Torna un conegut (no massa vell) de la banqueta de l'Hospi. Un anys després Miguel Álvarez tornarà a dirigir l'Hospi després de la primera etapa, la temporada 2010-2011, en substitució d'Ángel Pedraza a l'onzena jornada, després d'un mal inici de temporada amb només un triomf. De la mà d'Álvarez, l'equip va recuperar l'alegria i, sobretot, l'encert, i poc a poc va començar a remuntar posicions per, primer, fugir del descens i, després, aspirar a disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante fins la darrera jornada. Finalment, la rèmora dels punts perduts a la primera volta, juntament amb algun partit poc encertat a domicili va condemnar un gran Hospi a un altre any a Segona B tot i ser l'equip més golejador del grup amb 58 gols.
Un Álvarez que començava la seva carrera com a tècnic al futbol base la Grama i del Premià, amb el qual va aconseguir pujar a Lliga Nacional Juvenil la temporada 1990-1991. Va ser l'èxit que li va facilitat el pas al futbol sènior, quan la temporada següent va agafa el Cerdanyola de Mataró a la 20a jornada després de la destitució de 'Napo'. L'equip era líder amb 30 punts i l'arribada d'Álvarez va servir per confirmar la primera posició i l'ascens a Catalana, que els del Camí del Mig van aconseguir una jornada abans de la finalització del campionat. Després d'una temporada al Guíxols en què va classificat els ganxons 13ens de Primera Catalana, Álvarez va tornar a agafar un equip amb la temporada començada: debutava amb l'Horta a la 13a jornada de lliga en un Horta 4-0 Mollerussa, en substitució de Mateo Triguero. Agafa l'equip 9è amb 14 punts i el deixa a les portes de l'ascens a Tercera Divisió, 4t i empatat amb el Tàrrega, tercer classificat. La derrota dels lleidatans al camp del Manresa (4-2) privava els d'Horta d'assolir l'ascens de categoria. Setmanes més tard, els ascensos no compensats farien els barcelonins.
Va ser l'antesala d'una passa endavant i un pas fructífer pel maresme. Primer per un Vilassar de Mar que va deixar 5è en la primera temporada a 1a Catalana. En la seu segon curs a Vilassar, Álvarez porta l'equip a Tercera Divisió a la darrera jornada gràcies al triomf per la mínima al camp de l'Olot (0-1) i aprofitant l'ensopegada de la Barceloneta davant del Manresa (2-2). L'estrena de Miguel Álvarez a Tercera Divisió (1996-1997) coincideix amb el debut de la UE Vilassar a Tercera Divisió. Tot i els 51 punts final, el quadre del Maresme no aconsegueix la permanència fins la última jornada, guanyant el Girona a Montilivi per 1-2 i eludint, de pas, la zona de perill provocada pels descensos no compensats. El bon paper al quadre roig-i-blanc li va valer el fitxatge pel Mataró de cara a la temporada següent.
La primera temporada d'Álvarez al Mataró acaba amb els groc-i-negres classificats en tercera posició i classificats per la fase d'ascens a Segona B. Ho fan a la última jornada, derrotant el Vilafranca per 0-2 i fent estèril la golejada del Manlleu al Banyoles (4-1). Al play-off, però, la sort no somriu els maresmencs, que amb el goal average a favor amb el Benidorm (rival directe i que a la postre acabaria pujant) van ensopegar a Caravaca (1-1) i tot i arribar a la última jornada amb opcions i guanyar l'Atlètic Balears (0-1), la victòria del Benidorm va deixar el Mataró a les portes de l'ascens. La segona temporada a Mataró manté moltes similituds amb la primera: classificació a la darrera jornada amb un empat al camp del Vilassar de Mar (1-1).
Després, fase d'ascens en què els mataronins arriben amb opcions a la darrera jornada, en què la derrota per 2-0 al camp del Mar Menor elimina qualsevol possibilitat d'un ascens que acaba aconseguint el Novelda. L'any següent i per tercer any consecutiu, el Mataró torna a disputar la fase d'ascens a Segona B. I com diu la dita, a la tercera va la vençuda. L'equip torna a ser tercer classificat, però la 'sort' somriu els maresmencs en aquesta ocasió. Els d'Álvarez arriben a la darrera jornada depenent de sí mateixos i no fallen en la seva visita a l'Estadi Balear (0-2). A banda de l'ascens, els 'capgrossos' aconsegueixen la fita d'arribar a la final de la Copa Catalunya, on cauen derrotats per 3-0 davant el Barcelona en una final disputada a Terrassa, proper destí de Miguel Álvarez.
Temporada discreta del Terrassa en el debut de Miguel Álvarez a Segona B. De fet, l'episodi més recordat d'aquell any té a veure amb l'Hospi, ja que en el darrer partit de lliga i amb els riberencs jugant-se la classificació pel play-off, un Terrassa salvat i sense res en joc va golejar l'Hospitalet per 1-5 en un partit polèmic en què un arbitratge espantós de Mensuro Miguel va deixar l'Hospi amb 9 i fora de la lligueta mentre el Terrassa anava marcant i celebrant els gols de forma, diguem-ne, ostentosa. El juny del 2002, el Terrassa feia història en aconseguir l'ascens a Segona A, 23 anys després de la darrera presència a la segona categoria del futbol espanyol. La classificació del play-off va ser 'sorprenent', ja que tot i no ser entre els quatre primers, el descens del Zaragoza a Segona A va provocar que el seu filial no disputés aquest play-off i deixés la seva plaça als vallesans. A la lligueta, sis victòries en sis partits van convertir els egarencs en el primer equip en fer un ple a la fase d'ascens, factor de mèrit si tenim en compte que el triomf del Terrassa a Barakaldo (1-3) dues jornades abans va certificar l'ascens. Va ser una temporada de 'doblet', ja que el mes de maig, en un partit històric, el Terrassa d'Álvarez guanyava la Copa Catalunya en imposar-se a la tanda de penals al FC Barcelona, després de l'empat (1-1) a la fi dels 90 minuts reglamentaris.
La tercera temporada consecutiva d'Álvarez a la banqueta suposa, d'una banda, el retorn dels egarencs a la Divisió de Plata del futbol espanyol moltes temporades després; de l'altra, el debut del tècnic andalús en aquesta categoria. Després d'un bon inici de lliga que provocava que al Terrassa se li pengés l'etiqueta d'equip revelació, als egarencs se'ls va fer molt llarga la segona volta fins al punt de fer perillar la salvació. En un darrer partit històric, però, en un Olímpic de Terrassa ple de gom a gom (12.500 espectadors), el Terrassa derrotava el Leganés per 2-0 (Navas 7', Cristian Garcia 50'), aconseguia la suada permanència i enviava els 'pepineros' a Segona Divisió B. Va ser la cirera d'un pastís que s'havia començat a degustar dies abans, quan els egarencs sumaven al seu palmarès la tercera Copa Catalunya de la seva història en derrotar al Gavà per 3-0 a la Nova Creu Alta. Era, per tant, la segona Copa Catalunya per Álvarez. Per contra, l'any següent seria per oblidar. Això i gairebé fugaç: va ser cessat després de la derrota al camp del Cádiz per 2-1 a la 3a jornada (14-09-2003). L'equip era cuer amb 1 punt en 9 partits (Derrota a l'Ejido per 2-1, empat a casa amb el Xerez 1-1 i la derrota per 2-0 a Cadis). Aquell any, el Terrassa va acabar baixant a Segona Divisió B.
L'any 2004-2005, Álvarez va viure una temporada atípica a Múrcia que podem dividir en dues etapes. Va ser cessat a l la 17a Jornada (18-12-04) després que el Ciudad caigués golejat al Ferrol per 4-0. L'equip era 19è amb 14 punts (2 victòries, 8 empats i 7 derrotes, 20 gols marcats i 30 d'encaixats i a cinc punts de la salvació. Es va contractar Julián Rubio com a substitut, però el d'Albacete va ser cessat a la 36a jornada, amb l'equip 20è i a dos punts de la permanència. El president de l'entitat, Quique Pina, va decidir tornar a contractar Miguel Álvarez pels sis partits restants, en què el Ciudad va guanyar 4 partits i va empatar els altres 2 (9 gols a favor i 1 marcat), aconseguint la salvació en la darrera jornada derrotant el Poli Ejido a Santo Domingo (1-3).
El curs següent, Álvarez torna a Terrassa a la 26a jornada, després que una derrota per 2-1 a Reus provoqués la destitució de l'anterior tècnic, Jordi Vinyals. Amb l'objectiu de disputar el play-off, Miguel Álvarez agafa l'equip a la 10a posició amb 36 punts i a 5 de la promoció d'ascens, però no va poder millorar la posició: l'equip va acabar desè a 10 punts de la Gramenet, quarta classificada. Tampoc corre massa més sort a l'exercici 2006-2007: l'equip arriba a l'última jornada amb opcions de disputar el play-off; els d'Álvarez derroten l'Orihuela per 2-0, però el triomf del Badalona al camp de l'Espanyol B (0-3) i, especialment, la victòria in-extremis de l'Hospi a Elda (0-1) deixen el Terrassa a les portes de la glòria (6è classificat).
A Llorca (2007-2008), Álvarez viu una temporada complicada en un club sempre difícil. Tot i tenir una plantilla confeccionada per ser a la part alta de la taula, el Llorca mai acaba d'arrencar i viu tota la temporada amb l'amenaça de la destitució sobre la seva persona. Al final, els llorquins assoleixen la salvació a la darrera jornada en vèncer a l'Alfonso Murube de Ceuta (0-2). El president de l'entitat murciana, Antonio Baños, no va renovar la confiança en Miguel Álvarez. La darrera aventura a les banquetes del tècnic de Jaén abans del primer pas per l'Hospi tampoc va ser massa lluïda, si tenim en compte les expectatives que havia creat un Badalona dissenyat, com el Llorca, per aspirar a tot. Malgrat no fer una temporada massa bona, Miguel Álvarez va acabar la temporada al club escapulat (tenia contracte signat per dos anys); tot i això, la desvinculació de l'entitat del Barcelonès Nord va ser més dificultosa i va conduir a un estira i arronsa entre el tècnic andalús i el president del Badalona, Fermín Casquete.
Tampoc va ser massa reeixida la darrera experiència a les banquetes de Miguel Álvarez. Una experiència que tot i la bona pinta inicial i el bon futbol que va desplegar el Leganés va acabar abans d'hora per la mala ratxa de resultats. Una mal inici (una victòria en els 13 partits que el de Jaén va dirigir els pepineros) va condemnar Álvarez, que curiosament també havia caigut eliminat a la Copa del Rei... pel Centre d'Esports l'Hospitalet de Jordi Vinyals, tot just després d'haver eliminat el Vecindario a la primera eliminatòria. Un cop més, Álvarez va fer gala de la seva honestedat i va renunciar a cobrar la fitxa de tota la temporada amb el Leganés, que finalment s'ha acabat salvant de la mà de l'exjugador Víctor Fernández.
Segon test, primera derrota. L'Hospi ha caigut derrotat aquest vespre a Can Rosés per 2-0 davant d'un Rubí que ha sabut explotar les concessions defensives d'un Hospi que ha estat menys efectiu que el seu rival, de Tercera Divisió. Queda molt, molt camí per recórrer per un Hospi que ha tingut ratxes de bon joc, de triangulació, però al qual li ha costat massa plantar-se a la porteria rival. Com dimecres, Miguel Álvarez ha disposat dos onzes pràcticament diferents per tal de repartir minuts i, si bé Osado i Peque no s'han vestit de curt a causa dels seus problemes físics, sí que ho ha fet David Márquez, l'exjugador del Vilafranca que es troba a prova amb l'Hospi des de l'inici de la pretemporada. La propera prova per l'Hospi tindrà lloc dimecres vinent a l'Estadi, quan a partir de les 19:30 hores, els riberencs rebran el Júpiter de Juanjo García, extècnic del Pubilla Casas i equip retornat a Tercera Divisió després de molts anys d'absència. Serà precisament dimecres quan tornem a reactivar l'activitat del Blog després de tres dies de desconnexió.
Amb un inici de primer temps mogut, pocs indicis feien presagiar un partit avorridot en el seu global i amb un Hospi amb dificultats per travessar el tupit entramat defensiu dissenyat per Alberto Fernández. Els rubinencs, que han començat a entrenar aquesta setmana, han cedit la possessió a un Hospi que ha trigat tres minuts en generar la primera acció de gol a botes d'un bulliciós, de nou, Bacari. El mataroní ha estat un dels més destacats pel seu esforç i per lluita tota i cadascuna de les pilotes en joc. Fruit d'una d'aquestes situacions, Cirio ha pogut fer un bon centre al segon pal que Pedraza ha rematat de cap, incomprensiblement, desviat (9'). Els vallesans han reaccionat primer amb un xut de Criado que feia lluir Craviotto (12') i després amb un llançament de falta d'Ángel Fernández (17'). El mateix Ángel habilitava Isma en una ràpida contra que Craviotto solucionava enviant a córner (31'), minuts després que Bacari mostrés la seva potència en elevar-se per sobre de tota la defensa i rematar fora, de cap, una altra bona centrada de Sergio Cirio (23'). L'últim quart d'hora, espès, no ha deixat cap acció digna de ser destacada.
Al segon temps, canvi radical a tots dos equips. A l'Hospi, només Craviotto i Manga han continuat (han jugat els 90 minuts) i això ha fet que, per exemple, Douglas i Borja Sánchez s'alternessin com a jugador més avançat. Alguns detalls de qualitat i també algunes ocasions clares per l'Hospi, a les botes d'un Pedro Bilbao d'allò més actiu. El jove extrem culminava una acció individual creuant en excés el seu xut (50') i enviava al pal una centrada mil·limètrica d'Ángel Sánchez; el rebuig no l'aprofitava, tot sol i gairebé sense porter, el camerunès Douglas, que no encertava a marcar en cap de les dues rematades que ha tingut. També Borja Sánchez ha disposat d'un mà a mà que Juanmi, porter rubinenc, s'ha acabat emportant. Amb el pas dels minuts l'Hospi ha estirat més les línies a la recerca del gol, i això ho ha aprofitat el Rubí per sorprendre a la contra: Babi ha estat a punt d'aprofitar una mala sortida de Craviotto per obrir el marcador (74').
Tot apuntava al doble donut final, sobretot quan Douglas rematava alta una jugada individual (80'), però dues accions a pilota aturada desequilibrarien el partit a favor dels locals. Primer en un córner botat a la dreta de Craviotto, mala sortida del lleidatà i rematada de cap franca del central local Ortega per situar l'1-0 a l'electrònic (82'). El gol ha acabat de descentrar un Hospi que, primer, ha vist com Reventós era a punt de sorprendre Craviotto amb un batzac des de la frontal que el meta riberenc enviava a córner (85'). Un minut més tard i en una contra, penal difícil de veure des de la nostra posició que l'àrbitre no dubtava a assenyalar, xut de Babi per enganyar Craviotto i 2-0 definitiu a favor d'un Rubí que, finalment, s'ha mostrat més efectiu de cara a porta quan ha pogut deslliurar-se del domini d'un Hospi que té molt a millorar d'aquí a l'inici de Lliga.
