. I és que poc o res té a veure la plantilla actual amb la de l'any passat: només sis jugadors segueixen del curs anterior, amb una important arribada d'ex jugadors de l'Alacant (Forte, Urrea, Javi Salero o el porter Alberto en són exemples). Precisament Salero i Dani Bardolet (cedit pel Mallorca) siguin dos dels homes a seguir en un equip. Equip 'espectacular' pel que fa a l'aspecte golejador (quart més golejador i setè més golejat), ha sumat 16 de 24 punts possibles al Clariano, on només hi han guanyat el Gandia (0-2) i l'Atlètic Balears (2-3). Imatge: futbolaragones.com

Atents a l'efectivitat golejadora de Javi Gómez (que no serà de la partida en principi), màxim golejador de l'equip amb 6 gols, Kikín amb 5 dianes i Carlitos amb 4 també seran homes a tenir en compte en un conjunt, insistim, perillós en atac però vulnerable a la rereguarda. L'altra incògnita seran les baixes amb què compti Granero, ja que no es preveia que pogués recuperar massa homes que ja no van viatjar a Terol diumenge passat. Per redimir els pecats del 4-0 de diumenge a Pinilla sembla que Granero no podrà comptar amb els lesionats Fali, Gonzalo, Santos, Borja, Fernando Béjar i Javi Gómez. Amb un panorama tan desolador, la única alegria corre a càrrec de Diego Alegre, que retornarà després de complir partit de sanció a Terol el passat diumenge.

Possible onze inicial de l'Ontinyent: Alberto, Verdejo, Álex Cacho, Óscar López, Mansilla, Juan Navarro, Urrea, Carlitos, Kikín, Javi Salero i Bardolet.

L'Hospi

El triomf diumenge passat davant l'Sporting Mahonés per 2-0, més enllà de la dificultat de l'empresa i de la imatge (millorable) que va transmetre l'equip ha de servir com a punt d'inflexió per recuperar el to i la confiança que van otorgar les 7 victòries consecutives. Amb les vacances a l'horitzó i els partits davant l'Atlètic Balears i el Barcelona en un termini mitjà, el partit de demà a Ontinyent és a hores d'ara el més important, el que permetrà afrontar el rush final d'aquest 2011 amb molt per guanyar i ben poc a perdre i amb l'ànim de seguir retallant punts a un Atlètic Balears tan intractable com obligat a ser-ho. No serà, com sempre diem, una empresa fàcil això de guanyar a domicili: més encara quan l'Ontinyent, immers en problemes econòmics, necessita netejar la seva imatge després de perdre per 3-0 a la Copa Federació fa 10 dies i caure per 4-0 diumenge passat a la Lliga, en totes dues ocasions al camp de Pinilla.

No hi serà, però, l'autor del gol de l'Hospi al Clariano l'any passat. Amb una lesió al peu que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc fins l'any 2012, Sergio Cirio es confirma com una de les dues baixes amb què comptarà Jordi Vinyals de cara al partit de demà. L'altre jugador que es quedarà a casa per motius físics és Sergio Castaño, que tot i jugar dimecres l'amistós davant el Santboià encara no es troba en condicions per afrontar un partit de l'exigència del duel d'Ontinyent. A banda de Castaño i Cirio, Vinyals haurà de descartar tres jugadors més per conformar la convocatòria; llevat de canvis, sembla que Toni Vela, Pol Llonch i Albert Vega 'Peque' es podrien quedar a l'Hospitalet.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Corominas, Aday, Marc Pedraza i David Prats.

L'àrbitre

Un vell conegut de l'Hospi torna a creuar-se en el camí riberenc. José Joaquín Gallego Gambín, col·legiat murcià de 27 anys i que fa dues temporades va xiular el partit d'anada de la tercera eliminatòria del play-off d'ascens entre l'Almería B i l'Hospi, que es va saldar amb 1-1 final i amb Cristian Lobato expulsat (sí, llegiu bé, expulsat). És l'únic precedent amb Gallego Gambín, ascendit a Segona B aquesta temporada i que demà al Clariano estarà acompanyat pels seus assistents, companys de delegació, Pedro Murcia Gómez i Antonio Robles Martínez. Serà el sisè partit que el murcià dirigeixi aquesta temporada després de 2 victòries locals, 1 empat i 2 victòries visitants en què ha tingut un promig de 5 grogues per encontre i ha expulsat 3 jugadors. De totes les actuacions, la més fluix sens dubte va ser la primera, a Paterna, en un València Mestalla 3-3 Lleida Esportiu en què va perjudicar el filial, que va acabar amb 9 jugadors veient com els lleidatans gaudien de dos penals dubtosos a favor.

Els precedents

L'històric dels emparellaments entre l'Ontinyent i l'Hospitalet, que s'ha desplaçat fins a 7 vegades per jugar al Clariano, només ens deixa una victòria (2-4, temporada 98-99); la resta d'enfrontaments s'han saldat amb tres victòries ontinyentines i tres empats, amb 11 gols de l'equip valencià per 9 dels riberencs, gairebé la meitat dels quals van arribar el 18 d'octubre de 1998 mitjançant Diego (2), Juli i Peri. El darrer precedent, de record dur, ens fa viatjar al passat mes d'abril, quan Óscar García va capgirar a la represa el gol inicial de Sergio Cirio, que havia avançat l'Hospi en una bona primera meitat. A la segona, però, les coses van canviar i el exdavanter del Leganés va convertir un triomf valuosíssim en un malson que va impedir l'Hospi sumar tres punts cabdals per disputar el play-off d'ascens.

Som de... l'Ontinyent

2011-12-08T10:00:00.000+01:00

Encetem secció periòdica al Blog. A "Som de..." cada setmana hi trobareu un escrit, una opinió, una introducció, una reflexió d'algun aficionat, jugador, tècnic... en definitiva, d'algun representant del rival de l'Hospi de la mateixa setmana. Per tant, com és evident, l'estrena del 'Som de..." la fa des de terres valencianes en Toni Tortosa, un dels encarregats d'una gran web del #2bg3: Aficionats de l'Ontinyent.

Un Ontinyent amb les ales tallades

Abans, al club de la Vall d'Albaida es parlava de futbol i en comptades ocasions de diners. Ara, els deutes s'han convertit en una epidèmia difícil de combatre, igual que les lesions dels jugadors. Només la professionalitat dins del camp i la força d'una afició que no renuncia a El Clariano, són les armes en el camí cap a la victòria.

El destí del conjunt blanc i negre es bifurca en el passat fa només dos temporades, quan l'equip va acariciar la categoria de plata. Des d'aleshores els moments s'han fet cada vegada més difícils i els propers mesos seran dels més importants per salvar l'existència de la institució.

En el plànol esportiu, la planificació amb una plantilla curta deguda a la reducció de pressupost, fa que Roberto Granero afronte cada encontre baix mínims d'efectius. I gràcies, gràcies que més d'un jugador "pensat" per al filial, ha estat a l'alçada per al primer equip i no s'ha arribat a aquesta situació molt abans.

Al remat, la lliga de l'Ontinyent es juga al Clariano amb la seua afició. És la principal esperança per plantar cara als rivals, no serà fàcil el proper diumenge davant un Hospitalet que ha arribat a la zona alta per quedar-s'hi.

Toni Tortosa
Aficionats de l'Ontinyent

Esperant el Clariano | CE l'Hospitalet 2-3 FC Santboià

2011-12-07T20:15:00.002+01:00

Resum del partit (Televisió de l'Hospitalet)

L'Hospi ha perdut aquesta tarda per 2-3 davant el Santboià en un partit d'entrenament que ha enfrontat tots conjunts a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Partit sense res en joc, ple de provatures a l'Hospi però que s'ha escalfat en certs moments per culpa d'algunes friccions innecessàries i de detalls fora de lloc per alguns jugadors, com ara entrades massa dures pel tipus de partit. Un partit que ha tingut una primera partit força moguda que ha tingut el gol d'Ángel Sánchez com a primera acció destacada: corria el minut 17 quan el grancanaria recepcionava una assistència d'Aday i des de mitjana distància enviava el seu xut lluny de l'abast d'Èric (17'). Instants després, Marc Pedraza ha fallat un gol cantat enviant la pilota als núvols. I com sempre, del possible 2-0 s'ha passat al gol rival amb una bona diana de Cano amb un xut creuat des de la frontal (25'). No hem arribat al descans amb les taules, ja que l'exHospi Jordi Martínez ha clavat un autèntic golàs (41') que aixecat algun que altre aplaudiment entre els pocs aficionats que hi havia a l'Estadi aquesta tarda.

El mateix Jordi Martínez ha ampliat la seva venjança particular definint una acció atacant visitant el poc de començar el segon temps (1-3, 46'). Ha estat un segon temps amb canvis i menys ritme que a la primera meitat, una represa que ha permès veure la participació d'homes del planter com Héctor Poncelas i Pedro Baena, així com del central Alan Liesgang, que ha disputat tot el partit. Abans del final, però, l'Hospi ha reduït distàncies amb un penal que ha transformat de forma magistral Toni Vela, que d'aquesta manera s'estrena com a golejador riberenc encara que sigui en un amistós. D'aquesta manera, l'Hospi ha afegit un plus de competitivitat amb aquest partidet per preparar el complicat partit a Ontinyent diumenge vinent (17:00, Ràdio l'Hospitalet). Per cert, gràcies a Bernat Monzó per l'ajuda a l'hora de completar l'alineació del Santboià.

Fitxa tècnica

CE l'Hospitalet: Moragón, Pol Llonch, Moussa, Alan, Castaño (Lucas Viale, 77'), Manel Gómez, Ángel Sánchez (Marc Pedraza, 77'), David Haro, Aday (Héctor Poncelas, 77'), Toni Vela i Marc Pedraza (Pedro Baena, 46').

FC Santboià: Èric, Joel, Jose, Erencia, Álvaro, Heredia, Pedro, Tonet, Cano, Jordi Martínez i José Javier. També han jugat: Manel, Isaac, Javi, Guillem Cornellà, Venzal, Marc Masip, Peter, Raúl Pradas i Romero.

Gols: 1-0 Ángel Sánchez (17'); 1-1 Cano (25'); 1-2 Jordi Martínez (41'); 1-3 Jordi Martínez (46'); 2-3 Toni Vela (79', penal).

Àrbitre: Dani Casado (2n entrenador de l'Hospi).

Incidències: partit jugat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant de... pocs espectadors, la veritat. El Santboià ha jugat amb les dessuadores d'entrenament i llevat d'alguna excepció, els jugadors han saltat al camp sense protecció a les cames. Presència d'aficionats del Santboià (i de l'Hospi, evidentment).

Futbol entre festes | CE l'Hospitalet - FC Santboià (dimecres, 16:30)

2011-12-07T00:52:00.005+01:00

Avui a la tarda (16:30), el Centre d'Esports l'Hospitalet s'enfrontarà al FC Santboià en un partit amistós per preparar l'important i complicant desplaçament del cap de setmana al camp de l'Ontinyent. Serà una bona oportunitat per veure en acció els jugadors menys habituals, per recuperar sensacions en jugadors com Sergio Castaño i per tractar de recuperar sensacions pel que fa a l'efectivitat golejadora. En principi, Vinyals comptarà també amb alguns jugadors del Juvenil de Lliga Nacional per participar en el duel davant els santboians. Els de Miguel López, relleu de Paco Clos a la banqueta vermella, són catorzens a la Lliga de Tercera i els ha costat adaptar-se després del descens de l'any passat; un equip, el Santboià, que compta a les seves files amb quatre exriberencs com són José García, Tonet, Raúl Pradas i Jordi Martínez. La cita, demà a dos quarts de cinc de la tarda a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet.

Retorn a la victòria | CE l'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés

2011-12-04T13:51:00.009+01:00

Resum del CE l'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés (Televisió de l'Hospitalet)
Les dades de la 16a jornada del #2bg3 al Blog de l'ARA
Crònica de l'Hospi Juvenil 3-1 Jàbac i Terrassa

Retorn a la 'normalitat'. L'Hospi ha tornat a sumar tres punts d'una tacada després de derrotar l'Sporting Mahonés aquest migdia en un partit no massa lluït i que ha tingut en el marcador final el millor per als riberencs. Els de Vinyals, de nou mancats de continuïtat, han trobat massa dificultats a la primera meitat per obrir la defensa menorquina, únicament preocupada per defensar l'empat a zero inicial. A la represa, el cansament visitant i la major ambició local han canviat la decoració i dos gols de Marc Pedraza i de David Prats han fet imposar la lògica que dictava la classificació i que el mateix partit ja començava a posar en dubte. Després, Hospi i Sporting han semblat signar un pacte de no agressió que ha dut el partit cap al final sense massa més ensurts. Amb aquest 2-0, l'Hospi suma la sisena victòria del curs a l'Estadi, la primera que no es produeix per la mínima i retalla distàncies amb un Atlètic Balears que ha empatat sense gols a Dénia (0-0). Els de Vinyals, que diumenge vinent visitaran l'Ontinyent, viuran la setmana en segona posició, cinc per sobre del cinquè classificat passi el que passi aquesta tarda a Reus.

Un canvi, força sorprenent, a l'onze inicial. Moussa deixava de ser l'únic jugador de camp en haver jugat tots els minuts tant a la Lliga com a la Copa i donava pas a Dani Guillén, que es vestia de curt a l'Estadi per primera vegada, segons Vinyals, per donar participació a tota la plantilla i premiar la bona tasca de Guillén als entrenaments; al partit, el lateral extremeny ha tingut una actuació correcta dins del nivell general de l'equip, tot i que tampoc no ha tingut massa feina en l'aspecte defensiu. Aday i Marc Pedraza tornaven a ser titulars i l'ex del Sant Andreu ha estat un dels més actius en una primera meitat de domini riberenc però sense massa ocasions clares. Les primeres, de fet, han arribat a pilota aturada amb dos llançaments de falta de Lucas Viale (8') i de Pitu (16') que han marxat desviats per poc sense que Oliver hagués d'intervenir. També a pilota aturada, Manel Viale ha disposat d'una gran ocasió en rematar de cap un córner botat per Pitu, però la pilota s'ha acabat perdent a l'esquerra de la meta balear (23').

L'ocasió més clara per l'Hospi ha arribat a la següent acció, després d'una bona passada interior de Marc Pedraza cap a Cirio, que arribant des del darrere s'ha plantat tot sol davant Oliver, però la presència del porter hospitalenc ha incomodat Cirio, que ha rematat per baix i fregant el pal esquerre (24'). Minuts després, Cirio abandonaria el camp amb una possible fractura al cinquè metatarsià per acabar donant entrada a Corominas. Coses de l'atzar, l'Hospi ha perdut intensitat i concentració i ha permès que l'Sporting tingués alguna acció de perill; la més clara, sens dubte, una rematada als núvols de Sergio Martínez en una pilota morta dins l'àrea gran de l'Hospi (33'). Una gota al desert, ja que els maonesos han seguit practicant una defensa gairebé numantina a la recerca d'un puntet miraculós.

La segona meitat, sense canvis a cap dels dos equips, començava amb forces renovades per un Hospi que tancava el rival al seu camp; tot i això, Oliver vivia tranquil i fins al deu de la represa Corominas no va provocar perill amb un xut desviat després d'una bona acció individual i posterior centrada d'Aday (54'). És més: gairebé sense voler-ho, l'Sporting s'hauria pogut avançar amb un llançament de falta llunyà de Ton Alcover que estava a punt de sorprendre Craviotto amb un estrany sobrebot que obligava el meta lleidatà a enviar la bola a córner (55'). L'ensurt va esperonar un Hospi que als pocs minuts obria la llauna amb una boníssima de David Corominas veient l'arribada de Marc Pedraza des de segona línia; control del '8' de l'Hospi i magnífica resolució, per baix, per batre Oliver, situar l'1-0 i dedicar la diana al seu fill i al seu pare (61').

L'1-0 feia mal a l'Sporting, mancat de confiança per tota la situació extraesportiva. El de Borsot, fluixos en atac, van estar a punt d'encaixar el segon en una doble ocasió d'Ángel Sánchez i de Marc Pedraza que acabava per sobre del travesser després d'un primer rebuig de punys d'Oliver (69'). Després d'un doble canvi ofensiu als maonesos, però, l'Hospi sentenciaria el partit amb una bona recuperació de pilota, acció entre Ángel Sánchez i Pitu, passada en diagonal del saltenc cap a Prats que resolia deliciós, per sota, batent Oliver a l'hora que Capó el travava per darrere (73'); sisena diana de Pratigol a la Lliga. Aquí s'acabava el partit, ja que l'Sporting ho intentaria amb molt més cor que cap però sense encert, tot i que Arkaitz demanava penal en una caiguda davant Hammouch. D'aquí al final, Corominas disposaria d'una altra ocasió per fer el tercer però el seu xut marxava desviat (88'), mentre que Pulido Santana perdonava la segona groga a Pitu en una falta tan clara com innecessària; tot s'ha de dir, però, i al primer temps l'àrbitre canari perdonava l'expulsió al visitant Carlos Barreda per una acció encara més infantil.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García (Ángel Sánchez, 62'), Marc Pedraza, Cirio (Corominas, 31'), Aday (David Haro, 71'), Pitu i David Prats.

SPORTING MAHONÉS: Oliver, Barreda, David Sánchez (Micaló, 85'), Raúl Capó, Biel Medina, Sergio (Ignasi, 70'), Joan Barber, Genís, Nacho del Moral, Ton Alcover i Toni Corbella (Arkaitz, 70').

Gols: 1-0 Marc Pedraza (61'); 2-0 David Prats (73').

Àrbitre: Juan Luís Pulido Santana (Las Palmas). Ha amonestat els locals Marc Pedraza (4'), Hammouch (63') i Pitu (81') i els visitants Joan Barber (8'), Barreda (43'), Toni Corbella (58') i David Sánchez (68').

Incidències: partit de la 16a jornada del grup tercer de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. Matí assolellat però fredot; onzena visita de l'Sporting a l'Hospitalet. Els jugadors de l'Hospi han saltat al terreny de joc vestint unes samarretes en contra del tancament dels mitjans de comunicació públics de la Ciutat. A l'Hospi, Moragón i Manel han completat la convocatòria.

Fent camí | CE l'Hospitalet Juvenil 3-1 UFB Jàbac i Terrassa

2011-12-03T23:16:00.005+01:00

El Juvenil A de l'Hospi ha enllaçat la tercera victòria consecutiva a la Lliga en derrotar el Jàbac i Terrassa per 3-1 en un partit més complicat del que assenyala el marcador final. I és que els de Dani Casado, que ja són quarts a la classificació empatats amb l'Europa, han desaprofitat un munt d'ocasions claríssimes que han fet aparèixer aquella dita que resa que "qui perdona ho acaba pagant". Això, després d'una primera part amb domini aclaparador d'un Hospi elèctric i ambiciós amb un Pedro Bilbao excessivament revolucionat; tot i la seva qualitat, el '7' del Juvenil necessita una pausa per tal que l'equip encara pugui beneficiar-se més de la seva qualitat. La velocitat per banda dreta ha estat una de les armes; l'altra, les jugades a pilota aturada que han dut de corcoll la defensa vallesana. De fet, fruit d'una d'elles l'Hospi ha estrenat el marcador amb un gol de cap del central Sergio Mayorga després d'una jugada assajada (16'). Pocs instants després, el mateix Sergio hauria pogut ampliar distàncies en una jugada calcada que salvava el porter visitant. Sort semblant corria Pedro Bilbao al pas per la mitja hora amb una jugada individual marca de la casa i un xut forçat que marxava fregant la creueta.

L'Hospi havia perdonat a la primera meitat i també a l'inici de la segona, amb dues accions consecutives de Pedro Baena que treia Adrián (49'). I és clar, Llei de Murphy: el killer del Jàbac, en una contra aïllada batia Roger per baix i situava l'empat al marcador (53'). Tocava reaccionar, però costava que el domini del partit es traduïs en ocasions de gol pels riberencs. Ha estat així fins al minut 86, quan de nou Sergio Mayorga ha enviat la pilota al fons de la xarxa per tornar a avançar els riberencs. Per la seva banda, el Jàbac s'encenia amb l'àrbitre per la senyalització d'un fora de joc dubtós i d'un penal on el davanter egarenc hi posava més pa que formatge. Amb els vallesans més pendents de l'àrbitre que del partit, una contra letal de l'Hospi la materialitzava Over Ramos, ja en temps de descompte, per posar la sentència i donar a l'Hospi el vuitè triomf a la Lliga abans de l'aturada de la setmana vinent i de visitar el Sant Andreu en la darrera jornada de l'any.

FITXA TÈCNICA

CE l'Hospitalet Juvenil: Roger, Lucas (Mario, 46'), Sergio Mayorga, Alan, Dani Mañas, Quim, Pedro Bilbao, Robinho (Marc Gallart, 75'), Pedro Baena, Kata (Èric Vila, 64') i Héctor Poncelas (Over, 46').

UFB Jàbac i Terrassa: Adrián, Víctor, Gil, Dani García, Alba, Casasayas (De la Fuente, 84'), Pirla, Rubén (Albert Merino, 64'), Ruy Gama, Xavi Muñoz i Calvo (Clotet, 71').

Gols: 1-0 Sergio Mayorga (16'); 1-1 Ruy Gama (53'); 2-1 Sergio Mayorga (86'); 3-1 Over (90').

Àrbitre: Nicolás Horna Díaz (delegació de Sabadell). Malament. Ha permès que el partit s'escalfés de forma innecessària, ha perdonat alguna groga per tots dos equips i ha errat en alguna jugada puntual que hauria pogut modificar el camí de l'encontre. Ha amonestat els riberencs Robinho (12') i Over (60') i els visitants Ruy Gama (11'), Gil (42') i Xavi Muñoz (55'). Ha expulsat amb vermella directa el jugador del Jàbac, Mateo (86') quan es trobava a la banqueta.

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 60 espectadors. Tarda fresca i humida amb un vent que ha refredat encara més l'ambient. El porter Roberto Aguado ha completat la convocatòria de l'equip de Dani Casado, que ja suma 16 de 21 possibles jugant com a local.

No val a badar | CE l'Hospitalet - Sporting Mahonés (diumenge, 12:00 hores)

2011-12-03T16:10:00.000+01:00

Un partit enganyós, un partit trampa. La visita de l'Sporting Mahonés a l'Estadi demà a partir de les 12 té bona part d'ingredients per preveure un partit més complicat del que a priori pugui semblar. L'empat contra el Mestalla i la derrota a Andorra ha fet perdre a l'Hospi bona part del coixí de punts que tenia respecte els seus perseguidors tot i seguir instal·lat a la zona noble de la Lliga. En plena fase de descompressió després del punt àlgid que va suposar la setmana del partit de Copa, l'Hospi necessita tornar a recuperar sensacions i ritme de treball per arribar a Nadal en les millors condicions possibles. Tot això, en una setmana marcada pels esdeveniments relacionats amb el tancament dels mitjans de comunicació públics de l'Hospitalet per part de l'Ajuntament i amb tot el que això suposa. Des del Blog, insistim en el suport a tota la plantilla de treballadors de la Ràdio i Televisió de l'Hospitalet i deixant clara l'oposició a la mesura presa per Núria Marín, més enllà d'unes formes i d'un estil allunyats del que el seu partit ha pregonant arreu de l'Estat espanyol d'ençà que es va fundar.

L'Sporting Mahonés
Allò del circ i dels nans. Mesos sense cobrar: mensualitats pendents de cobrament que van acumulant-se mentre un grup important de jugadors de l'Sporting, aquells que no són de l'illa, pateixen de valent per arribar a final de mes i fer front als pagaments pertinents. Un equip amb un entrenador d'urgència, Mati Borsot; el director esportiu de l'Sporting va fer-se càrrec de l'equip abans del viatge a Dénia i després de la dimissió d'un Lluís Elcacho fart de les promeses incomplertes de Paco Segarra, president de l'entitat menorquina i gran culpable de la situació actual. Panorama negre? Doncs encara podia ser pitjor: situació esportiva complicada i un cert punt de desgràcia acompanyen els maonesos, que diumenge passat van veure com el Teruel li arrabassava la victòria al temps de descompte (1-1) i deixava l'equip anclat en zona de descens.

El rendiment de l'equip aquest curs anava condicionat ja des de l'estiu a la situació extraesportiva de l'entitat. Bon equip, bones adquisicions tot i que la plantilla està mancada d'algun referent atacant més clar (Arkaitz és la referència en un equip que també compta amb el jove Ignasi Dalmedo i amb Lamin, gairebé inèdit) però rendiment fluix lluny de Bintaufa: 1 punt de 21 possibles fruit de l'empat a zero al camp del Mallorca B és el trist balanç de l'Sporting a domicili, un conjunt que ha sortit escaldat d'Oriola (4-0), d'Andorra (3-1), de l'Estadi Balear (3-0) i de Dénia (4-1). Més factors de desconfiança que incideixen en la preocupant situació dels maonesos, que compten a la seva plantilla amb dos exjugadors de l'Hospi com són Biel Medina i Raúl Capó, que possiblement siguin a l'onze titular demà al migdia; a més, el porter titular, Oliver Sánchez, també és de l'Hospitalet i fins la temporada passada estava enrolat al futbol base del FC Can Buxeres.

L'Sporting Mahonés, que ja es troba a terres catalanes, ha desplaçat els únics 16 jugadors que té disponibles si descartem els sancionats i els lesionats. Tal i com informava ahir la web del club menorquí, el defensa Jeroni és baixa després de la seva expulsió diumenge passat davant el Teruel, mentre que cinc jugadors (Iray, Dani Camacho, Adrien Goñi, Lamin i Berto Vaquero són baixa per lesió o malaltia, cas del canari Iray Barreto, un dels veterans de l'equip). Així, Matias Borsot disposarà un onze de circumstàncies sobre la gespa artificial de l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet i conscient de la dificultat de puntuar-hi tot i viatjar amb l'ànim de complicar la vida a l'Hospi i d'aprofitar alguna jugada aïllada per sucar a la nostra Ciutat.

Possible alineació de l'Sporting Mahonés: Oliver, Barreda, David Sánchez, Raúl Capó, Biel Medina, Genís, Nacho del Moral, Moyano, Berto Vaquero, Ton Alcover i Toni Corbella.

L'Hospi

Tornar a recuperar sensacions. Tornar a degustar el sabor de la victòria. I d'una vegada per totes, aconseguir un triomf solvent a l'Estadi per primera vegada a la temporada. Podríen ser, són de fet, alguns dels objectius immediats per l'Hospi de cara al duel de demà davant l'Sporting Mahonés. Un partit trampa des del moment en què la diferència a la classificació entre tots dos equips i la precària situació extraesportiva que travessa l'entitat menorquina fan que qualsevol resultat que no reculli una victòria de l'Hospi es pugui considerar una autèntica sorpresa. Res més lluny de la realitat, els de Vinyals hauran de plasmar al terreny de joc la seva teòrica superioritat per seguir en segona posició i superar la trentena de punts.

La gran incògnita resideix, més que mai, en l'onze inicial que el tècnic de Cardedeu pugui presentar demà. Després que Haro i Corominas fossin els principals damnificats després de l'empat amb el València Mestalla i que l'equip demostrés una certa manca de continuïtat diumenge a Andorra tot i l'entrada inicial d'Aday i de Marc Pedraza, l'alineació pel partit de demà podria comportar novetats com, per exemple, l'entrada d'un Ángel Sánchez que no és titular a la Lliga des de la 5a jornada. La plantilla riberenca es troba en bones condicions i sembla que l'únic nom a descartar és el de Sergio Castaño, que tot i entrenar amb els companys al llarg de la setmana està mancat de ritme. Per la seva banda, tot i arrossegar alguna molèstia, Marc Pedraza també podria ser de la partida.

Possible alineació de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Ángel Sánchez, Cirio, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre

El matx entre l'Hospitalet i l'Sporting Mahonés serà dirigit pel col·legiat de Las Palmas Juan Luís Pulido Santana, que estarà assistit a les bandes pels també canaris Carlos Alberto Álvarez Liria i el germà de l'àrbitre principal, Alexis Carlos Pulido Santana. Serà la quarta vegada a la història que Pulido Santana xiuli un partit del CE L'Hospitalet, amb un balanç que es manté equilibrat fins el moment: un empat (1-1 amb el Benidorm a l'Estadi la temporada 2007-08), una derrota (2-0 al camp de l'Espanyol B el mes de gener de 2007) i triomf el passat curs a Son Bibiloni davant el Mallorca B (0-2). Aquesta temporada Pulido Santana ja ha dirigit 5 partits amb un balanç de dues victòries locals, un empat i dos triomfs visitants: promig força alt de grogues (7,2 per partit) i 5 expulsions en els 5 partits xiulats; per si això no fos poc, ja té alguna que altra polèmica guanyada: fins i tot Manolo Márquez va criticar la seva actuació després que l'Orihuela guanyés al Centenari per 1-2 el passat mes d'octubre.

Els precedents

En contra del que pugui semblar, Hospi i Sporting no s'han enfrontat sempre a Segona Divisió B. De fet, els menorquins tornaven a la categoria de bronze del futbol espanyol fa tres temporades, després de 18 anys sense fer-ho. En aquest període, però, riberencs i maonesos s'havien vist les cares al play-off d'ascens a Segona Divisió B, el juny de 2005. Després del complicat partit d'anada a Bintaufa (2-2), els de Ramon Moya van derrotar l'Sporting a la tornada gràcies als gols de Toni Mora (18'), Dani Cobo (31') i Paco Valera (73'), que feien estèril el 2-1, obra de Juan Pablo (45'). En total, Hospi i Sporting s'han vist les cares fins a 10 vegades en terres catalanes amb un balanç ben favorable als hospitalencs: 8 victòries, 1 empat i 1 només 1 victòria balear (1-3, temporada 1989-1990). Els dos primers precedents, curiosament, són de lliga a Tercera Divisió, quan els equips balears i catalans compartien grup i la Segona B encara no s'havia creat. El darrer enfrontament, l'any passat, es va saldar amb el triomf de l'Hospi per la mínima, 2-1 gràcies als gols de David Corominas i de Christian Alfonso.

2011-2012 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 2-1 Sporting Mahonés
2004-2005 - Play-off d'ascens a 2a B - L'Hospitalet 3-1 Sporting Mahonés
1992-1993 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 2-1 Sporting Mahonés
1991-1992 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés
1990-1991 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 3-0 Sporting Mahonés
1989-1990 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-3 Sporting Mahonés
1988-1989 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-1 Sporting Mahonés
1987-1988 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 3-0 Sporting Mahonés
1978-1979 - Tercera Divisió - L'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés
1977-1978 - Tercera Divisió - L'Hospitalet 3-0 Sporting Mahonés

El Barcelona-Hospi de Copa, dijous 22 a les 10 del vespre

2011-12-01T12:30:00.003+01:00

L'Hospi, amb els mitjans de comunicació públics de l'Hospitalet

La RFEF ha fet oficials els horaris dels partits de tornada dels 1/16 de final de la Copa del Rei (amb tres setmanes d'antelació, igual que el partit d'anada jugat a l'Estadi). Barcelona i Hospi es veuran les cares el dijous 22 de desembre a les 10 del vespre al Camp Nou, un dia després del que estava previst. Coses de l'atzar i de la coincidència, el cap de setmana abans el Barcelona serà al Japó disputant el Mundial de Clubs i un dels factors que més preocupaven els blaugrana era l'estat dels jugadors després del viatge de retorn a terres espanyoles. El partit, llevat de canvis de darrera hora, serà televisat per TV3 i la Sexta, fet que permetrà que el telespectador gaudeixi de les excelses narracions de Bernat Soler i d'Antonio Esteva. Seria desitjable, ara sí, no cedir a les pretensions circenses d'alguns canals, actuar com un equip seriós i que el micròfon per escoltar les ordres que es donen durant el partit se'l posés, per exemple, el tècnic local per tal d'equilibrar la balança.

L'Hospi, amb els mitjans de comunicació públics de l'Hospitalet

2011-12-01T01:21:00.005+01:00

Dos dels capitans riberencs, Iván Hammouch i Carlos Craviotto, l'entrenador Jordi Vinyals i el president de l'Hospi, Miguel García, també han volgut dir la seva i han tingut paraules de record i d'ànim per la Ràdio i la Televisió de l'Hospitalet, criticant la decisió presa pel govern de la ciutat i recordant la importància dels mitjans públics a la nostra ciutat. Tot això, a la peça dedicada a l'Hospi de cada dimecres a l'Informatiu Vespre de Televisió l'Hospitalet, feta per l'amic Bernat Monzó. A banda del tema de la setmana i a l'espera del desenllaç definitiu (sembla que hi podria haver algun pas enrere a la decisió i es podria reconsiderar amb l'objectiu, no ens enganyem, de salvar la poltrona), l'actualitat purament esportiva passa per la preparació del duel de diumenge davant l'Sporting Mahonés. Tota la plantilla es troba entrenant amb certa normalitat tot i que Sergio Castaño encara arrossega alguna molèstia al bíceps femoral.

Ràdio i Televisió de l'Hospitalet tancaran a finals d'any

2011-11-28T14:59:00.002+01:00

Dia trist, molt trist per la ciutat de l'Hospitalet. O almenys, pels que ens l'estimem en totes les seves vessants sense més interés que el de fer pinya, fer ciutat i procurar un interès comú. Llevat de sorpreses de darrera hora, l'arribada del 2012 comportarà la desaparició de la Ràdio i la Televisió de l'Hospitalet per culpa, sembla ser, de la crisi econòmica i de les retallades que al cap i a la fi fan els uns i els altres. S'ha optat per la solució més fàcil i, segurament, per la menys raonada i més interessada. 70 professionals quedaran al carrer en poc més d'un mes i la segona ciutat de l'Hospitalet en nombre d'habitants es veurà immersa en una foscor informativa difícil d'igualar. Si la solució ha de ser un diari mensual i un portal digital que al cap i a la fi s'alimenta dels mitjans que tancaran, queda clar que les persones encarregades de decidir el tancament de Ràdio i Televisió resten ben allunyades del que podríem anomenar sentit comú.

Fins que sigui possible, i fins i tot quan no ho sigui #LHnotanca #SalvemTVLH #salvemRadioLH I sabeu per què? Perquè encara que alguns se n'omplin la boca al mateix temps que posen traves, #somLHòstia

Emboirats | Andorra CF 1-0 CE l'Hospitalet

2011-11-27T18:24:00.004+01:00

Al futbol, com a la vida, només ens queda renovar-nos o morir; adaptar-nos al mitjà. En aquest aspecte, l'Andorra ha estat molt més pràctic i intel·ligent que un Hospi que ha volgut seguir sent fidel al seu futbol de toc i combinació el dia en què el marcador, advers des dels 15 minuts de la primera, i les circumstàncies meteorològiques (l'espessa boira feia pensar en una possible suspensió del partit en certs moments), segurament recomanaven tirar pel dret i jugar a l'Andorra amb unes cartes similars a les seves. Ha faltat continuïtat en el joc, intensitat i actitud en algunes jugades de xoc amb el rival amb pilotes que gairebé sempre s'han acabat emportant els jugadors miners i, com ja comença a ser habitual, encert davant de la porteria rival. L'equip segueix segon, amb una distància interessant respecte al Reus, cinquè (4 punts ens separen) i en una bona situació per seguir fent camí. Això no amaga que aquest equip encara té marge de millora en certs factors que poden acabar condicionant resultats i que poden millorar la fiabilitat d'un equip que sap jugar molt bé les seves cartes però que, com ja ha demostrat, ha de saber reinventar-se per jugar com el seu rival quan el partit ho provoqui.

Les substitucions d'Haro i Corominas al descans del partit de fa set dies a l'Estadi han acabat sent premonitòries dels canvis a l'onze inicial d'avui, en què Aday i Marc Pedraza han estat les novetats en un conjunt que finalment ha comptat amb el concurs de Manel Viale, dubte fins a darrera hora. L'Hospi ha començat fort i en els primers tres minuts ja ha realitzat un parell d'avisos per mostrar a l'Andorra qui era el segon classificat: un xut sec de Sergio Cirio el desviava Félix Aznar amb algun que altre problema (2') abans que David Prats llancés fora per poc una bonica vaselina que buscava superar el porter aragonès (3'). L'Andorra s'ha posat les piles i sense massa dubtes ha avançat metres per començar a sovintejar l'àrea riberenca. Morales ha rematat alta una bona passada de Míchel Sanz (11'), Reche ha fet sonar un dels primers 'uis' a l'Endeiza amb un xut creuat que s'ha perdut a la dreta de Craviotto (12') i a la tercera, ha estat la bona pels de Pascual Sanz. I és que Reche ha avançat tant com ha volgut després de recollir al mig del camp un mal rebuig de Manel Viale, ha vist l'arribada per darrere de Miramón, que li ha guanyat l'esquena a Moussa, s'ha plantat sol davant Craviotto i ha fet pujar a l'electrònic l'únic gol del partit superant per baix el porter riberenc (15').

L'Hospi ha acusat el gol amb alguns signes de nerviosismes defensius que han estat a punt de costar algun disgust. De fet, als 31 minuts Reche no s'ho ha pensat dues vegades per rematar des de la frontal una pilota morta que ha marxat fregant el pal. L'Hospi, ben a poc a poc, ha recuperat possessió i ha buscat superar un Andorra ben organitzat. Prats n'ha tingut una a passada d'Aday Benítez (23'), però les dues accions més clares han vingut al tram final del primer temps i amb el mateix cervell: Pitu. El saltenc ha servit ràpida una falta a línia de tres quarts que Aday ha rematat de cap per fer lluir Félix, que enviava la pilota a córner (36'). Molt més a prop ha estat el gol als 43 minuts, amb un xut amb l'esquerra de Pitu des d'uns 30 metres que s'ha estavellat al pal esquerre de la meta andorrana, sense que cap davanter de l'Hospi en pogués recollir el rebuig (43'). Ha estat l'últim d'una primera part de sensacions contradictòries en què les ocasions transmetien millor futur que el joc riberenc, que comptava amb Ángel Sánchez com a nova peça en substitució d'un lesionat Pedraza.

A tot això, mentre la boira anava espessint i fent perillar la continuïtat del matx, la segona part donaria inici sense cap novetat als onzes, amb un Hospi cada cop més amo i senyor de la pilota i amb un Andorra letal a la contra. Morales ha provat sort amb una acció individual i un xut creuat desviat al poc de començar (47'), sort semblant a la que ha corregut un altre dispar de Míchel Sanz (51'). La resposta, contundent i gairebé màgica, ha estat del 'Muyayo', d'un Ángel Sánchez que s'ha tret un xut des de 35 metres sense agafar embranzida i obligava Félix a volar per treure una mà providencial que salvés l'empat (54'). Tampoc estaria encertat minuts després Aday després de fer una jugada individual de l'esquerra cap a dins per xutar fregant l'escaire local (58'). Vinyals volia aprofitar aquests minuts d'intensitat per donar una marxa més amb l'entrada d'Haro i Coro per Cirio i Aday (65'). La resposta, però, l'oferia el killer Morales amb un xut sec que obligava Craviotto a intervenir (65').

L'Andorra seguia ben plantat i amb una pressió intensa i situada en línia de creació riberenca impedia que els riberencs s'apropessin en excés a la seva porteria. Només el propi cansament i l'epicitat que la boira transmetia al partit ha permès veure un rush final en què el gol hauria pogut caure per qualsevol dels dos equips, això sí, en jugades més aïllades que no pas trenades. Ángel Sánchez tornava a provar sort des de la llunyania amb una pilota picadeta que gairebé acariciava el travesser andorrà (71'), Félix enviava a córner un xut des de l'interior de la gran de David Corominas a passada de Pitu (73'), però l'Andorra hauria pogut sentenciar amb una rematada alta de Jorge Pina (79') i sobretot amb un mà a mà de Reche amb Craviotto que el lleidatà salvava in extremis (80'). Res, però comparat amb l'ocasió de David Haro al minut 90 amb un control que se li ha escapat per mil·límetres quan ja havia marxat de Félix i tenia la porteria buida per empatar. D'aquí al final, Manel Viale fent de '9' amb l'equip tocant en terreny propi; allò que parlàvem d'adaptar-se a la situació, al rival, als altres 'futbols'.

FITXA TÈCNICA

ANDORRA CF: Félix Aznar, Nacho Tomás, Remacha, Gil, Pedro Lozano, Míchel Salas, Miramón (Nacho Gómez, 80'), Reche, Morales (Vicente Pascual, 90'), Fonsi i Míchel Sanz (Jorge Pina, 62').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Cirio (David Haro, 65'), Aday (Corominas, 63'), Pitu, Marc Pedraza (Ángel Sánchez, 37') i David Prats.

Gol: 1-0 Miramón (15').

Àrbitre: Eduardo García Ballesteros (La Rioja). Ha mostrat grogues als locals Morales (33'), Reche (35'), Míchel Salas (52'), Remacha (70') i Fonsi (82') i als visitants Pitu (40'), Rubén García (77'), Lucas Viale (77') i Ángel Sánchez (91').

Incidències: partit de la 15a jornada del grup 3 de Segona B disputat al Juan Antonio Endeiza d'Andorra davant d'uns 1.000 espectadors. Ambient molt fred (uns sis graus de temperatura) en una tarda que començava assolellada i acabava amb una boira realment tancada que gairebé impedia veure una porteria des del gol contrari. Setena visita riberenca a Andorra i quarta derrota; els riberencs ja fa 10 temporades que no guanyen a terres aragoneses per bé que hi han jugat cinc partits. A l'Hospi, Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria.

Partit per afiançar-nos | Andorra CF - CE l'Hospitalet (diumenge, 16:30 hores)

2011-11-26T02:01:00.000+01:00

Passi el que passi demà diumenge a Andorra (16:30 hores), l'Hospi ja sap que seguirà en segona posició. Tant és el que faci l'Atlètic Balears en el partit de la jornada davant del Reus Deportiu o com quedi l'Orihuela a Los Arcos davant el Manacor. Una raó més per, com sempre, focalitzar l'atenció en el complicat partit al Juan Antonio Endeiza davant d'un equip que, per futbol i ocasions no hauria d'estar tan avall a la classificació però al qual les errades pròpies i alienes condemnen a hores d'ara a viure instal·lat a la zona de descens. 16 temporades després torna l'Hospi a visitar la localitat d'Andorra, la de Terol. Dues setmanes després, l'Hospi torna a desplaçar-se per buscar un nou triomf a domicili, el que seria cinquè consecutiu a la Lliga i sisè en partit no oficial. És precisament la complicació del duel davant el quadre miner el que donarà encara més valor a un triomf que, si s'aconsegueix, afirmarà l'Hospi com a aspirant més que seriós a disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. És a dir, donarà encara més credibilitat al somni de l'ascens.

L'Andorra

Les comparacions són odioses. No tan si són totals, ja que es fa difícil trobar dos equips pastats pel que fa a l'estil de joc, les seves xifres i el rendiment que ofereixen els seus jugadors. Però si a algun equip podria recordar aquest Andorra que dirigeix Pascual Sanz és a l'Alzira de la passada temporada. Un conjunt que alguns tècnics coincideixen a definir com un equip amb una proposta de futbol interessant al qual li costa aconseguir bons resultats, tal i com passava l'any passat amb els blaugranes tot i que aquells van tenir més dificultats per aconseguir el primer triomf. Els andorrans marquen ara mateix la referència de descens (són dissetens amb 13 punts) i sumen quatre victòries, un sol empat i acumulen ja nou derrotes en les catorze jornades disputades. Una de les claus? Els mals resultats com a locals. I és que 6 punts de 21 possibles (2 victòries i 5 derrotes) és un llast massa important per un conjunt acostumat a fer de l'Endeiza un fortí, tota una garantia se seguretat pel retorn a Segona B 16 temporades després.

A casa hi han perdut l'Sporting Mahonés (3-1) i el Dénia (2-0), però hi han sucat el Mallorca B, el Zaragoza B, el Lleida Esportiu, l'Orihuela i l'Atlètic Balears. Només el filial mallorquinista hi ha guanyat, però, per més d'un gol. I és que en algunes ocasions les polèmiques decisions arbitrals (contra Orihuela o Lleida Esportiu) o el desencert, tan ofensiu com defensiu, han privat per poc els andorrans de sumar algun puntet més dels 13 que sumen a la Lliga. Això, o el gol in extremis de Monforte al derbi de diumenge passat a Terol (2-1) en un partit que els andorrans tenien controlat al primer temps amb el gol de Fonsi. Aquest és un dels jugadors a tenir en compte, com l'ex de l'Atlético B Miramón o el mític davanter serbi Goran Drulic. Però parlar de l'Andorra i dels seus gols (ha marcat sempre que ho ha fet com a local) és parlar, ineludiblement, d'Alberto Morales Aisa.

Pitxitxi del grup aragonès de Tercera l'any passat amb 26 gols, el davanter aragonès va camí de plantar cara als Perera, Marcos i companyia i ja suma 9 gols en el seu debut a Segona B, xifra encara més important si valorem que ha estat unes setmanes inactiu i que li han valgut l'interès d'algun equip de Lliga Adelante com és l'Alcoyano. Serà, probablement, l'home a tenir en compte d'un equip certament atrevit però mancat d'efectivitat en alguns partits (etern problema en això de la Segona B). Demà, Pascual Sanz podrà comptar amb bona part de la seva plantilla; pendents de com haurà evolucionat Reche al llarg de la setmana (va rebre un cop al cap contra el Teruel) i amb les baixes segures de Chechu i de Sergio Laguarta.

Possible onze de l'Andorra: Félix Aznar, Nacho Tomás, Remacha, Gil, Pedro Lozano, Reche, Miramón, , Jorge Pina, Morales, Fonsi i Míchel Sanz.

L'Hospi

Setmana de tranquil·litat total a Can Hospi tot i l'empat de diumenge davant el València Mestalla (1-1) a l'Estadi. I és que el crèdit aconseguit en les set setmanes prèvies amb el ple de punts (21 de 21), fan que la confiança en els jugadors, en el bloc, en l'equip sigui màxima, sempre reconeixent que, a més, el València Mestalla va sorprende més d'un amb un plantejament atrevit que va permetre robar a l'Hospi el seu tresor més preuat, la pilota. A partir d'aquí, és evident que l'equip segueix tenint marge de millora com sempre reconeix el mister, Jordi Vinyals, i el partit al camp de l'Andorra es un bon partit per seguir fent camí: camp i rival molt més complicats del que les xifres volen mostrar i pedra de toc important per seguir sumant, per seguir en tensió.

De cara al partit contra l'Andorra, Jordi Vinyals comptarà amb les baixes de Sergio Castaño, que ja encara la recta final de la recuperació de la seva lesió i s'espera que pugui incorporar-se al grup en els propers dies, i d'Albert Vega 'Peque', que encara arrossega molèsties. La resta de jugadors es troben en un estat de forma òptim (només Lucas i Cirio, amb 3 grogues, es troben relativament a prop de la possible suspensió) i el dubte resideix en preveure si Vinyals introduirà algun canvi d'homes a l'onze inicial veient algunes de les substitucions en els darrers partits o optarà per donar continuïtat a l'onze tipus de les darreres jornades.

Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Corominas i David Prats.

L'àrbitre
El riojà Eduardo García Ballesteros serà l'encarregat de dirigir aquest partit entre l'Andorra i l'Hospi. Assistit a les bandes en aquesta ocasió pels companys de col·legi Luís Manuel Pelegrín Lucena i Juan Manuel Martín Gómez, García Ballesteros viu la seva segona temporada com a àrbitre de Segona Divisió ; 13 partits dirigits el curs passat i 5 en l'actual (un d'ells l'Eibar 4-0 Lanzarote de Copa del Rei). En total, 4,6 grogues de mitjana en aquesta temporada i una única expulsió, a l'Amorebieta 1-0 Salamanca de la primera jornada de Lliga al grup 2.

Els precedents
Serà la setena visita de l'Hospitalet a la vila minera d'Andorra, la primera amb l'actual denominació d'Andorra CF, ja que anteriorment els andorrans havien jugat sota el nom de Calvo Sotelo (nom amb què es van fundar) i amb el d'Endesa Andorra, contra el qual s'ha enfrontat el CE l'Hospitalet. Balanç equilibrat en els sis enfrontaments previs amb tres victòries aragoneses i tres de riberenques la darrera de les quals, la temporada 1995-1996 (0-1) ens mostra l'últim precedent entre tots dos equips. Lluny queden les dues golejades inicials, a Tercera Divisió, de l'Endesa Andorra a l'Hospi (3-0 i 4-1).

1995-1996 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 0-1 L'Hospitalet
1988-1989 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 1-2 L'Hospitalet
1987-1988 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 2-0 L'Hospitalet
1985-1986 - Segona Divisió B - Endesa Andorra 1-2 L'Hospitalet
1978-1979 - Tercera Divisió - Endesa Andorra 3-0 L'Hospitalet
1977-1978 - Tercera Divisió - Endesa Andorra 4-1 L'Hospitalet

Pitu, 1 any de gols en riberenc

2011-11-24T00:13:00.000+01:00

Amb l'equip preparant el duel de diumenge vinent (16:30 hores) al camp de l'Andorra, aprofitem l'efemèride del 28è aniversari de Josep Maria Comadevall, 'Pitu' per dedicar-li l'entrada d'avui al Blog i per recordar, amb un vídeo recopilatori, bona part dels seus gols des que va arribar a l'Hospi l'estiu de 2010 amb Ángel Pedraza a la banqueta. Des d'aleshores, han estat 7 els gols en partit oficial que el migcampista de Salt ha marcat amb la samarreta riberenca, 6 a la Lliga i 1 en Copa del Rei. Dilluns vinent farà, curiosament, un any de l'estrena golejadora del gironí al camp del Castelló, amb un xut llunyà marca de la casa que, finalment, no serviria perquè l'Hospitalet sumés cap punt a Castàlia.

Va ser el primer dels dos gols oficials el passat curs, juntament amb el que va aconseguir a l'Estadi davant del Dénia a la 36a jornada. A aquestes dues dianes, però, hi hem d'afegir tres gols anotats en partits amistosos davant el Vilassar de Mar el passat gener (va fer el 0-1 i el 0-3, tot i que no hi ha imatges) i al camp de la Unificación Bellvitge el mes de juny, partit en què Pitu va tancar el marcador amb el definitiu 1-4. Aquesta temporada ja són cinc els gols que ha anotat Pitu amb l'Hospi, els dos darrers a Oriola. Abans, el saltenc va encertar el compte golejador riberenc a la Lliga davant el Mallorca B i va donar els tres punts contra el Zaragoza B. També a la Copa ha sucat, aconseguint el tercer gol que l'Hospi va endosar al Leganés el 7 de setembre i que va servir per classificar els de Vinyals per la 3a ronda del torneig del KO. La dada curiosa ens la deixen els 4 gols (57,1% del total) que Pitu ha marcat des de fora de l'àrea; algun d'ells, tot s'ha de dir, amb la inestimable col·laboració del porter rival. Sigui com sigui, set gols que de ben segur es quedaran curts amb el pas dels partits.

Un senyor rival | CE l'Hospitalet 1-1 València Mestalla

2011-11-20T13:50:00.005+01:00

Resa un dels tòpics que quan no pots guanyar, el millor és no perdre. Veritats d'aquelles que fan fredat, per com d'òbvies resulten, però que amaguen una realitat a l'ordre del dia. L'Hospi s'ha enfrontat aquest migdia al millor dels 14 rivals que s'ha trobat a la Lliga fins avui, diumenge 20 de novembre de 2011, un València Mestalla que ha fet d'una bona organització atacant i d'una ambició des del primer minut la seva millor defensa davant d'un Hospi que ha passat llarguíssimes estones corrent darrere del seu trofeu més preciat, la pilota. Altra cosa és quan els riberencs han estat capaços de robar possessió al filial i crear perill; un rush final ple d'accions de perill hauria pogut desnivellar la balança a favor dels locals, però l'1-1 final ha estat inamovible i certifica la fi de victòries consecutives de l'Hospi a la Lliga, un Hospi que seguirà en segona posició una jornada més però a quatre punts d'un Atlètic Balears que cada cop té la maquinària més engreixada i ha clavat un 1-5 al Zaragoza B.

Onze inicial amb la única novetat del retorn d'Iván Hammouch al lateral dret en substitució d'un Peque que no ha entrat ni a la llista de convocats. Els compassos inicials ja han denotat que veuríem un partit atractiu, amb dos equips amb una bona proposta i amb dues defenses que haurien d'estar atentes durant els 90 minuts per evitar danys rivals. Dues internades de Sergio Cirio i de David Haro amb centrades que no han trobat rematador han estat el preludi del gol de l'Hospi, matiner i de penal. Falta del porter Cristian Pereira dins l'àrea David Prats, que tot i marxar sol retallava cap a fora i groga pel portuguès (8'). Un minut després, David Prats enviava la pilota al fons de la xarxa fent inútil l'estirada de Cristiano (9'); cinquè gol de Pratigol amb els riberencs a la Lliga. I que segueixi la ratxa. El que no s'ha tornat a veure ha estat l'Hospi voltant la porteria valencianista, i és que els de Vicente Mir han agafat les regnes del partit, li han tret la pilota a l'Hospi i han monopolitzat la resta de primer temps.

Molta intenció però poca arribada al conjunt che, amb Miñano i especialment Armiche d'allò més actius. Sense Paco Alcácer, a València amb molèsties, Cristian era la referència atacant però han estat els homes de banda i de segona línia els qui han tingut les millors opcions a la segona meitat. Als 24 minuts Miñano rematava amb l'esquerra al lateral de la xarxa una bona centrada al segon pal del canari Armiche; l'ex de Las Palmas feia intervenir Craviotto per primera vegada amb un xut ras des de la frontal que el porter lleidatà enviava a córner (29'). Mentrestant, pressió intensa del filial que obligava l'Hospi a jugar llarg i desencertat, evitant que Rubén García i Pitu aconseguissin crear. Al final, la insistència ha trobat premi al darrer minut del període amb un xut del bosnià Eldin Hazdic a l'interior de la gran que ha superat Craviotto amb un bon xut creuat (45'). La discussió de sempre dels mèrits tornava a estar a l'ordre del dia, però negar que el gol de l'empat es veia a venir era no fer un lectura correcta del partit.

Vinyals ha donat entrada a la represa a Aday i a Marc Pedraza en lloc de David Haro i de Corominas. L'equip ha guanyat una mica més de presència i ha creat més ocasions, especialment amb l'entrada d'Ángel Sánchez al darrer quart d'hora, però les contres del Mestalla han estat d'allò més perilloses. Eldin posava a prova Craviotto als tres minuts de la segona part (48') i l'enèssim xut d'Armiche, ara des de la frontal, l'enviava a córner el porter de l'Hospi (52'). Arribaven tocant, però també amb joc directe: als 57 minuts Dalmau clavava una puntada llarga a la pilota per habilitar Eldin, que enviaria el seu xut al lateral esquerre de la xarxa (57'). L'Hospi només tenia opcions quan aconseguia prendre la bola al Mestalla, i en una d'aquestes accions una bona combinació entre Moussa, Prats i Cirio ha acabat en un claríssim mà a mà de Sergio amb Cristiano i amb el xut de l'ex del Prat marxant a la dreta del portuguès (59'). La resposta visitant, contundent, corria a càrrec de Portu, que llançava una contra veloç que de nou Armiche resolia amb una gran intervenció (una altra) de Craviotto (67').

Ho passava malament l'Hospi a la contra, però els minuts corrien i la despesa física passava factura a un València que gairebé ha acabat demanant l'hora. L'entrada d'Ángel Sánchez ha revolucionat l'Hospi i una triple ocasió al minut 79 ha revifat els ànims de la parròquia local: xut de falta del canari per baix que Cristiano treu amb la mà dreta, rematada fallida de Manel Viale i xut final de Marc Pedraza que un defensa treia a córner (79'). Un minut més tard, contra ràpida d'Aday, bona assistència d'Aday a Ángel Sánchez i xut a contrapeu del canari que obligava Cristiano a treure una mà miraculosa un cop més (80'). No seria la darrera opció d'un Hospi que tornaria a provar-ho amb un xut des de la frontal de Pitu (com no), després d'una bona combinació entre Prats, Ángel Sánchez i el gironí (82'), i també als peus d'Aday, que deixava anar un xut des de la frontal que tornava a fer brillar un Cristiano que enviaria la darrera opció clara del partit a córner. Al final, repartiment de punts amb gust agredolç, amb aquell clàssic 'podríem haver guanyat però també perdut'.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio (Ángel Sánchez, 75'), David Haro (Aday, 46'), Corominas (Marc Pedraza, 46') i David Prats.

VALÈNCIA MESTALLA CF: Cristiano, Dalmau, Pardo, Mossa, Salva Ruiz, Iván (Marc Castells, 82'), Portu, Armiche, Cristian (Robert, 83'), Miñano i Eldin (Adrián Cuevas, 90').

Gols: 1-0 David Prats (9', penal); 1-1 Eldin (45').

Àrbitre: Francisco Javier Villena Contreras (Castella-la Manxa). Ha amonestat els locals Hammouch (14') i Lucas Viale (68') i els visitants Cristiano (8'), Pardo (78') i Marc Castells (87').

Incidències: partit corresponent a la 14a jornada de la Lliga del grup 3 de Segona B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 300 espectadors. Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria de l'Hospi el dia que rebia el filial valencianista a casa per onzena vegada a la història.

Després del set, el vuit? | CE l'Hospitalet - València Mestalla (diumenge, 12:00 hores)

2011-11-19T01:01:00.000+01:00

Això de l'Hospi és una festa que no ha de tenir aturador. Evidentment que algun dia deixarem de guanyar o perdrem un partit, qui sap si aquest mateix diumenge davant d'un rival molt més perillós i amb capacitat de fer mal del que indica la seva classificació. El que és innegable és que aquest equip ens està fent emocionar, gaudir i patir a parts iguals; el millor de tot, és el regust que té la mescla de tots tres factors per deixar-nos un somriure acompanyat del sentiment de satisfacció d'ençà que vam guanyar a Lleida per 1-4. 3 gols de diferència... d'això gairebé tampoc ens en recordem: Huracán, Manacor, Llagostera, Gandia, Sant Andreu, Orihuela a la Lliga, i el Llagostera com a complementari a la Copa han caigut per la mínima. Potser és l'únic que podríem exigir i no per l'esforç dels jugadors sinó per no donar feina als cardiòlegs dels hospitals de la ciutat que van camí de fer l'agost si, diumenge rere diumenge, vivim temps de descompte tan intensos com... els de cada partit. Demà, València Mestalla; patint o no, volem la victòria, volem la vuitena, volem seguir creient i somiant.

El València Mestalla

Servidor, en les seves previsions prèvies a l'inici d'aquesta temporada 2011-2012 concedia al filial valencianista el millor rendiment a la Lliga d'entre els tres filials que aquesta temporada militen al grup 3 de Segona B. Amb un Mallorca B en forma i realment sòlid, València i Zaragoza han anat gairebé de la mà en la seva evolució i, molt a poc a poc, van sortint de la zona d'emergència classificatòria. Amb 15 punts després de 13 partits, el 'Mestalleta' ocupa la 12a plaça a la Lliga però és tot just dos punts per sobre dels 16è i 17è classificats i només ha sumat 4 punts més que Manacor i Llagostera, cuers del campionat. Un equip, el de Vicente Mir que destaca pel seu desequilibri atac-defensa si ens atenem a unes dades que converteixen el filial en el segon màxim golejador del grup (20 gols marcats) i en l'equip més golejat del #2bg3 amb 25 dianes encaixades; es més, el València Mestalla és tot just el quart equip més golejat dels 4 grups de Segona B, només superat pel Celta B, el Vecindario i el Villanovense. Imatge: www.valenciacf.es

Cada cop més sòlid a Paterna, els desplaçaments segueixen sent l'altra assignatura pendent del quadre que dirigeix per segona temporada consecutiva Vicente Mir. I és que tot i el triomf de fa gairebé un mes a Saragossa per 2-3 (en un partit que el Mestalla dominava per 0-3), les xifres del filial lluny de Paterna són força clares: 3 punts de 18 possibles amb, però, 8 gols marcats (dos d'ells a l'Estadi Balear). Perquè l'aspecte ofensiu és fins ara el punt fort d'un conjunt que té Paco Alcácer, internacional espanyol en categories inferiors, com a estilet i referent en punt atacant. No obstant això, el davanter de Torrent es el màxim golejador del grup amb 9 gols i ja porta dos triplets (davant Lleida Esportiu i Zaragoza B). No és l'únic crack d'un equip jove però de molta qualitat i que a un únic partit pot sorprendre qualsevol rival. Hi podríem afegir Armiche, Eldin, Mossa... Imatge: www.valenciacf.es

Demà, però, Vicente Mir comptarà amb un llista important de baixes per enfrontar-se a l'Hospi de Jordi Vinyals. Ángel Montoro, que ja ha debutat amb el primer equip és juntament amb el porter Saúl una de les dues baixes de llarga durada a les quals cal afegir les de Carles Gil, amb un esquinç lleu al turmell i el central Pol Bueso, que pateix un trecament fibril·lar. Per si no n'hi hagués prou, una de les perles del planter valencianista com és Juan Bernat (focus d'atenció aquesta pretemporada a la concentració valencianista i autor d'un dels gols davant el Teruel diumenge passat) serà dubte fins a ultimíssima hora. Imatge: www.valenciacf.es

Possible onze inicial del València Mestalla: Adrián Lluna, Dalmau, Pardo, Mossa, Salva Ruiz, Marc Castells, Portu, Armiche, Paco Alcácer, Miñano i Eldin.

L'Hospi

La veritat, es fa difícil presentar un nou partit de l'Hospi en unes circumstàncies força similars a les de gairebé cada jornada. Victòria el cap de setmana anterior, gran part de la plantilla en condicions òptimes per entrar a la convocatòria i fam de seguir sumant de tres en tres. I és que, no ens enganyem, un hipotètic triomf demà contra el València Mestalla deixaria l'Hospi amb 31 punts i, més enllà del que faci l'Atlètic Balears a Saragossa, amb una projecció de 62 punts al final de temporada (sí, és parlar per parlar), però amb gairebé la meitat de recorregut completat per convertir en realitat el somni del play-off d'ascens. Qui ens ho havia de dir aquell 25 de setembre després de perdre a Terol? La confiança del planter és tan evident com creixent a mesura que passen els partits, se succeeixen les adversitats i l'equip treu endavant compromisos d'allò més complicats.

Setmana, per fi, de tranquil·litat absoluta per un Hospi que ara sí té la Copa del Rei totalment arraconada i ha pogut preparar el partit de demà davant el València Mestalla en òptimes condicions. Ens visita un filial i això acostuma a ser sinònim d'un partit en què el físic jugarà un rol important tot i el bon rendiment que va donar l'equip davant Sant Andreu, Barcelona i Orihuela; un altre factor important serà aprofitar els espais que pugui coincidir un equip atrevit, valent i que seguint la teoria de la manta deixa la rereguarda sovint al descobert. I evidentment, mantenir l'encert tingut fins ara. A això hi hem d'afegir que 20 dels 21 homes estaran disponibles per Vinyals. Amb Hammouch recuperat ja de les seves molèsties, sembla que Sergio Castaño podria rebre l'alta mèdica la propera setmana i deixar l'infermeria riberenca buida d'efectius.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Peque, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Corominas i David Prats.

L'àrbitre

Signem repetir el marcador de l'únic precedent que té l'Hospitalet amb l'àrbitre de demà. El castellanomanxec Francisco Javier Villena Contreras serà l'encarregat de dirigir l'encontre que enfrontarà els riberencs amb el València Mestalla. Villena Contreras, que viu actualment la seva segona temporada a Segona B, va xiular la passada temporada el sofertíssim triomf de l'Hospi al Joan Baptista Milà de Sant Boi per 1-2. Demà, assistit a les bandes per Enrique Antonio Segovia Andrés i Miguel Ángel Toledo Galindo., el col·legiat de Castella-la Manxa dirigirà el cinquè partit del present curs després d'haver xiulat el Linense 1-0 Badajoz, el Lorca Atlético 2-3 Betis B, l'Orihuela 1-0 Zaragoza B i el Ceuta 2-1 Linense. En total, 25 grogues i cap expulsió per un balanç mitjà de 6,25 grogues per partit amb 3 victòries locals i una de visitant.

Els precedents

Dada curiosa la que ens deparen els darrers enfrontaments entre l'Hospi i el València Mestalla, ja que tots dos equips s'han definit com una mena de conjunts ascensors durant la passada dècada; les tres darrers temporades que riberencs i valencians s'han vist les cares o l'Hospi (2002-03) o el 'Mestalleta' (1999-00 i 2006-07) han acabat baixant a Tercera Divisió. Un conjunt, el filial valencianista, que ha puntuat en tres de les últimes quatre visites a l'Hospitalet (totes elles a l'actual Estadi). D'infaust record és el darrer triomf 'Che', per 1-3, la penúltima jornada de la Lliga 2002-2003 que va oficialitzar el descens de l'Hospi de Jaume Creixell a Tercera Divisió en un partit que els valencians ja guanyaven abans que s'arribés al primer minut. Tot i això, el balanç general no és del tot dolent si valorem que sis de les 10 visites del Mestalla s'han saldat amb victoria riberenca, destacant el 4-0 del curs 1999-2000.

2006-2007 | CE L'Hospitalet 1-1 València Mestalla
2002-2003 | CE L'Hospitalet 1-3 València Mestalla
1999-2000 | CE L'Hospitalet 4-0 València Mestalla
1998-1999 | CE L'Hospitalet 0-0 València Mestalla
1997-1998 | CE L'Hospitalet 1-0 València Mestalla
1996-1997 | CE L'Hospitalet 1-0 València Mestalla
1995-1996 | CE L'Hospitalet 3-2 València Mestalla
1994-1995 | CE L'Hospitalet 1-3 València Mestalla
1993-1994 | CE L'Hospitalet 3-0 València Mestalla
1992-1993 | CE L'Hospitalet 2-0 València Mestalla

De derbis, clàssics o partits de simple rivalitat

2011-11-17T12:15:00.003+01:00

N’hi ha per donar i per vendre. Parlem dels diversos orígens del terme ‘derby’, adaptat a ‘derbi’ en català. Totes poden tenir el seu punt de veritat i el seu encant i al final, com en d’altres aspectes vitals, cadascú s’agafa a la història que més li pugui interessar d’acord amb les seves motivacions. Hi ha teories que apunten que la gènesi de ‘derby’ se situa en el multitudinari partit que des del segle XII se celebra a la localitat anglesa d’Ashbourne, al comtat de Derby i que enfrontava (i enfronta) els habitants de la localitat en dos equips de tants membres com faci falta el dimarts de Carnestoltes o el dimecres de cendra. D’altres fan referència a ‘The Derby’, una carrera de cavalls creada cap a finals del segle XVIII. La tercera en discòrdia ens porta a Liverpool, bressol de tot un clàssic del futbol mundial com és el Liverpool-Everton; és a la vora del Mersey on se situen Anfield Road i Goodison Park, estadis de Liverpool i d’Everton separats tan sols per l’Stanley Park, que resultava ser propietat del Comte de Derby. Sense referències sobre la data d’aquesta teoria, el fet que Anfield fos territori ‘toffee’ fins l’any 1892 (quan desacords amb el propietari de l’actual camp del Liverpool van provocar el canvi a Goodison) van que la teoria d’Stanley Park i el Comte de Derby sigui la més dèbil de les tres.

Quants cops haurem sentit parlar de ‘derbi’ per un enfrontament entre dos equips de la mateixa ciutat, província, regió o, directament, entre dos equips importants del país com podrien ser Barcelona i Real Madrid? L’evolució de derbi a partit del segle o a ‘Clásico’ allibera l’enfrontament d’una connotació errònia com és definir un partit entre dos equips separats per més de 600 quilòmetres de distància com un partit de rivalitat local. Convindrem, però, que el factor rivalitat existeix en qualsevol dels encontres que els mitjans de comunicació han qualificat de derbi al llarg dels anys i és aquest tret definitori el que fa desmarcar uns partits de la resta, especialment pel que fa a connotacions que poc tenen a veure amb el que passa al terreny de joc.

A Segona B, més concretament al que podríem anomenar grup català (amb les variants corresponents pel que fa als rivals). Hem vist multitud d’exemples de partits de màxima rivalitat, sovint arran de la proximitat geogràfica entre dos clubs, de comptes pendents en el passat o, directament, d’una barreja de tots dos factors. Desgraciadament, alguns d’aquests clàssics formen part d’un passat recent que no sabem quan tornarà a produir-se. A Catalunya hem viscut partits entre Premià i Mataró, que ens han donat dies de tensió a Tercera tot i que només es van veure les cares a la categoria de bronze la temporada 2000-2001; molt més clàssic és el Sabadell-Terrassa, amb arlequinats visquent l’aventura de la plata aquest curs i amb els egarencs fent d’Au Fènix per retornar, mínim, a la categoria que per passat i ciutat els pertoca. Tot i això, la tradicional presència dels ‘ceballuts’ a Primera i Segona fan que aquest ‘derbi vallesà’ sigui un enfrontament més geogràfic que no pas futbolístic. Més difícil d’entendre a primera vista era la tensió que desprenien els enfrontaments entre dos equips enfonsats per l’economia com són la UE Figueres i la UE Lleida, un clàssic dels anys 80 i 90, especialment quan la zona alta de Segona A era territori d’empordanesos i blaus.

La cara amable d’aquests derbis sovint l’han protagonitzada els equips de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb els partits que han enfrontat la Gramenet, el Sant Andreu i l’Hospitalet, amb un Badalona que s’hi ha afegit en els darrers anys. Partits de sana rivalitat i de bon rotllo entre aficions (mítiques són les costellades pre i post partit entre aficionats de la Grama i de l’Hospi fa uns anys). Allunyats de l’interès de l’aficionat i més focalitzat en la batalla mediàtica es troben els derbis de filials entre el Barcelona i l’Espanyol, que com ha passat amb el Sabadell-Terrassa no sembla que s’hagin de produir en, minim, un quinquenni. El Nàstic-Reus (poc habitual), el Girona-Figueres o un Europa-Sant Andreu considerat ‘rara avis’ en això de la Segona B són altres exemples que focalitzen l’atenció mediàtica del #futbolcat.

Però no només de Catalunya viu aquest grup 3, ni molt menys. En un any sense Sabadell, Alcoyano, Alacant, Benidorm o Castelló, el grup ha perdut entitats potencials que generaven enfrontaments de rivalitat d’allò més interessants. “Al campo el Clariano vamos, a ver a esos fanfarrones del Deportivo Alcoyano” és tota una declaració sentimental, d’intencions feta des d’Ontinyent i adreçada als seus veïns d’Alcoi. Partit mític que l’any passat va tenir el seu punt àlgid amb les ampolles que aixecarien els fitxatges de Paco Esteban i de Fran Moreno per l’etern rival. Lluny queden ara mateix també l’Alacant-Hércules o el Castelló-Vila-real, amb els del Palamó i Castàlia deambulant amb poc lluïment per la Tercera Divisió valenciana. Pitjor li van les coses a un Benidorm ja extint i que no podrà rememorar els duels amb la Vila-joiosa, fos al Nou Pla, al José Calsita o a l’antic Foietes (ara Guillermo Amor).

Però no tot són males notícies: aquest cap de setmana (diumenge, 16:30 hores) torna a Pinilla, 21 temporades després, el derbi per excel·lència del futbol de Terol: Club Deportivo Teruel-Andorra Club de Fútbol. El retorn dels andorrans al futbol de bronze, un curs després que els de la capital hi retornessin ha fet possible reeditar un derbi que sí que ha tingut capítols d’allò més interessants a Tercera Divisió, però que des de la 26a jornada de la temporada 1990-1991 no es veien les cares a Segona B. I és que mudèjars i andorrans s’han vist les cares fins a 31 ocasions (font: futbolme.com) d’ençà que l’any1958 creussin els seus destins per primera vegada en la golejada més àmplia que s’ha donat mai: el Teruel golejaria l’aleshores Calvo Sotelo per 8-0. Més enllà de la classificació, Pinilla centrarà l’atenció de la 14a jornada en un duel que promet un ambient bonic, de germanor i rivalitat sana, en un camp mític i amb una afició, l’andorrana, que recolza els seus tant a l’Endeiza com a domicili sempre que sigui possible, encapçalats pel grup d’animació ‘Infierno Minero’. La llàstima, pels que no hi siguem, és que Aragón Televisión segueixi donant l’esquena al futbol aragonès més enllà del Real Zaragoza i de la Segona A.

Un clàssic com és l’Olímpic de Xàtiva-Gandia també l’hem pogut gaudir aquesta temporada, quan el passat 11 de setembre van enfrontar-se a La Murta amb el resultat final d’empat a 1 gol. I és que han hagut de passat molts i molts anys perquè els xativins, de la mà del mateix tècnic que havia ascendit el Gandia l’any anterior, tornés a la Segona Divisió B. És a dir, duel amb cert morbo afegit per la manera com Toni Seligrat va ser convidat a marxar de Gandia tot i quedar campió del grup valencià i ascendir al primer intent amb un gol in extremis de Marcos Estruch a la pròrroga. Aquest és el duel més destacat de la temporada al futbol valencià, amb Huracán com a equip inèdit. Si de cas, sempre podrem recórrer als Orihuela-Dénia amb el record del que va passar fa uns anys al play-off d’ascens a Segona Divisió B amb els incidents que van tenir lloc a la localitat de la Marina Alta i que s’han convertit en fantasma cada cop que escorpions i deniencs s’han de veure les cares.

Però si algun enfrontament aixeca passions en aquest grup 3, especialment per part de l’actual líder del grup tercer és l’Atlètic Balears-Mallorca B. Si hem de ser fidels a la realitat, aquest sentiment de rivalitat és més notori per part balearica que no pas per part de l’afició de Son Moix, sobretot si tenim en compte que estem parlant del seu filial. El diferent tractament que han donat els mitjans de comunicació a Mallorca i Atlètic Balears al llarg dels anys (en part comprensible per la diferència de categories i quan altres equips balears com Santa Eulària, Sporting Mahonés, Manacor, Eivissa o Sòller han estat per sobre de l’Atlètic en algunes temporades) han emfasitzat aquest sentiment de certa rancúnia cap als ‘barrals’, terme amb el qual part de l’afició de la Via de Cintura coneix el Mallorca. El retrobament l’any passat al futbol de bronze va desencadenar una autèntica passió per aquest derbi, especialent a Son Bibiloni i a causa de l’aforament del camp del filial mallorquinista i la polèmica que això va suscitar especialment l’any passat.

Per sort balearica, el balanç a dia d’avui és més que positiu amb un empat el curs passat i l’1-2 que Perera, in extremis, donava a l’Atlètic en un partit èpic disputat sota una pluja forta que va deixar en la celebració d’aquest segon per part de jugadors, banqueta i afició una de les imatges de la temporada al #2bg3. El millor, segurament, va ser el 4-0 i l’exhibició de la passada tardor a l’Estadi Balear, amb un dels primers partits de l’ex mallorquinista Gustavo Siviero a la Via de Cintura i amb autèntics golassos de Peter o de Pedro Bigas, que aquesta temporada viu a cavall del Mallorca B i del primer equip. Camins creuats. És la cara curiosa d’una rivalitat que també ha tingut incidents desagradables en forma de pintades amenaçants i d’incidents en partits com el Manacor-Atlètic Balears d’aquesta temporada per culpa d’uns personatges, radicals mallorquinistes, que van apropar-se a Na Capellera amb l’únic ànim de buscar brega. Lamentable.

És la nota lletja, la foscor dintre del que són festes futbolístiques, partits amb més ingredients que no pas el propi joc i que haurien de convertir-se en tot un exemple de rivalitat sana, de manifestació cultural i d’orgull d’equip, de poble, de ciutat. Partits amb històries internes sovint desconegudes pel gran públic però que ofereixen un encant sovint superior, i segurament més sa (llevat d’excepcions) que alguns dels anomenats clàssics que acaben sent focus de tota atenció extrafutbolística.