30/4/11

Primer, nosaltres; després, ja veurem | CE L'Hospitalet - CD Dénia (diumenge 12:00)

Al futbol, com a la vida, hi ha una sèrie de factors, d'imponderables, que un pot controlar. D'altres, per sort o per desgràcia, resulten aliens a la nostra voluntat i, ens agradi o no, poc més que esperar és el que podem fer. En aquesta situació es troba el Centre d'Esports l'Hospitalet actualment, salvat matemàticament de qualsevol angúnia provocada per la zona de descens, amb 53 punts i amb opcions serioses de disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. Què passa? Fàcil: que no depèn dels seus propis resultats. De totes maneres, i continuant amb el que dèiem abans, de poc serveix fixar-se en el que fan els rivals si tu ets incapaç de treure els teus partits endavant. D'això n'hem tingut una mostra fa ben poques setmanes, quan al llarg de tres setmanes consecutives l'Hospi va desaprofitar els regals dels rivals i va ensopegar en els seus encontres. Diuen que l'ésser humà és l'únic animal capaç d'ensopegar dos cops amb la mateixa pedra; des de fa 15 dies, l'Hospi s'ha redimit i recuperar de la primera caiguda: toca seguir dempeus i no tornar a defallir. A les nostres mans està aconseguir, com a mínim, la cinquena posició. El que vingui de més (o de menys), ja ho veurem.

El Dénia
El convidat de diumenge, ni molt menys de pedra, és el CD Dénia que dirigeix el tècnic viguès Nino Lema, tot un clàssic de la categoria tant al camp com, en ocasions, a les rodes de premsa. Més enllà de les valoracions i opinions que admetin els seus plantejaments, allò cert és que l'exjugador d'Espanyol o Rayo, entre d'altres equips, ha aconseguit salvar els de la Marina Alta tres jornades abans de la finalització de la lliga. Lema, el mateix tècnic que va estar a punt de fer història l'any passat classificant el Dénia en 5a posició i deixant-lo a les portes de la Fase d'Ascens; Lema, el tècnic que ha tornat a obrar un petit miracle, amb un equip, un bloc de 'currants', sòlid i amb els conceptes ben clars que, lluny del que és habitual, s'ha fet fort lluny del Camp Nou de Dénia fins al punt d'ocupar ara mateix la cinquena posició en el rànquing d'equips visitants del #2bg3.

Per si això fos poc, els deniers arribaran a l'Hospitalet en un estat absolut de confiança, provocat en gran part per la ratxa de 8 jornades seguides sense conèixer la derrota (3 victòries i 5 empats). 14 punts de 24 possibles en un dels moments claus de la temporada que permeten el Dénia, tot i la dificultat, gaudir encara d'opcions matemàtiques de play-off d'ascens i de Copa del Rei tot i trobar-se en la dotzena posició a la classificació. De mèrit les 3 últimes victòries dels alacantins, golejant un rival directe com l'Sporting Mahonés (3-0), sumant un triomf de prestigi al camp de l'Alacant tot i gaudir d'un arbitratge 'no perjudicial' (1-2) i de segellar la salvació diumenge passat davant el Mallorca B gràcies al gol de penal de Gervasio als pocs minuts de la represa. Amb 49 punts, el futur esportiu es veu amb més tranquil·litat a la Marina Alta, a diferència del futur institucional, més incert a causa dels problemes econòmics que l'entitat alacantina arrossega des de fa força mesos.

A tenir en compte: Jordi Vinuesa. El davanter català (191 cm d'alçada) va arribar al mercat d'hivern procedent del Guijuelo i es troba en ratxa amb 7 gols en els últims 9 partits. L'ex del Girona, Teruel i Sabadell és una de les novetats del Dénia, després de descansar diumenge passat davant el Mallorca B per sanció. Per contra, Nino Lema no podrà comptar amb el concurs del migcampista Juan Carlos Signes, que davant el quadre balear va veure la desena groga de la temporada i haurà de descansar davant l'Hospi. Segura és la baixa d'Aníbal Cano, lesionat de gravetat des de fa uns quants mesos. Per la seva banda, caldrà para atenció a l'evolució de Pinto, baixa per lesió en els últims dos partits i a l'estat de Rafa Belda, que diumenge va reaparèixer després de 3 setmanes lesionat. L'altra dubte resideix en l'inquilí de la porteria, ja que diumenge passat Nino Lema li va donar l'alternativa a Dani i va asseure el porter titular, Iván Vidal, a la banqueta.

Possible alineació del Dénia: Dani, Rubén Primo, Pepín, Mendoza, Óscar López, Gervasio, Pitu Rial, Dani González, Pepe, Manolo Bueno i Vinuesa.

L'Hospi
Ja és mala sort, però la recuperació de l'Hospi pel que fa als resultats s'ha vist 'frenada' per 10 dies sense futbol que allunyen en el temps però no en el sentiment el dolcíssim triomf que els d'Álvarez van aconseguir el passat dia 21 d'abril a Alcoi (2-3). Un triomf èpic, d'aquells made in Hospi, lluitant contra les baixes, la meteorologia, el tercer classificat o les interpretacions del reglament d'Arroyo Cortés. Un triomf que, més tard, va ser de 4 o 5 punts atesos els resultats dels rivals, que van dibuixar una jornada daurada que deixava l'Hospi a 3 punts del cinquè classificat, una distància que no es repetia... des de la segona jornada, després que l'Hospi perdés a Bintaufa per 3-1. Han passat 34 jornades i l'Hospi torna a ser en el mateix punt; el background, les sensacions i el moment de la temporada, però, fan que aquest punt sigui gairebé oposat a l'actual.

Al llarg de tota la setmana Miguel Álvarez ha insistit en la idea de pensar en el partit de l'Hospi, que ja és prou important i complicat de per sí com perquè els encontres dels rivals puguin influir negativament en el plantejament dels riberencs davant d'un Dénia que aterra a l'Estadi en un gran estat d'ànim i forma. Arriba un conjunt sòlid en defensa, que ha rebut només un gol més que l'Hospi (34 per 33) i que planteja partits travats, especialment a la primera meitat on fa valer la seva fortalesa física per complicar la vida als rivals; l'Hospi tindrà, per exemple, la missió de ser el primer equip que perfori la porteria denienca abans del primer quart d'hora de partit. I és que sense cap pressa, però tampoc cap pausa, un gol matiner donaria tranquil·litat a un Hospi que afrontarà aquest important duel gairebé en quadre degut a les baixes per diferents motius.

Segura, des de dimarts, és la d'Eloi Fontanella, que va ser sancionat pel Comitè de Competició arran de l'expulsió al Collao. Les altres males notícies arriben en forma de lesió o d'altres problemes físics: Jordi Martínez i David Ceballos encara no han fet net de les seves lesions i no es vestiran de curt davant el Dénia. Tampoc ho farà Cristian Lobato, que després de la brutal entrada rebuda per l'alcoianista Raúl Fabiani no podrà ser de la partida i caldrà veure si arribarà a temps (ho farà just, almenys) pel partit a Sant Boi del proper dia 8. La cinquena baixa és la de Cristian Gómez, que ha patit gastroenteritis aquesta setmana i no s'ha pogut entrenar amb normalitat, motiu pel qual el seu concurs queda totalment descartat tal i com ha afirmat Miguel Álvarez. Així doncs, pel tècnic de Jaén seran faves comptades, ja que només haurà de descartar un home per fer la convocatòria; Albert Vega 'Peque' compta, de nou, amb bona part dels números per veure el partit des de la graderia.

Possible alineació de l'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Barón, Santacruz, Lucas Viale, Manel Gómez, Marc Pedraza, Cirio, Corominas, Pitu i Cristian Alfonso.

L'àrbitre
El col·legiat del partit serà el riojà Óscar Marín Álvarez, que tot just viu la seva tercera temporada a Segona Divisió B. Demà dirigirà aquest Hospi-Dénia juntament amb els assistents Óscar Domingo Martínez Tomillo i Roberto Herce Soto, de la mateixa delegació. Sense precedents amb cap dels dos equips, serà el catorzè partit que Marín Álvarez xiuli aquesta temporada. Fins ara, en els 13 partits previs (5 del grup tercer) ha mostrat 85 targetes grogues (6,54 per partit) i 7 expulsions (3 de directes), amb un balanç de 9 victòries locals, 2 empats i 2 de visitants. Serà el segon àrbitre de la Rioja que s'encarregui de la direcció d'un partit de l'Hospi aquest anys, després que Diego Ocón Arráiz dirigís l'Hospi-Maonès de la 21a jornada (2-1).

Els precedents
CE L'Hospitalet i Dénia només s'han vist les cares en dues ocasions a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. L'una, la primera, el 6 de gener de 2008, Hospi i Dénia van tancar la primera volta del campionat amb un doble donut, un 0-0 que arribava el dia del debut d'Andrés García Tébar amb els riberencs tot i no poder asseure's a la banqueta. Ja sabem com va acabar la temporada... L'altre precedent, a la Copa del Rei, és molt més recent: 25 d'agost de 2010, amb Ángel Pedraza a la banqueta i amb un Hospi que després d'una primera meitat fluixa va capgirar el gol inicial del Dénia i, gràcies a un doblet d'Eloi Fontanella va guanyar el partit per 2-1 i va guanyar-se el dret de visitar el Cádiz al Ramón del Carranza. Recorda aquell partit aquí. I torna a veure'n els gols aquí.

28/4/11

Segueix la paràlisi

"Allò fàcil és fer populisme", "és fàcil tenir imaginació sense fer res, no es tracta de buscar a Google", "ja n'hi ha prou de donar lliçons", "les disculpes són una forma de cortesia, no pas un sentiment de...", "a vegades costa ser prudent a la xarxa, hi ha molt de tonto, però és millor guardar les formes, oi?" Són paraules de Miguel García del Valle, president del Centre d'Esports l'Hospitalet, primer equip de futbol de la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants i que, per desgràcia, no ocupa el mateix lloc (per molts motius) en un rànquing de clubs de la Ciutat. No entrarem, perquè ha quedat clar que no és el nostre estil, en criticar o recolzar les nostres argumentacions a partir de la vehemència o de la manera d'expressar-se dels demés; cadascú, amb el seus context i bagatge, fa el que pot, el que sap o, simplement, el que creu que ha de fer o saber. La llàstima, és que un cop més els responsables de treballar per millorar aquesta entitat han tornat a decebre per la seva passivitat, per donar l'esquena un cop més a l'equip en un moment crucial de la temporada com l'actual, en què l'equip té per davant un repte il·lusionant: disputar el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. Sorprenentment (mode irònic activat), davant el Dénia no hi haurà cap mesura per tal que l'Estadi presenti un aspecte diferent al desert que hem viscut al llarg de l'any futbolístic. El pitjor és que tampoc hi ha hagut voluntat ni intenció de fer-ho.

No es tracta de crear polèmica sinó d'exposar realitats. I és que, certament, si bé els balanços acostumen a fer-se a final d'un període de temps concret per tal d'obtenir una visió global de la feina (no) feta, és encara més cert que ens trobem en un Estat democràtic, en què la llibertat d'expressió és un fet i en què les opinions i les discrepàncies han de poder aparèixer en qualsevol moment sense que aquestes tinguin perquè influir en el treball d'un grup, format per cos tècnic i jugadors, que sí ha demostrat ser a l'alçada en tot moment fent el que saben fer, que és jugar a futbol. Ho dic, ho recordo, perquè opinar no implica descentrar ningú del seu objectiu, ni intoxicar ni realitzar cap exercici "d'antihospitaletisme" (nou terme). Allò fàcil, com efectivament diu el president de l'entitat, és fer populisme i dir que l'equip ha estat sol en 9 dels 18 desplaçaments realitzats aquesta temporada i en què l'equip SÍ ha gaudit gairebé sempre del suport de l'afició i NO pas de CAP membre de la Junta Directiva del CE L'Hospitalet.

A què ve, tot això? Fàcil. Tot sorgeix, quedi clar, arran d'una conversa pública via Twitter entre un servidor i el president de l'Hospitalet, Miguel García, iniciador del ciberintercanvi d'idees. El passat diumenge, García del Valle deia que si es guanyen "els sis punts següents, el partit contra la UE Lleida seria de portes obertes pels ciutadans de l'Hospitalet". Bé, una mesura per incentivar l'assistència a l'Estadi. La resposta va ser que abans del Lleida, havíem de rebre el Dénia i visitar el Santboià i que el futur immediat era, únicament, el Dénia, i que com a tal les mesures s'havien de prendre davant el quadre alacantí. A partir d'aquí, s'inicia la posició enrocada del màxim dirigent riberenc, amb l'etern discurs que no tot pot ser gratis. Curiosament, les tres iniciatives que s'han dut a terme aquesta temporada han tingut la gratuïtat com a únic argument. I és que les idees, bé ho sabem, brillen per la seva absència a Ca n'Hospi. A recordar: col·laboració amb la Creu Roja davant el Maonès, entrada gratis pels ciutadans japonesos davant la Gramenet i una invitació per soci (després d'haver passat per caixa davant el Sant Andreu) pel partit contra el Castelló.

Amb l'ànim de fer entendre que no tot era blanc o negre i que l'alternativa als 15 euros no és únicament la gratuïtat, vam preguntar-li al president, d'una banda, quantes entrades es venien de mitjana en un partit de lliga, quines iniciatives havia endegat el club al llarg de la temporada i de quin altaveu havien gaudit o quina nota posaria a la feina de l'Àrea Social de l'entitat? A hores d'ara, encara esperem la resposta. A vosaltres, us toca jutjar si les preguntes són indiscretes, traspassen l'àmbit públic o, simplement, són mínimament incòmodes com per evitar respondre-les i desviar l'atenció recriminant a qui escriu acusant-lo de creure que la directiva "no fa res bé" cosa que, sabeu positivament, és totalment incerta, per no dir falsa. Dir una falsedat o una mentida no converteix algú en un mentider, però tampoc l'eximeix d'un judici de valor que cal evitar quan, sobretot, el desconeixement personal és prou evident com per permetre's el luxe de prejutjar. La 'conversa' (o discussió com algun altre membre de la Directiva ho ha qualificat) va acabar amb un "ja n'hi ha prou de donar lliçons". Lliçons? Consells? Simples opinions? Diuen que les veritats fan mal. De nou, no jutjaré: sou vosaltres ben lliures de creure si les formes (les seves i les meves) són les adequades o no.

Des la Directiva se'ns ha convidat a seure per parlar de propostes concretes i treballar en positiu, proposta que, naturalment, hem acceptat ja que, per sobre de les persones (i això ha quedat clar al llarg dels anys) estan els colors del Centre d'Esports l'Hospitalet. Ens dol, però, el nul exercici d'autocrítica existent a l'entitat i, més concretament, a la Junta Directiva. Ens dol que, a dia d'avui, la web oficial del club, OFICIAL, anunciï el partit contra l'Alcoyano (sí, el que vam jugar i guanyar dijous per 2-3 sense que cap representació institucional de l'entitat a terres alacantines). Ens dol, també, que se'ns emplaci a discutir-ho a final de temporada per no desestabilitzar l'equip quan, amb el passotisme i la manca d'iniciatives a l'hora de treballar per portar gent a l'Estadi s'està fent un flac favor a uns jugadors que ho estan donant tot i més per fer d'aquesta una temporada per recordar. La Directiva, només faltaria, fa coses bé, molt bé. Sovint es recorre al fet de ser un dels pocs equips que paga al dia. Cal felicitar-se? No pas, és una obligació contreta per una 'empresa' amb els seus 'treballadors'; no podem convertir ni en heroïcitat ni en pal de paller d'un projecte (?) una simple obligació, com tampoc es felicita als jugadors per saltar al terreny de joc a jugar diumenge rere diumenge.

El més trist de tot és veure com, amb tota seguretat, diumenge contra el Dénia serem els 300, 400, 500 aficionats de sempre. Com ja és habitual, cap concreció en les xifres, i és que la foscor predomina a l'hora d'informar sobre moltes de les coses que passen (o deixen de passar) en una entitat històrica com el Centre d'Esports l'Hospitalet. Sense ànim d'ofendre i amb tot el respecte del món, però veure la Pobla de Mafumet endegar una campanya per omplir el seu Municipal i ajudar l'equip a classificar-se pel play-off d'ascens a Segona B produeix una sensació agredolça. Dolça per veure com un equip modest, català, treballa per millorar. Agra a l'hora d'establir comparacions i no precisament entre la nostra ciutat i la Pobla de Mafumet. Segurament no ha estat ni de bon tros l'escrit, l'entrada més coherent que hagi fet en els gairebé 22 mesos de vida que té aquest blog; la idea, única idea, era fer-vos arribar l'enuig, la impotència i, al cap i a la fi, part de la realitat que viu aquesta entitat a dia d'avui, 28 d'abril de 2011. I insisteixo, perquè quedi ben clar, els jugadors, els que hi van ser, els qui hi són i els qui hi seran, saben que l'afició sempre hi serà i que qualsevol reivindicació, protesta i queixa es fa des de la voluntat de créixer i de sumar. Nosaltres, sí. Ens ajudin o no, vam ser a Maó, a Terol, a Palma de Mallorca, a Santa Coloma, a Sant Andreu, a Castelló, a Lleida, a Badalona, a Benidorm, a Alacant, a Gandia, a Sabadell, de nou a Palma i a Alcoi. I sempre a l'Estadi. I fins i tot a Mallorca seguint el Juvenil en el partit clau. No donem lliçons de com ser de l'Hospi a ningú, ni ho farem: simplement hi som.

Força Hospi.

P.D. Per més informació, podeu consultar els Twitters del blog, del president i del Secretari General de l'Hospi per intentar quadrar i entendre mínimament la conversa que en gran part ha donat origen a aquesta reflexió. I sobretot, que cadascú pugui treure'n les seves conclusions i opinar si així ho creieu convenient. I sempre, us ho demano, sempre, des del respecte i des de l'educació. Gràcies.

25/4/11

Hora de donar ús a les calculadores

No ens hi hem pogut resistir. La llarga 35a jornada del #2bg3, que ens ha deixat partit dijous, divendres, dissabte i diumenge ens ha mig forçat a veure què feien la resta d'equips de la zona alta per si sonava la flauta, ensopegaven i de retruc apropaven l'Hospi a la zona noble de la lliga. Dijous, el Lleida perdia a casa de manera sorprenent davant l'Alzira (0-2), mentre que l'Hospi sumava un triomf de mèrit a Alcoi (2-3) i deixava l'Alcoyano tres punts per sobre. L'endemà, Badalona i Alacant empataven (2-2), al Centenari; els escapulats s'escapen però els de Borge es queden sense gairebé opcions (són a 5 punts del quart). Finalment, diumenge el Sant Andreu no passava de l'empat davant l'Atlètic Balears al Narcís Sala (1-1, foto) mentre que l'Orihuela golejava el Benidorm (3-0) en un partit en què els visitants van jugar amb 10 homes des del minut 21 per l'expulsió d'Emilio Guerra. Curiosament, tres dels quatre expulsats d'aquesta jornada al grup han estat davanters, ja que a banda de Guerra (va veure la segona groga per "simular" un penal), el balearico Rudy Mpassi també va enfilar el camí de vestidors abans d'hora, així com Eloi Fontanella i la seva ja famosa expulsió per celebrar el gol amb l'afició de l'Hospi, dijous a Alcoi. Tornant als marcadors i com a inversió de futur, les derrotes de Castelló i Gandia a mans de Sabadell i Santboià priven els dos equips valencians d'opcions reals de play-off i de complicar més la lluita a la zona alta.

Amb 3 jornades per davant, Alcoyano i Lleida es mantenen en zona de play-off amb 56 punts, els mateixos que l'Orihuela, dos més que el Sant Andreu, sisè amb 54 i 3 més que l'Hospi, setè amb 53. Per darrere, l'Alacant amb 51 és vuitè i sembla haver perdut les opcions de promocionar. D'aquí al final, els 5 equips immersos en la lluita (difícil pensar que el Badalona, segon, no hi acabi entrant) només viuran dos duels directes: dissabte vinent a les 4 de la tarda, el Sant Andreu i l'Orihuela s'enfrontaran al Narcís Sala, mentre que a la darrera jornada l'Hospi rebrà al Lleida a l'Estadi. Aquest últim partit és tot un comodí pels riberencs, que a dia d'avui depenen dels seus propis resultats per ser cinquens a la lliga. I és que tenir els de la Terra Ferma a tres punts assegura que els riberencs, guanyant la darrera jornada, els avancin a la classificació. D'altra banda, si diumenge els d'Álvarez derroten el Dénia, avançaran bé el Sant Andreu (si no guanya l'Orihuela) o l'Orihuela (si perd al Narcís Sala). Total, que l'únic resultat aliè que caldria esperar, per no entrar en més combinacions, seria una derrota de l'Alcoyano en algun dels 3 partits que queden (a Sabadell, al Collao contra la Grama o al camp de l'Atlètic Balears).

Tots aquests números passen, òbviament, per fer un 9 de 9 davant el Dénia diumenge a l'Estadi, a Sant Boi el 8 de maig i en la darrera jornada a casa davant la UE Lleida. Pensar en el 9 de 9 no vol dir, ni molt menys, tenir-lo lligat, però es fa difícil de creure que amb alguna ensopegada (especialment davant els lleidatans) l'Hospi pugui ser a dalt. Un altre factor positiu és el dels empats a dos, tres o quatre equips, un cop que amb un ple d'aquí a final de lliga Sant Andreu i Hospi mai coincidirien en puntuació. Així les coses, l'Hospitalet sortiria beneficiat de qualsevol empat directe amb Alcoyano, Lleida i Orihuela, de qualsevol triple empat entre dos d'aquests tres equips o en un hipotètic quàdruple empat; cal tenir en compte, en aquest sentit, que tots aquests càlculs passen per un triomf de l'Hospi davant el Lleida el 15 de maig, sigui per la mínima o per més d'un gol. I és que la diferència de gols general és l'altra arma favorable als riberencs. Amb 53 gols a favor (equip més golejador) i 33 encaixats, l'Hospi té una diferència de +20. Lleida (+15) i Sant Andreu (+12) fan que estiguem tranquils en cas de possibles empats a punts.

Però les matemàtiques ens donaran la raó en el cas que l'Hospi derroti el Lleida, el Santboià però, en primer lloc, el CD Dénia. Tasca fàcil? Ni molt menys. I és que els de Nino Lema són un dels equips més en forma de la lliga. Porten 8 jornades invictes (3 victòries i 5 empats), una ratxa que els ha donat la permanència a la categoria en l'aspecte esportiu (veurem què passa aquest estiu amb el tema institucional) i que encara guarda una mínima opció matemàtica de jugar el Play-off d'ascens o la Copa del Rei. Lema, ahir a la grada, comptarà amb la baixa per sanció de Juan Carlos Signes, que va veure la desena groga de la temporada però recuperarà el davanter català Jordi Vinuesa, sancionat davant el Mallorca B i que ha marcat 7 gols amb l'equip des que va arribar el passat mes de gener. I és que els deniers, amb 34 gols, han demostrat una bona solidesa defensiva (13 gols en contra en tota la segona volta) i una agressivitat (la majoria de cops ben entesa) que es veu palesada en les targetes: amb 128 grogues són l'equip més amonestat del grup 3. Diumenge, l'encarregat de posar-hi remei serà el riojà Óscar Marín Álvarez, inèdit amb tots dos equips i que fa 15 dies va muntar un xou important al Santboià 0-0 Alacant. Serà, també, la tercera visita del Dénia a l'Hospitalet, després del doble donut de la temporada 2007-2008 i de la derrota el passat agost a la Copa del Rei per 2-1 amb un doblet d'Eloi Fontanella, que si no hi ha novetats es perdrà el duel de diumenge per sanció.

Per cert, no és que ens haguem oblidat d'anunciar les mesures que la Junta Directiva aplicarà per millorar l'assistència aquest proper diumenge, és que, per variar, no n'hi ha cap de prevista. Res de nou a l'horitzó.

22/4/11

Sou grans, molt grans | CD Alcoyano 2-3 CE L'Hospitalet

Els va ser igual jugar al camp de l'Alcoyano, tercer classificat de la lliga. Fer-ho entre setmana, un dijous en plena Setmana Santa i a les 8 del vespre. No va importar que, des del dia anterior, una pluja variada en intensitat no cesés de caure sobre la gespa natural de l'històric camp del Collao. Tampoc van afectar les nombroses i importants baixes amb què l'Hospi s'havia desplaçat fins a terres alacantines (Lucas, Jordi Martínez, Ceballos, Pitu i Cristian Alfonso), ni que el partit a Alcoi fos considerat de victòria obligada per seguir creient, per seguir somiant en el play-off d'ascens. No va importar que Raúl Fabiani assestés un cop dur als 4 minuts de partit obrint el marcador pels alacantins, ni que Manel Viale es topés amb la desgràcia en desviar cap a la seva porteria un llançament de falta que suposaria el 2-1. Va ser igual que Eloi Fontanella veiés una estranya segona groga als 24 minuts de partit, després de fer el 2-2 i que l'Hospi jugués la resta de partit amb 10 homes. Tot, absolutament tot va ser igual. Van ser 71 minuts (66 de joc real més 5 de descompte entre totes dues meitats) d'autèntic futbol heroïc, d'un desplegament de força, testosterona, motivació sobre un camp de futbol. D'un autèntic recital de com jugar en equip, de solidaritat, de rauxa, d'ambició i d'autoconvicció. Una autèntica classe magistral. Un cop més, l'Hospi; ahir, capítol per no oblidar a la història recent de l'entitat: "el 2-3 del Collao". Per enmarcar.

Les baixes obligaven, de nou, a que Miguel Álvarez fes canvis a l’onze inicial de l’Hospi; el principal, el retorn d’Andrés Barón al lateral esquerre en detriment de Lobato, que veuria avançada la seva posició al camp i, alhora, desplaçaria Cirio a la mitjapunta fent parella d’atac amb Eloi; a la rereguarda, Manel Viale agafava el relleu del seu germà petit Lucas, sancionat, a l’eix de la defensa. Tota la carn a la graella d’inici i cop dur a la poca estona d’iniciar el partit, ja que en la primera acció d’atac del partit l’Alcoyano s’avançaria en el marcador. Corria el minut 4 de partit i en una acció per banda esquerra de l’atac local faria una centrada aparentment defectuosa que, davant la passivitat de la defensa riberenca,, Jorge Giménez desviava amb el peu per tal que Fabiani, sobre la mateixa línia de gol, empenyés l’esfèrica al fons de la xarxa de Craviotto (4’). La resposta de l’Hospi, sempre valent, no es va fer esperar i Lobato va començar a fer de les seves des dels primers compassos. Primer, en una acció individual i una passada excel·lent cap a Corominas, que feia un control massa llarg i per poc no arribava a connectar la seva cama abans que Maestro atrapés la pilota (7’). Quatre minuts més tard, Arroyo Cortés anul·laria correctament un gol a Eloi Fontanella després d’una nova passada de Lobato (11’). Dues ocasions perdonades; per sort, a la tercera, aniria la vençuda.

Tercera lliçó de futbol de l’ahir ‘11’ riberenc, amb una deliciosa passada a l’espai veient l’arribada de Sergio Cirio, que es plantava sol davant Maestro i li picava suaument la pilota per sobre, lluny del seu abast per acabar-la introduïnt a la porteria i fer pujar l’1-1 al marcador. L’empat, però, va tornar a regenerar els ànims dels jugadors locals, que a batzegades i a base de joc directe van crear problemes als homes de Miguel Álvarez en aquesta primera meitat. Va ser, però, gairebé sense voler que l’equip de David Porras, ahir sancionat, va tornar a posar-se per davant a l’electrònic (i també al marcador manual) del Collao, després d’un llançament de falta que va posar de relleu la desgràcia de l’Hospi. I és que la falta llunyana picada per Diego Jiménez va colpejar el cos de Manel Viale el suficient com per despistar Carlos Craviotto i convertir-se en el 2-1 (22’) davant la incredulitat dels jugadors de l’Hospitalet. Per sort, la reacció no es va esperar i el segon gol de l’empat va arribar amb més celeritat encara que no pas el primer.

Cal dir-ho, també, que l’Hospi es va trobar amb una defensa de l’Alcoyano prou tova, que va permetre una llarga jugada d’atac i toc de l’Hospi sense posar la cama, permetent que Santacruz recuperés una pilota, canvies el joc cap a Lobato, que després de fer rebotar una centrada a la cama d’un defensa va veure com la pilota agafava una paràbola, superava per dalt Maestro i queia directament al cap d’Eloi Fontanella, que enviava la bola al fons de les malles (24’). L’eufòria, desbordada, va acabar amb els jugadors visitants fent pinya amb els aficionats desplaçats fins Alcoi, motiu suficient per l’àrbitre per amonestar Eloi per segona vegada al partit i enviar-lo als vestidors. Amb el reglament a la mà, targeta groga (com moltes altes faltes que acaben per no sancionar-se), futbolísticament, una expulsió aberrant que lluny de descentrar l’Hospitalet va acabar d’endollar-lo per haver de recórrer a l’èpica. De fet, fins al descans, l’Alcoyano no va gaudir de grans ocasions de gol tot i el domini territorial del partit: així les coses, una centrada de Gato va passejar-se per tota l’àrea petita riberenca (36’) mentre Fernando Martín, últimament on fire, rematava de cap a l’esquerra de Craviotto un córner botat per Diego Jiménez (41’).

Arribàvem al descans amb una mescla de sentiments, orgullosos de la reacció de l’Hospi i encara incrèduls pel pes que podia tenir l’expulsió d’Eloi en el decurs del segon temps. Valent com mai a domicili, Álvarez en concret i l’Hospi en general van entendre que cap motiu era suficient com per renunciar a un triomf obligatori per seguir somiant. Dit i fet, tot i jugar en inferioritat numèrica els riberencs van fer-se amb el control de la pilota i van arrencar el segon temps amb la clara intenció de capgirar l’encontre. Va sorprendre primer l’Alcoyano, amb un xut de Gato que es perdia a l’esquerra de Craviotto (50’), un minut abans que el seu company d’atac, Raúl Fabiani, es carregués Lobato en una entrada salvatge sancionada amb targeta groga, com la celebració del gol d’Eloi. Paradoxes futbolístiques. Va ser, en canvi, més benzina (querosè, com diria el tècnic de l’Orihuela, Pato) el que va carregar l’Hospi, que al minut 55 va desaprofitar una doble ocasió increïble a les botes de Cirio i Corominas: primer, Maestro treia amb els peus un xut a boca de canó del killer riberenc; el rebuig no l’aprofitava Coro, que amb tota la porteria per ell sol però en una mala posició de rematada enviava la pilota per sobre del travesser (55’).

Ahir, però, el futbol no podia ser cruel, no podia ser injust amb un Hospi que s’estava buidant i gairebé tancava un rival en superioritat numèrica. La justícia va ser matinera, i un minut més tard, tots dos protagonistes van tornar a aparèixer. Ara en una passada llarg de Rubén García cap a Coro que es menja Carrión, aconsegueix rebutjar a l’hora que comet un penal claríssim sobre Corominas però la pilota va a parar als peus de Cirio, que afusella Maestro i situa el 2-3 que, a les postres, seria definitiu. Corria encara el minut 56, amb 34 minuts per davant i un llarg descompte per haver de patir. Res més lluny de la realitat, el tercer gol visitant va posar d’allò més nerviós l’Alcoyano, que va demostrar una manca de recursos alarmant que, a diferència d’Atlètic Balears o Ontinyent amb prou feines va fer patir un Hospi més solidari que mai, ràpid a l’hora de replegar-se i defensar i incisiu als contracops, amb un Ciriogol en forma i un Corominas que, tot i no marcar, va posar en evidència una jugada rere l’altra el capità alcoià, Carrión, el mateix que va avisar l’àrbitre que Fontanella havia anat a celebrar el gol a la banda. Fair play, en deien?

Però com a moltes pel·lícules, al final els bons sempre acaben guanyant i ahir l’Hospi va passar conceptualment per sobre l’Alcoyano. Els riberencs van saber aturar el partit i perdre temps (allò que tan poc agrada quan ho fa el rival) mentre Craviotto vivia un rush final de partit força tranquil tenint en compte les circumstàncies, amb un Fabiani que tenia el punt de vista desviat i amb tres canvis que poc van aportar a l’atac blanc-i-blau. L’acció més clara, als 62 minuts, va tenir-la Álvaro que va veure com Craviotto blocava sota pals. Cap al final, Fabiani remataria de cap massa alta una centrada de Dani Fernández (83’) i Craviotto, molt segur, aturaria un cop de cap d’Álex Sáez a centrada de Diego Jiménez. Trist balanç per un aspirant al play-off i al qual el (discutible) canvi d’entrenador no ha servit de gran cosa. Després de 4 minuts de patiment provocats per la incertesa del marcador, Arroyo Cortés xiulava la fi del partit i desfermava l’eufòria a l’expedició riberenca, que va formar una pinya al mig del camp on no hi va faltar absolutament ningú. Quarta victòria de l’Hospi a domicili, d’un Hospi que ja suma 53 punts. I us haureu fixat que no hem dit res dels altres resultats: a partir d’ara només hi ha un equip que ens preocupi i es diu Dénia, la resta caurà si ha de caure; l’Hospi ha de controlar els factors que li són propis. I somiar n’es un. Som-hi Hospi!

FITXA TÈCNICA

CD ALCOYANO:
Maestro, Carrión (Álex, 76'), Pina (Devesa, 86'), Berna, Fernando Martín, César Remón, Diego Jiménez, Álvaro, Jorge Giménez (Dani Fernández, 58'), Gato i Fabiani.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale (Toni Velamazán, 88'), Santacruz, Manel Gómez, Corominas, Marc Pedraza (Cristian Gómez, 70'), Eloi Fontanella, Cirio i Lobato (Rubén García, 52')).

Gols: 1-0 Fabiani (4'); 1-1 Cirio (13'); 2-1 Diego Jiménez (22'); 2-2 Eloi Fontanella (24'); 2-3 Cirio (56').

Àrbitre: Jesús Arroyo Cortés (Andalusia). Correcte en l'aplicació del reglament, li va faltar saber interpretar el partit. Va mostrar targeta groga als locals Fernando Martín (16'), Jorge Giménez (45'), Fabiani (51'), Diego Jiménez (73'), Dani Fernández (90') i César Remón (90') i als visitants Lobato (20'), Manel Viale (25'), Santacruz (38') i Corominas (91'). Va amonestar també el metge de l'Alcoyano (73') i va expulsar el davanter de l'Hospitalet Eloi Fontanella per doble amonestació (10' i 24'). En canvi, va obviar el fet que un assistent de l'Alcoyano que es trobava a la banda, sobre la gespa, fumant una cigarreta en el transcurs del primer temps.

Incidències: Partit disputat a l'històric camp del Collao, a Alcoi, davant de poc més de 1.000 espectadors. Entrada fluixa en part pel fet de jugar-se el partit en Dijous Sant, festiu a la Comunitat Valenciana. Nit fresca i pluja fina però constant al llarg de tot l'encontre, tot i que la gespa va aguantar prou bé i no va influir en el desenvolupament del partit. Moussa Bandeh i Dani Planchería van completar la convocatòria de 16 homes dels riberencs, que un desplaçament més no van comptar amb el suport de cap membre de la Junta Directiva del CE L'Hospitalet. Sí que hi va haver, en canvi, presència d'aficionats de l'Hospi. 14a visita de l'Hospi a Alcoi i 4a victòria, la primera per un marcador de 2-3. Feia més de 13 anys que els riberencs no guanyaven amb aquest guarisme a domicili (Espanyol B 2-3 Hospi, febrer de 1998).

20/4/11

Guanyar... o guanyar | CD Alcoyano - CE L'Hospitalet (dijous, 20:00 hores)

4 jornades, 360 minuts per acabar el campionat de lliga regular. L'Hospi, setè, és a 6 punts del quart classificat... i del tercer, l'Alcoyano, rival del partit de demà al vespre al mític camp del Collao. L'objectiu immediat: derrotar els alacantins. El somni a mitjà termini: el play-off. L'equip porta 34 jornades fora de la zona noble de la lliga; és més, prou feina hem tingut al llarg de la temporada en patir per la permanència de l'equip l'any del retorn a la Segona Divisió B. Així doncs, què és el pitjor que ens pot passar? Que no fem play-off? El no ja el tenim. Perquè tenim molt poc a perdre i molt a guanyar. Hi ha il·lusió i confiança en la qualitat de l'equip; per sort o per desgràcia, el futbol consta de molts més factor que el fan tan difícil de preveure com apassionant. Que serà difícil vèncer a Alcoi? D'acord. Impossible? Per aquest Hospi, res. Perquè el no, la permanència, ja la tenim; en canvi tenim molt a guanyar, suficient com per seguir creient-hi fins que les matemàtiques dictin el contrari. I si no, lluitarem per la Copa del Rei (on caldrà quedar entre els 5 primers del grup). I si no, guanyar el màxim de partits possible. I si no, passi el que passa, ens quedarà l'Hospi que és molt més del que alguns poden presumir de tenir. ÚLTIMA HORA: Apel·lació treu la segona groga i el corresponent partit de sanció a Cristian Alfonso que podria jugar demà a Alcoi. No ho farà, finalment i es quedarà a l'Hospitalet per aprofitar i recuperar-se d'unes molèsties.

L'Alcoyano
Segurament resultarà difícil de creure pels 17 equips que anem darrera l'Alcoyano, però la Junta Directiva de l'entitat alacantina va decidir fa 9 dies destituir el fins aleshores entrenador del primer equip, Paco López i situar el seu segon, David Porras, com a màxim responsable de l'equip fins a finals de temporada. Els 4 partits que arrossegaven els blanc-i-blaus sense guanyar podrien semblar el motiu principal de la decisió, tot i que la mala relació i la mala sintonia entre el tècnic castellonenc i l'afició del Collao, crítica amb el plantejament dels partits per part de l'entrenador i amb la baixa qualitat del futbol que s'ha vist al feu alcoià al llarg de la temporada han acabat per explotar. Tard? En el moment precís? És difícil de preveure si s'ha actuat bé o no; el cert és que l'Alcoyano, amb Paco López, era tercer a la lliga tot i la dinàmica negativa de resultats que arrosegava. Casualitat o no, amb David Porras a la banqueta els alcoians van retrobar-se amb la victòria al camp del Mallorca B, en un partit en què van capgirar el gol inicial d'Uche, van situar-se amb l'1-2 abans d'arribar al descans i van jugar tot el segon temps per l'expulsió de Paco Esteban, que va mossegar l'orella del mallorquinista Sergi Enrich.

Hi haurà qui dirà que 3 derrotes en 17 partits com a local no és un mal balanç. Sabadell (0-1), Castelló (1-2) i Gandia (0-1) han estat els equips capaços de robar els tres punts d'un Collao que no sembla tan inexpugnable com ho era en d'altres temporades (un dels factors que han precipitat la destitució de López). I és que amb 6 victòries i 8 empats (26 punts de 51 possibles), l'Alcoyano és tot el 13è millor local de la lliga i només quatre equips han anotat menys gols a casa que el 'Deportivo', que n'ha fet 17. Un equip que té com a armes més perilloses Gato i Fabiani, que amb 10 gols cadascun han fet el 51% dels gols de l'equip. A això hi hem de sumar el factor alçada que apareix en el davanter internacional amb Guinea Equatorial Raúl Fabiani, que amb els seus 198 centímetres s'ha convertit en el sostre de la lliga del grup 3 de Segona B. A la porteria, tot i la seva errada diumenge a Palma hi haurà una temporada més l'exporter de l'Hospi Fernando Maestro, tota una assegurança sota pals; amb 27 gols, els alacantins són el sisè equip menys golejat de la lliga, tot i que com a locals pateixen especialment a la primera meitat dels partits, en què han encaixat 9 dels 12 gols que els rivals han marcat al Collao. De fet, l'equip de David Porras ja suma cinc jornades seguides encaixant gol, la pitjor ratxa de l'equip en el que portem de campionat.

Demà al Collao, David Porras (que no podrà asseure's a la banqueta en els propers dos partits per culpa de la seva expulsió diumenge a Mallorca) no podrà comptar, com era d'esperar, amb el concurs de Paco Esteban, sancionat amb 4 partits per la seva mossegada a Sergi Enrich. És a dir, és perdrà el que queda de lliga i no tornaria fins a la fase d'ascens si l'Alcoyano la juga... o si Porras ho creu convenient. Per contra la gran novetat a la convocatòria serà la del veterà defensa Manuel Carrión, que compleix la seva 13a temporada al Collao. Lesionat les últimes tres setmanes, segurament jugarà d'inici davant l'Hospitalet. Per la resta, no es preveuen grans canvis respecte de l'equip que va jugar diumenge a Palma de Mallorca. Imatge: futbolbalear.com

Possible alineació del CD Alcoyano:
Maestro, Pina, Fernando Martín, Berna, Carrión, Álvaro, Diego Jiménez, César Remón, Devesa, Gato i Fabiani.

L'Hospi
Per la seva banda l'Hospitalet viatja des d'aquest mateix migdia, via carretera, fins a terres alacantines conscient que sense cap obligació que converteixi no fer play-off en un fracàs, el partit de demà és a caixa o faixa; guanyar, guanyar... o guanyar. Les tres ensopegades consecutives han allunyat l'Hospi de la zona alta i ara sí que ja no es pot fallar, ja que una derrota al Collao demà al vespre enterraria qualsevol opció de play-off pels riberencs. Per tant, hi ha molt a guanyar i ben poc a perdre per un equip que, si tot va bé, rebrà el recolzament d'un petit grup d'aficionats de l'Hospitalet a les grades del Collao. Motiu de més per donar encara més del que l'equip ha ofert al llarg de la temporada. El partit, complicat ja de per sí, comptarà amb d'altres condicions que fan augmentar la seva dificultat fins a límits difícils de preveure.

I és que les prediccions meteorològiques de cara a demà no són massa positives pel que fa al tema de la pluja. Aigua per una gespa, la del Collao, que ha estat en mal estat des d'inicis de temporada i que caldrà veure com respon a la més que possible pluja que caurà a Alcoi al llarg del dia; no és gens descartable, doncs, que el camp estigui pesat i convertit en poc menys que un fangar. Hi condiciona, també, el debut de Porras al Collao com a tècnic local i la necessitat, més enllà del resultat, dels alcoians d'agradar a la seva parròquia; esperar un partit amb intensitat, pressió en tots els aspectes i a amb un joc directe i un ritme de partit alt no hauria d'estranyar-nos. Tampoc hi ajuda el poc temps que hi ha hagut per preparar l'encontre, ja que l'Hospi només s'ha pogut entrenar tres dies des del partit contra el Castelló. I per si això no fos prou, les baixes també han condicionat la convocatòria de Miguel Álvarez de cara a demà.

Coneixíem les de Lucas Viale i Cristian Alfonso, tots dos sancionats. El central va veure diumenge la desena groga de la temporada i ha de descansar per complir el cicle, mentre que el Comitè de Competició no li ha retirat la segona targeta a Alfonso en 'no poder jutjar un fet subjectiu com és la voluntarietat de jugar la pilota amb la mà', de manera que Cristian ha rebut un partit de sanció i s'ha quedat a terres hospitalenques. Per la seva banda, fins a tres jugadors s'han quedat a l'Hospitalet per problemes físics: David Ceballos ja havia estat baixa en els darrers partits, però dos homes més, prou importants, es quedaran a la nostra ciutat. L'un és Jordi Martínez, que ja no va jugar diumenge i no s'ha recuperat de les molèsties; l'altre és Pitu Comadevall, que diumenge va abandonar el terreny de joc abans d'hora i al qual se li ha diagnosticat una contractura que també li impedirà ser de la partida. L'altre jugador que no viatjarà a Alcoi, en aquest cas per decisió tècnica, és Albert Vega 'Peque'.

Possible alineació del CE L'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Barón, Santacruz, Manel Viale, Rubén García, Manel Gómez, Lobato, Corominas, Cirio i Eloi Fontanella.

L'àrbitre
L'encarregat de dirigir el partit de demà al Collao serà l'andalús Jesús Arroyo Cortés, nascut a El Campillo (Huelva) fa 33 anys. Debutant a Segona Divisió B després de l'ascens aconseguit el passat més de juny, l'àrbitre resident a La Algaba (Sevilla) serà l'encarregat d'impartir justícia, juntament amb els seus assistents, els també andalusos Germán Pliego Díaz i Luís Mario Milla Alvendiz. Serà la primera vegada que Arroyo Cortés dirigeixi un partit tant de l'Alcoyano com del CE L'Hospitalet; no serà, però, el primer partit que xiuli en una temporada en què s'ha encarregat de la direcció de 12 partits a Segona B (cap del grup tercer). El balanç: 66 targetes grogues (5,5 per partit) i 5 expulsions; 5 victòries locals, 5 empats i 2 victòries visitants. Cal anar poc temps enrere per trobar un arbitratge d'un àrbitre andalús a l'Hospi: fa 10 dies, Yáñez Megías va xiular l'Ontinyent 2-1 L'Hospitalet. Imatge: estadiodeportivo.com

Els precedents
Serà la 14a visita de l'Hospi a Alcoi. Fins ara, les 13 visites prèvies s'han saldat amb un balanç de 3 victòries riberenques, 3 empats i 7 triomfs de l'Alcoyano. Gairebé totes els enfrontaments han estat a Segona B; de fet, tots menys el primer, fa ja 48 anys, amb motiu del play-off d'ascens a Segona A. En el partit de tornada l'Hospi va perdre a Alcoi per 4-2 però va passar de ronda, ja que a l'anada havia derrotat els alacantins per 4-1. Aquella temporada, la 62-63, l'Hospi va acabar pujant a Segona A després d'eliminar l'Atlético Malagueño i el Jaén en les rondes següents. Cal marxar a la tardor de 2006 per trobar l'últim triomf de l'Hospi a Alcoi, amb Juan Carlos Oliva a la banqueta i Àxel (8') i Felipe Sanchón (46') com a golejadors, els riberencs van convertir en estèril el gol de Marcos Estruch al minut 90. Un altre gol tardà i també de Marcos Estruch va marcar l'últim enfrontament al camp de l'Alcoyano. Era la temporada 2007-2008, el partit que suposava el debut de José Luís García a la banqueta de l'Hospitalet; partit made in Hospi: Perona avançava els locals al primer minut de partit, Velamazán empatava de penal als 35 minuts i Estruch, al minut 92, situava el 2-1 final que deixava encara més enfonsat l'Hospi.

2007-2008; Segona B -
CD Alcoyano 2-1 CE L'Hospitalet
2006-2007; Segona B - CD Alcoyano 1-2 CE L'Hospitalet
2005-2006; Segona B - CD Alcoyano 1-0 CE L'Hospitalet
1995-1996; Segona B - CD Alcoyano 1-0 CE L'Hospitalet
1994-1995; Segona B - CD Alcoyano 4-0 CE L'Hospitalet
1993-1994; Segona B - CD Alcoyano 1-2 CE L'Hospitalet
1992-1993; Segona B - CD Alcoyano 0-0 CE L'Hospitalet
1990-1991; Segona B - CD Alcoyano 0-1 CE L'Hospitalet
1989-1990; Segona B - CD Alcoyano 4-4 CE L'Hospitalet
1984-1985; Segona B - CD Alcoyano 2-1 CE L'Hospitalet
1983-1984; Segona B - CD Alcoyano 4-1 CE L'Hospitalet
1982-1983; Segona B - CD Alcoyano 1-1 CE L'Hospitalet
1962-1963; Fase d'ascens a 2a A - CD Alcoyano 4-2 CE L'Hospitalet

19/4/11

L'Status Quo del futbol base

Mentre el primer equip segueix preparant el partit de dijous al Collao davant el CD Alcoyano, els equips del futbol base gaudiran d'una setmana de relatiu descans, sense competició oficial i amb diversos tornejos de Setmana Santa que es jugaran arreu de Catalunya. Un bon moment, doncs, per repassar l'Status Quo dels 18 equips des de categoria Juvenil fins a Benjamí, passant per Cadet, Infantil i Aleví, del Centre d'Esports l'Hospitalet i les expectatives de cara al final d'aquesta temporada 2010-2011.

Resultats del
9 i 10 d'abril
aquí

Juvenil A / Divisió d'Honor Juvenil; grup 3
Fa dues setmanes que va acabar la competició pels nois de Dani Casado, que no han pogut salvar la categoria. Sense més futbol en marxa, són tres els jugadors del Juvenil A que s'entrenen amb el primer equip de l'Hospi: Pedro Bilbao, Èric Reverté i Pol Llonch. L'any que ve, el primer juvenil de l'entitat jugarà al grup 7 de Lliga Nacional.
14è; 31 punts - 8 7 15 - 41 GF 57 GC - 30 PJ
Temporada finalitzada
Descens a Lliga Nacional

Juvenil B / Lliga Nacional Juvenil; grup 7
El descens del Juvenil A a aquesta categoria condemna automàticament el 'B' al descens a Preferent, tot i que actualment no es trobin en posicions de descens. A 4 jornades del final, l'objectiu del conjunt de Manolo Alonso serà salvar la categoria en l'aspecte esportiu.
*14è; 31 punts - 8 7 15 - 44 GF 57 GC - 30 PJ
CE L'HOSPITALET B 0-3 UDA Gramenet B
Dissabte; 12:15 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

CE L'HOSPITALET 4-2 CF Damm B
Dimecres 13 d'abril; 19:30 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Juvenil C / Primera Divisió; grup 4
Amb 37 punts, l'equip que dirigeix Kazufumi Yoshida viu tranquil al bell mig de la taula, sense opcions d'atrapar el líder i amb la permanència virtualment assolida, amb el Bufalà (13è classificat) 12 punts per sota quan en queden 15 per disputar.
7è; 37 punts - 11 4 10 - 42 GF 31 GC - 25 PJ
CE L'HOSPITALET C 0-1 Cerdanyola del Vallès FC
Dissabte; 14:15 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Cadet A / Preferent; grup 3
Igual de tranquil serà el rush final pel primer cadet de l'Hospi, instal·lat a la zona mitja-alta de la lliga, sense opcions de pujar i amb la permanència assolita virtualment, també. El Badalona B, que és el primer equip que baixaria ara mateix, és 13è a 17 punts dels riberencs... amb 18 per jugar. La salvació és un fet.
5è; 40 punts - 12 4 9 - 45 GF 33 GC - 25 PJ
UFB Jàbac i Terrassa C 4-1 CE L'HOSPITALET
Dissabte; 12:45 hores
Can Jofresa

Cadet B / Primera Divisió; grup 1
Una victòria davant l'Hospitalense a la propera jornada certificaria la salvació de l'Hospi al grup 1 de Primera Divisió Cadet. 12 punts el separen del Canyelles amb 15 per disputar. Per dalt, fa temps que les opcions van esvair-se.
11è; 31 punts - 9 4 12 - 53 GF 56 GC - 25 PJ
UE Sant Andreu B 4-1 CE L'HOSPITALET B
Diumenge; 10:00 hores
Narcís Sala

Cadet C / Primera Divisió; grup 3
Més clares estan les coses pel Cadet C, que sí tenen la permanència assegurada i tampoc tenen res a rascar a la zona alta. Així les coses, els riberencs viuran uns darrers 5 partits per intentar millorar la classificació, tot i que el predecessor a la lliga és el Jàbac, que té 5 punts més i 1 partit pendent.
*8è; 34 punts - 9 7 9 - 50 GF 43 GC - 25 PJ
CE L'HOSPITALET C 1-4 CF Montañesa
Dissabte; 16:15 hores

Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Infantil A / Segona Divisió; grup 1
Difícil papereta pel primer dels Infantils de l'entitat, que ha trobat en l'Europa un rival d'allò més complicat. 22 victòries i 2 empats en 24 partits és l'esfereïdor balanç dels graciencs, que avantatgen l'Hospi en 9 punts a manca de 5 jornades. Els riberencs rebran el Sant Ignasi, l'Horta i el Sistrells i jugaran als camps de Catalònia i FP Júpiter. Difícil, insistim.
2n; 62 punts - 20 2 3 - 131 GF 26 GC - 25 PJ
CE L'HOSPITALET 16-1 CF Singuerlín
Dissabte; 10:30 hores

Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Infantil B /
Segona Divisió; grup 3
Bona situació de l'Infantil B, sense opcions de pujar (gran any del Junior) i amb la permanència a tocar. L'equip és novè amb 35 punts, 12 més que el 13è classificat, la PB Sant Cugat, que encara ha de jugar sis partits.
9è; 34 punts - 10 4 11 - 44 GF 36 GC - 25 PJ
UE Rubí 1-1 CE L'HOSPITALET B
Dissabte; 17:30 hores
Can Rosés

Infantil C / Segona Divisió; grup 8
Prat, Hospi, Levante Las Planas i Sant Ildefons es disputaran dues places de salvació i dues de descens. Ara mateix els riberencs es troben fora del descens, però el Levante, que és a dos punts, té dos partits pendents de disputar. Sant Andreu de la Barca, Marianao B i Cornellà C han de passar per l'Estadi; visites clau a Sant Ildefons i a la Ciutat Cooperativa.
13è; 24 punts - 6 6 13 - 45 GF 76 GC - 25 PJ
CE L'HOSPITALET C 7-1 UE Castelldefels
Diumenge; 16:30 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Infantil D / Tercera Divisió; grup 10
Emocionant esprint final pels riberencs, que a dia d'avui són líders del seu grup amb 5 punts de marge sobre el Parc i 6 sobre el Sants D, però amb els riberencs havent de descansar una setmana (grup imparell). Clau serà el proper partit, el 30 d'abril davant el Parc a l'Estadi (tot i que hi ha rumors que podria ajornar-se a l'11 de maig). Queden 4 partits (5 pels rivals) i l'Hospitalet també haurà d'estar pendent dels altres infantils, ja que necessita de l'ascens d'algun d'ells a Primera Divisió per, en cas de campionar, ser l'any que ve a Segona Divisió.
1r; 62 punts - 20 2 2 - 128 GF 23 GC - 24 PJ
Escola Brafa 3-5 CE L'HOSPITALET D
Dissabte; 10:30 hores
Escola Esportiva Brafa

Aleví A / Primera Divisió; grup 2
El triomf per 3-0 de diumenge davant el Vic ha donat la permanència matemàtica als riberencs, que jugaran amb més tranquil·litat les últimes dues jornades. L'any que ve, seguiran a la primera categoria del futbol aleví català.
*10è; 59 punts - 10 2 15 - 56 GF 65 GC - 27 PJ
CE L'HOSPITALET 3-0 Vic Riuprimer REFO
Diumenge; 18:30 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Aleví B / Primera Divisió; grup 1
Tot i tenir la permanència encara, farà falta algun punt més per sentenciar-la. Queden tres partits i l'Hospitalet és desè amb 6 punts de marge respecte el Gimnàstic Manresa, que marca la referència de descens a la 14a posició. Precisament, els manresans rebran l'Hospi a la penúltima jornada; abans, els riberencs hauran rebut el Mataró a l'Estadi i tancaran la lliga amb la Damm B. A favor hi juga també el fet que hi hagi diversos equips lluitant per no baixar entre els del Bages i l'Hospitalet.
*10è; 58 punts - 10 1 16 - 51 GF 74 GC - 27 PJ
EC Granollers 1-6 CE L'HOSPITALET B

Dissabte; 10:30 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Aleví C / Segona Divisió; grup 6
Mataró D, Damm D, Hospi C, Vilanova del Vallès i Masnou B es disputaran dues places de descens a Tercera. Fora del descens a dia d'avui, els riberencs tenen 5 punts de marge respecte els maresmencs, 13ens i 6 amb els vallesans, 14ens. L'Hospitalet rebrà 3 conjunts maresmencs a l'Estadi: Mataró D, Masnou B (tots dos rivals directes) i Vilassar de Mar D, mentre que es desplaçarà als camps de la Unificación Llefià B i de l'Europa B.
*12è; 47 punts - 7 1 17 - 57 GF 92 GC - 25 PJ
UDA Gramenet D 9-1 CE L'HOSPITALET C (6-1)
Diumenge; 14:15 hores
Can Peixauet

Aleví D / Segona Divisió; grup 2
El triomf del Sant Ildefons al camp del Sants B (3-7) condemna matemàticament els riberencs a la Tercera Divisió, tot i que la confirmació era qüestió de temps. L'objectiu ara és tractar de quedar en 14a posició, ja que en les darreres dues jornades cal visitar el Sant Andreu de la Barca (avantpenúltim) i rebre el Ribes (cuer). L'Hospi ara és penúltim.
15è; 31 punts - 2 1 21 - 41 GF 103 GC - 24 PJ
CE L'HOSPITALET D - EF Gavà B
Suspès per la negativa dels pares del Gavà B a haver de pagar entrada per veure el partit
Dissabte; 13:00 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Aleví E / Segona Divisió; grup 1
Després de vèncer el Badalona i avançar-lo a la classificació, l'Hospi és 8è a la lliga i encararà el tram final de lliga amb la certesa que l'any vinent seguirà a Segona Divisió.
8è; 59 punts - 10 4 11 - 71 GF 73 GC - 25 PJ
CE L'HOSPITALET E 5-2 CF Badalona
Diumenge; 17:15 hores
Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Benjamí A / Primera Divisió; grup 1
Tres jornades perquè acabi la lliga i la permanència a tocar. 6 punts d'avantatge sobre el Castelldefels, equip que marca la referència de descens. L'Hospi ha de rebre a casa el Viladecans (cuer), viatjar a Cubelles i tancar la lliga amb el Cornellà. Amb una victòria i un empat, els riberencs s'assegurarien seguir a Primera i no haver d'esperar ensopegades rivals.
11è; 54 punts - 8 3 16 - 55 GF 88 GC - 27 PJ
FC Santboià 3-0 CE L'HOSPITALET
Dissabte; 11:00 hores
Joan Baptista Milà

Benjamí B / Segona Divisió; grup 5
Sense opcions d'ascens (puja únicament el campió), l'Hospi B afrontarà les darreres 5 jornades sabent que l'any que ve militarà a Segona Divisió. L'objectiu seria mantenir la quarta posició.
4t; 77 punts - 16 4 5 - 93 GF 64 GC - 25 PJ
CE L'HOSPITALET B 6-4 Alzamora CF
Diumenge; 16:00 hores

Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Unificación Badalona Sud 2-12 CE L'HOSPITALET B (2-7)
Dijous 14 d'abril; 19:00 hores
Municipal Badalona Sud

Benjamí C / Tercera Divisió; grup 1
Els riberencs són ara mateix primers a la classificació amb 90 punts, dos més que el Badalona D, actual segon classificat amb 88 punts. Compta amb dos partits pendents: l'un, a casa amb el Turó Peira resta pendent de la decisió de la FCF després que els barcelonins es neguessin a pagar l'entrada a l'Estadi; l'altre, la reanudació del Badalona-Hospi que es va ajornar per la pluja amb triomf momentani de l'Hospi per 0-2 al descans. Júpiter B, Mercat Nou i Sistrells han de passar per l'Estadi, mentre l'Hospi visitarà el Sants D i la PB Barcino B. Puja a Segona el campió del grup i els millors segons de Tercera segons les places vacants.
1r; 90 punts - 22 1 0 - 112 GF 15 GC - 23 PJ (-2)
La Salut Pere Gol 1-5 CE L'HOSPITALET C
Dissabte; 10:00 hores
Municipal Pere Gol

* Classificació amb la jornada en joc.

17/4/11

Victòria madurada | CE L'Hospitalet 2-0 CD Castellón

I el dia que guanyem, gran part dels rivals també ho fan. És el destí del CE L’Hospitalet, d’un Hospi que aquest migdia s’ha retrobat amb la victòria després de tres decepcions consecutives. Ha costat (i molt) davant d’un equip com el Castelló, ben plantat sobre el terreny de joc i que al llarg dels 93 minuts de futbol que s’han jugat a l’Estadi, ha esvaït qualsevol dubte sobre la professionalitat dels seus jugadors. Després d’una primera meitat ensopida en què els albinegres han pressionat tapant les vies creatives de l’Hospi, els riberencs han anat madurant el partit fins que una (nova) genialitat de Cristian Alfonso ha avançat els d’Álvarez a poc més de 20 minuts per la fi del partit. Només aleshores el Castelló s’ha decidit a avançar línies, motiu que l’Hospi ha aprofitat per tractar de sentenciar a la contra. No ha estat fins al minut 89 i quan l’Hospitalet jugava amb 10 per una rigorosa expulsió d’Alfonso que Cirio, des del punt de penal, ha sentenciat el matx per certificar els 50 punts de l’Hospi que, ara sí, s’ha assegurat de forma matemàtica la seva presència, com a mínim, a la Segona B 2011-2012. Dijous, independentment dels rivals, tocarà profanar un dels temples amb més renom del grup. Tocarà vèncer al Collao per continuar somiant.

Feia temps que no vivíem a l’Estadi una primera meitat amb tan poques ocasions com la que han ofert avui Hospi i Castelló. Tornava Iván Hammouch a l’onze inicial, així com Marc Pedraza, que s’ha ‘aprofitat’ per la baixa de darrera hora de Jordi Martínez. Amb Pedraza i Manel al mig del camp i Cirio i Coro a les bandes, la punta d’atac ha estat formada de nou per Pitu a la mitja punta i Alfonso com a fals davanter centre; pel bàndol castellonenc, sense novetats: Casuco va complir amb l’onze que havia anunciat divendres en roda de premsa (això és Segona B). Bona disposició dels de la Plana sobre el terreny de joc, amb una pressió asfixiant i ben avançada, tant que les passades enrera, sempre perilloses, cap a Carlos Craviotto s’han convertit en una constants. Ocasions, poques. Xuts a porta, menys encara. Tot i això, el saltenc Pitu ha estat el primer a provar-ho després d’una bona acció individual que ha resolt amb un xut des de la frontal que ha blocat David Rangel sense cap problema (2’). 10 minuts després, ha estat Cristian Alfonso qui ha engegat una bona jugada en banda esquerra i ha assistit Corominas, que ha deixat anar un xut no massa fort que Rangel ha acabat atrapant en dos temps (12’).

La resposta visitant ha estat ràpida i en la que ha estat la millor ocasió de la primera meitat, Luismi Loro li ha guanyat l’esquena a Lucas Viale i des del vèrtex dret de l’àrea riberenca ha empalat un xut bombat que s’ha perdut lleugerament per sobre de la porteria riberenca (13’). En la següent jugada, nova recuperació dels castellonencs, assistència de Dennis Nájera cap a Héctor Simón i xut alt del migcampista gironí, autor del segon gol castellonenc al partit de la primera volta jugat a Castàlia (14’). Amb el pas dels minuts, les ocasions començaven a escassejar i les creativitat brillava per la seva absència en un partit sense clar dominador però que ens mostrava un Castelló còmode amb el ritme lent que hi predominava. Així les coses, no hem tornat a veure cap acció de perill clara fins al minut 33. I tocava ser generosos, perquè el xut de Luismo Loro des de la frontal marxava força alt sense que Craviotto s’hagués de preocupar en excés. A l’Hospi, per la seva banda, amb Lobato i Alfonso ben marcats i Corominas no massa fi, li ha costat apropar-se a la porteria de Rangel, tot i haver llançat tres serveis de cantonada que es servien sense més conseqüències.

La segona meitat ha començat sense canvis a cap dels dos equips i amb un avís inicial de David Lázaro amb un xut innocent des de la frontal que Craviotto, molt segur, ha blocat (46’). La dinàmica de joc lent, imprecís i de respecte mutu ha continuat, però; a l’Hospi, Miguel Álvarez ha donat entrada a Eloi Fontanella, que prenia el relleu al terreny de joc d’un Pitu que marxava amb molèsties als isquiotibials (53’). L’entrada del ‘Matador’ ha servit per dotar l’atac riberenc d’una referència més fixa que no pas Alfonso, que ha endarrerit la seva posició. Casualitat o no, a partir de l’entrada del bredenc al camp l’Hospi s’ha anat sentint més còmode i ha començat a crear ocasions de perill: la primera, del mateix Eloi, que després d’una gran passada a l’espai de Lobato es plantava tot sol davant Rangel i intentava una vaselina que es perdia, justeta, per sobre del travesser visitant (56’). Un minut més tard responia el Castelló, en una llarga jugada iniciada a partir d’una pèrdua de pilota de l’Hospi i que ha acabat amb un xut de Fernando Béjar des de l’interior de l’àrea que ha atrapat Carlos Craviotto, que tres partits després ha tornat a deixar la porteria a zero (57’). El porter lleidatà ha hagut de tornar a intervenir minuts més tard després d’un xut des de la frontal d’Aarón Torlá (64’).

L’Hospi, però, seguia augmentant la sensació de perill, de forma proporcionalment directa als riscos que prenia l’equip dirigit per Casuco; al 66’, gran jugada iniciada dins l’àrea de l’Hospi per Lobato, paret amb Manel, cursa quilomètrica del ‘3’ riberenc i passada a l’espai cap Eloi, que es tornava a plantar mà a mà amb Rangel i xutava al cos del porter visitant; en el rebuig, els jugadors i públic locals van reclamar un possible penal per mans de Pol Bueso dins l’àrea (66’). Cap dubte va ocasionar la jugada que, dos minuts més tard, va suposar el primer gol de l’Hospitalet: jugada individual marca de la casa de Cristian Alfonso, que agafa la pilota en línia de tres quarts, encara el defensa, retalla cap a dins, encara Rangel i li clava la pilota per sota les cames fins allotjar-se al fons de la xarxa visitant. Minut 68, 1-0. Amb aquest guarisme, el Castelló havia de moure fitxa, i en aquesta línia Casuco donaria entrada Pau Franch, que al minut d’entrar gaudia d’una bona ocasió en què la providencial intervenció de Lucas evitava el xut del davanter visitant (72’). L’Hospi, per la seva banda, hauria pogut sentenciar en una claríssima ocasió que Eloi Fontanella, amb tota la porteria per ell sol, enviava incomprensiblement fora després d’una gran jugada de Cristian Alfonso i Manel (82’).

L’autor de l’únic gol de l’Hospitalet fins aleshores, però, seria protagonista de la següent acció, un cop l’àrbitre Alemán Pérez no assenyalava falta sobre Cristian, que tocava la pilota des del terra amb la mà i automàticament veia la segona groga i la consegüent expulsió. Com va passar a la primera volta a Santa Coloma, Alemán Pérez tornava a expulsar Alfonso. Curiós. Com era d’esperar, el Castelló va cremar les seves naus i l’Hospi va acabar de matar el partit al contracop. Primer, Eloi tornava a malgastar una oportunitat després de l’assistència de Cirio (87’) i en la següent acció, Pol cometia un rigorós penal sobre Lobato que l’àrbitre, també de forma incomprensible, només sancionava amb targeta groga quan Lobato encarava Rangel. Tercer penal de la temporada a favor de l’Hospi i, sense Coro sobre la gespa, Sergio Cirio era l’encarregat de picar-lo i transformar-lo, enganyant Rangel i establint un 2-0 que seria ja definitiu.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Lobato, Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez, Corominas (Cristian Gómez, 76'), Marc Pedraza, Cristian Alfonso, Pitu (Eloi Fontanella, 53') i Sergio Cirio (Rubén García, 91').

CD CASTELLÓN: Rangel, Cerveró, Toño, Pol Bueso, Joan Castillo, David Lázaro, Héctor Simón, Aarón Torlá (Pau Franch, 71'), Dennis (Víctor Gomis, 76'), Fernando Béjar (Vicente Pascual, 60') i Luismi Loro.

Gols: 1-0 Cristian Alfonso (68'); 2-0 Sergio Cirio (89').

Àrbitre: Alexandre Alemán Pérez (Las Palmas). Protagonista. Bona col·locació i condició física per destacar alguna cosa positiva. Criteri incongruent a l'hora de mostrat targetes, ha expulsat Cristian Alfonso (84') per aixecar-se la samarreta a la celebració del gol i per tocar la pilota amb la mà després d'una falta rebuda no assenyalada. Ha mostrat targeta groga als locals Lucas Viale (45'), Manel Gómez (55') i Eloi Fontanella (80') i als visitants Luismi Loro (24'), Pol Bueso (35'). i Joan Castillo (88'). També ha amonestat el tècnic de l'Hospi Miguel Álvarez (60') i ha expulsat per doble amonestació el metge riberenc, Lluís Payán (67' i 72').

Incidències: Matinal assolellada a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 550 espectadors. La calor i alguna ratxa de vent puntual han perjudicat l'estat de la gespa, excessivament seca tot i regar-se abans de l'inici de cada meitat. A la llotja, presència del president de la FCF, Andreu Subies. A les grades, l'extècnic de l'Hospi i del Castelló, Jordi Vinyals, també ha presenciat l'encontre. Rafa Santacruz i Dani Planchería han completat la convocatòria de l'Hospi. Lucas Viale ha vist la 10a groga de la temporada i es perdrà el partit de dijous al Collao, així com Cristian Alfonso llevat que el club recorri la seva expulsió d'avui.

16/4/11

Ara sí: ens hem d'agafar a l'èpica | CE L'Hospitalet - CD Castellón (diumenge, 12:00 hores)

Ha estat una semana estranya. D'una banda, la derrota a Ontinyent ha fet mal a l'Hospi i especialment a un sector de l'afició que ha vist reduïdes les seves esperances de veure l'equip classificar-se pel play-off d'ascens; derrota dura, amb remuntada inclosa, que suposava la tercera jornada consecutiva sense guanyar i no aprofitar, un cop més, la gran irregularitat dels rivals. En definitiva, crueltat, però futbol. Afortunadament futbol. Perquè pel Sequiol, les aigües baixen tèrboles, molt més tèrboles. I, desafortunadament pel Castelló, no és pas d'aquesta setmana. Són ja uns quants anys que l'entitat albinegra (mal)viu perillosament per culpa de la mala gestió. Qui més qui menys, coneixem l'any mogut que s'ha viscut a Castelló i que ha tingut un dels seus moments culminants aquesta setmana, quan l'amenaça de vaga planava sobre el partit de demà a l'Estadi i la incertesa anava creixent a mesura que s'acabava la setmana. Finalment, i com era d'esperar, després de l'entrenament d'ahir al matí, la plantilla va reunir-se al vestidor i van decidir que, pel bé del Castelló, de la seva història i de la seva afició, calia jugar, guanyar, empatar o perdre, però jugar sobre la gespa artificial de l'Estadi. Ells, un cop més, han complert amb la seva paraula; altres no poden dir (i dificilment podran) el mateix.

El Castelló
És difícil analitzar la temporada albinegra sense tenir en compte el component extraesportiu, els embolics institucionals i diversos pals a les rodes amb què l'equip s'ha anat trobant al llarg d'aquest any esportiu. Una temporada que arrencava amb Jordi Vinyals a la banqueta i amb un equip completament nou, pendent d'adaptació i que, per si no fos poc, ja va començar a patir problemes de cobrament des d'inicis de temporada. A això hi podem afegir el baix rendiment d'alguns jugadors (Mamady o Tahirovic en són vius exemples) i tot plegat va acabar amb la destitució de Vinyals, enfadat amb la directiva albinegra, i la contractació de Juan Martínez 'Casuco'. L'arribada del tècnic de Llorca va revifar els ànims esportius del Castelló, que va sortir de la zona de descens i va encaixar una única derrota en 13 partits, una ratxa que el va portar fins la sisena posició de la lliga (24a jornada), deixant-lo a dos punts del quart classificat. Des d'aleshores, la irregularitat ha marcat la trajectòria dels de la Plana, incapaços d'enllaçar dues victòries consecutives. Només les ensopegades dels rivals mantenen el Castelló amb esperances de disputar el play-off ja que a hores d'ara, tot i ser vuitens, són a només quatre punts del Lleida, actual quart classificat. I ja se sap que mentre les matemàtiques ho permetin, somiar, imaginar, és lícit.

Una altra cosa és que la situació real de la plantilla recolzi aquesta esperança. Res més lluny de la realitat: amb només 17 jugadors al primer equip, Casuco ha començat a haver de fer mans i mànigues per confeccionar convocatòries i ha hagut de recórrer de forma regular al Juvenil de Divisió d'Honor, fent debutar jugadors com Marc Cosme, Cristian o Florin. La impossibilitat de fitxar el passat mes de gener va deixar oberta la porta del Castelló per marxar (Víctor Ibáñez) però no pas per entrar. I per si això fos poc, el cos tècnic va donar la baixa al francès Mamady Dianga pel seu baix rendiment, com el suec/bosnià Emra Tahirovic i a l'ex del Teruel, Lolo, un cop va fer-se oficial el seu positiu per consum de cocaïna. Allò del circ i els nans, vaja. Tant desesperant ha estat la situació que Casuco va decidir repescar Tahirovic de nou, tot i que l'ex del Zürich no ha tornat a vestir-se de curt. Enmig d'aquest galliner, el líder de la classe és Luismi Loro, segon màxim golejador del grup l'any passat i pitxitxi de l'actual amb 17 gols. Els gols del madrileny han donat molts i molts punts, però també el compromís del gruix de la plantilla albinegra, jugadors amb qualitat com Dennis, Héctor Simón o Fernando Béjar, o fruits del planter de Facsa, com Pol Bueso, Pau Franch, Toño o Aarón Torlá.

Només sis jugadors més (5 del primer equip més Marc Cosme) han estat capaços de marcar algun gol a banda de Luismi Loro, ja que Lolo, autor d'un gol i Mamady, de quatre, ja no formen part d'un equip que en aquesta segona volta també està pagant les absències per sanció: els de Casuco havien tancat la primera volta amb una única expulsió (Toño) i amb Héctor Simón com a únic jugador en complir el primer cicle d'amonestacions. Números en mà, caldrà estar atents al segon quart d'hora del partit, moment que el Castelló ha aprofitat per fer 6 dels seus 15 gols a domicili. A l'extrem contrari, per sort rival, destaca la fragilitat defensiva dels albinegres a les segones meitats, quan han rebut 13 dels 18 gols que li han fet lluny de Castàlia. Malgrat tot, amb sis victòries i 4 empats en 16 desplaçaments els de Casuco són el 7è millor visitant del grup. Un equip, el de la Plana, que demà comptarà amb les baixes de Jordi Mareñá, Emra Tahirovic (amb faringitis), Raúl Muñoz i el porter del Juvenil, Rubén Jiménez, que tornarà a deixar el seu lloc a la banqueta a Alberto Catalán. L'equip viatjarà aquesta mateixa tarda i pernoctarà a Castelldefels, des d'on es desplaçarà a l'Estadi demà al matí.

Possible alineació del CD Castellón: Rangel, Cerveró, Joan Castillo, Pol Bueso, Toño, David Lázaro, Aarón Torlá, Héctor Simón, Fernando Béjar, Dennis i Luismi Loro.

L'Hospi
Com afrontar aquestes últimes cinc jornades? És una de les preguntes que han sorgit al llarg d'aquesta setmana en l'univers Hospi. Desens amb 47 punts, a sis del quart classificat i amb la classificació virtualment aconseguida (matemàticament podria ser un fet demà mateix), la classificació pel play-off s'ha complicat considerablement després de desaprofitar tres bones jornades, tant pel que fa als resultats dels rivals com, sobretot, per com de favorable tenia l'Hospi els duels davant l'Atlètic Balears, el Sant Andreu i l'Ontinyent. Els resultats ja són aigua passada; no ho són en canvi les errades tàctiques, conceptuals, de plantejament més o menys conservador que han pogut conduir a aquesta situació, tot i que el tècnic riberenc Miguel Álvarez ha recorregut a l'excés de pressió que s'ha dispositat sobre els jugadors per justificar aquesta ratxa negativa que ha frenat la remuntada riberenca.

Si bé dijous l'Hospi té un partit tan complicat com important i bonic de jugar al Collao, el cert és que no hi ha d'haver més futur que el Castelló, el rival que millor li ha sabut jugar a l'Hospi com va demostrar al partit d'anada jugat a Castàlia, on el 2-1 final va ser curt si valorem les ocasions de què va disposar l'equip de Casuco i els dos xuts a porteria de l'Hospi. Partit complicat per la dinàmica de l'Hospi pel que fa als resultats, pel rival en sí i perquè la temporada s'acaba i això, físicament, acaba per notar-se. A favor hi pot jugar la convulsa setmana que s'ha viscut a Castelló i que podria incidir en el rendiment dels jugadors visitants, que mentalment no han passat els millors dies per preparar l'important duel de demà. A favor, com sempre, hi juga el factor Estadi tot i l'ensopegada de fa 15 dies contra el Sant Andreu, un Estadi on l'Hospi s'ha fet fort i gràcies al qual s'ha convertit en el tercer millor local del campionat per darrere de Badalona i Orihuela i per davant de l'Atlètic Balears.

Miguel Álvarez té tres bones notícies per una de dolenta de cara al duel de demà. Començant per la negativa, David Ceballos tornarà a ser baixa per lesió, ja que continua arrossegant molèsties al genoll. El barceloní, que ha jugat únicament 45 minuts sota les ordres d'Álvarez, serà l'única baixa dels riberencs. I és que Marc Pedraza, baixa diumenge passat al Clariano, sí que s'ha recuperat dels seus problemes físics i serà de la partida si el tècnic de Guarromán així ho decideix. Pedraza, a més, també és notícia aquesta setmana després que s'hagi fet oficial la seva renovació de cara a la temporada vinent i convertir-se en el cinquè jugador a lliga la seva continuítat després de Craviotto, Hammouch, Manel Gómez i Manel Viale i a l'espera que també ho faci properament Lucas Viale. Tornant al tema esportiu, les altres dues 'altes' per demà són les d'Iván Hammouch i Jordi Martínez que, sancionats en complir cicle d'amonestacions, van haver de descansar diumenge passat.

Possible alineació del CE L'Hospitalet: Craviotto, Hammouch, Lobato, Manel Viale, Lucas Viale, Manel, Pitu, Corominas, Cirio, Cristian Alfonso i Jordi Martínez.

L'àrbitre
Demà diumenge, l'Hospi repetirà àrbitre per segon cop aquesta temporada. Primer, va l'aragonès Vallejo Aznar, que va xiular les victòries de l'Hospi davant l'Atlètic Balears i al camp del Benidorm. Ara és el torn del col·legiat de Las Palmas Alexandre Alemán Pérez, que auxiliat a les bandes per Juan Antonio Marín Pérez (l'àrbitre de l'Hospi-Azuqueca del passat mes de juny) i Tanausú de las Nieves Martín, ja va dirigir el Gramenet-L'Hospitalet de la primera volta, que es va saldar amb empat a zero inicial i un expulsat per bàndol (Cristian Alfonso va veure la vermella directa als pocs minuts d'entrar). Fins avui ha dirigit un total d'11 partits en la seva segona temporada a Segona Divisió, set dels quals corresponien al nostre grup tercer; té una mitjana de targetes grogues relativament baixa per la categoria (4,9 per partit), però ha expulsat a 11 jugadors en aquests 11 partits, destacant les 5 expulsions en un Atlético de Madrid B 1-0 CD Badajoz el 10 d'octubre a Majadahonda. Serà el cinquè partit amb arbitratge de Las Palmas per l'Hospi aquesta temporada, amb 1 victòria (a Mallorca per 0-2) i 3 empats (davant el Badalona a l'Estadi, a Can Peixauet i al Narcís Sala).

Els precedents
Duels peculiars en el seu conjunt els que ens han ofert Hospi i Castelló en terres catalanes. Els vuit desplaçaments dels albinegres a la nostra ciutat (tres dels quals a l'Estadi) s'han saldat amb dues victòries riberenques, tres empats i tres triomfs dels de la Plana, amb 9 gols de l'Hospi per 7 dianes castellonenques. En total 16 gols (2 de mitjana per partit), 12 dels quals (ni més ni menys) van tenir lloc en dos enfrontaments: l'1-4 amb què el Castelló s'estrenava a l'Hospitalet (0-3 al descans) i l'històric 6-1 de la temporada 2000-2001, partit en què l'Hospi va marxar al descans amb el doble donut al marcador i que va realitzar una exhibició a la segona meitat clavant-li'n sis a tot un històric del futbol espanyol on hi havia un (encara molt més) jove Jordi Martínez, que defensava els colors del Castelló. En global, però, els albinegres resulten un rival incòmode per l'Hospi, que només ha estat capaç de marcar gol en tres d'aquests vuit enfrontaments, que han acabat amb empat a zero fins a tres vegades. Especialment cruel va ser el duel de la temporada 1999-2000, on Javi García va fallar dos penals, l'últim ja al temps de descompte.

2002-2003 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 0-0 CD Castellón
2000-2001 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 6-1 CD Castellón
Uceda 52', Ricky 56' i 72', Siscu 58', Javi García 82', Sergi Raset 87' / Diego Gómez 70'
1999-2000 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 0-0 CD Castellón
1998-1999 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 0-1 CD Castellón
Rodríguez 91' (pen)
1997-1998 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 0-1 CD Castellón
Paco López 52'
1996-1997 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 0-0 CD Castellón
1995-1996 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 2-0 CD Castellón
Herrera 13', Coque 25'
1994-1995 - Segona B, grup 3 - CE L'Hospitalet 1-4 CD Castellón
Keko 90' / Fermín 5', Caneda 40'(pen) i 44', Fenoll 50'