31/8/15

#2BG3 | El Musical - J2

#2BG3 | Xifres i lletres - J2

12.423 espectadors de mitjana als camps de Segona Divisió B aquesta temporada. L'Alcoyano-Hércules, amb uns 2.900 espectadors a la graderia del Collao, va ser el partit de la jornada que va registrar una entrada millor. L'altra cara de la moneda va ser la Ciutat Esportiva de Bunyol on van citar-se menys de 400 espectadors per veure el duel entre dos ascendits: l'Atlético Levante 2-0 Llosetense. Només el Sabadell i el Barcelona B van donar xifres oficials d'assistència (la primera jornada van ser Pobla i Olot els que van anunciar la xifra d'assistents). La xifra d'aquesta jornada suposa un augment d'uns 1.600 espectadors respecte la primera jornada.

13 anys fa del darrer cop que el CE L'HOSPITALET va aconseguir guanyar algun dels dos primers partits de Lliga a Segona Divisió B. La temporada 2002-2003 i sota la batuta de José Antonio García Escribano els riberencs van empatar en el seu debut al camp del Palamós (1-1) i van derrotar el Reus Deportiu a l'Estadi (1-0). Des d'aleshores el màxim de punts que han sumat els riberencs després de les dues primeres jornades són dos punts fruit de dos empats: temporada 2006-2007 i 2012-2013. També hi ha l'excepció de la temporada 2013-2014 con el 2-2 inicial al camp del Mestalla es va convertir en un 0-3 final a favor de l'Hospi gràcies a l'alineació indeguda de Mario Arques amb el filial valencianista.

144 partits ha trigat David Haro a ser expulsat per primer cop a Segona Divisió B. L'extrem de l'Ametlla del Vallès va veure ahir contra l'Espanyol B dues grogues, la segona poc després d'haver fer el tercer i darrer gols dels roig-i-negres. Segons l'acta, el vallesà va veure la primera groga per agafar un rival i impedir el seu avanç (53') i la segona per jugar la pilota amb el braç i mirar de treure'n profit per marcar (78'). Tot i jugar el darrer tram del partit en inferioritat, els reusencs van guanyar el filial perico per 3-1 i sumen quatre punts. La mala notícia per a David Haro és que diumenge (19:00 hores) no podrà enfrontar-se al seu exequip, l'Hospi. No va ser l'únic ex futbolista de l'Hospi expulsat aquesta jornada, ja que Iban Salvador va veure la vermella directe al Mestalla 1-1 Huracán quan només duia sis minuts sobre la gespa de l'Antonio Puchades.

7 futbolistes han estat capaços de fer dos gols en aquestes dues primeres jornades. Si el passat cap de setmana el migcampista de l'Eldense Antonio Cañadas era l'únic a marcar un doblet, en aquesta segona jornada dos futbolistes catalans han marcat per partida doble i han col·laborat a donar tres punts als seus equips; dissabte Carlos Martínez feia els dos gols del seu equip, el Villarreal B, davant el seu ex equip, la UE Olot. Un dia després era el davanter del Reus Deportiu Édgar Hernández qui estrenava compte golejador amb dos gols contra l'Espanyol B. D'altra banda, quatre futbolistes més van fer un gol i són els únics que han marcat en ambdues jornades: Dalmau (Espanyol B), Dani Martí (Cornellà), Pol Roigé (Sabadell) i Chando (Atlètic Balears).

450 partits a Segona B. És la xifra de partits a la qual van arribar aquest cap de setmana dues autèntiques institucions del futbol de bronze i que durant algunes temporades han compartit vestidor a Manises i a Torrent. Dissabte el migcampista d'Huracán Luís San Julián va celebrar el seu partit 450 a Segona B just el dia que feia 17 anys del seu debut amb la samarreta del València Mestalla al camp del Benidorm (2-1). Des d'aquell agost de 1998 Luís San Julián Rodrigo (València, 1979) ha defensat les samarretes del filial valencianista, Hércules, Algeciras, Terrassa FC, Racing de Ferrol, Gandia i Huracán Valencia, amb el qual viu la seva quarta temporada i amb el qual ja ha disputat 103 partits. Ahir diumenge, en canvi, va ser el torn de la 'bomba', del biscaí Javi Navarro, que també va assolir la xifra de 450 partits a la categoria de bronze amb el regust amarg de la derrota del seu Olímpic a Sabadell (1-0). Javier Navarro Muñoz (Santurtzi, 1980) va debutar el 22 d'octubre de 2000 al camp del Polideportivo Ejido quan era jugador del Cádiz CF i des d'aleshores ha jugat al Palencia, Novelda, Benidorm, Ceuta, Ponferradina i Huracán Valencia, on va coincidir amb San Julián durant tres anys i últim club pel que ha passat el davanter basc abans de fitxar per l'Olímpic aquest estiu.

#2BG3 | El Contraresum | Verds madurs

Imatge: Albert Costa
Deia Jordi Roger una setmana, just després de derrotar el Barcelona B al temps d'afegit (2-1), que el seu pare li havia dit que en un sol partit ja tenien més punts que l'any passat en quatre jornades. No he escoltat la roda de premsa que va fer ahir el tècnic del Cornellà, però després de vèncer el Badalona per 0-2 els dels Baix Llobregat ja tenen més punts dels que tenien a la jornada 5 l'any passat. Dues victòries en dos partits, sis punts de sis possibles i, sobretot, la sensació positiva d'iniciar un campionat en dinàmica creixent per guanyar matalàs per quan arribin mal dades. Va tornar a sucar Dani Martí, màxim golejador de la Lliga juntament amb cinc futbolistes més. Els verds maduren en una categoria on els grans van sumant (Barcelona B i Huracán són els únics que encara no han guanyat) i on un filial, el Villarreal B, continua al capdavant del campionat després de vèncer l'Olot per 2-0 i d'executar una de les tradicions del món del futbol com són els gols, en plural, de l'ex: Carlos Martínez va sotmetre el seu exequip amb un doblet que manté el minisubmarí com a líder i impedeix que els garrotxins sumin cap punt després de dues jornades.

18 gols, 5 expulsions, quatre penals assenyalats, dos de fallats i dos empats sense gols. Això ja torna als registre habituals. Dissabte el Barcelona B i la Pobla ens deixaven el primer partit sense gols de la temporada per culpa d'Alberto Varo, salvador per als pobletans durant tot el partit però especialment amb el penal aturat a Grimaldo quan ja havíem passat el minut 90. Els de Gerard López sumen un punt de sis, sorprenent per un equip acabat de descendir però habitual en els darrers anys del filial blaugrana a Segona B. L'altre empat sense gols el dibuixaven l'Alcoyano i l'Hércules en un camp del Collao amb aproximadament 3.000 espectadors a les graderies. Molts menys hi havia ahir al matí a Bunyol per viure el primer triomf de l'Atlético Levante aquest curs: 2-0 sobre el Llosetense amb gols de Traver i el joveníssim Pepelu, aquest des del punt de penal. Els balears obren una zona de descens que completen l'Olot, l'Olímpic i l'Hospi. Els de la Costera són l'únic equip del grup que encara no ha marcat: ahir el segon gol a la Lliga de Pol Roigé va donar tres punts a un Sabadell que se situa quart. Els arlequinats avantatgen en un punt el Lleida Esportiu, vencedor d'un duel estrany contra l'Hospi: efectivitat inicial blava, penal aturat pel riberenc Víctor, dues expulsions i sentència lleidatana que clava els de Cifuentes al fanalet vermell després de dues jornades.

La resta de la jornada ens deixava, per exemple, la remuntada en deu minuts màgics d'un Reus Deportiu que no va semblar acusar els problemes extraesportius. Els de Natxo González van haver de capgirar el gol de Dalmau (Espanyol B) mitjançant un doblet d'Édgar Hernández i una tercera diana obra de David Haro, que minuts després seria expulsat i que d'aquesta manera no podrà jugar diumenge... al camp de l'Hospi. No va ser l´únic ex de l'Hospi expulsat, ja que Iban Salvador només va durar sis minuts sobre la gespa abans que el murcià Díaz Escudero li mostrés la vermella directa; abans, Álvaro havia avançat l'Huracán a Paterna però un golàs de Zahibo (el de la jornada, probablement) salvava un punt per als de Curro Torres, que com Huracán sumen dos empats en dues jornades. La victòria de l'Atlètic Balears sobre l'Eldense (2-1) permet els de Siviero sumar quatre punts en sis jornades i el davanter Chando, acumular dues dianes en dos partits.

Dani Fernández (OFI), nou jugador de l'Hospi

Imatge: Àngel Garreta
Després d'un mes entrenant amb l'Hospitalet sembla que ha acabat convencent el cos tècnic. El barceloní Dani Fernández tindrà finalment fitxa amb el Primer Equip i es converteix en un dels darrers futbolistes a tancar la plantilla 2015-2016 del Centre d'Esports l'Hospitalet. Daniel Fernández Artola (Barcelona, 1983) és un lateral dret de dilatada experiència que després de la seva etapa de formació al FC Barcelona, on va jugar cinc temporades entre el segon i el primer filial, va emprendre una mena de gira europea que l'ha dut a jugar a Ucraïna (amb Pichi Alonso com a tècnic), als Països Baixos amb el NEC (amb el qual va jugar la UEFA) i el Feyenoord, a Bèlgica amb el Genk i a Grècia amb l'OFI de Creta, equip pel qual va fitxar la passada temporada després d'un curs, el 2013-2014, en blanc. Amb els grecs va disputar un total d'11 partits. De retorn a Barcelona, Dani Fernández va començar a entrenar amb l'Hospi a finals de juliol i va debutar a Castellar contra el Sabadell B; durant aquestes setmanes l'hem vist jugar al carril dret però també, per necessitats de l'equip, a l'eix de la defensa de manera que els riberencs s'asseguren el concurs d'un futbolista polivalent com d'altres integrants de la defensa. Tanmateix, Cifuentes no podrà comptar amb Dani Fernández fins que arribi el trànsfer internacional.


Costa | Lleida Esportiu 2-0 CE l'Hospitalet

-> L'Hospi perd justament a Lleida (2-0), continua sense puntuar tot i experimentar una lleugera millora en el seu joc.
-> L'efectivitat dels blaus i la poca presència ofensiva dels riberencs condemnen els de Cifuentes a set dies més com a fanalet vermell.
-> Segona part de bojos amb un penal aturat per Víctor Ibáñez, una expulsió per banda i el gol de la sentència del Lleida Esportiu en un terreny de joc en condicions lamentables.
-> ESCOLTA la roda de premsa de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.
-> RODA DE PREMSA d'Imanol Idiákez, entrenador del Lleida Esportiu.
-> GALERIA DE FOTOS del Lleida Esportiu 2-0 l'Hospitalet.

FITXA TÈCNICA

LLEIDA ESPORTIU: Iván Crespo, Ekhi, Toño, Pau Bosch, Óscar Rubio, Raúl Fuster, Albistegi, Marc Martínez, Colinas (Mia Guasch, 80'), Óscar Vega (Doncel, 69') i Diego Suárez (Manu Onwu, 86').

CE L'HOSPITALET: Víctor, Sierra, Bigas, Aleix, Medina, Miki Muñoz, Ton Alcover, Raúl Torres (Puerto, 65'), Guzmán (Castell, 65'), David López (Javi Pérez, 69') i Ruibal.

Gols: 1-0 Toño (27'); 2-0 Albistegi (73').

Àrbitre: Álvaro Moreno Aragón (Madrid). Ha amonestat el local Colinas (51') i els visitants Medina, Ruibal, Sierra, Ton Alcover, Miki Muñoz i Aleix.

Incidències: partit corresponent a la 2a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al Camp d'Esports de Lleida davant d'uns 1.500 espectadors. Presència d'aficionats riberencs a la tribuna i també al gol sud. Gespa en molt mal estat. L'hem trepitjada per tal de comprovar-ho.


Des que l'Hospi va retornar a Segona B el mes de juny de 2010 que els riberencs han estat incapaços de guanyar cap dels dos primers partits de Lliga. Ni amb Pedraza, ni amb Vinyals, ni amb Miguel Álvarez, ni amb Martín Posse, ni amb Kiko Ramírez. Ni tampoc amb Martí Cifuentes. Sis temporades d'inicis manifestament millorables que, tanmateix, no amaguen una certa sensació de preocupació en allò que d'alguna manera podríem anomenar 'entorn' del Centre d'Esports l'Hospitalet. Avui l'Hospi ha estat menys inferior al rival mentre la sort no li ha girat l'esquena: a partir del gol del Lleida Esportiu, però, els riberencs s'han desdibuixat i llevat d'alguns passatges del segon temps, especialment després que els locals es quedessin amb 10 homes i abans que Bigas veiés la segona groga per una acció infantil i que Víctor fallés el penal. A partir d'aquí mitja hora de bogeria i més cor que cap que han detonat en una segona derrota consecutiva que sense ser alarmant sí que reivindica les mancances d'un equip que tindrà aquest dilluns la darrera oportunitat de reduir-les a la mínima expressió (o el que es pugui) amb el darrer dia de mercat d'hivern. De moment, ja sabem que Dani Fernández serà el 21è element; el lateral dret tindrà fitxa amb el Primer Equip després d'entrenar-s'hi durant el darrer mes.

La baixa per lesió de Guillem Savall obligava Cifuentes a fer canvis: Medina ha fet parella a l'eix de la defensa amb Aleix, Miki Muñoz ha ocupat el lloc del maresmenc al doble pivot i en la parcel·la ofensiva David López ha vist premiat el seu bon paper contra el Villarreal B i Ruibal s'ha convertit en referència ofensiva de l'Hospi; Rubén Carreras i Puerto, suplents, han estat els damnificats. L'Hospi ha fet uns primers 10 minuts prou bons però això, a Segona B, és clarament insuficient. El balanç ofensiu s'ha reduït pràcticament a una rematada tova de Guzmán (4') i a una centrada del mateix futbolista que no ha trobat rematador (18'). Als d'Idiákez els ha costat, entrar al partit, però un cop ho han fet han demostrat per què tornen a ser favorits per al playoff. Un xut de Marc Martínez i tres serveis de cantonada han estat els 'quarts' dels locals abans de la primera campanada: córner botat per Raúl Fuster que Toño, amb el cap, ha enviat al fons de la xarxa (27'). La cosa hauria estat pitjor si Óscar Rubio no hagués enviat al Segre una rematada franca quan ho tenia tot de cara per fer més grossa la ferida riberenca (30'). També hi ha hagut temps per a la polèmica, amb un possible penal dins l'àrea riberenca i en una caiguda de Raúl Torres quan ja encarava Crespo. En tots dos casos, però, Moreno Aragó s'ha fet l'orni.

Tot això sobre una superfície de joc tètrica, indigna d'un partit de futbol de Segona B. L'estat de la gespa ha empitjorat en un segon temps que ens ha presentat un Hospi amb més intenció. Ruibal ha estat a punt de marcar després d'una bona acció personal (53'), per bé que Diego Suárez també ha acariciat el gol a l'àrea contrària (59') un parell de minuts abans que Marc Martínez fos expulsat per dues grogues en cinc minuts. La superioritat numèrica li ha durat quatre minuts, a l'Hospi: els que ha trigat Sierra a cometre penal just abans que David Bigas, segons l'acta, fes malbé el punt de penal amb el peu... quan ja tenia una groga al sarró (63'). Víctor salvava la papereta amb una magnífica aturada al xut de Raúl Fuster (63') i el partit, acte seguit, entraria dins el descontrol absolut. Cifuentes faria entrar Castell, Puerto i Javi Pérez per refrescar un equip que, tot i provar-ho sense sort, va acabar pagant l'encert local. Al minut 73 una falta picada per Fuster i desviada per la tanca queia als peus d'Albistegi, que batia Víctor Ibáñez i sentenciava el partit. Només al tram final l'Hospi tornaria a trepitjar la zona defensiva dels del Segrià, primer amb un xut de falta de Ton Alcover que Crespo enviava a córner (86') però, sobretot, amb una rematada als núvols d'un Xavi Puerto que ja s'havia plantat tot sol davant el meta santanderí del Lleida Esportiu (92'). Epíleg desencertat en un partit de regust clarament amarg.

30/8/15

#HospiLive | Lleida Esportiu TCF 2-0 CE l'Hospitalet



29/8/15

Cap amunt! | Lleida Esportiu TCF - CE l'Hospitalet (diumenge, 20;00 hores)

LLEIDA ESPORTIU - CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET

Diumenge, 30 d'agost - 20:00 hores | Camp d'Esports

Jornada 2 | Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Possible onze del Lleida Esportiu: Iván Crespo, Óscar Rubio, Raúl Fuster, Pau Bosch, Ekhi, Toño, Albistegi, Marc Martínez, Colinas, Óscar Vega i Diego Suárez.

Possible onze de l'Hospi: Víctor Ibáñez, Sierra, Èric Via, Castell, Aleix, David Medina, Ton Alcover, Puerto, David López, Carreras i Ruibal.

Àrbitre: Álvaro Moreno Aragón (Madrid).

Hi havia una cançó, en català, que deia alguna cosa així com "que pots caure i aixecar-te, i que no importa el mal que et fan. Que demà hi haurà un demà". Diumenge serà aquest demà per a un Centre d'Esports l'Hospitalet dolgut. Els riberencs van estrenar-se de mala manera a la Lliga, amb una derrota clara davant d'un rival superior. Poc o res a dir. Cal aixecar el cap per mirar endavant i fer front a una continuació de calendari terrible, digna d'una setmana d'etapes sense cap cota puntuable al Tour de França. Després d'un aspirant al playoff com el Villarreal B els de Cifuentes faran el seu primer desplaçament a la Lliga (en quedaran, encara, divuit) per rendir visita a un altre coco de la Lliga, a un Lleida Esportiu que a hores d'ara té els mateixos punts que els riberencs: cap. Amb aquesta premisa els d'Idiákez voldran arrencar somriures i aplaudiments a una afició que encara no els ha vist jugar des de la penúltima jornada del curs passat i que necessita veure els blaus vèncer després d'un estiu millorable quant a resultats amb la derrota a Sant Adrià (1-0) com a colofó. Repte difícil per a un Hospi encara en construcció però conscient que no pot concedir facilitats.

Aquest haurà estat, probablement, un dels pals de paller del discurs de Cifuentes (& Co.) durant aquesta setmana. Lliure dilluns i cinc entrenaments d'una tirada per preparar un partit que ja és important per als riberencs. Que sí, que ho són tots, però ja sabem els que fa temps que ens deixem veure per Can Hospi que començar malament (habitual aquí) augmenta el neguit d'una parròquia, la riberenca, que està a mort amb l'equip però que amb la mosca darrere l'orella per temes extraesportius necessita que la pilota entri per continuar-hi creient. Amb aquest ambient certament enrarit (no hi ajuda gens el veto parcial del club als mitjans digitals que seguim des de fa temporades el Primer Equip -i el Futbol Base) la plantilla ha preparat un partit complicat, el primer a domicili, on tocarà recuperar el to de la darrera setmana de la pretemporada, especialment al darrere. I aquí és on vénen les complicacions, amb les lesions de Marc Vales i de Guillem Savall, que deixen gairebé en quadre la línia defensiva riberenca. A més, Boris continua recuperant-se de la seva lesió i tampoc podrà estar disponible per al tècnic riberenc.

Imatge: RCD Espanyol B
Deu ser cosa de Seligrat, això de fer playoff. Amb ell a la banqueta el Lleida Esportiu ha disputat les seves dues fases d'ascens en quatre anys d'existència; ni abans amb Emili Vicente ni Imanol Idiákez en el seu any I. Perquè el basc, tot i els dubtes, tot i les crítiques, seguirà un any més al Camp d'Esports, aquest cop al capdavant d'un projecte que sense trencador, perquè manté peces importants de plantilles anteriors, sí que presenta novetats sensibles pel seu significat. Va ser un curs, el 2014-2015, en què els blaus van anar de més a menys: bé a casa, fluixos a fora, els lleidatans van arribar fosos a un tram final de Lliga poc lluït. Probablement els blaus van acabar pagant la poca activitat durant el curs dels teòrics suplents, que van haver d'agafar el rol de titular amb les baixes de peces importants. Amb tot, quan aspires a ser entre els quatre primers, guanyar dos dels últims nou partits o sumar un punt de quinze a domicili, sense ser capaç de marcar, complica molt una empresa que, a Lleida, tenen ben clara.

Per això cal aplaudir la confiança dels responsables del club cap a Idiákez, el tècnic dels canvis tardans: de mitjana, el canvi tipus del guipuscoà arribava al minut 73. Tingui alguna cosa a veure o no, el cert és que l'aposta del basc és clara. I també l'aposta per tornar a rondar una zona alta que és poc menys que una obsessió per a un club que vol emular els èxits de l'extinta UE Lleida. I ho faran, enguany. sense Pau Torres a la porteria. El meta de Capellades ha marxat a l'Alavés i el càntabre Iván Crespo (Murcia) serà el seu substitut. Set renovacions, amb Molo, Raúl Fuster, Ekhi i el capità Pau Bosch al capdavant i una profunda renovació, especialment en el capítol ofensiu. Idiákez tira de coneixença, cas de Toño, Julen Colinas i Urko Arroyo, que ja van ser a les ordres del basc al Toledo. La cessió de Diego Suárez, el retorn d'Òscar Rubio o els fitxatges dels migcampistes Manu Onwu i Marc Martínez completen, de moment, una plantilla que aspira a lluitar per ser entre els quatre primers amb el plus de saber quins errors del passat cal evitar per augmentar les opcions d'èxit.

De cara a demà Idiákez podria incloure en la convocatòria les últimes tres incorporacions, no disponibles diumenge passat contra l'Espanyol B. Parlem del lateral Arnau Tobella (Cornellà) i dels migcampistes Joel Huertas i Agostinho Cá, ambdós cedit pel Barcelona B durant aquesta temporada. L'única baixa confirmada és la del davanter Urko Arroyo, que probablement no estarà disponible fins el mes d'octubre. La derrota a Sant Adrià va allargar la pèssima ratxa dels blaus a domicili, un factor que, esperen, comporti que el bon paper que l'equip va fer al Camp d'Esports l'any passat tingui continuïtat demà contra l'Hospi. Tot i l'1-3, Idiakez no es refia ni un pèl dels riberencs. Pel que fa a l'onze inicial no s'esperen massa novetats; el tècnic basc va marxar content de les prestacions del seu equip més enllà del marcador i llevat de l'entrada d'Óscar Vega per Doncel, la resta de futbolistes podien repetir titularitat.

#2BG3 | Les prèvies de la J2










27/8/15

Gadella Kamstra, àrbitre de l'Hospi-Reus Deportiu

El Comitè d'Àrbitres ha designat el col·legiat tinerfeny Cristian Gadella Kamstra per xiular el partit de la 3a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B que enfrontarà el CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET i el Reus Deportiu. Aquest matx tindrà lloc el proper diumenge 6 de setembre a les 7 de la tarda a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Més informació en breu.

#2BG3 | JORNADA 3 | ÀRBITRES
Atlético Levante - Alcoyano | Ávalos Barrera (Catalunya)
Hércules - Villarreal B | Sureda Cuenca (Illes Balears)
Olot - Lleida Esportiu | Herrero Arenas (Aragó)
Espanyol B - Barcelona B | González González (Illes Balears)
Pobla de Mafumet - Badalona | Montero de Lerma (Castella-la Manxa)
Cornellà - Sabadell | Pérez Peraza (Tenerife)
Olímpic - Atlètic Balears | Ávalos Martos (Catalunya)
Eldense - Mestalla | Campos Salinas (Múrcia)
Llosetense - Huracán | Rebollo López (Catalunya)

Futbol Base | Amistosos, 29 i 30 d'agost


26/8/15

Hospi-Badalona a la Copa RFEF

El CE L'HOSPITALET s'enfrontarà al Badalona a les semifinals de la fase autonòmica de la Copa RFEF 2015-2016. Així ho hem sabut després de la reunió que s'ha celebrat aquest matí a la seu de la Federació Catalana de Futbol a Barcelona i en la qual, a banda de l'ens federatiu, hi eren els quatre clubs participants: Pobla de Mafumet, Badalona i Espanyol B, a banda de l'Hospi. El partit d'anada entre els riberencs i els escapulats es jugarà a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet el proper 9 de setembre i la tornada, dues setmanes després, al Camp Municipal de Badalona (23 de setembre). En cas que els riberencs es classifiquin per a la final s'enfrontarien, evidentment, al guanyador de l'altra semifinal entre l''Espanyol B i el Pobla de Mafumet. El guanyador d'aquesta fase autonòmica progressarà a la fase estatal i, de retruc, s'embutxacarà 3.005 euros de premi. Tal com ja vam avançar fa unes setmanes, el club ha decidit prendre part d'aquesta competició que pot resultar beneficiosa a nivell econòmic si l'Hospi arriba a semifinals. Una altra cosa és que compensi quant a l'aspecte esportiu.

Què és la Copa RFEF?
La Copa RFEF, també coneguda com a Copa Federació o FedCup durant algun període, és una competició creada l'any 1945 i represa l'any 1993. Des d'aquella edició -guanyada pel Puertollano- el torneig s'ha celebrat de forma ininterrompuda. Paral·lela als campionats regulars i a la Copa del Rei, la Copa RFEF es disputa en partits entre setmana (dimecres o dijous); cada federació regional té potestat per decidir com celebrar la fase autonòmica però la fase nacional es juga, final inclosa, a doble partit amb ordre de camps determinat per sorteig. Hi prenen part els 17 equips classificats de les fases autonòmiques més, si ho volen, els equips eliminats de la primera eliminatòria de la Copa del Rei i el guanyador de l'edició 2014-2015, un Real Unión Club que enguany ja jugarà la Copa del Rei.

Serà la segona vegada que els riberencs participin d'aquesta competició, per bé que la seva primera aventura, la temporada 1999-2000, va ser realment fluixa. Els de Miguel Corominas van quedar últims de la fase catalana en un grup de cinc equips que completaven Barcelona B, Gramenet, Nàstic i Sabadell. Enguany, més enllà d'una aventura esportiva que suposa acumular partits (i desplaçaments) intersetmanals, l'Hospitalet buscarà en la Copa RFEF una excusa per guarnir la delicada situació econòmica de l'entitat: la RFEF subvenciona els desplaçaments peninsulars (0,78 € per quilòmetre) i a les illes (19 bitllets pagats). A més, si els riberencs arriben a les semifinals s'assegurarien uns 12.000 euros, que passarien a 30.000 si juguessin la final i a uns 90.000 euros aproximadament si s'alcen amb un trofeu que, fins ara, només han guanyat cinc equips catalans: San Martín, Sabadell, Badalona, Mataró i Sant Andreu.

Els precedents del Lleida Esportiu-Hospi

Aquest diumenge serà el quart cop que el Centre d'Esports l'Hospitalet visiti el Camp d'Esports... per enfrontar-se al Lleida Esportiu Terraferma, club fundat l'any 2011 i successor pràctic de la desapareguda Unió Esportiva Lleida. Fins l'any passat, els únics dos precedents entre els blaus i els riberencs presenten el mateix marcador, un guarisme dur que representava, per partida doble, la derrota més àmplia en la història del Lleida Esportiu: 1-4. La passada temporada, però, tots dos van repartir-se els punts després d'un empat sense gols (0-0). Balanç de dues victòries riberenques i un empat en tres partits jugats, amb 8 gols marcats per l'Hospi i 2 anotats pel Lleida Esportiu, tot i que el primer dels dos se li ha d'adjudicar a David Prats en pròpia porta. Grans gols, com el de Marc Pedraza el 2011 o els de Raúl Fuster i Chupe i Méndez Canario el passat més de març. Tot seguit, repassem aquests tres precedents.

Temporada 2014-2015 | Lleida Esportiu Terraferma 0-0 CE l'Hospitalet
Prèvia | Crònica | Sala Multimèdia


Temporada 2013-2014 | Lleida Esportiu Terraferma 1-4 CE l'Hospitalet

Temporada 2011-2012 | Lleida Esportiu Terraferma 1-4 CE l'Hospitalet

25/8/15

Moreno Aragón xiularà el Lleida Esportiu-Hospi

Imatge: Sergio Sanz
El Comitè d'Àrbitres ha designat l'àrbitre adscrit al col·legi madrileny Álvaro Moreno Aragón per dirigir l'encontre de la 2a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió que enfrontarà el Lleida Esportiu i el Centre d'Esports. Aquest partit es disputarà aquest proper diumenge, 30 d'agost, a partir de les 8 del vespre al Camp d'Esports. Quarta temporada a Segona Divisió B, Moreno Aragón (Granada, 1990) mai ha dirigit cap partit ni als riberencs ni als lleidatans. La passada temporada Moreno Aragón va xiular 14 partits de Segona B, amb un balanç de sis victòries locals, cinc empats i tres triomfs visitants, amb una mitjana de 5,86 grogues i un total de 3 expulsions.

#2BG3 | Jornada 2 | Àrbitres
Atlético Levante - Llosetense | Català Ferran (Catalunya)
Alcoyano - Hércules | López López (Castella-la Manxa)
Villarreal B - Olot | Montero de Lerma (Castella-la Manxa)
Reus Deportiu - Espanyol B | Leo Ollo (Navarra)
Barcelona B - Pobla de Mafumet | Mena Gimeno (Comunitat Valenciana)
Badalona - Cornellà | Ripoll Solano (Illes Balears)
Sabadell - Olímpic | Hernández Lorenzo (la Rioja)
Atlètic - Eldense | Juan Luís Pulido Santana (las Palmas)
Mestalla - Huracán | Díaz Escudero (Múrcia)

24/8/15

#2BG3 | El Musical - J1

#2BG3 | Xifres i lletres - J1


10.785 espectadors han passat pels camps de #2bg3 aquest cap de setmana. L'Hércules-Atlético Levante va registrar la millor entrada amb 3.200 espectadors i l'Hospitalet-Villarreal B la pitjor, amb 325. Només els partits de Pobla de Mafumet i Olot ens deixen dades oficials per part dels clubs. La resta de partits estan calculats amb un promig extret de les dades dels diferents mitjans que van cobrir el partit.

1 any i 10 mesos feia que el Villarreal B no tancava una jornada com a líder. El 20 d'octubre de 2013, un dia després de golejar el Sant Andreu per 4-1, l'equip que aleshores dirigia Lluís Planagumà se situava en primera posició, amb 18 punts i empatat amb l'Atlètic i el Llagostera. Ahir els de Paco López van guanyar a l'Hospitalet (1-3) i aconseguien el liderat ja que són l'únic equip que va guanyar per més d'un gol.

14 partits consecutius fa que un equip ascendit a Segona Divisió B no perd el seu primer partit de Lliga. Llosetense i Pobla de Mafumet van allargar la dinàmica amb sengles empats davant Mestalla i Reus Deportiu, respectivament. Des de la temporada 2011-2012 que un debutant o retornat a la categoria no perd el seu partit (Olímpic, Lleida Esportiu, Manacor, Mestalla, Llagostera i Zaragoza B van perdre el seus partits).

2002 va ser l'últim any en què un equip descendit de Segona a Segona B va guanyar el seu primer partit de Lliga. Aquell any el Nàstic de José Carlos Granero va vèncer el Barcelona B per 1-2 en la primera jornada de Lliga. Des d'aleshores, Burgos, Terrassa FC, UE Lleida, Alicante, Castellón, Villarreal B, Alcoyano, Nàstic i Hércules no van ser capaços de guanyar la seva rentrée. Dissabte dos equips van afegir-se més a la llista negra: el Barcelona B va caure derrotat per 2-1 a mans del Cornellà i el Sabadell no va passar de l'empat (2-2) a Elda.

6 anys i mig feia que l'Hospi no marxava cap a casa després d'encaixar tres gols a l'Estadi. El 26 d'abril de 2009, encara a Tercera, els riberencs empataven (3-3) amb el Vilanova en el darrer partit, fins ahir, en què un equip visitant era capaç de fer més de dos gols a l'Hospi (amb l'excepció de l'Atlético de Madrid a la Copa del Rei). El mateix període de temps feia que cap equip derrotava els riberencs a l'Estadi per més d'un gol: el 22 de març de 2009 en un partit extremadament fluix dels de Julià Garcia, el Blanes guanyava els riberencs per 0-2. Des d'aquell dia totes les derrotes en Lliga o fases d'ascens han estat per la mínima, 0-1 o 1-2.

200 partits a Segona B. És la xifra que va assolir dissabte a Olot l'atacant de l'Alcoyano, Borja Sánchez. Nascut a Arenas de San Pedro (1987), el castellà va debutar amb els blanc-i-blaus amb victòria i efemèride. Sánchez va debutar a Segona B amb la RSD Alcalá el 20 de febrer de 2005 al camp del Lanzarote (dada extreta de BDFútbol). Des d'aleshores, 200 partits repartits de la següent forma: RSD Alcalá (26), Atlético de Madrid B (2), Balona (32), Dénia (36), Ponferradina (31), Salamanca (35), Huesca (37) i Alcoyano (1). Borja Sánchez va arribar aquest estiu procedent del Kerkyra grec.

#2BG3 | El Contraresum | El Villarreal Molt B

No ens hem comprat cap dron: l'Hospi no ens deixa fer fotos des de la gespa.
Sempre m'he preguntat si hi havia algun criteri en aquestes primeres jornades per decidir quin ordre calia seguir en una classificació quan dos equips aconseguien el mateix resultat i, per tant, tenien els mateixos punts, gols marcats, gols encaixats... Manava qui havia jugat primer? El que s'havia fundat abans? El que no feia distincions entre mitjans de comunicació (!) i webs i blogs? La qüestió és que davant el dubte hi ha dues opcions: la tradicional, per exhuberant o la de tirar pel dret i fer el que ens sembli. No ha calgut enguany, almenys, per definir i decidir el primer líder del curs a #2bg3. Durant sis dies l'honor correspon al filial del Villarreal, que d'acord amb el partit que ha fet a Can Hospi s'hauria de dir "Villarreal Molt B". El filial, al dente, ha superat clarament l'Hospi en moltes fases del partit i, per sobre del resultat, les sensacions amb què els de Paco López tornen a casa enfortiran més un equip jove a qui molts hem etiquetat com a aspirants per rondar la zona noble. Una zona noble que després dels primers 10 partits (de 380) completen cinc equips més que han guanyat per la mínima, dels quals només Alcoyano i Hércules són habituals de les travesses per fer playoff.

Els dos equips alacantins van suar la cansalada per treure endavant els seus partits: l'Alcoyano perquè va jugar a Olot durant 67 minuts (del 14 al 81) en inferioritat numèrica... i malgrat tot va guanyar amb un gol de d'Alfaro gairebé sobre la botzina... tot i l'esgarrapada de l'olotí Gato per situar l'empat provisional. No va ser l'únic felí que va sucar dissabte, ja que el Gato de l'Hércules va fer l'únic gol dels de Manolo Herrero davant d'un Atlético Levante que va desaprofitar una pena màxima picada per Álvaro Traver. La resta de victòries anaven acompanyades de certs aires de sorpresa si no fos perquè la categoria és capriciosa i la història i els números dictaven que l'estrena del Barcelona B no seria senzilla, menys encara a Cornellà. Si el Cornellà és verd el filial encara ho està, bàsicament perquè permetre un gol als quaranta segons obra de Dani Martí i després d'un servei de banda. De primer de Segona B, tu! Després Dongou va fer el primer dels aproximadament 20 gols que marcarà enguany per bé que Óscar Muñoz va transformar un penal al minut 94 per donar tres punts als de Jordi Roger. Per diumenge quedaven les victòries escarransides però igualment valuoses d'Espanyol B i Badalona a costa de Lleida Esportiu i Olímpic, respectivament. A la Dani Jarque un gol de Dalmau resolia el partit a favor dels de Planagumà i perllongava la marca d'un filial que mai ha perdut en una estrena de Lliga com a local; a Xàtiva, d'altra banda, el Badalona demostrava un cop més que la pretemporada no és sinònim de res (llevat dels casos en què passa el contrari): com l'any passat, després d'un estiu fluix i d'arribar a Murta amb una llista de circumstàncies els de Manolo González en sortien amb un preciós 0-1 per obra i gràcia de Facundo Ponzio.

Imatge: Jorge Bailén
La resta de partits ens regalaven igualtat en forma de taules i gols. De fet, 17 dels 20 equips marcaven en la seva estrena, que per ser això el grup 3 de Segona B és positivament sorprenent. El primer a estrenar-se va ser un Álex Colorado que avançava el Reus a la Pobla; els de Posse empatarien gràcies a Emana i sumaven el seu primer punt de bronze. Resultat pastat al de Torrent, on si fa dos mesos no marxaven contents de l'àrbitre de l'Huracán-Huesca dissabte també van acabar contrariats amb Barceló Roca, que va expulsar de forma rigorosa el local Vicente Moscardó. Gols de Jandro i Chando, dos Alejandros modificats futbolísticament que no han perdut el gust per marcar. Com tampoc ha perdut el gust pels gols un Antonio Cañadas que va tornar a tirar de màgia per convertir-se en l'únic jugador que ha fet dos gols aquesta primera jornada. Si el passat tres de maig Craviotto ja va encaixar tres gols del Harry Potter eldenc, dissabte l'actual porter del Sabadell en va encaixar dos més. Afortunadament per a l'Hospi B, al Sabadell, Valentín i Pol Roigé van eixugar l'avantatge dels de Galiana en dues ocasions. També es van repartir els punts el Mestalla i el Llosetense, que es va prendre al peu de la lletra allò de matinar per rebre ajuda divina i va veure com en qüestió de sis minuts Pedro Mairata feia història en marcar el primer gol dels del Raiguer a #2bg3. Després Mingo va quallar un bon partit sota els pals de les porteries des Puig però no va poder evitar que Fran Navarro, ja al segon temps, salvés un punt per als de Curro Torres.

23/8/15

Groguis | CE l'Hospitalet 1-3 Villarreal CF B

-> Un Hospi excessivament tendre al darrer cau clarament contra el Villarreal B (1-3) i dibuixa l'enèssim inici de Lliga negatiu.
-> La gran segona part de David López, un dels pocs aspectes positius d'un equip amb molt camp per recórrer i que entrat massa tard al partit davant d'un enorme rival.
-> L'Hospi feia sis anys i mig que no perdia a casa per més d'un gol de diferència (0-2 vs Blanes, març de 2009), gairebé el mateix temps que feia que no encaixava tres gols com a local en Lliga (3-3 vs Vilanova, abril de 2009).
-> ESCOLTA la roda de premsa de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.
-> RODA DE PREMSA de Paco López, entrenador del Villarreal B.
-> COMUNICAT dels mitjans que seguim el CE l'Hospitalet.


FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Víctor, Sierra, Bigas, Aleix, Savall (David López, 24'), Medina (Miki Muñoz, 73'), Guzmán, Ton Alcover (Ruibal, 73'), Puerto, Raúl Torres i Carreras.

VILLARREAL CF B: Aitor, Felipe (Javi Jiménez, 65'), Carlos Julio, Marcos Mauro, Dan Ojog (Larrea, 77'), Anton, Iván Alejo, Rodrigo, Fran Sol, Carlos Martínez i Alfonso (Leo, 87').

Gols: 0-1 Felipe (10'); 0-2 Fran Sol (23'); 1-2 David López (80'); 1-3 Alfonso (85').

Àrbitre: Miguel Ángel Sánchez Vila (Navarra). Ha amonestat el local Puerto, Carreras i Aleix i els visitants Marcos Mauro, Felipe, Javi Jiménez i Anton.

Incidències: partit corresponent a la jornada 1 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet de 300 espectadors. Tarda assolellada però un pèl més fresca a la segona graderia que a la gespa. A l'Hospi, Javi Pérez i Andrés han completat la convocatòria; al Villarreal B ho han fet Franco i Ander.

"El que comença malament...". Millor no acabem la frase perquè això és molt llarg i perquè encara queden 37 jornades per posar ordre al desgavell que hem viscut a l'Estadi. L'Hospi ha perdut per 1 gol a 3 amb un excel·lent Villarreal B que, fins i tot, hauria pogut golejar els riberencs si haguessin forçat més la màquina o, simplement, s'haguessin mostrat un xic més encertats al davant. Des dels primers compassos ja s'ha vist que el filial groguet duia una marxa més que els riberencs, força desnortats durant una primera meitat on el millor que ha passat ha estat marxar, únicament, amb el 0-2 al marcador. No han acompanyat ni l'encert propi ni la sort (lesió de Savall, un altre central), per bé que els de Cifuentes han reaccionat al segon temps de la mà d'un David López que ha estat, de llarg, el millor de l'equip. El granollerí ha ficat l'Hospi dins el partit amb un golàs de falta però l'esperança ha durat tot just cinc minuts, els que ha trigat el Villarreal a fer el tercer i definitiu gol, una diana que deixa l'Hospi en darrera posició. El millor, però, és que l'aspecte esportiu sí que té solució.

Tot i que en un principi podíem pensar que Aitor Ruibal seria la referència d'atacant en el debut de Lliga, finalment Cifuentes ha optat per l'experiència de Xavi Puerto amb Raúl Torres, Carreras i Guzmán d'escuders però precisament ha estat un filial el que ha mostrat a l'Hospi la realitat de la Segona B: qui la fot primer, té molt de guanyat. I el primer a clavar-la ha estat Felipe Alfonso, que ha creuat un xut que Víctor Ibáñez no ha pogut aturar (10'). Lluny de reaccionar a l'Hospi li ha costat molt generar joc i amb prou feines s'ha apropat a la porteria d'un Aitor que ha viscut uns primers 45 minuts de joc massa tranquils. Molta més activitat hi ha hagut, desgraciadament, a la porteria local: al pas pel minut 22 Fran Sol, ha rebut massa fàcil i ha resolt perfectament per fer un 0-2 que glaçava encara més l'afició riberenca, encara prou nombrosa si tenim en compte que el club encara no ha engegat la campanya de socis que va prometre fa un mes a l'assemblea. Qui sí ha fet mèrits per fer el tercer gol han estat els de Paco López, amb un Alfonso que després de marejar el seu marcador ha topat amb Víctor, que ha enviat l'esfèric a córner (31'). A tot això, la sort ja havia girat l'esquena als riberencs en forma de lesió: Savall ha hagut d'abandonar el camp just després del 0-2 i l'entrada de David López ha obligat Cifuentes a modificar la línia defensiva movent Sierra a l'eix i Guzmán al lateral dret.

David López ha estat l'home revulsiu al segon temps, tot i que per desgràcia no ha estat decisiu per aconseguir un resultat positiu. Seves han estat gran part de les accions ofensives d'un Hospi que ha millorat al segon temps, per bé que el filial hauria pogut sentenciar als primers compassos amb una canonada d'Alfonso Pedraza que ha picat el pal dret riberenc (52'); Carlos Julio també ha provat sort amb un xut llunyà i fins i tot Sierra hauria pogut eixamplar el drama amb un autogol que afortunadament no ha acabat entrant. Superar l'hora de partit ha comportat un canvi de dinàmica dirigit, com apuntàvem, per un David López que ha generat la jugada que ha acabat amb la rematada alta de Raúl Torres (59'). El Villarreal B també ha tingut la seva quota d'infortuni en forma de lesió: l'afectat ha estat Felipe, el tercer lateral dret groguet afectat per una lesió, en aquest cas al genoll i pendent de proves que en determinin l'abast. El partit s'ha animat a deu minuts del final, quan David López ha fet l'1-2 després d'un llançament de falta magistral amb cama esquerra que el granollerí ha clavat per tot l'escaire (80'). Tot i escurçar distàncies, l'esperança ha durat ben poc ja que Alfonso ha sentenciat el matx amb una acció personal on ha trobat massa facilitats de la defensa local (85'). Amb el partit mort, el joc s'ha convertit en una bogeria sense control que hauria pogut acabar en l'1-4 de Fran Sol, que Víctor ha evitat providencialment, o en el 2-3 de Xavi Puerto, que ha enviat la seva rematada fora després d'una nova acció personal de David López.

#HospiLive | CE l'Hospitalet 1-3 Villarreal CF B



22/8/15

Punts dels bons | CE l'Hospitalet - Villarreal CF B (diumenge, 19:00)

CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET - VILLARREAL CF B
Diumenge, 23 d'agost - 19:00 hores | Estadi de Futbol de l'Hospitalet
Jornada 1 | Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Possible onze de l'Hospi: Víctor Ibáñez, Sierra, Èric Via, Savall, Aleix, David Medina, Ton Alcover, Raúl Torres, Guzmán, Carreras i Ruibal.

Possible onze del Villarreal B: Aitor, Felipe, Javi Ramírez, Carlos Julio, Pablo Íñiguez, Leo Suárez, Alfonso, Larrea, Franco, Fran Sol i Carlos Martínez.

Àrbitre: Miguel Ángel Vila Sánchez (Navarra).

Demà a partit de les 7 de la tarda el Centre d'Esports l'Hospitalet i el Villarreal B lluitaran pels primers tres punts de la temporada, els primers d'un total de 114. Ara tocaria dir allò que tots les victòries valen el mateix i que tant se val guanyar un partit a la jornada 1, a la 23 o a la 38 i després ho rebatríem tot dient que sí, que val igual, però que començar un campionat guanyant, en bona dinàmica, és la millor forma d'encarar la temporada. Però què passa? Que si mirem la temporada passada de l'Hospi, l'anterior, la de Vinyals, la de Pedraza, la de Moya o fins i tot la d'Oliva veurem que després d'uns inicis fluixos els riberencs han acabat redreçant el rumb per assegurar-se, com a mínim, una permanència tranquil·la. I aquest és l'objectiu principal de la plantilla i d'un cos tècnic, encapçalat per Martí Cifuentes, absolutament nous. Debut exigent, segon partit exigent i, després, partits contra el Reus i el Barcelona B; partits d'alçada, de rivals que no són "de la mateixa Lliga" per a un equip, el riberenc, encara en procés de formació i pendent de l'arribada d'un davanter centre més esperat que el Plan Marshall a Villar del Río dels 50. Amb aquests aires de provisionalitat l'Hospi encara el primer test oficial del curs: la visita d'un Villarreal B que enguany ha fet una aposta més ambiciosa per mirar de ser entre els quatre primers i aspirar a l'ascens de categoria.

A banda de creuar-se amb el Villarreal B, l'Hospi també se les haurà amb la seva història recent: els riberencs només han guanyat un primer partit de Lliga des de 2001 (per 2-3, al camp del Prat, l'any 2008). L'Hospi no és un equip acostumat a començar bé els campionats i tot i que l'equip encara està en fase de rodatge sap que tindrà les seves opcions davant d'un gran equip com és el filial groguet. I és que després d'una pretemporada irregular quant a joc i resultats, amb lesions greus que han condicionat el treball grupal, el tècnic riberenc hauria agraït alguna setmana més de preparació per arribar en millors condicions al debut de Lliga. Sobre el Villarreal B Cifuentes el defineix "com un equip de molta qualitat, amb jugadors d'un nivell tècnic altíssim, que imposen un ritme de joc molt intens". Tot i les dificultats d'aquest primer compromís, el tècnic riberenc està il·lusionat i creu que l'equip està amb "moltes ganes de competir i de treure un bon resultat". Pel partit de diumenge, l'Hospi tindrà les baixes de Marc Vales i de Boris Garrós, lesionats, però recupera un Aleix Coch que no va jugar, per sanció, el darrer compromís de pretemporada al camp del Cornellà.

Imatge: Real Madrid
Quin Villarreal B es trobarà demà l'Hospi? Doncs un filial madur... i no per edat. Els números serveixen per indicar aspectes que poden incidir en la valoració de les aspiracions d'un equip o per certificar i esbrinar certes dinàmiques. Res d'absolut. Per aquest motiu, que el Pobla de Mafumet sigui el filial amb una mitjana d'edat més elevada no el converteix automàticament en el filial que més amunt ha d'estar. Perquè parlem de futbol i no pas matemàtiques. I els indicis apunten que el Villarreal B vol i pot mirar a la zona noble després d'uns anys on ha transitat per zona tranquil·la tot i que algun inici, com el de l'any passat, no hagi estat massa brillant. A Miralcamp ja fa anys que treballen bé el tema del planter, sense entrar en qüestions d'origen dels futbolistes o dels anys que s'hi han d'estar. Per això, després de tres anys de fer bullir l'olla, amb el Primer Equip ja assentat de nou a la Lliga BBVA, és l'hora de procurar que el filial pugui fer el salt al futbol professional per escurçar el salt entre el minisubmarí i l'equip gran.

Paco López viurà el seu tercer any a la casa, segon com a primer tècnic d'un filial on gaudirà d'un aspecte generalment positiu com és la continuïtat de bona part dels futbolistes de la passada temporada. En paral·lel, jugadors del filial de Tercera que ja van tenir partits al llarg del passat curs han fet el salt al 'B', de manera que els groguets comptaran amb una base important que ja coneix la categoria i que, per tant, minimitzarà el procés d'adaptació a una categoria fotuda per a tothom, però especialment per als filials. Fins a 11 jugadors continuen de l'any passat, amb els porters Aitor i Bañuz, els defenses Felipe, Adri Martín i Javi Ramírez o els atacants Nahuel, Fran Sol o Leo Suárez com a figures destacades. El Villarreal ha confinat a la Ciutat Esportiva una miniselecció mundial de talents (fins a set nacionalitats diferents trobem al 'B') i ha rematat la feina amb la incorporació de futbolistes que superen l'edat habitual d'un filial per si quedaven pocs dubtes de l'ambiciosa aposta per part del club; els fitxatges de Marcos Mauro i sobretot de Carlos Martínez (29 anys) en són una clara mostra. Més enllà de les intencions, però, la gespa serà qui dicti sentència.

Els groguets, a més, han completat una pretemporada notable quant a resultats: vuit partits, una única derrota al camp de La Roda (1-0), nou gols marcats (quatre a càrrec de Carlos Martínez) i, atenció, només dos d'encaixats. I els rivals, precisament, no han estat comparses per als de Paco López, capaços de vèncer a domicili l'Albacete (0-1) o el Real Madrid Castilla (1-2), però també Betis B, Cartagena o Olímpic, l'únic dels vuit compromisos en què els groguets han guanyat per més d'un gol de diferència (0-2). El mèrit afegit és haver aconseguit aquests resultats amb tota la inestabilitat que comporta per a un filial dur a terme una pretemporada, una inestabilitat que s'ha traslladat aquesta setmana als entrenaments previs per preparar el duel contra l'Hospi. En principi Paco López sap que no podrà comptar amb l'argentó Nahuel, convocat amb el primer equip, una situació que es podria repetir amb Alfonso Pedraza i amb Ivi, un dels fitxatges d'aquest estiu. A més, els laterals Adri Marín i Manu Viana seran baixa per lesió, de manera que el tècnic groguet haurà de resituar algun futbolista fora de la seva posició per completar la línia defensiva d'un Villarreal B que vol donar continuïtat al seu bon treball de la pretemporada.

21/8/15

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (5 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Anàlisi dimecres | Anàlisi dijous | Avui publiquem el darrer capítol de l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb l'últim dels cinc articles que heu pogut llegir al Blog de l'Hospi. Aquest divendres és torn per als nouvinguts: des de dalt arriba un Sabadell que jugarà a #2bg3 després de quatre anys a la Lliga Adelante; des de baix ho fa un Pobla de Mafumet que debutarà de la mà de Martín Posse. Completen el pòquer d'analitzats dos equips cridats a fer-la grossa enguany: Reus Deportiu i Villarreal B.

CF POBLA DE MAFUMET
Debutants sota el paraigua grana

Imatge: CF Pobla de Mafumet
Quants de vosaltres recordeu el primer cop que vau muntar en una bicicleta? Va ser complicat? Vau caure? Teníeu ajuda? Els començaments solen ser complicats, sobretot si tires pel dret i no vols que ningú et doni un cop de mà. Des fa uns anys a la Pobla de Mafumet han tingut ajuda dels veïns del sud, de la capital, del Nàstic. Es fa difícil deslligar l'evolució esportiva dels pobletans de la col·laboració/conveni amb un Nàstic que ha estat allà i que ara, amb el doble ascens, no pot deixar escapar l'oportunitat de tenir un filial (diferent, però filial) a Segona B. El Pobla de Mafumet debutarà a Segona B després d'ascendir patint, als penals, contra un Gerena que va posar les coses ben complicades. No és massa habitual, almenys al grup 3, que els debutants facin temporades brillants (o que aspirin a massa cosa més que a la permanència), amb el permís de Llagostera o Olímpic el curs 2011-12, però els tarragonins han construït el filial menys filial possible, per edat, però confiant el seu destí a bona part del bloc de l'ascens.

L'encarregat de posar ordre serà un Martín Posse que viurà la seva segona experiència al futbol de bronze després del seu efímer pas per l'Hospi 13-14. Amb ganes de reivindicar-se, doncs, al capdavant d'un planter que amb una mitjana superior als 22 anys ha volgut complementar una fornada de futbolistes ja de per sí interessant. Fins a 13 dels futbolistes que van assolir l'ascens continuen, a dia d'avui, sota la disciplina de la Pobla: els Varo, Denis Coch, Joaqui, Vadillo, Serra, Emaná o Kike Tortosa són els pilars on edificar un projecte que el Pobla de Mafumet ha tancat amb la incorporació d'un gruix de jugadors procedents (o amb experiència) en filials de Segona B. Els únics que s'escapen d'aquesta descripció són els defenses Luís Acosta (Olímpic) i Víctor Espasandín, que als seus 30 anys serà, probablement, el jugador més veterà d'entre els sis filials que enguany prendran part a #2bg3.

-> A favor: la condició de filial d'un Nàstic que després dels dubtes inicials sembla haver trobat la tecla amb el Primer Equip. Darrere hi ha un Pobla de Mafumet que pot aprofitar-se molt d'aquesta necessitat del Nàstic de tenir un filial competitiu, de garanties, en una categoria important com és la Segona Divisió B (ja ho voldrien Nàstic o Llagostera, sense anar més lluny).

-> En contra: caldrà veure el rendiment dels futbolistes i l'adaptació d'un club a una categoria exigent, més després d'un bon grapat d'anys lluitant sempre per objectius ambiciosos que contrasten amb els 45 punts (aproximats) que es marca l'entitat del Camp de Tarragona. Veurem com canvien el xip.

CF REUS DEPORTIU
L'any de la confirmació

Imatge: CF Reus Deportiu
Aposta clara per la continuïtat. La direcció esportiva encapçalada per Sergi Parés ja va interpretar en la seva arribada, l'any passat, que això no era cosa d'un any (i si ho era, tu, molt millor). Que el projecte que volien engegar a Reus era a anys vista, amb la vista posada al futbol professional però sense embogir ni exigir l'ascens el primer any. En aquesta línia el club va apostar per contractes més enllà de l'any de durada, que després d'una temporada que en algunes fases no va ser del tot brillant es va valorar de forma positiva gràcies a la classificació per la fase d'ascens com a quart classificat. Després va arribar el Racing de Ferrol, força superior, i va fer impossible el somni dels roig-i-negres a les primeres de canvi. Tot i el desencís inicial, haver vist el millor Reus de la història lluitar per l'ascens a la Lliga Adelante amb un Estadi Municipal gairebé ple era un argument suficient com per donar continuïtat a la dinàmica.

Per això, tot i allargar en excés l'anunci, el CF Reus Deportiu ha tornat a fer confiança a Natxo González. El basc dirigirà una plantilla que ha perdut pocs elements desitjats (Xisco Hernández i el cedit Rúben Semedo, principalment) i que ha guanyat 'bitxos' importants. L'any passat els del Baix Camp van insistir per David Haro, que amb un any de diferit arriba al Reus Deportiu per aportar quilòmetres, velocitat i gol a les bandes d'un Reus que, a dalt, també ha incorporat Fernando (Hércules). Els defenses Alberto Benito i Ángel Martínez reforçaran una línia defensiva que, com la resta de l'equip, tampoc no ha patit gaire canvis. Així les coses, la columna vertebral que formaven Édgar Badia, Moyano, Olmo, Folch, Colorado, Óscar Rico o Édgar serà l'eix del segon projecte de Joan Oliver a Reus, un projecte que amb el tarannà adequat pot millorar, i molt, el rendiment del curs anterior.

-> A favor: dels aspirants a la zona alta el Reus Deportiu és qui menys peces ha hagut de moure. I les que ha hagut (o volgut) canviar fan que surti guanyant. La paciència el curs passat va donar resultat, aquest any l'ha de millorar.

-> En contra: sembla que algun grup de l'entorn reusenc no veia del tot clara la continuïtat del míster, Natxo González. El vitorià ha demostrat sobradament la seva experiència a l'hora de gestionar grups amb objectius ambiciosos, però necessitarà d'una unió plena per tal d'orientar l'equip cap a la posició més alta possible.

CE SABADELL FC
Joves sobradament competitius

Més enllà de la lluita que tenen Europa i Sabadell per decidir qui és el tercer equip de Catalunya (a dia d'avui, el Girona), la temporada 2015-2016 serà, per al Sabadell, la del retorn a una situació que no tastaven des de la primavera de 2011. Quatre anys de camps de gespa natural i recursos econòmics generosos (bé, aquests potser no han durat quatre anys), de futbol professional que el passat mes de juny acabaven... de moment. És l'època de fer el que en el seu dia no van fer, per exemple, el Nàstic o l'Hércules: assumir que sigui quin sigui el seu origen, el descens de categoria els converteix en un equip més de Segona B... fins que els resultats dictin el contrari. Exercici de realitat complicat el que hauran de fer tots plegats a una Nova Creu Alta que en qüestió de dos mesos i mig passarà de rebre l'Osasuna a acollir el primer partit del curs de l'Olímpic de Xàtiva com a visitant. I pel succés d'aquest exercici passarà, en bona part, el succés esportiu d'un Centre d'Esports Sabadell que ha patit més canvis que Bibi Andersen Bibiana Fernández.

Quants cops haurà sonat al llarg dels anys Miguel Álvarez com a candidat a la banqueta del Sabadell? Doncs durant uns mesos, almenys, el tècnic andalús deixarà de veure el seu nom lligat al futur arlequinat, ja que ho farà lligat al present. Al Vallès han confiat en Álvarez per capitanejar un projecte lligat per una neteja de plantilla absoluta: dels 'grans' només queda un Juanjo Ciércoles en plena recuperació. Dels que ja hi van ser seguiran els joves, els que l'any passat pertanyien al filial: Forgas, Agus Medina, Cesc Clotet, Yeray... I dels que arriben de fora podem fer dos grups: els que han jugat a l'Hospi (Craviotto, Agustín, Valentín, Pirulo, Lucas Viale i Osado) i la resta, que tampoc són massa més. Bons reforços els d'Alcañiz (Compos), Cortell (Olímpic); més dubtes genera la segona oportunitat a Bruno després d'un any discret a Sant Andreu. Juntament amb el Llosetense, el Sabadell tindrà la plantilla més jove d'entre els equips no filials de la categoria. Dada que cal tenir en ment pels que exigeixin des del minut 2 de l'Eldense-Sabadell.

-> A favor: Miguel Álvarez. Pel meu gust, el millor tècnic del grup 3 de Segona Divisió B. Si els resultats acompanyen mitjanament aconseguirà guiar un projecte modest en comparació a d'altres equips més amunt que altres.

-> En contra: aconseguir que el gruix de l'afició s'adoni de la nova realitat del Sabadell és clau per aconseguir que els nervis no s'apoderin de l'equip si les coses no acaben de rutllar. La plantilla mescla experiència i joventut, ingredients per fer-la grossa aquest any o el vinent. Però sempre amb la premisa de deixar treballar. I Sabadell no seria la plaça amb menys pressió del futbol català, precisament.

VILLARREAL CF B
El filial més madur

Imatge: Real Madrid
I no per edat. Els números serveixen per indicar aspectes que poden incidir en la valoració de les aspiracions d'un equip o per certificar i esbrinar certes dinàmiques. Res d'absolut. Per aquest motiu, que el Pobla de Mafumet sigui el filial amb una mitjana d'edat més elevada no el converteix automàticament en el filial que més amunt ha d'estar. Perquè parlem de futbol i no pas matemàtiques. I els indicis apunten que el Villarreal B vol i pot mirar a la zona noble després d'uns anys on ha transitat per zona tranquil·la tot i que algun inici, com el de l'any passat, no hagi estat massa brillant. A Miralcamp ja fa anys que treballen bé el tema del planter, sense entrar en qüestions d'origen dels futbolistes o dels anys que s'hi han d'estar. Per això, després de tres anys de fer bullir l'olla, amb el Primer Equip ja assentat de nou a la Lliga BBVA, és l'hora de procurar que el filial pugui fer el salt al futbol professional per escurçar el salt entre el minisubmarí i l'equip gran.

Paco López viurà el seu tercer any a la casa, segon com a primer tècnic d'un filial on gaudirà d'un aspecte generalment positiu com és la continuïtat de bona part dels futbolistes de la passada temporada. En paral·lel, jugadors del filial de Tercera que ja van tenir partits al llarg del passat curs han fet el salt al 'B', de manera que els groguets comptaran amb una base important que ja coneix la categoria i que, per tant, minimitzarà el procés d'adaptació a una categoria fotuda per a tothom, però especialment per als filials. Fins a 11 jugadors continuen de l'any passat, amb els porters Aitor i Bañuz, els defenses Felipe, Adri Martín i Javi Ramírez o els atacants Nahuel, Fran Sol o Leo Suárez com a figures destacades. El Villarreal ha confinat a la Ciutat Esportiva una miniselecció mundial de talents (fins a set nacionalitats diferents trobem al 'B') i ha rematat la feina amb la incorporació de futbolistes que superen l'edat habitual d'un filial per si quedaven pocs dubtes de l'ambiciosa aposta per part del club; els fitxatges de Marcos Mauro i sobretot de Carlos Martínez (29 anys) en són una clara mostra. Més enllà de les intencions, però, la gespa serà qui dicti sentència.

-> A favor: el criteri amb què han fet feina a Vila-real. En línies generals, és clar. L'aposta per ser a dalt és evident i la resposta en forma de confecció de plantilla, coherent. Continuïtat, talent i retocs que conjuguen experiència i gol per convertir els groguets en el filial amb majors aspiracions aquest curs.

-> En contra: la competició anirà introduïnt aspectes per millorar, però d'inici la condició de filial del Villarreal fa que el minisubmarí parteixi en desavantatge respecte la resta d'aspirants a jugar el playoff. Ús constant de jugadors del Primer Equip, menys presència en els entrenaments setmanals, canvis de dinàmica... Problemes que no tindran els Reus, Huracán, Hércules, Lleida Esportiu...

20/8/15

#2bg3 | Anàlisi dels equips 2015-2016 (4 de 5)

Anàlisi dilluns | Anàlisi dimarts | Anàlisi dimecres | Dilluns iniciàvem l'anàlisi de la temporada 2015-2016 a Segona B amb el primer dels cinc articles que podreu llegir (si us interessa, és clar) al Blog de l'Hospi. Avui dijous abaixem el cap, deixem l'ambició i els luxes de l'LFP a un costat per parlar del Llosetense, el Mestalla i l'Olímpic, tres equips que poc tenen a veure l'un amb l'altre pero què tenen una xifra en comú: el 45. També la té un Olot que es mostra ambiciós tot i haver patit baixes importants.

CD LLOSETENSE
Carpe Diem

Imatge: Fútbol Balear
Podria ser una frase d'aquelles d'Instagram. I una altra podria ser "aquí, con los amigos, en Segunda B". I tampoc distaria massa lluny de la realitat d'un Llosetense que viurà una aventura diferent, especial i potser única com a equip de bronze. Deia Nico López en la seva presentació que els del Raiguer eren l'equip 80 de Segona B i que volien aspirar a ser el 60, el darrer dels que no baixen. Cap més pretensió que la de travar un bloc competitiu i solidari, com ja va fer el tècnic inquer fa dos anys a l'Atlètic Balears, amb un pressupost de mínims i en una entitat modesta però amb la il·lusió per bandera. Queden pocs vestigis de l'etapa d'Óscar Troya, d'un cicle de creixement continua que finalitzava la darrera setmana de juny amb el ja històric ascens contra el San Pedro en un camp des Puig ple a vessar. Una setantena de socis tenia el club durant l'any; 2.000 persones es van reunir un dissabte de juny per veure un partit irrepetible. Per tercer cop en quatre anys la comarca del Raiguer situava un equip a Segona B després que el 2012 ho aconseguissin el Constància i, quatre setmanes després, el Binissalem.

I a Lloseta tenen clar, per sobre de tot, que no volen hipotecar el club i acabar passant pena com ha passat a Inca i a Binissalem. Amb el cinturó ajustat però sense treure el fetge per la boca, amb el Producte de la Terra pel qual sempre ha batallat Nico López: el Llosetense debutarà diumenge vinent a les 10:30 contra el Mestalla amb el cardinal encara entravessat però amb unes ganes enorme. Pocs futbolistes, dèiem, continuen del bloc de l'ascens: els porters Xesc i Mingo, el defensa Bibi i, això sí, dos dels homes més desequilibrants: Héctor i el menorquí Aitor Pons. S'hi afegirà gent de la terra, procedent de Tercera en la seva majoria, però també jugadors joves com Pep Biel, que torna a la Mallorca després del seu pas pel Rayo o d'un Xesc Regis que amb 6 gols ha estat el màxim golejador de la categoria. I com no podia ser de cap altra manera, el toc d'experiència l'aportaran homes en els quals Nico López hi té una confiança cega: Cristian, Bernat, Mairata o Thiago, juntament amb un Javi Ramos que també va compartir la primera volta del curs passat amb el seu nou entrenador a Son Malferit. Modèstia, dificultats, però il·lusió a dojo.

-> A favor: no estan obligats a res. Bé, a competir. I ho faran. Els 19 equips restants tindran la pressió i l'obligació de lluitar per un objectiu però els de Lloseta miraran de gaudir conscients que la simple empresa de salvar la categoria ja és prou complicada.

-> En contra: la manca de recursos. El club ha batallat fins l'extenuació per tal que el Llosetense pugui competir a Segona B. A partir d'aquí tot el que pugui venir de més serà benvingut, però els recursos limitats provoquen que no es pugui exigir massa a una plantilla sense grans noms.

VALENCIA MESTALLA
El filial de les múltiples cares

Imatge: Nàstic de Tarragona
En la línia del que apuntàvem dimarts amb l'Espanyol B, la joventut pot ser el gran pecat d'un València Mestalla que ha patit en excés els últims cursos. Amb la salvetat de l'any del retorn al bronze, el 2011-2012, el filial che sempre ha arribat a la darrera jornada amb els deures per fer: l'any 2013 es va salvar, tot i no jugar, gràcies a la derrota del Mallorca B contra el Constància; l'any passat va haver de jugar la promoció de descens contra l'Algeciras i enguany, en una darrera jornada d'infart, va fer els deures golejant a La Romareda per 2-8 i salvant-se de tot perill. Però a Paterna, a València, són del parer que no cal arribar a aquests extrems. A manca de deu dies per tancar el mercat, però, els reforços que han tancat els valencians tampoc no fan pensar en res més que no sigui patir per lligar la permanència. Hi ha certa continuïtat però la joventut que abans apuntàvem, conjugada amb la típica irregularitat dels filials, pot passar factura.

Seguirà al capdavant Curro Torres, que viurà la seva tercera temporada com a tècnic d'un filial que ha promocionat diversos valors del Juvenil de Divisió d'Honor que l'any passat ja van tenir força minuts amb el Mestalla. Parlem dels Maiki, Sito, Lato o Fran Villalba, un futbolista que encara està en edat juvenil però que pot tenir un paper important, per habitual, sota les ordres d'un Curro Torres que si alguna cosa ha demostrat és que no li tremola el pols a l'hora d'apostar pel planter. Fins ara el filial només ha lligat quatre incorporacions externes: el porter Ovejero, el defense Caballo, el migcampista Rai i el davanter Víctor Ruiz. Tots quatre ja saben què és jugar a Segona B, experiència que buscaran fer servir per contrarrestar la marxa d'homes de pes específic com ara Àlex López, Nando, Alberto, Jaume o Salva Ruiz. Tot i la renovació, el Mestalla manté la qualitat que s'espera (i en aquest cas queda demostrada) d'un filial, però fa pinta que caldrà alguna cosa més per no haver de patir com darrerament. I els marcadors de la pretemporada no ajuda a rebatre aquesta idea.

-> A favor: una plantilla jove que tindrà el plus de l'experiència. Alguns futbolistes que l'any passat encara tenien edat juvenil ja van tenir un rol destacable en la dinàmica del filial, de forma que el salt a la Segona Divisió B serà menys gran que no pas si hi haguessin de debutar.

-> En contra: si no hi posen remei d'aquí que tanqui el període fitxatges Curro Torres pot trobar a faltar algun element amb més experiència: cap futbolista supera els 23 anys, un fet sorprenent vista la deriva que han agafat molts equips de l'estil a l'hora d'incorporar jugadors de molta més edat.

CD OLÍMPIC
Nous aires i la modèstia de sempre

Imatge: CD Olímpic
Si servidor clavés tots els pronòstics que fa abans de començar la Lliga es guanyaria la vida al món de la vidència i passaria la vida viatjant per camps de lligues com la feroesa, la de San Marino o veient un partit de l'Imabari japonès. Com que no l'encertem (sempre), passen coses com que fa dos anys col·loqui el Llagostera en descens i acabi pujant, o que l'any passat vaticini que l'Olímpic acabarà en descens i acabi a la part alta de la Lliga. No són desitjos, són sensacions. Més enllà de factures justament cobrades, el període de transformació que pateix l'Olímpic amb el canvi de president com a punt d'inflexió clau genera engrescament i dubtes al mateix temps. Es respira un aire de més compromís (en minúscula) a Xàtiva, amb una major conjunció de forces entre els de dalt i els de la graderia, que sempre és d'agrair quan, de debò, vols fer créixer un club. En paral·lel, la pilota serà qui dictarà sentència i tot i haver format un equip de certes garanties per a la categoria, el cert és que l'Olímpic haurà de batallar de valent per millorar el paper del curs passat (i el de les seves aventures els últims quatre anys a Segona B).

Els encarregats de dirigir aquesta nouvell vague del futbol a Xàtiva seran Luismi Garrido des de la direcció esportiva i Guillermo Fernández com a tècnic d'un Olímpic que en la mesura del possible ha procurat conservar els elements importants de l'any passat. S'han escapat Àlex Cortell (Sabadell), Belda (La Hoya Lorca) o Víctor Ruiz (Mestalla), futbolistes joves que asseguraven bon rendiment a un Olímpic que, per substituir-los, ha confiat en el currículum de Luismi Loro i Javi Navarro, l'any passat a Huracán. Els dos atacants coincidiran amb Cifo, company l'any passat i amb Alexis, una de les incorporacions d'una reraguarda que manté Mendoza, Pepín i que també ha fitxat Berna; en total, gairebé 1.000 partits d'experiència a Segona B. També continuen Diego Jiménez, Dani Gómez, Vaquero, Samu i Rifaterra; sota pals la garantia serà l'asturià Diego García, necessitat de treure's el mal regust de boca del seu pas per l'Alcoyano. En total, gairebé 3.000 partits de recorregut per una categoria fotuda com la Segona B que requerirà d'una bona feina perquè l'Olímpic no pateixi.

-> A favor: l'onada positiva que ha general el canvi de president a nivell social. L'entrada de Kike Alcázar, la promoció de l'equip arreu de la ciutat, la creació d'un departament de comunicació treballador i que coneix la categoria... ingredients que cal complementar amb un bon rendiment sobre la gespa però que, sens dubte, ja són un bon punt de partida.

-> En contra: caldrà veure quina és l'aposta futbolística de Guillermo Fernández a Xàtiva. En principi compta amb prou futbolistes de la categoria com per poder interpretar diversos rols, però el fet de tenir el planter més veterà de la Lliga (29 anys de mitjana) pot passar factura en certs moments de la temporada.

UE OLOT
Sobreviure als comiats

Imatge: UE Olot
Tu al Japó i jo a Vila-real. L'altre a Tarragona i el de la moto, a Cadis via Granada. Podrien ser remakes de les germanes Olsen (que per cert han estat demandades per explotar i no pagar els becaris) però són adaptacions als moviments, anomenem-los inesperats, que ha viscut l'Olot al llarg d'aquest estiu. Diem inesperats perquè Coro, Carlos, Musa i Aridane tenien contracte, perquè qui els ha fitxat ha hagut de passar per caixa per endur-se quatre jugadors que, des dels seus rols, havien de ser puntals de l'Olot 2015-2016. Els garrotxins han hagut de reinventar-se per renovar la seva aposta per l'estil, per un futbol estèticament atractiu i efectiu quant a resultats. Tercer any del garrotxins a una Segona Divisió B que encara no els ha vist ambicionar, de debò, per una zona noble que a dia d'avui, per plantilla, sensacions i equips rivals, no sembla que hagin de trepitjar tampoc enguany.

L'any passat Rodri va substituir Arnau Sala a mig curs i l'Olot va salvar la categoria la darrera jornada a casa contra el Villarreal B. Segurament hi havia plantilla per a força més, però el desencert de cara a porteria en moltes fases de campionat, igual que l'ostracisme de jugadors com David López, tampoc no van ajudar a una continuïtat de la reacció que l'equip va experimentar a inicis d'any amb la remuntada a Sant Adrià (2-3). De cara a aquest curs la direcció esportiva ha hagut d'improvisar per cobrir les marxes que hem esmentat abans; de primeres, sembla difícil que puguin fer oblidar els Carlos i Coro d'inici, per bé que les apostes per Dieguito i Gato són apostes per 'tios de la categoria'. Al darrere, experiència personificada en José Martínez i Vallho, juntament amb l'arribada d'un d'aquells futbolistes que fa feina i més feina, el polivalent Juanjo Prior. Amb aquests ingredients i amb tan sols sis renovacions, l'Olot vol mirar de fer un salt endavant. Caldrà veure si, especialment en el capítol ofensiu, l'equip és capaç de concedir el desig a la seva afició.

-> A favor: la capacitat de reacció de l'àrea esportiva. Caldrà veure si els recanvis estan a l'alçada, però Dieguito, Gato o Sergio Ortiz són jugadors que poden aportar moltes coses a la parcel·la ofensiva de la UE Olot.

-> En contra: que les apostes no surtin bé i les comparacions aflorin al tercer partit que els encarregats de sucar no facin. Caldrà paciència per l'adaptació de futbolistes que, a diferència de Carlos Martínez o Corominas, encara s'han d'adaptar a l'equip i a la ciutat.